Dret de reproducció © 2004, 2005 L'equip de documentació de KDE
Es concedeix permís per a copiar, distribuir i/o modificar aquest document sota els termes de la Llicència Lliure Pública de GNU, Versió 1.1 o qualsevol versió publicada posteriorment per la Free Software Foundation; amb seccions no variants, sense text a la portada i sense text a la contraportada. S'inclou una còpia d'aquesta llicència en la secció titulada "GNU Free Documentation License".
Una guia general d'usuari per a KDE
Si us plau, informeu de qualsevol problema amb aquesta documentació a (kde-doc-english AT kde.org)
.
Sumari
Índex de taules
Índex d'exemples
Sumari
Aquesta guia d'usuari espera proporcionar una visió general de la experiència KDE. En aquesta s'assumeix que teniu en funcionament una instal·lació estàndard i completa de l'entorn d'escriptori KDE, i dels paquets que l'acompanyen. Aquest llibre hauria ser el vostre primer punt de referència per a qualsevol pregunta simple relativa a la configuració de KDE, o per a cercar com dur a terme una tasca habitual.
El primer lloc a on cercar respostes a les preguntes que pugui plantejar-se respecte a la vostra experiència amb KDE.
Una guia d'inici ràpid per aquelles tasques dutes a terme de forma habitual - En la majoria dels casos no precisareu conèixer els detalls de com configurar cada opció d'una aplicació, per a començar a treballar amb aquestes. Trobareu guies de pas a pas que funcionaran en les situacions més habituals, junt amb enllaços a fonts d'informació més àmplies en el cas que tingueu cap problema.
Hi ha alguns consells i trucs que us mostraran les característiques més pràctiques i impressionants de KDE, i la forma d'estalviar temps i esforços.
La guia de usuari no pretén substituir als manuals de les aplicacions. Hauríeu de recórrer als manuals per obtenir ajuda al configurar un determinat programa i poder respondre a les preguntes no cobertes en aquest llibre. Si la resposta està fora de l'abast d'aquest llibre, li indicarem a on preciseu anar per obtenir més ajuda.
També és possible que tingueu instal·lats paquets de tercers, i que alguna d'aquestes aplicacions es mencioni aquí breument, però normalment tan sols cobrirem les aplicacions que formen part d'una versió de KDE. No es pretén jutjar el valor de les aplicacions de tercers, i de fet moltes són excel·lents.
La guia d'usuari no és específica d'una distribució, i cobreix una instal·lació de KDE per omissió. La vostra instal·lació local pot ser personalitzada pel proveïdor de la vostra distribució, o per vos mateix, i per això, els consells donats són genèrics. Podreu ajustar les rutes per a localitzar els fitxers que vagin apareguen.
Usarem les següents convencions de format per aclarir a què ens referim a:
Tipus de text | Estil | Exemple |
---|---|---|
Text que apareix en el GUI (en botons, etc.) | Fons gris clar | Arranjament |
Noms de tecles | Font en negreta | Ctrl |
Entrades de menú | “Nom de menú”->“Ítem de menú” | -> |
Combinacions de tecles (premudes alhora) | “Tecla modificadora”+“Tecla d'acció” | Ctrl+Q |
Text que heu d'introduir | Font en negreta, d'amplada fixa | ls -al kde/ |
Text que haureu de substituir per d'altre adequat | Font verda en cursiva | usuari |
Us caldrà conèixer les següents localitzacions del sistema:
El KDE s'instal·la en el seu propi arbre de carpetes, el podeu trobar executant el comandament kde-config
. A aquesta carpeta se'n fa referència a les variables d'entorn $--prefix
KDEDIRS
i possiblement $KDEDIR
..
La variable d'entorn $KDEHOME
apunta cap a la carpeta en la que el KDE hauria de trobar les configuracions específiques d'un usuari. Si no disposa d'un valor assignat, es prendrà el valor per omissió ~/.kde
.
Es mirarà d'oferir una visió general del que podeu trobar en la guia d'usuari:
Part II, “L'escriptori” conté una introducció a la utilització bàsica de KDE, com “Finestres, com treballar-hi”, i les eines que usareu en totes les aplicacions KDE, com “Obrir i desar fitxers”. Si sou novell en el KDE o fins i tot en la informàtica en general, probablement trobareu aquesta secció molt pràctica.
Part III, “Components de KDE” explica alguns components importants d'una instal·lació de KDE i com encaixen entre ells: Les capacitats multimèdia i de connexió de xarxes de KDE són àmplies, i aquí no es cobreixen a fons, però en aquesta part de la guia se'n mostraran algunes. Al final d'aquesta part, trobareu una guia per afinar el KDE una mica més, en Capítol 16, Jugar sota la capa de KDE.
Part IV, “KDE i la Internet” ressalta un conjunt d'aplicacions de KDE per a Internet. El KDE inclou un poderós fullejador web, el Konqueror, un complet client de correu, el KMail, un lector de notícies, el KNode, i moltes aplicacions més que faran que la vostra experiència a Internet sigui fàcil i productiva. Aquesta part de la guia d'usuari conté informació a sobre de la configuració d'aquestes aplicacions.
Part VI, “KDE per administradors” és una guia de referència per a algunes característiques de KDE que pot ser d'utilitat per a que els administradors configurin sistemes multi usuari. Aquesta part també conté informació pràctica per als usuaris de KDE en sistemes mono usuari: A on es desaran els fitxers de configuració, quines variables d'entorn es veuran afectades pel KDE, i molt més. L'estructura KIOSK és el sistema de KDE que permetrà als administradors limitar el que poden fer els usuaris en KDE. Aquest llibre te un potencial d'ús pràctic molt alt en algunes situacions, però especialment per executar funcions simples de kiosk amb, per exemple, un simple fullejador web, a partir del nom.
Sumari
L'“escriptori” tan sols és el nom que se li dona a la distribució de pantalla quan s'inicia el KDE. S'assembla a quelcom com això (al vostre sistema, pot tenir un aspecte lleugerament diferent, però les característiques fonamentals seran les mateixes):
Vegem les parts més importants:
La major part de la pantalla està ocupada pel fons. De moment, hi ha una imatge ocupant el fons. Aquesta imatge és el que es sol anomenar “fons d'escriptori” i podreu canviar-lo per a ajustar el KDE al vostre gust.
A la cantonada superior esquerra hi ha dues icones: Paperera i Inici. Fent clic a sobre seu obrireu les carpetes Paperera
i Inici, respectivament. Podeu afegir més icones a l'escriptori de forma que podreu accedir als vostres programes favorits o als vostres mitjans extraïbles amb un sol clic.
La part inferior es el plafó KDE, també conegut com a “Kicker”. El plafó conté algunes formes pràctiques d'interactuar amb el KDE. Conté el Menú , des del que podreu obrir qualsevol aplicació de KDE que s'hagi instal·lat al vostre ordinador, mostreu tots els programes que es troben en execució, així com l'hora, i més. Feu un cop d'ull al Capítol 3, El plafó i l'escriptori per obtenir més informació sobre el plafó de KDE.
Elements bàsics de KDM & material per a startkde.
Hi ha dues formes bàsiques per accedir al KDE: De forma gràfica i a través de la línia de comandaments. Descriurem breument a ambdues:
Si veieu una petita finestra que apareix després d'arrancar el vostre ordinador, llavores podreu connectar de forma gràfica. Simplement introduïu el nom d'usuari i la contrasenya en les caixes de text Nom d'usuari i Contrasenya. La vostra contrasenya no serà mostrada mentre escriviu, probablement es mostrin asteriscs. Quan haureu introduït aquesta informació, feu clic sobre el botó i s'iniciarà el KDE. Apareixerà la pantalla d'inici del KDE, informant-vos sobre el progrés d'arrancada de KDE, i quan hagi finalitzat, el KDE estarà llest per usar.
Si preferiu usar la línia de comandaments, podeu accedir al KDE amb el comandament startx. Afegiu la línia exec startkde
al fitxer .xinitrc
en la vostra carpeta personal (si no existeix, creeu-la), deseu el fitxer, i a continuació executeu startx. El KDE s'hauria d'iniciar de la mateixa manera que quan accediu en mode gràfic.
Una vegada heu acabat d'usar el KDE, voldreu sortir fins la propera vegada. La forma més fàcil de fer-ho és fer clic sobre el Menú a la part inferior esquerra de la pantalla, i seleccionar . Apareixerà un diàleg amb el text Fi de sessió per a nom_usuari
. Per a confirmar que voleu sortir, feu clic a sobre del botó . Si canvieu d'opinió i decidiu continuar en el KDE, almenys de moment, premeu el botó .
Informació relacionada
El manual de kdm conté més informació a sobre de l'ús i la configuració del gestor d'accés gràfic de KDE. El podeu llegir en KHelpCenter o introduint help:/kdm
en la barra de Localització de Konqueror.
La majoria de les aplicacions contenen un comprensiu manual d'usuari , que podeu trobar de vàries maneres:
Prement F1 dins de l'aplicació.
Des de la barra de menús: ->
Usant el KIOslave "help" en el Konqueror. De la següent manera, en la barra d'eines de Localització, simplement escriviu help:/
Nom_aplicació
En línia a http://docs.kde.org.
Algunes aplicacions proporcionen ajuda de context en dues formes: Consells d'eina i “Què és això?”.
Els consells d'eina són petites finestres o globus informatius que es mostren quan situeu el ratolí sobre un ítem en la vostra pantalla sense fer-hi clic.
KDE usa l'ajuda emergent per a proporcionar una breu ajuda o informació sobre l'ítem en pantalla. Per exemple, la majoria dels botons de les barres d'eines mostren el nom en un consell d'eina al romandre a sobre seu amb el punter del ratolí.
Els consells d'eina tenen una altra funció, que no és especifica de l'ajuda. En el gestor de fitxers Konqueror i en el vostre escriptori, els consells d'eina poden proveir informació sobre els fitxers. Normalment es solen referir a la “meta informació”.
Podeu trobar més informació sobre l'ajuda emergent i la meta informació en la secció sobre el gestor de fitxers Konqueror.
L'ajuda “Què és això?” sol ser més detallada que els consells d'eina. Podeu accedir a l'ajuda “Què és això?” de dues maneres:
Prement el botó en la barra de títol de la finestra.
Prement la combinació de tecles Majús.-F1
El cursor canviarà seva forma a la d'un punter amb un símbol d'interrogació al seu costat. Feu clic sobre l'ítem del que vulgueu saber res, i apareixerà una petita finestra emergent mostrant informació.
KDE proporciona algunes llistes de correu que us poden ajudar i guiar en l'ús i configuració del vostre escriptori.
Algunes de les llistes que podeu trobar d'utilitat són:
Aquesta llista de correu està enfocada a les preguntes i discussions sobre KDE independents del SO. Les preguntes i discussions específiques d'un sistema operatiu estan aquí fora de lloc. Per exemple, la pregunta “Com puc canviar la mida dels documents en KWord?” és apropiada per a aquesta llista, mentre que “Com puc configurar la meva impressora usant KDE sota UnixOS X.Y?” no l'és. Les preguntes i discussions haurien d'aplicar-se a tots els usuaris de KDE que usen programari KDE, i no tan sols usant el mateix sistema operatiu.
Us podeu subscriure a aquesta llista en https://mail.kde.org/mailman/listinfo/kde.
Podeu trobar els fitxers a http://lists.kde.org/?l=kde.
Aquesta llista està destinada especialment a preguntes i discussions relacionades amb l'ús de KDE en Linux®. Les preguntes i respostes poden tractar qualsevol pregunta dels usuaris que executen KDE en un sistema Linux®. D'aquí que les preguntes del tipus “Com puc configurar una impressora de xarxa per imprimir des de KDE en una distribució Linux X.Y?” siguin apropiades aquí. Si preferiu una llista limitada a preguntes i discussions independents del SO relatives a KDE useu la llista de correu general de KDE.
Us podeu subscriure a aquesta llista a https://mail.kde.org/mailman/listinfo/kde-linux.
Podeu trobar els fitxers a http://lists.kde.org/?l=kde-linux.
Hi ha un canal #kde sobre Freenode (irc.freenode.net) per al suport i d'altres xerrades sobre KDE. Com a usual, podeu accedir a aquest canal usant qualsevol dels clients d'IRC de KDE, entre els que s'inclouen konversation, KSirc, així com Kopete. Per a més informació mireu la secció “IRC”.
Hi ha molt més recursos que podeu trobar d'utilitat, alguns d'aquests estan llistats a sota:
El wiki oficial de KDE. Des d'aquí podeu tenir accés a una gran quantitat d'informació que va des de les respostes a les preguntes freqüents i els HOWTO per a consells i trucs. De tota manera, el wiki mai hauria de ser usat com a substitut del manual de les respectives aplicacions o de la documentació oficial de KDE.
Cada aplicació que s'executa en KDE disposa de la seva pròpia finestra, i algunes aplicacions poden usar més d'una. Podeu manipular aquestes finestres de manera que el vostre escriptori treballi per a vos. Aquí es mostra una finestra normal:
Si voleu usar una finestra, aquesta haurà d'estar activa. Una finestra es torna activa de forma automàtica quan l'obriu, per tant quan obriu una aplicació aquesta està immediatament preparada per a ser usada. Tan sols pot haver-hi una finestra activa a la vegada. La finestra activa és en la que podeu escriure, i es distingeix de la resta atès que la barra de títol te diferent color. (Amb el tema per omissió de KDE, la finestra activa te una barra de títol blau clar
, i les finestres inactives tenen barres de títol grises
).
Quan vulgueu treballar en un finestra diferent, us caldrà que tornar-la activa. Hi ha dues maneres de fer això:
Fer clic del botó
del ratolí sobre la finestra que voleu tornar activa. La finestra serà activada i apareixerà sobre la resta si és que estava solapada.Manteniu premuda la tecla Alt i premeu Tabulador (no deixeu anar la tecla Alt). Apareixerà un diàleg amb la llista de les finestres disponibles, una de les quals estarà ressaltada. Podeu seleccionar una finestra diferent fent clic novament a Tabulador per a moure-us a través de la llista, mantenint sempre premuda la tecla Alt. Quan la deixeu anar. La finestra que estava ressaltada restarà activa.
La primera manera per organitzar les finestres del vostre escriptori és moure-les per aquest. Les podeu moure tot i que es solapen unes a altres, o podeu veure la pantalla completa. Hi ha tres maneres de moure una finestra:
Fer clic del botó
del ratolí sobre la barra de títol de la finestra i mantenir-lo premut. Moveu el cursor del ratolí i la finestra es mourà amb ell. Deixeu-lo anar, i la finestra es quedarà al lloc en el qual l'hageu deixat.Obriu el menú de la finestra usant el botó a la banda esquerra de la barra de títol de la finestra (com es mostra a continuació), i seleccioneu . El cursor del ratolí es desplaçarà al centre de la finestra actual de manera que al moure el ratolí, moureu la finestra. Una vegada heu acabat de moure-la fins la posició desitjada, feu clic del botó del ratolí per a fixar-la.
Manteniu premuda Alt i el botó del ratolí quan el cursor del ratolí estigui sobre la finestra que voleu moure. El cursor del ratolí canvia a un compàs i movent el ratolí podreu desplaçar la finestra. Deixeu anar el botó del ratolí per a fixar la finestra. Aquest mètode és particularment útil si la barra de títol de la finestra s'ha mogut fora dels límits de la pantalla, de manera que no és possible usar els altres mètodes.
Podeu engrandir o reduir les finestres de dues maneres. Useu la que us resulti més confortable:
Moveu el cursor del ratolí sobre la vora de la finestra (la de color blau clar en la instantània anterior). El punter es convertirà en una fletxa amb dos caps. Feu clic i arrossegueu, i la vora de la finestra seguirà al cursor del ratolí, fent que la finestra sigui més gran o petita. Si premeu sobre les vores de la part superior o inferior de la finestra podreu ajustar l'alçada. Si premeu sobre les vores esquerra o dreta de la finestra, podeu ajustar l'amplada. Per a canviar ambdues a la vegada, desplaceu el cursor fins la cantonada de la finestra. Quan el cursor es converteixi en una creu de fletxes diagonal amb doble cap, feu clic i arrossegueu.
Useu el botó que es troba sobre la part esquerra de la barra de títol per a mostrar el menú. Escolliu l'entrada , i el punter del ratolí es convertirà en una fletxa amb doble cap. Moveu el cursor per a dimensionar-la, i feu clic del botó del ratolí quan haveu finalitzat per a fixar la finestra.
Si no podeu veure la vora de la finestra o el botó del menú de la finestra, podeu usar Alt i el botó del ratolí: Manteniu premuda Alt i arrossegueu amb el botó del ratolí. La finestra serà dimensionada. Deixeu-lo anar quan haveu finalitzat.
Si el que voleu és fer la finestra el més gran possible, de manera que ocupi tota la pantalla, useu el botó , el qual és el segon botó a la dreta de la barra de títol de la finestra. Fer clic amb el botó del ratolí sobre aquest botó farà que la finestra es faci el més gran possible en ambdues direccions, mentre que fent clic sobre el botó del ratolí o el botó del ratolí incrementarà la mida de en direcció vertical o horitzontal, respectivament.
Quan us calgui deixar un programa obert, però no desitgeu que ocupe espai al vostre escriptori, el podeu minimitzar o ocultar. Per a minimitzar una finestra, feu clic del botó , que és el tercer de la barra de títol de la finestra. La finestra no apareixerà, però el programa seguirà en execució, apareguen una entrada en la barra de tasques del plafó. Per a mostrar de nou la finestra, feu clic en aquesta entrada de la barra de tasques. També podeu usar Alt+Tabulador: Mireu “Canviar entre finestres”.
Ombrejar les finestres és molt similar a minimitzar-les, però aquesta vegada, tan sols es mostrarà la barra de títol de la finestra. Per ocultar una finestra, feu doble clic sobre la barra de títol. Per a restaurar la finestra, torneu-hi.
Algunes vegades podeu tenir un gran grup de finestres obertes sobre el mateix lloc. Seleccionant finestres en cascada el KDE les alinearà com una successió des de la part superior esquerra de la vostra pantalla. Per usar aquesta opció feu clic amb el botó del ratolí sobre l'escriptori, i seleccioneu .
Seleccionant-lo s'endrecen les vostres finestres obertes de KDE usant el màxim d'espai disponible de l'escriptori amb l'objectiu de mostrar el màxim possible de cada finestra. Per exemple, si teniu quatre finestres obertes i demaneu que s'endrecin, cadascuna es col·locarà en una cantonada de l'escriptori, independentment de a on es trobés originalment. Per a usar aquesta una altra vegada useu el vostre botó del ratolí sobre l'escriptori i seleccioneu .
Quan finalitzeu d'usar una aplicació, voldreu aturar-la i tancar la seva finestra. Altra vegada teniu l'elecció d'unes quantes opcions:
Fer clic sobre el botó dret més a la dreta sobre la barra de títol. Si esteu editant un document amb aquesta aplicació, se us oferiran les opcions , o els canvis per a tancar l'aplicació.
Useu l'opció -> de la barra de menú. També se us presentaran les mateixes eleccions de , o .
Feu clic Kicker, el plafó de KDE, i seleccioneu . Se us demanarà si realment voleu sortir podent també desar qualsevol document que estiguéssiu editant.
sobre la corresponent finestra dePrémer Alt+F4. Altra vegada apareixerà el diàleg de confirmació si és que estàveu editant algun document.
kstart
La manera més simple per accedir a les possibilitats de la gestió avançada de finestres en KDE és usar una petita utilitat anomenada kstart, que s'inclou en KDE 2.1. kstart us donarà control sobre la forma en que una aplicació interactua amb el gestor de finestres. El comandament es sol usar per a definir comportaments especials per a aquelles aplicacions d'ús habitual, i també és pràctica per integrar aplicacions no KDE en el vostre escriptori.
Usar kstart és fàcil: simplement introduïu kstart
i algunes opcions abans d'un comandament. Per a començar, mostrarem com es pot usar kstart per a personalitzar el comportament d'una finestra de KCalc. El comandament que usarem és el següent:
%
kstart
--ontop
--alldesktops
kcalc
Amb sort, l'efecte d'aquest comandament hauria de ser obvi -la finestra de kcalc romandrà sobre la resta i serà visible des de qualsevol escriptori virtual. Una característica que és menys obvia és que aquest comandament funcionarà amb qualsevol entorn de xarxa, no tan sols en KDE.
Podem passar arguments als programes invocats amb kstart de la manera normal, per exemple:
%
kstart
--skiptaskbar
--desktop
1 xmessage'Hola mon'
Aquest comandament mostra Hola mon
amb xmessage, s'assegura que la finestra es mostri en el primer escriptori virtual i no apareixerà en la barra de tasques. El fet que aquest programa estigui escrit usant el joc d'eines Xt en lloc de ser una aplicació nativa de KDE no és cap problema per a kstart. Esperem que això il·lustri com es pot usar kstart per a integrar aplicacions externes al vostre escriptori KDE.
Mentre podeu usar kstart per assignar una configuració de finestra particular, KDE també permet canviar això, de la mateixa manera que altres configuracions similars, a partir de la mateixa finestra del programa. Tan sols heu de seleccionar el botó més a l'esquerra sobre la barra de títol de la finestra (o prémer Alt+F3 quan la finestra tingui el focus), per a tot seguit anar cap a -> Com podeu veure, des d'aquí podeu canviar aspectes de la geometria, tals com si haurien de tenir o no uns vora.
Ara que sabem com personalitzar la decoració d'una finestra farem un cop d'ull a l'altra aspecte de l'escriptori: la safata del sistema. La safata del sistema és una àrea en la que una aplicació mostrarà una finestreta. S'usa per a mostrar informació de l'estat o un accés ràpid als comandaments. Una finestra que tingui un ítem en la safata del sistema per norma general desapareixerà de la barra de tasques quan es minimitzi usant la icona de la safata del sistema. Normalment les icones de la safata són especialment dissenyades com a part d'una aplicació, però junt amb la decoració de les finestres, KDE proveeix una eina per a canviar això: ksystraycmd.
Per a començar agafarem l'aplicació estàndard KCalc i la convertirem en una aplicació de la safata del sistema. Això s'aconseguirà amb un simple comandament:
%
ksystraycmd
--title
'kcalc' kcalc
La icona que es mostra en la safata és la mateixa que la que mostra la finestra i s'actualitzarà si aquests icona canvia. El títol de la finestra es mostra com una etiqueta si col·loqueu el ratolí sobre la icona. ksystraycmd segueix el comportament estàndard de KDE per tant la finestra es podrà mostrar o ocultar fent clic sobre la icona de la safata, així com un menú de context si està disponible.
Per il·lustrar les altres característiques de ksystraycmd, usarem un exemple més complicat: uns finestra de Konsole que contingui el que es registra en el fitxer .xsession-errors
(aquest és el fitxer de registre que desa tot el que passa al vostre escriptori). Per a començar mireu com ho farem:
%
konsole
--icon
log--caption
'Bitàcola de X' \--nomenubar
--notabbar
--noframe
\-e
tail -f ~/.xsession-errors
Els arguments --caption
i --icon
es proveeixen de manera estàndard per a les aplicacions KDE. Podeu obtenir una llista completa d'aquestes opcions globals executant una aplicació amb els paràmetres --help-kde
i --help-qt
. Aquí anem a la nostra finestra de Konsole el títol 'Registre de X' i la icona “log”. Podeu usar aquestes opcions amb qualsevol aplicació KDE i com es menciona més amunt, ksystraycmd les te en compte al crear la icona de la safata. L'argument -e
és específic de Konsole i us diu que executeu el comandament less. Malgrat la seva complexitat, podem moure aquesta finestra cap la safata de manera senzilla amb ksystraycmd:
%
ksystraycmd
--hidden
--title
'Bitàcola de X' \ konsole --icon log --caption 'XLog' \ --nomenubar --notabbar --noframe \ -e tail -f .xsession-errors
Addicionalment per a que el comandament sigui més complex hem usat aquest exemple per a mostrar l'opció --hidden
que executa el comandament de manera que tan sols sigui visible la icona de la safata del sistema. Aquest exemple pretén proveir un accés ràpid al fitxer de registre, però podem fer-ho d'una manera una mica més eficient si fem que tan sols s'executi el procés quan la konsola estigui visible. El comandament per a fer-ho és:
%
ksystraycmd
--startonshow
\ --icon
log--tooltip
'Bitàcola de X' \ konsole --icon log --caption 'Bitàcola de X' \ --nomenubar --notabbar --noframe \ -e tail -f ~/.xsession-errors
L'afegit del paràmetre --startonshow
permet a ksystraycmd iniciar l'aplicació de manera que tan sols estigui visible la icona de la safata (similar al paràmetre --hidden
), i espera fins que l'usuari activi la icona de la safata abans de començar l'activitat del comandament. També s'usa el paràmetre --quitonhide
indicant a ksystraycmd que finalitzi l'aplicació de destí quan la finestra s'oculti. Usant aquests dos paràmetres us assegureu que la nostra icona de la safata de Konsole no consumeix recursos quan no l'estem usant. Creant i destruint la finestra de destí tal i com fem aquí eviteu el maneig de la icona i del títol per part de ksystraycmd, de manera que, necessitarem especificar explícitament la icona inicial i l'etiqueta de l'eina.
En tots els nostres exemples anteriors depeníem de kstart i ksystraycmd per explicar quina finestra estava afectada, i a menys que s'indiqui una altra cosa, s'assumia que la primera finestra que apareix és la que volem. Aquesta política normalment és correcta atès que estem iniciant l'aplicació al mateix temps, però pot fallar quan apareixen moltes finestres (com quan inicieu la sessió). Per a fer el nostre comandament més robust podem usar el paràmetre --window
. Aquest especifica el títol de la finestra de destí. El següent exemple usa el paràmetre --window
per a assegurar-se que es veurà afectada una finestra de konsola en concret:
%
kstart
--iconify
--window
'kstart_me' konsole --caption 'kstart_me' -e tail -f ~/.xsession-errors
Aquí hem usat la tècnica d'assaig i error per especificar el títol tant per a kstart com per a l'aplicació de destí. Aquesta és la millor manera d'usar kstart i ksystraycmd. L'argument --window
està suportat tant per kstart com per ksystraycmd
i pot ser una expressió regular (p.ex. “window[0-9]”) com a part d'un títol en particular. (Les expressions regulars són eines per a crear patrons de recerca adequats que s'usen per tot el KDE).
Algunes vegades , una pantalla no disposa de prou espai per a poder treballar. Si useu moltes aplicacions a la vegada, i us trobeu ofegat amb tanta finestra, els escriptoris virtuals són la solució. Per omissió, KDE te quatre escriptoris virtuals, cadascun dels quals és com una pantalla a part: Podeu obrir i moure finestres i seleccionar els fons i icones de cadascun dels escriptoris. Si esteu familiaritzat amb el concepte de terminals virtuals, no tindreu problemes amb els escriptoris virtuals de KDE.
Per a moure-us a un escriptori virtual diferent, podeu usar Ctrl+Tabulador de la mateixa manera que usàveu Alt+Tabulador per a canviar entre dues finestres (mireu “Canviar entre finestres”): Mantingueu premuda Ctrl i a continuació premeu Tabulador. Apareixerà una finestra emergent mostrant els escriptoris virtuals, un dels quals estarà ressaltat. Si deixeu anar Ctrl, KDE canviarà a l'escriptori virtual ressaltat. Per a seleccionar un escriptori diferent, premeu Tabulador repetidament, mentre manteniu premuda Ctrl. La selecció es mourà a través dels escriptoris disponibles. Quan es ressalti l'escriptori desitjat, deixeu anar Ctrl.
Konqueror amb una configuració bàsica
KDE inclou un potent i versàtil gestor de fitxers anomenat Konqueror que us permetrà fer el que vulgueu amb els fitxers desats al vostre ordinador, xarxa, fins i tot Internet. Hi ha masses característiques de Konqueror per a que puguin ser descrites aquí, de manera que, simplement farem un cop d'ull. Si voleu obtenir més detalls sobre el que pot fer, mireu el manual de Konqueror per a seleccionar -> en els menús de Konqueror, o useu el KIOslave d'ajuda en Konqueror introduint help:/konqueror
en la barra de Localització.
La primera vegada que obriu Konqueror en el mode gestor de fitxers, podeu veure dos plafons: A la dreta la vista de carpetes; a l'esquerra la barra lateral. La vista de carpetes conté icones per a cada ítem dins de la carpeta actual. Aquests ítems poden ser carpetes o fitxers. Alguns tipus de fitxer poden ser “previsualitzats” sense obrir una aplicació per editar-los. Per a previsualitzar un fitxer, mantingueu el cursor del ratolí sobre el nom del fitxer durant uns segons: Apareixerà una finestra emergent, mostrant el contingut del fitxer i altra informació pràctica, com la mida del fitxer i l'usuari propietari del mateix.
Podeu obrir qualsevol ítem fent clic (tan sols una vegada –per omissió el KDE no usa el doble clic) sobre la icona del fitxer. Les carpetes s'obriran en la mateixa finestra, els fitxers s'obriran amb el programa adequat, o el gestor de fitxers us pot preguntar pel programa que ha usar. Per exemple, si no teniu un processador de text configurat per obrir documents de Microsoft® Word, el gestor de fitxers us demanarà què fer.
Podeu anar cap a enrere cap l'última carpeta oberta, fent clic sobre el botó Enrera o anar cap a la carpeta superior fent clic sobre el botó Amunt.
La barra lateral de Konqueror
Navegar a través de les carpetes usant la vista de carpetes pot resultar poc pràctic. La barra lateral proveeix dreceres i funcions especials que us faran més fàcil trobar el que esteu cercant.
En la vora esquerra de la barra lateral trobareu una serie de botons, cadascun amb una icona diferent:
Com Konqueror (el gestor de fitxers) també serveix com a un potent fullejador web, te la funcionalitat de punts. Aquí podeu trobar la mateixa estructura que en el vostre menú .
Al costat de la barra lateral es proveeix una llista amb tots els dispositius detectats al vostre ordinador. Aquests dispositius també poden ser unitats físiques —com el vostre disc dur, unitat de CD-ROM, o unitat de disquet — o “unitats” virtuals— com unitats remotes compartides o particions de disc dur.
Konqueror recordarà les pàgines web que heu visitat i les llistarà ordenades per data o alfabèticament en una estructura en arbre. Podeu seleccionar el comportament fent clic dret sobre l'ítem Historial i seleccionant . Feu clic esquerra sobre un ítem (p.ex. www.kde.org) i Konqueror us mostrarà els documents visitats. Fent clic esquerra sobre un document (p.ex. index.html) obrirà el lloc web en la vista de carpetes.
Fent clic dret sobre un ítem de l'historial, com ->, s'obrirà un menú emergent un xic diferent: També trobareu l'ítem , el qual farà que Konqueror obri el lloc en una finestra nova.
L'ítem Directori inicial està en la barra lateral del plafó de navegació. Trobareu el vostre directori inicial com la primera entrada. A sota trobareu totes les carpetes del vostre directori inicial. Fent clic esquerra sobre qualsevol carpeta en aquesta vista obrireu dita carpeta en la vista de carpetes. De forma alternativa, també podeu treballar amb els menús de context de les carpetes, crear subcarpetes, i molt més.
Arrossegueu un fitxer de música (com els fitxers MP3, Ogg, o .wav
) a la barra lateral. El fitxer començarà a reproduir-se immediatament.
Newsticker mostra una llista personalitzable de fonts de notícies. Per afegir una nova font al lector de notícies feu clic dret sobre el botó de configuració o en un dels botons de fonts de notícies (p.ex. Notícies KDE, que sol estar predefinit).
Aquí podeu veure els serveis proveïts per d'altres ordinadors en la xarxa. El dimoni Lisa ha d'estar iniciat per a que funcioni correctament. El navegador de xarxa us permetrà veure una varietat de serveis proveïts per un ordinador. Podreu navegar amb facilitat a través de SMB compartit, llocs HTTP, o transferir fitxers a través de la capa segura FISH.
En un sistema basat en UNIX® tot s'organitza en torn a un arbre de sistema de fitxers. Aquest arbre ha de tenir una arrel, i aquesta es troba aquí. La funció del directori arrel és similar a la funció del directori inicial. L'única diferència és que es mostren totes les carpetes i no tan sols les del vostre directori inicial.
Això es similar a la "resta". Intenteu navegar a través dels diferents ítems. Si teniu un Audio CD en la vostra unitat de CD o de DVD ho podreu trobar tot, fins i tot més en l'ítem Navegador d'àudio CD (amb aquesta funció podreu comprimir fitxers d'àudio i desar-los en la vostra unitat de disc dur).
Per a seleccionar tan sols una icona mantingueu premuda la tecla Ctrl i feu clic sobre aquella que voleu seleccionar. Si voleu seleccionar més d'una icona, mantingueu premuda la tecla Ctrl mentre feu clic sobre cadascun dels ítems que voleu seleccionar. Una vegada s'han seleccionat una o més icones podreu fer el que vulgueu amb elles. Si voleu moure o copiar els ítems, seleccioneu-los (mantenint premut el botó del ratolí) per arrossegar-los cap a la localització desitjada. Quan deixeu anar el botó del ratolí apareixerà un menú que us oferirà la possibilitat de , , o els ítems seleccionats. També podreu la vostra acció.
Es poden aplicar altres accions als ítems seleccionats fent clic dret sobre seu, i escollint l'acció del menú que apareixerà. (El contingut exacte d'aquest menú dependrà del tipus de fitxer seleccionats, d'aquí que s'anomenin “menús de context”).
