summaryrefslogtreecommitdiffstats
path: root/tde-i18n-ca/docs/kdebase/kdebugdialog/index.docbook
blob: 0cc9ea40ee9006cf6c8f7607792a0745fef05efc (plain)
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
67
68
69
70
71
72
73
74
75
76
77
78
79
80
81
82
83
84
85
86
87
88
89
90
91
92
93
94
95
96
97
98
99
100
101
102
103
104
105
106
107
108
109
110
111
112
113
114
115
116
117
118
119
120
121
122
123
124
125
126
127
128
129
130
131
132
133
134
135
136
137
138
139
140
141
142
143
144
145
146
147
148
149
150
151
152
153
154
155
156
157
158
159
160
161
162
163
164
165
166
167
168
169
170
171
172
173
174
175
176
177
178
179
180
181
182
183
184
185
186
187
188
189
190
191
192
193
194
195
196
197
198
199
200
201
202
203
204
205
206
<?xml version="1.0" ?>
<!DOCTYPE book PUBLIC "-//KDE//DTD DocBook XML V4.2-Based Variant V1.1//EN"
"dtd/kdex.dtd" [
  <!ENTITY kdebugdialog "<application
>KDebugDialog</application
>">
  <!ENTITY kappname "&kdebugdialog;">
  <!ENTITY % addindex "IGNORE">
  <!ENTITY % Catalan  "INCLUDE"
> <!-- change language only here -->
  
  
]>

<book lang="&language;">
<bookinfo>
<title
>El manual de &kdebugdialog;</title>

<authorgroup>
<author
>&David.Faure; &David.Faure.mail;</author>
<othercredit role="translator"
><firstname
>Antoni</firstname
><surname
>Bella</surname
><affiliation
><address
><email
>bella5@teleline.es</email
></address
></affiliation
><contrib
>Traductor</contrib
></othercredit
> 
</authorgroup>

<date
>2001-02-13</date>
<releaseinfo
>0.03.00</releaseinfo>

<abstract>
<para
>Aquest document descriu &kdebugdialog;.</para>
</abstract>

<keywordset>
<keyword
>KDE</keyword>
<keyword
>KDebugdialog</keyword>
</keywordset>
</bookinfo>

<chapter id="Introduction">
<title
>Què és KDebugDialog?</title>

<para
>Es tracta d'una caixa de diàleg per a gestionar missatges de diagnosi en temps d'execució. </para>

<para
>Si simplement inicieu <command
>kdebugdialog</command
>, veureu una llista d'<quote
>àreas</quote
> que es poden deshabilitar o habilitar. Una crida <function
>kdDebug(àrea)</function
> en el codi només mostrarà alguna cosa en l'eixida de depuració si dita àrea està habilitada.</para>

<note
><para
>Tingueu en compte que kdWarning, kdError i kdFatal sempre apareixeran, pel qual val a dir que NO estan controlats per aquest arranjament. </para
></note>

<variablelist>
<varlistentry>
<term
><guilabel
>Àrea</guilabel
></term>
<listitem>
<para
>Les àreas per a les que s'haurà de generar una eixida. Cada missatge que no sigui anomenat aquí simplement no serà generat (a menys que aquest camp romangui buit, que és el valor per omissió, el qual voldrà dir que s'hauran de generar tots els missatges). Aquí podeu introduir diverses àreas separades per comes, i també podeu usar rangs d'àrea amb la sintaxi inici-final. D'aquesta manera, una entrada vàlida podria ser: 117,214-289,356-359,221. No feu ús d'espais en blanc.</para>
</listitem>
</varlistentry>
</variablelist>

<para
>Si l'inicieu amb <command
>kdebugdialog</command
> <option
>--fullmode</option
>, llavores podreu definir per separat cada nivell de severitat del que s'hauria de fer amb els missatges de diagnosi en aquest nivell, i el mateix per a cada àrea de depuració.</para>

<para
>En el mode complet, primer haureu de seleccionar l'àrea de depuració en la que esteu interessat des de la llista desplegable de la part superior.</para>

<para
>Independentment podeu establir l'eixida per a diversos tipus de missatges:</para>

<itemizedlist>
<listitem
><para
><guilabel
>Informació</guilabel
></para
></listitem>
<listitem
><para
><guilabel
>Avís</guilabel
></para
></listitem>
<listitem
><para
><guilabel
>Error</guilabel
></para
></listitem>
<listitem
><para
><guilabel
>Error fatal</guilabel
></para
></listitem>
</itemizedlist>

<para
>Per a cadascun d'aquests tipus podeu establir el següent:</para>

<variablelist>
<varlistentry>
<term
><guilabel
>Sortida a:</guilabel
></term>
<listitem>
<para
>En aquesta caixa combo, podeu escollir a on s'hauran de dirigir els missatges d'eixida. Les possibilitats són: <quote
>Fitxer</quote
>, <quote
>Caixa de missatge</quote
>, <quote
>Intèrpret de comandaments</quote
> (significa stderr) i <quote
>Syslog</quote
>. Si us plau, no dirigiu els missatges amb errors fatals cap al syslog a menys que sigueu l'administrador del sistema. L'eixida per omissió és <quote
>Caixa de missatge</quote
>.</para
> 
</listitem>
</varlistentry>

<varlistentry>
<term
><guilabel
>Nom de fitxer:</guilabel
></term>
<listitem
><para
>Això només està habilitat quan heu escollit <quote
>Fitxer</quote
> com a eixida i serveix per a proporcionar el nom d'aquest fitxer (el qual s'interpreta com la ruta relativa cap la carpeta actual). El nom per omissió és <filename
>kdebug.dbg</filename
>.</para>
</listitem>
</varlistentry>
</variablelist>

<para
>A part d'això, també podeu marcar la caixa de selecció <guilabel
>Atura per errors fatals</guilabel
>. En aquest cas, si es genera un missatge de diagnosi amb un nivell de gravetat <computeroutput
>KDEBUG_FATAL</computeroutput
>, l'aplicació abortarà amb una senyal de SIGABRT després de generar el missatge.</para>

<para
>Quan tanqueu el diàleg prement <guibutton
>Bé</guibutton
>, les vostres entrades seran aplicades immediatament i seran desades en <filename
>kdebugrc</filename
>. Quan premeu <guibutton
>Cancel·la</guibutton
>, les vostres entrades seran descartades i es restauraran les antigues.</para>

<para
>Crèdits a Kalle Dalheimer per la versió original de &kdebugdialog;</para>

</chapter>

&documentation.index; 
</book>
<!--
Local Variables:
mode: sgml
sgml-omittag: nil
sgml-general-insert-case: lower
sgml-shorttag: t
End:
-->