diff options
Diffstat (limited to 'tde-i18n-ca/docs/tdeedu')
80 files changed, 3260 insertions, 14371 deletions
diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kalzium/index.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kalzium/index.docbook index 505a17b9c53..cd05cb71bfa 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kalzium/index.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kalzium/index.docbook @@ -1,30 +1,18 @@ <?xml version="1.0" ?> <!DOCTYPE book PUBLIC "-//KDE//DTD DocBook XML V4.2-Based Variant V1.1//EN" "dtd/kdex.dtd" [ -<!ENTITY kappname "&kalzium;" -><!-- replace kapp here --> +<!ENTITY kappname "&kalzium;"><!-- replace kapp here --> <!ENTITY package "tdeedu"> <!ENTITY % addindex "IGNORE"> - <!ENTITY % Catalan "INCLUDE" -><!-- change language only here --> + <!ENTITY % Catalan "INCLUDE"><!-- change language only here --> ]> <book lang="&language;"> <bookinfo> - <title ->El manual de &kalzium;</title> + <title>El manual de &kalzium;</title> <authorgroup> - <author -><firstname ->Carsten</firstname -> <surname ->Niehaus</surname -> <affiliation -> <address -><email ->&Carsten.Niehaus.mail;</email -></address> + <author><firstname>Carsten</firstname> <surname>Niehaus</surname> <affiliation> <address><email>&Carsten.Niehaus.mail;</email></address> </affiliation> </author> @@ -33,443 +21,265 @@ </authorgroup> <copyright> - <year ->2001</year> - <year ->2002</year> - <year ->2004</year> - <year ->2005</year> - <holder ->&Carsten.Niehaus;</holder> + <year>2001</year> + <year>2002</year> + <year>2004</year> + <year>2005</year> + <holder>&Carsten.Niehaus;</holder> </copyright> <copyright> - <year ->2005</year> - <holder ->&Anne-Marie.Mahfouf;</holder> + <year>2005</year> + <holder>&Anne-Marie.Mahfouf;</holder> </copyright> - <legalnotice ->&FDLNotice;</legalnotice> + <legalnotice>&FDLNotice;</legalnotice> - <date ->2005-08-21</date> - <releaseinfo ->1.4.2pre4</releaseinfo> + <date>2005-08-21</date> + <releaseinfo>1.4.2pre4</releaseinfo> <abstract> - <para ->&kalzium; és un programa que mostra la taula periòdica dels elements. El podeu usar per a cercar informació sobre els elements o per aprendre coses sobre la taula periòdica.</para> + <para>&kalzium; és un programa que mostra la taula periòdica dels elements. El podeu usar per a cercar informació sobre els elements o per aprendre coses sobre la taula periòdica.</para> </abstract> <keywordset> - <keyword ->KDE</keyword> - <keyword ->educació</keyword> - <keyword ->elements</keyword> - <keyword ->química</keyword> - <keyword ->educació</keyword> - <keyword ->kalzium</keyword> + <keyword>KDE</keyword> + <keyword>educació</keyword> + <keyword>elements</keyword> + <keyword>química</keyword> + <keyword>educació</keyword> + <keyword>kalzium</keyword> </keywordset> </bookinfo> <chapter id="introduction"> - <title ->Introducció</title> + <title>Introducció</title> - <para ->&kalzium; proveeix tot tipus d'informació sobre la taula periòdica dels elements. Podeu obtenir gran quantitat d'informació sobre els elements i també emprar vistes per a mostrar-los. És lliure i està sota els termes de la Llicència pública de &GNU;. </para> + <para>&kalzium; proveeix tot tipus d'informació sobre la taula periòdica dels elements. Podeu obtenir gran quantitat d'informació sobre els elements i també emprar vistes per a mostrar-los. És lliure i està sota els termes de la Llicència pública de &GNU;. </para> - <para ->Podeu visualitzar la taula periòdica dels elements per grups, blocs, comportament àcid, famílies, estructura cristal·lina o diferents estats de la matèria. Podeu dibuixar les dades per a les propietats d'un rang d'elements així com la seva densitat o massa atòmica. Podeu anar enrere en el temps i veure quins elements eren coneguts en una data passada. També podeu calcular la massa molecular de les molècules. </para> + <para>Podeu visualitzar la taula periòdica dels elements per grups, blocs, comportament àcid, famílies, estructura cristal·lina o diferents estats de la matèria. Podeu dibuixar les dades per a les propietats d'un rang d'elements així com la seva densitat o massa atòmica. Podeu anar enrere en el temps i veure quins elements eren coneguts en una data passada. També podeu calcular la massa molecular de les molècules. </para> </chapter> <chapter id="quick-start"> - <title ->Guia d'inici ràpid a &kalzium;</title> - - <para ->Aquí es mostra &kalzium; la primera vegada que s'executa, bé des del Menú K->Educació->Ciència->&kalzium;, o bé amb <keycombo action="simul" ->&Alt;<keycap ->F2</keycap -></keycombo -> i introduint <command ->kalzium</command -> dintre el camp de text.</para> + <title>Guia d'inici ràpid a &kalzium;</title> + + <para>Aquí es mostra &kalzium; la primera vegada que s'executa, bé des del Menú K->Educació->Ciència->&kalzium;, o bé amb <keycombo action="simul">&Alt;<keycap>F2</keycap></keycombo> i introduint <command>kalzium</command> dintre el camp de text.</para> <screenshot> - <screeninfo ->Finestra principal de &kalzium;</screeninfo> + <screeninfo>Finestra principal de &kalzium;</screeninfo> <mediaobject> - <imageobject -><imagedata fileref="quick-1.png" format="PNG"/></imageobject> - <textobject -><phrase ->Finestra principal de &kalzium;</phrase -></textobject> + <imageobject><imagedata fileref="quick-1.png" format="PNG"/></imageobject> + <textobject><phrase>Finestra principal de &kalzium;</phrase></textobject> </mediaobject> </screenshot> - <para ->&kalzium; està dividida en una barra lateral a l'esquerra (en vermell, 1) i la vista de taula (en blau, 2) la qual mostra els elements de la taula periòdica. La barra de menú estàndard us permet escollir què voleu mostrar i de què s'informarà a la barra d'estat. Podeu ocultar la barra lateral usant el menú <menuchoice -> <guimenu ->Visualitza</guimenu -> <guimenuitem ->Oculta la barra lateral</guimenuitem -> </menuchoice ->. </para> - - <para ->Quan moveu el cursor del ratolí sobre un element de la taula, apareix un rètol informatiu amb una imatge d'aquest element, el seu número i la seva massa. En la barra lateral es mostra un resum del mateix element en la pestanya <guilabel ->Resum</guilabel ->. </para> - - <para ->Podeu deshabilitar els rètols informatius usant el menú <menuchoice -><guimenu ->Visualitza</guimenu -> <guimenuitem ->Oculta els rètols informatius</guimenuitem -></menuchoice ->. </para> - - <para ->Podeu escollir entre diverses vistes per a la taula: Mostrar els elements per famílies, per grups, per estructura cristal·lina, depenent del seu comportament àcid, &etc; Ho podeu canviar tot en el menú <menuchoice -> <guimenu ->Visualitza</guimenu -> <guimenuitem ->Aparença</guimenuitem -> </menuchoice -> des de la barra de menú. </para> - <para ->Si voleu saber més coses sobre un element determinat, feu clic sobre seu en la taula per a visualitzar un diàleg informatiu. </para> + <para>&kalzium; està dividida en una barra lateral a l'esquerra (en vermell, 1) i la vista de taula (en blau, 2) la qual mostra els elements de la taula periòdica. La barra de menú estàndard us permet escollir què voleu mostrar i de què s'informarà a la barra d'estat. Podeu ocultar la barra lateral usant el menú <menuchoice> <guimenu>Visualitza</guimenu> <guimenuitem>Oculta la barra lateral</guimenuitem> </menuchoice>. </para> + + <para>Quan moveu el cursor del ratolí sobre un element de la taula, apareix un rètol informatiu amb una imatge d'aquest element, el seu número i la seva massa. En la barra lateral es mostra un resum del mateix element en la pestanya <guilabel>Resum</guilabel>. </para> + + <para>Podeu deshabilitar els rètols informatius usant el menú <menuchoice><guimenu>Visualitza</guimenu> <guimenuitem>Oculta els rètols informatius</guimenuitem></menuchoice>. </para> + + <para>Podeu escollir entre diverses vistes per a la taula: Mostrar els elements per famílies, per grups, per estructura cristal·lina, depenent del seu comportament àcid, &etc; Ho podeu canviar tot en el menú <menuchoice> <guimenu>Visualitza</guimenu> <guimenuitem>Aparença</guimenuitem> </menuchoice> des de la barra de menú. </para> + <para>Si voleu saber més coses sobre un element determinat, feu clic sobre seu en la taula per a visualitzar un diàleg informatiu. </para> <screenshot> - <screeninfo ->Diàleg informatiu</screeninfo> + <screeninfo>Diàleg informatiu</screeninfo> <mediaobject> - <imageobject -><imagedata fileref="infodialog_overview.png" format="PNG"/></imageobject> - <textobject -><phrase ->Diàleg informatiu</phrase -></textobject> + <imageobject><imagedata fileref="infodialog_overview.png" format="PNG"/></imageobject> + <textobject><phrase>Diàleg informatiu</phrase></textobject> </mediaobject> </screenshot> - <para ->Podeu dibuixar les dades usant el menú <menuchoice -> <guimenu ->Eines</guimenu -> <guimenuitem ->Dibuixa dades</guimenuitem -> </menuchoice ->. Podreu escollir què dibuixar sobre l'eix Y i el rang d'elements a dibuixar per a l'eix X. La instantània de a sota mostra les masses dels elements de l'1 al 111. </para> + <para>Podeu dibuixar les dades usant el menú <menuchoice> <guimenu>Eines</guimenu> <guimenuitem>Dibuixa dades</guimenuitem> </menuchoice>. Podreu escollir què dibuixar sobre l'eix Y i el rang d'elements a dibuixar per a l'eix X. La instantània de a sota mostra les masses dels elements de l'1 al 111. </para> <screenshot> - <screeninfo ->El diàleg Dibuixa dades</screeninfo> + <screeninfo>El diàleg Dibuixa dades</screeninfo> <mediaobject> - <imageobject -><imagedata fileref="plottingdialog.png" format="PNG"/></imageobject> - <textobject -><phrase ->El diàleg Dibuixa dades</phrase -></textobject> + <imageobject><imagedata fileref="plottingdialog.png" format="PNG"/></imageobject> + <textobject><phrase>El diàleg Dibuixa dades</phrase></textobject> </mediaobject> </screenshot> - <para ->El glossari (<menuchoice -> <guimenu ->Eines</guimenu -> <guimenuitem ->Glossari</guimenuitem -> </menuchoice ->) us explica els conceptes químics més importants i us mostra imatges de les eines més comuns junt a una descripció de les mateixes.</para> + <para>El glossari (<menuchoice> <guimenu>Eines</guimenu> <guimenuitem>Glossari</guimenuitem> </menuchoice>) us explica els conceptes químics més importants i us mostra imatges de les eines més comuns junt a una descripció de les mateixes.</para> <screenshot> - <screeninfo ->El glossari</screeninfo> + <screeninfo>El glossari</screeninfo> <mediaobject> - <imageobject -><imagedata fileref="screenshot7.png" format="PNG"/></imageobject> - <textobject -><phrase ->El glossari</phrase -></textobject> + <imageobject><imagedata fileref="screenshot7.png" format="PNG"/></imageobject> + <textobject><phrase>El glossari</phrase></textobject> </mediaobject> </screenshot> </chapter> <chapter id="using-kalzium"> - <title ->Usar &kalzium;</title> + <title>Usar &kalzium;</title> - <sect1 id="foo" -><title ->Resum de l'ús de Kalzium</title> - <para ->Aquestes són algunes instantànies de &kalzium; en acció:</para> + <sect1 id="foo"><title>Resum de l'ús de Kalzium</title> + <para>Aquestes són algunes instantànies de &kalzium; en acció:</para> - <para ->Usar &kalzium; és molt fàcil. Està dissenyat especialment per a que estudiants de totes les edats l'usin com a una petita i ràpida base de dades.</para> + <para>Usar &kalzium; és molt fàcil. Està dissenyat especialment per a que estudiants de totes les edats l'usin com a una petita i ràpida base de dades.</para> <screenshot> - <screeninfo ->Pantalla principal de &kalzium;, immediatament després del primer inici</screeninfo> + <screeninfo>Pantalla principal de &kalzium;, immediatament després del primer inici</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="screenshot1.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Pantalla principal de &kalzium;</phrase> + <phrase>Pantalla principal de &kalzium;</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> </sect1> <sect1 id="info-dlg"> - <title ->El diàleg informatiu</title> - <para ->Al diàleg informatiu s'accedeix fent clic amb el &BER; sobre qualsevol element. Tan sols està disponible en el mode <guilabel ->Resum</guilabel -> o quan la barra lateral està oculta. Aquest és el lloc adequat per obtenir informació sobre un element. Podeu canviar l'element mostrat sense tancar el diàleg usant els botons situats a la part inferior o usant la roda del ratolí.</para> + <title>El diàleg informatiu</title> + <para>Al diàleg informatiu s'accedeix fent clic amb el &BER; sobre qualsevol element. Tan sols està disponible en el mode <guilabel>Resum</guilabel> o quan la barra lateral està oculta. Aquest és el lloc adequat per obtenir informació sobre un element. Podeu canviar l'element mostrat sense tancar el diàleg usant els botons situats a la part inferior o usant la roda del ratolí.</para> <sect2 id="infodialog_overview"> - <title ->Resum</title> - <para ->En el <guilabel ->Resum</guilabel -> trobareu la informació més important sobre l'element. En el centre es pot veure el símbol de l'element, amb el seu número atòmic en la part superior esquerra. La cantonada inferior esquerra mostra el nom de l'element mentre que en la part inferior dreta es mostren els seus estats d'oxidació més importants, i a sota la seva massa atòmica.</para> + <title>Resum</title> + <para>En el <guilabel>Resum</guilabel> trobareu la informació més important sobre l'element. En el centre es pot veure el símbol de l'element, amb el seu número atòmic en la part superior esquerra. La cantonada inferior esquerra mostra el nom de l'element mentre que en la part inferior dreta es mostren els seus estats d'oxidació més importants, i a sota la seva massa atòmica.</para> <screenshot> - <screeninfo ->Diàleg informatiu de &kalzium;</screeninfo> + <screeninfo>Diàleg informatiu de &kalzium;</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="infodialog_overview.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Diàleg informatiu de &kalzium;</phrase> + <phrase>Diàleg informatiu de &kalzium;</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> </sect2> <sect2 id="infodialog_picture"> - <title ->Imatge</title> - <para ->La pestanya <guilabel ->Imatge</guilabel -> mostra una imatge de l'element quan aquesta està disponible.</para> + <title>Imatge</title> + <para>La pestanya <guilabel>Imatge</guilabel> mostra una imatge de l'element quan aquesta està disponible.</para> <screenshot> - <screeninfo ->Diàleg informatiu de &kalzium;</screeninfo> + <screeninfo>Diàleg informatiu de &kalzium;</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="infodialog_picture.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Diàleg informatiu de &kalzium;</phrase> + <phrase>Diàleg informatiu de &kalzium;</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> </sect2> <sect2 id="infodialog_orbits"> - <title ->Òrbites de Bohr</title> - <para ->La pestanya <guilabel ->Modelo de l'àtom</guilabel -> mostra les capes electròniques. Cada òrbita representa una capa atòmica, i cada cercle groc representa un electró.</para> + <title>Òrbites de Bohr</title> + <para>La pestanya <guilabel>Modelo de l'àtom</guilabel> mostra les capes electròniques. Cada òrbita representa una capa atòmica, i cada cercle groc representa un electró.</para> <screenshot> - <screeninfo ->Diàleg informatiu de &kalzium;</screeninfo> + <screeninfo>Diàleg informatiu de &kalzium;</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="infodialog_bohr.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Diàleg informatiu de &kalzium;</phrase> + <phrase>Diàleg informatiu de &kalzium;</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> </sect2> <sect2 id="infodialog_chemical"> - <title ->Dades químiques</title> - <para ->La pestanya <guilabel ->Dades químiques</guilabel -> presenta algunes dades de l'àtom. La primera entrada és la <guilabel ->Estructura orbital</guilabel ->. La següent és la seva <guilabel ->densitat</guilabel ->. </para> - <para ->Depenent de les dades disponibles, &kalzium; pot mostrar diferents radis de l'element. El radi covalent és el radi d'un àtom sense càrrega de l'element en una molècula. Per exemple, podria ser la distància O-H a l'aigua. El radi atòmic és el radi d'un àtom de l'element, &ead; no lligat a altres àtoms. El radi de Van der Waals es defineix com la distància entre dos àtoms del mateix tipus en dues molècules iguals, per exemple, dos àtoms de carbó en el propà. L'últim radi possible és el radi iònic inclosa la seva càrrega.</para> - <para ->La massa d'un element és la massa mitja de tots els seus isòtops en relació al seu percentatge. </para> - <para ->Alguns elements tenen informació sobre els seus isòtops. <variablelist> + <title>Dades químiques</title> + <para>La pestanya <guilabel>Dades químiques</guilabel> presenta algunes dades de l'àtom. La primera entrada és la <guilabel>Estructura orbital</guilabel>. La següent és la seva <guilabel>densitat</guilabel>. </para> + <para>Depenent de les dades disponibles, &kalzium; pot mostrar diferents radis de l'element. El radi covalent és el radi d'un àtom sense càrrega de l'element en una molècula. Per exemple, podria ser la distància O-H a l'aigua. El radi atòmic és el radi d'un àtom de l'element, &ead; no lligat a altres àtoms. El radi de Van der Waals es defineix com la distància entre dos àtoms del mateix tipus en dues molècules iguals, per exemple, dos àtoms de carbó en el propà. L'últim radi possible és el radi iònic inclosa la seva càrrega.</para> + <para>La massa d'un element és la massa mitja de tots els seus isòtops en relació al seu percentatge. </para> + <para>Alguns elements tenen informació sobre els seus isòtops. <variablelist> <varlistentry> - <term ->Massa</term> - <listitem -><para ->La massa d'aquest isòtop. </para -></listitem> + <term>Massa</term> + <listitem><para>La massa d'aquest isòtop. </para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> - <term ->Neutrons</term> - <listitem -><para ->El nombre de neutrons que te aquest isòtop. </para -></listitem> + <term>Neutrons</term> + <listitem><para>El nombre de neutrons que te aquest isòtop. </para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> - <term ->Percentatge</term> - <listitem -><para ->El tant per cent d'àtoms que hi ha de forma natural en aquest tipus d'isòtop. També s'anomena abundància. </para -></listitem> + <term>Percentatge</term> + <listitem><para>El tant per cent d'àtoms que hi ha de forma natural en aquest tipus d'isòtop. També s'anomena abundància. </para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> - <term ->Període de semidesintegració</term> - <listitem -><para ->Tan sols els isòtops inestables tenen un període de vida mitja. Aquesta es defineix com el temps en el que es desintegren la meitat dels isòtops. </para -></listitem> + <term>Període de semidesintegració</term> + <listitem><para>Tan sols els isòtops inestables tenen un període de vida mitja. Aquesta es defineix com el temps en el que es desintegren la meitat dels isòtops. </para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> - <term ->Energia i mode de decaïment</term> - <listitem -><para ->Es coneix que alguns isòtops emeten radiació de partícules durant el procés de decaïment radiactiu. Cada transformació de decaïment allibera una energia típica, la qual es llista en el mode de decaïment. </para -></listitem> + <term>Energia i mode de decaïment</term> + <listitem><para>Es coneix que alguns isòtops emeten radiació de partícules durant el procés de decaïment radiactiu. Cada transformació de decaïment allibera una energia típica, la qual es llista en el mode de decaïment. </para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> - <term ->Espín i paritat</term> - <listitem -><para ->L'espín del nucli i la seva paritat. </para -></listitem> + <term>Espín i paritat</term> + <listitem><para>L'espín del nucli i la seva paritat. </para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> - <term ->Moment magnètic</term> - <listitem -><para ->El moment magnètic dipolar del nucli. Mesurament en unitats del magneto nuclear. </para -></listitem> + <term>Moment magnètic</term> + <listitem><para>El moment magnètic dipolar del nucli. Mesurament en unitats del magneto nuclear. </para></listitem> </varlistentry> </variablelist> </para> <screenshot> - <screeninfo ->Diàleg informatiu de &kalzium;</screeninfo> + <screeninfo>Diàleg informatiu de &kalzium;</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="infodialog_chemicaldata.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Diàleg informatiu de &kalzium;</phrase> + <phrase>Diàleg informatiu de &kalzium;</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> </sect2> <sect2 id="infodialog_misc"> - <title ->Miscel·lània</title> - <para ->La pestanya <guilabel ->Miscel·lània</guilabel -> us indica altra informació sobre l'element actual, com quan fou descobert, la seva abundància en roques de la cortessa terrestre, la seva massa mitja (la massa per neutró) i l'origen del nom.</para> + <title>Miscel·lània</title> + <para>La pestanya <guilabel>Miscel·lània</guilabel> us indica altra informació sobre l'element actual, com quan fou descobert, la seva abundància en roques de la cortessa terrestre, la seva massa mitja (la massa per neutró) i l'origen del nom.</para> <screenshot> - <screeninfo ->Diàleg informatiu de &kalzium;</screeninfo> + <screeninfo>Diàleg informatiu de &kalzium;</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="infodialog_misc.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Diàleg informatiu de &kalzium;</phrase> + <phrase>Diàleg informatiu de &kalzium;</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> </sect2> <sect2 id="infodialog_energies"> - <title ->Energies químiques</title> - <para ->La pestanya <guilabel ->Energies</guilabel -> us indica energies diferents relacionades amb l'element.</para> + <title>Energies químiques</title> + <para>La pestanya <guilabel>Energies</guilabel> us indica energies diferents relacionades amb l'element.</para> <screenshot> - <screeninfo ->Diàleg informatiu de &kalzium;</screeninfo> + <screeninfo>Diàleg informatiu de &kalzium;</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="infodialog_energies.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Diàleg informatiu de &kalzium;</phrase> + <phrase>Diàleg informatiu de &kalzium;</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> </sect2> <sect2 id="infodialog_spectrum"> - <title ->Espectre</title> - <para ->Si &kalzium; posseeix informació sobre l'espectre d'emissió de l'element actual, aquesta pàgina el mostra a la part superior. La longitud d'ona mostrada s'incrementa d'esquerra a dreta. Les longituds d'ona entre 380 nanòmetres (nm) i 780 nm tenen els colors de l'espectre de llum visible. Per exemple, 550 nm és el color verd.</para> - <para ->Hi ha dues maneres per ampliar l'espectre. Amb les caixes incrementals situades a sota seu es mostra la primera i última longitud d'ona. També podeu mantenir premut el &BER; mentre moveu el cursor sobre l'espectre. D'aquesta manera veureu l'àrea que &kalzium; ampliarà marcada amb una línia blanca. Una vegada deixeu anar el &BER;, &kalzium; ampliarà l'àrea seleccionada.</para> - <para ->A la part inferior de la pàgina es troba el botó <guilabel ->Exporta l'espectre com a imatge</guilabel ->. Amb el qual podeu desar l'espectre que esteu veient com a un fitxer d'imatge.</para> - <para ->Per a reduir l'ampliació de la vista en un 10% premeu el &BDR; mentre el cursor està sobre l'espectre.</para> + <title>Espectre</title> + <para>Si &kalzium; posseeix informació sobre l'espectre d'emissió de l'element actual, aquesta pàgina el mostra a la part superior. La longitud d'ona mostrada s'incrementa d'esquerra a dreta. Les longituds d'ona entre 380 nanòmetres (nm) i 780 nm tenen els colors de l'espectre de llum visible. Per exemple, 550 nm és el color verd.</para> + <para>Hi ha dues maneres per ampliar l'espectre. Amb les caixes incrementals situades a sota seu es mostra la primera i última longitud d'ona. També podeu mantenir premut el &BER; mentre moveu el cursor sobre l'espectre. D'aquesta manera veureu l'àrea que &kalzium; ampliarà marcada amb una línia blanca. Una vegada deixeu anar el &BER;, &kalzium; ampliarà l'àrea seleccionada.</para> + <para>A la part inferior de la pàgina es troba el botó <guilabel>Exporta l'espectre com a imatge</guilabel>. Amb el qual podeu desar l'espectre que esteu veient com a un fitxer d'imatge.</para> + <para>Per a reduir l'ampliació de la vista en un 10% premeu el &BDR; mentre el cursor està sobre l'espectre.</para> <screenshot> - <screeninfo ->Diàleg informatiu de &kalzium;</screeninfo> + <screeninfo>Diàleg informatiu de &kalzium;</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="infodialog_spectrum.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Diàleg informatiu de &kalzium;</phrase> + <phrase>Diàleg informatiu de &kalzium;</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> @@ -478,375 +288,160 @@ <!-- Don't have empty chapters if possible - comment them out until --> <sect1 id="numeration"> - <title ->Numeració</title> - - <para ->La numeració és la manera d'enumerar els 18 grups de la taula periòdica. Podeu escollir entre la numeració <guilabel ->IUPAC</guilabel ->, <guilabel ->IUPAC antiga</guilabel -> o <guilabel ->CAS</guilabel ->, o desactivar-la completament.</para> - - <para ->Es poden usar les següents opcions en el menú <menuchoice -><guimenu ->Visualitza</guimenu -> <guimenuitem ->Numeració</guimenuitem -></menuchoice -> per a canviar el sistema d'enumeració mostrat: <itemizedlist> - <listitem -><para -><guimenuitem ->Sense numeració</guimenuitem ->: Si aquesta opció està activa, no s'usarà cap sistema d'enumeració.</para -></listitem> - <listitem -><para -><guimenuitem ->Mostra IUPAC</guimenuitem -> (per omissió): El terme <acronym ->IUPAC</acronym -> vol dir <firstterm ->International Union of Pure and Applied Chemistry (Unió Internacional de Química Pura i Aplicada)</firstterm ->. Es tracta d'una organització que defineix la majoria dels estàndards relacionats amb la Química. El nou sistema IUPAC enumera cada columna amb números aràbics de l'1 (ú) al 18 (divuit). </para -></listitem> - <listitem -><para -><guimenuitem ->Mostra CAS</guimenuitem ->: <acronym ->CAS</acronym -> vol dir <firstterm ->Chemical Abstracts Service (Servei d'Abstraccions Químiques)</firstterm ->. En el sistema CAS, les lletres A i B designen al grup d'elements principals (A) i al d'elements de transició (B). Tot i que l'enumeració <acronym ->IUPAC</acronym -> és l'oficial, l'enumeració <acronym ->CAS</acronym -> encara s'usa en escoles i laboratoris.</para -></listitem> - <listitem -><para -><guimenuitem ->Mostra IUPAC antiga</guimenuitem ->: El sistema IUPAC antic etiquetava les columnes amb números romans seguits per les lletres <quote ->A</quote -> o <quote ->B</quote ->. Les columnes s'enumeraven de la següent manera: De la primera a la sèptima de <quote ->IA</quote -> fins a <quote ->VIIA</quote ->, de l'octava a la deuena s'etiquetaven <quote ->VIIIA</quote ->, de l'onzena a la dissetena s'enumeraven <quote ->IB</quote -> fins a <quote ->VIIB</quote ->, i la divuitena com a <quote ->VIII</quote ->. Com a conseqüència de la confusió que varen crear els sistemes de numeració de la IUPAC antiga i el sistema CAS, la IUPAC va adoptar el seu nou sistema. </para -></listitem> + <title>Numeració</title> + + <para>La numeració és la manera d'enumerar els 18 grups de la taula periòdica. Podeu escollir entre la numeració <guilabel>IUPAC</guilabel>, <guilabel>IUPAC antiga</guilabel> o <guilabel>CAS</guilabel>, o desactivar-la completament.</para> + + <para>Es poden usar les següents opcions en el menú <menuchoice><guimenu>Visualitza</guimenu> <guimenuitem>Numeració</guimenuitem></menuchoice> per a canviar el sistema d'enumeració mostrat: <itemizedlist> + <listitem><para><guimenuitem>Sense numeració</guimenuitem>: Si aquesta opció està activa, no s'usarà cap sistema d'enumeració.</para></listitem> + <listitem><para><guimenuitem>Mostra IUPAC</guimenuitem> (per omissió): El terme <acronym>IUPAC</acronym> vol dir <firstterm>International Union of Pure and Applied Chemistry (Unió Internacional de Química Pura i Aplicada)</firstterm>. Es tracta d'una organització que defineix la majoria dels estàndards relacionats amb la Química. El nou sistema IUPAC enumera cada columna amb números aràbics de l'1 (ú) al 18 (divuit). </para></listitem> + <listitem><para><guimenuitem>Mostra CAS</guimenuitem>: <acronym>CAS</acronym> vol dir <firstterm>Chemical Abstracts Service (Servei d'Abstraccions Químiques)</firstterm>. En el sistema CAS, les lletres A i B designen al grup d'elements principals (A) i al d'elements de transició (B). Tot i que l'enumeració <acronym>IUPAC</acronym> és l'oficial, l'enumeració <acronym>CAS</acronym> encara s'usa en escoles i laboratoris.</para></listitem> + <listitem><para><guimenuitem>Mostra IUPAC antiga</guimenuitem>: El sistema IUPAC antic etiquetava les columnes amb números romans seguits per les lletres <quote>A</quote> o <quote>B</quote>. Les columnes s'enumeraven de la següent manera: De la primera a la sèptima de <quote>IA</quote> fins a <quote>VIIA</quote>, de l'octava a la deuena s'etiquetaven <quote>VIIIA</quote>, de l'onzena a la dissetena s'enumeraven <quote>IB</quote> fins a <quote>VIIB</quote>, i la divuitena com a <quote>VIII</quote>. Com a conseqüència de la confusió que varen crear els sistemes de numeració de la IUPAC antiga i el sistema CAS, la IUPAC va adoptar el seu nou sistema. </para></listitem> </itemizedlist> </para> </sect1> <sect1 id="colors"> - <title ->Esquemes de color</title> - - <para ->&kalzium; pot mostrar a on es situen els elements en relació al seu <quote ->bloc</quote -> i <quote ->grup</quote -> a la taula periòdica, el seu comportament àcid i quin estat de la matèria (sòlid, líquid o gasós) presenten a una temperatura determinada.</para> - - <para ->Els esquemes de color es poden canviar en el menú <menuchoice -><guimenu ->Visualitza</guimenu -><guimenuitem ->Aparença</guimenuitem -></menuchoice ->. </para> + <title>Esquemes de color</title> + + <para>&kalzium; pot mostrar a on es situen els elements en relació al seu <quote>bloc</quote> i <quote>grup</quote> a la taula periòdica, el seu comportament àcid i quin estat de la matèria (sòlid, líquid o gasós) presenten a una temperatura determinada.</para> + + <para>Els esquemes de color es poden canviar en el menú <menuchoice><guimenu>Visualitza</guimenu><guimenuitem>Aparença</guimenuitem></menuchoice>. </para> <itemizedlist> - <listitem -><para -><guimenuitem ->Sense esquema de color</guimenuitem ->: Tots els elements tenen el mateix color. Podeu canviar el color per omissió escollint <menuchoice -><guimenu ->Arranjament</guimenu -><guimenuitem ->Configura &kalzium;...</guimenuitem -> </menuchoice -> i anant a la pestanya <guilabel ->Colors</guilabel ->. </para -></listitem> - <listitem -><para -><guimenuitem ->Mostra els grups</guimenuitem ->: Mostra un color per a cada grup. Un grup és una columna vertical en la taula periòdica dels elements. Hi ha 18 grups en la taula periòdica estàndard. Els elements d'un mateix grup tenen configuracions idèntiques dels seus electrons de la capa de valència, el qual els atorga propietats similars. </para -></listitem> - <listitem -><para -><guimenuitem ->Mostra els blocs</guimenuitem ->: Mostra un color per a cada bloc. </para -></listitem> - <listitem -><para -><guimenuitem ->Mostra el comportament àcid</guimenuitem ->: Cada comportament àcid es representa amb un color diferent. </para -></listitem> - <listitem -><para -><guimenuitem ->Mostra la família</guimenuitem ->: Cadascuna de les nou famílies es representa amb un color. </para -></listitem> - <listitem -><para -><guimenuitem ->Mostra les estructures cristal·lines</guimenuitem ->: El color de cada element depèn de la seva estructura cristal·lina. </para -></listitem> + <listitem><para><guimenuitem>Sense esquema de color</guimenuitem>: Tots els elements tenen el mateix color. Podeu canviar el color per omissió escollint <menuchoice><guimenu>Arranjament</guimenu><guimenuitem>Configura &kalzium;...</guimenuitem> </menuchoice> i anant a la pestanya <guilabel>Colors</guilabel>. </para></listitem> + <listitem><para><guimenuitem>Mostra els grups</guimenuitem>: Mostra un color per a cada grup. Un grup és una columna vertical en la taula periòdica dels elements. Hi ha 18 grups en la taula periòdica estàndard. Els elements d'un mateix grup tenen configuracions idèntiques dels seus electrons de la capa de valència, el qual els atorga propietats similars. </para></listitem> + <listitem><para><guimenuitem>Mostra els blocs</guimenuitem>: Mostra un color per a cada bloc. </para></listitem> + <listitem><para><guimenuitem>Mostra el comportament àcid</guimenuitem>: Cada comportament àcid es representa amb un color diferent. </para></listitem> + <listitem><para><guimenuitem>Mostra la família</guimenuitem>: Cadascuna de les nou famílies es representa amb un color. </para></listitem> + <listitem><para><guimenuitem>Mostra les estructures cristal·lines</guimenuitem>: El color de cada element depèn de la seva estructura cristal·lina. </para></listitem> <listitem> - <para -><guimenuitem ->Gradient</guimenuitem -></para> - <para ->Les vistes de gradient mostren els elements conforme a una propietat que podeu seleccionar, usant un esquema de color basat en un gradient. Els elements que no disposen de dades per a la propietat que escolliu es mostraran en color gris.</para> + <para><guimenuitem>Gradient</guimenuitem></para> + <para>Les vistes de gradient mostren els elements conforme a una propietat que podeu seleccionar, usant un esquema de color basat en un gradient. Els elements que no disposen de dades per a la propietat que escolliu es mostraran en color gris.</para> <screenshot> - <screeninfo ->Gradient per al radi covalent</screeninfo> + <screeninfo>Gradient per al radi covalent</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="gradient.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Gradient per al radi covalent</phrase> + <phrase>Gradient per al radi covalent</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> <itemizedlist> - <listitem -><para -><guimenuitem ->Radi atòmic</guimenuitem> - </para -></listitem> - <listitem -><para -><guimenuitem ->Radi covalent</guimenuitem> - </para -></listitem> - <listitem -><para -><guimenuitem ->van dew Waals Radius</guimenuitem> - </para -></listitem> - <listitem -><para -><guimenuitem ->Massa atòmica</guimenuitem> - </para -></listitem> - <listitem -><para -><guimenuitem ->Densitat</guimenuitem> - </para -></listitem> - <listitem -><para -><guimenuitem ->Punt d'ebullició</guimenuitem> - </para -></listitem> - <listitem -><para -><guimenuitem ->Punt de fusió</guimenuitem> - </para -></listitem> - <listitem -><para -><guimenuitem ->Electrenegativitat</guimenuitem> - </para -></listitem> - <listitem -><para -><guimenuitem ->Afinitat electrònica</guimenuitem> - </para -></listitem> + <listitem><para><guimenuitem>Radi atòmic</guimenuitem> + </para></listitem> + <listitem><para><guimenuitem>Radi covalent</guimenuitem> + </para></listitem> + <listitem><para><guimenuitem>van dew Waals Radius</guimenuitem> + </para></listitem> + <listitem><para><guimenuitem>Massa atòmica</guimenuitem> + </para></listitem> + <listitem><para><guimenuitem>Densitat</guimenuitem> + </para></listitem> + <listitem><para><guimenuitem>Punt d'ebullició</guimenuitem> + </para></listitem> + <listitem><para><guimenuitem>Punt de fusió</guimenuitem> + </para></listitem> + <listitem><para><guimenuitem>Electrenegativitat</guimenuitem> + </para></listitem> + <listitem><para><guimenuitem>Afinitat electrònica</guimenuitem> + </para></listitem> </itemizedlist> </listitem> </itemizedlist> </sect1> <sect1 id="tools"> - <title ->Eines</title> + <title>Eines</title> <sect2 id="glossary"> - <title ->Glossari</title> - <para ->El glossari us proveeix definicions de les eines més usades en química, i també sobre alguns coneixements. Sobre la part esquerra de la finestra es pot veure l'arbre d'ítems. A sobre hi han els termes químics, i a sota trobareu l'arbre d'eines de laboratori. </para> - <para ->A la part superior es pot veure una barra de recerca. Si hi escriviu quelcom, els arbres de dades seran reajustats immediatament. El petit botó que hi ha a l'esquerra de la barra de recerca serveix per esborrar el seu contingut. </para> + <title>Glossari</title> + <para>El glossari us proveeix definicions de les eines més usades en química, i també sobre alguns coneixements. Sobre la part esquerra de la finestra es pot veure l'arbre d'ítems. A sobre hi han els termes químics, i a sota trobareu l'arbre d'eines de laboratori. </para> + <para>A la part superior es pot veure una barra de recerca. Si hi escriviu quelcom, els arbres de dades seran reajustats immediatament. El petit botó que hi ha a l'esquerra de la barra de recerca serveix per esborrar el seu contingut. </para> <screenshot> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="screenshot7.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->el <quote ->glossari</quote -></phrase> + <phrase>el <quote>glossari</quote></phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> </sect2> <sect2 id="plot_data"> - <title ->Dibuixa dades</title> - <para ->El diàleg <guimenuitem ->Dibuixa dades</guimenuitem -> us permet mostrar certa informació sobre els elements. L'eix X representa un rang d'elements (des d'un número fins a un altra major). Podeu establir aquest rang usant els camps <guilabel ->Primer element</guilabel -> i <guilabel ->Últim element</guilabel -> en el diàleg. El gràfic no canviarà fins que feu clic sobre el botó <guibutton ->Dibuixa</guibutton ->. </para> + <title>Dibuixa dades</title> + <para>El diàleg <guimenuitem>Dibuixa dades</guimenuitem> us permet mostrar certa informació sobre els elements. L'eix X representa un rang d'elements (des d'un número fins a un altra major). Podeu establir aquest rang usant els camps <guilabel>Primer element</guilabel> i <guilabel>Últim element</guilabel> en el diàleg. El gràfic no canviarà fins que feu clic sobre el botó <guibutton>Dibuixa</guibutton>. </para> <screenshot> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="plottingdialog.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->El diàleg <quote ->Dibuixa dades</quote -></phrase> + <phrase>El diàleg <quote>Dibuixa dades</quote></phrase> </textobject> - <caption -><para ->&kalzium; pot dibuixar un gràfic amb certes dades quant a un rang d'elements.</para> + <caption><para>&kalzium; pot dibuixar un gràfic amb certes dades quant a un rang d'elements.</para> </caption> </mediaobject> </screenshot> </sect2> <sect2 id="eq_solver"> - <title ->Resoldre equacions</title> - <para ->El diàleg per a <guimenuitem ->Resoldre equacions</guimenuitem -> us permet resoldre equacions químiques. Aquest n'és un exemple: </para> - <blockquote -><para ->aH2O + bCO2 -> cH2CO3</para -></blockquote> - <para ->L'equació calculada es mostra a la part dreta de la finestra. Tal i com podeu veure en el primer exemple, també és possible definir el valor d'un o més coeficients. La resta de coeficients serà ajustat. També és possible usar claus per a tancar elements o càrregues electròniques tal i com es mostra en els dos últims exemples.</para> + <title>Resoldre equacions</title> + <para>El diàleg per a <guimenuitem>Resoldre equacions</guimenuitem> us permet resoldre equacions químiques. Aquest n'és un exemple: </para> + <blockquote><para>aH2O + bCO2 -> cH2CO3</para></blockquote> + <para>L'equació calculada es mostra a la part dreta de la finestra. Tal i com podeu veure en el primer exemple, també és possible definir el valor d'un o més coeficients. La resta de coeficients serà ajustat. També és possible usar claus per a tancar elements o càrregues electròniques tal i com es mostra en els dos últims exemples.</para> <screenshot> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="screenshoteqsolver.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->El diàleg <quote ->Resoldre equacions</quote -></phrase> + <phrase>El diàleg <quote>Resoldre equacions</quote></phrase> </textobject> - <caption -><para ->&kalzium; pot resoldre equacions químiques.</para> + <caption><para>&kalzium; pot resoldre equacions químiques.</para> </caption> </mediaobject> </screenshot> </sect2> <sect2 id="sidebar"> - <title ->Barra lateral</title> + <title>Barra lateral</title> <sect3 id="overview"> - <title ->Resum</title> + <title>Resum</title> <screenshot> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="sidebar1.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Resum</phrase> + <phrase>Resum</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> - <para ->La pestanya Resum és la primera de la barra lateral i mostra un breu resum de l'element sobre el que estigui situat el cursor del ratolí.</para> + <para>La pestanya Resum és la primera de la barra lateral i mostra un breu resum de l'element sobre el que estigui situat el cursor del ratolí.</para> <para> <variablelist> <varlistentry> - <term ->Cercle vermell complet</term> - <listitem -><para ->L'element és essencial per a totes les espècies. </para -></listitem> + <term>Cercle vermell complet</term> + <listitem><para>L'element és essencial per a totes les espècies. </para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> - <term ->Cercle verd complet</term> - <listitem -><para ->L'element és essencial almenys per a una espècie. </para -></listitem> + <term>Cercle verd complet</term> + <listitem><para>L'element és essencial almenys per a una espècie. </para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> - <term ->Cercle blau complet</term> - <listitem -><para ->S'ha propost la seva funció biològica. </para -></listitem> + <term>Cercle blau complet</term> + <listitem><para>S'ha propost la seva funció biològica. </para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> - <term ->Cercle vermell exterior</term> - <listitem -><para ->L'element és essencial per als humans. </para -></listitem> + <term>Cercle vermell exterior</term> + <listitem><para>L'element és essencial per als humans. </para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> - <term ->Cercle blau exterior</term> - <listitem -><para ->L'element és probablement essencial per als humans. </para -></listitem> + <term>Cercle blau exterior</term> + <listitem><para>L'element és probablement essencial per als humans. </para></listitem> </varlistentry> </variablelist> @@ -855,72 +450,44 @@ </sect3> <sect3 id="calculate"> - <title ->Calcula</title> - <para ->La pestanya Calcula és la segona en la barra lateral. Us permet calcular masses de molècules.</para> - <para ->Primer se us mostrarà amb el següent:</para> + <title>Calcula</title> + <para>La pestanya Calcula és la segona en la barra lateral. Us permet calcular masses de molècules.