Tal i com ja s'ha mencionat podreu enllaçar qualsevol fitxer o carpeta. Això vol dir que les carpetes enllaçades apareixeran i es comportaran com l'original en l'altra localització sense consumir espai addicional en la vostra unitat de disc dur. Per tant, per exemple, si teniu una sèrie de documents i tan sols s'usen regularment uns pocs, els podeu agrupar fàcilment en una carpeta creant-hi enllaços.
Abans que un fitxer sigui esborrat en el gestor de fitxers de KDE es mourà cap a la carpeta Paperera
per oferir la possibilitat de donar marxa enrere si n'heu esborrat per accident. La paperera de reciclatge mostrarà tots els ítems esborrats. Podreu seleccionar un per a recuperar-lo i moure'l cap a la seva posició original tal i com es descriu en “Icones”. Si feu clic dret sobre la paperera i seleccioneu els fitxers seran esborrats de forma definitiva.
Informació relacionada
Tal i com ja s'ha mencionat en la introducció, el manual de Konqueror te molta més informació sobre les característiques disponibles en Konqueror. El podeu llegir en KHelpCenter o introduint help:/konqueror
en la barra de Localització de Konqueror.
Kicker és el plafó que permet iniciar les aplicacions de l'entorn d'escriptori K. Per omissió, apareixerà al llarg de la part inferior de la pantalla, i ocuparà tota l'amplada de la pantalla, però això és configurable. Kicker és el punt de partida per a (gairebé!) tot allò al que vulgueu accedir de forma ràpida. A més el
icon del menú, des del que podeu iniciar les aplicacions, Kicker també és capaç d'executar aplicacions integrades com el paginador, la barra de tasques o el rellotge, i els connectors, com els plafons fill. Amb totes aquestes opcions probablement voldreu configurar Kicker però això ho farà per vos. La següent secció descriu algunes maneres comuns per a personalitzar el plafó.
La primera vegada que inicieu KDE, kicker mostra algunes icones al costat del menú . Aquestes es poden usar per iniciar les aplicacions que representen. Per esbrinar quina aplicació és la que inicia cada icona, mantingueu el cursor del ratolí sobre la icona fins que aparegui una descripció (una petita etiqueta emergent) indicant el nom de l'aplicació.
Aquestes icones per omissió no representen les aplicacions que useu més sovint, de manera que podeu eliminar les que no us calen i afegir-hi aquelles per a les aplicacions que useu. Per a eliminar una icona, feu clic del botó Elimina nom_aplicació
en el menú emergent que apareixerà. Per afegir una icona nova, feu clic del botó del ratolí en una zona lliure del plafó, i continueu a través de les opcions fins . Això us conduirà a una còpia del menú , en la que trobareu totes les aplicacions de KDE. Per exemple, per afegir una icona per al reproductor de música JuK, desplaceu-vos a través dels següents menús: ->->. La icona apareixerà en el plafó al lloc a on heu realitzat el clic .
Kicker pot afegir la majoria de tipus d'ítem així com les icones que inicien aplicacions. Podeu trobar aquests ítem usant el mateix menú que abans, però aquesta vegada seleccionant o . Els ítems en el submenú Afegeix applet són petits programes que poden residir sobre el plafó. Un exemple d'applet és el Vista prèvia d'escriptori i paginador, el qual mostra una petita imatge de cadascun dels vostres escriptoris virtuals. (Per obtenir més informació quant als escriptoris virtuals, mireu “Usar múltiples escriptoris”). Podeu canviar a un escriptori virtual diferent fent clic sobre la seva imatge en el paginador de l'escriptori.
Podeu trobar informació sobre els altres applets disponibles per a Kicker en el manual de Kicker. Tan sols us caldrà introduir help:/kicker
en la barra de Localització de Konqueror.
La safata del sistema és el lloc a on estan aquells programes que s'estan executant, però que no es necessiten de forma directa. Alguns programes (com són els reproductores de música) es mostren aquí, atès que probablement els voleu mantenir oberts, però que no ocupin massa espai a la pantalla, i per això es col·loca una icona en la safata del sistema.
Quan feu clic
sobre tal com una icona apareixerà un menú emergent en el que podreu veure algunes opcions del programa (com serien; reprodueix, pausa, atura... en un reproductor de música).Quan hi feu clic
, apareixerà la finestra principal del programa. Si manteniu el ratolí sobre la icona, apareixerà un consell amb alguna informació (en el cas del reproductor de música aquesta pot ser la cançó que s'està reproduint). Els programes que solen suportar icones en la safata del sistema solen ser reproductors de música, clients d'irc, organitzadors...En la majoria d'aquests programes podeu configurar si voleu o no que es mostri la icona. Per a veure més trucs i consells relacionats amb la safata del sistema mireu la secció “La safata del sistema”.
La barra de tasques és un ítem en el plafó que mostra una entrada per a cada finestra que teniu oberta. Podeu usar la barra de tasques per a canviar entre finestres fent clic sobre l'entrada de la finestra que voleu activar. La barra de tasques te entrades per a les finestres de cada escriptori virtual, incloguen aquelles que estan minimitzades.
Tot sovint, és pràctic moure text o un objecte en un programa d'un lloc a l'altra. També és molt comú duplicar text, per exemple, si aquest es repeteix diverses. El sistema utilitzat per a fer això és el portapapers. Hi ha dues maneres lleugerament diferents per a usar aquest sistema, conegudes tècnicament com la “selecció” i el “portapapers”. Les veurem per separat.
Aquest mètode usa el ratolí per a copiar text d'un lloc a l'altra. El mètode consisteix en:
Seleccionar el text que voleu copiar.
Fer clic del botó
del ratolí en el lloc en el que es vol copiar el text. Això pot fer-se dins del mateix programa des del que es copia el text o d'un altra programa totalment diferent.Amb aquest mètode, podeu copiar text, o “tallar-lo” (això és, eliminar-lo d'un lloc i moure'l a l'altra). Amb aquest mètode podeu usar tant el ratolí i les entrades del menú, com el teclat. Us llistarem ambdós, amb les entrades del menú que s'han d'usar, seguides de les dreceres de teclat que farà el mateix, de manera similar a:
-> (Ctrl+X)
Moure (“Tallar”) text
Selecciona el text que voleu tallar.
Des del menú, seleccioneu -> (Ctrl+X), i el text serà eliminarà de la seva localització actual.
Situeu el cursor de text en el lloc en el que voleu inserir text. Això es pot realitzar tant en la mateixa aplicació de la que s'ha obtingut el text com en una altra totalment diferent. Seleccioneu -> (Ctrl+V), i apareixerà el text en el punt en el que situeu el cursor.
Copiar el text d'un lloc a un altra és molt similar:
Copiar text
Seleccioneu el text a copiar.
Des del menú, seleccioneu -> (Ctrl+C), i el text serà copiat en la el portapapers.
Situeu el cursor del text en el lloc en el que voleu inserir el text. Això es pot realitzar tant en la mateixa aplicació de la que es va obtenir com en una altra totalment diferent. Seleccioneu -> (Ctrl+V)
Les anteriors instruccions descriuen el comportament per omissió del portapapers. L'aplicació Klipper, que es pot afegir com un applet en el plafó (veure “Configurar Kicker” per obtenir instruccions sobre com fer això), proveeix més característiques pràctiques del portapapers, com un historial del portapapers, i l'habilitat de canviar el comportament del mateix i de la selecció. Per a més informació feu un cop d'ull al manual de Klipper.
Informació relacionada
Podeu trobar més informació sobre Kicker, el plafó de KDE, en KHelpCenter o introduint help:/kicker
en la barra de Localització de Konqueror.
El manual de Klipper te més informació sobre la gestió de les característiques avançades del portapapers en KDE. El podeu llegir en KHelpCenter o introduint help:/klipper
en la barra de Localització de Konqueror.
Informació relacionada
Tot i que aquí es troba alguna informació, n'hi ha molta més sobre consells, opcions i trucs de Kicker en el manual de Kicker. S'hi pot accedir a través de KHelpCenter o introduint help:/kicker
en la barra de Localització de Konqueror.
El KDE ofereix un divers nombre de maneres per a carregar programes. Les maneres:
Simplement seleccioneu l'ítem rellevant en el Menú :
Executar el programa des de Konsole, o fent clic al Menú i escollint (si preferiu la drecera del teclat feu simplement Alt+F2).
Crear una drecera sobre l'escriptori o usar l'engegador ràpid de Kicker.
Les funcions del Menú són similars a les del menú Inici de Windows®, de tota manera separa els programes pel que fan. Els programes del Menú estan dividits en menús de categories, com i . Sota aquests menús de categories hi ha menús de subcategories, com , i . Sota els menús de subcategories es distribueixen els carregadors de programes, que, quan se'ls hi ha clic, inicien l'aplicació associada.
Depenent del programa, pot no haver un carregador en el Menú . Per a cercar més aplicacions en la vostra unitat de disc dur, feu clic sobre el Menú , escolliu i escriviu kappfinder
. En Kappfinder, feu clic sobre , i es cercaran programes en la unitat de disc dur. Feu clic en la caixa que apareix al costat de cada programa que s'hagi d'afegir al Menú , i feu clic a i . El Menú mostrarà llavores nous carregadors de programa sota la categoria adequada de menú.
Els carregadors de programes també es poden situar sobre l'escriptori. Per a crear un carregador nou, feu clic ->. En el caixa de diàleg de les propietats de KDesktop, escriviu el nom del programa en la pestanya General. També podreu escollir una icona fent clic sobre la icona de la roda dentada. Feu clic en la pestanya Aplicació i escriviu una frase curta que descrigui el programa en la caixa de text Descripció. En la caixa de text Comandament, escriviu el nom del programa (distinció de majúscules), i qualsevol opció de la línia de comandaments que voleu usar. Escolliu , i es crearà el nou carregador de programes sobre l'escriptori. Simplement feu doble clic sobre el nou carregador a l'escriptori i s'executarà el programa associat.
sobre l'escriptori, i escolliuPer iniciar un programa usant Konsole, feu clic sobre el Menú i escolliu ->->. Una vegada aparegui Konsole a la pantalla, tan sols haureu d'escriure el nom del programa que voleu iniciar (recordeu que bash, l'intèrpret de comandaments que usa Konsole, és sensible a majúscules) i prémer Intro. Si no esteu segur del nom d'un programa, escriviu les primeres lletres i llavores premeu la tecla Tabulador. Prement Tabulador, bash (a través de Konsole) intentarà esbrinar el nom del programa que voleu iniciar. Si es troba més d'un programa, mostrarà en la pantalla un llistat de tots els programes coincidents. Escriviu el nom d'un dels programes que apareguin en la llista i premeu Intro per iniciar-lo.
Qualsevol manera que escolliu, iniciar un programa és una afer molt simple en KDE. Des del Menú , a la Konsole, tots els vostres programes estaran llestos amb uns quants clics o premudes de tecla.
Informació relacionada
Feu un cop d'ull al manual de Kicker per obtenir més informació sobre habilitar o deshabilitar el Menú , afegir aplicacions a l'inici ràpid, o sobre organitzar la categorització de les aplicacions en el Menú . Podeu veure el manual de Kicker mitjançant KHelpCenter o usant el KIOslave de Konqueror escrivint help:/kicker
en la barra de Localització.
KDE proveeix un sistema unificat per obrir o desar fitxers a través del diàleg de fitxers. En la majoria de programes de KDE trobareu una entrada -> i -> (i/o ).
Aquest diàleg consisteix d'entre tres i cinc àrees. En l'àrea superior es troben les funcions de navegació i configuració. En l'àrea principal (en el centre) es mostren els fitxers com a icones. Aquesta és l'anomenada una vista d'icona. En l'àrea inferior podreu editar el nom del fitxer o filtrar una expressió i us indicarà o .
Addicionalment podeu afegir dues àrees més sofisticades: El Plafó de navegació d'accés ràpid i el Plafó de vista prèvia.
Les aplicacions KDE miren de ser útils i usables en el possible “recent instal·lades”, però també ofereixen un ampli rang d'opcions que podeu canviar per aconseguir que KDE treballi per a vos. A més de les opcions que afecten a tot el KDE (veure Capítol 5, El Centre de control del KDE), cada aplicació te un conjunt d'opcions de configuració, al que podeu accedir usant l'opció del menú ->. Això funciona igual per a totes les aplicacions KDE, el que fa més fàcil trobar el diàleg de configuració per a una aplicació.
A la part esquerra del diàleg de configuració es mostra una llista de seccions. Fent clic sobre una d'aquestes seccions es mostrarà la pàgina de configuració a la part dreta del diàleg. Podeu canviar aquestes opcions per adequar-les a les vostres preferències.
Quan hageu fet els canvis desitjats, podeu prémer sobre per a desar-los i tancar el diàleg de configuració. Si voleu veure l'efecte, però no voleu tancar el diàleg de configuració, feu clic sobre el botó . Això és pràctic si no esteu segur sobre els canvis que heu efectuat, i voleu poder tornar enrere, com el diàleg encara és obert, ho podreu fer.
Si decidiu no mantenir els canvis podreu fer-ho fent clic sobre per a tancar el diàleg sense desar els vostres canvis.
La majoria de les aplicacions de KDE ofereixen dreceres per a les principals accions de l'aplicació. Si no us agraden les dreceres o aquestes entren en conflicte amb els d'una altra aplicació (potser una que no formi part de KDE), podeu canviar-les amb l'entrada del menú ->. Això farà aparèixer el diàleg Configura dreceres per a l'aplicació. Un exemple de com usar aquest diàleg seria crear una drecera per a l'acció al Konqueror, per a que podeu enviar per correu electrònic les adreces de les pàgines interessants als vostres amics tan sols prement una tecla (o dos):
Obriu el diàleg Configura dreceres en Konqueror, tal i com s'ha descrit.
Feu clic sobre l'ítem Envia l'adreça d'enllaç... en la llista principal (està gairebé a dalt de tot en la secció Konqueror).
En el plafó Drecera per a l'acció seleccionada, seleccioneu A mida, atès que donarem aquesta acció una drecera de teclat que hem escollit.
Apareixerà un petit diàleg emergent d'entrada de la drecera. Simplement premeu Ctrl+E (o una altra que vulgueu com a drecera), i el diàleg desapareixerà. La icona “tecla” en el diàleg Configura dreceres mostrarà la drecera nova.
Si cometeu un error, o canvieu d'idea sobre quina usar com a drecera, simplement feu clic sobre la icona de tecla que mostra la drecera actual. Tornarà a aparèixer el diàleg d'entrada de la drecera, i podreu prémer la nova combinació de tecles desitjada.
Pràcticament totes les aplicacions de KDE tenen una o més barres d'eines en la part superior de la finestra de l'aplicació, a sota del menú. La barra d'eines conté icones (barra d'eines de botons) que representen les accions més usades, així com diferents opcions de configuració. La finestra de KMail, per exemple, te una barra d'eines que conté botons per a Missatge nou, Comprova correu i algunes altres. Cadascuna d'aquestes accions és quelcom que feu tot sovint, aquest és el motiu de que existeixin barres d'eines de botons a més de les entrades de menú (Missatge nou està a ->, Comprova correu està en ->).
Tot i que no tothom hi està d'acord respecte a quines accions s'usen més sovint (Jo no uso mai el botó de la barra d'eines de botons Missatge nou o l'ítem de menú, uso la drecera Ctrl+N). Per assegurar-vos que la pantalla no s'omple amb coses que realment no us calen, cada barra d'eines es pot personalitzar. A més, podreu personalitzar d'una forma pràctica quines barres d'eines es mostraran, i com.
La cosa més senzilla de personalitzar amb les barres d'eines de qualsevol aplicació és fer-ho quan es mostren totes. La majoria de les aplicacions tenen un menú -> en el que podreu seleccionar quines barres d'eines es mostraran i quines no. Konqueror te quatre barres d'eines, Principal, Extra, Localització i Punts. Pot ser adequat ocultar la barra d'eines Punts per a que ocupi menys espai a la pantalla. Per a fer això feu clic sobre el menú , escolliu , i desmarqueu l'entrada (realitzeu-ho fent clic sobre l'ítem del menú).
Si no hi ha el menú , també podeu fer clic sobre la pròpia barra d'eines, i escollir el submenú del menú de context que apareixerà.
El mateix menú de context de la , al que s'accedeix fent clic sobre seu, us permetrà personalitzar d'altres propietats de la barra d'eines:
La seva orientació, de manera que en lloc d'aparèixer a la part superior de la finestra sota la barra de menú podeu decidir col·locar-la a la esquerra, a la dreta o a la part inferior de la finestra.
La seva orientació, de manera la barra d'eines pugui “flotar” com a una finestra separada que podeu moure independentment.
La seva orientació, de manera que la barra d'eines es plegui sobre la seva nansa i per tornar-la a obrir bastarà amb fer doble clic sobre seu (és una altra manera diferent de fer desaparèixer la barra d'eines completament, de manera que sigui fàcil fer-la tornar a aparèixer).
La posició del text al costat, a sota o en lloc de les icones de la barra d'eines.
La mida de les icones (si no s'ha col·locat text en el seu lloc).
La barra d'eines està dissenyada per a contenir les accions més freqüents, però: Què fer si hi ha icones inútils, com Talla? o Si realment voleu tenir el botó Talla a la barra d'eines, però l'aplicació no en te cap? Aquí és a on el diàleg per a personalitzar barres d'eines entra en acció — us atorga un control complet sobre les accions disponibles per a cada barra d'eines.
Escolliu -> del menú de l'aplicació, o del menú de context de la pròpia barra. Això mostrarà un diàleg de configuració de barres d'eines, que consisteix en una caixa en la que podreu seleccionar quina barra d'eines personalitzar, i dues llistes d'ítems — una amb les accions disponibles, i l'altra amb les accions que s'estan usant en la barra d'eines.
Algunes vegades hi ha moltes més acciones disponibles (Activar pestanya #12, per exemple) de les que realment podríeu voler tenir en la barra d'eines, fins i tot de les que hi ha en l'aplicació. El diàleg per a personalitzar una barra d'eines pot ser una experiència d'aprenentatge. Podeu arrossegar accions des d'una llista a l'altra, tornar a col·locar els ítems a la barra d'eines, o canviar la icona per a una acció determinada. Això us permetrà arrossegar les accions no desitjades des de la barra d'eines cap a la llista d'accions disponibles, de manera semblant a com s'arrosseguen dins de la barra d'eines. Fent clic a en el diàleg i s'actualitzarà de forma immediata la barra d'eines amb les noves accions preferides.
Hi ha alguns ítems especials al final de la llista per a la barra d'eines actual:
separadors, dels que hi ha dos tipus:
separador de línia que apareix com una línia entre dues icones
separador que apareix com un espai més gran entre dues icones
<Fusiona>, el qual és un ítem especial que permet als connectors i d'altres components carregables de l'aplicació inserir les seves accions a la barra d'eines de forma correcta. Generalment no sol ser una bona idea eliminar-los, atès que que és possible que no pugueu donar marxa enrere.
Llista d'accions:, aquesta apareixerà en diversos sabors (hi ha una barra d'eines de modes de vista en Konqueror) i representa una llista d'accions que poden ser inserides per connectors.
En el moment en que feu clic sobre una acció en la llista d'accions actuals, es mostrarà una descripció en el diàleg. Aquesta descripció us avisarà sobre si és mala idea o no eliminar l'acció.
Si no us agrada arrossegar i deixar, hi ha quatre botons en el centre del diàleg que us permetrà desplaçar l'acció seleccionada d'una llista a l'altra, així com desplaçar la selecció actual cap amunt o cap avall en la llista. Hi hauria d'haver una manera per a restaurar les barres d'eines per omissió en una aplicació, de manera que podríeu recuperar una acció important com <Fusiona> d'un esborrat accidental, però desconec quina és aquesta.
Sumari
El Centre de control del KDE
El Centre de control del KDE és el lloc en el que podreu canviar qualsevol configuració que afecti a tot el vostre entorn KDE. Podeu obrir-lo usant l'ítem en el Menú , o escrivint el seu nom en la línia de comandaments, kcontrol
.
Les configuracions estan dividides en diverses categories superiors, cadascuna de les quals conté diverses pàgines de configuració. Per a mostrar una pàgina de configuració, expandiu la categoria superior fent clic sobre el botó + al costat seu, i a continuació sobre el nom de la pàgina que voleu. Les pàgines per establir les configuracions apareixeran a la dreta, i podreu canviar el seu contingut. Els canvis no tindran efecte fins que no feu clic sobre el botó . Si després de realitzar alguns canvis penseu que és millor deixar les coses com estaven, simplement feu clic sobre .
Si us cal més ajuda amb una pàgina, visitar aquesta pàgina, llavores feu clic sobre la pestanya Ajuda. També podeu fer un cop d'ull al manual de Centre de control del KDE, que podreu obrir amb ->.
Aquí podreu canviar l'aspecte tant de l'escriptori KDE com de les aplicacions.
Aquesta secció controla el color o la imatge que es mostra en el fons del vostre escriptori. Aquestes configuracions es poden aplicar a tots els espais de treball virtuals, o tan sols a un de concret. Hi ha un conjunt de fons d'escriptori que estan inclosos en el KDE o podeu proporcionar el vostre propi.
Aquí podreu modificar els colors per a les vostres aplicacions kde. Hi ha gran varietat d'esquemes de color instal·lats amb el KDE de manera per omissió, i podeu trobar d'altres a kde-look.org. També podreu crear els vostres propis. També podreu modificar el contrast i seleccionar si desitgeu aplicar els colors a les aplicacions no kde, per a que hi hagi una major consistència en l'aparença global.
Aquí podreu controlar la configuració de diversos tipus de lletra per a les aplicacions KDE. També podreu modificar la configuració del suavitzat (anti-aliasing), incloent quin rang de tipus de lletra serà exclòs.
En aquesta secció es poden gestionar les icones dels vostres temes, així com d'altres configuracions relacionades. Podeu descarregar de kde-look.org diversos temes amb icones noves i instal·lar-les des d'aquí. Així mateix, podreu eliminar els temes d'icona ressaltant-los en la llista i fent clic a elimina. També podreu establir la mida de les icones per a diversos usos en el KDE, així com els efectes a aplicar.
Aquí podreu modificar quin tipus de cursor i/o notificació de la barra de tasques desitgeu quan s'iniciï una aplicació. També podreu configurar la durada de dita notificació. Per exemple, la configuració per omissió és d'un parpelleig del cursor de 30 segons, o fins que l'aplicació s'hagi carregat.
Aquí podreu configurar les opcions del vostre salvapantalles. Podreu configurar el temps que passarà fins que s'iniciï, i si serà necessària la contrasenya per a desblocar la pantalla.
Des d'aquí podreu instal·lar, eliminar i provar les pantalles d'inici que mostrarà el KDE a l'inici. Es poden descarregar més pantalles d'inici des de http://www.kde-look.org.
Aquesta secció permet modificar l'estil dels components. El KDE inclou una gran varietat d'estils i en podeu descarregar molts més des de http://www.kde-look.org. Podreu habilitar o deshabilitar les opcions de la interfície, amb menús transparents, mostrar les icones en els botons i habilitar els consells d'eina. Alguns estils disposen de més opcions de configuració que d'altres.
Aquí és a on podeu crear i gestionar els temes per a personalitzar-los. Aquests són una combinació de fons d'escriptori, colors, estils d'estri de KDE, icones, fonts i salva pantalles. Us permet desar el vostre “aspecte” favorit i aplicar-lo després amb un clic del ratolí.
Aquí podreu configurar la decoració de les finestres. Podeu modificar l'estil i el lloc en el que es col·locaran els botons. Algunes decoracions tindran més opcions de configuració que d'altres.
Informació relacionada
Si el Centre de control del KDE no disposa de les opcions que voleu, potser caldrà editar el fitxer de configuració de manera manual. Mireu “Editar manualment els fitxers de configuració” per obtenir més informació sobre com fer això.
Si desitgeu modificar l'aparença del vostre escriptori KDE, podeu trobar abundant quantitat de temes i estils a kde-look.org.
Aquí podreu trobar les opcions per a configurar l'aspecte i el comportament del vostre escriptori KDE.
Aquí podreu configurar el comportament del vostre escriptori. Podreu configurar opcions tales com mostrar o ocultar les icones de l'escriptori, mostrar els consells i la distribució de les icones. També podreu especificar si desitgeu veure la vista prèvia d'un tipus de fitxer en particular a l'escriptori, i quins dispositius veure com a icones.
Aquí podreu configurar el nombre d'escriptoris virtuals o espais de treball que vulgueu tenir, i com voleu que s'anomenin. Per omissió KDE disposa de 4 escriptoris virtuals, i en podeu configurar fins a 20. També podeu habilitar el canvi entre escriptoris virtuals usant la roda del ratolí.
Aquí podreu modificar les opcions corresponents a Kicker i a d'altres plafons de KDE. Entre d'altres podeu modificar la mida, la posició, la longitud i la ocultació. També podreu modificar l'aspecte del plafó amb ítems com la transparència, les imatges del fons i l'ampliació de les icones. Per últim, podreu configurar diverses opcions dels menús incloent quines aplicacions es mostraran en el Menú .
El mòdul de la barra de tasques us permet configurar aquelles opcions relatives a la barra de tasques. Podreu configurar si es mostraran les finestres per a tots els escriptoris, agrupant les tasques similars i quines acciones voleu assignar als botons del ratolí.
Aquí podreu configurar aquelles opcions relacionades amb el comportament del gestor de finestres de KDE, KWin. KWin és extremadament configurable i disposa de característiques avançades com evitar el robi el focus i diferents polítiques de focus, tals com el focus segueix al ratolí. També podreu configurar quines acciones associar amb certes tecles i esdeveniments del ratolí.
Aquest és un diàleg de configuració avançada en el que podeu configurar un conjunt d'accions respecte al comportament d'una finestra específica. Aquí hi ha algunes opcions que permetran afinar la distribució de la vostra finestra, incloent en quina posició de la pantalla voleu que apareguin certes finestres a l'obrir-les, i si han d'estar a la barra de tasques o en el paginador. Les podeu seleccionar per aplicació, i fins i tot pel seu paper específic dins d'una aplicació.
Aquesta secció us permet configurar les preferències respecte a Internet i la xarxa de treball sota el KDE.
Aquí podreu configurar les opcions avançades de la xarxa tals com els temps d'espera per a la connexió de servidors. Normalment hauríeu de deixar aquestes opcions amb els seus valors per omissió a menys que realment sapigueu el que esteu fent.
Escriptori compartit us permet invitar a algú a compartir la vostra sessió, o accedir de manera remota a la vostra màquina en forma remota. Per aconseguir-ho haureu d'usar un client VNC com aplicació de connexió de l'escriptori remot de KDE que us permeti controlar el vostre escriptori a través de la xarxa. Això és molt pràctic si voleu que algú us ajudi en una determinada tasca.
Aquí podreu crear i gestionar les invitacions d'acord a la vostra política de seguretat amb les connexions no autoritzades. També podreu configurar si s'ha de mostrar la imatge de fons i quin port haurà d'usar el servei que estigui 'escoltant'.
Compartir fitxers us permetrà configurar com compartir els fitxers usant Samba (Microsoft® Windows®) i NFS (UNIX®). Per a fer qualsevol canvi en aquest mòdul us caldrà disposar de la contrasenya de root o d'administrador. Aquí podreu configurar si els usuaris podran compartir fitxers sense conèixer la contrasenya de root, i quins usuaris podran fer-ho. També podreu configurar quines carpetes compartireu, quin tipus de compartició s'usarà i qui podrà veure allò que s'està compartint.
Aquí podreu configurar aquelles opcions relatives a la navegació per la xarxa compartida en Konqueror. Konqueror és capaç de navegar per gran varietat de xarxes compartides i de manipular fitxers remots de la mateixa manera que si estiguéssiu a la vostra màquina local. La podeu configurar per a que recordi el vostre nom d'usuari i contrasenya per a connectar-se a allò que estigui compartit en Windows® (Samba). També podreu configurar el tipus de xarxes compartides per les que navegar, inclouen FTP, NFS i SMB.
Aquest mòdul us permetrà configurar les opcions relatives al dimoni talk de UNIX®. Aquest és un programa de xerrar molt simple per a la xarxa local que s'executa en un terminal, dissenyat per a xerrar en una xarxa d'àrea local. Algunes de les seves funcionalitats són activar la 'resposta de la màquina' per a que us enviï per correu electrònic aquells missatges que us són dirigits, i de ser capaç de tornar a enviar els missatges a l'altra localització.
Aquí podreu configurar el KDE per a connectar-se a un servidor intermediari en comptes de fer-ho directament a la Internet. Una vegada més us aconsellem que deixeu aquestes opcions amb els seus valors per omissió a menys que realment sapigueu el què esteu fent. Si useu un servidor intermediari el vostre administrador de la xarxa haurà de donar-vos els detalls per omplir aquest apartat.
El mòdul de configuració de Samba necessita les contrasenyes de root
o administrador. És una eina de configuració avançada que us permetrà controlar la seguretat, la compartició, els usuaris i les impressores en una interfície gràfica intuitìva. És una eina potent amb suport per a configurar-ho tot des d'un simple fitxer, des de compartir una impressora fins usar el vostre servidor Samba com un controlador de domini Windows® NT.
Podeu establirnavegació de serveis amb ZeroConf. Per exemple podeu navegar per la vostra xarxa local usant DNS multicast.
En aquest mòdul és a on hauríeu de configurar aquelles opcions relatives a Konqueror com a fullejador web. Trobareu les opcions més comuns que podeu esperar d'un fullejador, com la configuració de galetes, cau i historial així com les seccions per a modificar dreceres de teclat, connectors i tipus de lletra.
Aquí podreu seleccionar diferents perfils per a la vostre targeta sense fils, de manera que sigueu capaç de canviar ràpidament les preferències si us connecteu a múltiples xarxes. Podeu seleccionar un perfil per a que es carregui a l'iniciar KDE.
En aquesta secció podreu modificar opcions avançades de KDE tals com associacions de fitxers i aplicacions per omissió.
El selector de components us permetrà seleccionar les aplicacions per omissió que vulgueu usar amb diversos serveis. Aquí podreu definir quin client de correu electrònic, editor de text encastat, missatgeria instantània, emulador de terminal i fullejador web s'usarà. Si preferiu usar Xterm, Vim o Mozilla, aquest és el lloc en que s'especificaran aquestes preferències.
Aquí podreu configurar tot el relacionat amb les associacions de fitxer. Podreu seleccionar el tipus de fitxer, i escollir quina aplicació voleu que l'obri. També podreu seleccionar quina icona voleu que representi cada tipus de fitxer, i si el voleu mostrar en un visor encastat o en un de separat.
Aquí podreu configurar el comportament de Konqueror en el mode gestor de fitxers. Entre les opcions es troben la selecció de tipus de lletres i mides de les mateixes, vistes prèvies sobre diversos protocols de xarxa i menús de context. Konqueror és una eina per a gestionar fitxers potent i configurable amb múltiples opcions. Per obtenir més informació, consulteu el manual de Konqueror.
Aquí es troben les configuracions relacionades amb l'ús de la memòria per part de Konqueror. Minimitza l'ús de memòria us permetrà controlar si es podran obrir instàncies separades de Konqueror o si totes les finestres noves de Konqueror es connectaran a la mateixa instància. Això tindrà com a efecte reduir l'ús de memòria. També podreu seleccionar si es precarregarà Konqueror després d'iniciar-se el KDE, amb la finalitat de reduir el temps que tarda en iniciar-se.
S'ha d'escriure.
El mòdul de gestió de serveis mostra una llista de serveis estàtica que s'inicia sota demanda, i una segona llista de serveis que poden ser modificats per l'usuari. Els serveis de la primera llista no es poden modificar ni canviar. En els serveis de la segona llista es pot habilitar o deshabilitar la seva càrrega a l'inici, i es poden iniciar o aturar de manera manual.
Aquí podreu configurar com voleu que KDE gestioni les sessions. Podeu configurar KDE per a que recordi la vostra sessió anterior i restableixi les aplicacions que estàveu emprant de manera que pugueu usar-les la propera vegada que inicieu la sessió. També podeu especificar aplicacions individuals que hauran de ser excloses d'aquest procés, o deshabilitar per complet el restabliment de les sessions a l'inici.
Aquest mòdul us permetrà configurar el corrector ortogràfic de KDE. Us permetrà modificar quin corrector usar, quin tipus d'error cercar i també quin diccionari usar. KDE suporta l'ús de ASpell i de ISpell.
Aquest mòdul us permetrà configurar l'ús de Vim com a un component encastat. Us caldrà tenir instal·lada una versió recent de Gvim o de Kvim. Podreu configurar l'aparença de l'editor així com el binari vim a usar.
En aquesta secció podreu canviar les configuracions relatives als dispositius perifèrics com teclats i palanca de control.
Aquí podreu modificar la configuració quant a mida, orientació i rati de refresc de la vostra pantalla, i decidir si voleu que aquesta sigui aplicada a l'iniciar KDE. En la pestanya Control d'energia, podreu configurar les opcions del gestor d'energia per a aquesta pantalla així com l'apagada.
Aquesta secció us permetrà configurar la vostra palanca de control i comprovar que funciona correctament. També la podreu calibrar i especificar manualment el dispositiu si aquest no s'ha auto detectat correctament.
Aquest mòdul us permet configurar les preferències bàsiques del teclat. Això inclou el retard de repetició de les tecles, i l'estat de la tecla de blocat numèric amb el que preferiu que s'inicie KDE.
Aquí podreu configurar el vostre dispositiu de ratolí. Podreu canviar l'ordre dels botons, invertir la adreça del desplaçament o modificar el comportament dels clics sobre les icones. També podreu previsualitzar, instal·lar i seleccionar temes de cursor. La pestanya Avançat us permetrà afinar algunes opcions més.
Aquest diàleg us permetrà configurar les impressores usant una gran varietat de sistemes d'impressió. Podreu afegir impressores locals i remotes, comprovar l'estat dels treballs i veure les propietats de la impressora.
