diff options
Diffstat (limited to 'tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/luminosity.docbook')
| -rw-r--r-- | tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/luminosity.docbook | 40 |
1 files changed, 10 insertions, 30 deletions
diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/luminosity.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/luminosity.docbook index 996f0436b55..6acfbe2f84d 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/luminosity.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/luminosity.docbook @@ -2,43 +2,23 @@ <sect1info> -<author -><firstname ->Jasem</firstname -> <surname ->Mutlaq</surname -> <affiliation -><address -> <email ->mutlaqja@ku.edu</email> -</address -></affiliation> +<author><firstname>Jasem</firstname> <surname>Mutlaq</surname> <affiliation><address> <email>mutlaqja@ku.edu</email> +</address></affiliation> </author> </sect1info> -<title ->Lluminositat</title> -<indexterm -><primary ->Lluminositat</primary> -<seealso ->Flux</seealso> +<title>Lluminositat</title> +<indexterm><primary>Lluminositat</primary> +<seealso>Flux</seealso> </indexterm> -<para ->La <firstterm ->lluminositat</firstterm -> és la quantitat d'energia emesa per una estrella a cada segon. </para> +<para>La <firstterm>lluminositat</firstterm> és la quantitat d'energia emesa per una estrella a cada segon. </para> -<para ->Totes les estrelles irradien llum sobre una amplia gama de freqüències en l'espectre electromagnètic, des de les ones de ràdio de baixa energia fins als raigs gamma d'alta energia. Una estrella que emet predominantment en la regió ultravioleta de l'espectre produeix una quantitat total de magnituds d'energia major que la produïda en una estrella que emeti principalment a l'infraroig. De manera que, la lluminositat és una mesura de l'energia emesa per una estrella sobre totes les longituds d'ona. La relació entre la longitud d'ona i l'energia fou quantificada per Einstein com a "E = h * v" a on "v" és la freqüència, "h" és la constant de Planck i "E" és l'energia del fotó en julis. Es a dir, a longituds d'ona més curtes (i d'aquesta manera freqüències més altes) corresponen energies més altes. </para> +<para>Totes les estrelles irradien llum sobre una amplia gama de freqüències en l'espectre electromagnètic, des de les ones de ràdio de baixa energia fins als raigs gamma d'alta energia. Una estrella que emet predominantment en la regió ultravioleta de l'espectre produeix una quantitat total de magnituds d'energia major que la produïda en una estrella que emeti principalment a l'infraroig. De manera que, la lluminositat és una mesura de l'energia emesa per una estrella sobre totes les longituds d'ona. La relació entre la longitud d'ona i l'energia fou quantificada per Einstein com a "E = h * v" a on "v" és la freqüència, "h" és la constant de Planck i "E" és l'energia del fotó en julis. Es a dir, a longituds d'ona més curtes (i d'aquesta manera freqüències més altes) corresponen energies més altes. </para> -<para ->Per exemple, una longitud d'ona de lambda = 10 metres suposats en la regió del radi de l'espectre electromagnètic i que tinga una freqüència de f = c / lamba = 3 * 10^8 m/s / 10 = 30 MHz a on "c" és la velocitat de la llum. L'energia d'aquest fotó és E = h * v = 6,625 * 10^-34 J s * 30 Mhz = 1,988 * 10^-26 julis. D'altra banda, la llum visible té longituds d'ona molt més curtes i a freqüències més altes. Un fotó que té una longitud d'ona de lamba = 5 * 10^-9 metres (un fotó verdós) té una energia E = 3,975 * 10^-17 julis que està per sobre d'un milió de vegades més alt que l'energia d'un fotó de ràdio. De manera similar, un fotó de la llum vermella (longitud d'ona lamba = 700 nm) té menys energia que un fotó de la llum violeta (longitud d'ona lamba = 400 nm). </para> +<para>Per exemple, una longitud d'ona de lambda = 10 metres suposats en la regió del radi de l'espectre electromagnètic i que tinga una freqüència de f = c / lamba = 3 * 10^8 m/s / 10 = 30 MHz a on "c" és la velocitat de la llum. L'energia d'aquest fotó és E = h * v = 6,625 * 10^-34 J s * 30 Mhz = 1,988 * 10^-26 julis. D'altra banda, la llum visible té longituds d'ona molt més curtes i a freqüències més altes. Un fotó que té una longitud d'ona de lamba = 5 * 10^-9 metres (un fotó verdós) té una energia E = 3,975 * 10^-17 julis que està per sobre d'un milió de vegades més alt que l'energia d'un fotó de ràdio. De manera similar, un fotó de la llum vermella (longitud d'ona lamba = 700 nm) té menys energia que un fotó de la llum violeta (longitud d'ona lamba = 400 nm). </para> -<para ->La lluminositat depèn tant de la temperatura com de l'àrea superficial. Això té sentit ja que una fusta més gran irradia més energia que un llumí, tot i que ambdos tenen la mateixa temperatura. De manera similar, una barra de ferro escalfada a 2.000 graus emet més energia que quan es calenta a tan sols 200 graus. </para> +<para>La lluminositat depèn tant de la temperatura com de l'àrea superficial. Això té sentit ja que una fusta més gran irradia més energia que un llumí, tot i que ambdos tenen la mateixa temperatura. De manera similar, una barra de ferro escalfada a 2.000 graus emet més energia que quan es calenta a tan sols 200 graus. </para> -<para ->La lluminositat és una quantitat molt fonamental en astronomia i astrofísica. Molt del que s'aprèn a sobre dels objectes celestes ve de l'anàlisi de la llum. Això es deu a que els processos de comprovació que ocorren a dins de les estrelles queden registrats i transmesos per la llum. La lluminositat es mesura en unitats d'energia per segon. Quan es quantifica la llum els astrònoms prefereixen usar Ergs, abans que Vats. </para> +<para>La lluminositat és una quantitat molt fonamental en astronomia i astrofísica. Molt del que s'aprèn a sobre dels objectes celestes ve de l'anàlisi de la llum. Això es deu a que els processos de comprovació que ocorren a dins de les estrelles queden registrats i transmesos per la llum. La lluminositat es mesura en unitats d'energia per segon. Quan es quantifica la llum els astrònoms prefereixen usar Ergs, abans que Vats. </para> </sect1> |