</para> + <para>Primer se us mostrarà amb el següent:</para> <screenshot> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="sidebar2.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Calcula</phrase> + <phrase>Calcula</phrase> </textobject> - <caption -><para ->La calculadora quan és iniciada.</para> + <caption><para>La calculadora quan és iniciada.</para> </caption> </mediaobject> </screenshot> - <para ->En aquest exemple es calcularà la massa d'alcohol etílic (alcohol normal) H<subscript ->3</subscript ->CH<subscript ->2</subscript ->OH. Per a fer-ho, tan sols heu d'introduir la fórmula en la caixa de text i després prémer la tecla &Intro; o prémer el botó <guibutton ->Calcula</guibutton ->. El resultat del càlcul es mostrarà a la part de a sota.</para> - <para ->Tal i com podeu observar, obtindreu diverses respostes. A la part superior veureu la fórmula empírica, H<subscript ->6</subscript ->C<subscript ->1</subscript ->O<subscript ->1</subscript ->. A la part inferior de l'estri hi ha una llista dels elements i la seva abundància en la molècula introduïda i finalment la massa de la molècula.</para> - <para ->El rètol informatiu de l'estri us mostra les masses relatives dels elements en la molècula. En aquest exemple, els sis hidrógens suposen tan sols el 17,76% de la massa de la molècula.</para> + <para>En aquest exemple es calcularà la massa d'alcohol etílic (alcohol normal) H<subscript>3</subscript>CH<subscript>2</subscript>OH. Per a fer-ho, tan sols heu d'introduir la fórmula en la caixa de text i després prémer la tecla &Intro; o prémer el botó <guibutton>Calcula</guibutton>. El resultat del càlcul es mostrarà a la part de a sota.</para> + <para>Tal i com podeu observar, obtindreu diverses respostes. A la part superior veureu la fórmula empírica, H<subscript>6</subscript>C<subscript>1</subscript>O<subscript>1</subscript>. A la part inferior de l'estri hi ha una llista dels elements i la seva abundància en la molècula introduïda i finalment la massa de la molècula.</para> + <para>El rètol informatiu de l'estri us mostra les masses relatives dels elements en la molècula. En aquest exemple, els sis hidrógens suposen tan sols el 17,76% de la massa de la molècula.</para> <screenshot> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="sidebar3.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->El resultat del càlcul.</phrase> + <phrase>El resultat del càlcul.</phrase> </textobject> - <caption -><para ->El resultat del càlcul.</para> + <caption><para>El resultat del càlcul.</para> </caption> </mediaobject> </screenshot> </sect3> <sect3 id="timeline"> - <title ->Línia de temps</title> - <para ->La línia del temps us permet explorar els elements durant un període de temps determinat. Això resulta molt útil per a saber com va evolucionar la taula periòdica al llarg de la història, a mesura que s'anaven descobrint nous elements. Si moveu el deslliçador cap a l'esquerra notareu que alguns elements desapareixen, i tornen a aparèixer en dur-lo altra vegada cap a la dreta. També canviarà el número de l'any mostrat.</para> + <title>Línia de temps</title> + <para>La línia del temps us permet explorar els elements durant un període de temps determinat. Això resulta molt útil per a saber com va evolucionar la taula periòdica al llarg de la història, a mesura que s'anaven descobrint nous elements. Si moveu el deslliçador cap a l'esquerra notareu que alguns elements desapareixen, i tornen a aparèixer en dur-lo altra vegada cap a la dreta. També canviarà el número de l'any mostrat.</para> - <para ->El número representa la data que esteu veient. Si moveu el deslliçador, &pex;, a l'any 1891, tan sols veureu els elements que eren coneguts al llarg de l'any 1891. </para> + <para>El número representa la data que esteu veient. Si moveu el deslliçador, &pex;, a l'any 1891, tan sols veureu els elements que eren coneguts al llarg de l'any 1891. </para> - <para ->Notareu que alguns elements ni tan sols apareixen en l'any actual. Això és degut a que alguns dels elements encara no havien estat descoberts, tot i que es prediu la seva existència. </para> + <para>Notareu que alguns elements ni tan sols apareixen en l'any actual. Això és degut a que alguns dels elements encara no havien estat descoberts, tot i que es prediu la seva existència. </para> <screenshot> <mediaobject> @@ -928,49 +495,33 @@ <imagedata fileref="timeline.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->La <quote ->Línia de temps</quote -></phrase> + <phrase>La <quote>Línia de temps</quote></phrase> </textobject> - <caption -><para ->La TPE en el temps (elements coneguts duran el 1891).</para> + <caption><para>La TPE en el temps (elements coneguts duran el 1891).</para> </caption> </mediaobject> </screenshot> </sect3> <sect3 id="state_of_matter"> - <title ->Estat de la matèria</title> - <para ->Amb la funció Estat de la matèria podeu escollir una temperatura i veure l'estat de cada element a dita temperatura. Així podeu visualitzar amb facilitat, per exemple, quants i quins elements són sòlids a una determinada temperatura. D'aquesta manera podreu aprendre que gairebé tots són sòlids a temperatures molt baixes, i que la majoria són líquids (o fins i tot gasosos) a altes temperatures. </para> + <title>Estat de la matèria</title> + <para>Amb la funció Estat de la matèria podeu escollir una temperatura i veure l'estat de cada element a dita temperatura. Així podeu visualitzar amb facilitat, per exemple, quants i quins elements són sòlids a una determinada temperatura. D'aquesta manera podreu aprendre que gairebé tots són sòlids a temperatures molt baixes, i que la majoria són líquids (o fins i tot gasosos) a altes temperatures. </para> <screenshot> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="screenshot2.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->El diàleg <quote ->Estat de la matèria</quote -></phrase> + <phrase>El diàleg <quote>Estat de la matèria</quote></phrase> </textobject> - <caption -><para ->&kalzium; pot mostrar quins elements són sòlids, líquids o gasosos a una temperatura determinada.</para> + <caption><para>&kalzium; pot mostrar quins elements són sòlids, líquids o gasosos a una temperatura determinada.</para> </caption> </mediaobject> </screenshot> </sect3> <sect3 id="show_hide_legend"> - <title ->Mostra/Oculta la llegenda</title> - <para ->L'acció <guimenuitem ->Mostra/Oculta la llegenda</guimenuitem ->, us permet mostrar una llegenda per a l'esquema en el qual està (grups, blocs, comportament àcid). La llegenda es mostra per omissió, però si l'heu ocultat, ho continuarà estant fins que escolliu mostrar-la. &kalzium; conservarà aquesta preferència en el seu fitxer de configuració, de manera que es mantindrà la propera vegada que inicieu el programa. </para> + <title>Mostra/Oculta la llegenda</title> + <para>L'acció <guimenuitem>Mostra/Oculta la llegenda</guimenuitem>, us permet mostrar una llegenda per a l'esquema en el qual està (grups, blocs, comportament àcid). La llegenda es mostra per omissió, però si l'heu ocultat, ho continuarà estant fins que escolliu mostrar-la. &kalzium; conservarà aquesta preferència en el seu fitxer de configuració, de manera que es mantindrà la propera vegada que inicieu el programa. </para> </sect3> </sect2> @@ -978,531 +529,162 @@ </chapter> <chapter id="config"> - <title ->Configurar &kalzium;</title> - - <para ->&kalzium; te moltes opcions de configuració, a les que podeu accedir obrint el diàleg de configuració i seleccionant <menuchoice -> <guimenu ->Arranjament</guimenu -><guimenuitem ->Configura &kalzium;...</guimenuitem -> </menuchoice -> des del menú.</para> + <title>Configurar &kalzium;</title> + + <para>&kalzium; te moltes opcions de configuració, a les que podeu accedir obrint el diàleg de configuració i seleccionant <menuchoice> <guimenu>Arranjament</guimenu><guimenuitem>Configura &kalzium;...</guimenuitem> </menuchoice> des del menú.</para> <screenshot> - <screeninfo ->El diàleg de configuració de &kalzium;</screeninfo> + <screeninfo>El diàleg de configuració de &kalzium;</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="settings1.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Colors</phrase> + <phrase>Colors</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> - <para ->En la pestanya <guilabel ->Colors</guilabel -> podeu canviar els diferents colors per a cada esquema. </para> + <para>En la pestanya <guilabel>Colors</guilabel> podeu canviar els diferents colors per a cada esquema. </para> <screenshot> - <screeninfo ->El diàleg de configuració de &kalzium;</screeninfo> + <screeninfo>El diàleg de configuració de &kalzium;</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="settings2.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Unitats</phrase> + <phrase>Unitats</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> - <para ->En la pestanya <guilabel ->Unitats</guilabel -> podeu escollir les unitats. Podeu seleccionar si preferiu KJ/mol per omissió, però també podeu escollir eV. La temperatura està en Kelvin per omissió, però la podeu canviar a graus Celsius, Fahrenheit, Reamur o Rankine. Les dues últimes unitats no s'usen habitualment en l'actualitat, però encara es poden trobar en algun lloc. A més, ens ensenyen que les temperatures no són quelcom absolut. No importa quina unitat esteu emprant. </para> + <para>En la pestanya <guilabel>Unitats</guilabel> podeu escollir les unitats. Podeu seleccionar si preferiu KJ/mol per omissió, però també podeu escollir eV. La temperatura està en Kelvin per omissió, però la podeu canviar a graus Celsius, Fahrenheit, Reamur o Rankine. Les dues últimes unitats no s'usen habitualment en l'actualitat, però encara es poden trobar en algun lloc. A més, ens ensenyen que les temperatures no són quelcom absolut. No importa quina unitat esteu emprant. </para> <screenshot> - <screeninfo ->El diàleg de configuració de &kalzium;</screeninfo> + <screeninfo>El diàleg de configuració de &kalzium;</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="settings3.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Miscel·lània</phrase> + <phrase>Miscel·lània</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> - <para ->En la pestanya <guilabel ->Miscel·lània</guilabel -> podeu trobar altres opcions no relacionades amb les pestanyes anteriors. </para> + <para>En la pestanya <guilabel>Miscel·lània</guilabel> podeu trobar altres opcions no relacionades amb les pestanyes anteriors. </para> </chapter> <chapter id="commands"> - <title ->Referència de comandaments</title> + <title>Referència de comandaments</title> <sect1 id="kalzium-mainwindow"> - <title ->Menús i dreceres de teclat</title> + <title>Menús i dreceres de teclat</title> <sect2> - <title ->El menú <guimenu ->Fitxer</guimenu -></title> + <title>El menú <guimenu>Fitxer</guimenu></title> <variablelist> <varlistentry> - <term -><menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->Q</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Fitxer</guimenu -> <guimenuitem ->Abandona</guimenuitem -> </menuchoice -></term> - <listitem -><para -><action ->Surt</action -> de &kalzium;</para -></listitem> + <term><menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>Q</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Fitxer</guimenu> <guimenuitem>Abandona</guimenuitem> </menuchoice></term> + <listitem><para><action>Surt</action> de &kalzium;</para></listitem> </varlistentry> </variablelist> </sect2> <sect2> - <title ->El menú <guimenu ->Visualitza</guimenu -></title> + <title>El menú <guimenu>Visualitza</guimenu></title> <variablelist> <varlistentry> - <term -><menuchoice -><guimenu ->Visualitza</guimenu -> <guimenuitem ->Numeració</guimenuitem -> <guimenuitem ->Sense numeració</guimenuitem -> </menuchoice -></term> - <listitem -><para -><action ->Mostra</action -> la taula sense cap esquema de numeració.</para -></listitem> + <term><menuchoice><guimenu>Visualitza</guimenu> <guimenuitem>Numeració</guimenuitem> <guimenuitem>Sense numeració</guimenuitem> </menuchoice></term> + <listitem><para><action>Mostra</action> la taula sense cap esquema de numeració.</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> - <term -><menuchoice -><guimenu ->Visualitza</guimenu -> <guimenuitem ->Numeració</guimenuitem -> <guimenuitem ->Mostra IUPAC</guimenuitem -> </menuchoice -></term> - <listitem -><para -><action ->Mostra</action -> la numeració IUPAC.</para -></listitem> + <term><menuchoice><guimenu>Visualitza</guimenu> <guimenuitem>Numeració</guimenuitem> <guimenuitem>Mostra IUPAC</guimenuitem> </menuchoice></term> + <listitem><para><action>Mostra</action> la numeració IUPAC.</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> - <term -><menuchoice -><guimenu ->Visualitza</guimenu -> <guimenuitem ->Numeració</guimenuitem -> <guimenuitem ->Mostra CAS</guimenuitem -> </menuchoice -></term> - <listitem -><para -><action ->Mostra</action -> la numeració CAS.</para -></listitem> + <term><menuchoice><guimenu>Visualitza</guimenu> <guimenuitem>Numeració</guimenuitem> <guimenuitem>Mostra CAS</guimenuitem> </menuchoice></term> + <listitem><para><action>Mostra</action> la numeració CAS.</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> - <term -><menuchoice -><guimenu ->Visualitza</guimenu -> <guimenuitem ->Numeració</guimenuitem -> <guimenuitem ->Mostra IUPAC antiga</guimenuitem -> </menuchoice -></term> - <listitem -><para -><action ->Mostra</action -> la numeració IUPAC antiga.</para -></listitem> + <term><menuchoice><guimenu>Visualitza</guimenu> <guimenuitem>Numeració</guimenuitem> <guimenuitem>Mostra IUPAC antiga</guimenuitem> </menuchoice></term> + <listitem><para><action>Mostra</action> la numeració IUPAC antiga.</para></listitem> </varlistentry> <!-- second entry --> <varlistentry> - <term -><menuchoice -><guimenu ->Visualitza</guimenu -> <guimenuitem ->Aparença</guimenuitem -> <guimenuitem ->Sense esquema de color</guimenuitem -> </menuchoice -></term> - <listitem -><para -><action ->Mostra</action -> la taula sense esquema de color.</para -></listitem> + <term><menuchoice><guimenu>Visualitza</guimenu> <guimenuitem>Aparença</guimenuitem> <guimenuitem>Sense esquema de color</guimenuitem> </menuchoice></term> + <listitem><para><action>Mostra</action> la taula sense esquema de color.</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> - <term -><menuchoice -><guimenu ->Visualitza</guimenu -> <guimenuitem ->Aparença</guimenuitem -> <guimenuitem ->Mostra els grups</guimenuitem -> </menuchoice -></term> - <listitem -><para -><action ->Mostra</action -> els grups dels elements.</para -></listitem> + <term><menuchoice><guimenu>Visualitza</guimenu> <guimenuitem>Aparença</guimenuitem> <guimenuitem>Mostra els grups</guimenuitem> </menuchoice></term> + <listitem><para><action>Mostra</action> els grups dels elements.</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> - <term -><menuchoice -><guimenu ->Visualitza</guimenu -> <guimenuitem ->Aparença</guimenuitem -> <guimenuitem ->Mostra els blocs</guimenuitem -> </menuchoice -></term> - <listitem -><para -><action ->Mostra</action -> els quatre blocs dels elements.</para -></listitem> + <term><menuchoice><guimenu>Visualitza</guimenu> <guimenuitem>Aparença</guimenuitem> <guimenuitem>Mostra els blocs</guimenuitem> </menuchoice></term> + <listitem><para><action>Mostra</action> els quatre blocs dels elements.</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> - <term -><menuchoice -><guimenu ->Visualitza</guimenu -> <guimenuitem ->Aparença</guimenuitem -> <guimenuitem ->Mostra el comportament àcid</guimenuitem -> </menuchoice -></term> - <listitem -><para -><action ->Mostra</action -> el comportament àcid.</para -></listitem> + <term><menuchoice><guimenu>Visualitza</guimenu> <guimenuitem>Aparença</guimenuitem> <guimenuitem>Mostra el comportament àcid</guimenuitem> </menuchoice></term> + <listitem><para><action>Mostra</action> el comportament àcid.</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> - <term -><menuchoice -><guimenu ->Visualitza</guimenu -> <guimenuitem ->Aparença</guimenuitem -> <guimenuitem ->Mostra la família</guimenuitem -> </menuchoice -></term> - <listitem -><para -><action ->Mostra</action -> les famílies dels elements.</para -></listitem> + <term><menuchoice><guimenu>Visualitza</guimenu> <guimenuitem>Aparença</guimenuitem> <guimenuitem>Mostra la família</guimenuitem> </menuchoice></term> + <listitem><para><action>Mostra</action> les famílies dels elements.</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> - <term -><menuchoice -><guimenu ->Visualitza</guimenu -> <guimenuitem ->Aparença</guimenuitem -> <guimenuitem ->Mostra les estructures cristal·lines</guimenuitem -> </menuchoice -></term> - <listitem -><para -><action ->Mostra</action -> les estructures cristal·lines.</para -></listitem> + <term><menuchoice><guimenu>Visualitza</guimenu> <guimenuitem>Aparença</guimenuitem> <guimenuitem>Mostra les estructures cristal·lines</guimenuitem> </menuchoice></term> + <listitem><para><action>Mostra</action> les estructures cristal·lines.</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> - <term -><menuchoice -><guimenu ->Visualitza</guimenu -> <guimenuitem ->Aparença</guimenuitem -> <guimenuitem ->Gradient</guimenuitem -> <guimenuitem ->Radi atòmic</guimenuitem -> </menuchoice -></term> - <listitem -><para -><action ->Mostra</action -> el radi atòmic dels elements.</para -></listitem> + <term><menuchoice><guimenu>Visualitza</guimenu> <guimenuitem>Aparença</guimenuitem> <guimenuitem>Gradient</guimenuitem> <guimenuitem>Radi atòmic</guimenuitem> </menuchoice></term> + <listitem><para><action>Mostra</action> el radi atòmic dels elements.</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> - <term -><menuchoice -><guimenu ->Visualitza</guimenu -> <guimenuitem ->Aparença</guimenuitem -> <guimenuitem ->Gradient</guimenuitem -> <guimenuitem ->Radi covalent</guimenuitem -> </menuchoice -></term> - <listitem -><para -><action ->Mostra</action -> el radi covalent dels elements.</para -></listitem> + <term><menuchoice><guimenu>Visualitza</guimenu> <guimenuitem>Aparença</guimenuitem> <guimenuitem>Gradient</guimenuitem> <guimenuitem>Radi covalent</guimenuitem> </menuchoice></term> + <listitem><para><action>Mostra</action> el radi covalent dels elements.</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> - <term -><menuchoice -><guimenu ->Visualitza</guimenu -> <guimenuitem ->Aparença</guimenuitem -> <guimenuitem ->Gradient</guimenuitem -> <guimenuitem ->Radi de van der Waals</guimenuitem -> </menuchoice -></term> - <listitem -><para -><action ->Mostra</action -> el radi de Van der Waals dels elements.</para -></listitem> + <term><menuchoice><guimenu>Visualitza</guimenu> <guimenuitem>Aparença</guimenuitem> <guimenuitem>Gradient</guimenuitem> <guimenuitem>Radi de van der Waals</guimenuitem> </menuchoice></term> + <listitem><para><action>Mostra</action> el radi de Van der Waals dels elements.</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> - <term -><menuchoice -><guimenu ->Visualitza</guimenu -> <guimenuitem ->Aparença</guimenuitem -> <guimenuitem ->Gradient</guimenuitem -> <guimenuitem ->Massa atòmica</guimenuitem -> </menuchoice -></term> - <listitem -><para -><action ->Mostra</action -> el radi atòmic dels elements.</para -></listitem> + <term><menuchoice><guimenu>Visualitza</guimenu> <guimenuitem>Aparença</guimenuitem> <guimenuitem>Gradient</guimenuitem> <guimenuitem>Massa atòmica</guimenuitem> </menuchoice></term> + <listitem><para><action>Mostra</action> el radi atòmic dels elements.</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> - <term -><menuchoice -><guimenu ->Visualitza</guimenu -> <guimenuitem ->Aparença</guimenuitem -> <guimenuitem ->Gradient</guimenuitem -> <guimenuitem ->Densitat</guimenuitem -> </menuchoice -></term> - <listitem -><para -><action ->Mostra</action -> el radi atòmic dels elements.</para -></listitem> + <term><menuchoice><guimenu>Visualitza</guimenu> <guimenuitem>Aparença</guimenuitem> <guimenuitem>Gradient</guimenuitem> <guimenuitem>Densitat</guimenuitem> </menuchoice></term> + <listitem><para><action>Mostra</action> el radi atòmic dels elements.</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> - <term -><menuchoice -><guimenu ->Visualitza</guimenu -> <guimenuitem ->Aparença</guimenuitem -> <guimenuitem ->Gradient</guimenuitem -> <guimenuitem ->Punt d'ebullició</guimenuitem -> </menuchoice -></term> - <listitem -><para -><action ->Mostra</action -> el punt d'ebullició dels elements.</para -></listitem> + <term><menuchoice><guimenu>Visualitza</guimenu> <guimenuitem>Aparença</guimenuitem> <guimenuitem>Gradient</guimenuitem> <guimenuitem>Punt d'ebullició</guimenuitem> </menuchoice></term> + <listitem><para><action>Mostra</action> el punt d'ebullició dels elements.</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> - <term -><menuchoice -><guimenu ->Visualitza</guimenu -> <guimenuitem ->Aparença</guimenuitem -> <guimenuitem ->Gradient</guimenuitem -> <guimenuitem ->Punt de fusió</guimenuitem -> </menuchoice -></term> - <listitem -><para -><action ->Mostra</action -> el punt de fusió dels elements.</para -></listitem> + <term><menuchoice><guimenu>Visualitza</guimenu> <guimenuitem>Aparença</guimenuitem> <guimenuitem>Gradient</guimenuitem> <guimenuitem>Punt de fusió</guimenuitem> </menuchoice></term> + <listitem><para><action>Mostra</action> el punt de fusió dels elements.</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> - <term -><menuchoice -><guimenu ->Visualitza</guimenu -> <guimenuitem ->Aparença</guimenuitem -> <guimenuitem ->Gradient</guimenuitem -> <guimenuitem ->Electronegativitat</guimenuitem -> </menuchoice -></term> - <listitem -><para -><action ->Mostra</action -> l'electronegativitat dels elements.</para -></listitem> + <term><menuchoice><guimenu>Visualitza</guimenu> <guimenuitem>Aparença</guimenuitem> <guimenuitem>Gradient</guimenuitem> <guimenuitem>Electronegativitat</guimenuitem> </menuchoice></term> + <listitem><para><action>Mostra</action> l'electronegativitat dels elements.</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> - <term -><menuchoice -><guimenu ->Visualitza</guimenu -> <guimenuitem ->Aparença</guimenuitem -> <guimenuitem ->Gradient</guimenuitem -> <guimenuitem ->Afinitat electrònica</guimenuitem -> </menuchoice -></term> - <listitem -><para -><action ->Mostra</action -> l'afinitat electrònica dels elements.</para -></listitem> + <term><menuchoice><guimenu>Visualitza</guimenu> <guimenuitem>Aparença</guimenuitem> <guimenuitem>Gradient</guimenuitem> <guimenuitem>Afinitat electrònica</guimenuitem> </menuchoice></term> + <listitem><para><action>Mostra</action> l'afinitat electrònica dels elements.</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> - <term -><menuchoice -><guimenu ->Visualitza</guimenu -> <guimenuitem ->Mostra/Oculta la llegenda</guimenuitem -> </menuchoice -></term> - <listitem -><para -><action ->Mostra o oculta</action -> la vista de la llegenda.</para -></listitem> + <term><menuchoice><guimenu>Visualitza</guimenu> <guimenuitem>Mostra/Oculta la llegenda</guimenuitem> </menuchoice></term> + <listitem><para><action>Mostra o oculta</action> la vista de la llegenda.</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> - <term -><menuchoice -><guimenu ->Visualitza</guimenu -> <guimenuitem ->Mostra/Oculta els rètols informatius</guimenuitem -> </menuchoice -></term> - <listitem -><para -><action ->Mostra o oculta</action -> el rètol informatiu sobre els elements.</para -></listitem> + <term><menuchoice><guimenu>Visualitza</guimenu> <guimenuitem>Mostra/Oculta els rètols informatius</guimenuitem> </menuchoice></term> + <listitem><para><action>Mostra o oculta</action> el rètol informatiu sobre els elements.</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> - <term -><menuchoice -><guimenu ->Visualitza</guimenu -> <guimenuitem ->Mostra/Oculta la barra lateral</guimenuitem -> </menuchoice -></term> - <listitem -><para -><action ->Mostra o oculta</action -> la barra lateral.</para -></listitem> + <term><menuchoice><guimenu>Visualitza</guimenu> <guimenuitem>Mostra/Oculta la barra lateral</guimenuitem> </menuchoice></term> + <listitem><para><action>Mostra o oculta</action> la barra lateral.</para></listitem> </varlistentry> </variablelist> @@ -1510,183 +692,62 @@ <sect2> - <title ->El menú <guimenu ->Eines</guimenu -></title> + <title>El menú <guimenu>Eines</guimenu></title> <variablelist> <!--<varlistentry> - <term -><menuchoice> - <guimenu ->Miscellaneous</guimenu> - <guimenuitem ->Show/Hide Timeline</guimenuitem> - </menuchoice -></term> - <listitem -><para -><action ->Display</action -> the Timeline Slider</para -></listitem> - </varlistentry ->--> + <term><menuchoice> + <guimenu>Miscellaneous</guimenu> + <guimenuitem>Show/Hide Timeline</guimenuitem> + </menuchoice></term> + <listitem><para><action>Display</action> the Timeline Slider</para></listitem> + </varlistentry>--> <varlistentry> - <term -><menuchoice -><guimenu ->Eines</guimenu -> <guimenuitem ->Dibuixa dades</guimenuitem -> </menuchoice -></term> - <listitem -><para -><action ->Obre</action -> el diàleg del gràfic de dades.</para -></listitem> + <term><menuchoice><guimenu>Eines</guimenu> <guimenuitem>Dibuixa dades</guimenuitem> </menuchoice></term> + <listitem><para><action>Obre</action> el diàleg del gràfic de dades.</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> - <term -><menuchoice -><guimenu ->Eines</guimenu -> <guimenuitem ->Glossari</guimenuitem -> </menuchoice -></term> - <listitem -><para -><action ->Obre</action -> el glossari.</para -></listitem> + <term><menuchoice><guimenu>Eines</guimenu> <guimenuitem>Glossari</guimenuitem> </menuchoice></term> + <listitem><para><action>Obre</action> el glossari.</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> - <term -><menuchoice -><guimenu ->Eines</guimenu -> <guimenuitem ->Solucionador d'equacions</guimenuitem -> </menuchoice -></term> - <listitem -><para -><action ->Obre</action -> el diàleg per a resoldre equacions químiques.</para -></listitem> + <term><menuchoice><guimenu>Eines</guimenu> <guimenuitem>Solucionador d'equacions</guimenuitem> </menuchoice></term> + <listitem><para><action>Obre</action> el diàleg per a resoldre equacions químiques.</para></listitem> </varlistentry> <!--<varlistentry> - <term -><menuchoice> - <guimenu ->Miscellaneous</guimenu> - <guimenuitem ->Show/Hide State Of Matter</guimenuitem> - </menuchoice -></term> - <listitem -><para -><action ->Display</action -> the State Of Matter dialog</para -></listitem> - </varlistentry ->--> + <term><menuchoice> + <guimenu>Miscellaneous</guimenu> + <guimenuitem>Show/Hide State Of Matter</guimenuitem> + </menuchoice></term> + <listitem><para><action>Display</action> the State Of Matter dialog</para></listitem> + </varlistentry>--> </variablelist> </sect2> <sect2> - <title ->El menú <guimenu ->Arranjament</guimenu -></title> + <title>El menú <guimenu>Arranjament</guimenu></title> <variablelist> <varlistentry> - <term -><menuchoice -><guimenu ->Arranjament</guimenu -> <guimenuitem ->Mostra/Oculta la barra d'eines</guimenuitem -> </menuchoice -></term> - <listitem -><para -><action ->Mostra o oculta</action -> la barra d'eines principal.</para -></listitem> + <term><menuchoice><guimenu>Arranjament</guimenu> <guimenuitem>Mostra/Oculta la barra d'eines</guimenuitem> </menuchoice></term> + <listitem><para><action>Mostra o oculta</action> la barra d'eines principal.</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> - <term -><menuchoice -><guimenu ->Arranjament</guimenu -> <guimenuitem ->Mostra/Oculta la barra d'estat</guimenuitem -> </menuchoice -></term> - <listitem -><para -><action ->Mostra o oculta</action -> la barra d'estat.</para -></listitem> + <term><menuchoice><guimenu>Arranjament</guimenu> <guimenuitem>Mostra/Oculta la barra d'estat</guimenuitem> </menuchoice></term> + <listitem><para><action>Mostra o oculta</action> la barra d'estat.</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> - <term -><menuchoice -><guimenu ->Arranjament</guimenu -> <guimenuitem ->Configura dreceres...</guimenuitem -> </menuchoice -></term> - <listitem -><para -><action ->Configura</action -> les dreceres de teclat que usareu per accedir a les diferents accions.</para> + <term><menuchoice><guimenu>Arranjament</guimenu> <guimenuitem>Configura dreceres...</guimenuitem> </menuchoice></term> + <listitem><para><action>Configura</action> les dreceres de teclat que usareu per accedir a les diferents accions.</para> </listitem> </varlistentry> <varlistentry> - <term -><menuchoice -><guimenu ->Arranjament</guimenu -> <guimenuitem ->Configura barres d'eines...</guimenuitem -> </menuchoice -></term> - <listitem -><para -><action ->Configura</action -> els ítems que voleu posar en la barra d'eines. </para -></listitem> + <term><menuchoice><guimenu>Arranjament</guimenu> <guimenuitem>Configura barres d'eines...</guimenuitem> </menuchoice></term> + <listitem><para><action>Configura</action> els ítems que voleu posar en la barra d'eines. </para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> - <term -><menuchoice -><guimenu ->Arranjament</guimenu -> <guimenuitem ->Configura &kalzium;...</guimenuitem -> </menuchoice -></term> - <listitem -><para -><action ->Mostra</action -> el diàleg de preferències de &kalzium;. </para -></listitem> + <term><menuchoice><guimenu>Arranjament</guimenu> <guimenuitem>Configura &kalzium;...</guimenuitem> </menuchoice></term> + <listitem><para><action>Mostra</action> el diàleg de preferències de &kalzium;. </para></listitem> </varlistentry> </variablelist> @@ -1694,42 +755,30 @@ </sect2> <sect2> - <title ->El menú <guimenu ->Ajuda</guimenu -></title> + <title>El menú <guimenu>Ajuda</guimenu></title> &help.menu.documentation; </sect2> </sect1> </chapter> <chapter id="faq"> - <title ->Preguntes i respostes</title> + <title>Preguntes i respostes</title> <qandaset id="faqlist"> <qandaentry> <question> - <para ->Hauré de pagar alguna vegada per &kalzium;?</para> + <para>Hauré de pagar alguna vegada per &kalzium;?</para> </question> <answer> - <para ->No, mai. Però l'autor sempre agraeix un correu de felicitació o un DVD com a <quote ->agraïment</quote ->. &kalzium; es distribueix sota llicència <ulink url="http://www.gnu.org/licenses/licenses.html#GPL" ->GPL</ulink ->, de manera que mai haureu de pagar per aquest programa.</para> + <para>No, mai. Però l'autor sempre agraeix un correu de felicitació o un DVD com a <quote>agraïment</quote>. &kalzium; es distribueix sota llicència <ulink url="http://www.gnu.org/licenses/licenses.html#GPL">GPL</ulink>, de manera que mai haureu de pagar per aquest programa.</para> </answer> </qandaentry> <qandaentry> <question> - <para ->Hi haurà alguna versió per a &Windows;?</para> + <para>Hi haurà alguna versió per a &Windows;?</para> </question> <answer> - <para ->No, de moment no, però podeu descarregar el codi font i crear vosaltres mateixos la versió per a &Windows;. No hauria de ser molt complicat, atès que està escrit amb les biblioteques &Qt; de Trolltech. Però, per a què voleu &Windows;? Obteniu l'última versió de &Linux;, i viureu al límit.</para> + <para>No, de moment no, però podeu descarregar el codi font i crear vosaltres mateixos la versió per a &Windows;. No hauria de ser molt complicat, atès que està escrit amb les biblioteques &Qt; de Trolltech. Però, per a què voleu &Windows;? Obteniu l'última versió de &Linux;, i viureu al límit.</para> </answer> </qandaentry> @@ -1738,33 +787,26 @@ </chapter> <chapter id="contribute"> - <title ->Com puc col·laborar?</title> + <title>Com puc col·laborar?</title> <qandaset id="tasks"> <qandaentry> <question> - <para ->Enviant-me més dades.</para> + <para>Enviant-me més dades.</para> </question> <answer> - <para ->En el món de la ciència el progrés és molt ràpid. Si alguna vegada trobeu algun valor que no sigui correcte o que no hi estigui inclòs, si us plau, envieu-me un missatge per correu electrònic.</para> + <para>En el món de la ciència el progrés és molt ràpid. Si alguna vegada trobeu algun valor que no sigui correcte o que no hi estigui inclòs, si us plau, envieu-me un missatge per correu electrònic.</para> </answer> </qandaentry> <qandaentry> <question> - <para ->Cercant errors o fent alguns consells.</para> + <para>Cercant errors o fent alguns consells.</para> </question> <answer> - <para ->Si trobeu qualsevol error en el programa, o teniu algun consell sobre millores, si us plau, feu-me'l saber a l'adreça <email ->&Carsten.Niehaus.mail;</email ->. </para> + <para>Si trobeu qualsevol error en el programa, o teniu algun consell sobre millores, si us plau, feu-me'l saber a l'adreça <email>&Carsten.Niehaus.mail;</email>. </para> </answer> </qandaentry> @@ -1773,66 +815,38 @@ <chapter id="credits"> - <title ->Crèdits i llicència</title> - <para ->&kalzium;</para> - <para ->Copyright del programa, 2001-2005 &Carsten.Niehaus; <email ->&Carsten.Niehaus.mail;</email -> </para> + <title>Crèdits i llicència</title> + <para>&kalzium;</para> + <para>Copyright del programa, 2001-2005 &Carsten.Niehaus; <email>&Carsten.Niehaus.mail;</email> </para> - <para ->Contribucions:</para> + <para>Contribucions:</para> <itemizedlist> - <listitem -><para ->Pino Toscano <email ->toscano.pino@tiscali.it</email -> </para -></listitem> + <listitem><para>Pino Toscano <email>toscano.pino@tiscali.it</email> </para></listitem> </itemizedlist> <itemizedlist> - <listitem -><para ->Thomas Nagy <email ->tnagy2^8@yahoo.fr</email -> </para -></listitem> + <listitem><para>Thomas Nagy <email>tnagy2^8@yahoo.fr</email> </para></listitem> </itemizedlist> - <para ->Traductor de la documentació: &credits.Antoni.Bella;</para -> + <para>Traductor de la documentació: &credits.Antoni.Bella;</para> &underFDL; &underGPL; </chapter> <appendix id="installation"> - <title ->Instal·lació</title> + <title>Instal·lació</title> <sect1 id="getting-kalzium"> - <title ->Com obtenir &kalzium;</title> + <title>Com obtenir &kalzium;</title> &install.intro.documentation; </sect1> <sect1 id="requirements"> - <title ->Requeriments</title> - - <para ->&kalzium; es pot trobar sobre <ulink url="http://edu.kde.org/kalzium" ->La pàgina web de &kalzium;</ulink -> i forma part del projecte &kde;-Edu.</para> - - <para ->Podeu trobar una llista de canvis en el fitxer <filename ->ChangeLog</filename -> en la distribució de &kalzium;.</para> + <title>Requeriments</title> + + <para>&kalzium; es pot trobar sobre <ulink url="http://edu.kde.org/kalzium">La pàgina web de &kalzium;</ulink> i forma part del projecte &kde;-Edu.</para> + + <para>Podeu trobar una llista de canvis en el fitxer <filename>ChangeLog</filename> en la distribució de &kalzium;.</para> </sect1> <sect1 id="compilation"> - <title ->Compilació i instal·lació</title> + <title>Compilació i instal·lació</title> &install.compile.documentation; </sect1> </appendix> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kalzium/man-kalzium.1.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kalzium/man-kalzium.1.docbook index b7a28254c99..f71928f8cb3 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kalzium/man-kalzium.1.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kalzium/man-kalzium.1.docbook @@ -5,110 +5,49 @@ <refentry lang="&language;"> <refentryinfo> -<author -><personname -><firstname ->Ben</firstname -><surname ->Burton</surname -></personname -></author> -<date ->8 d'abril del 2003</date> +<author><personname><firstname>Ben</firstname><surname>Burton</surname></personname></author> +<date>8 d'abril del 2003</date> </refentryinfo> <refmeta> -<refentrytitle -><command ->kalzium</command -></refentrytitle> -<manvolnum ->1</manvolnum> +<refentrytitle><command>kalzium</command></refentrytitle> +<manvolnum>1</manvolnum> </refmeta> <refnamediv> -<refname -><command ->kalzium</command -></refname> -<refpurpose ->Una eina per a l'aprenentatge de química basada en &kde;</refpurpose> +<refname><command>kalzium</command></refname> +<refpurpose>Una eina per a l'aprenentatge de química basada en &kde;</refpurpose> </refnamediv> <refsynopsisdiv> -<cmdsynopsis -><command ->kalzium</command -> <group -><option ->Opcions genèriques per a KDE</option -></group -> <group -><option ->Opcions genèriques per a Qt</option -></group -> </cmdsynopsis> +<cmdsynopsis><command>kalzium</command> <group><option>Opcions genèriques per a KDE</option></group> <group><option>Opcions genèriques per a Qt</option></group> </cmdsynopsis> </refsynopsisdiv> <refsect1> -<title ->Descripció</title> +<title>Descripció</title> -<para ->&kalzium; és un programa que mostra la taula periòdica dels elements (TPE). Podeu usar &kalzium; per a cercar informació sobre els elements o per aprendre coses sobre la TPE.</para> +<para>&kalzium; és un programa que mostra la taula periòdica dels elements (TPE). Podeu usar &kalzium; per a cercar informació sobre els elements o per aprendre coses sobre la TPE.</para> -<para ->&kalzium; proveeix tot tipus d'informació sobre la TPE. Podeu trobar gran quantitat d'informació sobre els elements i després usar vistes per a mostrar-la.</para> +<para>&kalzium; proveeix tot tipus d'informació sobre la TPE. Podeu trobar gran quantitat d'informació sobre els elements i després usar vistes per a mostrar-la.</para> -<para ->Aquest paquet forma part del mòdul oficial educatiu de KDE. </para -> +<para>Aquest paquet forma part del mòdul oficial educatiu de KDE. </para> </refsect1> <refsect1> -<title ->Veure també</title> - -<para ->Hi ha disponible documentació d'usuari més detallada des de <ulink url="help:/kalzium" ->help:/kalzium</ulink -> (introduïu aquesta <acronym ->URL</acronym -> al &konqueror;, o bé executeu <userinput -><command ->khelpcenter</command -> <parameter ->help:/kalzium</parameter -></userinput ->).</para> +<title>Veure també</title> + +<para>Hi ha disponible documentació d'usuari més detallada des de <ulink url="help:/kalzium">help:/kalzium</ulink> (introduïu aquesta <acronym>URL</acronym> al &konqueror;, o bé executeu <userinput><command>khelpcenter</command> <parameter>help:/kalzium</parameter></userinput>).</para> </refsect1> <refsect1> -<title ->Autors</title> - -<para ->&kalzium; ha estat escrit per en &Carsten.Niehaus; &Carsten.Niehaus.mail; i <personname -><firstname ->Tomisalve</firstname -><surname ->Gountchev</surname -></personname -> <email ->tomi@idiom.com</email ->.</para> - -<para ->Aquesta pàgina de manual ha estat preparada per en <personname -><firstname ->Ben</firstname -><surname ->Burton</surname -></personname -></para> +<title>Autors</title> + +<para>&kalzium; ha estat escrit per en &Carsten.Niehaus; &Carsten.Niehaus.mail; i <personname><firstname>Tomisalve</firstname><surname>Gountchev</surname></personname> <email>tomi@idiom.com</email>.</para> + +<para>Aquesta pàgina de manual ha estat preparada per en <personname><firstname>Ben</firstname><surname>Burton</surname></personname></para> </refsect1> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kbruch/index.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kbruch/index.docbook index 7b876a9fecb..39531eb3466 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kbruch/index.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kbruch/index.docbook @@ -1,497 +1,284 @@ <?xml version="1.0" ?> <!DOCTYPE book PUBLIC "-//KDE//DTD DocBook XML V4.2-Based Variant V1.1//EN" "dtd/kdex.dtd" [ -<!ENTITY kbruch "<application ->KBruch</application ->"> +<!ENTITY kbruch "<application>KBruch</application>"> <!ENTITY package "tdeedu"> <!ENTITY % addindex "IGNORE"> -<!ENTITY % Catalan "INCLUDE" -><!-- change language only here --> +<!ENTITY % Catalan "INCLUDE"><!-- change language only here --> ]> <book lang="&language;"> <bookinfo> -<title ->El Manual del &kbruch;</title> +<title>El Manual del &kbruch;</title> <authorgroup> -<author -><firstname ->Sebastian</firstname -> <surname ->Stein</surname -> <affiliation -> <address -><email ->seb.kde@hpfsc.de</email -></address> +<author><firstname>Sebastian</firstname> <surname>Stein</surname> <affiliation> <address><email>seb.kde@hpfsc.de</email></address> </affiliation> </author> -<othercredit role="translator" -> <firstname ->Daniel</firstname -> <surname ->Fortuny Anguera</surname -> <affiliation -><address -><email ->dfortuny@xtec.net</email -></address -></affiliation -> <contrib ->Traductor</contrib -> </othercredit -> +<othercredit role="translator"> <firstname>Daniel</firstname> <surname>Fortuny Anguera</surname> <affiliation><address><email>dfortuny@xtec.net</email></address></affiliation> <contrib>Traductor</contrib> </othercredit> </authorgroup> <copyright> -<year ->2001-2004</year> -<holder ->Sebastian Stein</holder> +<year>2001-2004</year> +<holder>Sebastian Stein</holder> </copyright> -<legalnotice ->&FDLNotice;</legalnotice> +<legalnotice>&FDLNotice;</legalnotice> -<date ->2004-07-09</date> -<releaseinfo ->3.3</releaseinfo> +<date>2004-07-09</date> +<releaseinfo>3.3</releaseinfo> <abstract> -<para ->&kbruch; és un programa senzill per a practicar càlcul amb fraccions. Es proposen diversos exercicis i permet comprovar el resultats amb les autocorreccions </para> +<para>&kbruch; és un programa senzill per a practicar càlcul amb fraccions. Es proposen diversos exercicis i permet comprovar el resultats amb les autocorreccions </para> </abstract> <keywordset> -<keyword ->KDE</keyword> -<keyword ->educació</keyword> -<keyword ->fracció</keyword> -<keyword ->matemàtics</keyword> -<keyword ->denominador</keyword> -<keyword ->kbruch</keyword> +<keyword>KDE</keyword> +<keyword>educació</keyword> +<keyword>fracció</keyword> +<keyword>matemàtics</keyword> +<keyword>denominador</keyword> +<keyword>kbruch</keyword> </keywordset> </bookinfo> <chapter id="introduction"> -<title ->Introducció</title> +<title>Introducció</title> -<para ->&kbruch; és un programa senzill per a practicar el càlcul amb fraccions. Disposa de 4 modalitats d'exercicis. </para> +<para>&kbruch; és un programa senzill per a practicar el càlcul amb fraccions. Disposa de 4 modalitats d'exercicis. </para> <itemizedlist> - <listitem -><para ->Tasca de fracció - en aquest exercici heu de solucionar un càlcul de fracció. Cal que escriviu el resultat, és a dir el numerador i el denominador. Aquest és l'exercici principal. </para -></listitem> - <listitem -><para ->Comparació - en aquest exercici vós heu de comparar el valor numèric de 2 fraccions. </para -></listitem> - <listitem -><para ->Conversió - en aquest exercici vós heu de convertir un nombre en una fracció. </para -></listitem> - <listitem -><para ->Factorització - en aquest exercici vós heu de descompondre en factors primers un nombre. </para -></listitem> + <listitem><para>Tasca de fracció - en aquest exercici heu de solucionar un càlcul de fracció. Cal que escriviu el resultat, és a dir el numerador i el denominador. Aquest és l'exercici principal. </para></listitem> + <listitem><para>Comparació - en aquest exercici vós heu de comparar el valor numèric de 2 fraccions. </para></listitem> + <listitem><para>Conversió - en aquest exercici vós heu de convertir un nombre en una fracció. </para></listitem> + <listitem><para>Factorització - en aquest exercici vós heu de descompondre en factors primers un nombre. </para></listitem> </itemizedlist> -<para ->En tots els exercicis de &kbruch; l'usuari ha de resoldre el càlcul. El programa comprova els resultats i mostra la correcció de l'exercici. </para> +<para>En tots els exercicis de &kbruch; l'usuari ha de resoldre el càlcul. El programa comprova els resultats i mostra la correcció de l'exercici. </para> -<para ->&kbruch; recompta quants exercicis han estat resolts i quants s'han fet correctament. podeu visualitzar el marcador, però es pot amagar. Podeu reiniciar el marcador en el moment que vulgueu. </para> +<para>&kbruch; recompta quants exercicis han estat resolts i quants s'han fet correctament. podeu visualitzar el marcador, però es pot amagar. Podeu reiniciar el marcador en el moment que vulgueu. </para> -<para ->&kbruch; es un programa que es basa en un generador d'exercicis. disposa d'una aplicació de suport per a oferir ajuda vinculada al context de l'exercici. </para> -<para ->&kbruch; és lliure i sota llicència &GNU; Public License. </para> +<para>&kbruch; es un programa que es basa en un generador d'exercicis. disposa d'una aplicació de suport per a oferir ajuda vinculada al context de l'exercici. </para> +<para>&kbruch; és lliure i sota llicència &GNU; Public License. </para> </chapter> <chapter id="using-kbruch"> -<title ->Ús de &kbruch;</title> +<title>Ús de &kbruch;</title> <sect1 id="overview"> -<title ->Interfície</title> +<title>Interfície</title> -<para ->Aquesta és una captura d'imatge de la interfície de &kbruch;:</para> +<para>Aquesta és una captura d'imatge de la interfície de &kbruch;:</para> <screenshot> - <screeninfo ->Interfície del &kbruch; en el moment d'iniciar-lo</screeninfo> + <screeninfo>Interfície del &kbruch; en el moment d'iniciar-lo</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="gui_main.