Aquesta secció disposa de tan sols un mòdul, Bateria del portàtil. Aquí podreu configurar l'aparença i el comportament del monitor de la bateria Klaptopdaemon. Podreu seleccionar les icones que representen diferents estats d'energia, i configurar la notificació de certs esdeveniments. En el cas que la vostra bateria estigui per sota del nivell crític, podreu configurar el dimoni per a suspendre o apagar el vostre portàtil, per evitar la pèrdua de dades.
En aquesta secció podreu configurar les opcions en funció de la regió, i també l'accessibilitat per a persones discapacitades.
Aquí podreu configurar les opcions per a aquells usuaris que tinguin dificultat per escoltar els sons del sistema o per usar el teclat. Podreu configurar el timbre del sistema per usar una senyal visual, com il·luminar la pantalla o invertir els colors de la pantalla. També podreu configurar les opcions d'accessibilitat del teclat amb tecles apegaloses i tecles lentes.
Aquest mòdul us permetrà configurar les opcions específiques de la vostra localització, tals com l'idioma, la moneda i el format de la data. Per a que estiguin disponibles més idiomes, instal·leu els paquets kde-i18n per a la vostra distribució.
Aquí podreu configurar les accions d'entrada, tals com gestos del ratolí i dreceres de teclat per iniciar les aplicacions i executar comandaments.
En aquest mòdul podreu configurar Kxkb, una utilitat per a modificar la disposició del teclat usada per la extensió xkb de X Window System®. Us permetrà canviar entre diferents disposicions de teclat usant un indicador en la safata o una drecera de teclat. Podeu habilitar/deshabilitar les diferents disposicions de teclat a través d'aquest diàleg, i afegir-ne més. Algunes de les característiques més potents són l'habilitat per a configurar disposicions de manera global, per aplicació o per finestra.
Aquí podreu configurar de manera global les dreceres de teclat en el KDE. Hi ha alguns esquemes de drecera predefinits que podeu usar si esteu més familiaritzat amb un altra entorn de finestres, com Windows® o Mac® OS. Si preferiu, podeu personalitzar el vostre propi esquema i modificar les tecles.
Aquesta secció és a on podreu configurar les opcions relacionades a la seguretat i la privacitat tals com l'ús de l'estenografia, habilitar el KDE wallet (cartera de contrasenyes, establir la vostra identitat i gestionar els caus.
Aquest mòdul us permet configurar SSl per al seu ús amb la majoria d'aplicacions KDE, coses tals com gestionar els vostres certificats personals i les autoritats de certificació conegudes.
Aquí podeu canviar les opcions per al Gestor de carteres del KDE
KDE Wallet està encarat a proveir un emmagatzematge segur per a les contrasenyes i les dades en els formularis web. Podeu agrupar contrasenyes diferents en carteres diferents, i cadascuna tan sols serà oberta amb una contrasenya mestra (la qual mai haureu d'oblidar!). La cartera per omissió s'anomena "kdewallet", i podeu crear una nueva cartera per a les vostres contrasenyes locals o acceptar la cartera per omissió per a totes les dades en la secció "Selecció automàtica de carteres".
Els programes KDE com el Konqueror, el KMail i el Kopete són totalment compatibles amb el Gestor de carteres KDE. Tots demanen permís almenys una vegada per accedir a la cartera actual. Els hi podeu donar diferents nivells d'accés, tals com "permet sempre", "permet una vegada", etc.. Si voleu canviar aquest nivell d'accés, ho podreu fer des de la pestanya "Control d'accés" eliminant l'entrada per al programa i seleccionant una nova preferència la propera vegada que aquesta aplicació requereixi accés a la cartera.
Per habilitar el subsistema de carteres del KDE, maqueu la caixa Habilita el subsistema de carteres KDE. Si es deixa sense marcar es deshablitarà el KDE Wallet al vostre sistema.
Per omissió, el Gestor de carteres KDE es manté obert fins que es tanca la sessió d'usuari, però ho podeu canviar en la secció Tancament de carteres fent que es tanquí si aquesta no s'empra durant un cert temps, quan s'hagi iniciat un salvapantalles o quan l'aplicació deixi d'usar-la.
També podeu tenir diverses carteres, Selecció automàtica de carteres us permet iniciar el KDE amb la caretra indicada.
KDE Wallet apareixerà per omissió en la vostra safata del sistema, però la podeu ocultar. Desmarcant Mostra el gestor a la safata del sistema es mantidrà sempre ocult, o marcant Oculta la icona de la safata del sistema quan la cartera estigui tancada per a tan sols ocultar-la quan totes les carteres estiguin tancades. Aquests ítems es troben en la secció Gestor de carteres.
Des d'aquí podeu establir quina política voleu per a les vostres aplicacions KDE, el recòrd per a la cartera a usar.
Des d'aquí podeu canviar la vostra informació personal que serà emprada en els programes de correu electrònic i processadors de text. Podeu canviar la contrasenya fent clic al botó .
Aquest mòdul us permet netejar les petjades que deixa el KDE al vostre sistema tals com l'historial de comandaments o caus del fullejador.
Aquest mòdul us permetrà configurar aspectes del vostre sistema tals com l'accés al sistema o el nucli i us ajudarà a dur a terme les tasques bàsiques del sistema. La major part d'aquestes seccions precisen de la contrasenya de root o administrador per a que els canvis tinguin efecte.
Si useu el popular carregador d'arrencada LILO aquesta secció us permetrà configurar-lo. Podreu configurar la localització en la que s'ha instal·lat el carregador, establir el temps de retard de la pantalla d'arrencada de LILO i afegir o modificar imatges de nuclis a la llista d'arrencada.
Aquest mòdul us permetrà configurar la data i la hora del sistema. Podreu establir la data, la hora i també la zona horària. Aquestes configuracions s'aplicaran a tot el sistema.
Aquí podreu configurar els tipus de lletra personals i del propi sistema. Aquest diàleg us permetrà instal·lar nous tipus de lletra, esborrar les antigues i previsualitzar els tipus de lletra instal·lats. Per omissió, es mostraran els tipus de lletra personals. Per a modificar-los feu clic sobre el botó .
Aquest mòdul us permetrà configurar les tecles especials d'un portàtil IBM thinkpad. Us caldrà el mòdul “nvram” per usar aquestes característiques.
Si executeu KDE sobre Linux® hi ha un mòdul en KControl per a crear o modificar els fitxers de configuració per a un nucli Linux®. Aquesta configuració és compatible amb els nuclis anteriors al 2.5.
Aquest mòdul us permetrà configurar el gestor d'accés a KDE, kdm. kdm és un potent gestor d'accés amb un important conjunt d'opcions. Suporta el canvi d'usuari, accés gràfic remot i una total personalització de l'aparença. Per a més informació, mireu el manual de kdm.
Aquest diàleg us permet configurar les localitzacions predeterminades en les que es troben alguns fitxers importants. El directori Desktop conté tots els fitxers de vostre escriptori. El directori Autostart conté fitxers o enllaços a fitxers que vulgueu s'executin a l'inici de KDE, i el directori Documents és la localització per omissió des d'on les aplicacions KDE obriran o desaran els documents.
Aquest mòdul de configuració us permetrà configurar les característiques específiques dels portàtils Sony Vaio. Si disposeu d'un Sony Vaio, haureu d'instal·lar el controlador “sonypi” per a usar aquesta secció.
El que segueix és una breu descripció d'unes poques aplicacions base de KDE. Per obtenir més informació sobre qualsevol de les aplicacions hauríeu de comprovar els enllaços recomanats en la seva respectiva entrada.
El gestor de fitxers de KDE, fullejador web, client FTP i molt més. Konqueror és el contenidor per a la última tecnologia de KDE, des dels esclaus KIO (que proveeixen mecanismes d'accés a fitxers) fins a integració de components, permetent-li convertir-se en una aplicació de visualització universal, capaç de mostrar diversos fitxers d'imatge com a documents.
Lloc web: http://konqueror.org
Podeu veure el manual escrivint help:/konqueror
en la barra de Localització de Konqueror, o seleccionant-lo en KHelpCenter.
L'editor de text avançat multi-vista de KDE. Kate és excel·lent per a coses tals com visualitzar la font HTML d'una pàgina web o per a manejar codi avançat en C++, PHP i XML en incloure un potent motor de ressaltat i la capacitat de plegat de codi. Kate és una aplicació molt ràpida, sent capaç d'obrir fitxers de text enormes en qüestió de segons, podent veure una considerable quantitat de vistes múltiples per a poder veure més instàncies del mateix document i/o més documents en qualsevol moment.
Lloc web: http://kate.kde.org
L'emulador de terminal X per a KDE. Konsole, a l'igual que moltes aplicacions de KDE, és extremadament personalitzable. A més de crear les seves pròpies sessions d'usuari, també podeu obrir sessions de consola Linux®, sessions d'intèrpret de comandaments, així com sessions estàndard de root
i sudo.
Lloc web: http://konsole.kde.org
Guia d'usuari Capítol 13, Introducció a Konsole
El plafó de KDE, usat per a manejar les aplicacions que s'estan executant, un paginador que us permet canviar entre escriptoris, botons d'inici ràpid que inicien aplicacions i molt més.
Mireu Capítol 3, El plafó i l'escriptori per alterar algunes de les seves configuracions.
Una interfície gràfica per al potent DCOP (protocol de comunicacions de l'escriptori). DCOP proveeix un complet protocol per a la comunicació entre processos de diferents aplicacions de KDE. A més de ser enormement pràctic per als programadores de KDE, també és beneficiós per a l'usuari normal que vulgui crear un script, o un tema per a SuperKaramba.
En la guia d'usuari “Crear scripts de l'escriptori” i “KDialog”
D'altra documentació: http://developer.kde.org/documentation/library/kdeqt/dcop.html
El centre de control per a l'entorn de escriptori K. Podeu alterar gran quantitat de coses diferents, una gama de temes, tipus de lletra i salvapantalles d'Internet, seguretat i administració del sistema.
El sistema d'ajuda de KDE utilitzat per a proporcionar accés a la base de pàgines d'ajuda de UNIX® (man o info) així com a la documentació nativa de KDE proveïda per l'equip de documentació de KDE o els autors de les aplicacions. Des d'aquí hauríeu de ser capaç d'accedir a tots els manuals d'aplicacions de KDE.
Per obtenir més informació sobre l'equip de documentació de KDE, així com la possibilitat d'entrar i ajudar a KDE, mireu: http://kde.org/documentation.
Informació relacionada
http://kde-apps.org, una gran llista d'aplicacions de terceres parts de KDE.
Com haureu vist, hi ha una gran abundància d'informació accessible des dels propis manuals, als quals es pot accedir des de l'esclau KIO d'ajuda en Konqueror (això és, escrivint help:/
en la barra de Localització), o seleccionant-la en el KHelpCenter. aplicació
Podeu trobar una mica més d'informació en el lloc web de KDE, en http://kde.org.
KDE PIM (Personal Information Manager -gestió de la informació personal-) és un subprojecte de KDE i pretén proveir un conjunt d'aplicacions per a gestionar la informació personal. Teniu diversos components, però tots s'inclouen sota una mateixa aplicació, Kontact, és el gestor de la informació personal. A continuació veurem uns quants dels seus components més populars. Això és, algunes de les aplicacions que s'hi integren.
Serveix com medi per a que la resta de les aplicacions de KDE PIM puguin integrar-se unes amb les altres. Totes les aplicacions de KDE PIM es poden mostrar aquí, i podreu escollir amb facilitat quines mostrar. Conté una pàgina d'índex des de la que podreu obtenir una visió general dels esdeveniments i informació en els altres components.
Lloc web: http://kontact.kde.org
Veure el manual escrivint help:/contact
en la barra de Localització de Konqueror, o seleccionant-lo en KHelpCenter.
El component de correu. KMail incorpora suport complet per a IMAP, POP3 i SMTP. Es permet el signat i xifrat de correus electrònics, i hi ha disponibles moltes funcions comprensives conra el correu brossa. Un corrector ortogràfic fàcil d'usar, és possible veure correus electrònics HTML correctament, i una característica de recerca avançada.
Lloc web: http://kmail.kde.org
Un complet organitzador personalitzable que constitueix el component de calendari. KOrganizer proveeix gestió d'esdeveniments i tasques, notificació d'alarmes, exportació web, maneig transparent de les dades en la xarxa, planificacions de grup, importar i exportar fitxers de calendari, i molt més.
El component de contactes. KAddressBook habilita la gestió dels vostres contactes de forma còmoda i eficient. Els contactes es poden exportar de forma senzilla i importar a partir d'un gran nombre d'estàndards de llibres d'adreces, i es pot integrant de forma eficient amb Kopete, el programa de missatgeria instantània multi-protocol de KDE. Inclou d'altres característiques com el suport per a tot els jocs de caràcters internacionals i funcions avançades de recerca.
Un pràctic component que pot servir per a manejar totes les vostres notes apegaloses digitals. Es poden mostrar en el vostre escriptori, poden ser “arrossegades i deixades” en correus electrònics, impressions, fins i tot es poden mostrar després de que Kontact es tanqui.
El component lector de notícies. És compatible amb GNSKA (The Good Net-Keeping Seal of Approval -segell d'aprovació de lectores de notícies-), te suport per a MIME i per a múltiples servidors.
Un lleuger i ràpid programa per a mostrar ítems de notícies proveïdes per les fonts, suportant totes les versions de les fonts RSS i Atom més comuns. Les característiques pràctiques inclouen recerques en títols d'articles, gestió de fonts en carpetes i configuració de les preferències d'arxivat.
Informació relacionada
Per a més informació veure http://kontact.kde.org i http://kdepim.kde.org.
Hi ha diverses aplicacions relacionades amb la xarxa en KDE. A continuació una descripció d'algunes d'aquestes.
Un complet i avançat client de MI (missatgeria instantània), que incorpora un cert nombre de protocols, incloguen MSN®, Yahoo® i AIM®. Kopete pot incorporar imatges, configurar els àlies per a una persona concreta, i també executar múltiples sessions de MI en qualsevol moment. Kopete és molt extensible, i inclou un complet sistema d'extensions que incorporen un historial de xerrades anteriors en les que es poden realitzar recerques, estadístiques de l'estat d'un usuari, així com un sistema d'anotacions que us permet crear notes per a cada contacte.
Lloc web: http://kopete.kde.org
Una interfície gràfica per al protocol DICT. Us permetrà cercar una paraula o una frase en la base de dades de diccionari, mostrant a continuació les definicions.
El grup de desenvolupament DICT: http://www.dict.org/bin/Dict.
Un gestor per a les vostres descàrregues el qual s'integra amb Konqueror. KGet us permet agrupar, fer pausa i resumir les seves descàrregues, així com algunes altres possibilitats.
Informació relacionada
Algunes aplicacions de xarxa més per a KDE es poden trobar en KDE Extragear. Mireu “Xarxa”, sota “Disponibles en el Extragear de KDE”.
Inclou totes les aplicacions de l'entorn d'oficina KOffice. Mireu Capítol 23, Visió general dels components de KOffice per obtenir una llista dels components.
KDE te diverses aplicacions relacionades amb els gràfics, avarca des de visors PDF fins les aplicacions amb les que feu les instantànies. A continuació una definició, així com alguns enllaços relacionats.
Una petita i pràctica aplicació per editar paletes de color, així com per escollir i nomenar colors. Els colors es poden escollir indicant el codi hexadecimal RGB, o escollint un dels mils de colors del programa, fins i tot gravant el color exacte de qualsevol cosa en particular de la vostra pantalla.
Un visor PDF avançat, basat en xpdf, per a KDE. KPDF conté diferents formes de cercar en el document (diàleg de recerca estàndard, filtres de miniatures, etc.) així com d'altres característiques tals com la llibertat en la lectura.
Lloc web: http://kpdf.kde.org
Un programa visor d'imatges que suporta un gran nombre de tipus de fitxer diferents incloguen JPEG, GIF, PNG, TIFF i alguns altres. Kview s'integra completament amb el KDE i es pot encastar en el Konqueror per a veure els fitxers d'imatge que es troben en el vostre disc dur, en un lloc FTP o en un servidor web, usant el seu suport d'obrir una URL. D'altres característiques que s'inclouen són la manipulació d'imatges a través de l'augment, rotació, escala de grisos i girat.
Una aplicació per a fer instantànies. És capaç de capturar imatges de tot l'escriptori, d'una sola finestra o d'una àrea seleccionada. Les imatges es poden desar en diversos formats, incloguen JPG i PNG.
Un programa de pintura fàcil d'usar, amb característiques com el pintat bàsic (dibuixat de diagrames i pintura de dit), la manipulació d'imatges i edició d'icones.
Un intuïtiu programa per escanejar imatges. Kooka us ajudarà a manejar els paràmetres més importants de l'escànner, trobar el format d'imatge correcte amb el que desar-les i gestionar les vostres imatges de l'escànner.
Lloc web: http://kooka.kde.org
Informació relacionada
Algunes aplicacions avançades més de KDE es poden trobar en KDE Extragear. En “Disponibles en el Extragear de KDE”, sota “Gràfics” podeu trobar un llista d'aquestes.
Un curt resum d'unes quantes aplicacions relacionades amb el multimèdia.
Un reproductor de música per a KDE fàcil d'usar. JuK està enfocat en el repertori i les meta-dades, permetent-vos realitzar recerques ràpides de forma dinàmica en el repertori. Algunes de les característiques que incorpora inclouen la gestió de caràtules de CD podent descarregar les imatges des de Google®, integració de MusicBrainz per a la identificació de fitxers a través d'Internet, i múltiples motors de so, incloguen aRts, GStreamer i aKode.
Una aplicació que us permet canviar el volum de la vostra targeta de so, i suporta diversos controladors de so. Cada dispositiu de mescla es representa amb un deslliçador de volum, i disposeu d'opcions bàsiques tals com silenciar un dispositiu mesclador en particular.
Un reproductor de medis capaç de reproduir WAV, Ogg Vorbis, codificats DivX com AVI i d'altres formats de medis. Les característiques dels efectes de so de Noatun inclouen un equalitzador gràfic de sis bandes, una completa arquitectura de connectors, transparència a xarxa i diversos estils.
Lloc web: http://noatun.kde.org
Informació relacionada
Es poden trobar diverses aplicacions multimèdia més per a KDE en KDE Extragear. En “Disponibles en el Extragear de KDE”, veure “Multimèdia” per obtenir una llista d'aquestes.
Hi ha aplicacions que estan directament associades amb KDE, el projecte, però que no apareixen i no són incloses en la distribució principal de KDE. Això es deu a un cert nombre de motius, però el més comú és una duplicació de funcionalitat, o que són massa especialitzades. Potser la idea més popular sigui que els mateixos desenvolupadors no vulguin que aparegui en la distribució principal de KDE, escollint el seu propi calendari de versions. De tota manera, les aplicacions en Extragear estan diferenciades de KDE, i moltes són enormement populars.
Un avançat i entenedor reproductor de música amb la capacitat de reproduir fitxers d'àudio MP3, WAV i OGG i d'altres. No hi ha espai per a mencionar totes les característiques de amaroK, però de per omissió inclou caràtules, encasta les lletres de cançons, i visualitzacions estèticament agradables. amaroK, a l'igual que KDE, és altament personalitzable, conté una potent interfície d'script, i pot tenir un navegador de context que pot canviar d'aparença amb els fulls d'estil CSS. amaroK també suporta diversos motores, incloent GSTreamer, xine, NMM, MAS, aKode i aRts.
Lloc web: http://amarok.kde.org
Podeu veure el seu manual escrivint help:/amarok
en la barra de localització de Konqueror, o seleccionant-lo en KHelpCenter. Si no el teniu instal·lat (i per tant no disposeu del manual), el podeu consultar en línia aquí.
L'aplicació definitiva de gravació de CD/DVD per a KDE. Amb K3b podeu crear CD de dades, vídeo i àudio (inclou connectors per a WAV, MP3, FLAC i Ogg Vorbis). Es poden desar i carregar projectes, suporta l'extracció de música des del CD, i podeu realitzar còpies de CD/DVD.
Resum Extragear: http://extragear.kde.org/apps/k3b/
Lloc web: http://k3b.org
Una aplicació per a la gestió de fotografies que pot organitzar i importar convenientment fotografies digitals. Entre les característiques s'inclouen l'etiquetat, un sistema de connectors, i un complet sistema de comentaris. digiKam també usa KIPI (la interfície de connectors d'imatges de KDE), contribuint a la iniciativa de crear una infraestructura comú de connectors, permetent desenvolupar connectors per a imatges que es poden compartir entre la gran quantitat d'aplicacions gràfiques de KDE (entre aquestes s'inclouen Gwenview, ShowImg i KimDaBa).
Lloc web: http://digikam.org
Un altra visor d'imatges avançat que pot carregar i desar tots els formats d'imatges suportats per KDE, a més de ser capaç de mostrar els tipus de fitxers de GIMP (*.xcf). Gwenview pot realitzar algunes manipulacions gràfiques (rotar, reflexar) i disposa de suport complet per als esclaus KIO (permeten usar-lo via FTP). D'altres característiques també inclouen operacions de gestió de fitxers, tals com copiar, enganxar, moure i esborrar.
És un visor d'imatges amb moltes funcionalitats, escrit per a KDE, el qual mostra nombrosos formats, incloent JPEG, PNG, GIF [animat] i MNG. Consisteix d'un marc amb una vista en arbre, un marc de directori/vista prèvia, i un marc de vista. El marc de vista (el més gran) es pot intercanviar amb el marc de directori/vista prèvia (el més petit). Permet previsualitzar imatges des de múltiples directoris i cercar imatges idèntiques. ShowImg també conté entre les seves característiques d'un mode a pantalla completa, ampliació, ordenació, arrossega i deixa amb Konqueror, i suport per a imatges en arxius comprimits.
KimDaBa (base de dades d'imatges de KDE) proveeix una solució eficient per a la organització de cents (fins i tot mils) d'imatges. Està altament optimitzada per anotar les imatges, KimDaBa us pot ajudar a localitzar una imatge en qüestió de segons.
Un client complet de IRC amb suport per a canals xifrats, descàrregues i continuació de transferències de fitxers, completat i ressaltat de sobrenoms, i s'integra perfectament amb Kontact i la resta de KDE.
Una interfície KDE per a MLDonkey, una potent eina d'intercanvi de fitxers P2P. Altament configurable, ample de banda gràfic en temps real i estadístiques de xarxa, i molt més.
Lloc web: http://kmldonkey.org/
Mostra per a cada interfície de xarxa una icona en la safata del sistema. Els consells i un diàleg amb informació proveeixen informació completa sobre la interfície. Els missatges emergents us informaran sobre els canvis de la interfície i també hi ha un traçador de tràfic encastat.
Una simple, tot i que ideal, aplicació per a mostrar de forma gràfica com s'usa el vostre espai de disc. Filelight mostra aquesta informació que representa el vostre sistema de fitxers com a un conjunt d'anells segmentats concèntrics.
Una eina per a KDE que gestiona una base de dades de receptes a través d'una interfície de fàcil ús. Amb complet suport per a crear i eliminar ingredients com a unitats; ajuda amb les dietes, pot calcular la quantitat de calories, vitamines, carbohidrats, etc. D'altres dels seus avantatges són la seva flexibilitat i la capacitat d'ampliació.
Informació relacionada i enllaços
S'ha de ressaltar que tot l'anterior és una vista prèvia del que hi ha disponible en el mòdul extragear de KDE. Per a veure totes les aplicacions i utilitats disponibles visiteu http://extragear.kde.org, a on es proveeix d'un breu resum de cada aplicació.
Els manuals per a la majoria de les aplicacions en extragear es poden veure des de http://docs.kde.org.
Altra vegada, podeu trobar una gran quantitat d'altres aplicacions KDE [de terceres parts] al popular http://kde-apps.org.
Per a que KDE usi qualsevol dispositiu, extraible o no, el dispositiu haurà d'estar muntat. Quan es munta un dispositiu, KDE obté tota la informació que necessita sobre el dispositiu: Com s'ha de llegir, escriure informació, i molta més.
L'ús d'un dispositiu és controlat pel sistema operatiu d'aquí que sigui important que el vostre sistema operatiu inclogui eines per a gestionar aquests dispositius. KDE els pot muntar automàticament, treballant amb HAL (Hardware Abstraction Layer -capa d'abstracció del maquinari). La vostra distribució hauria de configurar HAL automàticament; si no, consulteu la documentació proveïda per la vostra distribució.
Hi ha diverses maneres de trobar la llista dels dispositius de suport: Empreu la que preferiu:
Introduïu media:/
o system:/media
en la barra de Localització de Konqueror.
Navegar cap a ells fent clic sobre la pestanya Serveis en el Plafó de navegació de Konqueror, i després seleccionant Suports d'emmagatzematge.
Seleccioneu -> des del menú de Konqueror.
Feu clic en la icona Sistema de l'escriptori, i en la finestra que aparegui feu clic en Suports d'emmagatzematge.
La localització Suports d'emmagatzematge (també coneguda com protocol media:/) mostra tots els dispositius reconeguts per KDE, incloent les unitats de disc dur, CD i DVD, així com els dispositius USB i Firewire, que la vostra distribució hagi configurat correctament i informi al KDE sobre seu.
També podeu configurar KDE per a mostrar una icona de dispositiu a l'escriptori. Per a iniciar o configurar aquesta característica en el Centre de control del KDE aneu a Escriptori+Comportament i seleccioneu la pestanya Icones de dispositiu. L'acció de la icona del dispositiu es pot usar per a mostrar tant els dispositius muntats com els desmuntats, o per a crear tan sols una icona quan es detecti un suport i sigui muntat automàticament (només si la propietat de muntat automàtic està configurada), no marcant les caixes de muntat automàtic.
Amb KDE 3.5 i posteriors, els dispositius es poden muntar de manera automàtica, el qual vol dir que tan sols és necessari inserir el disc extraible. KDE obrirà una finestra de muntat automàtic que us demanarà “Què és el que voleu fer?” amb el suport. Per a configurar la llista d'opcions per als dispositius obriu Centre de control del KDE i navegueu cap a Perifèrics+Suports d'emmagatzematge. Aquí podreu afegir i eliminar programes des de la llista de dispositius.
La característica de muntat automàtic tan sols funcionarà si estan instal·lats dbus, hal i udev i el nucli està configurat de manera adequada. Per a comprovar si s'estan executant en el vostre sistema comproveu la Taula de processos en KSysguard, si apareixen: hald, dbus-daemon i udevd. KDE no proveeix cap d'aquests components. Els haureu de cercar en la vostra distribució.
Informació relacionada
HOWTO: setting up D-BUS and HAL with KDE's media ioslave edit (COM ES FA: Configurar D-BUS i HAL per a editar els ioslave de suports del KDE) (una comunitat manté un HOWTO en el wiki de KDE).
http://www.freedesktop.org/wiki/Software/halHAL - Hardware Abstraction Layer
Si el vostre sistema no realitza el muntat automàtic, KDE està configurat per a muntar i desmuntar el dispositiu per a que l'usuari actual tingui permisos de muntatge. Si un dispositiu està muntat en la partició arrel (és a dir /
), i accediu a KDE com a usuari, el KDE no el podrà muntar ni desmuntar sense tenir aquests permisos. Per a comprovar els permisos de muntat consulteu el fitxer /etc/fstab
.
Per a muntar i desmuntar dispositius manualment en KDE feu un sol clic del botó del ratolí sobre la icona del dispositiu en media:/ o a l'escriptori i seleccioneu o , per a dispositius extraibles també es poden desmuntar sense amb . El KDE també necessita que estiguin correctament configurats en /etc/fstab.
Introducció a aRts
Realitzar la posta a punt, compartir dispositius
Hi ha diversos reproductors de música en KDE que dupliquen les seves característiques, de tota manera, cadascun te un estil diferent.
Noatun és el reproductor de música per omissió de KDE. Entre les seves característiques es troba una interfície altament configurable, incloguen alguns estils de gestió de repertoris, i molts connectors per a proveir diferents GUI de visualització, així com d'altres característiques.
Noatun forma part del paquet kdemultimedia.
JuK és un gestor de medis, de repertoris, i un etiquetador de meta-dades. És una manera molt eficient per a gestionar tots els vostres fitxers de música, crear i mantenir repertoris i mantenir les etiquetes de meta-dades en la vostra música.
És igual de pràctic com reproductor de música, o gestor de repertoris per a usar-los en una altra aplicació.
JuK forma part del paquet kdemultimedia.
Kaboodle és un reproductor de tirada. Això vol dir que s'executa, reprodueix un fitxer i s'atura. Kaboodle és pràctic per exemple si voleu escoltar ràpidament un fitxer sense interrompre el repertori d'un altra reproductor de medis.
Kaboodle forma part del paquet kdemultimedia.
amaroK és una aplicació de terceres parts molt popular. Hauríeu de trobar els paquets en les fonts de la vostra distribució.
La majoria dels reproductores de vídeo de KDE com Kaffeine i kmplayer també són útils reproductors de música.
La manera convencional de convertir Audio CD a fitxers MP3 o Ogg és usar un programa especialment dissenyat tal com iTunes®, Winamp o el propi de KDE KAudioCreator. Però i si ens saltem les convencions, seria divertit? Per tant en aquest article, us mostrarem com sentir-vos com l'elit convertint els vostre CD a la, umm... manera de l'elit. ;-)
Què em necessitem per a fer-ho interessant? Amb el vostre KDE de vainilla sense ingredients extra, podreu convertir els vostres CD. Però per a poder-los codificar, us caldrà instal·lar els còdecs adequats. De moment estan suportats els formats Ogg Vorbis, MP3 i FLAC. Per a poder codificar aquests formats, haureu d'instal·lar libogg, lame i flac respectivament. La forma exacta d'instal·lar-los dependrà de la vostra distribució: Feu un cop d'ull a la seva documentació per esbrinar com fer-ho.
Una vegada tingueu instal·lat(s) el(s) vostre(s) còdec(s) favorits, obriu el Centre de control del KDE i aneu a -> i configureu les preferències a través de les diferents pestanyes. Ho podeu deixar tot en els seus valors per omissió si així ho voleu, però és útil fer un cop d'ull per a conèixer, almenys, quines possibilitats hi han. Feu un cop d'ull a -> i canvieu el que no sigui del vostre agradat. CDDB, per si no ho sabeu, vol dir base de dades de CD (o base de dades de discs compactes en la seva manera més lliure). Aquesta característica permet al KDE recuperar informació sobre l'artista/àlbum/pista dels vostres CD a través de Internet. Aquestes meta-dades també s'usen per escriure etiquetes en els fitxers MP3 o Ogg que es podran incloure als vostres CD.
Sense perdre temps, benvinguts al negoci de ser genial. Primer, introduïu el CD que voleu convertir (òbviament!). A continuació obriu una finestra de Konqueror i obriu la pestanya Serveis en el plafó de navegació. El plafó de navegació situat en el costat esquerra de la finestra, com es mostra en la instantània de a sota. Si no està visible podeu fer que aparegui prement la tecla màgica F9.
Ara feu clic sobre el navegador de l'Audio CD i en uns segons, podreu veure diverses carpetes amb les que podreu iniciar el navegador. Tardarà un temps a mostrar-los, atès a que intentarà obtenir la informació del CD de la base de dades de CDDB que havíeu configurat anteriorment.
En la instantània de a sota, podeu veure el contingut de la carpeta Ogg Vorbis. Mostrarà totes les cançons en el format Ogg, fins i tot la mida del fitxer! Però, sabem que els Audio CD no contenen pistes Ogg. Llavores, què està passant?
Totes les carpetes que podeu veure sota el navegador de l'Audio CD són carpetes virtuals. Mostren el contingut del CD a través de diferents filtres, per a poder-lo escoltar. Quan obriu la carpeta Ogg Vorbis, estareu veient el contingut del CD com si estigues desat en el format Ogg. Podeu navegar a traves de les carpetes i trobar representacions MP3, flac i wav dels continguts del CD. També podreu veure la mida aproximada del fitxer després de codificar-lo en els diferents formats.
Llavores, com s'extreu i codifica el CD? Suposo que hi haureu esbrinat la resposta. Decidiu a quin format aneu a convertir-lo, obriu aquesta carpeta, copieu i enganxeu aquests fitxers en la carpeta de destí. Ja està! KDE començarà a extraure i codificar els fitxers al vol! Si copieu qualsevol dels fitxers en la carpeta CD ple estareu convertint tot CD com una pista continua.
Informació relacionada
El lloc web de amaroK a http://amarok.sf.net conté les últimes notícies i informació sobre amaroK.
El KDE desa informació sobre les vostres preferències a uns quants llocs diferents:
El directori ocult .kde
(tingueu present el punt del començament), situat en el vostre directori inicial, conté gran nombre de fitxers que desen aquestes preferències dins de KDE. Alguns subdirectoris que podeu trobar d'utilitat són: .kde/share/config
, conté fitxers de configuració per a les aplicacions individuals; .kde/Autostart
, que conté enllaços a les aplicacions que voleu iniciar cada vegada que arrenque KDE, i .kde/share/apps/kabc
, a on es desa la vostra llibreta d'adreces.
Les variables d'entorn KDEDIR
i KDEDIRS
li indiquen a KDE a on es desen dits fitxers. Habitualment tan sols us caldrà assignar al valor de KDEDIR
el directori en el que s'ha instal·lat KDE, però algunes vegades podreu tenir instal·lats d'altres programes de KDE en un altra lloc: En aquest cas, podreu usar la variable d'entorn KDEDIRS
. Assigneu a KDEDIRS
la llista de tots els directoris que continguin programes KDE, separats per comes. Per exemple, si teniu programes de KDE en /usr/local/kde
i /home/phil/kde
, podreu usar export KDEDIR=/usr/local/kde,/home/phil/kde
si useu bash o setenv KDEDIR=/usr/local/kde,/home/phil/kde
si useu sh.