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->La interfície del &kbruch;</phrase> + <phrase>La interfície del &kbruch;</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> -<para ->La interfície del programa és només la inical, i per això &kbruch; és d'ús senzill, inclús per a nens. La interfície es diferencia en 5 zones: <itemizedlist> - <listitem -><para ->La barra de menú, amb 3 menús: <guimenu ->Tasca</guimenu ->, <guimenu ->Arranjament</guimenu -> i <guimenu ->Ajuda</guimenu -> </para -></listitem> - <listitem -><para ->la barra d'eines on podeu fixar la dificultat de les tasques a través de l'exercici de la <guimenu ->Tasca de Fraccions</guimenu -> </para -></listitem> - <listitem -><para ->La finestra d'elecció d'exercici, on podreu canviar entre els diversos exercicis </para -></listitem> - <listitem -><para ->He de fer el càlcul de la tasca, on deu d'escriure el resultat </para -></listitem> - <listitem -><para ->el marcador, on podeu veure les tasques que heu resolt correctament </para -></listitem> +<para>La interfície del programa és només la inical, i per això &kbruch; és d'ús senzill, inclús per a nens. La interfície es diferencia en 5 zones: <itemizedlist> + <listitem><para>La barra de menú, amb 3 menús: <guimenu>Tasca</guimenu>, <guimenu>Arranjament</guimenu> i <guimenu>Ajuda</guimenu> </para></listitem> + <listitem><para>la barra d'eines on podeu fixar la dificultat de les tasques a través de l'exercici de la <guimenu>Tasca de Fraccions</guimenu> </para></listitem> + <listitem><para>La finestra d'elecció d'exercici, on podreu canviar entre els diversos exercicis </para></listitem> + <listitem><para>He de fer el càlcul de la tasca, on deu d'escriure el resultat </para></listitem> + <listitem><para>el marcador, on podeu veure les tasques que heu resolt correctament </para></listitem> </itemizedlist> </para> -<para ->Primerament cal que escolliu un exercici en la part de l'esquerra de la finestra. La finestra canviarà en funció de la tasca triada. la configuració de la barra d'eines. Els canvis i les opcions per ajustar la barra d'eines només seran possibles, si esteu treballant en la modalitat de fraccions. </para> -<para ->Trobareu una icona per a generar una nova tasca en la barra d'eines, acció que teniu en el menú .Tasca- Nova Tasca. En el cas de no haver resolt una tasca correctament, es generarà una nova tasca i la tasca errònia se comptabilitzarà com a tal. </para> -<para ->Podeu moure els marcadors arrossegant la barra divisiòria a la dreta o l'esquerra. </para> -<para ->Si finalitzeu &kbruch; l'exercici actual es desarà y i el podreu continuar en la propera sessió del programa. </para> +<para>Primerament cal que escolliu un exercici en la part de l'esquerra de la finestra. La finestra canviarà en funció de la tasca triada. la configuració de la barra d'eines. Els canvis i les opcions per ajustar la barra d'eines només seran possibles, si esteu treballant en la modalitat de fraccions. </para> +<para>Trobareu una icona per a generar una nova tasca en la barra d'eines, acció que teniu en el menú .Tasca- Nova Tasca. En el cas de no haver resolt una tasca correctament, es generarà una nova tasca i la tasca errònia se comptabilitzarà com a tal. </para> +<para>Podeu moure els marcadors arrossegant la barra divisiòria a la dreta o l'esquerra. </para> +<para>Si finalitzeu &kbruch; l'exercici actual es desarà y i el podreu continuar en la propera sessió del programa. </para> </sect1> <sect1 id="statistics"> -<title ->Part d'Estadística</title> -<para ->En aquest apartat es mostra la interfície del programa: <itemizedlist> - <listitem -><para ->quantes tasques s'han resolt </para -></listitem> - <listitem -><para ->quantes tasques s'han resolt correctament </para -></listitem> - <listitem -><para ->quantes tasques s'han resolt erròniament </para -></listitem> +<title>Part d'Estadística</title> +<para>En aquest apartat es mostra la interfície del programa: <itemizedlist> + <listitem><para>quantes tasques s'han resolt </para></listitem> + <listitem><para>quantes tasques s'han resolt correctament </para></listitem> + <listitem><para>quantes tasques s'han resolt erròniament </para></listitem> </itemizedlist> </para> -<para ->Podeu reiniciar els marcadors fent al botó <guimenu ->Reiniciar</guimenu -> sota dels marcadors. </para> -<para ->Els marcadors es desaran fins a finalitzar la sessió de &kbruch; i reiniciats en la propera sessió. </para> +<para>Podeu reiniciar els marcadors fent al botó <guimenu>Reiniciar</guimenu> sota dels marcadors. </para> +<para>Els marcadors es desaran fins a finalitzar la sessió de &kbruch; i reiniciats en la propera sessió. </para> </sect1> <sect1 id="settings"> -<title ->Finestra d'Arranjament</title> -<para ->Per a poder fer alguns ajustaments de la configuració. Per obrir aquesta finestra de diàleg cal anar a <menuchoice -><guimenu ->Arranjament </guimenu -><guimenuitem ->Configura &kbruch;</guimenuitem -></menuchoice ->. </para> +<title>Finestra d'Arranjament</title> +<para>Per a poder fer alguns ajustaments de la configuració. Per obrir aquesta finestra de diàleg cal anar a <menuchoice><guimenu>Arranjament </guimenu><guimenuitem>Configura &kbruch;</guimenuitem></menuchoice>. </para> <screenshot> - <screeninfo ->&kbruch; settings dialog</screeninfo> + <screeninfo>&kbruch; settings dialog</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="settings.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Finestra de diàleg d'arranjament del &kbruch; </phrase> + <phrase>Finestra de diàleg d'arranjament del &kbruch; </phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> -<para ->En la part superior de la finestra podeu escollir la font amb la que voleu treballar. En la part inferior vós podeu definir quins colors per a les diverses partes d'una expressió matemàtica. Caldrà que aquesta notació sigui coneguda per a la resta d'usuaris. </para> -<para ->La configuració serà desada al finalitzar la sessió de &kbruch; i s'aplicarà al reiniciar el programa. </para> +<para>En la part superior de la finestra podeu escollir la font amb la que voleu treballar. En la part inferior vós podeu definir quins colors per a les diverses partes d'una expressió matemàtica. Caldrà que aquesta notació sigui coneguda per a la resta d'usuaris. </para> +<para>La configuració serà desada al finalitzar la sessió de &kbruch; i s'aplicarà al reiniciar el programa. </para> </sect1> </chapter> <chapter id="exercises"> -<title ->Exercici</title> +<title>Exercici</title> <sect1 id="exer_fraction"> -<title ->Exercici de Càlcul de Fracció</title> +<title>Exercici de Càlcul de Fracció</title> -<para ->En aquest exercici heu de solucionar la tasca. Cal que escriviu el numerador i el denominador. La dificultat del càlcul s'ajustarà a els paràmetres de tasca que hi ha descrits a sota. </para> +<para>En aquest exercici heu de solucionar la tasca. Cal que escriviu el numerador i el denominador. La dificultat del càlcul s'ajustarà a els paràmetres de tasca que hi ha descrits a sota. </para> <sect2 id="task_paras"> -<title ->Paràmetres de les Tasques</title> -<para ->Hi ha 3 paràmetres que tenen a veure amb la difficultat en la generació de tasques:</para> +<title>Paràmetres de les Tasques</title> +<para>Hi ha 3 paràmetres que tenen a veure amb la difficultat en la generació de tasques:</para> <variablelist> <varlistentry> -<term -><guilabel ->Termes</guilabel -></term> -<listitem -><para ->El nombre de termes (cada fracció per separat) que es presenta en cada tasca. Des de 2 fins a 5 termes.</para -></listitem> +<term><guilabel>Termes</guilabel></term> +<listitem><para>El nombre de termes (cada fracció per separat) que es presenta en cada tasca. Des de 2 fins a 5 termes.</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><guilabel ->Major comú denominador</guilabel -></term> -<listitem -><para ->El major nombre que &kbruch; pot proposar com a comú denominador en la operació a calcular. Des d'un mínim de 10 fins a un màxim de 50.</para -></listitem> +<term><guilabel>Major comú denominador</guilabel></term> +<listitem><para>El major nombre que &kbruch; pot proposar com a comú denominador en la operació a calcular. Des d'un mínim de 10 fins a un màxim de 50.</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><guilabel ->Operacions</guilabel -></term> -<listitem -><para ->Operacions que podeu trobar en la selecció de la tasca: <guilabel ->Suma/Resta </guilabel ->, <guilabel ->Multiplicació/Divisió</guilabel -> o <guilabel ->Totes les Operacions</guilabel ->.</para -></listitem> +<term><guilabel>Operacions</guilabel></term> +<listitem><para>Operacions que podeu trobar en la selecció de la tasca: <guilabel>Suma/Resta </guilabel>, <guilabel>Multiplicació/Divisió</guilabel> o <guilabel>Totes les Operacions</guilabel>.</para></listitem> </varlistentry> </variablelist> -<para ->Després de canviar els paràmetres fer sobre el botó <guimenu ->Nova Tasca</guimenu -> en la barra d'eines per a actualitzar els nous paràmetres. Podeu fer aquesta acció des la barra de menú a <menuchoice -><guimenu ->Tasca</guimenu -><guimenuitem ->Nova Tasca</guimenuitem -></menuchoice ->. </para> +<para>Després de canviar els paràmetres fer sobre el botó <guimenu>Nova Tasca</guimenu> en la barra d'eines per a actualitzar els nous paràmetres. Podeu fer aquesta acció des la barra de menú a <menuchoice><guimenu>Tasca</guimenu><guimenuitem>Nova Tasca</guimenuitem></menuchoice>. </para> <note> -<para ->La preferència del màxim comú denominador serà reiniciada per defecte cada vegada que canvieu en nombre de termes. Així, primer haureu de canviar el nombre de termes i després el màxim comú denominador. </para> +<para>La preferència del màxim comú denominador serà reiniciada per defecte cada vegada que canvieu en nombre de termes. Així, primer haureu de canviar el nombre de termes i després el màxim comú denominador. </para> </note> -<para ->Si no aconseguiu resoldre una tasca i feu <guimenu ->Nova Tasca</guimenu ->, la darrera tasca es recomptarà com a incorrecte. per evitar-ho cal canviar aquest paràmetre abans de resoldre la tasca però després de generar-ne una de nova. </para> -<para ->Els paràmetres triats es desaran i una vegada reiniciat &kbruch; les opcions escollides podran estar disponibles. </para> +<para>Si no aconseguiu resoldre una tasca i feu <guimenu>Nova Tasca</guimenu>, la darrera tasca es recomptarà com a incorrecte. per evitar-ho cal canviar aquest paràmetre abans de resoldre la tasca però després de generar-ne una de nova. </para> +<para>Els paràmetres triats es desaran i una vegada reiniciat &kbruch; les opcions escollides podran estar disponibles. </para> </sect2> <sect2 id="exer_fraction_solve_task"> -<title ->Resolució de Tasques</title> -<para ->Després que hagueu calculat la solució cal que escriviu el resultat en els espais preparats. En el superior heu d'escriure el numerador i en el inferior el denominador. </para> -<para ->Si el resultat és negatiu, cal que escriviu el signe menys davant el numerador o el denominador. Si el resultat és 0, escriviu 0 en el numerador. Si el resultat té com a denominador 1, heu de deixar el denominador buit. </para> -<para ->Després de què hagueu escrit el resultat i haver fet corregeix la tasca, . &kbruch; ho i uds mostrarà el resultat correcte. Per tant, la interfície canvia una miqueta tal i com podeu veure en la imatge: </para> +<title>Resolució de Tasques</title> +<para>Després que hagueu calculat la solució cal que escriviu el resultat en els espais preparats. En el superior heu d'escriure el numerador i en el inferior el denominador. </para> +<para>Si el resultat és negatiu, cal que escriviu el signe menys davant el numerador o el denominador. Si el resultat és 0, escriviu 0 en el numerador. Si el resultat té com a denominador 1, heu de deixar el denominador buit. </para> +<para>Després de què hagueu escrit el resultat i haver fet corregeix la tasca, . &kbruch; ho i uds mostrarà el resultat correcte. Per tant, la interfície canvia una miqueta tal i com podeu veure en la imatge: </para> <screenshot> -<screeninfo ->Checked Task</screeninfo> +<screeninfo>Checked Task</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="checked.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Corregeix la Tasca</phrase> + <phrase>Corregeix la Tasca</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> -<para ->Aquesta tasca ha estat solucionada correctament. Aquesta correcció és visibles de dues maneres. </para> +<para>Aquesta tasca ha estat solucionada correctament. Aquesta correcció és visibles de dues maneres. </para> <note> -<para ->Cal escriure el resultat simplificat, ja que els exercicis que es fan a les escoles i instituts així es demana. &kbruch; us mostrarà un missatge breu, com el de la imatge, si escriviu el resultat correcte però no simplificat. </para> +<para>Cal escriure el resultat simplificat, ja que els exercicis que es fan a les escoles i instituts així es demana. &kbruch; us mostrarà un missatge breu, com el de la imatge, si escriviu el resultat correcte però no simplificat. </para> </note> <screenshot> -<screeninfo ->Unreduced Result</screeninfo> +<screeninfo>Unreduced Result</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="reduced.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Resultat no Simplificat</phrase> + <phrase>Resultat no Simplificat</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> -<para ->Per a continuar amb una nova tasca, aneu al botó de <guimenu ->Nova Tasca</guimenu ->. Si voleu canviar la configuració de la nova tasca cal fer-ho abans d'anar al boto de <guimenu ->Nova Tasca</guimenu ->. </para> +<para>Per a continuar amb una nova tasca, aneu al botó de <guimenu>Nova Tasca</guimenu>. Si voleu canviar la configuració de la nova tasca cal fer-ho abans d'anar al boto de <guimenu>Nova Tasca</guimenu>. </para> </sect2> </sect1> <sect1 id="exer_compare"> -<title ->Exercici de Comparació</title> +<title>Exercici de Comparació</title> -<para ->En aquest exercici heu de comparar 2 fraccions. </para> +<para>En aquest exercici heu de comparar 2 fraccions. </para> <screenshot> -<screeninfo ->Exercise Comparison</screeninfo> +<screeninfo>Exercise Comparison</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="compare.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Exercici de Compació</phrase> + <phrase>Exercici de Compació</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> -<para ->Primerament trieu l'opció correcte de la tasca de comparació. Per a triar l'opció correcta de comparació cal que premeu el boto de comparació. Després feu <guimenu ->Corrgeix la Tasca</guimenu -> i &kbruch; comprovarà el resultat i us mostrarà el correcte. Després feu clic sobre el botó de <guimenu ->Nova Tasca</guimenu ->. </para> +<para>Primerament trieu l'opció correcte de la tasca de comparació. Per a triar l'opció correcta de comparació cal que premeu el boto de comparació. Després feu <guimenu>Corrgeix la Tasca</guimenu> i &kbruch; comprovarà el resultat i us mostrarà el correcte. Després feu clic sobre el botó de <guimenu>Nova Tasca</guimenu>. </para> </sect1> <sect1 id="exer_convert"> -<title ->Exercici de Conversió</title> +<title>Exercici de Conversió</title> -<para ->En aquest exercici vós heu de convertir un nombre en una fracció. Cal escriure el numerador i denominador. </para> +<para>En aquest exercici vós heu de convertir un nombre en una fracció. Cal escriure el numerador i denominador. </para> <screenshot> -<screeninfo ->Exercise Conversion</screeninfo> +<screeninfo>Exercise Conversion</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="convert.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Exercici de Conversió</phrase> + <phrase>Exercici de Conversió</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> -<para ->En el costat esquerra de la captura podeu veure que es repeix un decimal. Això és perquè la fracció, com a nombre decimal decimal té una part de repetició. La part de repetició està marcada amb una petita barra a sobre dels nombres. Aquests nombres es repeteixen fins a l'infinit. </para> +<para>En el costat esquerra de la captura podeu veure que es repeix un decimal. Això és perquè la fracció, com a nombre decimal decimal té una part de repetició. La part de repetició està marcada amb una petita barra a sobre dels nombres. Aquests nombres es repeteixen fins a l'infinit. </para> -<para ->Després de què heu escrit el numerador i el denominador feu clic al botó de <guimenu ->Corregeix la tasca</guimenu ->, &kbruch; comprovarà el vostre resultat i us mostrarà. A continuació ja podeu passar a la tasca següent, fent <guimenu ->Nova Tasca</guimenu ->. </para> +<para>Després de què heu escrit el numerador i el denominador feu clic al botó de <guimenu>Corregeix la tasca</guimenu>, &kbruch; comprovarà el vostre resultat i us mostrarà. A continuació ja podeu passar a la tasca següent, fent <guimenu>Nova Tasca</guimenu>. </para> <note> -<para ->No oblideu d'escriure el resultat simplificat. En el cas de què no ho feu, el resultat és comptarà com a erroni. </para> +<para>No oblideu d'escriure el resultat simplificat. En el cas de què no ho feu, el resultat és comptarà com a erroni. </para> </note> </sect1> <sect1 id="exer_factorize"> -<title ->Exercici de Factorització</title> +<title>Exercici de Factorització</title> -<para ->En aquest exercici heu de descompondre en factors un nombre en els seus factors primers. Cal introduir tots els factors primers del nombre. </para> +<para>En aquest exercici heu de descompondre en factors un nombre en els seus factors primers. Cal introduir tots els factors primers del nombre. </para> <screenshot> -<screeninfo ->Exercise Factorization</screeninfo> +<screeninfo>Exercise Factorization</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="factorize.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Exercici de factorització</phrase> + <phrase>Exercici de factorització</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> -<para ->Podeu afegir factors fent clic en els <guimenu ->botons dels factors primers</guimenu ->. Els factors primers triats es posaran al costat del nombre a descompondre en factors. Podeu treure els factors primers fent clic al botó <guimenu ->Esborra l'últim factor</guimenu ->. </para> -<para ->Després de que vés hagueu escrit tots els factors primers feu <guimenu ->Comprovar Tasca</guimenu -> sobre el botó corresponent de &kbruch;, el programa comprovarà el resultat, i si s'escau, el corregirà el. Després d'això podeu passar a la següent tasca fent clic sobre el botó <guimenu ->Novat Tasca</guimenu ->. </para> - -<para ->En la part superior de la captura podeu veure <quote ->*</quote -> entre els factors primers. Aquest signe és de multiplicació. El producte de tots els factors primers ha de ser el nombre que voleu descompondre en factors. </para> +<para>Podeu afegir factors fent clic en els <guimenu>botons dels factors primers</guimenu>. Els factors primers triats es posaran al costat del nombre a descompondre en factors. Podeu treure els factors primers fent clic al botó <guimenu>Esborra l'últim factor</guimenu>. </para> +<para>Després de que vés hagueu escrit tots els factors primers feu <guimenu>Comprovar Tasca</guimenu> sobre el botó corresponent de &kbruch;, el programa comprovarà el resultat, i si s'escau, el corregirà el. Després d'això podeu passar a la següent tasca fent clic sobre el botó <guimenu>Novat Tasca</guimenu>. </para> + +<para>En la part superior de la captura podeu veure <quote>*</quote> entre els factors primers. Aquest signe és de multiplicació. El producte de tots els factors primers ha de ser el nombre que voleu descompondre en factors. </para> <note> -<para ->Vós heu d'incorporar tots els factors primers, inclús quan un factor primer es repeteix diversos cops. Exemple: dels factors primers del nombre 18 'heu d'escriure 2, 3 i 3. </para> +<para>Vós heu d'incorporar tots els factors primers, inclús quan un factor primer es repeteix diversos cops. Exemple: dels factors primers del nombre 18 'heu d'escriure 2, 3 i 3. </para> </note> </sect1> @@ -499,112 +286,47 @@ <chapter id="credits"> -<title ->Crèdits i Llicència</title> -<para ->&kbruch;</para> -<para ->Programa i documentació Copyright, 2001-2004 Sebastian Stein <email ->seb.kde@hpfsc.de</email -> </para> +<title>Crèdits i Llicència</title> +<para>&kbruch;</para> +<para>Programa i documentació Copyright, 2001-2004 Sebastian Stein <email>seb.kde@hpfsc.de</email> </para> -<para ->Donar les gràcies a:</para> +<para>Donar les gràcies a:</para> <itemizedlist> - <listitem -><para ->Anne-Marie Mahfouf per coordinar el projecte educatiu del &kde;</para -></listitem> - <listitem -><para ->Klas Kalass per el suport en el disseny en la interfície</para -></listitem> - <listitem -><para ->Eva Brucherseifer per escriure <application ->KMath</application -> (el GUI està basat en aquest treball &kbruch;)</para -></listitem> - <listitem -><para ->Dominique Devriese per a l'edició</para -></listitem> - <listitem -><para -><ulink url="http://www.net-tex.de/" ->Stefan Schumacher</ulink -> per a provar cada nova versió</para -></listitem> - <listitem -><para -><ulink url="http://www.guckes.net/" ->Sven Guckes</ulink -> per a provar el text de la interfície (si voleu canviar-la)</para -></listitem> - <listitem -><para ->David Faure pel suport al &kde; <acronym ->CVS</acronym -> i del &kde; Bugzilla </para -></listitem> - <listitem -><para ->Robert Gogolok pel suport del <acronym ->CVS</acronym -> &kde;</para -></listitem> - <listitem -><para ->John Kesson ha estat l'encarregat de la correcció del primer manual</para -></listitem> + <listitem><para>Anne-Marie Mahfouf per coordinar el projecte educatiu del &kde;</para></listitem> + <listitem><para>Klas Kalass per el suport en el disseny en la interfície</para></listitem> + <listitem><para>Eva Brucherseifer per escriure <application>KMath</application> (el GUI està basat en aquest treball &kbruch;)</para></listitem> + <listitem><para>Dominique Devriese per a l'edició</para></listitem> + <listitem><para><ulink url="http://www.net-tex.de/">Stefan Schumacher</ulink> per a provar cada nova versió</para></listitem> + <listitem><para><ulink url="http://www.guckes.net/">Sven Guckes</ulink> per a provar el text de la interfície (si voleu canviar-la)</para></listitem> + <listitem><para>David Faure pel suport al &kde; <acronym>CVS</acronym> i del &kde; Bugzilla </para></listitem> + <listitem><para>Robert Gogolok pel suport del <acronym>CVS</acronym> &kde;</para></listitem> + <listitem><para>John Kesson ha estat l'encarregat de la correcció del primer manual</para></listitem> </itemizedlist> -<itemizedlist -><listitem -><para ->David Sanchez Garcia, traducció del programa al català</para -> </listitem -><listitem -><para ->Albert Astals Cid, traducció del programa al català</para -> </listitem -></itemizedlist -> +<itemizedlist><listitem><para>David Sanchez Garcia, traducció del programa al català</para> </listitem><listitem><para>Albert Astals Cid, traducció del programa al català</para> </listitem></itemizedlist> &underFDL; &underGPL; </chapter> <appendix id="installation"> -<title ->Instal·lació</title> +<title>Instal·lació</title> <sect1 id="getting-kbruch"> -<title ->Com aconseguir &kbruch;</title> +<title>Com aconseguir &kbruch;</title> &install.intro.documentation; </sect1> <sect1 id="requirements"> -<title ->Requirements</title> +<title>Requirements</title> -<para ->per utitilitzar &kbruch;, us cal la versió del &kde; -> 3.1 . </para> +<para>per utitilitzar &kbruch;, us cal la versió del &kde; > 3.1 . </para> -<para ->Podeu trobar &kbruch;a <ulink url="http://edu.kde.org/kbruch/" ->la pàgina de &kbruch; </ulink -> i que és part del projecte educatiu del &kde; </para> +<para>Podeu trobar &kbruch;a <ulink url="http://edu.kde.org/kbruch/">la pàgina de &kbruch; </ulink> i que és part del projecte educatiu del &kde; </para> -<para ->Podeu participar en una llista de correu si cerieu que cal fet algun canvi <acronym ->CVS</acronym ->.</para> +<para>Podeu participar en una llista de correu si cerieu que cal fet algun canvi <acronym>CVS</acronym>.</para> </sect1> <sect1 id="compilation"> -<title ->Compilació i instal·lació</title> +<title>Compilació i instal·lació</title> &install.compile.documentation; </sect1> </appendix> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/keduca/index.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/keduca/index.docbook index 686c4edca6c..6e143c08fc0 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/keduca/index.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/keduca/index.docbook @@ -9,75 +9,48 @@ <book lang="&language;"> <bookinfo> -<title ->El manual de &keduca;</title> +<title>El manual de &keduca;</title> <authorgroup> -<author -><firstname ->Javier</firstname -> <othername ->J.</othername -> <surname ->Campos</surname -> <affiliation -> <address -><email ->javi_cms@terra.es</email -></address> +<author><firstname>Javier</firstname> <othername>J.</othername> <surname>Campos</surname> <affiliation> <address><email>javi_cms@terra.es</email></address> </affiliation> </author> </authorgroup> <copyright> -<year ->1999</year> -<holder ->Javier J. Campos</holder> +<year>1999</year> +<holder>Javier J. Campos</holder> </copyright> -<date ->2002-10-08</date> -<releaseinfo ->1.1</releaseinfo> +<date>2002-10-08</date> +<releaseinfo>1.1</releaseinfo> <abstract> -<para ->El &keduca; és una aplicació que us permetrà la creació interactiva de formularis basats en tests.</para> +<para>El &keduca; és una aplicació que us permetrà la creació interactiva de formularis basats en tests.</para> </abstract> <keywordset> -<keyword ->KDE</keyword> -<keyword ->tdeedu</keyword> -<keyword ->KEduca</keyword> -<keyword ->test</keyword> +<keyword>KDE</keyword> +<keyword>tdeedu</keyword> +<keyword>KEduca</keyword> +<keyword>test</keyword> </keywordset> </bookinfo> -<chapter id="introduction" -> -<title ->Introducció</title -> +<chapter id="introduction"> +<title>Introducció</title> -<para ->El &keduca; és una aplicació que us permetrà la creació interactiva de formularis basats en tests.</para> +<para>El &keduca; és una aplicació que us permetrà la creació interactiva de formularis basats en tests.</para> <screenshot> -<screeninfo ->Instantània de &keduca;</screeninfo> +<screeninfo>Instantània de &keduca;</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="screenshot.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> -<phrase ->Instantània de &keduca;</phrase> +<phrase>Instantània de &keduca;</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> @@ -85,258 +58,107 @@ </chapter> <!-- <chapter id="create-modify-test"> -<title ->Creating a New Test</title> +<title>Creating a New Test</title> -<para -></para> +<para></para> </chapter> <chapter id="configuration"> -<title ->Configuring &keduca;</title> +<title>Configuring &keduca;</title> </chapter> --> <chapter id="command-reference"> -<title ->Referència dels comadaments</title> +<title>Referència dels comadaments</title> <sect1 id="file-menu"> -<title ->El menú <guimenu ->Fitxer</guimenu -></title> +<title>El menú <guimenu>Fitxer</guimenu></title> <sect2 id="main-window-file-menu"> -<title ->El menú <guilabel ->Finestra principal</guilabel -> <guimenu ->Fitxer</guimenu -></title> - -<para ->La <guilabel ->finestra principal</guilabel -> disposa de les següents entrades:</para> +<title>El menú <guilabel>Finestra principal</guilabel> <guimenu>Fitxer</guimenu></title> + +<para>La <guilabel>finestra principal</guilabel> disposa de les següents entrades:</para> <variablelist> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><guimenu ->Fitxer</guimenu -> <guimenuitem ->Obre...</guimenuitem -> </menuchoice -></term> +<term><menuchoice><guimenu>Fitxer</guimenu> <guimenuitem>Obre...</guimenuitem> </menuchoice></term> <listitem> -<para -><action ->Obre un fitxer de test existent.</action -></para> +<para><action>Obre un fitxer de test existent.</action></para> </listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><guimenu ->Fitxer</guimenu -> <guisubmenu ->Obre recent</guisubmenu -> </menuchoice -></term> +<term><menuchoice><guimenu>Fitxer</guimenu> <guisubmenu>Obre recent</guisubmenu> </menuchoice></term> <listitem> -<para -><action ->Obre un fitxer de test emprat recentment.</action -></para> +<para><action>Obre un fitxer de test emprat recentment.</action></para> </listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><guimenu ->Fitxer</guimenu -> <guimenuitem ->Tanca</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para -><action ->Tanca el fitxer de test actualment obert. </action -></para> +<term><menuchoice><guimenu>Fitxer</guimenu> <guimenuitem>Tanca</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para><action>Tanca el fitxer de test actualment obert. </action></para> </listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><guimenu ->Fitxer</guimenu -> <guimenuitem ->Abandona</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para ->Amb això es <action ->surt</action -> de &keduca;</para -></listitem> +<term><menuchoice><guimenu>Fitxer</guimenu> <guimenuitem>Abandona</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para>Amb això es <action>surt</action> de &keduca;</para></listitem> </varlistentry> </variablelist> </sect2> <sect2 id="edit-test-window-file-menu"> -<title ->El menú <guimenu ->Fitxer</guimenu -> de la finestra d'edició</title> +<title>El menú <guimenu>Fitxer</guimenu> de la finestra d'edició</title> <variablelist> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><guimenu ->Fitxer</guimenu -> <guimenuitem ->Nou</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para -><action ->Crea un nou test</action -></para -></listitem> +<term><menuchoice><guimenu>Fitxer</guimenu> <guimenuitem>Nou</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para><action>Crea un nou test</action></para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><guimenu ->Fitxer</guimenu -> <guimenuitem ->Obre...</guimenuitem -> </menuchoice -></term> +<term><menuchoice><guimenu>Fitxer</guimenu> <guimenuitem>Obre...</guimenuitem> </menuchoice></term> <listitem> -<para -><action ->Obre un fitxer de test existent.</action -></para> +<para><action>Obre un fitxer de test existent.</action></para> </listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><guimenu ->Fitxer</guimenu -> <guisubmenu ->Obre recent</guisubmenu -> </menuchoice -></term> +<term><menuchoice><guimenu>Fitxer</guimenu> <guisubmenu>Obre recent</guisubmenu> </menuchoice></term> <listitem> -<para -><action ->Obre un fitxer de test emprat recentment.</action -></para> +<para><action>Obre un fitxer de test emprat recentment.</action></para> </listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><guimenu ->Fitxer</guimenu -> <guimenuitem ->Desa</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para -><action ->Desa el test actualment obert.</action -></para -></listitem> +<term><menuchoice><guimenu>Fitxer</guimenu> <guimenuitem>Desa</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para><action>Desa el test actualment obert.</action></para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><guimenu ->Fitxer</guimenu -> <guimenuitem ->Desa com a...</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para -><action ->Desa el test actualment obert amb un nou nom.</action -></para -></listitem> +<term><menuchoice><guimenu>Fitxer</guimenu> <guimenuitem>Desa com a...</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para><action>Desa el test actualment obert amb un nou nom.</action></para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><guimenu ->Fitxer</guimenu -> <guimenuitem ->Tanca</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para -><action ->Tanca el fitxer de test actualment obert. </action -></para> +<term><menuchoice><guimenu>Fitxer</guimenu> <guimenuitem>Tanca</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para><action>Tanca el fitxer de test actualment obert. </action></para> </listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><guimenu ->Fitxer</guimenu -> <guimenuitem ->Imprimeix...</guimenuitem -> </menuchoice -></term> +<term><menuchoice><guimenu>Fitxer</guimenu> <guimenuitem>Imprimeix...</guimenuitem> </menuchoice></term> <listitem> -<para -><action ->Imprimeix el test actualment obert.</action -></para -></listitem> +<para><action>Imprimeix el test actualment obert.</action></para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><guimenu ->Fitxer</guimenu -> <guimenuitem ->Abandona</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para ->Amb això es <action ->surt</action -> de &keduca;</para -></listitem> +<term><menuchoice><guimenu>Fitxer</guimenu> <guimenuitem>Abandona</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para>Amb això es <action>surt</action> de &keduca;</para></listitem> </varlistentry> </variablelist> @@ -345,33 +167,15 @@ </sect1> <sect1 id="build-menu"> -<title ->El menú <guimenu ->Construeix</guimenu -></title> - -<para ->El menú <guimenu ->Construeix</guimenu -> tan sols existeix a la <guilabel ->finestra principal</guilabel -> de &keduca;.</para> +<title>El menú <guimenu>Construeix</guimenu></title> + +<para>El menú <guimenu>Construeix</guimenu> tan sols existeix a la <guilabel>finestra principal</guilabel> de &keduca;.</para> <variablelist> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><guimenu ->Construeix</guimenu -> <guimenuitem ->Crea/Modifica...</guimenuitem -> </menuchoice -></term> +<term><menuchoice><guimenu>Construeix</guimenu> <guimenuitem>Crea/Modifica...</guimenuitem> </menuchoice></term> <listitem> -<para -><action ->Crea o modifica un test</action -> en la finestra d'edició.</para> +<para><action>Crea o modifica un test</action> en la finestra d'edició.</para> </listitem> </varlistentry> </variablelist> @@ -379,87 +183,40 @@ </sect1> <sect1 id="settings-menu"> -<title ->El menú <guimenu ->Arranjament</guimenu -></title> +<title>El menú <guimenu>Arranjament</guimenu></title> -<para ->Les primeres entrades estan disponibles en ambdues finestres principals de &keduca;.</para> +<para>Les primeres entrades estan disponibles en ambdues finestres principals de &keduca;.</para> <variablelist> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><guimenu ->Arranjament</guimenu -> <guimenuitem ->Mostra barra d'eines</guimenuitem -> </menuchoice -></term> +<term><menuchoice><guimenu>Arranjament</guimenu> <guimenuitem>Mostra barra d'eines</guimenuitem> </menuchoice></term> <listitem> -<para -><action ->Commuta el mostrar o no la barra d'eines.</action -> El mode per omissió és el de restar activada.</para> +<para><action>Commuta el mostrar o no la barra d'eines.</action> El mode per omissió és el de restar activada.</para> </listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><guimenu ->Arranjament</guimenu -> <guimenuitem ->Configura draceres...</guimenuitem -> </menuchoice -></term> +<term><menuchoice><guimenu>Arranjament</guimenu> <guimenuitem>Configura draceres...</guimenuitem> </menuchoice></term> <listitem> -<para -><action ->Personalitza les assignacions de tecles</action -> de &keduca;.</para> +<para><action>Personalitza les assignacions de tecles</action> de &keduca;.</para> </listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><guimenu ->Arranjament</guimenu -> <guimenuitem ->Configura barres d'eines...</guimenuitem -> </menuchoice -></term> +<term><menuchoice><guimenu>Arranjament</guimenu> <guimenuitem>Configura barres d'eines...</guimenuitem> </menuchoice></term> <listitem> -<para -><action ->Personalitza les barres d'eines</action -> de &keduca;.</para> +<para><action>Personalitza les barres d'eines</action> de &keduca;.</para> </listitem> </varlistentry> </variablelist> -<para ->La següent entrada tan sols està disponible en la <guilabel ->finestra principal</guilabel ->.</para> +<para>La següent entrada tan sols està disponible en la <guilabel>finestra principal</guilabel>.</para> <variablelist> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><guimenu ->Arranjament</guimenu -> <guimenuitem ->Configurar &keduca;</guimenuitem -> </menuchoice -></term> +<term><menuchoice><guimenu>Arranjament</guimenu> <guimenuitem>Configurar &keduca;</guimenuitem> </menuchoice></term> <listitem> -<para -><action ->Personalitza</action -> el &keduca;. Les opcions disponibles estan descrites en el capítol Configuració.</para> +<para><action>Personalitza</action> el &keduca;. Les opcions disponibles estan descrites en el capítol Configuració.</para> </listitem> </varlistentry> </variablelist> @@ -467,36 +224,23 @@ </sect1> <sect1 id="help-menu"> -<title ->El menú <guimenu ->Ajuda</guimenu -></title> +<title>El menú <guimenu>Ajuda</guimenu></title> &help.menu.documentation; </sect1> </chapter> <chapter id="credits-and-licenses"> -<title ->Crèdits i llicències</title> - -<para ->&keduca; té copyright 2001, Javier Campos.</para> - -<para ->Part de la documentació és d'en Lauri Watts <email ->lauri@kde.org</email -></para> - -<para ->Traduït per l'Antoni Bella Perez <email ->bella5@teleline.es</email -></para -> +<title>Crèdits i llicències</title> + +<para>&keduca; té copyright 2001, Javier Campos.</para> + +<para>Part de la documentació és d'en Lauri Watts <email>lauri@kde.org</email></para> + +<para>Traduït per l'Antoni Bella Perez <email>bella5@teleline.es</email></para> &underFDL; &underGPL; </chapter> <!-- <appendix id="installation"> -<title ->Installation</title> +<title>Installation</title> &install.intro.documentation; &install.compile.documentation; diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kgeography/index.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kgeography/index.docbook index d41f8e1ec78..c4ab8942a43 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kgeography/index.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kgeography/index.docbook @@ -1,93 +1,51 @@ <?xml version="1.0" ?> <!DOCTYPE book PUBLIC "-//KDE//DTD DocBook XML V4.2-Based Variant V1.1//EN" "dtd/kdex.dtd" [ - <!ENTITY kgeography "<application ->KGeography</application ->"> + <!ENTITY kgeography "<application>KGeography</application>"> <!ENTITY kappname "&kgeography;"> <!ENTITY package "playground/edu"> <!ENTITY % addindex "IGNORE"> - <!ENTITY % Catalan "INCLUDE" -> + <!ENTITY % Catalan "INCLUDE"> ]> <book lang="&language;"> <bookinfo> -<title ->El manual de &kgeography;</title> +<title>El manual de &kgeography;</title> <authorgroup> -<author -><personname -> <firstname ->Anne-Marie</firstname -> <surname ->Mahfouf</surname -> </personname -> <email ->annma@kde.org</email -> </author> +<author><personname> <firstname>Anne-Marie</firstname> <surname>Mahfouf</surname> </personname> <email>annma@kde.org</email> </author> </authorgroup> -<othercredit role="translator" -><firstname ->Daniel</firstname -><surname ->Fortuny Anguera</surname -><affiliation -><address -><email ->dfortuny@xtec.cat</email -></address -></affiliation -><contrib -></contrib -></othercredit -> +<othercredit role="translator"><firstname>Daniel</firstname><surname>Fortuny Anguera</surname><affiliation><address><email>dfortuny@xtec.cat</email></address></affiliation><contrib></contrib></othercredit> <copyright> -<year ->2005</year> -<holder ->Anne-Marie Mahfouf</holder> +<year>2005</year> +<holder>Anne-Marie Mahfouf</holder> </copyright> -<legalnotice ->&FDLNotice;</legalnotice> +<legalnotice>&FDLNotice;</legalnotice> -<date ->2005-08-02</date> -<releaseinfo ->0.4</releaseinfo> +<date>2005-08-02</date> +<releaseinfo>0.4</releaseinfo> <!