Informació relacionada
Part VI, “KDE per administradors” conté més informació sobre els directoris usats per KDE.
Per als sistemes operatius UNIX® hi ha molts usuaris diferents, que poden tenir privilegis diferents. El mètode convencional és tenir un compte d'usuari normal, amb els fitxers desats generalment a /home/nom_usuari
, i un compte root
. El root
, o super usuari, compta amb tots els privilegis, sent capaç de modificar qualsevol fitxer del sistema.
Per això és fàcil realitzar tasques administratives sense problemes, atès que no hi ha restriccions de seguretat que us siguin impostes. Però un error tipogràfic o cap altra errada poden produir un dany irrevocable.
Alguns dels sistemes operatius que executen KDE venen amb un sistema d'accés gràfic habilitat per al root
. Malgrat això, mai hauríeu d'entrar al KDE com a root
, i mai hauria de caldre. El vostre sistema estaria molt més obert a atacs, sobretot si esteu navegant per Internet com a root
, i incrementaria dramàticament la possibilitat de danys al vostre sistema.
Algunes distribucions Linux® han intentat restringir aquest punt al màxim deshabilitant del tot el compte de root
, usant en lloc seu el model sudo. De tota manera, el model de seguretat bàsica de sudo és la mateixa que per a su, així que, essencialment, compartireu les mateixes fortaleses i debilitats de seguretat.
Si hauríeu d'executar un programa amb privilegis de super usuari, és recomanable que useu KDE su. Des de Konsole o prement Alt+F2, introduïu kdesu
, i l'aplicació s'executarà amb els privilegis adequats de super usuari. aplicació
Encara que si heu configurat el vostre sistema per usar sudo, o teniu una distribució que usa sudo, com Kubuntu™, hauríeu d'usar KDE su. El programa serà adequadament modificat pels desenvolupadors per usar la configuració correcta, de tota manera, mai useu sudo aplicació
per executar una aplicació amb permisos de root
; això pot malmetre els permisos de certs fitxers de configuració per a un programa. Executar una aplicació gràfica com a root
en general no és una bona idea, però usar KDE su sempre serà una aposta segura.
Informació relacionada
Des de la versió 3.3 i posteriors, KDE proveeix un sistema de gestió de sessions que us permetrà canviar entre els comptes de diferents usuaris en un ordinador. Podreu haver iniciat una sessió i, p.ex. deixar que la vostra germana, germà, muller, veí o qualsevol llegeixi el seu correu electrònic en un instant. Abans havíeu de sortir de la sessió (per tant, p.ex. hauríeu de tancar els programes o desar els documents) i permetre que iniciïn una sessió.
Ara és més fàcil canviar a un altra escriptori virtual.
Commuta entre sessions: Com funciona
El Menú ara inclou una entrada nova. Gairebé al final del menú trobareu el submenú . Conté els comandaments per a blocar l'actual i iniciar una sessió nova el que vol dir que al vostre escriptori s'iniciarà el salvapantalles i després d'uns segons hi podreu accedir amb KDM com sempre. L'entrada es salta l'activació del salvapantalles.
Una vegada s'estigui executant més d'una sessió podreu escollir qualsevol prement Ctrl+Alt+F7 o F8 i així successivament (aquesta sol ser la configuració per omissió) o —fins i tot més còmode— escolliu des de la llista de sessions actives a la part inferior del submenú .
Si teniu activat el salvapantalles i l'altra usuari desitja iniciar una sessió ell o ella podreu fer-ho simplement prement el botó i iniciar una altra sessió.
Si us trobeu en kdm i desitgeu canviar a una altra sessió activa podreu prémer el botó i escollir tal i com s'ha descrit anteriorment.
kpf proporciona un mètode simple per a compartir fitxers usant HTTP (Hyper Text Transfer Protocol -protocol de transferència d'hipertext-) que és el mateix protocol utilitzat pels llocs web per enviar les dades al vostre fullejador web. kpf és estrictament un servidor de fitxers públic, el que vol dir que hi ha restriccions d'accés als fitxers compartits: Allò que seleccioneu per a compartir estarà disponible per a tot el mon.
kpf està dissenyat per a compartir fitxers amb els amics, no per a actuar com a un complet servidor web a l'estil de l'Apache. kpf s'ha concebut de primeres com a un mètode simple per a compartir fitxers amb d'altres persones mentre es parla pel IRC (xat asíncro d'Internet, o “sales de xat”).
kpf funciona com un applet dintre del Kicker. Això vol dir que ocupa poc espai a la pantalla i que el seu estat sempre està visible. Per a iniciar l'applet kpf, feu clic amb el botó del ratolí a sobre del Kicker i escolliu per a obrir el diàleg Afegeix applet. Seleccioneu el Servidor públic de fitxers i feu clic al botó .
kpf empra el concepte de carpetes compartides. Podeu escollir fer pública una o més carpetes, i tots els fitxers en aquesta carpeta (i qualsevol subcarpeta).
Si us plau, sigueu extremadament acurat amb les carpetes que compartiu. Recordeu que tots els fitxers i subcarpetes de la carpeta compartida, incloguen els fitxers “ocults” (els quals el seu nom comença per un punt) estaran disponibles per a tothom, de manera que molta cura amb la informació sensible, com són les contrasenyes, claus de xifrat, la vostra llibreta d'adreces, documents privats de la vostra organització, etc..
Una vegada kpf s'estigui executant, veureu un applet quadrat amb un cartabó enfonsat i una icona amb l'aspecte d'un globus d'aire calent. El globus estarà visible quan no s'estiguin compartint carpetes.
Per a compartir una carpeta, feu clic amb el botó . Si seleccioneu aquesta entrada apareixerà un “assistent”, el qual us farà una sèrie de preguntes simples. Una vegada respostes totes, ja estarà configurada la carpeta a compartir.
del ratolí a sobre de la icona del globus i s'obrirà un menú emergent, el qual contindrà un únic ítem,Hi ha una alternativa a l'ús directe de l'applet per a compartir una carpeta. kpf està integrat amb el Konqueror.
Amb el Konqueror obert i mostrant una carpeta, clic a sobre del fons i opteu pel diàleg de “Propietats”. Amb la instal·lació, kpf ha afegit una pestanya Compartició de xarxa local a aquest diàleg. Si aquest no està en marxa se us oferirà l'opció d'engegar-lo. Escolliu i s'enviarà una senyal a l'applet kpf, tot seguit us demanarà si afegir un nou recurs compartit.
Per a obtenir més detalls, tales com la forma de compartir directoris diferents per a persones diferents, mireu el manual de kpf.
Aquesta secció s'ha pres i modificat a partir del fitxer README de l'Alexander Neundorf en LISa.
Entre les característiques de KDE es proveeixen dos potents servidors anomenats Lan Information Server (LISa -servidor d'informació de la xarxa local-) i un Restricted Lan Information Server (resLISa -servidor d'informació de la xarxa local restringida-) que s'usen per identificar CIFS així com d'altres servidors en la vostra xarxa d'àrea local proveint una funció similar a les “Network Neighbourhood (xarxes de veïnat)” en Microsoft® Windows®.
Lisa tan sols dependrà de la pila TCP/IP per tant no requereix que samba estigui configurat però el paquet samba és una dependència. Per a trobar servidors en la vostra xarxa local heu d'establir un rang d'adreces IP en el vostre fitxer de configuració que Lisa comprovarà. Quan inicieu el dimoni Lisa s'enviarà una ICMP (petició de missatge de resposta) a totes les adreces IP incloses en el rang de configuració del fitxer i s'esperarà una resposta.
El dimoni Lisa requereix privilegis de root per obrir una connexió, però una vegada que la connexió ha estat establerta amb els privilegis de root aquest s'abaixaran de forma immediata.
També podreu executar Lisa usant nmblokup"*"
.
Si no teniu el programa nmblookup aquest es podeu trobar a http://www.samba.org o en els paquets proveïts per la vostra distribució.
"*"
de samba enviarà un missatge distribuït a la xarxa associada i qualsevol servidor que estigui executant serveis smb enviarà una resposta indicant que s'accepten connexions.Si la xarxa de la vostra empresa te unes directrius d'actuació molt estrictes sobre quins ports poden estar oberts o no haureu d'usar ResLisa per a comunicar-se amb d'altres màquines de la vostra xarxa local. El motiu és que ResLisa no pot enviar senyals a tota la xarxa o a rangs d'adreces haureu d'afegir cada màquina pel seu nom al fitxer de configuració. En aquests moments és possible afegir fins a 64 màquines, i aquestes adreces seran abastables.
ResLisa tan sols proveirà la informació sobre un connector de domini UNIX®, és a dir, no sobre tota la xarxa. El nom de la connexió serà /tmp/resLISa-
, per tant ResLisa pot ser executat sense problemes en la mateixa màquina per més d'un usuari.VostreNomDeConnexió
A l'iniciar Lisa primer s'analitza el fitxer de configuració del directori personal dels usuaris $
. Si no hi ha Lisa cercarà la configuració global del sistema localitzada en HOME
/.lisarc/etc/lisarc
. Veiem un exemple de mostra d'un fitxer de configuració:
PingAddresses = 192.168.100.0/255.255.255.0;192.168.100.10-192.168.199.19;192.168.200.1;
PingNames = meva_màquina1;meva_màquina2 #Màquines per nom (requerit per resLISa)
AllowedAddresses = 192.168.0.0/255.255.0.0
BroadcastNetwork = 192.168.100.0/255.255.255.0
SearchUsingNmblookup = 1 #També intenta nmblookup
FirstWait = 30 #Una 30 trentena part d'un segon
SecondWait = -1 #Tan sols ho prova una vegada
#SecondWait = 60 #Ho prova dues vegades i espera 0,6 segons
UpdatePeriod = 300 #Actualitza cada 300 segons
DeliverUnnamedHosts = 0 #No publica les màquines sense nom
MaxPingsAtOnce = 256 #Envia 256 peticions de connexió ICMP
Lisa també es pot configurar gràficament en l'ítem ->-> del Menú . De tota manera, per usar aquesta opció Lisa haurà d'haver estat iniciat amb el modificador -K
en la línia de comandaments.
Informació relacionada
Per obtenir una completa llista dels modificadors des de la línia de comandaments i més exemples mireu el complet manual de Lisa introduint help:/lisa
en Konqueror.
S'assumeix que tot està preconfigurat, per a com configurar una impressora, referiu-vos al manual si hi hagués cap problema
Els tipus de lletra són realment fàcils de configurar en KDE. Obriu el Centre de control (amb ->) i escolliu Instal·lador de fonts en Administració del sistema en la vista d'arbre.
Hi ha dues classes de tipus de lletra: Tipus de lletra personals i globals. Els tipus de lletra personals són tan sols accessibles al vostre usuari, mentre que els tipus de lletra globals són accessibles per a tothom. Quan obriu l'Instal·lador de fonts, estareu en el mode personal (el podeu veure en la barra de Localització). Quan feu clic en el botó , i introduïu la contrasenya de root
, podreu accedir al mode global, en el qual podreu canviar els tipus de lletra per a cada usuari en aquest ordinador.
Per a la resta, no hi haurà diferència entre aquestes dues classes de tipus de lletra.
Hi ha una llista de tipus de lletra en el centro. Feu clic sobre un tipus de lletra per obtenir una vista prèvia. La barra d'eines en la part superior conté botons per accedir al directori superior, refrescar i canviar la vista.
Si ho desitgeu, podreu organitzar els tipus de lletra en múltiples directoris, de manera que us sigui fàcil localitzar-les després.
Per instal·lar un tipus de lletra, feu clic sobre el botó . Apareixerà un diàleg per obrir un fitxer en el que podreu escollir el vostre tipus de lletra.
De forma alternativa, podreu arrossegar els tipus de lletra de Konqueror cap a la llista. Per eliminar un tipus de lletra, feu clic sobre aquesta i escolliu .
Configuració (anti-aliasing)
kfontinst i kfontview també mereixen una menció, però sembla que no disposen de documentació.
Canviar l'aparença del vostre escriptori KDE pot ser realment fàcil i flexible demanera que es controlin individualment diferents parts de l'aspecte visual o emprant un tema predefinit. Aquesta guia explica les diferents parts personalitzables de KDE i com controlar la seva aparença.
El fons de l'escriptori, més comunament conegut com a paper pintat, us permet mostrar certes imatges al vostre escriptori. Les opcions per al fons es troben en el Centre de control del KDE, o fent clic amb el botó del ratolí sobre l'escriptori i seleccionant
En el KDE teniu l'opció de no usar cap imatge, una única imatge o tot un seguit d'imatges en diapositives. Si s'escul Sense imatge com a fons de l'escriptori, les opcions a Colors s'usaran en el seu lloc. També podeu escollir emprar un únic fons sobre tots els escriptoris virtuals o aplicar-ne un de diferent per a cada escriptori. Això es fas seleccionant Tots els escriptoris o el mom de l'escriptori específic des del menú desplegable.
Es poden descarregar altres imatges de fons emprant el botó que es troba a la dreta o visitant la secció Wallpapers del lloc web kde-look.org.
Les opcions Colors del Centre de control del KDE us permeten controlar els colors emprats pels diversos elements de la finestra, com ara; les barres de títol, fons de finestra, text i botons. Podeu canviar el color de cada element de la finestra seleccionant-lo des de la llista desplegable i escollint-li un color. Podeu desar els vostres canvis fent clic sobre Amb això desareu les vostres opcions en un fitxer d'esquema de color. Els esquemes de color són fitxers de text, amb una extensió .kcsrc
, aquest conté entrades per a cada estri de la finestra i el seu color, en format RGB. En aquest punt també és molt fàcil afegir esquemes de color que us heu descarregat fent clic sobre i indicant el fitxer .kscrc
. Amb els esquemes de color, podeu desar els canvis que heu fet en un fitxer convenient o canviar amb facilitat a una opció de color predefinida, sense haver de canviar per separat cada element de la finestra.
Es poden descarregar esquemes de color addicionals des de la secció Color Schemes de kde-look.org.
Un tema d'icona conté les imatges usades per a representar accions, fitxers, dispositius i aplicacions. El gestionar els temes d'icona és fàcil mitjançant el modul Icones en el Centre de control del KDE. Simplement seleccioneu el tema d'icona que voleu usar i feu clic sobre per a canviar al tema nou. Per a instal·lar un tema d'icona nou, tot el que us caldrà és fer clic sobre i navegar cap a la localització de l'arxiu del tema d'icona. En aquest punt no és necessari extraure el contingut de l'arxiu dintre d'un directori. De fet, el modul Icones tan sols accepta temes d'icona arxivats. Per eliminar un tema d'icona, simplement seleccioneu-lo des de la llista i feu clic sobre . Tingueu present que no eliminareu el tema d'icona que esteu emprant actualment. Abans us caldrà canviar a un altra tema i després podreu procedir amb la seva eliminació. Tampoc es poden eliminar temes d'icona que han estat instal·lats per l'administrador (root
) o pel gestor de paquets de la vostra distribució.
Altres temes d'icona es poden trobar en la subsecció Icon Themes de kde-look.org.
La pantalla d'inici per omissió de KDE
La pantalla d'inici és la imatge animada que es mostra mentre es carrega el KDE després d'introduir les dades d'accés. Cada usuari pot disposar d'una pantalla d'inici diferent. Canviar-la per a l'usuari actual es pot fer en el modul Pantalla d'inici del Centre de control del KDE. Seleccioneu la pantalla d'inici que voleu usar i feu clic sobre . També podreu provar-les per a veure què us sembla el seu aspecte fent clic sobre . La instal·lació d'un tema nou és realment fàcil. Simplement feu clic sobre i navegueu cap a l'arxiu de pantalla d'inici que hi voleu afegir. En aquest punt no és necessari extraure el contingut de l'arxiu dintre d'un directori. Per eliminar una pantalla d'inici simplement seleccioneu-la i feu clic sobre . Tingueu present que no eliminareu les que han estat instal·lades per l'administrador (root
) o pel gestor de paquets de la vostra distribució.
Els temes de pantalla d'inici es poden trobar a kde-look.org, en la secció Splash Screens. Tingueu molt present que algunes pantalles d'inici requereixen que estigui instal·lat un giny KSplash específic.
Usant les decoracions de la finestra podeu canviar l'aparença de les vores de la finestra, barres de títol i botons. Algunes decoracions de finestra fins i tot tenen la capacitat d'aplicar un efecte translúcid. Es poden fer un munt de coses sense sacrificar la velocitat. Aquest és el motiu pel que venen amb el codi font que haurà de ser compilat, o com a paquet binari a instal·lar. Bàsicament, les decoracions de finestra són connectors o petits programes que instrueixen al KWin, el gestor de finestres de KDE, sobre com mostrar els marcs de la finestra.
Per afegir una nova decoració de finestra, us caldrà compilar-la des del codi font. Si la vostra distribució proveeix un paquet binari simplement l'haureu d'instal·lar usant el gestor de paquets de la vostra distribució -per a com fer-ho referiu-vos al seu manual-. Una vegada instal·lades es pot accedir a les seves opcions en el Centre de control del KDE. En la pestanya Decoració de les finestres hi ha una llista de les decoracions instal·lades en el menú desplegable. Simplement seleccioneu la que voleu usar i feu clic sobre . Diferents decoracions de finestra disposen de diferents opcions. La pestanya Botons us permet els botons a la barra de títol. Habilitar la caixa de selecció Usa posicions de la barra de títol a mida per arranjar, eliminar o afegir botons. Per afegir-n'hi, arrossegueu un ítem des de la llista cap a la barra de títol de vista prèvia que hi ha a sobre. Per eliminar-n'he, arrossegueu un ítem des de la barra de títol de vista prèvia cap a la llista. I per arranjar-los simplement arrossegueu-los sobre la mateixa barra de títol de vista prèvia.
Mentre totes les decoracions de finestra necessiten ser compilades des del codi font, algunes poden carregar fitxers de tema basats en mapes de píxels -aquestes no cal compilar-les-. El KDE ve amb una decoració de finestra d'aquest tipus anomenada IceWM. Una altra és deKorator, el qual el podeu trobar a KDE-look.org. Si us plau, referiu-vos a la documentació de la vostra distribució per esbrinar com instal·lar-lo. L'avantatge d'usar aquests tipus de decoracions de finestra és que són relativament fàcils de crear, emprant imatges i editant un fitxer de configuració. En detriment hi ha una mica de funcionalitat, punt que pot resultar inapreciable sobre sistemes molt ràpids.
Per afegir un tema IceWM, seleccioneu IceWM com a decoració de finestra i feu clic sobre l'enllaç Obre la carpeta de tema IceWM de KDE en l'àrea de descripció de la decoració de finestra. Això obrirà una finestra de Konqueror a $
. Extraieu el vostre tema a aquesta carpeta. Llavors dit tema serà afegit a la llista de temes. Seleccioneu el tema que voleu emprar i feu clic sobre .KDEHOME
/share/apps/kwin/icewm-themes
Per afegir un tema per a deKorator una vegada el tingueu instal·lat, seleccioneu deKorator com a decoració de la finestra i aneu a la pestanya Temes. Feu clic sobre l'enllaç Instal·la tema nou i localitzeu el vostre arxiu de tema deKorator. Assegureu-vos que la versió coincideix amb la que teniu instal·lada al sistema. Una vegada afegit, seleccioneu el tema a usar i feu clic sobre . Feu clic sobre per a que els canvis tinguin efecte.
Algunes decoracions de finestra més estan disponibles a kde-look.org sota les subseccions Native KDE 3.x i Native KDE 3.2+. Els temes per a IceWM i deKorator tenen les seves pròpies subseccions sota la categoria Window Decorations.
Els estris són elements bàsics d'una interfície gràfica d'usuari, tals com els botons, pestanyes i menús. Un estil d'estri és un connector o petit programa que instrueix al KDE sobre com mostrar-los. Atès que els estris són les parts bàsiques d'una interfície, s'hi accedeix tot sovint i han de ser capaces de respondre amb molta rapidesa. Tan és així que els estils d'estri han d'estar en codi font per a ser compilats o com a un paquet binari abans de ser instal·lats, de la mateixa manera que les decoracions de la finestra. Si us plau, referiu-vos a la documentació de la vostra distribució per a saber més a sobre de com compilar des de codi font o instal·lar paquets binaris.
Una vegada instal·lat, aquest serà afegit a la llista de disponibles en el mòdul Estil en el Centre de control del KDE. La pestanya Estil us permetrà seleccionar un estil d'estri des de la llista i configurar-lo si aquest disposa d'una característica Estils diferents disposen d'opcions diferents. Hi ha disponible una vista prèvia de l'estil seleccionat a la part baixa d'aquesta pestanya. La pestanya Efectes controla els efectes visuals per alguns dels estris com els desplegables o consells d'eina. La pestanya Barra d'eines ofereix algunes opcions quant a l'aparença de les barres d'eines.
Els estils d'estri addicionals es poden trobar en les diferents subseccions Themes/Styles per a KDE de kde-look.org. Tingueu present que aquests estils venen en forma codi font o paquet binari. Aquests no es tracten de fitxers de tema KDE.
KDE us permet desar diferents canvis que hageu realitzat a l'aparença del vostre escriptori dintre d'un fitxer, emprant el gestor de temes en Centre de control del KDE. Una vegada el tingueu ajustat al que volíeu, feu clic sobre Introduïu-hi els detalls per al vostre tema; nom, autor, versió, etc., després feu clic a .Això afegirà el vostre tema a la llista de disponibles i desarà les vostres opcions en un tema KDE. Un tema KDE (fitxer .kth
) dona les instruccions necessàries sobre quines decoracions de finestres, estil,, o esquema de color usar per aquest tema en particular. Per afegir un tema des d'una font externa, feu clic sobre i localitzeu el fitxer de tema KDE. Eliminar-lo és fàcil fent clic sobre . Si realitzeu canvis sobre el vostre tema haureu de crear un nou nom de tema, o eliminar la versió anterior abans de poder usar el mateix nom de tema.
Les següents són les opcions que es desen i indiquen en un tema de KDE:
Fons
Salvapantalles
Tema d'icona
Notificacions del sistema
Esquema de color
Tema de cursor
Decoració de la finestra
Fons de Konqueror (Gestor de fitxers)
Fons del plafó
Estil
Fonts
Una cosa molt important a considerar quan s'usa o instal·la un tema KDE és que aquest tan sols indica quines opcions usar. Un tema KDE tan sols inclou notificacions de sistema, fons d'escriptori, fons del plafó, fons de Konqueror i esquema de color. Els altres components hauran de ser instal·lats a part si no venen amb KDE.
Es poden descarregar els temes de KDE des de la subsecció Theme-Manager de kde-look.org, sota la secció Themes/Styles.
Imatge de fons/paper pintat o color per a l'escriptori.
(.kcsrc
) Un fitxer que conté instruccions sobre quins colors usar per a certs estris.
Imatges que representen aplicacions, fitxers, dispositius, etc.
Una imatge animada o pantalla que es mostra quan es carrega el KDE després d'introduir les dades d'accés.
Connector o petit programa que indica al gestor de finestres com mostrar els marcs de les finestres.
Connector o petit programa que indica al KDE com mostrar els estris.
(.kth
) Un fitxer que conté instruccions sobre quines opcions usar per a diferents components de la IGU.
Elements bàsics que constitueixen una interfície d'usuari: botons, deslliçadors, menús, pestanyes, etc.
Una introducció molt breu a la gestió en un intèrpret de comandaments
Procediments d'emergència: matar aplicacions boges, etc.
SSH, sessions, variables d'entorn, altres coses divertides
Alguns consells i trucs
Konsole és un emulador de terminal per al X Window System. Està essencialment basat en el DEC VT100 i molts dels seus successors. Konsole –també conegut com intèrpret de comandaments– és una eina essencial en màquines basades en Linux® i UNIX® per a realitzar un treball ràpid i productiu.
Procediments d'emergència:
En els sistemes basats en Linux® i UNIX® cada procés s'executa de forma independent en el seu propi espai de memòria per això no és possible que un pugui sobreescriure accidentalment la memòria de cap altra, a menys, es clar, que aquest tingui privilegis de root
. Si un procés en KDE es penja degut a un error no ens hauríem de preocupar sobre si afecta a d'altres processos actius.
Per a seguir la pista a tots els processos del sistema useu el comandament top o ps en Konsole. Usar aquestes eines farà molt més fàcil trobar i matar els programes esgarriats.
Un exemple d'ús de senyals en Konsole: Konqueror ha petat deixant en execució el procés nspluginviewer que està ocupant el 12% en memòria i el 10% dels cicles de la vostra cpu. Amb el comandament top podeu usar el modificador k per a matar la tasca. Podeu esbrinar el PID i a continuació enviar el senyal per eliminar-lo. Per obtenir més informació sobre els senyals que són possibles enviar a un procés en execució mireu el complet manual sobre els senyals (escriviu man signal en Konsole o aneu a #signal
en Konqueror).
SSH, sessions, variables d'entorn i d'altres coses divertides.
Si esteu usant Konsole per a l'administració remota considereu usar la característica “Session” de Konsole. Per usar-la feu clic sobre l'entrada de menú ->. Una vegada allí escolliu la pestanya i ompliu el nom de la vostra nova sessió. Això farà que es converteixi en la vostra sessió per omissió quan inicieu Konsole.
Quan s'invoca Konsole es llegeixen els comandaments específics de bash i les variables específiques de KDE, i s'executen des de ~/.bashrc
o des de ~/.bash_profile
. El fitxer de configuració per omissió per als entorns d'usuari és ~/bash_profile
. Els comandaments printenv o env es poden usar per a mostrar totes les variables establertes. Per establir una variable en l'intèrpret de comandaments useu VARNAME=valor
. Per obtenir la llista de les variables que es poden definir en KDE mireu el wiki.
Alguns consells i trucs
Per a renomenar les sessions de Konsole useu Ctrl+Alt+S i introduïu el nom nou.
Si trobeu que us cal executar qualsevol programa KDE amb privilegis de root
, podeu usar el comandament KDE su amb el modificador -c
des de la línia de comandaments de manera semblant a: kdesu
, usant el modificador -c -n
PROGRAMA
-n
evitareu que el KDE recordi les vostres contrasenyes.
Informació relacionada
El manual de Konsole te molta més informació sobre les funcionalitats disponibles en Konsole. El podeu llegir en KHelpCenter o introduint help:/konsole
en la barra de Localització de Konqueror.
El projecte KDE educatiu està enfocat a nens, familias, mestres i a alguns programes educatius. Podeu trobar aplicacions d'ajuda a millorar la vostra habilitat amb els idiomes i el seu vocabulari, com KVocTrain i KWordQuiz. Programes científics, com el molt avançat KStars (un planetari) i Kig (geometria interactiva), que us duran a la ribera del coneixement. Aprendreu a escriure a màquina de manera divertida amb KTouch. Els mestres trobaran una manera senzilla de dissenyar les seves classes amb KEduca. Podreu trobar la llista completa del programari educatiu per a KDE en el lloc web de KDE-Edu. Farem un cop d'ull a alguns d'ells.
Mireu el manual de cada aplicació escrivint help:/nom_aplicació
en la barra d'eines de Localització de Konqueror, o seleccionant-lo en KHelpCenter.
És una aplicació de fàcil ús que implementa el clàssic joc del penjat. Podeu escollir paraules d'un tema en particular i fins i tot seleccionar diferents nivells de dificultat. El programa incorpora vint i quatre idiomes, i per això és ideal per a aprendre a lletrejar noms bàsics en d'altres idiomes.
Una aplicació especialment dissenyada per ajudar a l'usuari a aprendre l'alfabet d'un nou idioma i per tant per a aprendre a llegir síl·labes simples. És ideal per als nens, o per a qualsevol persona que vulgui aprendre i familiaritzar-se amb els alfabets d'altres idiomes. En aquests moments es suporten un cert nombre d'alfabets.
Un simple joc d'entrenament mental en el que heu d'esbrinar la paraula donada en el programa. Les lletres de la paraula estan desordenades, i a partir d'elles haureu desbrinar quina paraula s'ha donat, si es torna a ordenar. És semblant al popular joc compte enrere que podeu veure a la televisió.
Una simple manera d'aprendre a estudiar les formes dels verbs en espanyol. El programa suggereix un verb i un terme i l'usuari introdueix les diferents formes. El programa corregeix les entrades de l'usuari. L'usuari pot editar la llista de verbs a estudiar i el programa pot construir les formes de verbs regulars, i les formes dels grups de verbs més importants. Les formes dels verbs irregulars les pot introduir l'usuari.
Una altra aplicació avançada d'entrenament del vocabulari, usant targetes. Des de Fitxers de vocabulari les podeu carregar i descarregar en l'aplicació.
Una eina de referència i aprenentatge de japonès. Les paraules tant angleses com japoneses es poden cercar i filtrar usant els protocols de diccionari Edict i Kankidic. D'altres característiques de Kiten inclouen algunes funcions de recerca avançada, un historial de recerques, i una secció d'aprenentatge que conté diversos modes diferents.
Lloc web: http://edu.kde.org/kiten
Un programa per ajudar-vos a revisar el llatí. Hi ha seccions de vocabulari, gramàtica i comprovació de verbs. Addicionalment hi ha unes notes de repàs que poden usar-se per a realitzar una revisió autoguiada.
Diverses aplicacions que us ajudaran amb les matemàtiques i la geometria.
Una aplicació amb diversos tipus d'exercicis per a millorar el càlcul amb fraccions. Entre les diferents tasques s'inclouen exercicis per a cercar la suma de dues fraccions, la conversió de fraccions en un decimal, la comparació (amb menor que, major que) de fraccions i més.
Una gran aplicació de geometria interactiva. És ideal per a professors que intenten crear gràfics a l'ordinador, o estudiants que vulguin anar més enllà i que investiguin amb gràfics i corbes. Actualment estan suportades moltes coses, i podeu construir amb facilitat des de paràboles i hipèrboles, fins a el·lipses.
Lloc web: http://edu.kde.org/kig
Essencialment és una aplicació per ajudar-vos a millorar les vostres habilitats en el càlcul de percentatges. S'inclouen diferents exercicis, i hi ha diversos nivells de dificultat destinats a persones amb diferents habilitats.
Un traçador de funcions matemàtiques. Està construït amb un potent analitzador. Podeu traçar diferents funcions de forma simultània i combinar els termes de les funcions per a construir-ne de noves. KmPlot suporta funcions amb paràmetres i funcions en coordenades polars. Són possibles diversos modes de graella i les traces s'imprimiran amb alta precisió en l'escala correcta.
Un planetari de l'escriptori per a KDE. Proveeix un precís simulador gràfic del cel de nit des de qualsevol lloc de la Terra, en qualsevol data i a qualsevol hora. S'inclouen 130.000 estrelles, 13.000 objectes del cel profund, els 8 planetes, el Sol i la Lluna, i mils de cometes i asteroides.
Una taula periòdica completa, amb la llista completa de tots els ítems i informació estesa sobre cada ítem individual. A més de les característiques bàsiques, també s'inclouen d'altres característiques capaces de veure les seves dades químiques, model atòmic, energies i una imatge de l'element.
Una aplicació de targetes que us permet crear exàmens de forma interactiva. Inclou suport per afegir servidors des dels que podeu recollir els formularis dels exàmens. Es suporten diversos idiomes.
Una aplicació per aprendre a escriure a màquina. KTouch mostra el teclat en la pantalla, i el color de les tecles canvia quan es necessita que es premi. El text apareixerà en la pantalla, i l'usuari podrà escriure de nou. Per omissió hi ha uns quants texts inclosos en el programa, amb diversos nivells de dificultat diferents.
Una aplicació de targetes que us permet crear exàmens de forma interactiva. Inclou suport per afegir servidors des dels que podeu recollir els formularis dels exàmens. Es suporten diversos idiomes.
Un entorn de programació educatiu usant el llenguatge de programació Logo, amb diversos idiomes suportats.
KGeography és una eina per aprendre geografia al KDE. Podeu navegar pels mapes fent clic en una divisió del mapa per a veure el seu nom i també podeu respondre diferents tipus de preguntes en les que el programa us mostrarà una divisió del mapa o una capital i haureu d'esbrinar el seu nom.
blinKen és un joc similar al Simon Says (Simon diu) per al KDE. El reproductor hauria de recordar la seqüència de llum en l'ordre correcte i se us presentarà amb una seqüència idèntica amb una passa extra.
El lloc web de KDE-Edu en http://edu.kde.org conté notícies i informació sobre totes les aplicacions educatives de KDE.
KDEAP (el Projecte d'accessibilitat de KDE) te l'objectiu d'assegurar-se que el KDE, coma un entorn d'escriptori, és accessible a tots els usuaris, inclosos el que tenen discapacitat psíquica. A més de l'accessibilitat en el Centre de control, el KDE disposa d'altres eines, les quals estan disponibles en el paquet KDE-Accessibility. Aquest podria no estar instal·lat al vostre ordinador; si no és així, el podeu descarregar des d'aquí:
Per a més informació sobre el projecte, visiteu la Pàgina d'inici d'accessibilitat de KDE.
KMouseTool és un programa de KDE, que fa el clic del el ratolí per vos, de manera que no hageu de fer-lo. KMouseTool funciona amb qualsevol ratolí o dispositiu apuntador.
Informació relacionada
Lloc web de MouseTool: http://mousetool.com
KMagnifier (o kmag, si usem el seu nom a UNIX®) és una petita utilitat per a Linux que permet augmentar una part de la pantalla. L'àrea augmentada de la pantalla és la que es troba al voltant del punter del ratolí o, opcionalment, una àrea definida per l'usuari. Addicionalment, podeu desar en el disc una instantània augmentada.
Informació relacionada
KMouth és un programa de KDE que permet que l'ordinador pugui parlar en el lloc d'aquells que no poden, p.ex., les persones mudes o que hagin perdut la veu. Teniu un camp d'introducció de text que permet llegir aquelles frases que es vagin introduint. També suporta llibres de frases definides per l'usuari.
Informació relacionada
KTTS és una aplicació KDE per a la conversió de text en una al·locució audible. Actualment, des de KDE 3.4, podeu usar KTTS per a pronunciar qualsevol text des de Klipper, el portapapers de KDE, qualsevol text des d'una fitxer en text pla (usant Kate o qualsevol altra), pronuncia qualsevol porció de text des d'una pàgina HTML en el Konqueror, i molt més.
Per aconseguir que KTTS s'aixequi i resti en execució caldrà iniciar i executar kttsmgr, el gestor Text a veu de KDE.
Informació relacionada
En KDE, els fitxers de configuració són fàcils d'editar amb un simple editor com Kate atès que els fitxers de configuració són fitxers de text.
Un exemple d'un fitxer de text:
[General] AutoSave=1 LastFile=/var/tmp/prova.txt
La configuració especifica de cada usuari es desa en ./kde/share/config
(canvieu .kde
amb el contingut de la vostra $KDEHOME
) i la global en el subdirectori share/config
de la ruta d'instal·lació de KDE. (podeu trobar aquesta ruta executant el comandament kde-config --prefix). Usualment els noms de fitxer acaben en rc (sense punt inicial), per exemple kopeterc
Editar els fitxers de configuració manualment pot posar en perill la estabilitat de la vostra instal·lació KDE. Les aplicacions no solen verificar qui llegeix els fitxers de configuració. Això vol dir que hi poden haver problemes quan carregueu la vostra configuració, fins i tot poden petar.
De manera que la primera regla és fer una còpia de seguretat del vostre fitxer abans de modificar-lo. És aconsellable desar la còpia de seguretat fora de qualsevol subdirectori dins de .kde
(o del directori corresponent $KDEHOME
). Les còpies de seguretat són sempre una bona idea, atès que en el cas de produir-se una errada important de KDE es podrien destruir fitxers de configuració importants (per exemple les vostres preferències de KMail, que estan en el fitxer kmailrc
). (No s'hauria de produir cap errada important però podria succeir).
Per què podria voler modificar els fitxers de configuració? Bé, en primer lloc us caldrà per a poder complir les directives del mode KIOSK. És possible que un desenvolupador us demani que afegiu una entrada per a resoldre un problema amb una aplicació. És possible que vulgueu resoldre un problema sense tenir que eliminar tot el directori .kde
. És possible que vulgueu aprendre més sobre les interioritats de KDE.
De tota manera, siguin quins siguin els vostres motius, voleu modificar de forma manual un fitxer de configuració.
Quan planegeu editar un fitxer, assegureu-vos que l'aplicació a la que l'usa no s'està executant. Si és un dels fitxers amb la configuració bàsica, penseu en editar el fitxer sense que el KDE estigui en execució.
Llestos? Creeu una còpia de seguretat del fitxer (Si l'heu fet abans?), inicieu el vostre editor favorit (assumirem que és Kate), carregueu el fitxer (assegureu-vos de carregar-lo amb UTF-8, Kate el mostrarà com a “utf8”).
Ara teniu un fitxer com aquest:
[Grup] Clau1=Valor1 Clau2=Valor2 Clau3=Valor3
Podeu modificar-lo (amb cura!) i desar-lo (assegureu-vos altra vegada que està en UTF-8).
Ara podeu provar l'aplicació i si l'aplicació no funciona correctament, tanqueu-la i restaureu la còpia de seguretat del fitxer de configuració.
Informació relacionada
Part VI, “KDE per administradors” conté més informació sobre la estructura de directoris de KDE, per ajudar-vos a trobar el fitxer que us cal editar.
KDE proveeix un potent sistema de comunicació entre processos amb DCOP, el protocol de comunicació de l'escriptori. Usant DCOP podreu controlar un ampli nombre de funcions en KDE des de la línia de comandaments o des d'un script escrit en el vostre llenguatge d'script favorit. També podreu obtenir informació de les aplicacions KDE: Per exemple, alguns reproductors de KDE proveeixen mètodes per a demanar al reproductor informació sobre la pista que s'està reproduint.
Parlant en termes generals, cada aplicació de KDE proveeix una o més interfaces DCOP, que proveeixen mètodes (o, si ho preferiu, funcions) que poden ser cridades per una altra aplicació. De manera que, la primera passa per usar DCOP és trobar el mètode apropiat per a la tasca. La manera més senzilla és usar la interfície kdcop per obtenir els mètodes DCOP disponibles.
Executeu kdcop des d'una Konsole o des del mini-CLI (la finestra que apareix al prémer Alt+F2). La finestra kdcop mostrarà les aplicacions que s'estiguin executant i que proveeixen interfícies DCOP, usant una vista en arbre. En general, trobar el mètode correcte requereix cercar una mica al llarg de l'arbre, però un consell pràctic és usar la interfície marcada amb “(omissió)” la qual sol contenir les funcions d'ús més freqüent.
Per a comprovar que la funció és la que esperàveu, feu doble clic sobre l'entrada setColor. Per establir el color c
, feu clic sobre el botó selector de color, i escolliu-ne un. Decidiu si el color hauria de ser un color A amb la caixa de selecció. Feu clic a Bé i s'assignarà el color al fons.
Per accedir al mètode DCOP des del vostre llenguatge d'script favorit, podeu usar les dreceres DCOP, si el mòdul kdebindings està disponible, o cridar a dcop des de la línia de comandaments. Per a un ús simple, cridar a dcop des de la línia de comandaments és suficient. Per a cridar a DCOP des de la línia de comandaments, us caldrà especificar l'aplicació i la pròpia interfície del mètode, el mètode en si mateix, i els arguments, en una manera adequada per a l'intèrpret de comandaments.
Especificarem l'aplicació, interfície i mètode en aquest ordre, seguit pels arguments en el mateix ordre en que es mostren en kdcop. dcop te moltes més opcions: Feu un cop d'ull a la sortida de dcop
.--help
Prou de teoria: Veiem un exemple:
Exemple 16.1. Un script per a canviar el color del fons amb DCOP
Amb el línia de comandament dcop de l'aplicació i una mica de Perl, crearem un simple script que canviarà el color del fons de l'escriptori a través de l'espectre en cicles curts.
En primer lloc, buscarem el mètode adequat amb kdcop. Per a aquest exemple, acurtarem la recerca, i anirem al gra: El mètode que ens cal és ->->. Els arguments i el tipus retornat per la funció es mostraran en l'estil del llenguatge C++. Per a setColor
, els arguments són, c
, que especifica el nou color de fons, i un valor lògic (verdader o fals), isColorA
, que especifica si el color és el primer o el segon (és pràctic per a configurar gradients).
Per usar el nostre mètode setColor
en la línia de comandaments, usarem el següent:
%
dcop kdesktop KBackgroundIface setColor '#ffffff' false
Per especificar el color, usarem el valor RGB hexadecimal, tal i com s'usa en HTML. Tingueu present que haurà d'estar tancat entre cometes per a protegir la # des de l'intèrpret.
Per a trobar el valor hexadecimal del color RGB, obriu qualsevol diàleg selector de color en una aplicació KDE (per exemple, en Centre de control del KDE, ->), seleccioneu el color desitjat, i useu el valor obtingut en la caixa de text HTML.
I això es tot el que ens cal de DCOP; ara tan sols és qüestió d'escriure un script basat en això. Veiem una (molt!) rudimentària implementació:
$min=49; # Valor mínim de color R, G o B $max=174; # Valor màxim de color R, G o B $step=5; # Increment a cada passa de color $sleeptime=15; # Interval en segons entre cada passa @start = ($max, $min, $min); @colour = @start; while (1) { foreach (0..5) { my $which = $_ % 3; # Quin color (R, G o B) canviar my $updown = $_ % 2; # Indica si s'incrementa o decrementa el valor de color do { if ($updown == 0) { $colour[$which]+=$step; } if ($updown == 1) { $colour[$which]-=$step; } my $dcopcall=sprintf "dcop kdesktop KBackgroundIface setColor '#%x%x%x' true\n", @colour; system($dcopcall); sleep $sleeptime; } while (($colour[$which] >= $min) and ($colour[$which] <= $max)); } }
Ara executeu l'script sense arguments, i començarà un cicle de canvis de color del fons a través del espectre fins que sigui matat. Voilà!
Per descomptat, Perl no és l'únic llenguatge que podeu usar per escriure scripts amb DCOP —si preferiu fer scripts per a un intèrpret de comandaments, també està disponible:
Exemple 16.2. Establir un fons des de Internet
El següent script obtindrà la imatge principal des de la tira còmica “User Friendly” i la col·loca com a fons de l'escriptori, usant les eines normalment disponibles i una mica de DCOP:
#!/bin/sh COMICURL=`wget -qO - http://www.userfriendly.org/static/index.html | \ grep Latest | sed -e "s,.*SRC=\",," -e "s,\" >.*,,"` TMPFILE=`mktemp /tmp/$0.XXXXXX` || exit 1 wget -q -O $TMPFILE $COMICURL dcop kdesktop KBackgroundIface setWallpaper $TMPFILE 1
La primera línia després de #!/bin/sh usa wget i alguna expressió regular per extraure la localització de la imatge a partir de les fonts de la pàgina HTML. La segona i tercera línies descarreguen la imatge, i finalment, dcop col·loca la imatge descarregada com a fons de l'escriptori.
Alguns teclats moderns tenen tecles extra que per omissió no tenen assignada cap acció.
Algunes vegades les tecles “multimèdia” generen una senyal, i es poden assignar en una aplicació com qualsevol altra tecla. Tot i que algunes tecles, no es detecten i prémer-les en Configura dreceres no tindrà cap efecte.
Alguns portàtils IBM, per exemple, tenen tecles extra sobre les fletxes esquerra i dreta, que són similars a pàgina esquerra i pàgina dreta.
Useu xev per a trobar el codi d'aquestes tecles. En aquest cas, són 233 i 234
Escolliu els símbols de tecla. Hi ha un rang d'aquests que per omissió no s'usen, i per tant, estan lliures. Podeu trobar la llista en /usr/X11R6/include/X11/keysymdef.h
(o el seu equivalent en el vostre sistema).
Crea un fitxer en el vostre directori inicial anomenat .Xmodmap
, i afegiu-hi el següent:
keycode 233 = Next_Virtual_Screen keycode 234 = Prev_Virtual_Screen
Executeu el comandament xmodmap
~/.Xmodmap
En aquest punt, hauríeu de poder executar xev altra vegada i veureu com les tecles generades per keysym són les que heu assignat. Ara les podreu associar a una acció de la forma habitual.
Informació relacionada
La pàgina de manual de xev. La podeu veure escrivint man:/xev
en una finestra de Konqueror o escrivint man xev
en un terminal.
La majoria de les accions tant a l'escriptori com en les aplicacions se'ls hi pot assignar una drecera. Si l'acció per a la que voleu una drecera és alguna cosa escrita per vos mateix , o és una que no en te de disponible, encara li podeu assignar una.
D'igual manera a com passa en les dues seccions anteriors, potser voleu assignar tecles no usades en el vostre teclat a un script o a un comandament dcop. El següent exemple assignarà les dues tecles afegides en “Afegir dreceres extra a KDE” per anar als escriptoris virtuals anterior o següent, per al qual us caldran dues funcions DCOP (tal i com es discuteix en “Crear scripts de l'escriptori”).
Això es pot aconseguir fàcilment usant el següent mètode:
Obriu KControl, i en la secció Regional i accessibilitat, seleccioneu Accions d'entrada
Escolliu
Anomeneu la nova acció, p.ex. Pantalla virtual següent
Seleccioneu Drecera de teclat -> Comandament/URL (simple) per al Tipus de l'acció
En la pestanya Drecera de teclat, feu clic al botó que voleu usar per a commutador el comandament. Per a aquest exemple, hauríeu de prémer la tecla que te el dibuix Pàgina següent. Apareixerà Next_Virtual_Screen en la imatge de la tecla.
En la pestanya Arranjament de comandament/URL, introduïu el comandament que s'haurà d'executar en el camp: dcop kwin default nextDesktop
Repetiu el procediment anterior amb la tecla Prev_Virtual_Screen i dcop kwin default previousDesktop
.
Ara premeu Prev_Virtual_Screen o Next_Virtual_Screen per anar a l'escriptori anterior i següent, respectivament.
Òbviament, podeu assignar qualsevol tecla lliure a qualsevol acció.
Informació relacionada
Mireu la documentació de KHotKeys usant KHelpCenter, o escriviu help:/khotkeys
en una finestra de Konqueror.
KDebugDialog no apareix en el Menú per omissió. Us caldrà executar-lo des d'un intèrpret de comandaments o des del mini-client amb el comandament kdebugdialog
. KDebugDialog mostrarà una finestra amb una llarga llista de les àrees de depuració. Cada àrea te una caixa de selecció que podeu marcar o desmarcar, habilitar o deshabilitar la depuració per a aquesta part de KDE.
La llista de les àrees de depuració s'ordena numèricament, no alfabèticament, de manera que kio (127) apareixerà abans que artskde (400). Els números van fins el 20000 aproximadament, però en realitat tan sols hi ha 400 àrees. No necessiteu desplaçar-vos a través de tota la pantalla per a trobar l'àrea que us cal. Hi ha una caixa d'edició en la part superior del diàleg en la que podreu introduir una part del nom de l'àrea que voleu. La llista d'entrades es filtrarà per a tan sols mostrar aquelles àrees de depuració que contenen el text introduït. p.ex. introduir k
no filtrarà gaire, però introduir kont
tan sols mostrarà les àrees de depuració de Kontact. Com a manera ràpida d'habilitar o deshabilitar la sortida de depuració, podreu usar els botons i que causaran que el KDE produeixi una sortida de depuració enorme, o una molt petita.
En el mode complet, que és el que s'obté quan inicieu kdebugdialog amb kdebugdialog
, estarà disponible la mateixa llista d'àrees de depuració que en el mode senzill, però tan sols podreu seleccionar una cada vegada des d'una caixa desplegable. Podeu establir de forma independent la sortida de varis tipus de missatges: Informació, avis, error i error fatal. Per a cadascun d'aquests tipus, podeu escollir a on s'envien aquests missatges. Les eleccions són:--fullmode
Fitxer, en el qual podeu introduir un nom de fitxer. Aquest fitxer serà escrit en el vostre directori $HOME
.
Caixa de missatge. Cada missatge de depuració serà mostrat en un diàleg d'informació, sobre el que haureu de prémer per a continuar amb l'aplicació.
L'intèrpret de comandaments, l'entrada per omissió. Els missatges seran impresos en la sortida estàndard, i apareixeran en la finestra de l'intèrpret de comandaments des del que s'inicià l'aplicació, o en .xsession-errors
.
Registre del sistema. Això envia cada missatge de depuració a la utilitat de registre del sistema, que podeu usar per al seu propi processat del missatge.
Cap. Això suprimeix la sortida d'aquest tipus de missatges.
Per als missatges generats pels errors fatals, sol ser una mala idea escollir cap o registre del sistema, tot i que és possible que en ambdós casos no pugueu veure el missatge i l'aplicació que hagi sofert l'error fatal desaparegui sense deixar pistes de perquè ha desaparegut. El que desaparegui o no l'aplicació en els errors fatals pot ser controlat per la caixa de selecció Cancel·la al produir-se errors fatals, que per omissió està marcat —però és possible esperar que una aplicació peti (de manera desordenada) si es produeix un error fatal.
Sumari
KDE ofereix una completa experiència en Internet, amb tots els programes que us caldrà per a treballar amb la web, correu electrònic, Usenet i moltes altres tecnologies de Internet. Però abans que pugueu gaudir amb les característiques avançades, us caldrà connexió. Veiem com:
Si esteu usant “connexió telefònica” (això és, connexió a Internet amb un mòdem connectat a una línia telefònica), voldreu configurar el programa de connexió de KDE, KPPP. Si sembla complicat, no us preocupeu: KPPP disposa d'un avançat assistent de configuració, amb el qual no hauríeu de tenir majors problemes per a configurar la vostra connexió. Per a més detalls feu un cop d'ull a les properes dues seccions.
Si esteu usant una connexió de banda ampla, o una connexió de xarxa local, les coses seran fàcils (des del punt de vista de KDE). Una vegada que hageu configurat la connexió amb les eines proveïdes per la vostra distribució Linux® o UNIX®, KDE usarà la connexió de manera automàtica.
Si teniu una distribució de Linux® moderna, podeu trobar supèrflua la resta d'aquest document. KPPP inclou un petit assistent intel·ligent que en alguns casos podrà tenir funcionant la vostra connexió a Internet en uns pocs minuts.
Useu o no l'assistent, hauríeu de conèixer la següent informació abans de començar:
El número de telèfon de connexió al vostre ISP.
El vostre nom d'usuari i contrasenya per al vostre ISP.
Els servidors DNS del vostre ISP (amb un n'hi haurà prou, però dos és millor).
D'altra informació opcional que hauríeu d'esbrinar per a tenir un accés complet als serveis del vostre ISP és:
L'adreça del servidor de correu d'entrada (sol ser pop.meu-isp.com
o mail.meu-isp.com
).
També haureu d'esbrinar si el vostre ISP usa el protocol POP3 o IMAP.
L'adreça del servidor (SMTP) de correu de sortida (hauria de ser la mateixa que la del servidor de correu d'entrada, tot i que algunes vegades es podria anomenar quelcom així com smtp.meu-isp.com
).
L'adreça del servidor de notícies (NNTP) Usenet (probablement news.meu-isp.com
o nttp.meu-isp.com
).
Qualsevol servidor intermediari que el vostre ISP tingui configurat.
Tota aquesta informació probablement estigui disponible en la documentació rebuda des del vostre ISP quan vàreu signar el contracte, o podeu obtenir-la del vostre ISP a través de la línia telefònica de suport.
Armat amb tot l'anterior, i amb una instal·lació per omissió recent de Linux® trobareu que configurar una connexió a Internet és tan simple com executar l'assistent KPPP.
Podeu iniciar l'assistent a partir de la pantalla inicial de KPPP. Inicieu KPPP des del menú , a on podeu trobar la seva entrada a com a .
Apareixerà el següent diàleg:
El diàleg d'inici de la connexió amb KPPP
Probablement no tindreu cap entrada amb les que començar, i això és el que ara arreglarem.
Feu clic sobre el botó per a començar amb una nova connexió a Internet.
L'assistent us oferirà tres opcions, , i
L'assistent us demana què desitgeu fer
Escolliu això si realment no voleu configurar un nou compte per ara. Desapareixerà la caixa de missatges, i es quedarà en la finestra anterior.
Si teniu un mòdem estàndard, i useu un dels ISP del vostre país, el més probable és que l'assistent sigui capaç de configurar-lo immediatament per a poder treballar amb una connexió a Internet. Intenteu-ho abans de configurar una connexió manual.
Si l'assistent no dona el resultat esperat o si simplement ho voleu fer vosaltres, escolliu aquesta opció. L'assistent tan sols serà d'utilitat per a un petit conjunt de països i proveïdors de Internet.
Per al propòsit d'aquest capítol, assumirem que heu escollit , i el diàleg de configuració que es descriu en un capítol posterior.
La primera finestra que podeu veure tan sols conté text introductori, explicant les coses que heu llegit en la primera secció d'aquest capítol. Feu clic a per anar endavant.
La segona finestra us pregunta pel país en el que viviu. No estan representats tots els països, i si el país en el que viviu no apareix llistat, haureu de fer clic al botó , el qual farà iniciar la configuració basada en diàlegs per a que pugueu continuar.
En la següent finestra, haureu d'escollir el proveïdor de Internet d'entre els que KPPP te informació, basat en la vostra elecció de localització en la finestra anterior. De la mateixa manera, si el vostre ISP no apareix aquí, feu clic a i fareu la configuració basada en diàlegs.
Se us demanarà el nom d'usuari i contrasenya per a la vostra connexió a Internet. Si us plau, tingueu present que per alguns ISP és diferent dels noms d'usuari i contrasenya del correu electrònic. Escolliu per a continuar.
En la següent finestra, teniu una oportunitat per introduir qualsevol prefix especial de connexió si és que us cal - per exemple, si heu de marcar “0” per obtenir línia exterior, o si heu de marcar un prefix per a finalitzar la trucada en espera. Escolliu per a continuar.
I això es tot! Si voleu revisar qualsevol elecció, podeu usar els botons i per a moure-us cap enrere i cap endavant a través dels diàlegs. Quan heu finalitzat, feu clic al botó , i ja estarà tot fet.
Si necessiteu més detalls, podeu llegir el complet manual de KPPP en el centre d'ajuda de KDE, o escrivint help:/kppp
en la barra de Localització en Konqueror.
KDE inclou un client de correu electrònic potent i fàcil d'usar anomenat KMail, que us permet enviar, rebre i organitzar el vostre correu electrònic de forma ràpida i eficient. Veurem com es pot configurar. Si teniu problemes amb aquest procediment, mireu el complet manual de KMail.
Algunes configuracions poden variar de forma important depenent de la configuració del vostre sistema, de la configuració de l'ISP o de la configuració de la xarxa local. Us caldrà obtenir informació sobre el següent abans de començar a configurar el vostre correu electrònic:
Us l'hauria de proveir el vostre ISP o administrador del vostre sistema.
El nom d'usuari sol ser el mateix que la part situada abans del símbol “@” de la vostra adreça de correu electrònic, però no sempre: Comproveu-ho amb amb el vostre ISP.
El vostre ISP us hauria de proporcionar aquesta informació. En cas contrari, podeu intentar-ho amb smtp.
.nom_vostre_isp
.com
Si no teniu aquesta informació a ma, podeu intentar-ho amb imap.
per a IMAP o nom_vostre_isp
.compop.
si useu POP3.nom_vostre_isp
.com
Una vegada que tingui aquesta informació, estarà preparat per a iniciar la configuració de KMail. Obriu KMail des del menú (podeu trobar-lo en el submenú , o usar algun dels mètodes que es descriuen en “Iniciar programes”). Una vegada hageu obert KMail, seleccioneu l'entrada del menú ->. Les següents seccions descriuen com usar el diàleg que apareixerà per a configurar KMail.
Les configuracions de la pàgina Identitats són força auto explicatives. Seleccioneu la identitat per omissió i feu clic sobre . Ompliu el camp El vostre nom amb el vostre nom complet (p.ex., Jordi Exemple
) i, opcionalment, el camp Organització amb la informació apropiada.
Tot seguit, ompliu el camp Adreça de correu amb la vostra adreça de correu electrònic (p.ex., jordi@exemple.net
).
Això es tot per a aquest diàleg a menys que vulgueu usar característiques més avançades (xifrat, una signatura, etc.). Podeu trobar més informació sobre aquestes característiques en el complet manual de KMail. Feu clic sobre el botó per a tancar aquest diàleg i moure-us a la següent pàgina de configuració...
Feu clic sobre la icona Xarxa per anar a la pàgina de configuració de la xarxa. Conté les opcions que diuen a KMail com enviar i rebre els vostres missatges de correu electrònic. Podreu veure dues pestanyes a la part dreta: Envia i Rebre. Us caldrà configurar ambdues, per tant fem-li un cop d'ull:
La pestanya Envia proveeix una llista amb els mètodes per enviar missatges. El primer ítem de la llista és la forma predeterminada d'enviar-los. Usant el botó podreu escollir entre dues formes diferents d'enviar missatges: SMTP i Sendmail. sendmail® vol dir una instal·lació de programari local — aquesta te fama de ser difícil de configurar, per tant si no teniu una configuració funcional de sendmail®, escolliu SMTP i ompliu el camp Nom amb un nom descriptiu (p.ex., El meu compte de correu
) i el camp Màquina amb el nom i el domini del vostre servidor de correu (p.ex., smtp.proveïdor.com
). Probablement no us caldrà canviar la configuració port (per omissió serà 25
).
Una descripció de les altres opcions es pot trobar en el complet manual de KMail. Feu clic sobre per a tancar aquest diàleg, i a continuació feu clic en la pestanya Rebre.
Per a configurar un compte per a rebre correu, premeu el botó en la pestanya Rebre. Llavores se us demanarà pel tipus de compte de correu electrònic. La majoria dels usuaris haurien de seleccionar POP3 o IMAP. Si desitgeu usar un sistema diferent consulteu el manual de KMail.
Llavores apareixerà la finestra Afegeix compte. Primer, ompliu el camp Nom per anomenar el vostre compte. Podeu escollir qualsevol nom que vulgueu. Els camps Usuari, Contrasenya i Màquina haurien de ser omplits amb la informació obtinguda anteriorment. Normalment no us hauria de caldre canviar la configuració del Port.
Ara ja està llest per enviar i rebre correu. Per als comptes IMAP, simplement després d'obrir les carpetes a l'arbre de carpetes de la finestra principal del KMail, aquest es connectarà al vostre servidor i mostrarà els missatges que hi trobi. Per a POP3 useu ->.
En primer lloc, haureu d'enviar-vos un missatge per a provar la vostra configuració. Per enviar un missatge, podeu prémer Ctrl+N, seleccionar la icona Missatge nou o seleccionar l'ítem de menú ->. Apareixerà una finestra per editar-lo. Ompliu el camp A: amb la vostra adreça de correu electrònic i escriviu quelcom en el camp Assumpte. Envieu el missatge seleccionant ->.
Per a provar el vostre correu electrònic, seleccioneu ->. En la cantonada inferior dreta de la finestra principal, apareixerà una barra de progrés indicant quants missatges s'estan descarregant. Si heu rebut el missatge que acabeu d'enviar. Felicitats!. Si, pel contrari, rebeu missatges d'error durant la comprovació, assegureu-vos que la vostra connexió a la xarxa funciona correctament i reviseu les configuracions en ->.
Informació relacionada
El manual de KMail conté una completa descripció de les configuracions avançades. El podeu llegir en KHelpCenter o introduint help:/kmail
en la barra de Localització de Konqueror.
El lloc web de KMail en http://kmail.kde.org conté les últimes notícies, consells i trucs, i molt més.
Introducció al fullejador
Les dreceres d'Internet realment són una funcionalitat pràctica de Konqueror: Una vegada les hageu emprat, no podreu viure sense.
Per a comprendre què són les dreceres, obriu el Konqueror i escriviu gg:kde
en la barra de Localització.
Anirà a Google, realitzant una recerca per KDE.
Hi ha moltes dreceres com ggl:
(Google em fa sentir be), bug:
(bugs.kde.org) i així successivament.
Per obtenir una llista completa, feu clic en en el menú Konqueror, i seleccioneu Dreceres web. Aquí trobareu una llista completa amb totes les dreceres. Podeu crear d'altres de noves, modificar les existents, o esborrar les que no useu. També les podeu deshabilitar si no us agraden. Si establiu el Motor de cerca per omissió, no us caldrà escriure més la drecera. Per exemple si seleccioneu Google per a això, tan sols haureu escriure kde
en la barra de Localització, per a que Google cerqueu “KDE”.
En Delimitador de paraula clau podeu escollir si voleu separar les dreceres amb dos punts (gg: kde
) o amb un espai (gg kde
).
Un bon consell per a les dreceres d'Internet es que les useu des del diàleg Executa ordre. Simplement obriu-lo (amb el Menú o amb Alt+F2) i escriviu-hi la vostra drecera, p.ex., gg: kde
, i premeu Intro. S'obrirà automàticament Konqueror amb una recerca de Google per a KDE.
Exemple 19.1. Usar el vostre propi estil a les pàgines web
Les pàgines web inclouen en la mesura del possible un conjunt de colors i tipus de lletra, i algunes vegades no dona el millor resultat. Per exemple, si teniu dificultats visuals, pot no ser possible llegir certes combinacions de colors de fons i text. Konqueror proporciona una manera per escollir els vostres propis colors de manera que s'apliquin a totes les pàgines web. Veurem com:
Obriu Konqueror i aneu a ->.
En el diàleg de configuració que aparegui seleccioneu la pàgina Fulls d'estil a la part esquerra.
En aquesta pàgina, seleccioneu Usa el full d'estil d'accessibilitat definit a la pestanya "Personalitza", aneu a la pestanya Personalitza, i escolliu la configuració que preferiu.
Tanqueu totes les finestres de Konqueror (pot ser necessari tornar a iniciar el KDE per assegurar-se) i quan les torneu a obrir, haurien d'aplicar-se les preferències.
Els grups de notícies de Usenet són fòrums en els que podeu enviar missatges per a discutir diversos temes: Allí us podreu trobar com la majoria són assumptes que us agraden (i molts altres no!). Encara que usenet s'ha fet menys popular degut a l'increment dels fòrums web, etc., segueix sent una eina d'utilitat. El KDE proveeix un potent lector de notícies de usenet anomenat KNode.
Podeu trobar KNode en el menú sota l'entrada : L'entrada de menú inicia el programa.
La finestra principal de KNode hauria de mostrar-se al vostre escriptori. La primera vegada que s'inicia, s'invocarà el diàleg de configuració.
KNode després de la primera arrencada
La primera pàgina del diàleg de configuració s'usa per a la configuració personal:
Introduir la informació personal
Introduïu el vostre nom en el camp Nom. Aquest apareixerà després en els grups de notícies com a remitent, i podrà ser vist per tothom.
Omplir el camp Nom és obligatori.
L'adreça de correu electrònic introduïda s'usarà per enviar articles de notícies, és a dir, com l'adreça d'autor, junt amb el nom real (establert en el camp Nom).
Omplir el camp Adreça de correu-e és obligatori.
Ara se l'hi ha d'indicar a KNode el lloc des d'on desitgem obtenir les notícies o al qual enviar els articles. En la vista en arbre a l'esquerra, hi ha una entrada Comptes; feu clic a sobre seu i escolliu la pestanya Servidors de grups de notícies, atès que el primer que farem és configurar el compte de notícies: La llista de comptes encara és buida.
Per a crear un compte nou feu clic sobre . Apareixerà el següent diàleg:
El diàleg Compte nou
El camp Nom podrà omplir-se com vulgueu. El text introduït serà visible en la vista de carpetes. Per exemple, podríeu introduir el nom del vostre proveïdor de Internet. En el nostre exemple introduirem My News Account
.
El següent camp és etiquetat com a Servidor. A diferència del camp Nom, el que heu d'introduir aquí és important. El nombre del servidor de notícies és fixe i hauria de poder obtenir-lo del vostre proveïdor de servei a Internet. Si desconeixeu el nom del servidor, l'hauríeu d'aconseguir: Sense aquesta informació no és possible llegir les notícies. Si el vostre proveïdor de serveis de Internet no disposa d'un servidor de notícies podeu usar un públic (sovint les universitats proveeixen servidors públics de notícies).
Per al nostre exemple de configuració introduirem el nom
; per descomptat, haureu d'introduir el nom real del vostre servidor de notícies.localhost
El més probable es que no us calgui modificar el valor per omissió.
Algunes vegades us caldrà preguntar a l'autor d'un article directament, sense publicar-lo en el grup de notícies, per exemple, quan voleu fer un comentari molt personal o si voleu corregir un error. Si voleu fer això, seleccioneu la pestanya Servidor de correu (SMTP). Apareixerà la següent caixa de diàleg:
Configurar el compte de correu
El nom (adreça) del vostre servidor de correu electrònic serà el proveït pel vostre proveïdor de serveis de Internet; tot el que haureu de fer és introduir el nom del servidor de correu en el camp Servidor.
En el nostre exemple introduirem mail.server.com
El més probable és que tampoc necessiteu canviar la configuració del port.
Informació relacionada
El grup de notícies comp.windows.x.kde és el principal grup de suport per a KDE en usenet. Podeu trobar d'altres recursos per a obtenir ajuda amb KDE en “Obtenir ajuda”.
Gmane proveeix una interfície de usenet per a moltes llistes de correu, incloguen la majoria de les llistes de KDE, de manera que les podeu llegir amb KNode.
La manera per omissió d'enviar missatges instantanis en KDE és usar el client MI, Kopete. Aquest és un client MI multi-protocol, el qual vol dir que pot manejar diversos protocols diferents incloguen MSN, Jabber, AOL i IRC. També disposa de característiques pràctiques incloguen suport per a KAddressBook, meta-contactes, suport per al xifrat i moltes més.
Kopete, el client MI de KDE.
Inicieu Kopete des del menú (normalment es trobarà en la carpeta Internet). Quan s'iniciï hauríeu de veure una finestra amb Kopete a la part superior, menús i una barra d'eines a sota, i a continuació els vostres contactes. Podreu afegir alguns contactes fent clic sobre el menú i seleccionant l'opció . Seleccionant l'opció Comptes hauríeu de veure una llista amb els vostres comptes (inicialment buida) i les opcions per afegir, modificar o eliminar els comptes existents. Fent clic sobre el botó , podreu afegir un compte nou usant l'assistent. Quan hageu afegit un compte, us hi podreu connectar fent clic sobre la icona de la part superior de la finestra principal de Kopete. Això farà que els vostres contactes apareguin en la finestra de contactes.
Els meta contactes són una de les característiques de Kopete que tindran sentit una vegada entengueu el que són. Mentre això succeeix, haureu de tenir paciència. Bàsicament són una manera d'obtenir contactes en una xarxa (com MSN) i enllaçar-lo a l'altra en una xarxa diferent. Això és molt pràctic quan la gent disposa de comptes en diferents xarxes i podreu parlar amb aquesta sense necessitat de conèixer a quin compte han entrat. També us permetrà assignar nom als vostres meta-contactes que no seran modificats quan la gent canviï de nom o de compte, el qual és molt pràctic si disposeu de contactes que insisteixen en configurar el seu àlies de MSN amb coses com “=EF=81=8A”.