-- Abstract about this handbook --> <abstract> -<para ->&kgeography; és una eina d'aprenentatge per a KDE. En aquests moments hi ha set maneres diferents d'usar l'aplicació: <itemizedlist> +<para>&kgeography; és una eina d'aprenentatge per a KDE. En aquests moments hi ha set maneres diferents d'usar l'aplicació: <itemizedlist> <listitem> -<para ->Busqueu en el mapes fent clic a sobre d'una zona del mapa per a veure el seu nom</para> +<para>Busqueu en el mapes fent clic a sobre d'una zona del mapa per a veure el seu nom</para> </listitem> <listitem> -<para ->El joc us mostra el nom de la zona del mapa i heu de fer clic sobre el lloc on està</para> +<para>El joc us mostra el nom de la zona del mapa i heu de fer clic sobre el lloc on està</para> </listitem> <listitem> -<para ->El joc us mostra una capital i heu d'endivinar el país a la que pertany</para> -</listitem -><listitem> -<para ->El joc us mostra un país i heu d'endivinar la seva capital</para> -</listitem -><listitem> -<para ->El joc mostra una bandera d'un país i heu d'endivinar el seu nombre</para> -</listitem -><listitem> -<para ->El joc us mostra nom d'un país i heu d'endivinar la seva bandera</para> +<para>El joc us mostra una capital i heu d'endivinar el país a la que pertany</para> +</listitem><listitem> +<para>El joc us mostra un país i heu d'endivinar la seva capital</para> +</listitem><listitem> +<para>El joc mostra una bandera d'un país i heu d'endivinar el seu nombre</para> +</listitem><listitem> +<para>El joc us mostra nom d'un país i heu d'endivinar la seva bandera</para> </listitem> </itemizedlist> </para> @@ -96,218 +54,171 @@ <keywordset> -<keyword ->KDE</keyword> -<keyword ->tdeedu</keyword> -<keyword ->KGeography</keyword> -<keyword ->geografia</keyword> -<keyword ->mapes</keyword> -<keyword ->països</keyword> +<keyword>KDE</keyword> +<keyword>tdeedu</keyword> +<keyword>KGeography</keyword> +<keyword>geografia</keyword> +<keyword>mapes</keyword> +<keyword>països</keyword> </keywordset> </bookinfo> <chapter id="introduction"> -<title ->Introducció</title> +<title>Introducció</title> <!-- The introduction chapter contains a brief introduction for the application that explains what it does and where to report problems. Basically a long version of the abstract. Don't include a revision history. (see installation appendix comment) --> -<para ->&kgeography; és una eina de geografia de KDE. Aquesta aplicació li permetrà aprendre la situació i nom dels països (fronteres, capitals i les seves banderes). </para> -<para ->Els mapes disponibles en la versió actual són: Àfrica, Àsia, Aústria, Brazil, Canadà, Xina, Europa, França, Alemanya, Itàlia, Itàlia per províncies,Nord i Centre Amèrica, Noruega, Polònia, Sudamèrica, Espanya, Estats Units i el planisferi. </para> +<para>&kgeography; és una eina de geografia de KDE. Aquesta aplicació li permetrà aprendre la situació i nom dels països (fronteres, capitals i les seves banderes). </para> +<para>Els mapes disponibles en la versió actual són: Àfrica, Àsia, Aústria, Brazil, Canadà, Xina, Europa, França, Alemanya, Itàlia, Itàlia per províncies,Nord i Centre Amèrica, Noruega, Polònia, Sudamèrica, Espanya, Estats Units i el planisferi. </para> </chapter> <chapter id="quick-start"> -<title ->Inici Ràpid amb &kgeography;</title> -<para ->Quan inicieu &kgeography; la primera vegada, us preguntarà amb quin mapa voleu començar el joc. <screenshot> -<screeninfo ->Aquí teniu una captura de &kgeography; quan l'inicieu per primera vegada</screeninfo> +<title>Inici Ràpid amb &kgeography;</title> +<para>Quan inicieu &kgeography; la primera vegada, us preguntarà amb quin mapa voleu començar el joc. <screenshot> +<screeninfo>Aquí teniu una captura de &kgeography; quan l'inicieu per primera vegada</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="first-start1.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Aquí teniu una captura de &kgeography; quan l'inicieu per primera vegada</phrase> + <phrase>Aquí teniu una captura de &kgeography; quan l'inicieu per primera vegada</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> </para> -<para ->Escolliu Canadà <screenshot> -<screeninfo ->Heu escollit Canadà</screeninfo> +<para>Escolliu Canadà <screenshot> +<screeninfo>Heu escollit Canadà</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="first-start2.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Heu escollit Canadà</phrase> + <phrase>Heu escollit Canadà</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> </para> -<para ->I La finestra principal de &kgeography; s'inicia amb el mapa de Canadà: <screenshot> -<screeninfo ->la finestra de &kgeography;</screeninfo> +<para>I La finestra principal de &kgeography; s'inicia amb el mapa de Canadà: <screenshot> +<screeninfo>la finestra de &kgeography;</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="first-start3.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->la finestra principal de &kgeography;</phrase> + <phrase>la finestra principal de &kgeography;</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> </para> -<para ->Vós podeu triar quin mode o prova desitgeu fer amb el menú de la dreta: <screenshot> -<screeninfo ->Menú &kgeography;</screeninfo> +<para>Vós podeu triar quin mode o prova desitgeu fer amb el menú de la dreta: <screenshot> +<screeninfo>Menú &kgeography;</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="first-start4.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Menú &kgeography;</phrase> + <phrase>Menú &kgeography;</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> </para> -<para ->Busqueu el mapa amb un clic &BER; a sobre el país i us mostrarà informació: <screenshot> -<screeninfo ->Busqueu el mapa</screeninfo> +<para>Busqueu el mapa amb un clic &BER; a sobre el país i us mostrarà informació: <screenshot> +<screeninfo>Busqueu el mapa</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="first-start5.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Busqueu el mapa</phrase> + <phrase>Busqueu el mapa</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> </para> -<para ->Cliqueu en un pais del mapa: primer es pregunta Quantes preguntes voleu? <screenshot> -<screeninfo ->Quantes preguntes?</screeninfo> +<para>Cliqueu en un pais del mapa: primer es pregunta Quantes preguntes voleu? <screenshot> +<screeninfo>Quantes preguntes?</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="first-start6.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Quantes preguntes?</phrase> + <phrase>Quantes preguntes?</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> </para> -<para ->Després us demanarà que feu un clic a sobre una província: <screenshot> -<screeninfo ->Clic sobre una província</screeninfo> +<para>Després us demanarà que feu un clic a sobre una província: <screenshot> +<screeninfo>Clic sobre una província</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="first-start7.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Clic sobre una província</phrase> + <phrase>Clic sobre una província</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> </para> -<para ->Quan finalitzeu totes les preguntes, un quadre de diàleg us dirà les vostres respuestes correctes i incorrectes: <screenshot> -<screeninfo ->Els vostres resultats</screeninfo> +<para>Quan finalitzeu totes les preguntes, un quadre de diàleg us dirà les vostres respuestes correctes i incorrectes: <screenshot> +<screeninfo>Els vostres resultats</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="first-start8.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Els vostres resultats</phrase> + <phrase>Els vostres resultats</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> </para> -<para ->Indiqueu la província una vegada coneguda la capital d'entre les quatre opcions que us plantegen: <screenshot> -<screeninfo ->Determineu una província coneguda la seva capital</screeninfo> +<para>Indiqueu la província una vegada coneguda la capital d'entre les quatre opcions que us plantegen: <screenshot> +<screeninfo>Determineu una província coneguda la seva capital</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="first-start9.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Determineu una província coneguda la seva capital</phrase> + <phrase>Determineu una província coneguda la seva capital</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> </para> -<para ->I els resultats són els que es mostren quan es finalitza la prova: <screenshot> -<screeninfo ->Els vostres resultats</screeninfo> +<para>I els resultats són els que es mostren quan es finalitza la prova: <screenshot> +<screeninfo>Els vostres resultats</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="first-start10.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Els vostres resultats</phrase> + <phrase>Els vostres resultats</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> </para> -<para ->Determineu la capital del país: us mostren el nom d'una capital i quatre noms de províncies i heu de escollir la correcta. Després un quadre de diàleg us mostrarà el resultat. </para> -<para ->Determineu el país o la povincia a partir d'una bandera i vós heu d'indicar a on pertany l'esmentada bandera. <screenshot> -<screeninfo ->La pregunta de bandera</screeninfo> +<para>Determineu la capital del país: us mostren el nom d'una capital i quatre noms de províncies i heu de escollir la correcta. Després un quadre de diàleg us mostrarà el resultat. </para> +<para>Determineu el país o la povincia a partir d'una bandera i vós heu d'indicar a on pertany l'esmentada bandera. <screenshot> +<screeninfo>La pregunta de bandera</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="first-start11.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->La pregunta de bandera</phrase> + <phrase>La pregunta de bandera</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> </para> -<para ->Determineu la bandera de la província o pais a partir del nom d'entre quatre opcions. <screenshot> -<screeninfo ->Enperelleu la bandera amb la província</screeninfo> +<para>Determineu la bandera de la província o pais a partir del nom d'entre quatre opcions. <screenshot> +<screeninfo>Enperelleu la bandera amb la província</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="first-start12.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Enperelleu la bandera amb la província</phrase> + <phrase>Enperelleu la bandera amb la província</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> @@ -315,20 +226,16 @@ revision history. (see installation appendix comment) --> </chapter> <chapter id="using-kapp"> -<title ->Emprant &kgeography;</title> +<title>Emprant &kgeography;</title> -<para ->&kgeography; us mostra informació sobre alguns països i us avaluarà sobre el coneixement de la informació. <screenshot> -<screeninfo ->Us mostra unes captures de &kgeography;</screeninfo> +<para>&kgeography; us mostra informació sobre alguns països i us avaluarà sobre el coneixement de la informació. <screenshot> +<screeninfo>Us mostra unes captures de &kgeography;</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="kgeography.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Captures</phrase> + <phrase>Captures</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> @@ -336,324 +243,111 @@ revision history. (see installation appendix comment) --> <sect1 id="kapp-features"> -<title ->Més característiques de &kgeography;</title> - -<para ->Una altra característica de &kgeography; és la possibilitat de fer zoom en el mapa. <screenshot -> <screeninfo ->Zoom</screeninfo -> <mediaobject -> <imageobject -> <imagedata fileref="zoom.png" format="PNG"/> </imageobject -> <textobject -> <phrase ->Zoom</phrase -> </textobject -> </mediaobject -> </screenshot -> Mentre estigui actiu el mode zoom, podeu prémer &BDR; per a tornar al tamany original del mapa (l'acció <guimenuitem ->Tamany orinibal</guimenuitem -> és equivalenta). Empreu els botons de la barra per moure's pel mapa o feu ús de l'acció <guimenuitem ->Moure</guimenuitem -> emprant &BER;. </para> +<title>Més característiques de &kgeography;</title> + +<para>Una altra característica de &kgeography; és la possibilitat de fer zoom en el mapa. <screenshot> <screeninfo>Zoom</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="zoom.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> <phrase>Zoom</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> Mentre estigui actiu el mode zoom, podeu prémer &BDR; per a tornar al tamany original del mapa (l'acció <guimenuitem>Tamany orinibal</guimenuitem> és equivalenta). Empreu els botons de la barra per moure's pel mapa o feu ús de l'acció <guimenuitem>Moure</guimenuitem> emprant &BER;. </para> </sect1> </chapter> <!--<chapter id="teachers-parents"> -<title ->Teachers/Parents guide to &kgeography; </title> +<title>Teachers/Parents guide to &kgeography; </title> This chapter should emphasize the educational aims of your app and guide the parent/teacher on how to help the child using it. -</chapter ->--> +</chapter>--> <chapter id="how-to-maps"> -<title ->Com fer mapes</title> -<para ->Els mapes amb &kgeography; estan fets amb dos fitxers, un és el de la imatge del mapa i l'altre conté la descripció. </para> +<title>Com fer mapes</title> +<para>Els mapes amb &kgeography; estan fets amb dos fitxers, un és el de la imatge del mapa i l'altre conté la descripció. </para> <sect1 id="helper-tool"> -<title ->Eina d'Ajuda</title> -<para ->Podeu trobar l'eina <ulink url="http://kgeography.berlios.de/gen_map.pl" ->aquí</ulink -> (de Yann Verley) amb la que us podrà ajudar en el mapa de França. Per a usar-ho només cal executar i llegir el missatge d'ajuda. Us crearà un fitxer amb extensió <literal role="extension" ->.kgm</literal -> de ipus de text plà i un altre fitxer amb els colors assignats per a cada divisió, així podreu omplir el mapa correctament.</para> +<title>Eina d'Ajuda</title> +<para>Podeu trobar l'eina <ulink url="http://kgeography.berlios.de/gen_map.pl">aquí</ulink> (de Yann Verley) amb la que us podrà ajudar en el mapa de França. Per a usar-ho només cal executar i llegir el missatge d'ajuda. Us crearà un fitxer amb extensió <literal role="extension">.kgm</literal> de ipus de text plà i un altre fitxer amb els colors assignats per a cada divisió, així podreu omplir el mapa correctament.</para> </sect1> <sect1 id="description-file"> -<title ->Descripció del fitxer</title> -<para ->The description file is needed and its file extension is <literal role="extension" ->.kgm</literal ->. It should begin with <sgmltag class="starttag" ->map</sgmltag -> and end with <sgmltag class="endtag" ->map</sgmltag ->. </para> -<para ->Incloure les etiquetes en el seu lloc: <itemizedlist> +<title>Descripció del fitxer</title> +<para>The description file is needed and its file extension is <literal role="extension">.kgm</literal>. It should begin with <sgmltag class="starttag">map</sgmltag> and end with <sgmltag class="endtag">map</sgmltag>. </para> +<para>Incloure les etiquetes en el seu lloc: <itemizedlist> <listitem> - <para -><sgmltag class="starttag" ->Fitxer del mapa</sgmltag -> i <sgmltag class="endtag" -> Fitxer del mapa</sgmltag ->: el nom del fitxer (sense la ruta de fitxer) conté el mapa de la imatge, &pex; <quote ->europe.png</quote ->.</para> + <para><sgmltag class="starttag">Fitxer del mapa</sgmltag> i <sgmltag class="endtag"> Fitxer del mapa</sgmltag>: el nom del fitxer (sense la ruta de fitxer) conté el mapa de la imatge, &pex; <quote>europe.png</quote>.</para> </listitem> <listitem> - <para -><sgmltag class="starttag" ->nom</sgmltag -> i <sgmltag class="endtag" ->nom</sgmltag ->: el nom del mapa, &pex; <quote ->Europe</quote ->.</para> + <para><sgmltag class="starttag">nom</sgmltag> i <sgmltag class="endtag">nom</sgmltag>: el nom del mapa, &pex; <quote>Europe</quote>.</para> </listitem> <listitem> - <para ->Una <sgmltag class="starttag" ->zona</sgmltag -> i <sgmltag class="endtag" -> zona</sgmltag -> de cada zona del mapa.</para> + <para>Una <sgmltag class="starttag">zona</sgmltag> i <sgmltag class="endtag"> zona</sgmltag> de cada zona del mapa.</para> </listitem> </itemizedlist> </para> -<para ->Cada zona té aquestes etiquetes: <itemizedlist> +<para>Cada zona té aquestes etiquetes: <itemizedlist> <listitem> - <para -><sgmltag class="starttag" ->nom</sgmltag -> i <sgmltag class="endtag" ->nom</sgmltag ->: el nom de la zona, &pex; <quote ->Albània</quote ->.</para> + <para><sgmltag class="starttag">nom</sgmltag> i <sgmltag class="endtag">nom</sgmltag>: el nom de la zona, &pex; <quote>Albània</quote>.</para> </listitem> <listitem> - <para -><sgmltag class="starttag" ->capital</sgmltag -> i <sgmltag class="endtag" ->capital</sgmltag ->: el nom de la capital de la divisió, &pex; <quote ->Tirana</quote ->.</para> + <para><sgmltag class="starttag">capital</sgmltag> i <sgmltag class="endtag">capital</sgmltag>: el nom de la capital de la divisió, &pex; <quote>Tirana</quote>.</para> </listitem> <listitem> - <para -><sgmltag class="starttag" ->ignore</sgmltag -> and <sgmltag class="endtag" ->ignore</sgmltag ->: can be set to <userinput ->yes</userinput ->, <userinput ->allowClickMode</userinput -> and <userinput ->no</userinput ->. If this tag is set to <userinput ->yes</userinput -> then the division will be ignored when asking for divisions in that map. It is then as if this division does not exist in &kgeography; quiz modes. If this tag is set to <userinput ->allowClickMode</userinput -> then &kgeography; will ask for the division in the <guibutton ->Click Division in Map...</guibutton -> mode but not in other quiz modes. Setting this tag to <userinput ->no</userinput -> means the division will appear in all modes (browse and quizzes). This tag is optional and when there is no <sgmltag class="starttag" ->ignore</sgmltag -> tag that means as it is set to <userinput ->no</userinput ->. For example <quote ->Algeria</quote -> has this tag set to <userinput ->yes</userinput -> in the <quote ->Europe</quote -> map which means that <quote ->Algeria</quote -> will not be part of any quiz in the <quote ->Europe</quote -> map.</para> + <para><sgmltag class="starttag">ignore</sgmltag> and <sgmltag class="endtag">ignore</sgmltag>: can be set to <userinput>yes</userinput>, <userinput>allowClickMode</userinput> and <userinput>no</userinput>. If this tag is set to <userinput>yes</userinput> then the division will be ignored when asking for divisions in that map. It is then as if this division does not exist in &kgeography; quiz modes. If this tag is set to <userinput>allowClickMode</userinput> then &kgeography; will ask for the division in the <guibutton>Click Division in Map...</guibutton> mode but not in other quiz modes. Setting this tag to <userinput>no</userinput> means the division will appear in all modes (browse and quizzes). This tag is optional and when there is no <sgmltag class="starttag">ignore</sgmltag> tag that means as it is set to <userinput>no</userinput>. For example <quote>Algeria</quote> has this tag set to <userinput>yes</userinput> in the <quote>Europe</quote> map which means that <quote>Algeria</quote> will not be part of any quiz in the <quote>Europe</quote> map.</para> </listitem> <listitem> - <para -><sgmltag class="starttag" ->bandera</sgmltag -> i <sgmltag class="endtag" ->bandera</sgmltag ->: el fitxer (sense ruta de fitxer) conté la bandera de la zona, &pex; <quote ->albania.png</quote ->. Aquesta etiqueta és optional. No és necessita per ales zones mentre <sgmltag class="starttag" ->ignoreu</sgmltag -> l'etiqueta fent <userinput ->d'acord</userinput ->.</para> + <para><sgmltag class="starttag">bandera</sgmltag> i <sgmltag class="endtag">bandera</sgmltag>: el fitxer (sense ruta de fitxer) conté la bandera de la zona, &pex; <quote>albania.png</quote>. Aquesta etiqueta és optional. No és necessita per ales zones mentre <sgmltag class="starttag">ignoreu</sgmltag> l'etiqueta fent <userinput>d'acord</userinput>.</para> </listitem> <listitem> - <para -><sgmltag class="starttag" ->color</sgmltag -> i <sgmltag class="endtag" ->color</sgmltag ->: el color de la zona del mapa.</para> + <para><sgmltag class="starttag">color</sgmltag> i <sgmltag class="endtag">color</sgmltag>: el color de la zona del mapa.</para> </listitem> </itemizedlist> </para> -<para ->El color està definit emprant tres etiquetes: <itemizedlist> +<para>El color està definit emprant tres etiquetes: <itemizedlist> <listitem> - <para -><sgmltag class="starttag" ->vermell</sgmltag -> i <sgmltag class="endtag" ->vermell</sgmltag ->: component de color vermell. Té com a valors del 0 al 255.</para> + <para><sgmltag class="starttag">vermell</sgmltag> i <sgmltag class="endtag">vermell</sgmltag>: component de color vermell. Té com a valors del 0 al 255.</para> </listitem> <listitem> - <para -><sgmltag class="starttag" ->verd</sgmltag -> i <sgmltag class="endtag" ->verd</sgmltag ->: component de color verd. Té com a valors del 0 al 255.</para> + <para><sgmltag class="starttag">verd</sgmltag> i <sgmltag class="endtag">verd</sgmltag>: component de color verd. Té com a valors del 0 al 255.</para> </listitem> <listitem> - <para -><sgmltag class="starttag" ->blau</sgmltag -> i <sgmltag class="endtag" ->blau</sgmltag ->: component de color blau. Té com a valors del 0 al 255.</para> + <para><sgmltag class="starttag">blau</sgmltag> i <sgmltag class="endtag">blau</sgmltag>: component de color blau. Té com a valors del 0 al 255.</para> </listitem> </itemizedlist> </para> <tip> - <para ->No és convenient crear 2 o 3 zones falses com el <quote ->Mar</quote ->, <quote ->Frontera</quote -> i <quote ->Costa</quote -> i canviar amb <sgmltag class="starttag" ->ignoreu</sgmltag -> amb l'etiqueta <userinput ->d'acord</userinput ->. </para> + <para>No és convenient crear 2 o 3 zones falses com el <quote>Mar</quote>, <quote>Frontera</quote> i <quote>Costa</quote> i canviar amb <sgmltag class="starttag">ignoreu</sgmltag> amb l'etiqueta <userinput>d'acord</userinput>. </para> </tip> <important> - <para ->Tots els noms de les capitals i les zones estaran en anglès o català.</para> + <para>Tots els noms de les capitals i les zones estaran en anglès o català.</para> </important> </sect1> <sect1 id="map-file"> -<title ->Fitxer del mapa</title> -<para ->El fitxer del mapa és força senzill però enfeinós de fer. han d'estar fets amb extensió i format <acronym ->PNG</acronym ->. Podeu trobar mapes i convertir-los a <ulink url="http://www.odci.gov/cia/publications/factbook/docs/refmaps.html" ->Cia Reference Maps</ulink ->. Si no teniu mapes i els necessiteu podeu baixar-los des de <ulink url="http://www.odci.gov/cia/publications/factbook/reference_maps/pdf/political_world.pdf" ->world pdf</ulink ->, agafant la captura de pantalla i treballant a sobre d'ella. Cada zona del mapa haurà de tenir un i solament un color. Per a desar podeu emprar el programes de processaments d'imatges com <application ->The Gimp</application -> i <application ->Kolourpaint</application ->. </para> +<title>Fitxer del mapa</title> +<para>El fitxer del mapa és força senzill però enfeinós de fer. han d'estar fets amb extensió i format <acronym>PNG</acronym>. Podeu trobar mapes i convertir-los a <ulink url="http://www.odci.gov/cia/publications/factbook/docs/refmaps.html">Cia Reference Maps</ulink>. Si no teniu mapes i els necessiteu podeu baixar-los des de <ulink url="http://www.odci.gov/cia/publications/factbook/reference_maps/pdf/political_world.pdf">world pdf</ulink>, agafant la captura de pantalla i treballant a sobre d'ella. Cada zona del mapa haurà de tenir un i solament un color. Per a desar podeu emprar el programes de processaments d'imatges com <application>The Gimp</application> i <application>Kolourpaint</application>. </para> </sect1> <sect1 id="flags"> -<title ->Banderes</title> -<para ->Si teniu d'usar l'etiqueta de la <sgmltag class="starttag" ->bandera </sgmltag -> podeu emprar fitxers de banderes. Han de tenir format i extensió <acronym ->PNG</acronym -> i tamany de 300x200 píxels podeu usar fitxers de <acronym ->SVG</acronym ->. Per obtenir <acronym ->SVG</acronym -> banderes dels països del món i d'altres regions, podeu consultar la colecció de banderes de Sodipodi<ulink url="http://www.sodipodi.com/index.php3?section=clipart/flags" -></ulink ->. </para> +<title>Banderes</title> +<para>Si teniu d'usar l'etiqueta de la <sgmltag class="starttag">bandera </sgmltag> podeu emprar fitxers de banderes. Han de tenir format i extensió <acronym>PNG</acronym> i tamany de 300x200 píxels podeu usar fitxers de <acronym>SVG</acronym>. Per obtenir <acronym>SVG</acronym> banderes dels països del món i d'altres regions, podeu consultar la colecció de banderes de Sodipodi<ulink url="http://www.sodipodi.com/index.php3?section=clipart/flags"></ulink>. </para> </sect1> <sect1 id="how-to-test"> -<title ->Comprovar si funciona?</title> -<para ->Abans d'enviar el teu mapa l'Albert <email ->tsdgeos@terra.es</email ->, comprova que aquest no tingui errades. Pera desar-lo teniu que seguir: <itemizedlist -> <listitem -> <para ->Posar la descripció del mapa i el fitxer de la imatge del mapa al directori <filename class="directory" ->$<envar ->TDEDIR</envar ->/share/apps/kgeography/</filename -></para -> </listitem -> <listitem -> <para ->Posar el fitxer de la bandera <acronym ->PNG</acronym -> al directori <filename class="directory" ->$<envar ->TDEDIR</envar ->/share/apps/kgeography/flags/</filename -></para -> </listitem -> </itemizedlist -> Una vegada que tot això ha estat fet hauríeu de poder obrir el vostre mapa des de &kgeography;. </para> - <para ->Si no coneixeu quina és el vostre directori <filename class="directory" ->$<envar ->TDEDIR</envar -></filename ->, escriviu <userinput -><command ->tde-config</command -> <option ->--prefix</option -></userinput -> en la consola de comandes. </para> +<title>Comprovar si funciona?</title> +<para>Abans d'enviar el teu mapa l'Albert <email>tsdgeos@terra.es</email>, comprova que aquest no tingui errades. Pera desar-lo teniu que seguir: <itemizedlist> <listitem> <para>Posar la descripció del mapa i el fitxer de la imatge del mapa al directori <filename class="directory">$<envar>TDEDIR</envar>/share/apps/kgeography/</filename></para> </listitem> <listitem> <para>Posar el fitxer de la bandera <acronym>PNG</acronym> al directori <filename class="directory">$<envar>TDEDIR</envar>/share/apps/kgeography/flags/</filename></para> </listitem> </itemizedlist> Una vegada que tot això ha estat fet hauríeu de poder obrir el vostre mapa des de &kgeography;. </para> + <para>Si no coneixeu quina és el vostre directori <filename class="directory">$<envar>TDEDIR</envar></filename>, escriviu <userinput><command>tde-config</command> <option>--prefix</option></userinput> en la consola de comandes. </para> </sect1> <sect1 id="non-political-maps"> -<title ->Mapa no polític</title> -<para ->És possible de fer mapes no polítics? Sí pot ser! <screenshot> -<screeninfo ->Exemple de como crear un mapa no polític</screeninfo> +<title>Mapa no polític</title> +<para>És possible de fer mapes no polítics? Sí pot ser! <screenshot> +<screeninfo>Exemple de como crear un mapa no polític</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="river.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Exemple de com crear un mapa no polític</phrase> + <phrase>Exemple de com crear un mapa no polític</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> </para> -<para ->Per suposat, el concepte de zona pot ser extensiu a un riu o uan muntanya. Durant la creació del mapa, podeu mantenir en la teva ment quina muntanya o riu serà objecte del treball. En aquest exemple el riu tindrà el color <20,76,34> per a ser identificat. </para> +<para>Per suposat, el concepte de zona pot ser extensiu a un riu o uan muntanya. Durant la creació del mapa, podeu mantenir en la teva ment quina muntanya o riu serà objecte del treball. En aquest exemple el riu tindrà el color <20,76,34> per a ser identificat. </para> </sect1> </chapter> <chapter id="commands"> -<title ->Referència de comandes</title> +<title>Referència de comandes</title> <!-- (OPTIONAL, BUT RECOMMENDED) This chapter should list all of the application windows and their menubar and toolbar commands for easy reference. @@ -662,59 +356,19 @@ menus or toolbars. This may not be necessary for small apps or apps with no tool or menu bars. --> <sect1 id="kapp-mainwindow"> -<title ->La finestra principal de &kgeography;</title> +<title>La finestra principal de &kgeography;</title> <sect2> -<title ->El Menú <guimenu ->Arxiva</guimenu -></title> +<title>El Menú <guimenu>Arxiva</guimenu></title> <para> <variablelist> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->O</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Arxiva</guimenu -> <guimenuitem ->Obrir el Mapa...</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para -><action ->Obrir el quadre de diàleg d'escollir el mapa</action -></para -></listitem> +<term><menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>O</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Arxiva</guimenu> <guimenuitem>Obrir el Mapa...</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para><action>Obrir el quadre de diàleg d'escollir el mapa</action></para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->Q</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Arxiva</guimenu -> <guimenuitem ->Sortir</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para -><action ->Sortir</action -> de &kgeography;</para -></listitem> +<term><menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>Q</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Arxiva</guimenu> <guimenuitem>Sortir</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para><action>Sortir</action> de &kgeography;</para></listitem> </varlistentry> </variablelist> </para> @@ -722,59 +376,20 @@ or menu bars. --> </sect2> <sect2> -<title ->El Menú <guimenu ->Visualitza</guimenu -></title> +<title>El Menú <guimenu>Visualitza</guimenu></title> <para> <variablelist> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><guimenu ->Visualitza</guimenu -> <guimenuitem ->Zoom</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para -><action ->Aneu al mode de zoom</action -></para -></listitem> +<term><menuchoice><guimenu>Visualitza</guimenu> <guimenuitem>Zoom</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para><action>Aneu al mode de zoom</action></para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><guimenu ->Visualitza</guimenu -> <guimenuitem ->Tamany Original</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para -><action ->Canvia</action -> el mapa torna al tamany original</para -></listitem> +<term><menuchoice><guimenu>Visualitza</guimenu> <guimenuitem>Tamany Original</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para><action>Canvia</action> el mapa torna al tamany original</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><guimenu ->Visualitza</guimenu -> <guimenuitem ->Moure</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para -><action ->Moure</action -> el mapa actual</para -></listitem> +<term><menuchoice><guimenu>Visualitza</guimenu> <guimenuitem>Moure</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para><action>Moure</action> el mapa actual</para></listitem> </varlistentry> </variablelist> </para> @@ -782,62 +397,23 @@ or menu bars. --> </sect2> <sect2> -<title ->El menú <guimenu ->Arranjament</guimenu -></title> +<title>El menú <guimenu>Arranjament</guimenu></title> <para> <variablelist> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><guimenu ->Arranjament</guimenu -> <guimenuitem ->Mostra/Amaga la Barra d'Eines</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para -><action ->Mostra/Amaga la barra d'eines de &kgeography;.</action -></para -></listitem> +<term><menuchoice><guimenu>Arranjament</guimenu> <guimenuitem>Mostra/Amaga la Barra d'Eines</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para><action>Mostra/Amaga la barra d'eines de &kgeography;.</action></para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><guimenu ->Arranjament</guimenu -> <guimenuitem ->Configura Dreceres...</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para -><action ->Configura les dreceres de &kgeography;.</action -></para -></listitem> +<term><menuchoice><guimenu>Arranjament</guimenu> <guimenuitem>Configura Dreceres...</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para><action>Configura les dreceres de &kgeography;.</action></para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><guimenu ->Arranjament</guimenu -> <guimenuitem ->Configura la Barra d'Eines...</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para -><action ->Configura la barra d'eines &kgeography;.</action -></para -></listitem> +<term><menuchoice><guimenu>Arranjament</guimenu> <guimenuitem>Configura la Barra d'Eines...</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para><action>Configura la barra d'eines &kgeography;.</action></para></listitem> </varlistentry> </variablelist> @@ -845,18 +421,14 @@ or menu bars. --> </sect2> <sect2> -<title ->El Menú d'<guimenu ->Ajuda</guimenu -></title> +<title>El Menú d'<guimenu>Ajuda</guimenu></title> &help.menu.documentation; </sect2> </sect1> </chapter> <!--<chapter id="faq"> -<title ->Questions and Answers</title> +<title>Questions and Answers</title> &reporting.bugs; @@ -865,31 +437,24 @@ or menu bars. --> <qandaset id="faqlist"> <qandaentry> <question> -<para ->My Mouse doesn't work. How do I quit &kgeography;?</para> +<para>My Mouse doesn't work. How do I quit &kgeography;?</para> </question> <answer> -<para ->You silly goose! Check out the <link linkend="commands" ->Commands -Section</link -> for the answer.</para> +<para>You silly goose! Check out the <link linkend="commands">Commands +Section</link> for the answer.</para> </answer> </qandaentry> <qandaentry> <question> -<para ->Why can't I twiddle my documents?</para> +<para>Why can't I twiddle my documents?</para> </question> <answer> -<para ->You can only twiddle your documents if you have the foobar.lib +<para>You can only twiddle your documents if you have the foobar.lib installed.</para> </answer> </qandaentry> </qandaset> -</chapter ->--> +</chapter>--> <chapter id="credits"> @@ -898,59 +463,35 @@ contributors here. The license for your software should then be included below the credits with a reference to the appropriate license file included in the KDE distribution. --> -<title ->Credits i Llicència</title> +<title>Credits i Llicència</title> -<para ->&kgeography; </para> -<para ->Copyright del Programa 2004-2005 Albert Astals Cid <email ->tsdgeos@terra.es</email -> </para> +<para>&kgeography; </para> +<para>Copyright del Programa 2004-2005 Albert Astals Cid <email>tsdgeos@terra.es</email> </para> <!--<para> Contributors: <itemizedlist> -<listitem -><para ->Konqui the KDE Dragon <email ->konqui@kde.org</email -></para> +<listitem><para>Konqui the KDE Dragon <email>konqui@kde.org</email></para> </listitem> -<listitem -><para ->Tux the Linux Penguin <email ->tux@linux.org</email -></para> +<listitem><para>Tux the Linux Penguin <email>tux@linux.org</email></para> </listitem> </itemizedlist> -</para ->--> - -<para ->Documentació del Copyright © 2005 Anne-Marie Mahfouf <email ->annma@kde.org</email -> </para> - -<para ->Daniel Fortuny Anguera<email ->dfortuny@xtec.cat</email -></para -> +</para>--> + +<para>Documentació del Copyright © 2005 Anne-Marie Mahfouf <email>annma@kde.org</email> </para> + +<para>Daniel Fortuny Anguera<email>dfortuny@xtec.cat</email></para> &underFDL; &underGPL; </chapter> <appendix id="installation"> -<title ->Instal·lació</title> +<title>Instal·lació</title> <sect1 id="getting-kapp"> -<title ->Com obtenir &kgeography;</title> +<title>Com obtenir &kgeography;</title> &install.intro.documentation; </sect1> <sect1 id="compilation"> -<title ->Compilació i Instal·lació</title> +<title>Compilació i Instal·lació</title> &install.compile.documentation; </sect1> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/khangman/index.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/khangman/index.docbook index bb6ec2f01a5..ea224acd201 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/khangman/index.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/khangman/index.docbook @@ -4,25 +4,16 @@ <!ENTITY kappname "&khangman;"> <!ENTITY package "tdeedu"> <!ENTITY % addindex "IGNORE"> - <!ENTITY % Catalan "INCLUDE" -><!-- change language only here --> + <!ENTITY % Catalan "INCLUDE"><!-- change language only here --> ]> <book lang="&language;"> <bookinfo> -<title ->El manual de &khangman;</title> +<title>El manual de &khangman;</title> <authorgroup> -<author -><firstname ->Anne-Marie</firstname -> <surname ->Mahfouf</surname -> <affiliation -> <address ->&Anne-Marie.Mahfouf.mail;</address> +<author><firstname>Anne-Marie</firstname> <surname>Mahfouf</surname> <affiliation> <address>&Anne-Marie.Mahfouf.mail;</address> </affiliation> </author> &traductor.Antoni.Bella; @@ -30,468 +21,241 @@ <copyright> -<year ->2001</year -><year ->2005</year> -<holder ->&Anne-Marie.Mahfouf;</holder> +<year>2001</year><year>2005</year> +<holder>&Anne-Marie.Mahfouf;</holder> </copyright> -<legalnotice ->&FDLNotice;</legalnotice> +<legalnotice>&FDLNotice;</legalnotice> -<date ->2006-02-01</date> -<releaseinfo ->1.6</releaseinfo> +<date>2006-02-01</date> +<releaseinfo>1.6</releaseinfo> <abstract> -<para ->&khangman; és el clàssic joc del penjat per a la canalla, adaptat per a &kde;. </para> +<para>&khangman; és el clàssic joc del penjat per a la canalla, adaptat per a &kde;. </para> </abstract> <keywordset> -<keyword ->KDE</keyword> -<keyword ->tdeedu</keyword> -<keyword ->KHangMan</keyword> -<keyword ->penjat</keyword> -<keyword ->joc</keyword> -<keyword ->canalla</keyword> -<keyword ->paraules</keyword> +<keyword>KDE</keyword> +<keyword>tdeedu</keyword> +<keyword>KHangMan</keyword> +<keyword>penjat</keyword> +<keyword>joc</keyword> +<keyword>canalla</keyword> +<keyword>paraules</keyword> </keywordset> </bookinfo> <chapter id="introduction"> -<title ->Introducció</title> +<title>Introducció</title> -<para ->&khangman; és un joc basat en el conegut joc del penjat. Està dirigit a nens de 6 anys o més. Té quatre nivells de dificultat: Animals (noms d'animals), Fàcil, Mitjà i Difícil. Es tria una paraula aleatòriament, les lletres resten ocultes i s'ha d'endevinar la paraula provant una lletra rere l'altra. Cada vegada que s'escriu una lletra errònia es va dibuixant la imatge del penjat. Haureu d'endevinar-la abans de quedar penjat! Disposareu de 10 intents. </para> +<para>&khangman; és un joc basat en el conegut joc del penjat. Està dirigit a nens de 6 anys o més. Té quatre nivells de dificultat: Animals (noms d'animals), Fàcil, Mitjà i Difícil. Es tria una paraula aleatòriament, les lletres resten ocultes i s'ha d'endevinar la paraula provant una lletra rere l'altra. Cada vegada que s'escriu una lletra errònia es va dibuixant la imatge del penjat. Haureu d'endevinar-la abans de quedar penjat! Disposareu de 10 intents. </para> </chapter> <chapter id="using-khangman"> -<title ->Usar &khangman;</title> +<title>Usar &khangman;</title> <screenshot> -<screeninfo ->Aquesta és una instantània de &khangman; quan l'inicieu per primera vegada</screeninfo> +<screeninfo>Aquesta és una instantània de &khangman; quan l'inicieu per primera vegada</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="khangman1.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Instantània de &khangman;</phrase> + <phrase>Instantània de &khangman;</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> -<para ->Aquí podeu veure l'aspecte de &khangman; la primera vegada que s'executa. El nivell és "Animals", l'idioma és el per omissió (anglès en aquest cas, el per omissió serà el vostre idioma actual al &kde;, sempre que hi siguin les dades), el tema és de "Marí". Qualsevol canvi que feu en el nivell, l'idioma o el fons serà desat en el fitxer de configuració i restaurat a la següent partida. </para> +<para>Aquí podeu veure l'aspecte de &khangman; la primera vegada que s'executa. El nivell és "Animals", l'idioma és el per omissió (anglès en aquest cas, el per omissió serà el vostre idioma actual al &kde;, sempre que hi siguin les dades), el tema és de "Marí". Qualsevol canvi que feu en el nivell, l'idioma o el fons serà desat en el fitxer de configuració i restaurat a la següent partida. </para> -<para ->Si us plau, tingueu present el fàcil que resulta canviar el nivell i el tema, simplement fent clic sobre les llistes desplegables de la barra d'eines. Obtenir una nova paraula i sortir del joc també resulta fàcil fent clic sobre el corresponent botó de la barra d'eines. </para> +<para>Si us plau, tingueu present el fàcil que resulta canviar el nivell i el tema, simplement fent clic sobre les llistes desplegables de la barra d'eines. Obtenir una nova paraula i sortir del joc també resulta fàcil fent clic sobre el corresponent botó de la barra d'eines. </para> <sect1 id="general-usage"> -<title ->El seu ús en general</title> +<title>El seu ús en general</title> <!-- FIXME: A word cannot really be displayed and hidden at the same time, --> <!-- although I cannot think of a better way to phrase this --> -<para ->Es mostra una paraula amb les lletres ocultes pel símbol de guió pla (_). Sabreu quantes lletres hi han. Heu d'endevinar la mateixa provant una lletra rere l'altra. Heu d'introduir la lletra a la caixa d'entrada i prémer &Intro; o fer clic sobre el botó Prova per a veure si aquesta lletra pertany o no a la paraula. </para> +<para>Es mostra una paraula amb les lletres ocultes pel símbol de guió pla (_). Sabreu quantes lletres hi han. Heu d'endevinar la mateixa provant una lletra rere l'altra. Heu d'introduir la lletra a la caixa d'entrada i prémer &Intro; o fer clic sobre el botó Prova per a veure si aquesta lletra pertany o no a la paraula. </para> -<para ->La paraula s'escull aleatòriament i no sortirà dues vegades consecutives. </para> +<para>La paraula s'escull aleatòriament i no sortirà dues vegades consecutives. </para> -<important -><para ->Totes les paraules són substantius (ni verbs ni adjectius, &etc;).</para -></important> +<important><para>Totes les paraules són substantius (ni verbs ni adjectius, &etc;).