Podeu fer altres coses útils amb els meta-contactes com enllaçar-los a les entrades en la vostra llibreta d'adreces. Mireu “Enllaçar correu electrònic i missatgeria”
El Internet Relay Chat (IRC fou des de sempre un dels primers sistemes de MI, i encara s'usa àmpliament. Està dissenyat principalment per a la comunicació en grup (molts a molts) en els fòrums de discussió anomenats canals, però també permeten la comunicació un a un.
El canal #kde està en Freenode, el servidor IRC, el qual proveeix un entorn interactiu per a la coordinació i el suport de projectes, incloguen -i fent especial referència en- aquells projectes relacionats amb el programari lliure i el codi obert, com és el KDE.
Mentre que Kopete disposa d'un connector de IRC, i pot manejar a la perfecció els canals i àlies, durant molt temps els usuaris de IRC han preferit un client dissenyat expressament, com podria ser Konversation. Aquest suporta característiques tals com enviar i rebre estats, prohibicions, canvi fàcil de l'àlies, canals especials amb suport per a contrasenyes i invitacions, i d'altres coses que esperen els usuaris avançats de IRC. Si havíeu usat abans un altra client de IRC amb aquesta potència, no hauríeu de trobar problemes per usar Konversation.
Què us semblaria? Heu rebut un correu electrònic d'algú i el primer que voldríeu fer és posar-vos en contacte amb ell, però no per correu electrònic. Per tant, hauríeu de canviar al client de missatgeria instantània i/o IRC i veure si aquesta persona està en línia mitjançant MSN, Jabber o IRC. Doncs el KDE 3.3 fa això molt més fàcil. Veiem-ho al manual passa a passa:
Els requeriments són KMail, KAddressBook i Kopete (Konversation també podria anar bé). Assegureu-vos que KMail estigui configurat i completament funcional per al correu electrònic, i Kopete estigui ben configurat per a IRC, Jabber i/o MSN i/o qualsevol altra protocol.
Si us arriba un correu electrònic des d'un contacte conegut, el primer que haureu de fer és afegir-lo a la vostra llibreta d'adreces. Això ho aconseguireu fent clic amb el botó .
del ratolí sobre l'adreça i escollint l'entradaSi coneixeu l'àlies amb el que l'usuari es connecta, per exemple, a l'IRC, aneu a Kopete. Aneu a ->. En l'assistent, seleccioneu la caixa anomenada Usa l'agenda d'adreces de KDE per a aquest contacte i escolliu . Seleccioneu l'entrada de la dreta de la llibreta de adreces per a aquest contacte i premeu . Ara podeu establir en Kopete el nom que es mostrarà i el grup al que pertany. En la següent pantalla seleccioneu quin protocol s'haurà d'usar si teniu establert més d'un. Podeu seleccionar-ne més d'un. Després d'això, depenent del protocol, se us faran altres preguntes, que podreu respondre com vulgueu.
Tot i que hagem dit especificar des de la llibreta d'adreces, Kopete no hi enllaçarà automàticament el vostre contacte. De manera que, seleccioneu el contacte i escolliu ->. En la pestanya General marqueu la caixa etiquetada amb Teniu una entrada a la llista d'adreces. Premeu ... i seleccioneu el contacte. Tanqueu aquestes dues finestres.
Ara aneu a la vostra llibreta d'adreces, si heu seleccionat el contacte veureu que es mostra un camp anomenatPresència, seguit de l'estat actual. Aquest estat serà actualitzat automàticament tan aviat com el contacte hagi canviat, fora de línia, en línia i més. Aneu a KMail, seleccioneu un altra correu electrònic i torneu al correu electrònic original (en d'altres paraules: Torneu a carregar el correu electrònic actual). Ara podreu veure al darrera de l'adreça de correu electrònic l'estat actual del vostre contacte.
Si voleu xerrar amb aquesta persona, simplement feu clic dret sobre l'adreça en KMail i escolliu Xateja amb.... El vostre programa de missatgeria instantània iniciarà una conversació amb el contacte.
Sumari
El projecte KDE també ha creat un paquet d'ofimàtica completament funcional anomenat KOffice que s'adhereix als estàndards i s'ajusta molt bé a l'escriptori de KDE. Aquesta secció s'escrigué amb la versió 1.4 de KOffice en ment.
KOffice és un paquet d'ofimàtica totalment integrat que es construeix directament amb la tecnologia KDE. Això te molts avantatges en termes d'integració, funcionalitat, execució, aspecte familiar i més. Totes les tecnologies com DCOP, KIO, KParts estan disponibles de forma directa.
En particular la tecnologia KParts s'estén per als components de KOffice per a permetre la integració flexible de documents dins dels documents.
Atès que la majoria d'aquesta tecnologia ja és present al KDE, KOffice és un paquet d'ofimàtica molt lleuger, el que resulta en una aplicació que s'inicia ràpidament i que consumeix poca memòria. Això fa de KOffice un paquet d'ofimàtica aconsellable per a maquinari antic, en molts casos us podreu estalviar una gran quantitat de costos.
KOffice també és un complet paquet d'ofimàtica. No es limita a un processat de text, full de càlcul o a les presentacions, atès que també teniu components per a la manipulació d'imatges, diagrames de flux, generació d'informes d'empresa, gestió de bases de dades i gestió de projectes. Permet la integració de petites utilitats en forma de components com els motors de diagrames i gràfics i l'editor de fórmules, que estan disponibles com a eines independents.
Com podeu veure KOffice te multitud de característiques que poden enriquir la vostra experiència d'oficina. Avança en la línia de KDE, amb una important similitud en l'aparença donant una usabilitat més familiar en l'ús fent que el KOffice sigui molt útil per al treball diari a l'oficina.
Aquesta llista mostra un resum general de les funcionalitats de KOffice. El paquet d'ofimàtica KOffice es massa amplio per a que pugui ser llistat en detall.
Característiques de KOffice:
Construït completament sobre KDE, el qual fa que aquestes tecnologies estiguin disponibles a baix cost.
Completa integració en KDE el qual és vital per als entorns d'empresa
Les tecnologies de KDE inclouen abstracció de la localització dels documents, l'ús d'scripts DCOP, parts i connectors...
Complet encastat de components.
Baixa traça en memòria, inici ràpid, lleuger.
Funcionalitat completa: S'ofereixen molts components.
Intuitìu, bon aspecte i interfície d'usuari de fàcil aprenentatge.
S'adhereix als estàndards: Format de fitxer de document obert OASIS.
És important per a un paquet d'ofimàtica usar els estàndards en la mesura del possible, especialment en el que respecta al format de fitxer. Les especificacions del format de fitxer de document obert OASIS són un estàndard obert per a les aplicacions ofimàtiques. Aquest format s'està estenent més i més, també és el mateix format emprat per OpenOffice.org, el qual vol dir que és possible el fàcil intercanvi amb qualsevol usuari d'aquest paquet d'ofimàtica.
Adherir-se als estàndards oficials sempre és una bona idea. Per als entorns d'empresa fins i tot pot ser vital per a saber com estan els seus documents.
KOffice te més components que estan coberts per les especificacions OASIS. En aquests moments, tots els components coberts per les especificacions usen el format de fitxer de document obert OASIS.
Tingueu present que tots aquests components es poden integrar perfectament entre si. Per tant, un full de càlcul pot contenir gràfics de presentacions, informes i fins i tot documents de text. Tan mateix gairebé qualsevol component pot contenir qualsevol altra.
El component per a processar text, però inclou molts aspectes d'una aplicació d'escriptori per a la publicació. Això crea un conjunt únic de funcionalitats que fàcilment fan possibles distribucions interessants.
El component per a full de càlcul. KSpread és un full de càlcul programable a través d'scripts que proveeix tant fulls amb taules d'estil com suport per a fórmules matemàtiques i estadístiques complexes. Les característiques inclouen hiperenllaços, comprovar la validesa de les dades de les cel·les a través d'avisos/accions configurables, scripts i personalització especifica de la cel·la.
El component per a presentacions. Es pot usar per a crear presentacions en pantalla o per a dissenyar i imprimir transparències. Entre les seves característiques s'inclouen encastat d'imatges i galeries d'aquestes, treball fàcil amb objectes, i la capacitat de crear presentacions HTML o XML.
El component per a crear gràfics de flux i diagrames. Es poden usar plantilles addicionals que s'adapten a les vostres necessitats, hi ha una estructura de connectors per a incloure funcionalitats addicionals, tals com crear diagrames UML.
Una aplicació de dibuix vectorial.
El component per a dibuix i manipulació d'imatges. Krita inclou característiques de dibuix guiat fàcils d'usar, suport d'imatges a 16 bits, CMYK i fins i tot imatges OpenEXR HDR.
El component adequat per a la creació d'informes empresarials, el qual compleix amb un disseny avançat. Les característiques inclouen la impressió d'informes en postscript, control complet del tipus de lletra, colors, alineació de text i ajust de línia, així com fitxers de definició d'informe obert (amb la distribució desada en XML).
El component per a gestionar projectes, permetent la planificació i programació de varis projectes.
Lloc web: http://www.koffice.org/kplato/
El component per a gestionar base de dades. Es pot usar per a crear esquemes de bases de dades, inserir dades, realitzar consultes i processar dades. Es poden crear formularis per a proveir una interfície personalitzada d'accés a les vostres dades. Tots els objectes de la base de dades (taules, consultes i formularis) són desats en la base de dades, fent fàcil compartir les dades i el disseny.
El component per a dibuix de gràfics; s'usa per encastar gràfics en els altres components de KOffice. És de fàcil ús, altament personalitzable permetent-vos canviar tots els paràmetres, i te una distribució flexible.
Un editor de fórmules que proveeix capacitats bàsiques d'entrada i suporta les funcionalitats que apareixen en d'altres aplicacions de KOffice. Algunes de les característiques inclouen administració intel·ligent del cursor, suport per a desfer a multi nivell i ressaltat avançat de la sintaxi.
Informació relacionada
Lloc web principal: http://www.koffice.org
Cada component de Koffice inclou el seu propi manual. Aquests manuals ofereixen tota la última informació sobre els diferents components de KOffice i els hauríeu de llegir per aprendre més sobre KOffice. Als manuals d'aplicació s'hi pot accedir usant l'esclau KIO de documentació en Konqueror (això serà, escrivint help:/
en la barra d'eines de Localització) o seleccionant el respectiu manual des de KHelpCenter. El lloc web també és un bon lloc per a trobar més coses, aquest està a http://koffice.kde.org.aplicació
El lloc principal a Internet és http://www.koffice.org.
També trobareu informació en les llistes de correu d'usuaris i desenvolupadors a on també trobareu recursos per als desenvolupadors.
El projecte Kexi te seu propi lloc web, el podeu trobar a http://www.kexi-project.org.
KOffice es pot millorar amb facilitat amb els connectors. El desenvolupament de connectors no és molt difícil i es pot emprar per optimitzar cada dia el flux de treball. Aquestes capacitats poden ser interessants en entorns empresarials per a fer que KOffice compleixi alguns requisits particulars. Podeu fer un cop d'ull als connectors existents o llegir una introducció general en el lloc web dels desenvolupadors. El lloc web general per als desenvolupadors de KDE està disponible en http://developer.kde.org.
Sumari
KDE defineix un sistema de fitxers jeràrquic que és usat per l'entorn de KDE mateix així com per totes les aplicacions KDE. En general KDE desa tots els seus fitxers en un arbre de directoris amb una estructura fixa.
Per omissió KDE usa dos arbres de directori:
Un a nivell de sistema (per exemple /opt/kde3
).
Un altra a nivell d'usuari en el directori inici de l'usuari (normalment ~/.kde
)
Com administrador del sistema podreu crear arbres addicionals. Es poden usar arbres addicionals per als perfils
SuSE® Linux® per exemple usa:
$
HOME
/.kde
/opt/kde3
(Aquest és específic per a SuSE®. D'altres distribucions poden usar /usr
o /usr/kde3
)
/etc/opt/kde3
(Aquest fou afegit per SuSE®).
Si teniu l'eina d'administració KIOSK v0.7 o posterior instal·lada podreu comprovar quins arbres de directori s'usaran amb el següent comandament: kiosktool-kdedirs
--check
KDE i les aplicacions KDE cerquen fitxers explorant tots els arbres de directori de KDE. Els arbres de directori es comproven en ordre de prioritat. Quan un fitxer apareix en diversos arbres de directori, el fitxer de l'últim arbre tindrà prioritat. Normalment, l'arbre situat en el directori inici de l'usuari tindrà la màxima prioritat. També és l'arbre de directoris en el que s'escriuen els canvis.
Per obtenir informació sobre escriure el tipus MIME text/plain
es cerquen els següents fitxers:
$
HOME
/.kde/share/mimelnk/text/plain.desktop
/opt/kde3/share/mimelnk/text/plain.desktop
/etc/opt/kde3/share/mimelnk/text/plain.desktop
Si un usuari fa un canvi, el canvi s'escriu en $
HOME
/.kde/share/mimelnk/text/plain.desktop
Per als fitxers de configuració la història és lleugerament diferent. Si hi ha múltiples fitxers de configuració en l'arbre de directoris amb el mateix nom, es combinen els seus continguts. L'ordre de prioritat dels arbres de directori aquí és una cosa important. Quan dos fitxers estableixen la mateixa clau de configuració, el fitxer amb la màxima prioritat determina quin valor s'usarà per a la clau.
Per exemple, si hi ha els dos següents fitxers amb aquests continguts:
$HOME
/.kde/share/config/foobar
Color=red Shape=circle
/etc/opt/kde3/share/config/foobar
Color=blue Position=10,10
Els fitxers seran fusionats donant el següent resultat:
Color=red Shape=circle Position=10,10
KDEHOME
~/.kde
KDEROOTHOME
/root/.kde
KDEDIR
/opt/kde3
, /usr
, /usr/kde3
KDEDIRS
/opt/kde3
, /usr
, /usr/kde3
KDEDIR
No necessita ser establerta, els valors per omissió funcionen perfectament.
I si es volen executar alternativament KDE 2 i KDE 3? $KDEDIR
apuntarà a KDE 2 i $KDEDIRS
a KDE 3.
Un membre d'una universitat podria tenir la següent configuració:
KDEHOME='~/.kde3' KDEROOTHOME='/root/.kde3' KDEDIRS='/opt/kde_staff:/opt/kde3'
En l'exemple anterior /opt/kde_staff
conté configuracions i aplicacions addicionals per als membres. Els “Perfils d'usuari” us permetran afegir aquest directori tan sols per a uns usuaris i no per a d'altres. Afegiu el següent a /etc/kderc
:
[Directories-staff] prefixes=/opt/kde_staff
Això crea un perfil anomenat“staff” que afegeix /opt/kde_staff
a l'arbre de directoris. (Per exemple SuSE® Linux® usa /etc/kde3rc
en lloc de /etc/kderc
). Ara que hem indicat nombre al perfil hi haurà que assignar als usuaris.
El mapa de perfils d'usuari precisa d'un fitxer que s'ha d'especificar en /etc/kderc
:
[Directories] userProfileMapFile=/etc/kde-user-profile
Ara és possible assignar un perfil basat en el grup UNIX® dels que forma part.
Per assignar el perfil staff a tots els usuaris que siguin membres del grup UNIX® staff_members afegiu el següent a /etc/kde-user-profile
:
[General] groups=staff_members [Groups] staff_members=staff
També és possible assignar un perfil a tan sols un usuari:
[Users] bastian=staff
Cada arbre de directoris usat per KDE te una estructura de directoris fixa. Els directoris que no són importants per a alguns arbres, o simplement no usats són obviats. Per exemple, els directoris usats per als fitxers temporals es solen col·locar sota $
però no en qualsevol altra arbre de directoris.KDEHOME
Els directoris específics de l'arquitectura (SO i tipus de CPU):
bin
Usat per als executables de KDE.
lib
Usat per les biblioteques de KDE.
lib/kde3
Aquest directori conté components, connectors i d'altres objectes usats per les aplicacions KDE 3.x
que es poden carregar en temps d'execució.
Compartits: No específics d'una arquitectura, poden ser compartits per diferents arquitectures.
share/applnk
fitxers .desktop
per al menú KDE (antic)
share/applications
fitxers .desktop
per al menú KDE (des de KDE 3.2).
share/apps
Conté fitxers de dades per a aplicacions específiques. Cada aplicació te aquí un subdirectori per a desar fitxers de dades addicionals.
share/config
Fitxers de configuració. Els fitxers de configuració normalment tenen el mateix nom que l'aplicació a la qual pertanyen més les lletres “rc”. Un cas especial és kdeglobals
. Aquest fitxer és llegit per totes les aplicacions KDE.
share/config/session
Aquest directori s'usa per a la gestió de la sessió i tan sols està disponible sota $
. Al final d'una sessió de KDE les aplicacions desen aquí el seu estat. Els noms dels fitxers es componen del nom de l'aplicació seguit per un número. El gestor de la sessió ksmserver desa referències a aquests números quan desa una sessió en KDEHOME
ksmserverrc
.
share/doc/HTML
Aquest directori conté la documentació per a les aplicacions de KDE. La documentació està separada per idiomes i per l'aplicació propietària de la mateixa. Normalment al menys hi ha dos fitxers en un directori index.docbook
, el qual conté la documentació en format DocBook sense formatar i index.cache.bz2
, que te la mateixa informació formatada com a HTML compremut amb bzip2. La versió HTML és usada per KHelpCenter. Si falta la versió HTML KHelpCenter la regenerarà a partir de la versió DocBook però això consumeix temps de procés.
share/icons
En aquest directori es desen les icones. Les icones es divideixen per temes, dimensions i categoria d'ús.
share/mimelnk
En aquest directori, es desen els fitxers .desktop
descrits pels tipus MIME. KDE usa els tipus MIME per identificar el tipus d'un fitxer.
share/services
Aquest directori conté els fitxers .desktop
que descriuen serveis. Els serveis són com aplicacions però que són carregats per d'altres aplicacions en comptes de l'usuari. Els serveis no apareixen en el menú KDE.
share/servicetypes
Aquest directori conté fitxers .desktop
que descriuen tipus de servei. Un tipus de servei sol representar una determinada interfície de programació. Les aplicacions i serveis inclouen en els seus propis fitxers .desktop
els tipus de servei que proveeixen.
share/sounds
Aquest directori conté fitxers de so.
share/templates
Aquest directori conté plantilles per a crear fitxers de diversos tipus. Una plantilla és un fitxer .desktop
que descriu el fitxer i que inclou un referència a un fitxer en el subdirectori .source
. Les plantilles d'aquest directori apareixen en el menú disponible en l'escriptori i en el navegador de fitxers. Quan un usuari selecciona una plantilla d'aquest menú es copia el seu fitxer font.
share/wallpapers
Aquest directori conté imatges que es poden usar com a imatge de fons
Hi ha tres directoris específics que solen ser enllaços simbòlics a altres localitzacions. Si els directoris no existeixen, es podran crear els següents enllaços simbòlics i directoris usant la utilitat lnusertemp:
$KDEHOME
/socket-$HOSTNAME
Normalment /tmp/ksocket-$
, sol ser usat per diverses connexions UNIX®.USER
/
$KDEHOME
/tmp-$HOSTNAME
Normalment /tmp/kde-$
, s'usa per als fitxers temporals.USER
/
$KDEHOME
/cache-$HOSTNAME
Normalment /var/tmp/kdecache-$
, s'usa per als fitxers a la memòria cau.USER
/
Atès que tant /tmp
com /var/tmp
es poden escriure per tots, és possible que un d'aquests directoris ja existeixi però que sigui propietat d'un altra usuari. En aquest cas la utilitat lnusertemp crearà un nou directori amb un nom alternatiu i l'enllaçarà.
KDE usa un format de fitxer basat en text simple per a tots els seus fitxers de configuració. Consisteix en claus-valor parelles que són situades per grups. Tots els fitxers de configuració de KDE usen UTF-8 codificant el text extern en ASCII.
L'inici d'un grup és indicat per un nom de grup situat entre claudàtors. Totes les entrades clau-valor que segueixen pertanyen al grup. El grup finalitza quan s'inicia un altra grup o quan s'abasta el final del fitxer. Les entrades de la part superior del fitxer que no estan precedides pel nom de grup pertanyen al grup per omissió.
El següent exemple mostra un fitxer de configuració que conté dos grups. El primer conté les claus LargeCursor
i SingleClick
, el segon conté les claus Show hidden files
i Sort by
:
[KDE] LargeCursor=false SingleClick=true
[KFileDialog Settings] Show hidden files=false Sort by=Name
Les entrades den un grup estan formades per una clau i un valor separats per un signe igual. La clau pot contenir espais i la pot seguir les opcions col·locades entre claudàtors. La part posterior al signe igual és el valor de l'entrada. Qualsevol espai en blanc que rodegi al signe igual serà ignorat, com si no n'hi fos. Per a ser més concís, el format és:
entrada
=valor
Si un valor es suposa que ha d'incloure un espai al començament o al final llavores podrà ser arxivat usant una barra invertida seguida d'una “s”.
Hi ha alguns altres codis de barra invertida, aquí està la llista completa:
\s se pot usar com un espai
\t es pot usar per incloure un tabulador
\r per a un caràcter de retorn de carro
\n per a un caràcter de retorn de línia (nova línia)
\\ per incloure la barra invertida
En el següent exemple el valor de l'entrada Caption
s'inicia amb dos espais mentre que l'entrada Description
conté tres línies de text. Els salts de línia en la notació de barra invertida s'usen per a separar les línies diferents.
[Preview Image] Caption=\s My Caption Description=This is\na very long\ndescription.
Les línies buides en els fitxers de configuració són ignorades, així com les línies que comencin amb una marca de número (“#”). La marca de número es pot usar per afegir comentaris als fitxers de configuració. Hauríeu de tenir en compte que quan una aplicació KDE actualitza un fitxer de configuració els comentaris no són conservats.
Poden haver-hi múltiples fitxers de configuració amb el mateix nom en el subdirectori share/config
o en diversos directoris de l'arbre de directoris de KDE. En aquest cas la informació d'aquests fitxers de configuració es combinen en una base clau per clau. Si la mateixa clau d'un grup es defineix en diversos llocs, el valor de la clau es prendrà de l'arbre de directoris amb major prioritat. Els fitxers de configuració sota $
sempre tindran la màxima prioritat. Si una clau en un determinat grup es defineix diverses vegades en un mateix fitxer, es prendrà el valor de l'última entrada usada.KDEHOME
Si $
conté: HOME
/.kde/share/config/foobar
[MyGroup] Color=red Shape=circlei
/etc/opt/kde3/share/config/foobar
conté [MyGroup] Color=blue Position=10,10el resultat serà:
[MyGroup] Color=red Shape=circle Position=10,10
Si $
conté HOME
/.kde/share/config/foobar
[MyGroup] Color=red Shape=circle [MyGroup] Color=greeni
/opt/kde_staff/share/config/foobar
conté [MyGroup] Color=purple Position=20,20i
/etc/opt/kde3/share/config/foobar
conté [MyGroup] Color=blue Position=10,10el resultat serà:
[MyGroup] Color=green Shape=circle Position=20,20
Per evitar que els usuaris siguin capaços de sobreescriure les configuracions per omissió, aquestes configuracions es marquen com a no modificables. Les configuracions es poden fer no modificables de forma individual, per grups o per fitxer. Una entrada individual es pot blocar afegint [$i]
al darrera de la clau, p.ex.:
Color[$i]=blue
Un grup d'entrades es pot blocar col·locant [$i]
al darrera del nom de grup, p.ex.:
[MyGroup][$i]
Per a blocar un fitxer complet, inicia el fitxer amb [$i]
en una sola línia, és a dir:
[$i]
Si $
conté: HOME
/.kde/share/config/foobar
[MyGroup] Color=red Shape=circlei
/etc/opt/kde3/share/config/foobar
conté: [MyGroup][$i] Color=blue Position=10,10el resultat serà:
[MyGroup] Color=blue Position=10,10
Si $
conté: HOME
/.kde/share/config/foobar
[MyGroup] Color=red Shape=circlei
/opt/kde_staff/share/config/foobar
conté [MyGroup] Color=purple Shape=rectanglei
/etc/opt/kde3/share/config/foobar
conté [MyGroup][$i] Color=blue Position=10,10el resultat serà
[MyGroup] Color=purple Shape=rectangle Position=10,10
L'anomenada “expansió de l'intèrpret de comandaments” es pot usar per a proveir més valors dinàmics per omissió. Amb la expansió de l'intèrpret de comandaments el valor d'una clau de configuració es pot construir a partir del valor d'una variable d'entorn o a partir de la sortida d'un comandament de l'intèrpret de comandaments. Per habilitar la expansió de l'intèrpret de comandaments per a una entrada de configuració, la clau haurà d'estar seguida per [$e]. Normalment la forma estesa està escrita en els fitxers de configuració dels usuaris després de la primera vegada que s'usa. Per prevenir-ho, és recomanable blocar l'entrada de configuració usant [$ie]. L'usuari no podrà canviar-la per descomptat.
En el següent exemple el valor per a l'entrada Host
està determinada per la sortida del programa hostname. Aquesta configuració també està blocada per assegurar-se que el valor serà sempre determinat dinàmicament.
El valor per a l'entrada Email
es determina omplint els valors de les variables d'entorn $USER
i $HOST
. Quan jordi
es connecta en jordi_màquina
es retornarà un valor igual a jordi@jordi_màquina
. La configuració no està blocada.
[Mail Settings] Host[$ie]=$(hostname) Email[$e]=${USER}@${HOST}
La majoria de les entrades es poden indexar amb un codi d'idioma. En aquest cas, l'idioma seleccionat per l'usuari per a usar-lo en el seu escriptori és l 'usat com a valor clau. Si l'idioma per omissió (anglès americà) ha estat seleccionat o si no hi ha índex corresponent a l'idioma seleccionat, s'usarà l'entrada clau sense índex.
En el següent exemple el valor de l'entrada Caption
dependrà de l'idioma. Si l'usuari ha seleccionat francès com a idioma (codi d'idioma fr
) el valor de l'entrada serà “Ma Légende”. En qualsevol altra cas el valor usat serà “My caption”.
[Preview Image] Caption=My Caption Caption[fr]=Ma Légende
En aquest exemple el valor de l'entrada Caption
dependrà de l'idioma. Si l'usuari ha seleccionat francès com a idioma (codi d'idioma fr
) el valor de l'entrada serà “Ma Légende”. En qualsevol altra cas el valor usat serà “My caption”.
[Preview Image] Caption=My Caption Caption[fr]=Ma Légende
En general les entrades que apareixen en un fitxer de configuració no estan documentades. Amb KDE 3.2 s'ha començat a canviar això. En $
, es poden trobar els fitxers que proveeixen una descripció formal de les possibles entrades en un fitxer de configuració. Aquestes s'usaran per al nou editor de configuració de KDE quan estigui disponible.KDEDIR
/share/config.kcfg
Aquí hi ha un exemple d'un fitxer de configuració XML:
<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<!DOCTYPE kcfg SYSTEM "http://www.kde.org/standards/kcfg/1.0/kcfg.dtd">
<kcfg>
<kcfgfile name="korganizerrc"/>
<group name="General">
<entry type="Bool" key="Auto Save">
<label>Enable automatic saving of calendar</label>
<default>true</default>
</entry>
<entry type="Int" key="Auto Save Interval">
<default>10</default>
</entry>
</group>
</kcfg>
Tindrà el mateix efecte que:
[General] Auto Save=false Auto Save Interval=25
Sempre s'executa com a root
! Usa $
i KDEDIR
/share/config/kdmrc/etc/X11/xdm/Xservers
. L'últim conté una entrada com:
:0 local /usr/X11R6/bin/X :0 vt07
També són fitxers rellevants per a l'inici:
La secció [X-*-Core] en kdmrc |
Configuració: /etc/X11/xdm/Xsetup |
Els usuaris introdueixen el nom d'usuari i la contrasenya |
Inici: /etc/X11/xdm/Xstartup - com a root |
Sessió: /etc/X11/xdm/Xsession - inicia la sessió com a usuari |
= Per a una sessió KDE: kde o startkde |
= Si està present ~/.xsession o ~/.xinitrc |
Tornar a inciar: /etc/X11/xdm/Xreset - després de finalitzar la sessió |
La seqüència d'inici de KDE comença amb l'script startkde
. En la majoria de casos aquest script crida al gestor de la pantalla (kdm) una vegada que l'usuari s'ha autenticat. Hi ha dues línies molt importants en l'script startkde
:
LD_BIND_NOW=true kdeinit +kcminit +knotify i kwrapper ksmserver $KDEWM
La primera línia inicia el procés mestre kdeinit. El procés mestre kdeinit s'usa per iniciar tots els altres processos de KDE. Apareix en la sortida de ps aux
com a kdeinit: Running...
. Els arguments després de kdeinit són els noms dels processos que s'iniciaràn. + indica que kdeinit necessita esperar a que el procés finalitzi. kdeinit també inicia dcopserver, klauncher i kded.
La segona de les dos línies indica a kdeinit que iniciï el procés de gestió de la sessió ksmserver. El gestor de la sessió determina el temps de vida d'aquesta. Quan aquest procés surt, l'usuari ha sortit.
Tots els serveis en segon pla de KDE tenen un ús específic: A diferència del sistema de dimonis no són compartits pels usuaris. Com són únics per a cada usuari també són únics per a cada pantalla del servidor X. Els processos són:
Comunicació amb l'escriptori
Dimoni de servei genèric.
Inicien Sycoca per actualitzar la base de dades sempre que sigui necessari
Inicialització de servei
Mireu “kcminit” per obtenir més informació.
Carrega el programa (aquest no és el diàleg Alt+F2!).
Mireu “klauncher” per obtenir més informació.
Notificacions d'usuari.
Mireu “knotify” per obtenir més informació.
Gestió de la sessió
Mireu “KSMServer” per obtenir més informació.
kdeinit s'usa per iniciar tots els demés programes de KDE. kdeinit pot iniciar tant fitxers de programa binari així com mòduls carregables per kdeinit (els KLM). Els KLM funcionen de manera similar als fitxers de programa binari però es poden iniciar d'una forma més eficient. Els KLM es troben en $
KDEDIR
/lib/kde3
L'inconvenient dels programes iniciats d'aquesta manera és que apareixeran com a kdeinit
en la sortida de top i ps. Useu top -c
o ps aux
per al nom actual del programa:
%
ps
aux
waba 23184 0.2 2.1 23428 11124 ? S 21:41 0:00 kdeinit: Running... waba 23187 0.1 2.1 23200 11124 ? S 21:41 0:00 kdeinit: dcopserver --nosid waba 23189 0.2 2.4 25136 12496 ? S 21:41 0:00 kdeinit: klauncher waba 23192 0.7 2.8 25596 14772 ? S 21:41 0:00 kdeinit: kded waba 23203 0.8 3.4 31516 17892 ? S 21:41 0:00 kdeinit: knotify
kdeinit:Runing...
identifica el procés mestre kdeinit. Els d'altres processos llistats són els programes iniciats com als KLM.
Quan kdeinit és executat per primera vegada iniciarà dcopserver, klauncher i kded, així com aquells programes addicionals especificats a la seva línia de comandaments en el script startkde, normalment kcminit i knotify.
dcopserver és un dimoni que proveeix capacitats per a permetre la comunicació entre processos (DCOP) per a totes les aplicacions KDE. Les capacitats DCOP són accessibles des de l'intèrpret de comandaments a través del comandament dcop. DCOP és essencial per a totes les aplicacions KDE.
Alguns fitxers relacionats:
$HOME
/.DCOPserver_$HOSTNAME
_$DISPLAY
p.ex., .DCOPserver_linux__0
. Controlat per $DCOPAUTHORITY
/tmp/.ICE-unix/dcopnúmero
-pid
p.ex., dcop7634-1069677856
. Aquest és el fitxer al que apunta DCOPserver
.
$HOME
/.ICEauthority
Autorització de la informació controlada per $ICEAUTHORITY
kcminit executa els serveis d'inicialització durant l'arrencada. Els serveis inicialitzats s'especifiquen en els fitxers .desktop de les aplicacions o serveis mitjançant la línia X-KDE-Init
:
[Desktop Entry] Encoding=UTF-8 Exec=kcmshell energy Icon=energy_star Type=Application X-KDE-Library=energy X-KDE-Init=energy
La inicialització de serveis es sol emprar per a inicialitzar maquinari basat en les configuracions especifiques de l'usuari.
kcminit
es pot usar per a mostrar tots els serveis inicialitzats i --list
kcminit
es pot usar per executar un determinat servei de forma explícita. Això pot resultar molt pràctic per esbrinar problemes d'inici.servei
klauncher es un dimoni responsable del servei d'activació en el KDE. Opera en connexió directa amb el procés mestre kdeinit per iniciar nous processos. Les aplicacions KDE es comuniquen amb klauncher a través de DCOP per iniciar noves aplicacions o serveis.
El més conegut és el missatge d'error: KLauncher could not be reached via DCOP
el qual indica un seriós problema amb dcopserver o que klauncher ha petat.
klauncher es pot tornar a iniciar amb kdeinit des d'una finestra de consola. Abans de fer-ho assegureu-vos que $HOME
, $DISPLAY
i la resta de les variables $KDEDIR(S)
estan correctament configurades!
ksmserver és el gestor de sessions de KDE. A l'iniciar-se el gestor de sessions s'inicien les aplicacions auto-arrencables i es restauren les aplicacions de la sessió anterior. Les aplicacions auto-arrencables són les que són indicades pels fitxers .desktop
en el directori $
. L'auto-arrencada d'una aplicació pot estar condicionada per l'entrada KDEDIR
/share/autostartX-KDE-autostart-condition
en el fitxer .desktop
.