</para></important> -<para ->Usualment no és important el que escriviu les lletres en majúscules o minúscules. El programa les converteix a minúscules (excepte l'alemany que respecta les paraules que comencen per majúscula). El programa farà això automàticament. </para> +<para>Usualment no és important el que escriviu les lletres en majúscules o minúscules. El programa les converteix a minúscules (excepte l'alemany que respecta les paraules que comencen per majúscula). El programa farà això automàticament. </para> -<para ->El nivell i l'idioma actuals són mostrats a la línia d'estat. </para> +<para>El nivell i l'idioma actuals són mostrats a la línia d'estat. </para> -<para ->Cada vegada que entreu una lletra que no es trobi a la paraula es dibuixarà una altra part del dibuix del penjat. Teniu 10 intents per a completar-la. Després dels quals es mostrarà la resposta correcta. </para> +<para>Cada vegada que entreu una lletra que no es trobi a la paraula es dibuixarà una altra part del dibuix del penjat. Teniu 10 intents per a completar-la. Després dels quals es mostrarà la resposta correcta. </para> -<para ->Hi ha quatre nivells: fàcil, mitjà, difícil i animals a més d'altres tòpics en alguns idiomes. El programa cerca tots els fitxers de dades disponibles per a tots els idiomes. </para> +<para>Hi ha quatre nivells: fàcil, mitjà, difícil i animals a més d'altres tòpics en alguns idiomes. El programa cerca tots els fitxers de dades disponibles per a tots els idiomes. </para> -<para ->En el nivell fàcil les paraules són molt simples, relacionades amb la vida diària. És adequat per a nens d'entre 6 i 9 anys. El nivell animals tan sols conté noms d'animals que poden resultar fàcils d'endevinar. Alguns són fàcils i d'altres més difícils. En el nivell mitjà les paraules són més llargues i amb més dificultat. Adequat per a nens majors de 9 anys. El nivell difícil és... difícil, &ead;, les paraules són complicades de lletrejar i no gaire conegudes. Aquest nivell és un repte fins i tot per als adults. </para> - -<para ->Una vegada que s'hagi endevinat una paraula (o el penjat s'hagi completat), se us demanarà si voleu seguir jugant i podreu respondre amb les tecles <keycap ->S</keycap -> o <keycap ->N</keycap ->, o fent clic amb el ratolí per a respondre sí o no. Si responeu <guilabel ->No</guilabel ->, es sortirà del joc. Si responeu <guilabel ->Sí</guilabel ->, apareixerà una altra paraula a punt per a ser endevinada. </para> - -<para ->Heu d'escriure la lletra que voleu provar en el camp d'entrada (el cursor del ratolí ja es troba allí) i prémer la tecla &Intro;. Si la lletra pertany a la paraula, es situa al seu lloc, tantes vegades com sigui necessari. Si la lletra no pertany a la paraula, es situa al camp d'errades i es dibuixa una part més del penjat. Disposeu de deu intents abans de perdre la partida i veure la paraula correcta. </para> - -<para ->Durant el joc, podreu escollir iniciar una nova partida seleccionant en el menú <guimenu ->Joc</guimenu -> l'opció <guimenuitem ->Nova</guimenuitem -> o clicant a sobre de la icona <guiicon ->Nova</guiicon -> de la barra d'eines. També podreu canviar el nivell usant el botó de nivell de la barra d'eines (això farà que aparegui una nova paraula per al nou nivell).</para> - -<para ->En futures millores (al &kde; 4) se us permetrà crear els vostres propis fitxers de paraules. </para> +<para>En el nivell fàcil les paraules són molt simples, relacionades amb la vida diària. És adequat per a nens d'entre 6 i 9 anys. El nivell animals tan sols conté noms d'animals que poden resultar fàcils d'endevinar. Alguns són fàcils i d'altres més difícils. En el nivell mitjà les paraules són més llargues i amb més dificultat. Adequat per a nens majors de 9 anys. El nivell difícil és... difícil, &ead;, les paraules són complicades de lletrejar i no gaire conegudes. Aquest nivell és un repte fins i tot per als adults. </para> + +<para>Una vegada que s'hagi endevinat una paraula (o el penjat s'hagi completat), se us demanarà si voleu seguir jugant i podreu respondre amb les tecles <keycap>S</keycap> o <keycap>N</keycap>, o fent clic amb el ratolí per a respondre sí o no. Si responeu <guilabel>No</guilabel>, es sortirà del joc. Si responeu <guilabel>Sí</guilabel>, apareixerà una altra paraula a punt per a ser endevinada. </para> + +<para>Heu d'escriure la lletra que voleu provar en el camp d'entrada (el cursor del ratolí ja es troba allí) i prémer la tecla &Intro;. Si la lletra pertany a la paraula, es situa al seu lloc, tantes vegades com sigui necessari. Si la lletra no pertany a la paraula, es situa al camp d'errades i es dibuixa una part més del penjat. Disposeu de deu intents abans de perdre la partida i veure la paraula correcta. </para> + +<para>Durant el joc, podreu escollir iniciar una nova partida seleccionant en el menú <guimenu>Joc</guimenu> l'opció <guimenuitem>Nova</guimenuitem> o clicant a sobre de la icona <guiicon>Nova</guiicon> de la barra d'eines. També podreu canviar el nivell usant el botó de nivell de la barra d'eines (això farà que aparegui una nova paraula per al nou nivell).</para> + +<para>En futures millores (al &kde; 4) se us permetrà crear els vostres propis fitxers de paraules. </para> </sect1> <sect1 id="languages"> -<title ->Jugar en idiomes diferents</title> -<para ->És possible jugar a &khangman; en vint-i-quatre idiomes: alemany, anglès, brasiler portuguès, búlgar, català, danès, eslovac, espanyol, finès, francès, holandès, hongarès, irlandès (gaèlic), italià, neerlandès, noruec (Bokmål), noruec (Nynorsk), portuguès, rus, serbi (llatí i ciríl·lic), suec, tajic, turc i txec. </para> - -<para ->Per omissió, després de la primera instal·lació de &khangman;, tan sols estaran disponibles l'anglès i el vostre idioma de &kde; sempre que tingueu instal·lat el seu paquet tde-i18n. Per exemple, si sou un usuari danès i teniu el danès al &kde;, al menú <guimenu ->Idiomes</guimenu -> veureu dos ítems: El danès per omissió i l'anglès com a segon idioma. </para> - -<para ->Encara podreu jugar a &khangman; en els altres idiomes. Això és tan fàcil com afegir-hi noves fonts de dades. Necessitareu connexió a la Internet. Feu clic sobre el menú <guimenu ->Fitxer</guimenu -> i llavores a <guimenu ->Obté paraules en un idioma nou...</guimenu ->. Apareixerà un diàleg, similar a aquest: </para> +<title>Jugar en idiomes diferents</title> +<para>És possible jugar a &khangman; en vint-i-quatre idiomes: alemany, anglès, brasiler portuguès, búlgar, català, danès, eslovac, espanyol, finès, francès, holandès, hongarès, irlandès (gaèlic), italià, neerlandès, noruec (Bokmål), noruec (Nynorsk), portuguès, rus, serbi (llatí i ciríl·lic), suec, tajic, turc i txec. </para> + +<para>Per omissió, després de la primera instal·lació de &khangman;, tan sols estaran disponibles l'anglès i el vostre idioma de &kde; sempre que tingueu instal·lat el seu paquet tde-i18n. Per exemple, si sou un usuari danès i teniu el danès al &kde;, al menú <guimenu>Idiomes</guimenu> veureu dos ítems: El danès per omissió i l'anglès com a segon idioma. </para> + +<para>Encara podreu jugar a &khangman; en els altres idiomes. Això és tan fàcil com afegir-hi noves fonts de dades. Necessitareu connexió a la Internet. Feu clic sobre el menú <guimenu>Fitxer</guimenu> i llavores a <guimenu>Obté paraules en un idioma nou...</guimenu>. Apareixerà un diàleg, similar a aquest: </para> <screenshot> -<screeninfo ->El diàleg Obté paraules en un idioma nou per a &khangman;</screeninfo> +<screeninfo>El diàleg Obté paraules en un idioma nou per a &khangman;</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="getnewstuff.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->El diàleg Obté paraules en un idioma nou per a &khangman;</phrase> + <phrase>El diàleg Obté paraules en un idioma nou per a &khangman;</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> -<para ->Feu clic sobre el nom de l'idioma que voleu instal·lar i llavors sobre el botó <guibutton ->Instal·la</guibutton ->. Un diàleg us anirà mostrant l'estat de la instal·lació: Quan s'hagi realitzat amb èxit feu clic a <guibutton ->Bé</guibutton -> per a tancar aquest diàleg informatiu i llavores sobre <guibutton ->Tanca</guibutton -> per a tancar el diàleg Obté paraules en un idioma nou (si desitgeu un altra idioma, repetiu aquestes passes). </para> - -<para ->Podeu canviar fàcilment l'idioma mitjançant el menú <guimenu ->Idioma</guimenu -> i escollint-ne un altre. </para> - -<para ->Si us plau, tingueu present que ara podeu escriure els caràcters especials per a un idioma en concret mostrant-los com a botons amb l'opció <interface ->Barra d'eines Caràcters especials</interface ->. Aquesta barra d'eines manté uns botons amb una icona per a cada caràcter especial, com per exemple la é en francès. Fent clic sobre el botó amb dit caràcter s'escriurà la lletra corresponent en la línia d'entrada i llavores l'haureu de validar prement &Intro;. Per descomptat també podreu usar la disposició del teclat corresponent a dit idioma. Aquesta barra d'eines es pot mostrar o ocultar. La vostra preferència serà restaurada la propera vegada que feu una partida a &khangman;. </para> - -<important -><para ->Si us plau, tingueu present que us caldran les fonts Arial i URW Bookman per tal de poder mostrar els caràcters especials en alguns idiomes. Segurament ja les teniu instal·lades i &khangman; les usarà automàticament. Si veieu quadres petits en comptes de lletres, això indicarà que no teniu instal·lada una d'aquestes fonts. Escriviu <command ->fonts:/</command -> a la barra Localització de &konqueror; per a comprovar quines fonts teniu instal·lades. </para -></important> +<para>Feu clic sobre el nom de l'idioma que voleu instal·lar i llavors sobre el botó <guibutton>Instal·la</guibutton>. Un diàleg us anirà mostrant l'estat de la instal·lació: Quan s'hagi realitzat amb èxit feu clic a <guibutton>Bé</guibutton> per a tancar aquest diàleg informatiu i llavores sobre <guibutton>Tanca</guibutton> per a tancar el diàleg Obté paraules en un idioma nou (si desitgeu un altra idioma, repetiu aquestes passes). </para> + +<para>Podeu canviar fàcilment l'idioma mitjançant el menú <guimenu>Idioma</guimenu> i escollint-ne un altre. </para> + +<para>Si us plau, tingueu present que ara podeu escriure els caràcters especials per a un idioma en concret mostrant-los com a botons amb l'opció <interface>Barra d'eines Caràcters especials</interface>. Aquesta barra d'eines manté uns botons amb una icona per a cada caràcter especial, com per exemple la é en francès. Fent clic sobre el botó amb dit caràcter s'escriurà la lletra corresponent en la línia d'entrada i llavores l'haureu de validar prement &Intro;. Per descomptat també podreu usar la disposició del teclat corresponent a dit idioma. Aquesta barra d'eines es pot mostrar o ocultar. La vostra preferència serà restaurada la propera vegada que feu una partida a &khangman;. </para> + +<important><para>Si us plau, tingueu present que us caldran les fonts Arial i URW Bookman per tal de poder mostrar els caràcters especials en alguns idiomes. Segurament ja les teniu instal·lades i &khangman; les usarà automàticament. Si veieu quadres petits en comptes de lletres, això indicarà que no teniu instal·lada una d'aquestes fonts. Escriviu <command>fonts:/</command> a la barra Localització de &konqueror; per a comprovar quines fonts teniu instal·lades. </para></important> </sect1> <sect1 id="few-tips"> -<title ->Uns quants consells</title> -<para ->Primer intenteu endevinar les vocals. Llavores proveu-ho amb les consonants més comuns: l, t, r, n, s </para> -<para ->Corresponentment: En els idiomes francès i anglès; si veieu <quote ->io</quote ->, tot seguit proveu amb una n. </para> -<para ->En el brasiler portuguès, català, espanyol i portuguès, els accents seran descoberts quan escriviu la vocal corresponent sense accentuar. Per exemple, totes les <quote ->a</quote -> accentuades seran mostrades automàticament amb l'accent quan escriviu <quote ->a</quote ->. Això serà així mentre l'opció <menuchoice -><guimenu ->Arranjament</guimenu -><guimenuitem ->Configura &khangman;</guimenuitem -> <guimenuitem ->Idiomes</guimenuitem -> <guimenuitem ->Escriu les lletres accentuades</guimenuitem -></menuchoice -> estigui sense marcar. Si ho està, llavores haureu d'escriure les lletres accentuades vosaltres mateixos. Quan escriviu <quote ->a</quote ->, tan sols es mostrarà <quote ->a</quote -> i quan escriviu ã es mostrarà aquesta lletra. </para> -<para ->Sabíeu que? A l'anglès, la lletra més comú és la e (12,7%), seguida per la t (9,1%), després la a (8,2%), i (7,0%) i n (6,7%). </para> +<title>Uns quants consells</title> +<para>Primer intenteu endevinar les vocals. Llavores proveu-ho amb les consonants més comuns: l, t, r, n, s </para> +<para>Corresponentment: En els idiomes francès i anglès; si veieu <quote>io</quote>, tot seguit proveu amb una n. </para> +<para>En el brasiler portuguès, català, espanyol i portuguès, els accents seran descoberts quan escriviu la vocal corresponent sense accentuar. Per exemple, totes les <quote>a</quote> accentuades seran mostrades automàticament amb l'accent quan escriviu <quote>a</quote>. Això serà així mentre l'opció <menuchoice><guimenu>Arranjament</guimenu><guimenuitem>Configura &khangman;</guimenuitem> <guimenuitem>Idiomes</guimenuitem> <guimenuitem>Escriu les lletres accentuades</guimenuitem></menuchoice> estigui sense marcar. Si ho està, llavores haureu d'escriure les lletres accentuades vosaltres mateixos. Quan escriviu <quote>a</quote>, tan sols es mostrarà <quote>a</quote> i quan escriviu ã es mostrarà aquesta lletra. </para> +<para>Sabíeu que? A l'anglès, la lletra més comú és la e (12,7%), seguida per la t (9,1%), després la a (8,2%), i (7,0%) i n (6,7%). </para> </sect1> </chapter> <chapter id="menus"> -<title ->Barra de menú i barra d'eines</title> +<title>Barra de menú i barra d'eines</title> <sect1 id="mainwindow"> -<title ->La finestra principal de &khangman;</title> - -<para ->El menú <guimenu ->Joc</guimenu -> disposa de 3 ítems: <guimenuitem ->Nova</guimenuitem ->, <guimenuitem ->Obté paraules en un idioma nou...</guimenuitem -> i <guimenuitem ->Abandona</guimenuitem ->.</para> - -<para -><guimenuitem ->Nova</guimenuitem -> obrirà una nova partida, &ead;, us presenta una nova paraula a endevinar, en el mateix nivell en el que us trobeu. <guimenuitem ->Obté paraules en un idioma nou...</guimenuitem -> mostrarà un diàleg per a permetre-us descarregar les dades en un nou idioma. Amb <guimenuitem ->Abandona</guimenuitem -> es sortirà del joc tancant la finestra principal i desant les preferències actuals en el fitxer de configuració.</para> - -<para ->El menú <guimenu ->Nivell</guimenu -> us permet escollir el nivell, &ead;, la dificultat de la paraula a endevinar. </para> - -<para ->El menú <guimenu ->Idiomes</guimenu -> us permet canviar l'idioma per a les paraules que es mostraran. </para> - -<para ->El menú <guimenu ->Aspecte</guimenu -> proposa dos temes: El <guimenuitem ->Tema marí</guimenuitem -> i el <guimenuitem ->Tema del desert</guimenuitem -> . Per a cada tema es canviaran els colors de fons i de font. </para> - -<para ->El menú <guimenuitem ->Arranjament</guimenuitem -> us permet configurar &khangman; de manera fàcil. Primer hi ha l'opció <guimenuitem ->Barres d'eines</guimenuitem -> i després <guimenuitem ->Mostra/Oculta línia d'estat</guimenuitem ->, donant-vos la possibilitat d'ocultar o mostrar les barres d'eines o la línia d'estat. </para> - -<para ->Hi ha dues barres d'eines: la principal que és la que apareix a dalt de tot amb els botons i les llistes desplegables, i la de <interface ->Caràcters especials</interface ->, que quan es mostra apareixerà a la part inferior. Aquesta barra d'eines té botons amb els caràcters especials per a cada idioma: lletres accentuades i d'altres caràcters especials. Això permet que els usuaris juguin amb facilitat en un altre idioma sense tenir que configurar una nova disposició del teclat. Feu clic sobre una d'aquestes lletres especials i serà mostrada com a la lletra seleccionada. Tot seguit premeu &Intro; per a fer que el programa miri si aquesta és present a la paraula. Aquesta barra d'eines la podeu ocultar d'acord a les vostres necessitats. Aquesta preferència serà desada al fitxer de configuració, per a que sigui restablerta la següent vegada que entreu a &khangman;. </para> +<title>La finestra principal de &khangman;</title> + +<para>El menú <guimenu>Joc</guimenu> disposa de 3 ítems: <guimenuitem>Nova</guimenuitem>, <guimenuitem>Obté paraules en un idioma nou...</guimenuitem> i <guimenuitem>Abandona</guimenuitem>.</para> + +<para><guimenuitem>Nova</guimenuitem> obrirà una nova partida, &ead;, us presenta una nova paraula a endevinar, en el mateix nivell en el que us trobeu. <guimenuitem>Obté paraules en un idioma nou...</guimenuitem> mostrarà un diàleg per a permetre-us descarregar les dades en un nou idioma. Amb <guimenuitem>Abandona</guimenuitem> es sortirà del joc tancant la finestra principal i desant les preferències actuals en el fitxer de configuració.</para> + +<para>El menú <guimenu>Nivell</guimenu> us permet escollir el nivell, &ead;, la dificultat de la paraula a endevinar. </para> + +<para>El menú <guimenu>Idiomes</guimenu> us permet canviar l'idioma per a les paraules que es mostraran. </para> + +<para>El menú <guimenu>Aspecte</guimenu> proposa dos temes: El <guimenuitem>Tema marí</guimenuitem> i el <guimenuitem>Tema del desert</guimenuitem> . Per a cada tema es canviaran els colors de fons i de font. </para> + +<para>El menú <guimenuitem>Arranjament</guimenuitem> us permet configurar &khangman; de manera fàcil. Primer hi ha l'opció <guimenuitem>Barres d'eines</guimenuitem> i després <guimenuitem>Mostra/Oculta línia d'estat</guimenuitem>, donant-vos la possibilitat d'ocultar o mostrar les barres d'eines o la línia d'estat. </para> + +<para>Hi ha dues barres d'eines: la principal que és la que apareix a dalt de tot amb els botons i les llistes desplegables, i la de <interface>Caràcters especials</interface>, que quan es mostra apareixerà a la part inferior. Aquesta barra d'eines té botons amb els caràcters especials per a cada idioma: lletres accentuades i d'altres caràcters especials. Això permet que els usuaris juguin amb facilitat en un altre idioma sense tenir que configurar una nova disposició del teclat. Feu clic sobre una d'aquestes lletres especials i serà mostrada com a la lletra seleccionada. Tot seguit premeu &Intro; per a fer que el programa miri si aquesta és present a la paraula. Aquesta barra d'eines la podeu ocultar d'acord a les vostres necessitats. Aquesta preferència serà desada al fitxer de configuració, per a que sigui restablerta la següent vegada que entreu a &khangman;. </para> <tip> -<para ->Per descomptat és possible moure les barres d'eines al voltant. Poseu el cursor del ratolí en la petita nansa que hi ha a l'esquerra de la barra d'eines, premeu el &BER; i arrossegueu-la per a situar-la en el punt de la pantalla a on preferiu. Si apunteu el ratolí a sobre d'una de les barres d'eines i premeu el botó dret del ratolí us apareixerà un menú de context, aquest us permetrà escollir diferents opcions per a dita barra d'eines. </para> +<para>Per descomptat és possible moure les barres d'eines al voltant. Poseu el cursor del ratolí en la petita nansa que hi ha a l'esquerra de la barra d'eines, premeu el &BER; i arrossegueu-la per a situar-la en el punt de la pantalla a on preferiu. Si apunteu el ratolí a sobre d'una de les barres d'eines i premeu el botó dret del ratolí us apareixerà un menú de context, aquest us permetrà escollir diferents opcions per a dita barra d'eines. </para> </tip> -<para -><guimenuitem ->Configura dreceres...</guimenuitem -> és una opció estàndard del &kde;, aquesta us permetrà escollir diferents dreceres de teclat per a diferents accions. Per exemple, <keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->Q</keycap -></keycombo -> és la drecera estàndard per <guimenuitem ->Abandona</guimenuitem -> (sortir de l'aplicació).</para> -<para -><guimenuitem ->Configura barres d'eines...</guimenuitem -> també és un ítem de menú estàndard del &kde;, aquest us permetrà afegir o suprimir ítems des de la barra d'eines.</para> +<para><guimenuitem>Configura dreceres...</guimenuitem> és una opció estàndard del &kde;, aquesta us permetrà escollir diferents dreceres de teclat per a diferents accions. Per exemple, <keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>Q</keycap></keycombo> és la drecera estàndard per <guimenuitem>Abandona</guimenuitem> (sortir de l'aplicació).</para> +<para><guimenuitem>Configura barres d'eines...</guimenuitem> també és un ítem de menú estàndard del &kde;, aquest us permetrà afegir o suprimir ítems des de la barra d'eines.</para> <screenshot> -<screeninfo ->Tema desert de &khangman;</screeninfo> +<screeninfo>Tema desert de &khangman;</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="khangman2.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Tema desert de &khangman;</phrase> + <phrase>Tema desert de &khangman;</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> -<para ->Aquí teniu &khangman; amb el tema desert, l'idioma català amb el nivell Fàcil. Aquí es mostra la barra d'eines de <interface ->Caràcters</interface ->.</para> - -<para ->El nivell s'escull amb una llista desplegable en la barra d'eines o el menú <guimenu ->Nivell</guimenu -> en la barra de menú. Els nivells són <guimenuitem ->Fàcil</guimenuitem ->, <guimenuitem ->Mitjà</guimenuitem ->, <guimenuitem ->Animals</guimenuitem -> i <guimenuitem ->Difícil</guimenuitem ->. Fàcil està relacionat als objectes comuns que pot conèixer un nen de sis o set anys. El mitjà és un pel més desafiant, el difícil és realment difícil i animals tan sols són noms d'animals. </para> - -<para ->Totes les paraules són substantius. Ni verbs, ni adjectius. El nivell escollit és el que es mostra a la línia d'estat.</para> -<para ->En el camp d'entrada tan sols està permès escriure-hi lletres.</para> +<para>Aquí teniu &khangman; amb el tema desert, l'idioma català amb el nivell Fàcil. Aquí es mostra la barra d'eines de <interface>Caràcters</interface>.</para> + +<para>El nivell s'escull amb una llista desplegable en la barra d'eines o el menú <guimenu>Nivell</guimenu> en la barra de menú. Els nivells són <guimenuitem>Fàcil</guimenuitem>, <guimenuitem>Mitjà</guimenuitem>, <guimenuitem>Animals</guimenuitem> i <guimenuitem>Difícil</guimenuitem>. Fàcil està relacionat als objectes comuns que pot conèixer un nen de sis o set anys. El mitjà és un pel més desafiant, el difícil és realment difícil i animals tan sols són noms d'animals. </para> + +<para>Totes les paraules són substantius. Ni verbs, ni adjectius. El nivell escollit és el que es mostra a la línia d'estat.</para> +<para>En el camp d'entrada tan sols està permès escriure-hi lletres.</para> </sect1> <sect1 id="settings"> -<title ->Paràmetres disponibles</title> -<para ->Es proveeix una barra d'eines de ràpid accés per a algunes opcions. Podeu fer clic sobre un botó per a obtenir una nova partida (&ead;, una nova paraula), o per a sortir del joc. El nivell i el tema es poden canviar amb facilitat mitjançant dues llistes desplegables a la barra d'eines. </para> -<para ->A <guimenu ->Arranjament</guimenu ->, <guimenu ->Configura &khangman;...</guimenu -> trobareu tres pestanyes. La primera és la de paràmetres <guimenu ->General</guimenu ->. </para> +<title>Paràmetres disponibles</title> +<para>Es proveeix una barra d'eines de ràpid accés per a algunes opcions. Podeu fer clic sobre un botó per a obtenir una nova partida (&ead;, una nova paraula), o per a sortir del joc. El nivell i el tema es poden canviar amb facilitat mitjançant dues llistes desplegables a la barra d'eines. </para> +<para>A <guimenu>Arranjament</guimenu>, <guimenu>Configura &khangman;...</guimenu> trobareu tres pestanyes. La primera és la de paràmetres <guimenu>General</guimenu>. </para> <sect2 id="general-settings"> -<title ->Paràmetres General</title> +<title>Paràmetres General</title> <screenshot> -<screeninfo ->Paràmetres generals de &khangman;</screeninfo> +<screeninfo>Paràmetres generals de &khangman;</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="settings1.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Paràmetres generals de &khangman;</phrase> + <phrase>Paràmetres generals de &khangman;</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> -<para -><guilabel ->Requereix més intents per a lletres duplicades</guilabel ->: Per omissió aquesta opció està sense marcar. En aquest estat, si trieu la lletra "a" i aquesta apareix diverses vegades a la paraula, llavores es mostraran totes. Per exemple, si la paraula és "potato" i trieu la "o", es mostraran ambdues. Però si marqueu aquesta opció, tan sols es mostrarà la primera "o", de manera que per a veure l'altra haureu de tornar a triar altra vegada la segona "o". Això incrementa la dificultat. </para> +<para><guilabel>Requereix més intents per a lletres duplicades</guilabel>: Per omissió aquesta opció està sense marcar. En aquest estat, si trieu la lletra "a" i aquesta apareix diverses vegades a la paraula, llavores es mostraran totes. Per exemple, si la paraula és "potato" i trieu la "o", es mostraran ambdues. Però si marqueu aquesta opció, tan sols es mostrarà la primera "o", de manera que per a veure l'altra haureu de tornar a triar altra vegada la segona "o". Això incrementa la dificultat. </para> -<para -><guilabel ->No mostris el diàleg 'Enhorabona! Heu guanyat!'</guilabel ->: Per omissió aquesta opció està sense marcar, el qual vol dir que quan guanyeu una partida, es mostrarà una caixa de missatge dient que heu guanyat i per a demanar-vos si voleu jugar una altra paraula. Però si marqueu aquesta opció, aquest diàleg no serà mostrat més, en el seu lloc s'iniciarà una nova partida després de 3 segons. </para> +<para><guilabel>No mostris el diàleg 'Enhorabona! Heu guanyat!'</guilabel>: Per omissió aquesta opció està sense marcar, el qual vol dir que quan guanyeu una partida, es mostrarà una caixa de missatge dient que heu guanyat i per a demanar-vos si voleu jugar una altra paraula. Però si marqueu aquesta opció, aquest diàleg no serà mostrat més, en el seu lloc s'iniciarà una nova partida després de 3 segons. </para> -<para ->En la secció Sons, si marqueu <guilabel ->Habilita els sons</guilabel -> es reproduirà un so en una nova partida i un altra so quan es guanyi. </para> +<para>En la secció Sons, si marqueu <guilabel>Habilita els sons</guilabel> es reproduirà un so en una nova partida i un altra so quan es guanyi. </para> </sect2> <sect2 id="languages-settings"> -<title ->Paràmetres Idiomes</title> -<para ->La pestanya d'opcions <guilabel ->Idiomes</guilabel -> us permet establir algunes opcions específiques per a alguns idiomes. Si aquestes opcions no estan disponibles per a l'idioma que esteu usant es tornarà grisa, de manera que restarà deshabilitada per a que no la pugueu escollir. </para> +<title>Paràmetres Idiomes</title> +<para>La pestanya d'opcions <guilabel>Idiomes</guilabel> us permet establir algunes opcions específiques per a alguns idiomes. Si aquestes opcions no estan disponibles per a l'idioma que esteu usant es tornarà grisa, de manera que restarà deshabilitada per a que no la pugueu escollir. </para> <screenshot> -<screeninfo ->Paràmetres d'idioma per a &khangman;</screeninfo> +<screeninfo>Paràmetres d'idioma per a &khangman;</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="settings2.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Paràmetres d'idioma per a &khangman;</phrase> + <phrase>Paràmetres d'idioma per a &khangman;</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> -<para ->Alguns idiomes tenen consells per ajudar-vos a endevinar la paraula. Aquest es mostrarà amb un clic dret i oferirà una descripció curta de la paraula. Si <guimenuitem ->Mostra els consells</guimenuitem -> estan habilitats a la configuració, podreu fer clic amb el &BDR; a qualsevol lloc de la partida i obtindreu un consell que es mostrarà durant quatre segons. Aquest us ajudarà a endevinar la paraula amb més facilitat. </para> +<para>Alguns idiomes tenen consells per ajudar-vos a endevinar la paraula. Aquest es mostrarà amb un clic dret i oferirà una descripció curta de la paraula. Si <guimenuitem>Mostra els consells</guimenuitem> estan habilitats a la configuració, podreu fer clic amb el &BDR; a qualsevol lloc de la partida i obtindreu un consell que es mostrarà durant quatre segons. Aquest us ajudarà a endevinar la paraula amb més facilitat. </para> -<para -><guilabel ->Escriu les lletres accentuades</guilabel -> està disponible per al brasiler portuguès, el català, el portuguès i l'espanyol . Si la marqueu, llavors haureu d'escriure totes les vocals amb accent (com ã). Però si resta sense marcar, quan escriviu qualsevol vocal, es mostraran totes sense importar si estan o no amb accent. </para> +<para><guilabel>Escriu les lletres accentuades</guilabel> està disponible per al brasiler portuguès, el català, el portuguès i l'espanyol . Si la marqueu, llavors haureu d'escriure totes les vocals amb accent (com ã). Però si resta sense marcar, quan escriviu qualsevol vocal, es mostraran totes sense importar si estan o no amb accent. </para> </sect2> <sect2 id="timers-settings"> -<title ->Paràmetres Temps</title> -<para ->La pestanya de paràmetres <guilabel ->Temporitzadors</guilabel -> us permet establir <guilabel ->Posa la durada de la visualització del rètol</guilabel -> i <guilabel ->Posa el temps per a les lletres ja mostrades</guilabel ->. </para> +<title>Paràmetres Temps</title> +<para>La pestanya de paràmetres <guilabel>Temporitzadors</guilabel> us permet establir <guilabel>Posa la durada de la visualització del rètol</guilabel> i <guilabel>Posa el temps per a les lletres ja mostrades</guilabel>. </para> <screenshot> -<screeninfo ->Paràmetres de temps per a &khangman;</screeninfo> +<screeninfo>Paràmetres de temps per a &khangman;</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="settings3.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Paràmetres de temps per a &khangman;</phrase> + <phrase>Paràmetres de temps per a &khangman;</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> -<para -><guilabel ->Posa la durada de la visualització del rètol</guilabel -> us permet establir un tems gran per a mostrar el rètol. Això és necessari per a incrementar el temps i permetre a la canalla que ho llegeixi, doncs no són adults. </para> +<para><guilabel>Posa la durada de la visualització del rètol</guilabel> us permet establir un tems gran per a mostrar el rètol. Això és necessari per a incrementar el temps i permetre a la canalla que ho llegeixi, doncs no són adults. </para> -<para -><guilabel ->Posa el temps per mostrar les lletres ja intentades</guilabel -> us permet variar el temps per as mostrar el consell de lletres ja intentades. Aquest consell és un rètol que apareixerà quan trieu una lletra que ja s'ha provat. Alguna gent no el voldrà veure mentre que a la canalla li caldrà temps per aprendre. </para> +<para><guilabel>Posa el temps per mostrar les lletres ja intentades</guilabel> us permet variar el temps per as mostrar el consell de lletres ja intentades. Aquest consell és un rètol que apareixerà quan trieu una lletra que ja s'ha provat. Alguna gent no el voldrà veure mentre que a la canalla li caldrà temps per aprendre. </para> </sect2> @@ -500,347 +264,115 @@ </chapter> <chapter id="commands"> -<title ->Referència de comandaments</title> +<title>Referència de comandaments</title> <sect1 id="khangman-mainwindow"> -<title ->Menús i dreceres de teclat</title> +<title>Menús i dreceres de teclat</title> <sect2> -<title ->El menú <guimenu ->Joc</guimenu -></title> +<title>El menú <guimenu>Joc</guimenu></title> <variablelist> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->N</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Joc</guimenu -> <guimenuitem ->Nova</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para -><action ->Nova</action -> partida (&ead;, nova paraula)</para -></listitem> +<term><menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>N</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Joc</guimenu> <guimenuitem>Nova</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para><action>Nova</action> partida (&ead;, nova paraula)</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->G</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Joc</guimenu -> <guimenuitem ->Obté paraules en un idioma nou...</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para ->El diàleg KNewStuff <action ->mostra</action -> la llista de totes les dades disponibles en els diferents idiomes. </para -></listitem> +<term><menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>G</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Joc</guimenu> <guimenuitem>Obté paraules en un idioma nou...</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para>El diàleg KNewStuff <action>mostra</action> la llista de totes les dades disponibles en els diferents idiomes. </para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->Q</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Joc</guimenu -> <guimenuitem ->Abandona</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para -><action ->Surt</action -> de &khangman;</para -></listitem> +<term><menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>Q</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Joc</guimenu> <guimenuitem>Abandona</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para><action>Surt</action> de &khangman;</para></listitem> </varlistentry> </variablelist> </sect2> <sect2> -<title ->El menú <guimenu ->Nivell</guimenu -></title> +<title>El menú <guimenu>Nivell</guimenu></title> <variablelist> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><guimenu ->Nivell</guimenu -> <guimenuitem ->Animals</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para ->Es <action ->tria</action -> la llista a endevinar de paraules d'animals</para -></listitem> +<term><menuchoice><guimenu>Nivell</guimenu> <guimenuitem>Animals</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para>Es <action>tria</action> la llista a endevinar de paraules d'animals</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><guimenu ->Nivell</guimenu -> <guimenuitem ->Fàcil</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para ->Es <action ->tria</action -> la llista a endevinar de paraules fàcils</para -></listitem> +<term><menuchoice><guimenu>Nivell</guimenu> <guimenuitem>Fàcil</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para>Es <action>tria</action> la llista a endevinar de paraules fàcils</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><guimenu ->Nivell</guimenu -> <guimenuitem ->Mitjà</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para ->Es <action ->tria</action -> la llista a endevinar de paraules de nivell mitjà</para -></listitem> +<term><menuchoice><guimenu>Nivell</guimenu> <guimenuitem>Mitjà</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para>Es <action>tria</action> la llista a endevinar de paraules de nivell mitjà</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><guimenu ->Nivell</guimenu -> <guimenuitem ->Difícil</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para ->Es <action ->tria</action -> la llista a endevinar de paraules difícils</para -></listitem> +<term><menuchoice><guimenu>Nivell</guimenu> <guimenuitem>Difícil</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para>Es <action>tria</action> la llista a endevinar de paraules difícils</para></listitem> </varlistentry> </variablelist> </sect2> <sect2> -<title ->El menú <guimenu ->Idiomes</guimenu -></title> +<title>El menú <guimenu>Idiomes</guimenu></title> <variablelist> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><guimenu ->Idiomes</guimenu -> <guimenuitem ->Anglès</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para ->Es <action ->tria</action -> l'idioma anglès per a les paraules a endevinar.</para> -<para ->Tots els altres idiomes instal·lats també són mostrats com a ítems en aquest menú.</para -></listitem> +<term><menuchoice><guimenu>Idiomes</guimenu> <guimenuitem>Anglès</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para>Es <action>tria</action> l'idioma anglès per a les paraules a endevinar.</para> +<para>Tots els altres idiomes instal·lats també són mostrats com a ítems en aquest menú.</para></listitem> </varlistentry> </variablelist> </sect2> <sect2> -<title ->El menú <guimenu ->Aspecte</guimenu -></title> +<title>El menú <guimenu>Aspecte</guimenu></title> <variablelist> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><guimenu ->Aspecte</guimenu -> <guimenuitem ->Tema marí</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para ->Es <action ->tria</action -> la imatge de fons marina i els colors de font associats</para -></listitem> +<term><menuchoice><guimenu>Aspecte</guimenu> <guimenuitem>Tema marí</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para>Es <action>tria</action> la imatge de fons marina i els colors de font associats</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><guimenu ->Aspecte</guimenu -> <guimenuitem ->Tema desert</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para ->Es <action ->tria</action -> la imatge de fons desert i els colors de font associats</para -></listitem> +<term><menuchoice><guimenu>Aspecte</guimenu> <guimenuitem>Tema desert</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para>Es <action>tria</action> la imatge de fons desert i els colors de font associats</para></listitem> </varlistentry> </variablelist> </sect2> <sect2> -<title ->El menú <guimenu ->Arranjament</guimenu -></title> +<title>El menú <guimenu>Arranjament</guimenu></title> <variablelist> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><guimenu ->Arranjament</guimenu -> <guimenuitem ->Barres d'eines</guimenuitem -> <guimenuitem ->Principal (&khangman;)</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para -><action ->Mostra/Oculta</action -> la barra d'eines principal</para -></listitem> +<term><menuchoice><guimenu>Arranjament</guimenu> <guimenuitem>Barres d'eines</guimenuitem> <guimenuitem>Principal (&khangman;)</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para><action>Mostra/Oculta</action> la barra d'eines principal</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><guimenu ->Arranjament</guimenu -> <guimenuitem ->Barres d'eines</guimenuitem -> <guimenuitem ->Caràcters especials (&khangman;)</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para -><action ->Mostra/Oculta</action -> la barra d'eines amb els caràcters especials</para -></listitem> +<term><menuchoice><guimenu>Arranjament</guimenu> <guimenuitem>Barres d'eines</guimenuitem> <guimenuitem>Caràcters especials (&khangman;)</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para><action>Mostra/Oculta</action> la barra d'eines amb els caràcters especials</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><guimenu ->Arranjament</guimenu -> <guimenuitem ->Mostra/Oculta línia d'estat</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para -><action ->Mostra/Oculta</action -> la línia d'estat</para -></listitem> +<term><menuchoice><guimenu>Arranjament</guimenu> <guimenuitem>Mostra/Oculta línia d'estat</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para><action>Mostra/Oculta</action> la línia d'estat</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><guimenu ->Arranjament</guimenu -> <guimenuitem ->Configura dreceres...</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para -><action ->Obre</action -> un diàleg d'opció estàndard de KDE que us permet escollir diferents dreceres de teclat per a accions diferents. </para -></listitem> +<term><menuchoice><guimenu>Arranjament</guimenu> <guimenuitem>Configura dreceres...</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para><action>Obre</action> un diàleg d'opció estàndard de KDE que us permet escollir diferents dreceres de teclat per a accions diferents. </para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><guimenu ->Arranjament</guimenu -> <guimenuitem ->Configura barres d'eines...</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para -><action ->Configura</action -> els ítems que desitgeu posar a la barra d'eines </para -></listitem> +<term><menuchoice><guimenu>Arranjament</guimenu> <guimenuitem>Configura barres d'eines...</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para><action>Configura</action> els ítems que desitgeu posar a la barra d'eines </para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><guimenu ->Arranjament</guimenu -> <guimenuitem ->Configura &khangman;...</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para -><action ->Mostra</action -> el diàleg d'arranjament de &khangman; </para -></listitem> +<term><menuchoice><guimenu>Arranjament</guimenu> <guimenuitem>Configura &khangman;...</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para><action>Mostra</action> el diàleg d'arranjament de &khangman; </para></listitem> </varlistentry> </variablelist> @@ -848,97 +380,38 @@ </sect2> <sect2> -<title ->El menú <guimenu ->Ajuda</guimenu -></title> +<title>El menú <guimenu>Ajuda</guimenu></title> &help.menu.documentation; </sect2> </sect1> </chapter> <chapter id="developers"> -<title ->Guia per a desenvolupadors de &khangman;</title> +<title>Guia per a desenvolupadors de &khangman;</title> <sect1 id="changing-words"> -<title ->Com afegir paraules en un nou idioma per al joc</title> - -<para ->Gràcies a l'Stefan Asserhäll, és molt fàcil afegir un nou idioma directament al joc. El procés aquí descrit també es troba en la carpeta font anomenada <filename class="directory" ->khangman</filename ->, en el fitxer <filename ->README.languages</filename ->. Si us plau, seguiu el procediment i envieu-me els fitxer amb tar i comprimits amb gzip a annemarie.mahfouf@free.fr. </para> -<para ->Els vint-i-quatre idiomes disponibles posats per codi són: bg, ca, cs, da, de, en, es, fr, fi, ga, hu, it, nb, nl, nn, pt, pt_BR, ru, sl, sr, sr@Ltn, sv, tg i tr. Si el vostre codi d'idioma no és algun d'aquests, podeu procedir a afegir-lo. </para> -<para ->La majoria d'aquestes dades s'hauran de completar per a incloure <emphasis ->consells</emphasis ->, si us plau mireu a sota. Dades completes: tan sols 'bg', 'de', 'fr', 'en' o 'it' tenen consells, els altres idiomes s'han d'actualitzar el més aviat possible. </para> -<para ->Assegureu-vos que esteu treballant amb les últimes fonts trunk del svn de &khangman; fent un <screen -><userinput -><command> +<title>Com afegir paraules en un nou idioma per al joc</title> + +<para>Gràcies a l'Stefan Asserhäll, és molt fàcil afegir un nou idioma directament al joc. El procés aquí descrit també es troba en la carpeta font anomenada <filename class="directory">khangman</filename>, en el fitxer <filename>README.languages</filename>. Si us plau, seguiu el procediment i envieu-me els fitxer amb tar i comprimits amb gzip a annemarie.mahfouf@free.fr. </para> +<para>Els vint-i-quatre idiomes disponibles posats per codi són: bg, ca, cs, da, de, en, es, fr, fi, ga, hu, it, nb, nl, nn, pt, pt_BR, ru, sl, sr, sr@Ltn, sv, tg i tr. Si el vostre codi d'idioma no és algun d'aquests, podeu procedir a afegir-lo. </para> +<para>La majoria d'aquestes dades s'hauran de completar per a incloure <emphasis>consells</emphasis>, si us plau mireu a sota. Dades completes: tan sols 'bg', 'de', 'fr', 'en' o 'it' tenen consells, els altres idiomes s'han d'actualitzar el més aviat possible. </para> +<para>Assegureu-vos que esteu treballant amb les últimes fonts trunk del svn de &khangman; fent un <screen><userinput><command> svn up khangman -</command -></userinput -></screen -> en el mòdul tdeedu. Llavores <screen -><userinput -><command> +</command></userinput></screen> en el mòdul tdeedu. Llavores <screen><userinput><command> cd tdeedu/khangman -</command -></userinput -></screen> +</command></userinput></screen> </para> -<para ->Les paraules estan desades en 4 fitxers separats, un per a cada nivell. Els fitxers estan en <filename class="directory" ->/khangman/data/codi_idioma</filename ->. El fitxer <filename ->easy.txt</filename -> és per al nivell fàcil, <filename ->medium.txt</filename ->és per al nivell mitjà, <filename ->animals.txt</filename -> és per al nivell d'animalons i <filename ->hard.txt</filename -> és per al nivell difícil.</para> -<para ->L'anglès és l'idioma per omissió i és l'únic idioma inclòs amb &khangman;. Totes les altres dades d'idioma es troben en el paquet kde-l10n corresponent. </para> +<para>Les paraules estan desades en 4 fitxers separats, un per a cada nivell. Els fitxers estan en <filename class="directory">/khangman/data/codi_idioma</filename>. El fitxer <filename>easy.txt</filename> és per al nivell fàcil, <filename>medium.txt</filename>és per al nivell mitjà, <filename>animals.txt</filename> és per al nivell d'animalons i <filename>hard.txt</filename> és per al nivell difícil.</para> +<para>L'anglès és l'idioma per omissió i és l'únic idioma inclòs amb &khangman;. Totes les altres dades d'idioma es troben en el paquet kde-l10n corresponent. </para> <procedure> -<step -><para ->Introduïu els següents comandaments en una &konsole; per a crear la carpeta i els fitxers per al nou idioma:</para> +<step><para>Introduïu els següents comandaments en una &konsole; per a crear la carpeta i els fitxers per al nou idioma:</para> <!-- Do not wrap or indent the next line, it's white space sensitive --> -<screen -><userinput -><command ->./add_language <replaceable ->codi_idioma</replaceable -></command -></userinput -></screen> -<para ->Aquí haureu de substituir <replaceable ->codi_idioma</replaceable -> amb el codi real del vostre idioma.</para> +<screen><userinput><command>./add_language <replaceable>codi_idioma</replaceable></command></userinput></screen> +<para>Aquí haureu de substituir <replaceable>codi_idioma</replaceable> amb el codi real del vostre idioma.</para> </step> <step> -<para ->Els fitxers ara usen el format de kvtml. L'etiqueta <sgmltag class="starttag" ->o</sgmltag -> és per a la paraula i l'etiqueta <sgmltag class="starttag" ->t</sgmltag -> és per al consell respectiu. Mireu d'emparellar dit consell amb el nivell de dificultat en el que es troba dita paraula. El nivell <quote ->Fàcil</quote -> requereix d'un consell fàcil però ja en el nivell <quote ->Difícil</quote -> es pot emprar una definició de diccionari. Intenteu no usar paraules de la mateixa família en el consell, això resultaria realment contradictori en resultar molt més fàcil de resoldre! </para> -<para ->El següent és un exemple d'un fitxer kvtml:</para> -<programlisting -><markup> +<para>Els fitxers ara usen el format de kvtml. L'etiqueta <sgmltag class="starttag">o</sgmltag> és per a la paraula i l'etiqueta <sgmltag class="starttag">t</sgmltag> és per al consell respectiu. Mireu d'emparellar dit consell amb el nivell de dificultat en el que es troba dita paraula. El nivell <quote>Fàcil</quote> requereix d'un consell fàcil però ja en el nivell <quote>Difícil</quote> es pot emprar una definició de diccionari. Intenteu no usar paraules de la mateixa família en el consell, això resultaria realment contradictori en resultar molt més fàcil de resoldre! </para> +<para>El següent és un exemple d'un fitxer kvtml:</para> +<programlisting><markup> <?xml version="1.0"?> <!DOCTYPE kvtml SYSTEM "kvoctrain.dtd"> <kvtml> @@ -949,167 +422,70 @@ cd tdeedu/khangman ... ... </kvtml> -</markup -></programlisting> +</markup></programlisting> </step> <step> -<para ->Editeu tots els fitxers de text en la nova carpeta amb un editor de text, i substituïu cada paraula entre l'etiqueta <sgmltag class="starttag" ->o</sgmltag -> amb una paraula traduïda i cada consell entre l'etiqueta <sgmltag class="starttag" ->t</sgmltag -> amb un consell traduït. No és realment important que es mantingui el significat exacte, però manteniu la llargària i la dificultat del nivell. Podeu incloure paraules amb espais en blanc o guionets. Si us plau, contacteu amb &Anne-Marie.Mahfouf; <email ->annemarie.mahfouf@free.fr</email -> si ha cap assumpte especial relacionat amb el vostre idioma i puc adaptar-hi el codi (en especial els caràcters especials i els accentuats).</para -> +<para>Editeu tots els fitxers de text en la nova carpeta amb un editor de text, i substituïu cada paraula entre l'etiqueta <sgmltag class="starttag">o</sgmltag> amb una paraula traduïda i cada consell entre l'etiqueta <sgmltag class="starttag">t</sgmltag> amb un consell traduït. No és realment important que es mantingui el significat exacte, però manteniu la llargària i la dificultat del nivell. Podeu incloure paraules amb espais en blanc o guionets. Si us plau, contacteu amb &Anne-Marie.Mahfouf; <email>annemarie.mahfouf@free.fr</email> si ha cap assumpte especial relacionat amb el vostre idioma i puc adaptar-hi el codi (en especial els caràcters especials i els accentuats).</para> -<para ->Simplement podeu traduir les paraules però després també les haureu d'adaptar al nivell i afegir-n'hi de noves, si així ho voleu. Per exemple, <quote ->taula</quote -> és al nivell fàcil en anglès però al vostre idioma aquesta podria ser de nivell mitjà. Trobeu-vos lliure d'adaptar els fitxers al que necessita el vostre idioma. El nombre de paraules en un fitxer no és important, se n'hi poden afegir tantes com es vulgui.</para> - -<para ->Recordeu que totes les paraules són substantius.</para> - -<para ->Tingueu en compte que haureu d'emprar el <emphasis role="bold" ->codificat UTF-8</emphasis -> per a editar els fitxers. Si el vostre editor no ho pot fer, proveu a usar el &kwrite; o el &kate;. Quan obriu un fitxer amb qualsevol d'aquests dos editors podeu seleccionar el codificat amb la llista desplegable que hi ha a la part superior del diàleg per obrir fitxers.</para> - -<para ->Si us plau, manteniu els noms de fitxer actuals (en anglès) en el vostre directori <replaceable ->codi_idioma</replaceable ->.</para> +<para>Simplement podeu traduir les paraules però després també les haureu d'adaptar al nivell i afegir-n'hi de noves, si així ho voleu. Per exemple, <quote>taula</quote> és al nivell fàcil en anglès però al vostre idioma aquesta podria ser de nivell mitjà. Trobeu-vos lliure d'adaptar els fitxers al que necessita el vostre idioma. El nombre de paraules en un fitxer no és important, se n'hi poden afegir tantes com es vulgui.</para> + +<para>Recordeu que totes les paraules són substantius.</para> + +<para>Tingueu en compte que haureu d'emprar el <emphasis role="bold">codificat UTF-8</emphasis> per a editar els fitxers. Si el vostre editor no ho pot fer, proveu a usar el &kwrite; o el &kate;. Quan obriu un fitxer amb qualsevol d'aquests dos editors podeu seleccionar el codificat amb la llista desplegable que hi ha a la part superior del diàleg per obrir fitxers.</para> + +<para>Si us plau, manteniu els noms de fitxer actuals (en anglès) en el vostre directori <replaceable>codi_idioma</replaceable>.</para> </step> <step> -<para ->Introduïu el següent comandament per a instal·lar els nous fitxers de dades:</para> -<screen -><userinput -><command ->make</command -></userinput> -<userinput -><command ->make install</command -></userinput -></screen> - -<para ->Haureu d'accedir com a <systemitem class="username" ->root</systemitem -> i executar <command ->make install</command ->, depenent de la vostra instal·lació.</para> +<para>Introduïu el següent comandament per a instal·lar els nous fitxers de dades:</para> +<screen><userinput><command>make</command></userinput> +<userinput><command>make install</command></userinput></screen> + +<para>Haureu d'accedir com a <systemitem class="username">root</systemitem> i executar <command>make install</command>, depenent de la vostra instal·lació.</para> </step> <step> -<para ->Executar el joc i comprovar que el vostre idioma ha estat afegit correctament:</para> -<screen -><userinput -><command ->khangman</command -></userinput -></screen> +<para>Executar el joc i comprovar que el vostre idioma ha estat afegit correctament:</para> +<screen><userinput><command>khangman</command></userinput></screen> </step> -<step -><para ->En comptes de publicar els vostres fitxers, envieu-los a &Anne-Marie.Mahfouf; &Anne-Marie.Mahfouf.mail; ajuntats amb tar i comprimits amb gzip. Ja disposeu de vint-i-tres idiomes, ara s'inclou un assistent (KNewStuff) a &khangman; per a facilitar la seva descàrrega des de la web i la seva instal·lació al vostre sistema. Això es fa per a reduir la mida del mòdul tdeedu, el qual també es farà en &klettres;, &kstars; i potser &ktouch;. Si us plau, contacteu per correu electrònic amb l'Anne-Marie si necessiteu més informació.</para> -<para ->Quan m'envieu els fitxers, i us plau, no us oblideu de mencionar qualsevol <emphasis role="bold" ->caràcter especial</emphasis -> emprat al vostre idioma (poseu-lo en un fitxer de text, un per línia i afegiu-lo al tarball) i mencioneu també qualsevol altra especificat.</para> -<para -><emphasis ->Si us plau, no publiqueu cap fitxer en una branca doncs podríeu fer petar el joc.</emphasis -></para> +<step><para>En comptes de publicar els vostres fitxers, envieu-los a &Anne-Marie.Mahfouf; &Anne-Marie.Mahfouf.mail; ajuntats amb tar i comprimits amb gzip. Ja disposeu de vint-i-tres idiomes, ara s'inclou un assistent (KNewStuff) a &khangman; per a facilitar la seva descàrrega des de la web i la seva instal·lació al vostre sistema. Això es fa per a reduir la mida del mòdul tdeedu, el qual també es farà en &klettres;, &kstars; i potser &ktouch;. Si us plau, contacteu per correu electrònic amb l'Anne-Marie si necessiteu més informació.</para> +<para>Quan m'envieu els fitxers, i us plau, no us oblideu de mencionar qualsevol <emphasis role="bold">caràcter especial</emphasis> emprat al vostre idioma (poseu-lo en un fitxer de text, un per línia i afegiu-lo al tarball) i mencioneu també qualsevol altra especificat.</para> +<para><emphasis>Si us plau, no publiqueu cap fitxer en una branca doncs podríeu fer petar el joc.</emphasis></para> </step> </procedure> -<para ->Moltes gràcies per la vostra contribució!</para> +<para>Moltes gràcies per la vostra contribució!</para> </sect1> <sect1 id="internal"> -<title ->Què desa &khangman; i a on</title> -<para ->Quan obteniu un nou idioma mitjançant <menuchoice -><guimenu ->Joc</guimenu -> <guimenuitem ->Obté paraules en un idioma nou...</guimenuitem -></menuchoice -> es desaran dites dades a <filename class="directory" ->~/.trinity/share/apps/khangman/data</filename ->, la carpeta de dades d'idioma. També es desen els noms de carpeta dels idiomes disponibles en el fitxer de configuració de &khangman; en <filename ->~/.trinity/share/config/khangmanrc</filename ->. </para> -<para ->El nom proveït (&ead;, l'adreça del lloc web des d'on descarregar els nous idiomes) és desat a <filename ->$TDEDIR/share/apps/khangman/khangmanrc</filename ->. </para> -<para ->L'idioma anglès (per omissió) i l'idioma de l'usuari des del seu paquet i18n (si està disponible) són desats en <filename class="directory" ->$TDEDIR/share/apps/khangman</filename ->. </para> -<para ->En el fitxer de configuració, desat per a cada usuari en el seu propi <filename ->~/.trinity/share/config/khangmanrc</filename -> es desen tots els paràmetres de joc tals com el fons, i l'ultim nivell jugat... a més de a on s'han desat els fitxers des del diàleg KNewStuff. </para> +<title>Què desa &khangman; i a on</title> +<para>Quan obteniu un nou idioma mitjançant <menuchoice><guimenu>Joc</guimenu> <guimenuitem>Obté paraules en un idioma nou...</guimenuitem></menuchoice> es desaran dites dades a <filename class="directory">~/.trinity/share/apps/khangman/data</filename>, la carpeta de dades d'idioma. També es desen els noms de carpeta dels idiomes disponibles en el fitxer de configuració de &khangman; en <filename>~/.trinity/share/config/khangmanrc</filename>. </para> +<para>El nom proveït (&ead;, l'adreça del lloc web des d'on descarregar els nous idiomes) és desat a <filename>$TDEDIR/share/apps/khangman/khangmanrc</filename>. </para> +<para>L'idioma anglès (per omissió) i l'idioma de l'usuari des del seu paquet i18n (si està disponible) són desats en <filename class="directory">$TDEDIR/share/apps/khangman</filename>. </para> +<para>En el fitxer de configuració, desat per a cada usuari en el seu propi <filename>~/.trinity/share/config/khangmanrc</filename> es desen tots els paràmetres de joc tals com el fons, i l'ultim nivell jugat... a més de a on s'han desat els fitxers des del diàleg KNewStuff. </para> </sect1> <sect1 id="planned-features"> -<title ->Característiques planejades per a &khangman;</title> -<para ->Una característica planejada i ja en curs és la de tenir més dades d'idioma, així com més consells en cada idioma. Hi podeu ajudar en el vostre propi idioma si encara no s'ha fet. Si us plau, contacteu amb mi si voleu ajudar, simplement és qüestió de traduir les paraules en anglès al vostre idioma (consulteu <link linkend="changing-words" ->Com afegir paraules en un nou idioma per al joc</link ->). </para> -<para ->El que també podeu fer és usar d'altres fitxers de kvtml com els que estan en el lloc web de &kde;-Edu per a jugar amb &khangman;. Per exemple, imagineu-vos que sabeu jugar a les capitals del món, el consell us dirà el país i vosaltres haureu d'endevinar la capital. O apreneu les paraules en un altre idioma, el consell per a la paraula serà en el vostre idioma, la paraula a endevinar serà la traducció en el nou idioma. </para> +<title>Característiques planejades per a &khangman;</title> +<para>Una característica planejada i ja en curs és la de tenir més dades d'idioma, així com més consells en cada idioma. Hi podeu ajudar en el vostre propi idioma si encara no s'ha fet. Si us plau, contacteu amb mi si voleu ajudar, simplement és qüestió de traduir les paraules en anglès al vostre idioma (consulteu <link linkend="changing-words">Com afegir paraules en un nou idioma per al joc</link>). </para> +<para>El que també podeu fer és usar d'altres fitxers de kvtml com els que estan en el lloc web de &kde;-Edu per a jugar amb &khangman;. Per exemple, imagineu-vos que sabeu jugar a les capitals del món, el consell us dirà el país i vosaltres haureu d'endevinar la capital. O apreneu les paraules en un altre idioma, el consell per a la paraula serà en el vostre idioma, la paraula a endevinar serà la traducció en el nou idioma. </para> </sect1> </chapter> <chapter id="faq"> -<title ->Preguntes i respostes</title> +<title>Preguntes i respostes</title> &reporting.bugs; &updating.documentation; <qandaset id="faqlist"> <qandaentry> <question> -<para ->Un missatge d'error m'informa que no es troben les imatges.</para> +<para>Un missatge d'error m'informa que no es troben les imatges.</para> </question> <answer> -<para ->El joc s'instal·la per omissió en <filename class="directory" ->/usr/local/kde</filename ->, de manera que haureu d'afegir <filename class="directory" ->/usr/local/kde/bin</filename -> a la vostra PATH per omissió i establir la variable d'entorn <envar ->TDEDIR</envar -> a <filename class="directory" ->/usr/local/kde</filename -> abans d'executar el joc. Una forma senzilla és configurar &khangman; amb l'opció <option ->--prefix</option ->=$<envar ->TDEDIR</envar -> a on $<envar ->TDEDIR</envar -> és el lloc en el que està instal·lada la resta de &kde;. Aquest lloc pot variar depenen de la distribució i el sistema operatiu que estigueu emprant.</para> +<para>El joc s'instal·la per omissió en <filename class="directory">/usr/local/kde</filename>, de manera que haureu d'afegir <filename class="directory">/usr/local/kde/bin</filename> a la vostra PATH per omissió i establir la variable d'entorn <envar>TDEDIR</envar> a <filename class="directory">/usr/local/kde</filename> abans d'executar el joc. Una forma senzilla és configurar &khangman; amb l'opció <option>--prefix</option>=$<envar>TDEDIR</envar> a on $<envar>TDEDIR</envar> és el lloc en el que està instal·lada la resta de &kde;. Aquest lloc pot variar depenen de la distribució i el sistema operatiu que estigueu emprant.</para> </answer> </qandaentry> <qandaentry> <question> -<para ->&khangman; no s'engega correctament després d'una actualització a la versió &kde; 3.5</para> +<para>&khangman; no s'engega correctament després d'una actualització a la versió &kde; 3.5</para> </question> <answer> -<para ->Això es podria deure als canvis en el fitxer de configuració. Si us plau, esborreu el fitxer <filename ->khangmanrc</filename -> en la vostra carpeta <filename class="directory" ->$HOME/.trinity/share/config</filename ->. </para> +<para>Això es podria deure als canvis en el fitxer de configuració. Si us plau, esborreu el fitxer <filename>khangmanrc</filename> en la vostra carpeta <filename class="directory">$HOME/.trinity/share/config</filename>. </para> </answer> </qandaentry> </qandaset> @@ -1117,212 +493,58 @@ cd tdeedu/khangman <chapter id="credits"> -<title ->Crèdits i llicència</title> - -<para ->&khangman; </para> -<para ->Programa copyright 2001-2006 &Anne-Marie.Mahfouf; &Anne-Marie.Mahfouf.mail; </para> -<para ->Col·laboradors: <itemizedlist> -<listitem -><para ->Gràfics del penjat: Renaud Blanchard <email ->kisukuma@chez.com</email -></para -> </listitem> -<listitem -><para ->Sons: Ludovic Grossard <email ->ludovic.grossard@libertysurf.fr</email -></para -> </listitem> -<listitem -><para ->Tema blau, icones i codi: &Primoz.Anzur; &Primoz.Anzur.mail;</para -> </listitem> -<listitem -><para ->Fitxer de dades en suec, ajuda en la programació, imatges transparents i correccions a la i18n: Stefan Asserhäll <email ->stefan.asserhall@telia.com</email -></para -> </listitem> -<listitem -><para ->Tema natura: Joe Bolin <email ->jbolin@users.sourceforge.net</email -></para -> </listitem> -<listitem -><para ->Imatges suaus del penjat: Matt Howe <email ->mdhowe@bigfoot.com</email -></para -> </listitem> -<listitem -><para ->Fitxers de dades en espanyol: eXParTaKus <email ->expartakus@expartakus.com</email -></para -> </listitem> -<listitem -><para ->Fitxers de dades en alemany: Rafael Beccar <email ->rafael.beccar@kdemail.net</email -></para -> </listitem> -<listitem -><para ->Fitxers de dades en danès: Erik Kjaer Pedersen <email ->erik@mpim-bonn.mpg.de</email -></para -> </listitem> -<listitem -><para ->Fitxers de dades en finès: Niko Lewman <email ->niko.lewman@edu.hel.fi</email -></para -> </listitem> -<listitem -><para ->Fitxers de dades en portuguès brasiler: João Sebastião de Oliveira Bueno <email ->gwidion@mpc.com.br</email -></para -> </listitem> -<listitem -><para ->Fitxers de dades en català: &credits.Antoni.Bella;</para -> </listitem> -<listitem -><para ->Fitxers de dades en italià: Giovanni Venturi <email ->jumpyj@tiscali.it</email -></para -> </listitem> -<listitem -><para ->Fitxers de dades en neerlandès: Rinse <email ->rinse@kde.nl</email -></para -> </listitem> -<listitem -><para ->Fitxers de dades en portuguès: Pedro Morais <email ->morais@kde.org</email -></para -> </listitem> -<listitem -><para ->Fitxers de dades en serbi (ciríl·lic i llatí): Chusslove Illich <email ->chaslav@sezampro.yu</email -></para -> </listitem> -<listitem -><para ->Fitxers de dades en eslovè: Jure Repinc <email ->jlp@holodeck1.com</email -></para -> </listitem> -<listitem -><para ->Fitxers de dades en txec: Lukáš Tinkl <email ->lukas@kde.org</email -></para -> </listitem> -<listitem -><para ->Fitxers de dades en tajik: Roger Kovacs <email ->rkovacs@khujand.org</email -></para -> </listitem> -<listitem -><para ->Fitxers de dades en noruec (Bokmål): Torger Åge Sinnes <email ->torg-a-s@online.no</email -></para -> </listitem> -<listitem -><para ->Fitxers de dades en hongarès: Tamas Szanto <email ->tszanto@mol.hu</email -></para -> </listitem> -<listitem -><para ->Fitxers de dades en noruec (Nynorsk): Gaute Hvoslef Kvalnes <email ->gaute@verdsveven.com</email -></para -> </listitem> -<listitem -><para ->Fitxers de dades en turc: Mehmet Özel <email ->mehmet_ozel2003@hotmail.com</email -></para -> </listitem> -<listitem -><para ->Fitxers de dades en búlgar: Radostin Radnev <email ->radnev@yahoo.com</email -></para -> </listitem> -<listitem -><para ->Fitxers de dades en irlandès (gaèl·lic): Kevin Patrick Scannell <email ->scannell@slu.edu</email -></para -> </listitem> -<listitem -><para ->Ajuda en la programació: &Robert.Gogolok; &Robert.Gogolok.mail;</para -> </listitem> -<listitem -><para ->Ajuda en la programació: Benjamin Meyer <email ->ben@meyerhome.net</email -></para -> </listitem> -<listitem -><para ->Correccions en el codi : Lubos Lunàk <email ->l.lunak@kde.org</email -></para -> </listitem> -<listitem -><para ->Correccions en el codi : Albert Astals Cid <email ->tsdgeos@terra.es</email -></para -> </listitem> -<listitem -><para ->Estudi d'usabilitat: Celeste Paul <email ->seele@obso1337.org</email -></para -> </listitem> +<title>Crèdits i llicència</title> + +<para>&khangman; </para> +<para>Programa copyright 2001-2006 &Anne-Marie.Mahfouf; &Anne-Marie.Mahfouf.mail; </para> +<para>Col·laboradors: <itemizedlist> +<listitem><para>Gràfics del penjat: Renaud Blanchard <email>kisukuma@chez.com</email></para> </listitem> +<listitem><para>Sons: Ludovic Grossard <email>ludovic.grossard@libertysurf.fr</email></para> </listitem> +<listitem><para>Tema blau, icones i codi: &Primoz.Anzur; &Primoz.Anzur.mail;</para> </listitem> +<listitem><para>Fitxer de dades en suec, ajuda en la programació, imatges transparents i correccions a la i18n: Stefan Asserhäll <email>stefan.asserhall@telia.com</email></para> </listitem> +<listitem><para>Tema natura: Joe Bolin <email>jbolin@users.sourceforge.net</email></para> </listitem> +<listitem><para>Imatges suaus del penjat: Matt Howe <email>mdhowe@bigfoot.com</email></para> </listitem> +<listitem><para>Fitxers de dades en espanyol: eXParTaKus <email>expartakus@expartakus.com</email></para> </listitem> +<listitem><para>Fitxers de dades en alemany: Rafael Beccar <email>rafael.beccar@kdemail.net</email></para> </listitem> +<listitem><para>Fitxers de dades en danès: Erik Kjaer Pedersen <email>erik@mpim-bonn.mpg.de</email></para> </listitem> +<listitem><para>Fitxers de dades en finès: Niko Lewman <email>niko.lewman@edu.hel.fi</email></para> </listitem> +<listitem><para>Fitxers de dades en portuguès brasiler: João Sebastião de Oliveira Bueno <email>gwidion@mpc.com.br</email></para> </listitem> +<listitem><para>Fitxers de dades en català: &credits.Antoni.Bella;</para> </listitem> +<listitem><para>Fitxers de dades en italià: Giovanni Venturi <email>jumpyj@tiscali.it</email></para> </listitem> +<listitem><para>Fitxers de dades en neerlandès: Rinse <email>rinse@kde.nl</email></para> </listitem> +<listitem><para>Fitxers de dades en portuguès: Pedro Morais <email>morais@kde.org</email></para> </listitem> +<listitem><para>Fitxers de dades en serbi (ciríl·lic i llatí): Chusslove Illich <email>chaslav@sezampro.yu</email></para> </listitem> +<listitem><para>Fitxers de dades en eslovè: Jure Repinc <email>jlp@holodeck1.com</email></para> </listitem> +<listitem><para>Fitxers de dades en txec: Lukáš Tinkl <email>lukas@kde.org</email></para> </listitem> +<listitem><para>Fitxers de dades en tajik: Roger Kovacs <email>rkovacs@khujand.org</email></para> </listitem> +<listitem><para>Fitxers de dades en noruec (Bokmål): Torger Åge Sinnes <email>torg-a-s@online.no</email></para> </listitem> +<listitem><para>Fitxers de dades en hongarès: Tamas Szanto <email>tszanto@mol.hu</email></para> </listitem> +<listitem><para>Fitxers de dades en noruec (Nynorsk): Gaute Hvoslef Kvalnes <email>gaute@verdsveven.com</email></para> </listitem> +<listitem><para>Fitxers de dades en turc: Mehmet Özel <email>mehmet_ozel2003@hotmail.com</email></para> </listitem> +<listitem><para>Fitxers de dades en búlgar: Radostin Radnev <email>radnev@yahoo.com</email></para> </listitem> +<listitem><para>Fitxers de dades en irlandès (gaèl·lic): Kevin Patrick Scannell <email>scannell@slu.edu</email></para> </listitem> +<listitem><para>Ajuda en la programació: &Robert.Gogolok; &Robert.Gogolok.mail;</para> </listitem> +<listitem><para>Ajuda en la programació: Benjamin Meyer <email>ben@meyerhome.net</email></para> </listitem> +<listitem><para>Correccions en el codi : Lubos Lunàk <email>l.lunak@kde.org</email></para> </listitem> +<listitem><para>Correccions en el codi : Albert Astals Cid <email>tsdgeos@terra.es</email></para> </listitem> +<listitem><para>Estudi d'usabilitat: Celeste Paul <email>seele@obso1337.org</email></para> </listitem> </itemizedlist> </para> -<para ->Copyright de la documentació 2001-2005 &Anne-Marie.Mahfouf; &Anne-Marie.Mahfouf.mail; </para> +<para>Copyright de la documentació 2001-2005 &Anne-Marie.Mahfouf; &Anne-Marie.Mahfouf.mail; </para> -<para ->Traductor de la documentació: &credits.Antoni.Bella;</para -> +<para>Traductor de la documentació: &credits.Antoni.Bella;</para> &underFDL; &underGPL; </chapter> <appendix id="installation"> -<title ->Instal·lació</title> +<title>Instal·lació</title> <sect1 id="getting-khangman"> -<title ->Com obtenir &khangman;</title> +<title>Com obtenir &khangman;</title> &install.intro.documentation; </sect1> <sect1 id="compilation"> -<title ->Compilació i instal·lació</title> +<title>Compilació i instal·lació</title> &install.compile.documentation; </sect1> </appendix> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/khangman/man-khangman.6.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/khangman/man-khangman.6.docbook index 0e786e65804..b7921d9f5ed 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/khangman/man-khangman.6.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/khangman/man-khangman.6.docbook @@ -5,105 +5,40 @@ <refentry lang="&language;"> <refentryinfo> -<title ->Manual d'usuari del KDE</title> -<author -><personname -><firstname ->Ben</firstname -><surname ->Burton</surname -></personname -> <email ->bab@debian.org</email -></author> -<date ->25 de maig del 2005</date -> <productname ->Entorn d'escriptori K</productname -> </refentryinfo> +<title>Manual d'usuari del KDE</title> +<author><personname><firstname>Ben</firstname><surname>Burton</surname></personname> <email>bab@debian.org</email></author> +<date>25 de maig del 2005</date> <productname>Entorn d'escriptori K</productname> </refentryinfo> <refmeta> -<refentrytitle -><command ->khangman</command -></refentrytitle> -<manvolnum ->6</manvolnum> +<refentrytitle><command>khangman</command></refentrytitle> +<manvolnum>6</manvolnum> </refmeta> <refnamediv> -<refname -><command ->khangman</command -></refname> -<refpurpose ->El clàssic joc del penjat per a KDE</refpurpose> +<refname><command>khangman</command></refname> +<refpurpose>El clàssic joc del penjat per a KDE</refpurpose> </refnamediv> <refsynopsisdiv> -<cmdsynopsis -><command ->khangman</command -> <arg choice="opt" ->Opcions genèriques del KDE</arg -> <arg choice="opt" ->Opcions genèriques de Qt</arg -> </cmdsynopsis> +<cmdsynopsis><command>khangman</command> <arg choice="opt">Opcions genèriques del KDE</arg> <arg choice="opt">Opcions genèriques de Qt</arg> </cmdsynopsis> </refsynopsisdiv> <refsect1> -<title ->Descripció</title> -<para ->&khangman; és un joc basat en el conegut joc del penjat. Està dirigit a nens de 6 anys o més. Té quatre nivells de dificultat: Animals (noms d'animals), Fàcil, Mitjà i Difícil.</para -><para ->S'escull una paraula aleatòriament, les lletres resten ocultes i s'ha d'endevinar la paraula provant una lletra rere l'altra. Cada vegada que s'escriu una lletra errònia es va dibuixant la imatge del penjat. Haureu d'endevinar-la abans de quedar penjat! Disposareu de 10 intents.</para -><para ->Aquesta aplicació forma part del mòdul educatiu del &kde;.</para> +<title>Descripció</title> +<para>&khangman; és un joc basat en el conegut joc del penjat. Està dirigit a nens de 6 anys o més. Té quatre nivells de dificultat: Animals (noms d'animals), Fàcil, Mitjà i Difícil.</para><para>S'escull una paraula aleatòriament, les lletres resten ocultes i s'ha d'endevinar la paraula provant una lletra rere l'altra. Cada vegada que s'escriu una lletra errònia es va dibuixant la imatge del penjat. Haureu d'endevinar-la abans de quedar penjat! Disposareu de 10 intents.</para><para>Aquesta aplicació forma part del mòdul educatiu del &kde;.</para> </refsect1> <refsect1> -<title ->Veure també</title> -<para ->Hi ha informació més detallada disponible en <ulink url="help:/kmag" ->help:/khangman</ulink -> (podeu introduir aquesta <acronym ->URL</acronym -> en &konqueror;, o executar <userinput -><command ->khelpcenter</command -><parameter ->help:/khangman</parameter -></userinput ->).</para> +<title>Veure també</title> +<para>Hi ha informació més detallada disponible en <ulink url="help:/kmag">help:/khangman</ulink> (podeu introduir aquesta <acronym>URL</acronym> en &konqueror;, o executar <userinput><command>khelpcenter</command><parameter>help:/khangman</parameter></userinput>).</para> -<para ->També hi ha més informació disponible al <ulink url="http://accessibility.kde.org/" ->lloc web educatiu de &kde;</ulink ->.</para> +<para>També hi ha més informació disponible al <ulink url="http://accessibility.kde.org/">lloc web educatiu de &kde;</ulink>.</para> </refsect1> <refsect1> -<title ->Autors</title> -<para ->&khangman; ha estat escrit per en <personname -><firstname ->Primoz</firstname -><surname ->Anzur</surname -></personname -> i &Anne-Marie.Mahfouf; &Anne-Marie.Mahfouf.mail;</para> -<para ->Aquesta pàgina de manual està basada en una preparada per en <personname -><firstname ->Ben</firstname -><surname ->Burton</surname -></personname -> per al projecte Debian.</para> +<title>Autors</title> +<para>&khangman; ha estat escrit per en <personname><firstname>Primoz</firstname><surname>Anzur</surname></personname> i &Anne-Marie.Mahfouf; &Anne-Marie.Mahfouf.mail;</para> +<para>Aquesta pàgina de manual està basada en una preparada per en <personname><firstname>Ben</firstname><surname>Burton</surname></personname> per al projecte Debian.</para> </refsect1> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kig/index.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kig/index.docbook index d8ac2f720db..11c5ad67b24 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kig/index.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kig/index.docbook @@ -1,241 +1,130 @@ <?xml version="1.0" ?> <!DOCTYPE book PUBLIC "-//KDE//DTD DocBook XML V4.2-Based Variant V1.1//EN" "dtd/kdex.dtd" [ -<!ENTITY kseg "<application ->KSeg</application ->"> -<!ENTITY cabri "<application ->Cabri</application ->"> -<!ENTITY drgeo "<application ->Dr.Geo</application ->"> +<!ENTITY kseg "<application>KSeg</application>"> +<!ENTITY cabri "<application>Cabri</application>"> +<!ENTITY drgeo "<application>Dr.Geo</application>"> <!ENTITY package "tdeedu"> <!ENTITY kappname "&kig;"> <!ENTITY % addindex "IGNORE"> <!ENTITY % Catalan "INCLUDE"> <!-- change language only here --> -] -> +]> <book lang="&language;"> <bookinfo> -<title ->El manual de &kig;</title> +<title>El manual de &kig;</title> <authorgroup> -<author -><firstname ->Dominique</firstname -> <surname ->Devriese</surname -> <affiliation -> <address -><email ->devriese@kde.org</email -></address> +<author><firstname>Dominique</firstname> <surname>Devriese</surname> <affiliation> <address><email>devriese@kde.org</email></address> </affiliation> </author> -<othercredit role="translator" -> <firstname ->Xavier</firstname -> <surname ->Batlle i Pèlach</surname -> <affiliation -><address -><email ->tevi@eltercer.cat</email -></address -></affiliation -> <contrib ->Traductor</contrib -> </othercredit -> +<othercredit role="translator"> <firstname>Xavier</firstname> <surname>Batlle i Pèlach</surname> <affiliation><address><email>tevi@eltercer.cat</email></address></affiliation> <contrib>Traductor</contrib> </othercredit> </authorgroup> <copyright> -<year ->2002</year -><year ->2003</year -><year ->2004</year -> <holder ->Dominique Devriese</holder> +<year>2002</year><year>2003</year><year>2004</year> <holder>Dominique Devriese</holder> </copyright> -<legalnotice ->&FDLNotice;</legalnotice> +<legalnotice>&FDLNotice;</legalnotice> -<date ->2005-08-20</date -> <releaseinfo ->0.10.5</releaseinfo> +<date>2005-08-20</date> <releaseinfo>0.10.5</releaseinfo> <abstract> -<para ->El &kig; és una programa de geometria interactiva del &kde;. </para> +<para>El &kig; és una programa de geometria interactiva del &kde;. </para> </abstract> <keywordset> -<keyword ->KDE</keyword> -<keyword ->KDE-Edu</keyword> -<keyword ->Kig</keyword> -<keyword ->Geometria interactiva</keyword> -<keyword ->KGeo</keyword> -<keyword ->Cabri</keyword> -<keyword ->Dr.Geo</keyword> -<keyword ->KSeg</keyword> +<keyword>KDE</keyword> +<keyword>KDE-Edu</keyword> +<keyword>Kig</keyword> +<keyword>Geometria interactiva</keyword> +<keyword>KGeo</keyword> +<keyword>Cabri</keyword> +<keyword>Dr.Geo</keyword> +<keyword>KSeg</keyword> </keywordset> </bookinfo> <chapter id="introduction"> -<title ->Introducció</title> +<title>Introducció</title> -<para ->El &kig; és un programa de geometria interactiva que té dos objectius: </para> +<para>El &kig; és un programa de geometria interactiva que té dos objectius: </para> <itemizedlist> -<listitem -><para ->Permetre als estudiants explorar les figures matemàtiques i els conceptes relacionats de manera interactiva tot usant l'ordinador. </para -></listitem> - -<listitem -><para ->Servir d'eina <acronym ->WYSIWYG</acronym -> per a dbuixar fiures matemàtiques i incloure-les en els documents.</para -></listitem> +<listitem><para>Permetre als estudiants explorar les figures matemàtiques i els conceptes relacionats de manera interactiva tot usant l'ordinador. </para></listitem> + +<listitem><para>Servir d'eina <acronym>WYSIWYG</acronym> per a dbuixar fiures matemàtiques i incloure-les en els documents.</para></listitem> </itemizedlist> -<para ->Podeu informar dels problemes del &kig; usant la pròpia eina d'informes (<menuchoice -><guimenu ->Ajuda</guimenu -><guimenuitem ->Informe d'error...</guimenuitem -></menuchoice ->), o només contactant amb mi a <email ->toscano.pino@tiscali.it</email ->. </para> -<para ->Donat que el &kig; permet les macros i la construcció de llocs geomètrics, és possible que alguns usuaris avançats crein macros. Si heu creat una macro interessant, que penseu que pot ser útil a altra gent, si us plau, feu-m'ho saber a <email ->toscano.pino@tiscali.it</email ->, de manera que la pugui incloure a la distribució (si ho feu, tindrà els mateixos termes de llicència que el &kig;, la<ulink url="http://www.gnu.org/licenses/licenses.html#GPL" ->GPL</ulink ->, de manera que altra gent la podrà adaptar). </para> +<para>Podeu informar dels problemes del &kig; usant la pròpia eina d'informes (<menuchoice><guimenu>Ajuda</guimenu><guimenuitem>Informe d'error...</guimenuitem></menuchoice>), o només contactant amb mi a <email>toscano.pino@tiscali.it</email>. </para> +<para>Donat que el &kig; permet les macros i la construcció de llocs geomètrics, és possible que alguns usuaris avançats crein macros. Si heu creat una macro interessant, que penseu que pot ser útil a altra gent, si us plau, feu-m'ho saber a <email>toscano.pino@tiscali.it</email>, de manera que la pugui incloure a la distribució (si ho feu, tindrà els mateixos termes de llicència que el &kig;, la<ulink url="http://www.gnu.org/licenses/licenses.html#GPL">GPL</ulink>, de manera que altra gent la podrà adaptar). </para> </chapter> <chapter id="using-kig-basic"> -<title ->Ús bàsic</title> +<title>Ús bàsic</title> <section id="constructing-objects"> -<title ->Construir objectes</title> +<title>Construir objectes</title> <section id="constructing-points"> -<title ->Construir punts</title> -<para ->Podeu construir punts de diferents maneres:</para> +<title>Construir punts</title> +<para>Podeu construir punts de diferents maneres:</para> <itemizedlist> <listitem> -<para ->Seleccioneu <menuchoice -><guimenu ->Objecte</guimenu -><guisubmenu ->Punts</guisubmenu -> <guimenuitem ->Punt</guimenuitem -></menuchoice -> de la barra de menús o premeu el botó corresponent de la barra d'eines. Aleshores podreu construir un punt fent clic a la posició desitjada.</para -> <note -><para ->De fet, això funciona per a construir altres objectes: fer clic a l'entrada de menú corresponent o botó de la barra d'eines i seleccionar els ítems necessaris per a construir l'objecte.</para -></note> +<para>Seleccioneu <menuchoice><guimenu>Objecte</guimenu><guisubmenu>Punts</guisubmenu> <guimenuitem>Punt</guimenuitem></menuchoice> de la barra de menús o premeu el botó corresponent de la barra d'eines. Aleshores podreu construir un punt fent clic a la posició desitjada.</para> <note><para>De fet, això funciona per a construir altres objectes: fer clic a l'entrada de menú corresponent o botó de la barra d'eines i seleccionar els ítems necessaris per a construir l'objecte.</para></note> </listitem> <listitem> -<para ->Com que necessitareu construir punts sovint, n'hi ha prou en fer clic a la posició desitjada de la finestra amb el &BMR;, sense necessitar d'anar a buscar cap entrada del menú. </para> +<para>Com que necessitareu construir punts sovint, n'hi ha prou en fer clic a la posició desitjada de la finestra amb el &BMR;, sense necessitar d'anar a buscar cap entrada del menú. </para> </listitem> <listitem> -<para ->Podeu construir punts mentre esteu construint altres objectes, sezillament seleccionant-los per a l'objecte que esteu construint. Per a més informació sobre això podeu llegir <xref linkend="constructing-other-objects"/>. </para> +<para>Podeu construir punts mentre esteu construint altres objectes, sezillament seleccionant-los per a l'objecte que esteu construint. Per a més informació sobre això podeu llegir <xref linkend="constructing-other-objects"/>. </para> </listitem> </itemizedlist> <screenshot> -<screeninfo ->S'ha construït un punt</screeninfo> +<screeninfo>S'ha construït un punt</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="constructed_a_point.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> -<phrase ->S'ha construït un punt</phrase> +<phrase>S'ha construït un punt</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> </section> <section id="constructing-other-objects"> -<title ->Construir altres objectes</title> -<para ->Per a construir altres objectes que no siguin punts, normalment es fa escollint l'entrada adequada del menú <guimenu ->Objecte</guimenu ->, o fent clic en un botó de la barra d'eines. </para> +<title>Construir altres objectes</title> +<para>Per a construir altres objectes que no siguin punts, normalment es fa escollint l'entrada adequada del menú <guimenu>Objecte</guimenu>, o fent clic en un botó de la barra d'eines. </para> <screenshot> -<screeninfo ->Construint una circumferència</screeninfo> +<screeninfo>Construint una circumferència</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="constructing_a_circle.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> -<phrase ->Construint una circumferència</phrase> +<phrase>Construint una circumferència</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> -<para ->Així s'inicia la construcció del tipus d'objecte escollit. Tots aquests tipus requereixen arguments. Per exemple, si seleccioneu la construcció d'una circumferència per centre i punt, necessitareu donar dos punts: un pel centre i l'altre com a punt per on passa la circumferència. </para> -<para ->Aquests arguments també són objectes que poden ser seleccionats fent-hi clic a sobre. Quan passeu el cursor per sobre d'un objecte que podeu usar per a construir un objecte, apareix una imatge preliminar d'aquest; d'aquesta manera podeu veure com quedarà. Per a objectes que requereixin punts com a arguments, podeu posar-los a la posició actual del cursor fent clic amb el &BER;. </para> -<para ->Podeu cancel·lar la construcció del nou objete prement &Esc; o fent clic al botó <guiicon ->Stop</guiicon -> (un octògon vermell amb una <quote ->X</quote ->) de la barra d'eines. </para> +<para>Així s'inicia la construcció del tipus d'objecte escollit. Tots aquests tipus requereixen arguments. Per exemple, si seleccioneu la construcció d'una circumferència per centre i punt, necessitareu donar dos punts: un pel centre i l'altre com a punt per on passa la circumferència. </para> +<para>Aquests arguments també són objectes que poden ser seleccionats fent-hi clic a sobre. Quan passeu el cursor per sobre d'un objecte que podeu usar per a construir un objecte, apareix una imatge preliminar d'aquest; d'aquesta manera podeu veure com quedarà. Per a objectes que requereixin punts com a arguments, podeu posar-los a la posició actual del cursor fent clic amb el &BER;. </para> +<para>Podeu cancel·lar la construcció del nou objete prement &Esc; o fent clic al botó <guiicon>Stop</guiicon> (un octògon vermell amb una <quote>X</quote>) de la barra d'eines. </para> <screenshot> -<screeninfo ->Construir una circumferència.</screeninfo> +<screeninfo>Construir una circumferència.</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="constructing_a_circle_2.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> -<phrase ->Construint una circumferència</phrase> +<phrase>Construint una circumferència</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> @@ -243,368 +132,192 @@ format="PNG"/> </section> <section id="selecting-objects"> -<title ->Seleccionar objectes</title> -<para ->Els objectes es poden seleccionar de dues maneres: </para> +<title>Seleccionar objectes</title> +<para>Els objectes es poden seleccionar de dues maneres: </para> <itemizedlist> <listitem> -<para ->Senzillament fent clic en un objecte a la vegada que es neteja la selecció actual. Si voleu seleccionar més d'un objecte simultàniament, premeu la tecla &Ctrl; mentre feu clic als objectes. </para> +<para>Senzillament fent clic en un objecte a la vegada que es neteja la selecció actual. Si voleu seleccionar més d'un objecte simultàniament, premeu la tecla &Ctrl; mentre feu clic als objectes. </para> </listitem> <listitem> -<para ->Fent clic i arrossegant en un punt buit de la pantalla podreu seleccionar tots els objectes que es trobin dins el rectangle creat. Aquesta acció netejarà la selecció actual. Com en el cas anterior, prement la tecla &Ctrl; podreu mantenir la selecció actual. </para> +<para>Fent clic i arrossegant en un punt buit de la pantalla podreu seleccionar tots els objectes que es trobin dins el rectangle creat. Aquesta acció netejarà la selecció actual. Com en el cas anterior, prement la tecla &Ctrl; podreu mantenir la selecció actual. </para> </listitem> </itemizedlist> -<para ->Quan tingueu més d'un objecte sota el cursor, podeu escollir fàcilment quin és l'objecte que voleu seleccionar. Fer clic amb el &BER; mentre premeu la tecla &Maj; fa aparèixer un menú emergent que conté tots els objectes que hi ha sota el cursor. Aleshores podreu escollir el que necessiteu. Com s'ha dit abans, la tecla &Ctrl; afecta a la selecció. </para> +<para>Quan tingueu més d'un objecte sota el cursor, podeu escollir fàcilment quin és l'objecte que voleu seleccionar. Fer clic amb el &BER; mentre premeu la tecla &Maj; fa aparèixer un menú emergent que conté tots els objectes que hi ha sota el cursor. Aleshores podreu escollir el que necessiteu. Com s'ha dit abans, la tecla &Ctrl; afecta a la selecció. </para> <screenshot> -<screeninfo ->Seleccionar objectes</screeninfo> +<screeninfo>Seleccionar objectes</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="selecting_objects.