Per exemple el fitxer ktip.desktop
conté:
X-KDE-autostart-condition=ktiprc:TipOfDay:RunOnStart:true
Això vol dir que el fitxer de configuració ktiprc
serà marcat amb una entrada RunOnStart
en la secció [TipOfDay]
. Si no es troba l'entrada, s'assumeix el valor true
, el qual vol dir que ktip és una de les aplicacions que per omissió seran auto-arrencades.
Algunes de les aplicacions auto-arrencables per ksmserver són:
L'escriptori de KDE
El plafó de KDE
Un programa amb el consell del dia
Una utilitat per a rebre missatges del sistema enviats a l'usuari
Una utilitat de portapapers que s'ancora en el plafó
Una utilitat que us avisa quan es produeix una cita
kdesktop inicia aquelles aplicacions desades en $
. kdesktop obrirà automàticament qualsevol fitxer desat en aquest directori incloguen documents, fitxers binaris o aplicacions en forma de fitxers KDEHOME
/Autostart.desktop
.
El gestor de sessió de KDE també restaura una de les sessions anteriors. Una sessió conté una col·lecció d'aplicacions així com informació especifica de l'aplicació que reflexa l'estat de l'aplicació en el moment en que es va desar la sessió. Les sessions es desen en el fitxer de configuració ksmserverrc
que conté referències a la informació especifica de l'estat d'una aplicació. La informació especifica de l'estat d'una aplicació es desa en $
. La informació de l'estat de KWin conté la col·locació de les finestres de totes les aplicacions de la sessió. KDEHOME
/share/config/session
Algunes variables d'entorn importants usades per KDE:
KDEDIR
Ha d'estar establerta si KDEDIRS
no ho està i haurà d'apuntar al directori arrel de l'arbre de la instal·lació de KDE. Permet al KDE trobar les seves dades com ara les icones, menús i biblioteques.
KDEDIRS
Solapa KDEDIR
i us permet especificar múltiples directoris en els que KDE cercarà les seves dades. És pràctic si voleu o teniu instal·lats alguns programes en un lloc diferent que a la resta de KDE.
$KDEHOME
Si no està establerta, KDE usa ~/.kde
com a directori en el que es desaran dades personals.
KDEROOTHOME
Si no està establerta, KDE usa ~root/.kde
com a directori en el que es desaran les dades personals del root
. S'ha introduït per evitar que KDE sobreescrigui accidentalment dades dels usuaris amb els permisos de root quan l'usuari executa un programa de KDE després de convertir-se en root
amb el comandament su.
KDEWM
Si la variable d'entorn KDEWM
ha estat assignada, llavores el seu contingut serà usat com al gestor de finestres de KDE dins del script startkde en comptes de KWin.
KDE_LANG
Solapa la configuració de l'idioma de KDE, p.ex., KDE_LANG=fr kprograma &
inicia un programa amb la traducció francesa si els fitxers necessaris estan instal·lats.
KDE_MULTIHEAD
Si el contingut d'aquesta variable és true
indica que KDE s'executa en un sistema amb múltiples monitors.
KDE_FORK_SLAVES
(KDE 3.2.3) Estableix aquesta variable per a generar KIO-slaves directament des del mateix procés de l'aplicació. Per omissió els KIO-slaves són generats usant klauncher/kdeinit. Aquesta opció és pràctica si el KIO-slave ha d'executar-se en el mateix entorn que l'aplicació. Aquest pot ser el cas de Clearcase.
KDE_HOME_READONLY
Establir aquesta variable per indicar si el vostre directori d'inici està muntat en tan sols lectura.
KDE_NO_IPV6
(Des de KDE 3.2.3) - Establir aquesta variable per a deshabilitar el suport IPv6 i les recerques DNS IPv6.
KDE_IS_PRELINKED
(Des de KDE 3.2) - Establir aquesta variable per indicar que heu pre-enllaçat els vostres binaris i biblioteques KDE. Això pot tancar kdeinit.
KDE_UTF8_FILENAMES
Si aquesta aquesta variable d'entorn està establerta, KDE assumeix que tots els noms de fitxer estan codificats en UTF-8 independentment de la codificació local.
KDE_FULL_SESSION
(Des de KDE 3.2) KDE estableix automàticament a l'arrencar, p.ex., s'usa en Konqueror per a saber si quan es tanqui s'hauria de mantenir-se en memòria per a un ús futur. Si no està establerta, Konqueror finalitzarà després que es tanqui (p.ex., KDE su ho fa, també és molt útil per a la depuració).
KDESYCOCA
Us permet especificar la ruta i el nom de fitxer del fitxer cau del sistema de configuració generat pel KDE.
KDETMP
Us permet especificar una altra ruta diferent que /tmp
per a que KDE hi desi els fitxers temporals.
KDEVARTMP
Us permet especificar una altra ruta diferent que /var/tmp
per a que KDE hi desi els seus fitxers de variable.
XDG_DATA_HOME
(Des de KDE 3.2) Defineix el directori base relatiu al lloc en el que s'haurien de desar els fitxers de dades específiques de l'usuari. Per omissió és $
HOME
/.local/share
XDG_DATA_DIRS
(Des de KDE 3.2) Defineix l'ordre de preferència en l'assignació de directoris base per a la recerca de fitxers de dades addicionals al directori base $
. Per omissió és XDG_DATA_HOME
/usr/local/share/:/usr/share/
KDE afegeix localitzacions per a $KDEDIRS
així com perfils. S'usa per als fitxers de menú .desktop
i .directory
. Els fitxers .desktop
estan en $
. Els fitxers XDG_DATA_DIRS
/applications.directory
estan sota $XDG_DATA_DIRS/desktop-directories.
XDG_CONFIG_HOME
(KDE 3.2) - Defineix el directori base relatiu en el que s'han de desar els fitxers de configuració específics de l'usuari. Per omissió és $
.HOME
/.config
XDG_CONFIG_DIRS
(KDE 3.2) - Defineix l'ordre de preferència dels directoris base per a cercar fitxers de configuració addicionals al directori base $XDG_CONFIG_HOME
. Per omissió és /etc/xdg
. KDE també afegeix les localitzacions i perfils de $KDEDIRS
. Emprat per les descripcions de .menu
en $
. XDG_CONFIG_DIRS
/menus
kdeinit és usat per iniciar tots els demés programes de KDE. kdeinit pot iniciar tant fitxers de programes binaris com mòduls carregables per kdeinit (els KLM). Els KLM funcionen de manera similar als fitxers de programes binaris però es poden iniciar d'una forma més eficient. Els KLM es troben en $
.KDEDIR
/lib/kde3
L'inconvenient dels programes iniciats d'aquesta manera és que apareixeran com a kdeinit
en la sortida de top i ps. Useu top -c
o ps aux
per al nom actual del programa:
%
ps aux | grep bastian
bastian 26061 0.0 2.2 24284 11492 ? S 21:27 0:00 kdeinit: Running... bastian 26064 0.0 2.2 24036 11524 ? S 21:27 0:00 kdeinit: dcopserver bastian 26066 0.1 2.5 26056 12988 ? S 21:27 0:00 kdeinit: klauncher bastian 26069 0.4 3.2 27356 16744 ? S 21:27 0:00 kdeinit: kded bastian 26161 0.2 2.7 25344 14096 ? S 21:27 0:00 kdeinit: ksmserver bastian 26179 1.1 3.4 29716 17812 ? S 21:27 0:00 kdeinit: kicker bastian 26192 0.4 3.0 26776 15452 ? S 21:27 0:00 kdeinit: klipper bastian 26195 1.0 3.5 29200 18368 ? S 21:27 0:00 kdeinit: kdesktop
Com és possible que hageu sentit a dir, això disposa d'una altra efecte, fent dificultós el matar un procés que estigui causant un problema:
%
killall kdesktop
kdesktop: no process killed
Podeu estar intentant usar killall kdeinit
, però el matar tots els processos de kdeinit provocarà que es tanqui tot el KDE. En efecte. Destrucció total!
Hi ha dues solucions simples a això:
%
kdekillall kdesktop
o millor l'antic%
kill 26195
kdekillall forma part del paquet SDK de KDE.
KDE usa diversos tipus d'icones:
Documents
Enllaços a llocs web (usant fitxers .desktop
)
Enllaços a aplicacions (usant fitxers .desktop
)
Dispositius - Discs, particions i perifèrics:
Usar explícitament fitxers .desktop
Automàticament mitjançant devices:// io-slave
Específics del venedor (p.ex., El meu ordinador amb SuSE®).
Enllaços als llocs web usant fitxers .desktop
: ->->. Canvieu la icona usant els diàlegs de Propietats. El fitxer .desktop
resultant serà:
[Desktop Entry] Encoding=UTF-8 Icon=/opt/kde3/share/apps/kdesktop/pics/ksslogo.png Type=Link URL=http://www.kde.org/
Enllaçar aplicacions usant fitxers .desktop
: ->->. Podeu proporcionar els vostres propis detalls. Arrossegar des del menú KDE: Tant copiar com enllaçar (crear un enllaç simbòlic) és molt fàcil
[Desktop Entry]Encoding=UTF-8 GenericName=IRC Client
GenericName[af]=Irc Kliët GenericName[de]=IRC Programm ... GenericName[zu]=Umthengi we IRC
SwallowExec=
Name=KSirc Name[af]=Ksirc Name[de]=KSirc ...
![]() | Informació de resum |
![]() | Descripció genèrica traduïda, no s'usa a l'escriptori |
![]() | Heretat, es pot eliminar |
![]() | Nombre traduït tal i com apareixerà a l'escriptori |
Icones de l'escriptori
... Name[zu]=Ksirc MimeType=Exec=ksirc %i %m
Icon=ksirc
TerminalOptions=
Path=
Type=Application
Terminal=0
X-KDE-StartupNotify=true
X-DCOP-ServiceType=Multi
Categories=Qt;KDE;Network
![]()
Junt al comandament, podeu col·locar alguns ítems que seran substituïts amb els valors actuals amb els que s'està executant el programa actual:
Un únic nom de fitxer; usat quan es deixa anar el fitxer sobre una icona, o amb les associacions de fitxer.
Una llista de fitxers; usat per aplicacions que poden obrir diversos fitxers locals a la vegada.
Una única URL senzilla: Si l'aplicació pot manejar, p.ex., les URL FTP o HTTP per si mateixa, d'altra manera usarà el KDE.
Una llista de les URL; primer descarregarà el fitxer i passarà un fitxer local a l'aplicació (!!)
La carpeta del fitxer a obrir; d'utilitat si l'aplicació necessita tenir un fitxer en el directori de treball actual.
Una llista de carpetes, no és gaire pràctic.
La icona; l'opció --icon
; l'aplicació de KDE usarà la icona de la línia Icon
= en la barra de tasques.
La mini icona; heretada.
L'etiqueta; l'opció --caption
; l'aplicació KDE usarà el nom des de la línia Name
= en la barra de tasques.
Exemples:
Exec
: ksirc %iExec
: cd %d; kedit $(basename %f)Alguns llocs a on definir les icones de l'escriptori:
~/Desktop
: copiat des de /etc/skel/Desktop
.
$
(fusionat)KDEDIR
/apps/kdesktop/Desktop
$
(copiat)KDEDIR
/apps/kdesktop/DesktopLinks
Icones de dispositiu (fusionats dinàmicament)
La distribució SUSE Linux copia algunes icones en startkde.theme des de /opt/kde3/share/config/SuSE/default/
En KDE 3.2 s'introdueix un format de menú comú en http://freedesktop.org/Standards/menu-spec/.
Abans de KDE 3.2:
Estructura de directoris sota share/applnk
La estructura de directoris representa la estructura de menús
Cada fitxer .desktop
representa una única aplicació
És dificultós el tornar a col·locar la estructura en KDE 3.2 per tant el nou format és:
Defineix la estructura en un únic fitxer .menu
Està basat en categories
es compartit per GNOME i KDE
Suporta l'estil de menús applnk
Exemple de applications.menu
:
<Menu>
<Name>Office</Name>
<Directory>suse-office.directory</Directory>
<Include>
<Filename>Acrobat Reader.desktop</Filename>
<Filename>kde-kpresenter.desktop</Filename>
<Filename>kde-kword.desktop</Filename>
</Include>
<Menu>
Entrada de menú amb 3 aplicacions:
/usr/share/applications/Acrobat Reader.desktop
/opt/kde3/share/applications/kde/kpresenter.desktop
/opt/kde3/share/applications/kde/kword.desktop
Els fitxers .menu
descriuen la estructura del menú. Els fitxers es desen en $
i KDEDIR
/etc/xdg/menus/etc/xdg/menus
. Aquí es desa tota la estructura del menú i està controlada per $XDB_CONFIG_DIRS
. $
desa els canvis de la estructura del menú específics de l'usuari i està control.lat per $HOME
/.config/menusXDG_CONFIG_HOME
. Per a més informació, mireu http://www.freedesktop.org/Standards/basedir-spec.
Els fitxers .desktop
descriuen les aplicacions i es desen en: $
, KDEDIR
/share/applications/usr/share/applications
, /usr/local/share/applications
. Aquí es troben els fitxers .desktop
de les aplicacions del sistema, que són control.lades per $XDG_DATA_DIRS
.
$
conté fitxers HOME
/.local/applications.desktop
específics de cada usuari i els seus canvis. Són controlats per $XDG_DATA_HOME
. Per a més informació, mireu http://www.freedesktop.org/Standards/basedir-spec
Els fitxers .directory
descriuen els submenús i es desen en: $
, KDEDIR
/share/desktop-directories/usr/share/desktop-directories
, /usr/local/share/desktop-directories
. Aquests són els fitxers .directory
que contenen el menú de tot el sistema, i són controlats per $XDG_DATA_DIRS
. Els canvis específics de l'usuari són desats en $
. Aquests són controlats per $HOME
/.local/desktop-directoriesXDG_DATA_HOME
. Per a més informació, mireu http://www.freedesktop.org/Standards/basedir-spec
Exemple de applications.menu
:
<Menu>
<Name>Art</Name>
<Directory>suse-edutainment-art.directory</Directory>
<Include>
<Category>X-SuSE-Art</Category>
</Include>
</Menu>
Art
és el nom intern per a aquest menú. suse-edutainment-art.directory
defineix el nom i la icona per aquest menú, i el menú inclou totes les aplicacions que tenen X-SuSE-Art
llistat com a categoria, p.ex.:
Categories=Qt;KDE;Education;X-SuSE-Art
suse-edutainment-art.directory
defineix el nom i la icona per aquest menú:
[Desktop Entry] Name=Art and Culture Icon=kcmsystem
Les aplicacions que no s'inclouen en el menú no existeixen per a la resta d'aplicacions o per a les associacions de fitxer: Si s'elimina una aplicació del menú, KDE assumeix que no la voleu usar.
Quan no es volen aplicacions en el menú, poden col·locar-se en un menú .hidden
(ocult) o en un menú dedicat amb
NoDisplay=trueen el fitxer
.directory
$
conté KDEDIR
/etc/xdg/menus/applications-merged/kde-essential.menu
que inclou alguns menús essencials que no es mostren en el menú KDE per si mateixos:
El centre de control conté un menú Preferències que està ocult, definit per kde-settings.menu
i amb icones i noms definits per kde-settings.directory
El centre d'informació conté un menú Informació que està ocult, definit per kde-information.menu
i amb icones i noms definits per kde-information.directory
.
Els salvapantalles contenen un menú Sistema/Salvapantalles que està ocult, definit per kde-screensavers.menu
i amb icones i noms establerts per kde-screensavers.directory
. $
conté: KDEDIR
/share/desktop-directories/kde-system-screensavers.directory
NoDisplay=true
KDE continua suportant els menús a l'estil antic que és definit per l'estructura de directoris de $
(tot el sistema) i KDEDIR
/share/applnk$
(específic de l'usuari). Es poden veure a menys que el fitxer HOME
/.kde/share/applnk.desktop
tingui una línia Categories
=. En aquest cas la categoria determinarà la localització en el menú.
KSycoca desa a la memòria cau la estructura de menús i informació sobre totes les aplicacions. Podeu reconstruir la base de dades amb kbuildsycoca
. La base de dades que es construeix està en /var/tmp/kdecache-${
. És usada automàticament per KDED, comprovada durant l'accés a KDE, i KDED cerca canvis mentre s'està accedint.USER
}/ksycoca
Per a deshabilitar la recerca de canvis (pot no funcionar sobre NFS) afegiu el següent a kdedrc
:
[General] CheckSycoca=false
Per a forçar la regeneració, executeu touch $
.KDEDIR
/share/services/update_ksycoca
L'objectiu de KMenuEdit és ajudar a un usuari amb la configuració. Els canvis en la estructura del menú són desats a ~/.config/menus/applications-kmenuedit.menu
, els canvis de les aplicacions són desades en ~/.local/share/applications/
i els canvis dels submenús (icona, nom) són desats en ~/.local/share/desktop-directories/
. L'eina d'administració KIOSK usa KMenuEdit i copia els canvis anteriors en les localitzacions de perfil o de tot el sistema.
El plafó de KDE també conegut com a Kicker. És modular i consisteix dels següents components:
Applets
Botons d'aplicació
Botons especials
Per omissió, el plafó conté els següents applets:
El paginador - mostra els escriptoris virtuals
Barra de tasques
Safata del sistema
Rellotge.
El menú KDE
Botó de l'escriptori
També s'han afegit diversos botons d'aplicació, es permeten espais:
Botó d'inici
Botó del fullejador
Botó de KMail
Les associacions de fitxer associen un tipus de fitxer amb una aplicació o aplicacions. El tipus de fitxer ve determinat pel seu tipus MIME. Els tipus MIME coneguts pel KDE es desen en $
i els fitxers KDEDIR
/share/mimelnk.desktop
de les aplicacions contenen una llista dels tipus MIME suportats per aquesta aplicació.
kview.desktop
:
MimeType=image/gif;image/x-xpm;image/x-xbm;image/jpeg; image/x-bmp;image/png;image/x-ico;image/x-portable-bitmap; image/x-portable-pixmap;image/x-portable-greymap; image/tiff;image/jp2
kuickshow.desktop
:
MimeType=image/gif;image/x-xpm;image/x-xbm;image/jpeg; image/png;image/tiff;image/x-bmp;image/x-psd;image/x-eim; image/x-portable-bitmap;image/x-portable-pixmap; image/x-portable-greymap
Ambdós poden obrir image/gif, llavores. Quin s'usarà per obrir un fitxer .gif
?
L'aplicació amb la preferència més alta! kview.desktop
conté
InitialPreference=3a on
kuickshow.desktop
conté InitialPreference=6De manera que, KuickShow serà usat per obrir els fitxers
.gif
. Com podem aconseguir que s'usi KView per omissió?
Un usuari pot canviar l'associació de fitxers en el Centre de control del KDE. Aquests canvis es desen en $
. Per usar la mateixa configuració per a varis usuaris, deseu aquesta configuració en el directori del perfil d'usuari o en el directori de configuració global de KDE si el voleu usar com a per omissió per a múltiples usuaris.HOME
/.kde/share/config/profilerc
KDE incorpora característiques de blocats de seguretat que es centren en les següents opcions:
Les opcions immutables permeten a l'administrador del sistema proveir una configuració per omissió que no pugui ser canviada per l'usuari.
Les opcions de configuració preexistents de l'usuari seran ignorades una vegada que aquesta opció s'hagi tornat immutable.
Les opcions es poden controlar per a cada entrada base, per grups d'entrades o un fitxer a partir del fitxer base.
Si un fitxer o grup és immutable, totes les opcions de configuració per aquest fitxer o grup romandran immutables, fins i tot si l'administrador del sistema no n'ha proveït una per omissió.
El suport en les aplicacions per a les opcions immutables poden variar d'unes a altres. Encara que l'usuari no sigui capaç de fer canvis permanents a les opcions de configuració immutable, a l'usuari se li presentarà una opció en la interfície d'usuari per a realitzar dit canvi.
Les aplicacions KDE estan construïdes sota el concepte acció. Les accions es poden activar de diverses maneres, habitualment a través de la barra de menú, de la barra d'eines o d'una drecera de teclat. Desa document és un exemple d'una acció. Si coneixeu el nom intern de l'acció és possible restringir-la. Quan una acció està restringida no apareixerà en la barra de menús o en la barra d'eines. El nom interno per a l'acció Desa document és action/file_save
. La infraestructura de blocat de seguretat també proveeix un conjunt de restriccions més abstractes que es poden usar per a deshabilitar la funcionalitat no coberta per una única acció. Un exemple és la restricció shell_access
que deshabilita totes les funcionalitats que ofereix a l'usuari l'accés a un intèrpret de comandaments UNIX®.
Exemple 27.1. Restricció a l'usuari de l'accés a un intèrpret de comandaments
Per a prevenir que un usuari pugui accedir a l'intèrpret de comandaments podem restringir l'acció shell_access
afegint el següent a kdeglobals
:
[KDE Action Restrictions] shell_access=false
Atès que això afecta al menú KDE i a les aplicacions disponibles, haurem de forçar l'actualització de la base de dades sycoca:
touch $KDEDIR
/share/services/update_ksycoca
Ara torneu a accedir al KDE i verifiqueu els següents punts:
El Menú
En Konqueror, ->
L'execució d'un comandament Alt+F2
Tota la documentació sobre les accions disponibles es poden trobar en http://www.kde.org/areas/sysadmin/
Algunes de les accions més interessants són les llistades a sota:
action/options_configure
L'opció del menú
action/help_report_bug
L'opció del menú
action/kdesktop_rmb
El menú del botó
del ratolí sobre l'escriptori.action/kicker_rmb
El menú del botó
del ratolí sobre el plafó.user/root
Oculta totes les accions o aplicacions que requereixen accés de root
.
shell_access
Oculta totes les accions o aplicacions que proveeixen accés a l'intèrpret de comandaments.
print/system
Deshabilita l'opció per a seleccionar el sistema d'impressió (motor).
lock_screen
Indica si l'usuari pot blocar la pantalla
start_new_session
Indica si l'usuari pot iniciar una segona sessió del sistema X (mireu també kdm)
opengl_screensavers
Indica si estan permesos els salvapantalles OpenGL per a l'usuari.
manipulatescreen_screensavers
Permet als salvapantalles no ocultar tota la pantalla
Hi ha tres tipus de restriccions que es poden aplicar a les URL:
Per a controlar si està permès el llistat d'un directori.
Per a controlar si es poden obrir certes URL
Per a controlar si una URL en pot obrir una altra, encara que sigui automàticament o a través d'hiperenllaços.
Les regles són comprovades en l'ordre en que han estat definides. L'última regla que és aplicable a una URL defineix si es pot accedir a la URL.
Les següents regles deshabiliten obrir les URL http i https externes a .nostra-empresa.com
:
[KDE URL Restrictions] rule_count=2 rule_1=open,,,,http,,,false rule_2=open,,,,http,*.nostra-empresa.com,,true
![]() | Les primeres quatre comes salten a la selecció sobre la que es van a establir els criteris que originen la URL. Aquesta part tan sols serà necessària amb les regles de tipus redirect. |
![]() |
|
![]() |
|
Les següents regles fan que un usuari no pugui navegar pels directoris del sistema de fitxers local que estiguin fora del seu directori $HOME
:
[KDE URL Restrictions] rule_count=2 rule_1=list,,,,file,,,false rule_2=list,,,,file,,$HOME,true
![]() |
|
![]() |
|
$HOME
i $TMP
són valors especials que indiquen els directoris inici dels usuaris i el directori temporal de KDE per als usuaris, p.ex., /tmp/kde-bastian
Les següents regles fan que un usuari no pugui obrir fitxers locals que estiguin fora del seu directori $HOME
:
[KDE URL Restrictions] rule_count=3 rule_1=open,,,,file,,,false rule_2=open,,,,file,,$HOME,true rule_3=open,,,,file,,$TMP,true
![]() |
|
![]() |
|
![]() |
|
L'opció de redirecció controla si els documents de certs llocs poden fer referència, encara que sigui de forma automàtica o manual a través d'hiperenllaços, a una altra localització. Hi ha presents un conjunt de regles per omissió com a mesura de seguretat general. Per exemple, els documents localitzats sobre la Internet no poden fer referència a documents desats localment.
Per exemple, si volem donar al servidor intranet www.meva-empresa.com
la possibilitat de fer referència a fitxers locals haurem d'afegir la següent regla:
[KDE URL Restrictions] rule_count=1 rule_1=redirect,http,www.meva-empresa.com,,file,,,true
En comptes de llistar un protocol pel nom, també és possible especificar un grup de protocols. Per a fer això s'han definit els següents grups:
Protocols que accedeixen de forma local a la informació desada, per exemple file:/, man:/, fonts:/, floppy:/
Protocols comuns a Internet com http i ftp
La informació sobre aquests protocols es desa en fitxers *.protocol
que són desats en $
.KDEDIR
/share/services
L'entrada Class
= defineix el grup del qual forma part el protocol: grep
Class=
$
KDEDIR
/share/services/*.protocol
Regles generals:
Els protocols :local poden fer referència a qualsevol altra protocol
Sempre es permet fer referència a un protocol :internet
No tots els protocols formen part d'un grup, fish:/ per exemple.
KDE te mòduls de configuració per a configurar varis aspectes de l'entorn KDE. Els mòduls de configuració apareixen en el centre de control, en el diàleg de configuració d'una aplicació o en ambdós.
El mòdul de configuració de l'intermediari es troba en el centre de control però també forma part del diàleg Configura Konqueror en Konqueror
Els mòduls de configuració individual es poden iniciar amb kcmshell mòdul
Per iniciar el mòdul de l'intermediari useu:
kcmshell kde-proxy.desktop
kcmshell proxy
No totes les aplicacions usen mòduls de configuració, i el diàleg de configuració forma part integral de la pròpia aplicació.
Tots els mòduls de configuració són parlant estrictament part del menú KDE.
Els mòduls que són visibles en el centre de control normalment tenen un fitxer .desktop
en $
i estan ordenats en el menú ocult en KDEDIR
/share/applications/kdekde-settings.menu
, inclòs en kde-essential.menu
.
kbuildsycoca --menutest
2> /dev/null | grep Settings-Modules
Els mòduls específics de les aplicacions solen tenir un fitxer .desktop
en $
que corresponen al menú ocult .hidden, inclòs com a un resultat de <KDELegacyDirs/>.KDEDIR
/share/applnk/.hidden
kbuildsycoca --menutest
2> /dev/null | grep .hidden
En KDE 3.3 és possible editar el centre de control amb kcontroledit. kcontroledit funciona de forma similar a kmenuedit, fent els canvis tan sols per a un usuari. Useu kiosktool per a fer els canvis per a tothom.
Els mòduls de configuració individual poden ser deshabilitats afegint el següent a kdeglobals
:
[KDE Control Module Restrictions]
id-mòdul
=false
Per exemple, per a deshabilitar el mòdul de l'intermediari useu:
[KDE Control Module Restrictions] kde-proxy.desktop=false
Marqueu el centre de control i el diàleg Configura Konqueror si la configuració de l'intermediari encara és allí.
Compartir l'escriptori remot permet als usuaris veure i de forma opcional controlar l'escriptori de l'usuari actual. L'usuari remot necessitarà enviar una invitació, i si és possible crear una contrasenya per a protegir-la. És ideal per a equips de suport tècnic o per a administradores que requereixin obtenir accés als escriptoris dels usuaris amb la finalitat de resoldre un problema o guiar a l'usuari a través d'un procediment.
Compartir l'escriptori remot involucra a dues aplicacions: Desktop Sharing (memòria cau del marc remot de KDE, un servidor VNC) i Remote Desktop Connection (connexió a l'escriptori remot de KDE, un client VNC).
Desktop Sharing pot ser usat per qualsevol usuari per a crear i gestionar invitacions. Les invitacions permetran al destinatari, usant la contrasenya, connectar-se al vostre escriptori. Per omissió són vàlides per a una única connexió, i expiren després d'una hora si no són usades.
Les connexions entrants són manejades pel mòdul kinetd kded. Podeu usar el comandament dcop kded kinetd services
per a veure si està en execució. Per omissió Desktop Sharing espera connexions sobre el port 5900. Quan es fa una connexió entrant, apareix un diàleg per a demanar confirmació a l'usuari actual.
El protocol de comunicació de l'escriptori, DCOP (Desktop COmmunication Protocol), és un mecanisme lleuger per a la comunicació entre processos. DCOP permet usar la interacció entre programes que s'estiguin executant. KDE proporciona dos programes per a usar DCOP: dcop, un programa de línia de comandaments, i kdcop, un programa amb una IGU.
Algunes notes sobre l'ús de dcop:
dcop [opcions] [aplicació [objecte [funció [arg1] [arg2] ... ] ] ]
Aquestes aplicacions poden obrir més d'una finestra a la vegada que seran llistades com a <aplicació>-PID
Tots els arguments són sensibles a majúscules i minúscules. setFullScreen i setfullscreen són dues funcions diferents.
La marca d'expressió regular * es pot usar en l'aplicació i en els arguments objecte.
%
dcop
konqueror-16006 konsole-8954kon*
Alguns exemples de comandament i les seves corresponents sortides són les següents:
%
dcop
konsole-8954konsole*
Una Konsole s'està executant amb un PID de 8954.
%
dcop
KBookmarkManager-.../share/apps/kfile/bookmarks.xml KBookmarkManager-.../share/apps/konqueror/bookmarks.xml KBookmarkNotifier KDebug MainApplication-Interface konsole (default) konsole-mainwindow#1 ksycoca session-1 session-2 session-3 session-4konsole-8954
Aquí podeu veure que hi ha quatre sessions executant-se.
%
dcop
QCStringList interfaces() QCStringList functions() int sessionCount() QString currentSession() QString newSession() QString newSession(QString type) QString sessionId(int position) void activateSession(QString sessionId) void nextSession() void prevSession() void moveSessionLeft() void moveSessionRight() bool fullScreen() void setFullScreen(bool on) ASYNC reparseConfiguration()konsole-8954
konsole
Aquí estan les opcions per al programa principal Konsole.
%
dcop
QCStringList interfaces() QCStringList functions() bool closeSession() bool sendSignal(int signal) void clearHistory() void renameSession(QString name) QString sessionName() int sessionPID() QString schema() void setSchema(QString schema) QString encoding() void setEncoding(QString encoding) QString keytab() void setKeytab(QString keyboard) QSize size() void setSize(QSize size)konsole-8954
session-1
Aquestes són les opcions per a la primera sessió, session-1.
%
dcop
konsole-8954
konsole
setFullScreen
true
Això estableix que Konsole sigui mostrat a pantalla completa.
Quan s'usa més d'una aplicació/objecte, quina s'hauria d'usar? Li fem una referència?
%
echo
DCOPRef(konsole-7547,konsole)$KONSOLE_DCOP
%
dcop
session-6$KONSOLE_DCOP
newSession
%
dcopstart
konsole-9058 #!/bin/sh konsole=$(dcopstart konsole-script) session=$(dcop $konsole konsole currentSession) dcop $konsole $session renameSession Local session=$(dcop $konsole konsole newSession) dcop $konsole $session renameSession Remote session=$(dcop $konsole konsole newSession) dcop $konsole $session renameSession Code dcop $konsole $session sendSession 'cd /my/work/directory'konsole
Podeu usar els diàlegs de KDE des dels vostres propis scripts, per a combinar el poder dels scripts a l'intèrpret de comandaments de UNIX® amb la facilitat d'ús de KDE.
kdialog --msgbox 'Teniu correu nou!'
kdialog --title 'Correu nou'
--msgbox 'Teniu correu nou!'
La part KDialog del títol es podeu canviar mitjançant l'opció --caption
kdialog --title 'Correu nou'
--msgbox '¡Teniu nou correu!'
--dontagain myfile:mykey
Desa si es mostra altra vegada en $
(escrivint en aquest fitxer les següents línies):KDEHOME
/share/config/myfile
[Notification Messages] mykey=false
En comptes de --msgbox
podeu també usar --sorry
i --error
, de la forma apropiada. Per exemple, podeu usar kdialog --sorry 'No s'ha pogut abastar la xarxa'
o kdialog --error 'No es pot obrir la bústia de correu'
.
També és possible crear caixes de missatge que accepten si o no com resposta.
kdialog --yesno 'Voleu connectar
a Internet?'
echo $?
Valor retornat | Significat |
---|---|
0 | Sí, Bé, Continua |
1 | No |
2 | Cancel·la |
Assegureu-vos de desar el resultat en una variable si no el va a usar directament, el següent comandament omplirà $? amb un valor nou. Podeu usar aquí l'opció --dontagain
de tal manera que recordarà l'elecció i la retornarà les següents vegades sense tornar a mostrar el diàleg.
Algunes variacions són:
--warningyesno
similar a --yesno
però amb una icona diferent
--warningcontinuecancel
Amb els botons i .
--warningyesnocancel
Amb els botons , i . Per exemple:
kdialog --warningyesnocancel 'Voleu desar
els canvis?'
kdialog --inputbox "Introduïu el vostre nom:" "VostreNom"
El resultat serà imprès a la stdout, per assignar-lo a una variable podeu usar name=$(kdialog --inputbox "Introduïu el vostre nom:" "VostreNom")
. L'últim argument és opcional, i s'usa per a omplir amb anterioritat el diàleg.
password
=$(kdialog --password "Introduïu la contrasenya:"
)
L'opció --dontagain
no funciona amb --inputbox
o --password
Hi ha dos diàlegs que permeten a l'usuari fer l'elecció des d'una llista:
--menu
Permet a l'usuari seleccionar un únic ítem des d'una llista.