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> -<phrase ->Seleccionar objectes</phrase> +<phrase>Seleccionar objectes</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> </section> <section id="moving-objects"> -<title ->Moure objectes</title> -<para ->Per moure objectes primer cal que els <link linkend="selecting-objects" ->seleccioneu</link ->. </para> -<para ->Quan ja teniu els objectes seleccionats podeu iniciar el moviment amb el &BER;, fent clic i arrossegant-ne un qualsevol. Quan hagueu acabat, senzillament deixeu anar el botó. </para> -<note -><para ->Moure alguns tipus d'objectes (especialment els que s'han construït com a llocs complicats), pot resultar lent en màquines antigues. És una llàstima, però també inevitable degut a la gran quantitat de càlculs involucrats. </para -></note -> <note -><para ->Si feu clic amb el &BDR; en un dels objectes seleccionats, i escolliu <guimenuitem ->Mou</guimenuitem ->, aleshoresm en moure el ratolí moureu l'objecte. Quan l'objecte ja estigui a la posició desitjada, un altre clic amb el &BER; aturarà el moviment.</para -></note> +<title>Moure objectes</title> +<para>Per moure objectes primer cal que els <link linkend="selecting-objects">seleccioneu</link>. </para> +<para>Quan ja teniu els objectes seleccionats podeu iniciar el moviment amb el &BER;, fent clic i arrossegant-ne un qualsevol. Quan hagueu acabat, senzillament deixeu anar el botó. </para> +<note><para>Moure alguns tipus d'objectes (especialment els que s'han construït com a llocs complicats), pot resultar lent en màquines antigues. És una llàstima, però també inevitable degut a la gran quantitat de càlculs involucrats. </para></note> <note><para>Si feu clic amb el &BDR; en un dels objectes seleccionats, i escolliu <guimenuitem>Mou</guimenuitem>, aleshoresm en moure el ratolí moureu l'objecte. Quan l'objecte ja estigui a la posició desitjada, un altre clic amb el &BER; aturarà el moviment.</para></note> </section> <section id="deleting-objects"> -<title ->Esborrar objectes</title> -<para ->Per a esborrar objectes, primer cal <link linkend="selecting-objects" ->seleccionar-los</link ->, i després fer alguna d'aquestes coses: <itemizedlist> +<title>Esborrar objectes</title> +<para>Per a esborrar objectes, primer cal <link linkend="selecting-objects">seleccionar-los</link>, i després fer alguna d'aquestes coses: <itemizedlist> <listitem> -<para ->Prémer la tecla <keycap ->Suprimir</keycap ->. </para> +<para>Prémer la tecla <keycap>Suprimir</keycap>. </para> </listitem> <listitem> -<para ->Prémer el botó <guiicon ->esborrar</guiicon -> de la barra d'eines. </para> +<para>Prémer el botó <guiicon>esborrar</guiicon> de la barra d'eines. </para> </listitem> <listitem> -<para ->Fer clic amb el botó <mousebutton ->dret</mousebutton -> del ratolí en un dels objectes, i seleccionar <guimenuitem ->Esborra</guimenuitem -> en el <link linkend="objects-context-menus" ->menú contextual</link -> que apareix. </para> +<para>Fer clic amb el botó <mousebutton>dret</mousebutton> del ratolí en un dels objectes, i seleccionar <guimenuitem>Esborra</guimenuitem> en el <link linkend="objects-context-menus">menú contextual</link> que apareix. </para> </listitem> </itemizedlist> </para> </section> <section id="showing-hiding-objects"> -<title ->Mostrar i ocultar objectes</title> -<para ->Al &kig; els objectes es poden ocultar. Això es fa seleccionant-los, fent clic amb el &BDR;, i escollint l'opció <guimenuitem ->Oculta</guimenuitem -> del <link linkend="objects-context-menus" ->menú emergent</link -> que apareix. </para> -<para ->Per a mostrar els objectes, useu l'opció <menuchoice -><guimenu ->Edita</guimenu -><guimenuitem ->Mostra-ho tot</guimenuitem -></menuchoice ->. Això mostrarà tots els objectes que estiguin ocults actualment. </para> +<title>Mostrar i ocultar objectes</title> +<para>Al &kig; els objectes es poden ocultar. Això es fa seleccionant-los, fent clic amb el &BDR;, i escollint l'opció <guimenuitem>Oculta</guimenuitem> del <link linkend="objects-context-menus">menú emergent</link> que apareix. </para> +<para>Per a mostrar els objectes, useu l'opció <menuchoice><guimenu>Edita</guimenu><guimenuitem>Mostra-ho tot</guimenuitem></menuchoice>. Això mostrarà tots els objectes que estiguin ocults actualment. </para> <section id="night-vision"> -<title ->Visió nocturna</title> -<para ->La visió nocturna és una manera particular de treballar amb els objectes ocults. Quan hagueu de moure o canviar quelcom en algun dels objectes ocults sense mostrar tots els objectes ocults, el mode de visió nocturna us serà molt profitós. </para> -<para ->Bàsicament us permet veure els objectes ocults com si fóssin visibles, de manera que els podeu manipular com ho faríeu normalment. En el mode de visió nocturna, els objectes ocults es fan visibles amb color gris. </para> -<para ->Per passar a mode de visió nocturna, escolliu <menuchoice -><guimenu ->Arranjament</guimenu -><guimenuitem ->Posa't ulleres d'infrarojos</guimenuitem -></menuchoice ->. </para> +<title>Visió nocturna</title> +<para>La visió nocturna és una manera particular de treballar amb els objectes ocults. Quan hagueu de moure o canviar quelcom en algun dels objectes ocults sense mostrar tots els objectes ocults, el mode de visió nocturna us serà molt profitós. </para> +<para>Bàsicament us permet veure els objectes ocults com si fóssin visibles, de manera que els podeu manipular com ho faríeu normalment. En el mode de visió nocturna, els objectes ocults es fan visibles amb color gris. </para> +<para>Per passar a mode de visió nocturna, escolliu <menuchoice><guimenu>Arranjament</guimenu><guimenuitem>Posa't ulleres d'infrarojos</guimenuitem></menuchoice>. </para> </section> </section> <section id="undo-redo"> -<title ->Fer i desfer</title> -<para ->Al &kig; podeu desfer pràcticament tots els canvis que feu en un document. Tant sols us cal usar. </para> +<title>Fer i desfer</title> +<para>Al &kig; podeu desfer pràcticament tots els canvis que feu en un document. Tant sols us cal usar. </para> </section> <section id="full-screen-mode"> -<title ->Mode de pantalla completa</title> -<para ->El &kig; també té el mode de pantalla completa. Per a usar-lo cal fer clic al botó adequat a la barra d'eines, o bé seleccionar <menuchoice -><guimenu ->Arranjament</guimenu -><guimenuitem ->Mode pantalla completa</guimenuitem -></menuchoice ->. </para> -<para ->Per a sortir del mode de pantalla completa, feu clic amb el &BDR; en un lloc que no hi hagi cap objecte, i escolliu l'opció <guimenuitem ->Deixar mode pantalla completa</guimenuitem ->, o bé premeu la tecla &Esc;. </para> +<title>Mode de pantalla completa</title> +<para>El &kig; també té el mode de pantalla completa. Per a usar-lo cal fer clic al botó adequat a la barra d'eines, o bé seleccionar <menuchoice><guimenu>Arranjament</guimenu><guimenuitem>Mode pantalla completa</guimenuitem></menuchoice>. </para> +<para>Per a sortir del mode de pantalla completa, feu clic amb el &BDR; en un lloc que no hi hagi cap objecte, i escolliu l'opció <guimenuitem>Deixar mode pantalla completa</guimenuitem>, o bé premeu la tecla &Esc;. </para> </section> </chapter> <chapter id="kig-object-types"> -<title ->Els tipus d'objecte del &kig;</title> -<para ->El &kig; accepta un gran nombre de tipus d'objecte. Tingueu en compte que no tots els tipus d'objecte disponibles es mostren a la barra d'eines: hi ha alguns objectes que només podeu construir des del menú <guimenu ->Objectes</guimenu -> de la barra de menú. Per descomptat que com a tots els programes del &kde;, els continguts de la barra d'eines són configurables. Escolliu <menuchoice -><guimenu ->Arranjament</guimenu -><guimenuitem ->Configura barra d'eines...</guimenuitem -></menuchoice -> si ho voleu fer. </para> +<title>Els tipus d'objecte del &kig;</title> +<para>El &kig; accepta un gran nombre de tipus d'objecte. Tingueu en compte que no tots els tipus d'objecte disponibles es mostren a la barra d'eines: hi ha alguns objectes que només podeu construir des del menú <guimenu>Objectes</guimenu> de la barra de menú. Per descomptat que com a tots els programes del &kde;, els continguts de la barra d'eines són configurables. Escolliu <menuchoice><guimenu>Arranjament</guimenu><guimenuitem>Configura barra d'eines...</guimenuitem></menuchoice> si ho voleu fer. </para> </chapter> <chapter id="using-advanced"> -<title ->Ús avançat</title> +<title>Ús avançat</title> <section id="objects-context-menus"> -<title ->Menús contextuals</title> -<para ->El &kig; té menús contextuals per als seus objectes. Feu clic amb el &BDR; en un objecte per tal de veure el menú contextual que apareix. Hi ha moltes opcions: construir altres objectes, establir colors, ocultar, moure o esborrar objectes. Alguns objectes tenen opcions pròpies (&pex; podeu redefinir alguns punts per a restringir-los a una recta en cas que no ho estiguéssin, &etc;). Aquestes opcions són fàcils d'entendre. </para> +<title>Menús contextuals</title> +<para>El &kig; té menús contextuals per als seus objectes. Feu clic amb el &BDR; en un objecte per tal de veure el menú contextual que apareix. Hi ha moltes opcions: construir altres objectes, establir colors, ocultar, moure o esborrar objectes. Alguns objectes tenen opcions pròpies (&pex; podeu redefinir alguns punts per a restringir-los a una recta en cas que no ho estiguéssin, &etc;). Aquestes opcions són fàcils d'entendre. </para> </section> <section id="document-context-menus"> -<title ->Menú contextual del document</title> -<para ->Fent clic amb el botó <mousebutton ->dret</mousebutton -> del ratolí en el document (és a dir, no a sobre de cap objecte) se vos presentarà un menú emergent que podeu usar per a construir un nou objecte, canviar el sistema de coordenades, mostrar els objectes ocults, o bé ampliar o reduir el document. </para> +<title>Menú contextual del document</title> +<para>Fent clic amb el botó <mousebutton>dret</mousebutton> del ratolí en el document (és a dir, no a sobre de cap objecte) se vos presentarà un menú emergent que podeu usar per a construir un nou objecte, canviar el sistema de coordenades, mostrar els objectes ocults, o bé ampliar o reduir el document. </para> </section> <section id="defining-macros"> -<title ->Definir macros</title> -<para ->Una de les característiques més avançades del &kig; és la seva capacitat de treballar amb macros. Això us permet definir nous tipus d'objectes a partir d'altres que ja estiguin definits. </para> -<para ->Per exemple. Suposem que voleu fer una macro per construir una circumferència a partir de tres punts d'aquesta. Haureu d'entrar els tres punts i després fer algunes perpendiculars i punts mitjos fins a trobar el centre. Ara ja podeu usar l'ordre existent de <quote ->Construir una circumferència per centre i punt</quote -> (usant un dels tres punts com a punt per a l'ordre). La següent imatge ho deixarà una mica més clar: </para> +<title>Definir macros</title> +<para>Una de les característiques més avançades del &kig; és la seva capacitat de treballar amb macros. Això us permet definir nous tipus d'objectes a partir d'altres que ja estiguin definits. </para> +<para>Per exemple. Suposem que voleu fer una macro per construir una circumferència a partir de tres punts d'aquesta. Haureu d'entrar els tres punts i després fer algunes perpendiculars i punts mitjos fins a trobar el centre. Ara ja podeu usar l'ordre existent de <quote>Construir una circumferència per centre i punt</quote> (usant un dels tres punts com a punt per a l'ordre). La següent imatge ho deixarà una mica més clar: </para> <screenshot> -<screeninfo ->Tot fent macros</screeninfo> +<screeninfo>Tot fent macros</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="test_run_macro.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> -<phrase ->Tot fent macros</phrase> +<phrase>Tot fent macros</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> -<para ->Ara toca definir la macro. Seleccioneu <guimenuitem ->Nova macro</guimenuitem -> del menú <guimenu ->Tipus</guimenu ->, o feu clic al botó de la barra d'eines. Apareixerà un assistent que us demanarà els objectes donats. En el nostre exemple, els tres punts inicials. Seleccioneu els tres punts (feu clic per seleccionar i un altre clic per desseleccionar) i feu clic al botó <guibutton ->Següent</guibutton -> per a continuar. Per acabar, seleccioneu els objectes finals(en el nostre exemple, només la circumferència). </para> +<para>Ara toca definir la macro. Seleccioneu <guimenuitem>Nova macro</guimenuitem> del menú <guimenu>Tipus</guimenu>, o feu clic al botó de la barra d'eines. Apareixerà un assistent que us demanarà els objectes donats. En el nostre exemple, els tres punts inicials. Seleccioneu els tres punts (feu clic per seleccionar i un altre clic per desseleccionar) i feu clic al botó <guibutton>Següent</guibutton> per a continuar. Per acabar, seleccioneu els objectes finals(en el nostre exemple, només la circumferència). </para> <screenshot> -<screeninfo ->L'assistent de macros</screeninfo> +<screeninfo>L'assistent de macros</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="macro_wizard.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> -<phrase ->L'assistent de macros</phrase> +<phrase>L'assistent de macros</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> -<para ->En completar les passes prèvies, feu clic al botó <guibutton ->Següent</guibutton -> per a continuar. Entreu un nom i, opcionalment, una descripció del vostre nou tipus, i feu clic al botó <guibutton ->Acaba</guibutton ->. Ja heu completat la macro. </para> - -<para ->Per usar la nova macro, feu clic al seu botó a la barra d'eines o useu el menú <guimenu ->Objectes</guimenu ->. Construir un objecte de macro és exactament el mateix que construir qualsevol altre objecte. </para> +<para>En completar les passes prèvies, feu clic al botó <guibutton>Següent</guibutton> per a continuar. Entreu un nom i, opcionalment, una descripció del vostre nou tipus, i feu clic al botó <guibutton>Acaba</guibutton>. Ja heu completat la macro. </para> + +<para>Per usar la nova macro, feu clic al seu botó a la barra d'eines o useu el menú <guimenu>Objectes</guimenu>. Construir un objecte de macro és exactament el mateix que construir qualsevol altre objecte. </para> <screenshot> -<screeninfo ->Usant el nou tipus</screeninfo> +<screeninfo>Usant el nou tipus</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="macros_at_work.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> -<phrase ->Usant el nou tipus</phrase> +<phrase>Usant el nou tipus</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> </section> <section id="working-with-types"> -<title ->Treballar amb tipus</title> -<para ->Com heu vist en el capítol anterior, el &kig; us permet crear els vostres propis tipus d'objectes. El &kig; també se'n preocupa de desar aquest nou tipus a la sortida i de llegir-lo en arrencar. No cal doncs, que deseu o carregueu manualment les definicions de macros. Tot i així, el &kig; us permet fer més coses amb les macros. Si escolliu l'opció <menuchoice -><guimenu ->Tipus</guimenu -><guimenuitem ->Gestiona els tipus...</guimenuitem -></menuchoice -> del menú, veureu un diàleg on podeu editar els vostres tipus. Això us permet modificar els existents, esborrar els que no s'hauran de fer servir més, exportar-los a un fitxer o fins i tot carregar-los des d'un fitxer. </para> +<title>Treballar amb tipus</title> +<para>Com heu vist en el capítol anterior, el &kig; us permet crear els vostres propis tipus d'objectes. El &kig; també se'n preocupa de desar aquest nou tipus a la sortida i de llegir-lo en arrencar. No cal doncs, que deseu o carregueu manualment les definicions de macros. Tot i així, el &kig; us permet fer més coses amb les macros. Si escolliu l'opció <menuchoice><guimenu>Tipus</guimenu><guimenuitem>Gestiona els tipus...</guimenuitem></menuchoice> del menú, veureu un diàleg on podeu editar els vostres tipus. Això us permet modificar els existents, esborrar els que no s'hauran de fer servir més, exportar-los a un fitxer o fins i tot carregar-los des d'un fitxer. </para> <screenshot> -<screeninfo ->Diàleg d'edició de tipus</screeninfo> +<screeninfo>Diàleg d'edició de tipus</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="edit_types_dialog.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> -<phrase ->El diàleg d'edició de tipus</phrase> +<phrase>El diàleg d'edició de tipus</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> </section> <section id="text-labels"> -<title ->Etiquetes de text</title> -<para ->El &kig; us permet afegir etiquetes de text a una construcció. Això és molt útil per afegir noms, explicacions o altre text a les construccions. El &kig;, a més, pot mostrar informació variable pertanyent als objectes (és a dir, <quote ->propietats</quote ->). </para> -<para ->Per començar a construir una etiqueta de text n'hi ha prou amb prémer el botó <guibutton ->Etiqueta de text</guibutton -> de la barra d'eines del &kig;, o bé, seleccionar <menuchoice -><guimenu ->Objectes</guimenu -><guisubmenu ->Altres</guisubmenu -><guimenuitem ->Etiqueta de text</guimenuitem -></menuchoice -> en el menú. </para> -<para ->Després, podeu escollir un lloc per a l'etiqueta. Podeu escollir una posició aleatòria de la pantalla o bé <quote ->adjuntar</quote -> l'etiqueta a un objecte. </para> +<title>Etiquetes de text</title> +<para>El &kig; us permet afegir etiquetes de text a una construcció. Això és molt útil per afegir noms, explicacions o altre text a les construccions. El &kig;, a més, pot mostrar informació variable pertanyent als objectes (és a dir, <quote>propietats</quote>). </para> +<para>Per començar a construir una etiqueta de text n'hi ha prou amb prémer el botó <guibutton>Etiqueta de text</guibutton> de la barra d'eines del &kig;, o bé, seleccionar <menuchoice><guimenu>Objectes</guimenu><guisubmenu>Altres</guisubmenu><guimenuitem>Etiqueta de text</guimenuitem></menuchoice> en el menú. </para> +<para>Després, podeu escollir un lloc per a l'etiqueta. Podeu escollir una posició aleatòria de la pantalla o bé <quote>adjuntar</quote> l'etiqueta a un objecte. </para> <screenshot> -<screeninfo ->Adjuntant l'etiqueta a una circumferència...</screeninfo> +<screeninfo>Adjuntant l'etiqueta a una circumferència...</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="text_label_attaching.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> -<phrase ->Ajuntant l'etiqueta a una circumferència...</phrase> +<phrase>Ajuntant l'etiqueta a una circumferència...</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> -<para ->Després de seleccionar on voleu posar l'etiqueta, apareix un diàleg. Aquí és on podeu escriure el text que voleu a la nova etiqueta, i fer clic al botó <guibutton ->Acaba</guibutton ->. Ara hauríeu de veure l'etiqueta en el document. </para> +<para>Després de seleccionar on voleu posar l'etiqueta, apareix un diàleg. Aquí és on podeu escriure el text que voleu a la nova etiqueta, i fer clic al botó <guibutton>Acaba</guibutton>. Ara hauríeu de veure l'etiqueta en el document. </para> <screenshot> -<screeninfo ->El diàleg de l'etiqueta de text</screeninfo> +<screeninfo>El diàleg de l'etiqueta de text</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="text_label_wizard.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> -<phrase ->El diàleg de l'etiqueta de text</phrase> +<phrase>El diàleg de l'etiqueta de text</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> -<para ->L'exemple previ ha estat simple i només de text. Malgrat això, també és possible mostrar informació variable dels objectes (&pex;, podeu construir una etiqueta amb el text <quote ->Aquest segment mesura %1 unitats de longitud.</quote -> on <token ->%1</token -> serà remplaçat cinàmicament amb la longitud del segment especificat). </para> -<para ->Per a fer això, escriviu un text amb els paràmetres de substitució (<token ->%1</token ->, <token ->%2</token -> &etc;) corresponents. Aleshores, premeu el botó <guibutton ->Següent</guibutton -> per a continuar. Si voleu modificar el text o les variables, podeu tornar enrere amb el botó <guibutton ->Endarrera</guibutton ->. </para> -<para ->Ara l'assistent us mostrarà el text que heu escrit amb els emplaçadors substituïts per alguna cosa com <guilabel ->argument 1</guilabel ->. Per a connectar una propietat a l'argument primer heu de fer clic sobre l'argument. Després, a l'objecte del qual en vulgueu la propietat, i per últim seleccionar la propietat en el menú emergent que apareix. Per exemple, en el cas anterior, hauríeu de fer clic a <guilabel ->argument 1</guilabel ->, clic al segment corresponent a la finestra principal del &kig;, i seleccionar la propietat <guilabel ->longitud</guilabel ->. Després ja podreu omplir la resta de parts variables, o bé seleccionar una altra propietat que vulgueu modificar. Quan ho tingueu a punt, feu clic al botó <guibutton ->Acaba</guibutton -> per a completar la construcció de l'etiqueta de text. </para> +<para>L'exemple previ ha estat simple i només de text. Malgrat això, també és possible mostrar informació variable dels objectes (&pex;, podeu construir una etiqueta amb el text <quote>Aquest segment mesura %1 unitats de longitud.</quote> on <token>%1</token> serà remplaçat cinàmicament amb la longitud del segment especificat). </para> +<para>Per a fer això, escriviu un text amb els paràmetres de substitució (<token>%1</token>, <token>%2</token> &etc;) corresponents. Aleshores, premeu el botó <guibutton>Següent</guibutton> per a continuar. Si voleu modificar el text o les variables, podeu tornar enrere amb el botó <guibutton>Endarrera</guibutton>. </para> +<para>Ara l'assistent us mostrarà el text que heu escrit amb els emplaçadors substituïts per alguna cosa com <guilabel>argument 1</guilabel>. Per a connectar una propietat a l'argument primer heu de fer clic sobre l'argument. Després, a l'objecte del qual en vulgueu la propietat, i per últim seleccionar la propietat en el menú emergent que apareix. Per exemple, en el cas anterior, hauríeu de fer clic a <guilabel>argument 1</guilabel>, clic al segment corresponent a la finestra principal del &kig;, i seleccionar la propietat <guilabel>longitud</guilabel>. Després ja podreu omplir la resta de parts variables, o bé seleccionar una altra propietat que vulgueu modificar. Quan ho tingueu a punt, feu clic al botó <guibutton>Acaba</guibutton> per a completar la construcció de l'etiqueta de text. </para> <screenshot> -<screeninfo ->Seleccionar una propietat per a una part variable</screeninfo> +<screeninfo>Seleccionar una propietat per a una part variable</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata @@ -612,25 +325,18 @@ fileref="text_label_wizard__select_property.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> -<phrase ->Seleccionar una propietat per a una part variable</phrase> +<phrase>Seleccionar una propietat per a una part variable</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> </section> <section id="locuses"> -<title ->Llocs geomètrics</title> -<para ->El &kig; permet l'ús de llocs geomètrics. Un lloc geomètric es defineix matemàticament com el conjunt de punts o rectes que compleixen o vénen determinats per unes condicions, com en el cas d'una circumferència que és el <quote ->lloc geomètric dels punts que equidisten d'un punt donat</quote ->. Veiem un exemple de com usar els llocs geomètrics amb el &kig;: </para> -<para ->Considereu la següent construcció geomètrica. Dibuixem una circumferència i un punt que només e spugui moure per sobre d'aquesta. Podeu construir tal punt fent clic amb el cursor a sobre la circumferència amb el &BMR;. Si aleshores proveu de moure aquest punt veureu que només el podreu moure seguint la circumferència. Després dibuixem un segment que vagi des d'aquest punt al centre de la circumferència, i el seu punt mig. </para> +<title>Llocs geomètrics</title> +<para>El &kig; permet l'ús de llocs geomètrics. Un lloc geomètric es defineix matemàticament com el conjunt de punts o rectes que compleixen o vénen determinats per unes condicions, com en el cas d'una circumferència que és el <quote>lloc geomètric dels punts que equidisten d'un punt donat</quote>. Veiem un exemple de com usar els llocs geomètrics amb el &kig;: </para> +<para>Considereu la següent construcció geomètrica. Dibuixem una circumferència i un punt que només e spugui moure per sobre d'aquesta. Podeu construir tal punt fent clic amb el cursor a sobre la circumferència amb el &BMR;. Si aleshores proveu de moure aquest punt veureu que només el podreu moure seguint la circumferència. Després dibuixem un segment que vagi des d'aquest punt al centre de la circumferència, i el seu punt mig. </para> <screenshot> -<screeninfo ->Una construcció simple usant llocs geomètrics</screeninfo> +<screeninfo>Una construcció simple usant llocs geomètrics</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata @@ -638,298 +344,152 @@ fileref="simple_locus_construction.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> -<phrase ->Una construcció simple usant llocs geomètrics</phrase> +<phrase>Una construcció simple usant llocs geomètrics</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> -<para ->Ara, si moveu el punt restringit a la circumferència, veureu que el segon punt es mou amb ell. Si tinguéssiu un llapis en aquest segon punt, i movéssiu el primer al llarg de tota la circumferència, quedaria dibuixada una nova circumferència de radi la meitat que la primera. El camí que segueix el segon punt és el lloc geomètric. </para> -<para ->Realment, construir el lloc geomètric d'un punt és molt senzill. Feu clic al botó <guiicon ->lloc geomètric</guiicon -> de la barra d'eines, o seleccioneu <menuchoice -><guimenu ->Objectes</guimenu -><guisubmenu ->Altres</guisubmenu -> <guimenuitem ->Lloc geomètric</guimenuitem -></menuchoice -> a la barra de menús.Aleshores seleccioneu el punt restringit a la circumferència com el punt a moure (apareixerà el text <guilabel ->Punt a moure</guilabel -> quan passeu el cursor per sobre seu), i l'altre com a punt depenent. Aleshores es mostrarà el lloc geomètric del punt depenent. </para> +<para>Ara, si moveu el punt restringit a la circumferència, veureu que el segon punt es mou amb ell. Si tinguéssiu un llapis en aquest segon punt, i movéssiu el primer al llarg de tota la circumferència, quedaria dibuixada una nova circumferència de radi la meitat que la primera. El camí que segueix el segon punt és el lloc geomètric. </para> +<para>Realment, construir el lloc geomètric d'un punt és molt senzill. Feu clic al botó <guiicon>lloc geomètric</guiicon> de la barra d'eines, o seleccioneu <menuchoice><guimenu>Objectes</guimenu><guisubmenu>Altres</guisubmenu> <guimenuitem>Lloc geomètric</guimenuitem></menuchoice> a la barra de menús.Aleshores seleccioneu el punt restringit a la circumferència com el punt a moure (apareixerà el text <guilabel>Punt a moure</guilabel> quan passeu el cursor per sobre seu), i l'altre com a punt depenent. Aleshores es mostrarà el lloc geomètric del punt depenent. </para> </section> </chapter> <chapter id="scripting"> -<title ->Guions</title> -<para ->El &kig; us permet crear tipus d'objectes personalitzats usant el llenguatge Python. Aquesta és una característica molt avançada, i només coneixem un altre programa de geometria interactiva que tingui una funció similar (el programa &drgeo; del <acronym ->GNOME</acronym ->). </para> -<para ->Els guions de Pyton en el &kig; bàsicament us permetran crear els vostres propis objectes a partir d'altres objectes pares. Per exemple, si sou un professor de matemàtiques, i disposeu d'un mètode atractiu de calcular algun punt interessant d'una cònica, en lloc d'embolicar-vos amb construccions complexes i macros, n'hi ha prou amb que escriviu una mica de codi Python de com es calcula el punt i aleshores el &kig; us ho farà. </para> -<para ->Suposem que no esteu al cas de l'existència en el &kig; del tipus <quote ->punt mig</quote ->, i que voleu usar el punt mig de dos punts donats. Aleshores cal que feu clic al botó <guibutton ->guió Python</guibutton -> de la barra d'eines, o bé que seleccioneu <menuchoice -><guimenu ->Objectes</guimenu -><guisubmenu ->Altres</guisubmenu -> <guimenuitem ->Guió Python</guimenuitem -></menuchoice -> de la barra de menús. Se us presentarà un assistent que us permetrà procedir. </para> +<title>Guions</title> +<para>El &kig; us permet crear tipus d'objectes personalitzats usant el llenguatge Python. Aquesta és una característica molt avançada, i només coneixem un altre programa de geometria interactiva que tingui una funció similar (el programa &drgeo; del <acronym>GNOME</acronym>). </para> +<para>Els guions de Pyton en el &kig; bàsicament us permetran crear els vostres propis objectes a partir d'altres objectes pares. Per exemple, si sou un professor de matemàtiques, i disposeu d'un mètode atractiu de calcular algun punt interessant d'una cònica, en lloc d'embolicar-vos amb construccions complexes i macros, n'hi ha prou amb que escriviu una mica de codi Python de com es calcula el punt i aleshores el &kig; us ho farà. </para> +<para>Suposem que no esteu al cas de l'existència en el &kig; del tipus <quote>punt mig</quote>, i que voleu usar el punt mig de dos punts donats. Aleshores cal que feu clic al botó <guibutton>guió Python</guibutton> de la barra d'eines, o bé que seleccioneu <menuchoice><guimenu>Objectes</guimenu><guisubmenu>Altres</guisubmenu> <guimenuitem>Guió Python</guimenuitem></menuchoice> de la barra de menús. Se us presentarà un assistent que us permetrà procedir. </para> <screenshot> -<screeninfo ->L'assistent de guions</screeninfo> +<screeninfo>L'assistent de guions</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="script_wizard.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> -<phrase ->L'assistent de guions</phrase> +<phrase>L'assistent de guions</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> -<para ->El primer que heu de fer és seleccionar els arguments per a l'objecte. En el nostre exemple, això són els dos punts des quals volem mostrar el punt mig. Seleccioneu-los a la finestra principal del &kig; i feu clic al botó <guibutton ->següent</guibutton -> per a continuar. </para> -<para ->Ara teniu una caixa per editar text on podeu introduir el codi del vostre guió. Ja hi trobareu una mica de plantilla i alguns comentaris. És important que us assegureu que el vostre codi és codi Python vàlid. Els qui estiguin familiaritzats amb el Python notaran que en aquest moment estem definint una funció Python anomenada <function ->calc</function ->. Per tant, és necessari que recordem les normes del Python a l'hora de definir funcions. Per exemple, totes les línies de la funció han de començar amb una <keysym ->tabulació</keysym ->. La primera línia que no comença amb una <keysym ->tabulació</keysym -> determina el final de la definició de la funció. </para> -<para ->La funció Python que volem definir s'anomena <function ->calc</function ->, i en el nostre cas accepta dos arguments. Aquests són els dos objectes que heu seleccionat a la pantalla anterior. Necessiteu tants arguments com objectes hageu seleccionat. S'anomenen <parameter ->arg1</parameter -> i <parameter ->arg2</parameter ->, però, si ho desitgeu, en podeu canviar els noms per altres de més significatius. </para> -<para ->A la funció, podeu fer tot tipus de càlculs que considereu necessaris, usant els dos arguments sempre que calgui. Al final haureu de retornar l'objecte que voleu definir. En el nostre cas, això és un objecte <classname ->Point</classname ->. Els dos arguments són també objectes <classname ->Point</classname -> i podem usar la funció <function ->Point.coordinate()</function -> per definir les coordenades dels dos punts donats. </para> -<para ->Els càlculs necessaris en el nostre exemple són molt senzills. Només cal sumar els dos conjunts de coordenades i dividir-lo per dos. Després construïm un nou punt usant el resultat. El codi Python que es necessita és:</para> - -<programlisting ->def calc( a, b ): +<para>El primer que heu de fer és seleccionar els arguments per a l'objecte. En el nostre exemple, això són els dos punts des quals volem mostrar el punt mig. Seleccioneu-los a la finestra principal del &kig; i feu clic al botó <guibutton>següent</guibutton> per a continuar. </para> +<para>Ara teniu una caixa per editar text on podeu introduir el codi del vostre guió. Ja hi trobareu una mica de plantilla i alguns comentaris. És important que us assegureu que el vostre codi és codi Python vàlid. Els qui estiguin familiaritzats amb el Python notaran que en aquest moment estem definint una funció Python anomenada <function>calc</function>. Per tant, és necessari que recordem les normes del Python a l'hora de definir funcions. Per exemple, totes les línies de la funció han de començar amb una <keysym>tabulació</keysym>. La primera línia que no comença amb una <keysym>tabulació</keysym> determina el final de la definició de la funció. </para> +<para>La funció Python que volem definir s'anomena <function>calc</function>, i en el nostre cas accepta dos arguments. Aquests són els dos objectes que heu seleccionat a la pantalla anterior. Necessiteu tants arguments com objectes hageu seleccionat. S'anomenen <parameter>arg1</parameter> i <parameter>arg2</parameter>, però, si ho desitgeu, en podeu canviar els noms per altres de més significatius. </para> +<para>A la funció, podeu fer tot tipus de càlculs que considereu necessaris, usant els dos arguments sempre que calgui. Al final haureu de retornar l'objecte que voleu definir. En el nostre cas, això és un objecte <classname>Point</classname>. Els dos arguments són també objectes <classname>Point</classname> i podem usar la funció <function>Point.coordinate()</function> per definir les coordenades dels dos punts donats. </para> +<para>Els càlculs necessaris en el nostre exemple són molt senzills. Només cal sumar els dos conjunts de coordenades i dividir-lo per dos. Després construïm un nou punt usant el resultat. El codi Python que es necessita és:</para> + +<programlisting>def calc( a, b ): m = ( a.coordinate() + b.coordinate() ) / 2; return Point( m ) </programlisting> <screenshot> -<screeninfo ->Escriure el codi</screeninfo> +<screeninfo>Escriure el codi</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="script_wizard_entering_code.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> -<phrase ->Escriure el codi per al punt mig a l'assistent de guions.</phrase> +<phrase>Escriure el codi per al punt mig a l'assistent de guions.</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> -<para ->Si ara feu clic al botó <guibutton ->Acaba</guibutton ->, el nou objecte apareixerà al document de &kig;. Si moveu un dels punts, el nou punt també es mourà. D'aquesta manera es poden construir objectes més potents, se vos anima a intentar-ho. </para> +<para>Si ara feu clic al botó <guibutton>Acaba</guibutton>, el nou objecte apareixerà al document de &kig;. Si moveu un dels punts, el nou punt també es mourà. D'aquesta manera es poden construir objectes més potents, se vos anima a intentar-ho. </para> <screenshot> -<screeninfo ->Un objecte de guió construït</screeninfo> +<screeninfo>Un objecte de guió construït</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="constructed_script_object.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> -<phrase ->El nou objecte de guió construït </phrase> +<phrase>El nou objecte de guió construït </phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> -<para ->Tots els objectes del &kig; es poden usar en el codi Python. Com hem vist anteriorment, els punts són de la classe <classname ->Point</classname ->, i podeu usar, &pex;, el mètode <function ->Point.coordinate()</function ->. També podeu retornar tot tipus d'objectes, no només objectes <classname ->Point</classname ->. Moltes altres classes i mètodes estan disponibles en el codi Python del &kig;, i en teniu una referència més completa a la <ulink url="http://edu.kde.org/kig/manual/scripting-api/index.html" ->pàgina web del &kig;</ulink ->. </para> +<para>Tots els objectes del &kig; es poden usar en el codi Python. Com hem vist anteriorment, els punts són de la classe <classname>Point</classname>, i podeu usar, &pex;, el mètode <function>Point.coordinate()</function>. També podeu retornar tot tipus d'objectes, no només objectes <classname>Point</classname>. Moltes altres classes i mètodes estan disponibles en el codi Python del &kig;, i en teniu una referència més completa a la <ulink url="http://edu.kde.org/kig/manual/scripting-api/index.html">pàgina web del &kig;</ulink>. </para> </chapter> <chapter id="kig-features"> -<title ->Característiques del &kig;</title> +<title>Característiques del &kig;</title> <itemizedlist> <listitem> -<para ->El &kig; és una aplicació de codi lliure. Això significa que teniu llibertat per usar-lo i modificar-lo tant com vulgeu. La distribució del &kig; està subjecte al algunes restriccions, bàsicament que tothom ha de tenir els mateixos drets per a usar-lo, incloent les vostres modificacions, que vós i jo. </para> -<para ->Els programes de codi lliure es desenvolupen amb un esperit molt obert, i els seus desenvolupadors acostumen a ser molt receptius als comentaris que se'ls faci arribar. Per tant, si teniu preguntes, queixes o qualsevol altra cosa sobre el &kig;, si us plau, feu-ho saber a l'autor a <email ->toscano.pino@tiscali.it</email ->. </para> +<para>El &kig; és una aplicació de codi lliure. Això significa que teniu llibertat per usar-lo i modificar-lo tant com vulgeu. La distribució del &kig; està subjecte al algunes restriccions, bàsicament que tothom ha de tenir els mateixos drets per a usar-lo, incloent les vostres modificacions, que vós i jo. </para> +<para>Els programes de codi lliure es desenvolupen amb un esperit molt obert, i els seus desenvolupadors acostumen a ser molt receptius als comentaris que se'ls faci arribar. Per tant, si teniu preguntes, queixes o qualsevol altra cosa sobre el &kig;, si us plau, feu-ho saber a l'autor a <email>toscano.pino@tiscali.it</email>. </para> </listitem> <listitem> -<para ->El &kig; és una aplicació KPart, això vol dir que la podeu incloure en altres programes del &kde;. Si obriu un fitxer <literal role="extension" ->.kig</literal -> amb el &konqueror;, es pot obrir directament a la pantalla del &konqueror; sense la necessitat d'iniciar cap altre programa. </para> +<para>El &kig; és una aplicació KPart, això vol dir que la podeu incloure en altres programes del &kde;. Si obriu un fitxer <literal role="extension">.kig</literal> amb el &konqueror;, es pot obrir directament a la pantalla del &konqueror; sense la necessitat d'iniciar cap altre programa. </para> </listitem> <listitem> -<para ->Treballar amb el &kig; hauria de ser molt intuitiu. Construir objectes és senzill i interactiu, i es mostren els resultats preliminars. Moure, seleccionar i construir es fa de la manera que un s'esperaria. La possibilitat de desfer, també és molt intuitiva. </para> +<para>Treballar amb el &kig; hauria de ser molt intuitiu. Construir objectes és senzill i interactiu, i es mostren els resultats preliminars. Moure, seleccionar i construir es fa de la manera que un s'esperaria. La possibilitat de desfer, també és molt intuitiva. </para> </listitem> <listitem> -<para ->El &kig; accepta la definició de macros de manera molt intuitiva. Aquest objectes es presenten com a objectes normals . Es desen en sortir i es carreguen en entrar, i per tant no es perden en tancar el programa. Podeu gestionar aquests objectes amb el diàleg <guilabel ->Gestiona els tipus</guilabel -> (mireu <xref linkend="working-with-types"/>). També podeu els podeu exportar, importar, editar o esborrar. </para> +<para>El &kig; accepta la definició de macros de manera molt intuitiva. Aquest objectes es presenten com a objectes normals . Es desen en sortir i es carreguen en entrar, i per tant no es perden en tancar el programa. Podeu gestionar aquests objectes amb el diàleg <guilabel>Gestiona els tipus</guilabel> (mireu <xref linkend="working-with-types"/>). També podeu els podeu exportar, importar, editar o esborrar. </para> </listitem> <listitem> -<para ->El &kig; desa tota les dades en un format &XML; ben clar. </para> +<para>El &kig; desa tota les dades en un format &XML; ben clar. </para> </listitem> <listitem> -<para ->El &kig; permet la construcció de llocs geomètrics. </para> +<para>El &kig; permet la construcció de llocs geomètrics. </para> </listitem> <listitem> -<para ->El &kig; us permet exportar el fitxer &kig; a alguns formats interessants, com ara imatges, fitxers <application ->XFig</application -> i <application ->LaTeX</application ->, i imatges vectorials <acronym ->SVG</acronym ->. Això és més útil en la mesura que no tots els altres programes accepten encara el format &kig;. </para> +<para>El &kig; us permet exportar el fitxer &kig; a alguns formats interessants, com ara imatges, fitxers <application>XFig</application> i <application>LaTeX</application>, i imatges vectorials <acronym>SVG</acronym>. Això és més útil en la mesura que no tots els altres programes accepten encara el format &kig;. </para> </listitem> <listitem> -<para ->El &kig; té un sistema de transformació molt flexible. </para> +<para>El &kig; té un sistema de transformació molt flexible. </para> </listitem> <listitem> -<para ->El &kig; procura ser compatible amb els seus competidors. És per això que accepta el format de fitxer &kgeo;, el format &kseg; i parcialment els formats &drgeo; i &cabri;. A més de tenir en projecte altres formats. </para> +<para>El &kig; procura ser compatible amb els seus competidors. És per això que accepta el format de fitxer &kgeo;, el format &kseg; i parcialment els formats &drgeo; i &cabri;. A més de tenir en projecte altres formats. </para> </listitem> </itemizedlist> </chapter> <chapter id="faq"> -<title ->Preguntes i respostes</title> +<title>Preguntes i respostes</title> &reporting.bugs; &updating.documentation; </chapter> <chapter id="credits"> -<title ->Crèdits i llicència</title> - -<para ->&kig; </para> -<para ->&kig; copyright 2002-2004 Dominique Devriese <email ->devriese@kde.org</email -> </para> - -<para ->Copyright 2002-2004 de la documentació Dominique Devriese <email ->devriese@kde.org</email ->. </para> - -<para ->Copyright de la documentació 2004-2005 Pino Toscano <email ->toscano.pino@tiscali.it</email ->. </para> - -<para ->Revisat per &Philip.Rodrigues; &Philip.Rodrigues.mail;. </para> -<itemizedlist -><listitem -><para ->Xavier Batlle i Pèlach, traducció de la documentació</para -> </listitem -></itemizedlist -> +<title>Crèdits i llicència</title> + +<para>&kig; </para> +<para>&kig; copyright 2002-2004 Dominique Devriese <email>devriese@kde.org</email> </para> + +<para>Copyright 2002-2004 de la documentació Dominique Devriese <email>devriese@kde.org</email>. </para> + +<para>Copyright de la documentació 2004-2005 Pino Toscano <email>toscano.pino@tiscali.it</email>. </para> + +<para>Revisat per &Philip.Rodrigues; &Philip.Rodrigues.mail;. </para> +<itemizedlist><listitem><para>Xavier Batlle i Pèlach, traducció de la documentació</para> </listitem></itemizedlist> &underFDL; &underGPL; </chapter> <appendix id="installation"> -<title ->Instal·lació</title> +<title>Instal·lació</title> <sect1 id="getting-kig"> -<title ->Com obtenir el &kig;</title> +<title>Com obtenir el &kig;</title> &install.intro.documentation; </sect1> <sect1 id="compilation"> -<title ->Compilació i instal·lació</title> +<title>Compilació i instal·lació</title> &install.compile.documentation; </sect1> </appendix> <appendix id="contributing"> -<title ->Col·laboracions</title> +<title>Col·laboracions</title> <section id="kig-is-free"> -<title ->Programari lliure</title> -<para ->El &kig; és <ulink url="http://www.gnu.org/philosophy/philosophy.html#AboutFreeSoftware" -> Programari lliure</ulink ->. Això significa que el seu codi font és de lliure accés i disponible des d'internet, tothom el pot usar, llegir, modificar i distribuir. Jo hi treballo com un projecte personal, i he aprés molt sobre programació, C++, &kde;,&Qt;, matemàtiques, col·laboració en programari i projectes de codi lliure durant tot el procés. </para> +<title>Programari lliure</title> +<para>El &kig; és <ulink url="http://www.gnu.org/philosophy/philosophy.html#AboutFreeSoftware"> Programari lliure</ulink>. Això significa que el seu codi font és de lliure accés i disponible des d'internet, tothom el pot usar, llegir, modificar i distribuir. Jo hi treballo com un projecte personal, i he aprés molt sobre programació, C++, &kde;,&Qt;, matemàtiques, col·laboració en programari i projectes de codi lliure durant tot el procés. </para> </section> <section id="contribute-to-kig"> -<title ->Col·laboracions</title> -<para ->En aquest capítol vull remarcar-vos (a l'usuari) els drets que la llicència del &kig; us dóna. Com en tot el programari lliure teniu permís (i us animem) per arreglar els problemes que hi trobeu, afegir-hi característiques que hi trobeu a faltar, distribuir el programa modificat i enviar-me aquestes modificacions a <email ->toscano.pino@tiscali.it</email ->, de manera que les pugui incloure en la nova versió i altres en puguin gaudir. Noteu que no hi tinc cap interès econòmic. </para> -<para ->Si teniu algun dubte sobre els drets per usar aquest programa, o que d'altra gent usi les modificacions que hi feu, si us plau, llegiu la llicència. La podeu trobar al fitxer <filename ->COPYING</filename -> del codi font del &kig; o la pestanya <guilabel ->Llicència</guilabel -> del diàleg <guilabel ->Quant al Kig</guilabel ->. </para> +<title>Col·laboracions</title> +<para>En aquest capítol vull remarcar-vos (a l'usuari) els drets que la llicència del &kig; us dóna. Com en tot el programari lliure teniu permís (i us animem) per arreglar els problemes que hi trobeu, afegir-hi característiques que hi trobeu a faltar, distribuir el programa modificat i enviar-me aquestes modificacions a <email>toscano.pino@tiscali.it</email>, de manera que les pugui incloure en la nova versió i altres en puguin gaudir. Noteu que no hi tinc cap interès econòmic. </para> +<para>Si teniu algun dubte sobre els drets per usar aquest programa, o que d'altra gent usi les modificacions que hi feu, si us plau, llegiu la llicència. La podeu trobar al fitxer <filename>COPYING</filename> del codi font del &kig; o la pestanya <guilabel>Llicència</guilabel> del diàleg <guilabel>Quant al Kig</guilabel>. </para> </section> <section id="howto-contribute"> -<title ->Com col·laborar</title> -<para ->Totes les col·laboracions són benvingudes. Si no us agraden les icones, o penseu que al manual li cal una actualització, o bé teniu aquella super macro que voleu compartir, no dubteu en enviar-me-la. Si us plau, tingueu en compte que les vostres col·laboracions seran distribuides sota els termes de llicència &GNU;<acronym ->GPL</acronym ->, podeu trobar els termes d'aquesta llicència en el fitxer <filename ->COPYING</filename -> en el codi del &kig;, i en el capítol <link linkend="credits" ->Crèdits i llicència</link -> d'aquest manual. </para> +<title>Com col·laborar</title> +<para>Totes les col·laboracions són benvingudes. Si no us agraden les icones, o penseu que al manual li cal una actualització, o bé teniu aquella super macro que voleu compartir, no dubteu en enviar-me-la. Si us plau, tingueu en compte que les vostres col·laboracions seran distribuides sota els termes de llicència &GNU;<acronym>GPL</acronym>, podeu trobar els termes d'aquesta llicència en el fitxer <filename>COPYING</filename> en el codi del &kig;, i en el capítol <link linkend="credits">Crèdits i llicència</link> d'aquest manual. </para> </section> </appendix> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/klettres/index.