--checklist
Permet a l'usuari escollir un o més d'un ítem des d'una llista.
city
=$(kdialog --menu "Seleccioneu una ciutat" a Londres b Madrid c París d Berlín
)
$city
serà a, b, c o d.
city
=$(kdialog --checklist "Seleccioneu ciutats" a Londres off b Madrid on c París on d Berlín off
)
Madrid i París estan seleccionades amb anterioritat. El resultat amb Madrid i París seleccionades serà "b" "c".
Si afegiu l'opció --separate-output
, situareu b i c cadascuna en la seva pròpia línia, fent el resultat més fàcil de processar.
file=$(kdialog --getopenfilename $HOME) file=$(kdialog --getopenfilename $HOME "*.png *.jpg|Image Files") file=$(kdialog --getsavefilename $HOME/SaveMe.png) file=$(kdialog --getexistingdirectory $HOME)
He estat cercant durant un temps una solució PIM per a la meva petita oficina que em permeti compartir dades, per a que la meva secretaria i jo poguera'm compartir contactes, cites, etc. Sent usuari de KDE, havia sentit a parlar del projecte Kroupware i esperava la seva finalització. Però quan vaig veure el complicada que era l'arquitectura i la configuració del servidor 1.0 de Kolab (el servidor del projecte), vaig decidir esperar per un fàcil desenvolupament de Kolab 2.0. En qualsevol cas, el producte Kolab era l'adequat a les meves necessitats. Afortunadament en el wiki de KDE vaig trobar alguns trossos de conversacions de l'IRC en el que parlaven sobre la compartició de dades sense la infraestructura de Kolab... mmm. Interessant!
Per a petites oficines i petites necessitats, podeu usar Kontact per a compartir dades sense que us calgui instal·lar el servidor Kolab o d'altres motors de treball corporatiu. Pot funcionar amb tan sols el servidor IMAP, el qual es pot configurar de forma fàcil.
El meu escenari és un servidor Debian unstable i KDE 3.4. He accedit a Kontact i d'altres magnífiques aplicacions GNU/Linux des de windows usant Cygwin/X, mentre esperava que el projecte wine fora capaç d'executar els últims programes Windows que necessito (i que no estan disponibles en GNU/Linux). Vull compartir contactes, esdeveniments, notes amb la meva secretaria.
Aquesta definició apareix en el Diccionari d'alta tecnologia ComputerUser.com:
Internet Message Access Protocol (protocol d'accés a la missatgeria per Internet). Un protocol que permet a l'usuari dur a terme certes funcions de correu electrònic en un servidor remot i en un ordinador local. A través de IMAP l'usuari podrà crear, esborrar o renomenar bústies de correu, obtenir missatges nous, esborrar missatges i usar funcions de recerca en el correu. Per enviar correu cal un protocol diferent. També anomenat Internet Mail Access Protocol (protocol d'accés a correu per Internet).
De manera que, si podeu considerar un magatzem de dades. Per a usar-lo us caldrà un servidor IMAP, com Cyrus, Courier o UW.
Kolab te l'habilitat per a compartir dades entre diferents clients. Això fa possible que la vostra secretaria usi Outlook i vos useu Kontact, per exemple.
Podreu usar una interfície de configuració per gestionar usuaris, configurar el vostre compte de correu, una central LDAP de dades de configuració i un servidor de llibreta d'adreces, filtrat de correu brossa i virus, scripts per a les vacances, maneig de llistes de disponibilitat, maneig de recursos (habitacions, vehicles), grups, llistes de distribució, gestió d'invitacions automàtiques, etc.
Però això pot causar una serie de problemes inicials. Per als novells com jo voldrà dir: una llarga i frustrant malson, i massa complexitat per a que tot funcioni a la primera. És a dir, no gràcies, em quedo amb IMAP.
La meva elecció és Cyrus, forma part del paquet de programari Kolab, per tant podré usar Kolab en el futur, al menys m'informaré.
Deixeu iniciar la instal·lació i la configuració!
Convertiu-vos en root
.
#apt-get install cyrus21-imapd cyrus21-common cyrus21-admin cyrus21-client sasl-bin sasl2-bin
S'està instal·lant cyrus21-imapd...
L'instal·lador ha demanat quelcom que no he entès sobre la recerca d'una adreça... He premut Intro.
L'instal·lador també ha creat l'usuari cyrus
que es troba en el grup (creat automàticament) sasl
, el qual és el “propietari” de tots els fitxers cyrus. Al final amb ps -A
podeu trobar els nous processos: cyrmaster i notifyd.
El problema real en la configuració de Cyrus és l'autenticació, ja que no és trivial i jo soc novell, amb un coneixement limitat sobre el que estic fent.
Cyrus pot usar diferents mecanismes SASL (Simple Authentication and Security Layer -capa d'autenticació simple i seguretat), el que per omissió és sasldb (desa els noms dels usuaris i les contrasenyes en el fitxer de secrets SASL sasldb
), però també estan suportats getpwent, kerberos4, kerberos5, PAM, rimap, shadow i LDAP.
Com no vull definir usuaris/contrasenyes diferents als d'accés al meu Linux® he escollit el mecanisme “shadow”, és a dir, Cyrus usarà les contrasenyes de Linux® per a l'autenticació.
Per a fer això tenim que dir-li a sasl que useu saslauthd com a mètode d'autenticació de contrasenyes, i a llavores es configurarà saslauthd per usar “shadow” (o “getpwent”) com a mecanisme d'autenticació.
Bé. Comencem!
Com a root
, canvieu la contrasenya Linux de l'usuari cyrus
:
# passwd cyrus
Introduïu la contrasenya que vulgueu (i recordeu-la). Nosaltres usarem per a aquest exemple “cyrus” com a contrasenya d'administració de cyrus.
# vi /etc/imapd.conf
sasl_pwcheck_method:saslauthd
en comptes del per omissióauxprop
elimineu la marca #
de la línia:
#admins: cyrus
Així podreu administrar cyrus accedint com a usuari cyrus
(quina fantasia he tingut!)
# vi /etc/default/saslauthd
Descomentar la línia:
# START=yes
(d'altra manera saslauthd no serà iniciat quan arrenqueu el sistema, fins i tot encara que se'n faci referència a /etc/rcx.d
!)
En lloc de MECHANISM="pam"
assigneu MECHANISM="shadow"
de manera que en l'arrencada del sistema s'executi saslauthd -a
.shadow
Una vegada sortiu del vostre editor, torneu a iniciar sasl i cyrus.
Per a comprovar IMAP:
su
$cyrus
imtest
-m login -p imap localhost
Se us demanarà per la contrasenya (usuari) de cyrus
, que haureu d'introduir.
Si l'usuari cyrus
s'ha autenticat correctament, apareixeran les següents línies:
S: L01 OK User logged in
Authenticated.
Per a sortir escriviu . logout
(és a dir, punt espai “logout”)
Ara afegiu un usuari anomenat groupware
i assigneu-li una contrasenya, usant les vostres eines habituals. S'hauria d'incloure en un grup sense privilegis com nobody
atès que no precisa iniciar una sessió d'intèrpret de comandaments o disposar d'un directori d'inici.
Ara també haurem de crear l'usuari i un IMAP en cyrus:
#cyradm
després d'introduir la contrasenya per a l'usuari administrador--user cyrus localhost
cyrus
, obtindreu l'indicatiulocalhost>
localhost>
cm
user.groupware
localhost>
lm
llista les bústies de correu creadesuser.groupware (\HasNoChildren))
localhost>
quit
Podeu escriure help
per obtenir una llista dels comandaments disponibles.
Podeu comprovar el que passa amb:
#ls
-l
/var/spool/cyrus/mail/g/user/groupware
total 12 -rw------- 1 cyrus mail 4 Oct 29 20:55 cyrus.cache -rw------- 1 cyrus mail 155 Oct 29 20:55 cyrus.header -rw------- 1 cyrus mail 76 Oct 29 20:55 cyrus.index
Ara hauríeu de ser capaç de connectar amb un client IMAP com a usuari groupware
i veure el INBOX
.
En el protocol IMAP, seleccionar la bústia de correu INBOX
és un mon màgic, un tipus de “alias” per a la estructura superior de directoris. El client veu INBOX
, i el mapa del servidor IMAP en la carpeta i en la estructura de fitxers /var/spool/cyrus/mail/...
.
M'he connectat al meu PC servidor d'oficina GNU/Linux (una especie de "caixa negra" sense monitor ni teclat) des de 2 PC Windows® 2000 amb Cygwin/X, usant-lo com a servidor X-Window (en un futur pròxim espero substituir ambdós amb 2 lleugers clients mini-itx usant LTSP). Amb aquesta configuració cada usuari executa Kontact en la mateixa màquina en la que estigui instal·lat i en execució Cyrus (localhost).
Per a que Kontact treballi amb IMAP, heu de completar les següents passes:
Crear un compte IMAP en Cyrus per al fals usuari groupware
(ja ho havíem fet!)
Crear/configurar un compte IMAP en KMail per accedir-hi com a aquest usuari.
Useu kresources per a fer que els components de Kontact treballin amb les dades proporcionades per la font IMAP
Habilitar la funcionalitat de treball corporatiu i relacionar les subcarpetes de IMAP INBOX
(si no està llest)
Que gaudiu de Kontact i compartiu dades amb el vostre Cyrus IMAP
Accediu al KDE amb el primer compte d'“usuari real” al que vulgueu proveir de la funcionalitat de treball corporatiu.
Creu el compte de IMAP en KMail.
Executeu Kontact i seleccioneu Correu (el component KMail). En el menú escolliu ->+Comptes+pestanya Rep, i premeu el botó . Tot seguit se us demanarà pel tipus de compte de correu, i seleccioneu IMAP desconnectat (no tan sols IMAP). A continuació en la pestanya General introduïu les següents dades:
office_gwdata
El nom que serà usat per a la carpeta “local” que apunta a aquest compte IMAP.
groupware
L'usuari Cyrus que s'ha escollit com a “propietari” de totes les dades de l'oficina.
La contrasenya de l'usuari groupware
.
localhost
Recordeu que per al nostre exemple, el client Kontact s'executa en el mateix ordinador que el servidor IMAP
143
El per omissió
Marqueu Desa la contrasenya IMAP i així no se us demanarà la propera vegada que executeu Kontact. Marqueu Habilita l'interval de comprovació del correu i establiu un valor en minuts.
Tingueu present que hem marcat el tipus de compte IMAP desconnectat. Això te l'efecte de copiar les dades de treball corporatiu “localment en el client” (en la carpeta personal), i sincronitza cada cert temps les connexions dels clients. Això sembla molt poc eficient, podent-se duplicar les dades en algunes ocasions (és a dir, si teniu 10 usuaris que usen Kontact, obtindreu les dades 10+1 vegades), però és la única manera de que les coses funcionin ràpid, per descomptat que cada connexió de Kontact obté totes les dades i KOrganizer i KAddressBook tenen que interpretar-les. Si useu “IMAP desconnectat” les dades es desaran de forma local, i tan sols s'enviaran al “delta” (és a dir, les dades que han canviat).
D'altra banda, si els vostres usuaris executen KOrganizer en el mateix PC que s'executa el servidor IMAP, sembla raonable usar IMAP (que s'anomena“IMAP connectat”) per estalviar espai, atès que la velocitat de transferència no és un inconvenient. Però malauradament això no funciona, atès que Kontact no actualitza automàticament la carpeta Calendari en “IMAP connectat”, de manera que no s'actualitzarà cada vegada que algú afegeixi un esdeveniment (hauríeu d'anar de forma manual a l'aplicació KMail i prémer sobre la carpeta Calendari). Addicionalment, en l'arrencada, quan es llegeixen les carpetes de Calendari, podreu veure un gran parpelleig i actualitzacions de dades molt lentes.
Ara tenim que dir-li a Kontact que usi IMAP com a font de dades per als diferents components. Des del Menú , escolliu i executeu kcmshell kresources
. En la caixa seleccioneu Contactes, llavores premeu el botó i escolliu Llibreta d'adreces sobre un Servidor IMAP via KMail. Seleccioneu la nova línia i premeu el botó . Feu el mateix per al Calendari i Notes.
Ara tenim que habilitar la funcionalitat de treball corporatiu de KMail (i en conseqüència, tot el Kontact):
Escolliu des del menú ->+Varis+Groupware
Marqueu Habilita la funcionalitat de recurs IMAP
Escolliu Anglès com a Idioma de les carpetes groupware (aquest serà el cas que hi hagi carpetes en el servidor IMAP creades per un programa diferent en un idioma diferent).
Ara aneu a Les carpetes de recurs són subcarpetes de i seleccioneu la subcarpeta entrada de la carpeta office_gwdata.
De moment deixeu sense marcar Oculta les carpetes groupware, de manera que veurem el que succeeix. Podreu tornar aquí i marcar-la una vegada tot estigui clar.
Quan premeu Bé apareixerà el missatge: KMail ara crearà les carpetes requerides per al recurs IMAP com a subcarpetes d'entrada
Si no voleu fer això, premeu , i el recurs IMAP es deshabilitarà. Premeu (això tan sols passarà la primera vegada amb el primer “usuari real”). El podreu veure de forma immediata en l'arbre de carpetes de KMail, sota office_gwdata+entrada:
Calendari |
Contactes |
Notes |
Tasques |
Diari |
si ara feu:
# ls-l /var/spool/cyrus/mail/g/user/groupware/
drwx------ 2 cyrus mail 144 Oct 31 16:36 Calendar drwx------ 2 cyrus mail 144 Oct 31 16:36 Contacts drwx------ 2 cyrus mail 144 Oct 31 16:36 Journal drwx------ 2 cyrus mail 144 Oct 31 16:36 Notes drwx------ 2 cyrus mail 144 Oct 31 16:36 Tasks -rw------- 1 cyrus mail 4 Oct 31 15:28 cyrus.cache -rw------- 1 cyrus mail 155 Oct 29 20:55 cyrus.header -rw------- 1 cyrus mail 76 Oct 31 15:28 cyrus.index
Com podeu veure, office_gwdata entrada no és desat en la carpeta d'inici de l'usuari de Kontact, però sí en les carpetes dels usuaris IMAP groupware
.
Ara Kontact està preparat per a treballar amb les dades aquí desades. En l'aplicació calendari, si el compte IMAP de KMail és del tipus “desconnectat”, la finestra de recurs hauria de mostrar l'ítem Recurs imap amb 3 subítems, que són rutes cap als fitxers personals locals. De tota manera, l'aplicació de Contactes no mostrarà subítems sota el Recurs imap.
Ara podreu accedir a la sessió de KDE amb un nom d'usuari diferent i configurar els vostres client Kontact de manera similar a:
Obriu Kontact i en el component KMail afegiu un compte IMAP especificant com a servidor l'ordinador en el que s'està executant el servidor Cyrus (en el meu cas: 192.168.1.3
).
Recordeu marcar Habilita l'interval de comprovació del correu i establir el valor en minuts. Quan confirmeu, no se us demanarà per la creació de la subcarpeta (atès que aquestes es troben en el servidor IMAP), i les podreu veure en l'arbre de carpetes.
Activeu la funcionalitat de treball corporatiu per a poder desar les dades en el servidor IMAP.
Assegureu-vos que en “IMAP desconnectat”, les dades es trameten des d'un client cap al servidor IMAP tan sols quan els clients es connecten per a comprovar el correu nou. Per tant si els vostres clients en Kontact tenen un interval de comprovació del correu establert, per exemple, a 5 minuts, en el pitjor dels casos hi haurà un retard de 10 minuts des de que s'escriu l'esdeveniment fins que aquest aparegui a la resta d'usuaris.
Assegureu-vos de tenir instal·lada una implementació de IMAP en Kontact que sigui adequada, atès que les anteriors a la versió 1.01 es pengen amb aquesta configuració, i pel que aquesta configuració no hi funcionarà, per tant quan les vulgueu usar, us caldrà usar una configuració anterior.
En la configuració anterior, tindrem el mateix usuari “fals”, anomenatgroupware
, aquest s'usa per als usuaris “reals” de Kontact (és a dir, toni
, robert
, amanda
, etc.) usat pel compte de IMAP amb el seu usuari i contrasenya. Però d'aquesta forma tots els usuaris reals tenen els mateixos permisos de lectura/escriptura, atès que es connecten com a l'usuari groupware
al servidor IMAP.
Per a limitar l'accés a alguns usuaris (típicament, proporcionant accés de tan sols lectura), poden usar-se les ACL (Access Control Lists -llistes de control d'accés-).
Seleccioneu en KMail una subcarpeta d'entrada de office_gwdata, per exemple Calendari, i feu clic dret del ratolí. Seleccioneu Propietatspestanya Control d'accés. Aquí podreu introduir els usuaris als que vulgueu donar accés a aquesta carpeta i el que poden fer.
Per experimentar intenteu canviar alguns ítems, donant “Tots” els permisos a l'usuari maria
En el nivell cyrus (en el PC que està executant el servidor IMAP cyrus, amb les eines cyrus), el primer que ens cal és afegir l'usuari maria
, per a que reconegui a l'usuari IMAP, i li crei una carpeta IMAP.
Llavores accedim a GNU/Linux com a maria
i entrem en Kontact. Com s'ha vist anteriorment, configurarem un compte IMAP en KMail però amb les dades de l'usuari (en lloc del fals usuari groupware
i la seva contrasenya, usarem maria
i la seva contrasenya).
En l'arbre de carpetes de KMail, aquesta vegada veureu aquesta estructura: ->->->. Comproveu el correu (->) i tindreu una carpeta “entrada” sota “office_gwdata”.
Ara habiliteu la funcionalitat de treball corporatiu de KMail i en Les carpetes de recurs són subcarpetes de escriviu com a subcarpeta de “office_gwdata”.
Ara habiliteu la funcionalitat de treball corporatiu de KMail i en Les carpetes de recurs són subcarpetes de escriviu com subcarpeta de
Ara tindreu dues branques de carpetes sota “office_gwdata”:
“entrada” amb Calendari, Contactes, Notes, Tasques i Diari, que són desades en les carpetes IMAP de maria
en el servidor IMAP.
L'“usuari”, amb la subcarpeta “groupware” i les subcarpetes a les que maria
te accés (en aquest exemple, Calendari i Tasques)
Feu clic amb el botó Calendari” de l'“usuari” i comproveu si és del tipus Calendari (si no, hauria de ser-ho), i si les “Tasques” de l'“usuari” són del tipus Tasques.
del ratolí en el “Ara en el Calendari tindreu disponibles dos recursos IMAP sobre els que escriure, de manera que si creeu un esdeveniment nou, se us demanarà sobre quin dels dos usar (o si teniu els recursos locals disponibles. En teniu 3!).
Aneu a la petita pantalla inferior a l'esquerra en Calendari, la que mostra els recursos disponibles, i desmarqueu aquells que no apunten cap a la ruta .groupware.directory (veureu la part de la cua de cada ruta de recurs).
Soc novell, i per a aquest "com es fa" tan sols he usat el meu temps i voluntat. Per obtenir el coneixement en realitat haig de donar les gràcies a algunes persones en els canals de freenode per la seva competència, paciència i amabilitat.
Un especial agraïment a:
Per a la part IMAP de Cyrus en el canal #cyrus:
[protagonist] Andy Morgan (morgan AT orst.edu)
[plixed] Okke Timm (okke.timm AT web.de)
Per la part Kontact en el canal #kontact:
[till] Till Adam (adam AT kde.org)
[dfaure] David Faure (faure AT kde.org)
[mdouhan] Matt Douhan (matt AT fruitsalad.org)
Moltes gràcies nois!
Ah! I també per a, [markit] Marco Menardi (mmenaz AT mail.com)
Referència
KDE: http://www.kde.org
Lloc web de Kontact: http://www.kontact.org
Projecte Kroupware: http://www.kroupware.org
Comunitat wiki de KDE: http://wiki.kde.org
Projecte Wine: http://www.winehq.org
Projecte Cygwin/X: http://x.cygwin.com
Projecte LTSP: http://www.ltsp.org
Sumari
El KDE conté moltes aplicacions, tot sovint comencen amb (o contenen) la lletra k. Generalment els noms són autoexplicatius, però en alguna ocasió pot ser difícil trobar els paquets adequats. Migrar des d'altres sistemes operatius tals com Microsoft Windows® o Apple Macintosh® pot tenir com a dificultat el trobar l'aplicació per a una tasca en particular. A continuació es mostra una taula amb la seva localització en el Menú i el respectiu equivalent a Win/Mac.
Taula 30.1. Taula simple
Localització en el Menú | Aplicació KDE | Equivalent Windows® | Equivalent Macintosh® | Notes | |
---|---|---|---|---|---|
Gestor de fitxers | Konqueror (Carpeta inici) | Windows Explorer | Gestor de fitxers encastat, visor de continguts/reproductor i fullejador web | ||
Preferències del sistema i d'usuari | KControl | Centre de control | |||
Oficina | Paquet ofimàtic:
|
|
| ||
Gestor d'informació personal:
|
| MS Outlook | El gestor de la informació personal (PIM) és Kontact, i totes les demés aplicacions PIM de KDE hi són integrades. | ||
Internet | Fullejador web | Konqueror | MS Internet Explorer | Safari | Gestor de fitxers encastat, fullejador web, gestor d'FTP, i aplicació de visualització universal. |
Missatgeria instantània | Kopete
| MSN Messenger | Programari de missatgeria instantània compatible amb moltes xarxes | ||
Xat (IRC) | KSirc | mIRC | |||
Multimèdia | Música/àudio | JuK | Windows® Media Player | ||
Gravador de CD/DVD | K3b | Nero | |||
Reproductor de vídeo | Noatun | Windows® Media Player | |||
Extreure Audio CD | KAudioCreator | ||||
Controls de so | KMix | ||||
Sistema | Centre d'informació del sistema | KInfoCenter | |||
Terminal | Konsole | CMD | |||
Gestor d'usuaris | KUser | Gestor d'usuaris | |||
Gestor de paquets | KPackage | Afegeix/elimina programes | |||
Utilitats | Arxivador | Ark | WinZip | ||
Gestor de contrasenyes | KWallet | ||||
Editor de text | Kate | Notepad |
Informació relacionada
Hi ha moltes més aplicacions KDE disponibles en KDE extragear (consulteu Capítol 7, Aplicacions Extragear de KDE per obtenir més informació) o des de http://kde-apps.org.
Referència: http://kudos.berlios.de/kf/kf1.html#pkgtablestock
Taules de diferencies terminològiques
Una de les maneres principals per a controlar els programes en KDE, és mitjançant els menús dels programes. Proveeixen accés per a pràcticament tot el que us calgui fer amb aquest programa. Per a que pugueu recordar més fàcilment les coses en els menús, i per ajudar-vos a aprendre més fàcilment els programes nous, els menús tenen una distribució estàndard. Això vol dir que una vegada sabeu obrir un fitxer en un programa, sabreu com obrir un fitxer en qualsevol programa KDE. Feu un cop d'ull als menús estàndard:
El menú
Aquesta entrada iniciarà un document nou en blanc adequat al programa que estigueu usant. Per exemple, en Kate (l'editor de text avançat de KDE) aquesta entrada crea un fitxer de text nou.
L'entrada de menú mostra la caixa de diàleg “Obre fitxer” de KDE, en la que podreu escollir el fitxer a obrir en el programa que esteu usant. El diàleg “Obre fitxer” és estàndard, i per tant és el mateix per a tots els programes de KDE. Podreu trobar més informació sobre la utilització d'aquest diàleg o de qualsevol altra en aquesta guia.
Probablement us heu adonat que aquesta entrada de menú te tres punts (...) després del nom de l'entrada. Això vol dir que fent clic sobre l'entrada s'obrirà una caixa de diàleg d'algun tipus. Si realitzeu canvis en la caixa de diàleg que aparegui, no tindran efecte fins que no heu premut el botó en el diàleg. També podreu ignorar qualsevol canvi fet i tancar el diàleg fent clic sobre el botó .
Aquesta entrada de menú desarà qualsevol canvi realitzat en el fitxer amb el que estigueu treballant. Si és la primera vegada que deseu el fitxer, apareixerà el diàleg “Desa fitxer” de KDE, i us demanarà que introduïu un nom i una adreça per al fitxer.
L'entrada de menú desarà el fitxer sobre el que esteu treballant amb un nom diferent. Apareixerà el diàleg “Desa fitxer”, i podreu escollir un nom i una localització. Després que haureu desat el fitxer amb , estareu treballant en un fitxer nou. Per aclarir-ho una mica més, agafarem el següent exemple:
Està treballant en un fitxer anomenathola.txt
que conté el text “Hola mon!”.
Podeu usar l'entrada de menú per a desar el fitxer amb un nom nou hola_nou.txt
.
Afegiu el text “Encantat de veure't!” al fitxer, i useu l'entrada de menú per a desar els canvis.
hola_nou.txt
conté el text “Hola mon! Encantat de veure't!”, mentre el fitxer hola.txt
tan sols conté el text “Hola mon!”. Aquesta entrada de menú fa aparèixer el diàleg “Imprimeix” en KDE, que imprimeix el document actual. Podeu trobar més informació sobre les opcions disponibles en aquest diàleg en “Imprimir des de les aplicacions”.
Aquesta entrada de menú tanca el document actual. Si heu fet qualsevol canvi des de que vàreu desar el document per última vegada, se us demanarà si voleu desar els canvis. Podeu seleccionar o estos canvis. Si decidiu no tancar el fitxer, simplement feu clic sobre .
Useu aquesta entrada per a tancar el programa que estigueu usant. Si teniu canvis sense desar en alguns fitxers, se us demanarà si els desitgeu desar.
El menú
Useu aquesta entrada per eliminar l'efecte de l'última acció realitzada en l'aplicació. Per exemple, si heu esborrat una línia de text, l'entrada tornarà a col·locar aquesta línia.
Useu aquesta entrada de menú per a refer l'última acció que heu desfet amb l'entrada de menú . Per exemple, si, com a l'exemple anterior, escriviu una línia de text esborrada amb , l'entrada tornarà a refer l'acció, esborrant la línia.
Aquesta entrada de menú talla el contingut de la selecció actual per enviar-la al portapapers. Per a més informació mireu “Usar el portapapers”.
Aquesta entrada de menú copia el contingut de la selecció actual al portapapers. Per a més informació mireu “Usar el portapapers”.
Aquesta entrada de menú copia el contingut de la selecció actual al document actual. El contingut del portapapers s'insereix en la posició actual del cursor.
Useu aquest ítem per a seleccionar el document actual per complet.
Aquesta entrada de menú mostra el diàleg Cerca text, que podeu usar per a cercar una paraula o frase en particular en el document actual.
Useu aquest ítem per a cercar la següent ocurrència de l'últim text que heu cercat usant .
El menú
En el diàleg mostrat per a aquesta entrada de menú, podreu canviar les dreceres de teclat usades per l'aplicació. Mireu “Configurar les dreceres de teclat”.
En el diàleg que mostra aquesta entrada de menú, podreu canviar quins botons apareixeran en les barres d'eines de les aplicacions. Mireu “Configurar les barres d'eines”.
En el diàleg mostrat per aquesta entrada de menú, podreu canviar les notificacions (sons, missatges d'error, etc.) usades per l'aplicació. Mireu “Configurar les notificacions”.
En el diàleg mostrat per aquesta entrada de menú, podreu canviar les preferències relatives a com funcionarà l'aplicació en general.
Inicia el sistema d'ajuda del KDE
mostrant les pàgines d'ajuda per a KApp
. (Aquest document).
Canvia el cursor del ratolí a una combinació entre
fletxa i interrogant. Clicant a sobre dels ítems de KApp
se us obrirà una finestra d'ajuda (si existeix per a aquest ítem en
particular) explicant la funció de dit ítem.
Obre un diàleg d'informe d'errors a on podreu informar d'un error o requerir una característica “wishlist”.
Us mostrarà informació quant a la versió i el seu autor.
Us mostrarà informació quant a la versió del KDE i d'altra informació bàsica.
No són problemes
Aplicacions bloquejades (com matar-les)
Coses que no es poden obrir
El terrible diàleg de petada
Informar d'errors
Més recursos
La configuració errònia de la xarxa pot ocasionar que les aplicacions de KDE s'iniciïn lentament, o en el pitjor dels casos no s'inicien. El vostre X-Server disposa d'una interfície client/servidor poderosa i que precisa la xarxa.
X usa el nom del servidor per a crear una clau única per a l'autorització i el lloc (mitjançant $DISPLAY
) per envia el dibuixat de la finestra en la pantalla. Si el vostre ordinador no coneix el seu propi nom, es perdrà molt temps intentant esbrinar-lo, i hauríeu de dir-li quin és.
Comproveu el vostre fitxer /etc/hosts
i assegureu-vos que hi ha una entrada per a localhost similar a aquesta al començament del fitxer (després de qualsevol comentari).
127.0.0.1 localhost
Hauríeu d'afegir els ordinadors que us proporcionen els noms de domini, el seu nom curt i, normalment, la seva adreça ip si és que és una ip estàtica. Si la vostra adreça ip és assignada dinàmicament usant DHCP simplement useu aquesta adreça per al dispositiu loopback.
127.0.0.1 hal.btl hal (per a dhcp) 192.168.0.1 hal.btl hal (estàtica)
Assegureu-vos que el vostre tallafocs no és massa restrictiu i atureu els paquets cap al dispositiu loopback. Per exemple en iptables si la regla per omissió en la cadena INPUT
per a aquest dispositiu heu assignat quelcom similar a ACCEPT
podreu ocasionar problemes de rendiment a X. Per a comprovar-ho, podeu escriure:
%
iptables-save
|
greplo
-A
INPUT
-i
lo
-j
ACCEPT
La regla
hauria de funcionar sempre, a menys que hi hagi d'altres regles configurades malament (com un -A
INPUT
-i
lo
-j
ACCEPT
DROP
en la cadena OUTPUT
)
Algunes vegades quan s'inicia una aplicació, no s'obre la pantalla esperada. Aquí es mostren algunes preguntes a respondre i les passes per ajudar-vos a descobrir què està malament.
Si això és així, per exemple heu fet clic sobre una icona al vostre escriptori que abans funcionava, llavores el problema no es troba en l'inici de l'aplicació.
Si, pel contrari, inicieu la vostra aplicació des d'una icona de Kicker i amb la icona de l'escriptori sí s'inicia, simplement el carregador està malament.
Foo
Alguna informació bàsica per animar a la gent a contribuir al KDE, informació sobre el que hi ha disponible, i com començar.
KDE està escrit i és copyright de L'equip de KDE.
Aquest document és copyright 2006 de L'equip de documentació de KDE. Els crèdits individuals són els següents:
(tomalbers AT kde.nl)
Ha escrit “Enllaçar correu electrònic i missatgeria”.
(bastian AT kde.org)
Ha escrit les notes que s'han convertit en Part VI, “KDE per administradors”.
(gbell72 AT rogers.com)
Ha escrit “Xarxes amb Windows”.
Ha escrit Capítol 13, Introducció a Konsole.
(garycramblitt AT comcast.net)
Ha escrit Capítol 15, Accessibilitat.
(faure AT kde.org)
Ha escrit “Afegir dreceres extra a KDE”.
(goutte AT kde.org)
(francisg AT gmail.com)
Correccions i actualització de diverses parts.
Ha escrit “Usar KDE com a usuari Root”.
Ha escrit “KTTS - Text-to-Speech (text a veu)”.
Ha escrit Capítol 6, Les aplicacions base de KDE.
Ha escrit Capítol 7, Aplicacions Extragear de KDE.
Ha tornat a escriure Capítol 14, KDE educatiu.
Ha escrit Capítol 30, Guia d'aplicacions a migrar.
(groot AT kde.org)
Ha escrit “Configurar les barres d'eines”.
Ha escrit “KDebugDialog - Controlar la sortida de depuració de KDE”.
(jes.hall AT kdemail.net)
Ha escrit “Aparença i temes”.
Ha escrit “Escriptori”.
Ha escrit “Internet i xarxa”.
Ha escrit “Components del KDE”.
Ha escrit “Perifèrics”.
Ha escrit “Control d'energia”.
Ha escrit “Regional i accessibilitat”.
Ha escrit “Xarxa i X”.
(annma AT kde.org)
Correccions i actualització de diverses parts.
(rich AT kde.org)
Ha escrit les seccions kstart i ksystraycmd.
(p.s.nuttall AT dur.ac.uk)
Ha escrit Capítol 21, Introducció a la missatgeria.
(s.a.robson AT sms.ed.ac.uk)
Ha realitzat les instantànies per a “Reproduir música”, “Convertir Audio CD en KDE”, “El gestor de fitxers” i Capítol 15, Accessibilitat.
(phil AT kde.org)
Revisió i correccions.
Ha escrit “Accedir i sortir de la sessió”.
Ha escrit “Usar el portapapers”.
Ha escrit “Configurar programes”.
Ha escrit Capítol 32, Les entrades estàndard del menú.
Ha millorat parts de Part VI, “KDE per administradors”.
(antrix AT gmail.com)
Ha escrit “Convertir Audio CD en KDE”.
(robert_angie AT ozemail.com.au)
Ha escrit “Iniciar programes”.
(carlosdgtorres AT gmail.com)
(titeuf AT ph34rus.org)
(lauri AT kde.org)
Ha escrit el resum.
Ha escrit “Obtenir ajuda”.
Ha millorat parts de Part VI, “KDE per administradors”.
(christian.weickhmann AT gmx.de)
Ha escrit “El gestor de fitxers”.
Ha escrit “Commuta entre sessions”.
Traductor de la documentació: Antoni Bella (bella5 AT teleline.es)
Aquesta documentació està llicenciada sota els termes de la Llicència de Documentació Lliure de GNU.
Would you like to make a comment or contribute an update to this page?
Send feedback to the KDE Docs Team