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/klettres/index.docbook index 6e3f967f906..8f3e161e25e 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/klettres/index.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/klettres/index.docbook @@ -1,549 +1,258 @@ <?xml version="1.0" ?> <!DOCTYPE book PUBLIC "-//KDE//DTD DocBook XML V4.2-Based Variant V1.1//EN" "dtd/kdex.dtd" [ - <!ENTITY kappname "&klettres;" -><!-- replace klettres here --> + <!ENTITY kappname "&klettres;"><!-- replace klettres here --> <!ENTITY package "tdeedu"> <!ENTITY % addindex "IGNORE"> - <!ENTITY % English "INCLUDE" -><!-- change language only here --> + <!ENTITY % English "INCLUDE"><!-- change language only here --> ]> <book lang="&language;"> <bookinfo> -<title ->El Manual de &klettres;</title> +<title>El Manual de &klettres;</title> <authorgroup> -<author -><firstname ->Anne-Marie</firstname -> <othername -></othername -> <surname ->Mahfouf</surname -> <affiliation -> <address -><email ->annma@kde.org</email -></address> +<author><firstname>Anne-Marie</firstname> <othername></othername> <surname>Mahfouf</surname> <affiliation> <address><email>annma@kde.org</email></address> </affiliation> </author> </authorgroup> <copyright> -<year ->2001</year> -<holder ->Anne-Marie Mahfouf</holder> +<year>2001</year> +<holder>Anne-Marie Mahfouf</holder> </copyright> -<legalnotice ->&FDLNotice;</legalnotice> +<legalnotice>&FDLNotice;</legalnotice> -<date ->2005-03-15</date> -<releaseinfo ->1.4</releaseinfo> +<date>2005-03-15</date> +<releaseinfo>1.4</releaseinfo> <abstract> -<para ->&klettres; és una aplicació especialment dissenyada per ajudar-vos a aprendre l'alfabet en un nou idioma i posteriorment aprendre a llegir síl·labes senzilles. L'usuari pot ser un nen de dos anys i mig o un adult que desitja adquirir coneixements elementals d'un idioma estranger. </para> -<para ->Nine languages are available at the moment: Czech, Danish, Dutch, English, French, Italian, Romanized Hindi, Spanish and Slovak but only English, French and your language if it is among those are installed by default. </para> -<para ->&klettres; is really easy to use. The language can be changed using the Languages menu. The user can also choose the Level from 1 to 4 in a drop-down box in the toolbar or via the Level menu. Themes (background and font color) can be changed in a drop down box or in the <guimenu ->Look</guimenu -> -><guimenuitem ->Themes</guimenuitem -> menu. Three themes are available: classroom, arctic and desert. Finally, the mode can be changed from kid to grown-up using the <guimenu ->Look</guimenu -> -> <guimenuitem ->Mode</guimenuitem -> menu. </para> +<para>&klettres; és una aplicació especialment dissenyada per ajudar-vos a aprendre l'alfabet en un nou idioma i posteriorment aprendre a llegir síl·labes senzilles. L'usuari pot ser un nen de dos anys i mig o un adult que desitja adquirir coneixements elementals d'un idioma estranger. </para> +<para>Nine languages are available at the moment: Czech, Danish, Dutch, English, French, Italian, Romanized Hindi, Spanish and Slovak but only English, French and your language if it is among those are installed by default. </para> +<para>&klettres; is really easy to use. The language can be changed using the Languages menu. The user can also choose the Level from 1 to 4 in a drop-down box in the toolbar or via the Level menu. Themes (background and font color) can be changed in a drop down box or in the <guimenu>Look</guimenu> -><guimenuitem>Themes</guimenuitem> menu. Three themes are available: classroom, arctic and desert. Finally, the mode can be changed from kid to grown-up using the <guimenu>Look</guimenu> -> <guimenuitem>Mode</guimenuitem> menu. </para> </abstract> <keywordset> -<keyword ->KDE</keyword> -<keyword ->tdeedu</keyword> -<keyword ->klettres</keyword> -<keyword ->alphabet</keyword> -<keyword ->Txec</keyword> -<keyword ->Danès</keyword> -<keyword ->Alemany</keyword> -<keyword ->Anglès</keyword> -<keyword ->Francès</keyword> -<keyword ->Italià</keyword> -<keyword ->Romanized Hindi</keyword> -<keyword ->Spanish</keyword> -<keyword ->Eslovac</keyword> -<keyword ->idioma</keyword> +<keyword>KDE</keyword> +<keyword>tdeedu</keyword> +<keyword>klettres</keyword> +<keyword>alphabet</keyword> +<keyword>Txec</keyword> +<keyword>Danès</keyword> +<keyword>Alemany</keyword> +<keyword>Anglès</keyword> +<keyword>Francès</keyword> +<keyword>Italià</keyword> +<keyword>Romanized Hindi</keyword> +<keyword>Spanish</keyword> +<keyword>Eslovac</keyword> +<keyword>idioma</keyword> </keywordset> </bookinfo> <chapter id="introduction"> -<title ->Introducció</title> +<title>Introducció</title> -<para ->&klettres; és una aplicació molt senzilla que ajuda als nens o als adults a aprendre l'alfabet i els sons del seu propi idioma, o d'un estranger. El programa tria una lletra o una síl·laba aleatòriament, que us apareixerà en pantalla i sentireu el seu so corresponent. A continuació heu d'escriure aquesta lletra o síl·laba. La darrera dificultat del programa és quan no s'us mostra cap lletra o síl·laba i simplement haureu d'escoltar el seu so. No cal que l'usuari sàpiga manejar el ratolí, n'hi ha prou amb utilitzar el teclat.</para> +<para>&klettres; és una aplicació molt senzilla que ajuda als nens o als adults a aprendre l'alfabet i els sons del seu propi idioma, o d'un estranger. El programa tria una lletra o una síl·laba aleatòriament, que us apareixerà en pantalla i sentireu el seu so corresponent. A continuació heu d'escriure aquesta lletra o síl·laba. La darrera dificultat del programa és quan no s'us mostra cap lletra o síl·laba i simplement haureu d'escoltar el seu so. No cal que l'usuari sàpiga manejar el ratolí, n'hi ha prou amb utilitzar el teclat.</para> -<para ->There are nine languages available at the moment: Czech, Danish, Dutch, English, French, Italian, Romanized Hindi, Spanish and Slovak. If your KDE language is Czech, Danish, Dutch, English, French, Italian, Spanish or Slovak then your language is taken as default, optherwise French is the default. You can easily get any additional available language by using the <guimenu ->File</guimenu -> menu and <guimenuitem ->Get Alphabet in New Language...</guimenuitem -> menu item, provided that your computer is connected to the internet.</para> +<para>There are nine languages available at the moment: Czech, Danish, Dutch, English, French, Italian, Romanized Hindi, Spanish and Slovak. If your KDE language is Czech, Danish, Dutch, English, French, Italian, Spanish or Slovak then your language is taken as default, optherwise French is the default. You can easily get any additional available language by using the <guimenu>File</guimenu> menu and <guimenuitem>Get Alphabet in New Language...</guimenuitem> menu item, provided that your computer is connected to the internet.</para> -<note -><para ->&klettres; needs &arts; running for the sound</para -></note> +<note><para>&klettres; needs &arts; running for the sound</para></note> -<para ->Two different modes allow you to adapt &klettres; to your need. For a child, the menu bar and the language button are not visible. We assume that a child will not want to set the language himself. A drop-down box allows him to choose the different levels. For an older user, the background is not so childish and the menuBar is present in the Grown-Up style. Three different themes (classroom, arctic and desert) set up a different background with different fonts.</para> +<para>Two different modes allow you to adapt &klettres; to your need. For a child, the menu bar and the language button are not visible. We assume that a child will not want to set the language himself. A drop-down box allows him to choose the different levels. For an older user, the background is not so childish and the menuBar is present in the Grown-Up style. Three different themes (classroom, arctic and desert) set up a different background with different fonts.</para> <note> -<para ->You do not need the language keyboard layout anymore as you can use the Special Characters Toolbar to type any special character in each language. In the Settings menu, Toolbars, select Show Characters and the toolbar will appear at the bottom of &klettres;. Click on the letter you want and it will be shown in the input field. This toolbar can be dragged anywhere on your screen.</para> -<para ->Si voleu tenir disponible l'idioma del teclat, empreu &kcontrol;, en la secció <guimenu ->Perifèrics</guimenu -> en l'opció <guimenuitem ->Teclat</guimenuitem -> per a triar l'opció de teclat correcte.</para> +<para>You do not need the language keyboard layout anymore as you can use the Special Characters Toolbar to type any special character in each language. In the Settings menu, Toolbars, select Show Characters and the toolbar will appear at the bottom of &klettres;. Click on the letter you want and it will be shown in the input field. This toolbar can be dragged anywhere on your screen.</para> +<para>Si voleu tenir disponible l'idioma del teclat, empreu &kcontrol;, en la secció <guimenu>Perifèrics</guimenu> en l'opció <guimenuitem>Teclat</guimenuitem> per a triar l'opció de teclat correcte.</para> </note> </chapter> <chapter id="using-klettres"> -<title ->Emprant &klettres;</title> -<para ->&klettres; té 4 nivells. Nivells 1 i 2 amb l' alfabet i els nivells 3 i 4 amb sí·llabes. Para un nen petit (de entre dos anys i mig i quatre), us suggereixo que faci l'exercici acompanyat d'un adult.</para> +<title>Emprant &klettres;</title> +<para>&klettres; té 4 nivells. Nivells 1 i 2 amb l' alfabet i els nivells 3 i 4 amb sí·llabes. Para un nen petit (de entre dos anys i mig i quatre), us suggereixo que faci l'exercici acompanyat d'un adult.</para> <sect1 id="levels1-and2"> -<title ->Nivells 1 i 2</title> +<title>Nivells 1 i 2</title> <screenshot> -<screeninfo ->Screenshot of &klettres; Level 1</screeninfo> +<screeninfo>Screenshot of &klettres; Level 1</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="klettres1.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->&klettres; nivell 1</phrase> + <phrase>&klettres; nivell 1</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> -<para ->This screenshot shows &klettres; defaults: level is Level 1, language is French, theme is desert and mode is <emphasis ->grown-up</emphasis ->.</para> +<para>This screenshot shows &klettres; defaults: level is Level 1, language is French, theme is desert and mode is <emphasis>grown-up</emphasis>.</para> <note> -<para ->If your KDE language is set to Czech, Danish, Dutch, English, French, Italian, Spanish or Slovak, then this will be the default language the first time you run KLetttres. For other languages, French is the default. &klettres; comes with French and your default language if among those listed above and you can get additional languages via <guimenu ->File</guimenu -> <guimenuitem ->Get A New Language...</guimenuitem -> provided you have an internet connection. </para> +<para>If your KDE language is set to Czech, Danish, Dutch, English, French, Italian, Spanish or Slovak, then this will be the default language the first time you run KLetttres. For other languages, French is the default. &klettres; comes with French and your default language if among those listed above and you can get additional languages via <guimenu>File</guimenu> <guimenuitem>Get A New Language...</guimenuitem> provided you have an internet connection. </para> </note> -<para ->In level 1, the user sees the letter and hears the sound. He then has to type in the letter in the box. If it is correct, the next letter appears (without having to press <keycap ->Enter</keycap -> or whatever). If the user types the wrong letter, he hears the sound again. In this level, the user memorizes the letters, associates them with their sound and recognizes them on the keyboard. </para> +<para>In level 1, the user sees the letter and hears the sound. He then has to type in the letter in the box. If it is correct, the next letter appears (without having to press <keycap>Enter</keycap> or whatever). If the user types the wrong letter, he hears the sound again. In this level, the user memorizes the letters, associates them with their sound and recognizes them on the keyboard. </para> <note> -<para ->Podeu escriure minúscules o majúscules. Les lletras us apareixeran automàticament en majúscula, per a que els nens les relacioni amb el teclat. Només es podrà escriure una lletra cada vegada.</para> -<para ->When you type a letter in the input field, there is no need to press <keycap ->Enter</keycap -> and the program waits for a short while before testing if the letter is right. This short wait is to leave time to a young child to understand what he/she just typed, especially if this is the wrong letter. You can change this time by using the <guimenu ->Settings</guimenu -> menu, <guimenuitem ->Configure &klettres;...</guimenuitem ->and the Timer tab which will bring you a dialog where you can set two different times: one for the kid mode and one for the grown-up mode. </para> +<para>Podeu escriure minúscules o majúscules. Les lletras us apareixeran automàticament en majúscula, per a que els nens les relacioni amb el teclat. Només es podrà escriure una lletra cada vegada.</para> +<para>When you type a letter in the input field, there is no need to press <keycap>Enter</keycap> and the program waits for a short while before testing if the letter is right. This short wait is to leave time to a young child to understand what he/she just typed, especially if this is the wrong letter. You can change this time by using the <guimenu>Settings</guimenu> menu, <guimenuitem>Configure &klettres;...</guimenuitem>and the Timer tab which will bring you a dialog where you can set two different times: one for the kid mode and one for the grown-up mode. </para> </note> -<para ->After the first time, the language setting is saved in a configuration file on closing of &klettres; and loaded the next time, with the level you were in. </para> -<para ->The mode (kid or grown-up) is saved in the config file and therefore is kept until you change.</para> -<para ->Las lletres apareixen aleatòriament. Mai seran iguals de manera consecutiva. </para> +<para>After the first time, the language setting is saved in a configuration file on closing of &klettres; and loaded the next time, with the level you were in. </para> +<para>The mode (kid or grown-up) is saved in the config file and therefore is kept until you change.</para> +<para>Las lletres apareixen aleatòriament. Mai seran iguals de manera consecutiva. </para> <para> <screenshot> -<screeninfo ->Screenshot of &klettres; Level 2</screeninfo> +<screeninfo>Screenshot of &klettres; Level 2</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="klettres2.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->&klettres; level2</phrase> + <phrase>&klettres; level2</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> </para> -<para ->Here is a screenshot of Level 2 with the <emphasis ->kid</emphasis -> mode, <emphasis ->classroom</emphasis -> theme and Danish language.</para> - -<para ->Aneu a <guilabel ->Nivell</guilabel -> i del desplegable i escolliu <guilabel ->Nivell 2</guilabel ->. En aquest nivell, escoltareu només el so de la lletra i l'haureu d'escriure al lloc corresponent. Si és erroni, la lletra apareix per ajudar-vos. </para> +<para>Here is a screenshot of Level 2 with the <emphasis>kid</emphasis> mode, <emphasis>classroom</emphasis> theme and Danish language.</para> + +<para>Aneu a <guilabel>Nivell</guilabel> i del desplegable i escolliu <guilabel>Nivell 2</guilabel>. En aquest nivell, escoltareu només el so de la lletra i l'haureu d'escriure al lloc corresponent. Si és erroni, la lletra apareix per ajudar-vos. </para> </sect1> <sect1 id="levels3-and4"> -<title ->Nivells 3 i 4</title> +<title>Nivells 3 i 4</title> <para> <screenshot> -<screeninfo ->Screenshot of &klettres; Level 3</screeninfo> +<screeninfo>Screenshot of &klettres; Level 3</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="klettres3.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->&klettres; nivell 3</phrase> + <phrase>&klettres; nivell 3</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> </para> -<para ->Here you can see &klettres; level 3, <emphasis ->grown-up</emphasis -> mode, <emphasis ->arctic</emphasis -> theme and Czech language. </para> +<para>Here you can see &klettres; level 3, <emphasis>grown-up</emphasis> mode, <emphasis>arctic</emphasis> theme and Czech language. </para> -<para ->En el nivell 3, veieu la síl·laba i escolteu. Llavors heu d'escriure les lletres de la síl·laba. Si la primera lletra del so és errònia, no podreu escriure un segon intent. La lletra desapareix y ho heu d'intentar una altra vegada. El nombre de lletres és dos o tres, depèn de l'idioma.</para> +<para>En el nivell 3, veieu la síl·laba i escolteu. Llavors heu d'escriure les lletres de la síl·laba. Si la primera lletra del so és errònia, no podreu escriure un segon intent. La lletra desapareix y ho heu d'intentar una altra vegada. El nombre de lletres és dos o tres, depèn de l'idioma.</para> <screenshot> -<screeninfo ->Screenshot of &klettres; Level 4</screeninfo> +<screeninfo>Screenshot of &klettres; Level 4</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="klettres4.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->&klettres; nivell4</phrase> + <phrase>&klettres; nivell4</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> -<para ->Here you can see &klettres; level 4, <emphasis ->kid</emphasis -> mode, <emphasis ->desert</emphasis -> theme and Slovak language. </para> - -<para ->Els sons apareixen aleatòrimament </para -> <para ->Clicking in the <guilabel ->Level</guilabel -> combo-box or using the <guimenu ->Level</guimenu -> menu in the menuBar and choosing <guilabel ->Level 4</guilabel -> brings you to level 4. In that level, the user only hears the sound of the syllable and has to type in the letters. This level is quite difficult for a young child. </para> +<para>Here you can see &klettres; level 4, <emphasis>kid</emphasis> mode, <emphasis>desert</emphasis> theme and Slovak language. </para> + +<para>Els sons apareixen aleatòrimament </para> <para>Clicking in the <guilabel>Level</guilabel> combo-box or using the <guimenu>Level</guimenu> menu in the menuBar and choosing <guilabel>Level 4</guilabel> brings you to level 4. In that level, the user only hears the sound of the syllable and has to type in the letters. This level is quite difficult for a young child. </para> </sect1> <sect1 id="about-font"> -<title ->Sobre les fonts</title> +<title>Sobre les fonts</title> -<para ->There is one more setting you can change: the font that displays the letters. In some distribution, the default font used from the system is really ugly. In grown-up mode, in the <guimenu ->Settings</guimenu -> menu, in <guimenuitem ->Configure &klettres;...</guimenuitem -> you will find a Fonts tab with a font chooser dialog. The new font will be applied to both the displayed letter/syllable and the user field. </para> +<para>There is one more setting you can change: the font that displays the letters. In some distribution, the default font used from the system is really ugly. In grown-up mode, in the <guimenu>Settings</guimenu> menu, in <guimenuitem>Configure &klettres;...</guimenuitem> you will find a Fonts tab with a font chooser dialog. The new font will be applied to both the displayed letter/syllable and the user field. </para> <warning> -<para ->Hi ha fonts agradables per a visualitzar-se (helvètica p. ex.) que no les podreu escollir si empre els idiomes de l'Est d'Europa com el txec i l'eslovac. Si algunes lletres o sí·llabes no es veuen, canvieu la font i escolliu per exemple Arial. </para> +<para>Hi ha fonts agradables per a visualitzar-se (helvètica p. ex.) que no les podreu escollir si empre els idiomes de l'Est d'Europa com el txec i l'eslovac. Si algunes lletres o sí·llabes no es veuen, canvieu la font i escolliu per exemple Arial. </para> </warning> -<para ->Podeu escollir també el tamany de la font amb el que us sentiu més còmode. </para> +<para>Podeu escollir també el tamany de la font amb el que us sentiu més còmode. </para> <screenshot> -<screeninfo ->Screenshot of &klettres; Font Chooser Dialog</screeninfo> +<screeninfo>Screenshot of &klettres; Font Chooser Dialog</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="klettres5.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->&klettres; Finestra de diàleg de les fonts</phrase> + <phrase>&klettres; Finestra de diàleg de les fonts</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> -<para ->Podeu veure la finestra de diàleg de les Fonts de &klettres; . </para> +<para>Podeu veure la finestra de diàleg de les Fonts de &klettres; . </para> </sect1> </chapter> <chapter id="commands"> -<title ->Referències de comandes</title> +<title>Referències de comandes</title> <sect1 id="klettres-mainwindow"> -<title ->La finestra principal de &klettres; </title> +<title>La finestra principal de &klettres; </title> <sect2> -<title ->El Menú <guimenu ->Fitxer</guimenu -></title> +<title>El Menú <guimenu>Fitxer</guimenu></title> <variablelist> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" ->&Alt;<keycap ->G</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->File</guimenu -> <guimenuitem ->Get Alphabet in New Langugage...</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para -><action ->Opens</action -> the Get Hot New Stuff dialog for &klettres;</para -></listitem> +<term><menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul">&Alt;<keycap>G</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>File</guimenu> <guimenuitem>Get Alphabet in New Langugage...</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para><action>Opens</action> the Get Hot New Stuff dialog for &klettres;</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->Q</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Fitxer</guimenu -> <guimenuitem ->Abandona</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para -><action ->Sortir de</action -> &klettres;</para -></listitem> +<term><menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>Q</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Fitxer</guimenu> <guimenuitem>Abandona</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para><action>Sortir de</action> &klettres;</para></listitem> </varlistentry> </variablelist> </sect2> <sect2> -<title ->The <guimenu ->Level</guimenu -> Menu</title> +<title>The <guimenu>Level</guimenu> Menu</title> <variablelist> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" ->&Alt;<keycap ->L</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Level</guimenu -> <guimenuitem ->Level 1</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para -><action ->Choose</action -> the level 1 (letter displayed and sound)</para -></listitem> +<term><menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul">&Alt;<keycap>L</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Level</guimenu> <guimenuitem>Level 1</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para><action>Choose</action> the level 1 (letter displayed and sound)</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" ->&Alt;<keycap ->2</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Level</guimenu -> <guimenuitem ->Level 2</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para -><action ->Choose</action -> the level 2 (no letter displayed, sound only)</para -></listitem> +<term><menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul">&Alt;<keycap>2</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Level</guimenu> <guimenuitem>Level 2</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para><action>Choose</action> the level 2 (no letter displayed, sound only)</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" ->&Alt;<keycap ->3</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Level</guimenu -> <guimenuitem ->Level 3</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para -><action ->Choose</action -> the level 3 (syllable displayed and sound)</para -></listitem> +<term><menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul">&Alt;<keycap>3</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Level</guimenu> <guimenuitem>Level 3</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para><action>Choose</action> the level 3 (syllable displayed and sound)</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" ->&Alt;<keycap ->4</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Level</guimenu -> <guimenuitem ->Level 4</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para -><action ->Choose</action -> the level 4 (no syllable displayed, sound only)</para -></listitem> +<term><menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul">&Alt;<keycap>4</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Level</guimenu> <guimenuitem>Level 4</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para><action>Choose</action> the level 4 (no syllable displayed, sound only)</para></listitem> </varlistentry> </variablelist> </sect2> <sect2> -<title ->El Menú <guimenu ->Idioma</guimenu -></title> +<title>El Menú <guimenu>Idioma</guimenu></title> <variablelist> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" ->&Alt;<keycap ->E</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Languages</guimenu -> <guimenuitem ->English</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para -><action ->Choose</action -> the English language</para -></listitem> +<term><menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul">&Alt;<keycap>E</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Languages</guimenu> <guimenuitem>English</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para><action>Choose</action> the English language</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><shortcut -><keycombo action="simul" ->&Alt;<keycap -></keycap -></keycombo -></shortcut -><guimenu ->Idioma</guimenu -><guimenuitem -> Francès</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para -><action ->Tria</action -> l'idioma Francès</para -></listitem> +<term><menuchoice><shortcut><keycombo action="simul">&Alt;<keycap></keycap></keycombo></shortcut><guimenu>Idioma</guimenu><guimenuitem> Francès</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para><action>Tria</action> l'idioma Francès</para></listitem> </varlistentry> </variablelist> @@ -551,267 +260,64 @@ </sect2> <sect2> -<title ->The <guimenu ->Look</guimenu -> Menu</title> +<title>The <guimenu>Look</guimenu> Menu</title> <variablelist> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" ->&Alt;<keycap ->C</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Look</guimenu -> <guisubmenu ->Theme</guisubmenu -> <guimenuitem ->Classroom</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para -><action ->Switch</action -> to the desert theme</para -></listitem> +<term><menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul">&Alt;<keycap>C</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Look</guimenu> <guisubmenu>Theme</guisubmenu> <guimenuitem>Classroom</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para><action>Switch</action> to the desert theme</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" ->&Alt;<keycap ->A</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Look</guimenu -> <guisubmenu ->Theme</guisubmenu -> <guimenuitem ->Arctic</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para -><action ->Switch</action -> to the arctic theme</para -></listitem> +<term><menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul">&Alt;<keycap>A</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Look</guimenu> <guisubmenu>Theme</guisubmenu> <guimenuitem>Arctic</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para><action>Switch</action> to the arctic theme</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" ->&Alt;<keycap ->D</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Look</guimenu -> <guisubmenu ->Theme</guisubmenu -> <guimenuitem ->Desert</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para -><action ->Switch</action -> to the desert theme</para -></listitem> +<term><menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul">&Alt;<keycap>D</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Look</guimenu> <guisubmenu>Theme</guisubmenu> <guimenuitem>Desert</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para><action>Switch</action> to the desert theme</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->K</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Look</guimenu -> <guimenuitem ->Mode Kid</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para -><action ->Toggle</action -> the kid mode: no menubar</para -></listitem> +<term><menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>K</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Look</guimenu> <guimenuitem>Mode Kid</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para><action>Toggle</action> the kid mode: no menubar</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->G</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Look</guimenu -> <guimenuitem ->Mode Grownup</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para -><action ->Toggle</action -> the grown-up mode: normal interface</para -></listitem> +<term><menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>G</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Look</guimenu> <guimenuitem>Mode Grownup</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para><action>Toggle</action> the grown-up mode: normal interface</para></listitem> </varlistentry> </variablelist> </sect2> <sect2> -<title ->The <guimenu ->Settings</guimenu -> Menu</title> +<title>The <guimenu>Settings</guimenu> Menu</title> <variablelist> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->M</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Arranjament</guimenu -> <guimenuitem ->Oculta la barra de Menú</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para -><action ->Visualitza</action -> la Barra de Menú</para -></listitem> +<term><menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>M</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Arranjament</guimenu> <guimenuitem>Oculta la barra de Menú</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para><action>Visualitza</action> la Barra de Menú</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" ->&Alt;<keycap ->T</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Arranjament</guimenu -> <guimenuitem ->Mostra la Barra d'Eines</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para -><action ->Visualitza</action -> la Barra d'Eines</para -></listitem> +<term><menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul">&Alt;<keycap>T</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Arranjament</guimenu> <guimenuitem>Mostra la Barra d'Eines</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para><action>Visualitza</action> la Barra d'Eines</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" ->&Alt;<keycap ->A</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Arranjament</guimenu -> <guimenuitem ->Mostra Barra d'Estat</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para -><action ->Visualitza</action -> la barra d'Estat</para> +<term><menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul">&Alt;<keycap>A</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Arranjament</guimenu> <guimenuitem>Mostra Barra d'Estat</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para><action>Visualitza</action> la barra d'Estat</para> </listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" ->&Alt;<keycap ->h</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Arranjament</guimenu -> <guimenuitem ->Configura Dreceres...</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para -><action ->Configura</action ->les drecesres del &klettres;</para -></listitem> +<term><menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul">&Alt;<keycap>h</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Arranjament</guimenu> <guimenuitem>Configura Dreceres...</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para><action>Configura</action>les drecesres del &klettres;</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" ->&Alt;<keycap ->b</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Arranjament</guimenu -> <guimenuitem ->Configura Barra d'Eines...</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para -><action ->Configura</action -> la barra d'eines del &klettres;</para -></listitem> +<term><menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul">&Alt;<keycap>b</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Arranjament</guimenu> <guimenuitem>Configura Barra d'Eines...</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para><action>Configura</action> la barra d'eines del &klettres;</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><guimenu ->Settings</guimenu -> <guimenuitem ->Configure &klettres;...</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para -><action ->Configure</action -> &klettres;: display a dialog with the Font configuration tab and the timers configuration tab.</para -></listitem> +<term><menuchoice><guimenu>Settings</guimenu> <guimenuitem>Configure &klettres;...</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para><action>Configure</action> &klettres;: display a dialog with the Font configuration tab and the timers configuration tab.</para></listitem> </varlistentry> </variablelist> @@ -821,214 +327,89 @@ </chapter> <chapter id="sounds"> -<title ->Afegir Sons al &klettres;</title> +<title>Afegir Sons al &klettres;</title> -<para ->Si voleu agregar sons en el vostre idioma, és senzill. Registreu els sons de l'alfabet i deseu-los en una carpeta anomenada ' alfa '. Escriviu les lletres (una en cada línia) en un fitxer de text y deseu-les amb la codificació utf8 en la carpeta de la ' alfa '. Després deseu-les-les en una carpeta nombrada ' syllab '. Els sons han d'estar en format wav o ogg i cal esperar entre 1,5 i 2 segons en silenci per a què KAudioPlayer les pugui diferenciar (si no afegiu un silenci si estan massa juntes). Després feu un fitxer comprimit i feu-m'ho arribar. A més, em podeu dir quines lletres amb caràcters especials hi ha al vostre idioma per a què pugui generar els caràcters especials a la barra d'eines. </para> +<para>Si voleu agregar sons en el vostre idioma, és senzill. Registreu els sons de l'alfabet i deseu-los en una carpeta anomenada ' alfa '. Escriviu les lletres (una en cada línia) en un fitxer de text y deseu-les amb la codificació utf8 en la carpeta de la ' alfa '. Després deseu-les-les en una carpeta nombrada ' syllab '. Els sons han d'estar en format wav o ogg i cal esperar entre 1,5 i 2 segons en silenci per a què KAudioPlayer les pugui diferenciar (si no afegiu un silenci si estan massa juntes). Després feu un fitxer comprimit i feu-m'ho arribar. A més, em podeu dir quines lletres amb caràcters especials hi ha al vostre idioma per a què pugui generar els caràcters especials a la barra d'eines. </para> -<para ->See <ulink url="http://edu.kde.org/klettres/add_language.php" ->the &klettres; website</ulink -> for more detailed instructions on how to add a new language. </para> +<para>See <ulink url="http://edu.kde.org/klettres/add_language.php">the &klettres; website</ulink> for more detailed instructions on how to add a new language. </para> </chapter> <chapter id="faq"> -<title ->Preguntes i Respostes</title> +<title>Preguntes i Respostes</title> &reporting.bugs; &updating.documentation; <qandaset id="faqlist"> <qandaentry> <question> -<para ->La imatge de fons no és visible</para> +<para>La imatge de fons no és visible</para> </question> <answer> -<para ->Heu de configurar amb <option ->--prefix</option -> que teniu en la vostra carpeta del &kde; o agregueu aquesta carpeta al 'path'.</para -> </answer> +<para>Heu de configurar amb <option>--prefix</option> que teniu en la vostra carpeta del &kde; o agregueu aquesta carpeta al 'path'.</para> </answer> </qandaentry> <qandaentry> <question> -<para ->I do not hear any sounds</para> +<para>I do not hear any sounds</para> </question> <answer> -<para ->You need to have &arts; support and the &arts; daemon needs to be running. Make sure you compiled tdelibs with arts if you compiled KDE. In any doubt, ask your distribution. You can also check if &arts; is running in &kcontrol; -> Sound & Multimedia in the Sound System tab. There you must make sure that <guilabel ->Enable the Sound System</guilabel -> is checked.</para -> </answer> +<para>You need to have &arts; support and the &arts; daemon needs to be running. Make sure you compiled tdelibs with arts if you compiled KDE. In any doubt, ask your distribution. You can also check if &arts; is running in &kcontrol; -> Sound & Multimedia in the Sound System tab. There you must make sure that <guilabel>Enable the Sound System</guilabel> is checked.</para> </answer> </qandaentry> <qandaentry> <question> -<para ->I do not see some letters on the icons on the Special Characters Toolbar. I see rectangles instead for some languages.</para> +<para>I do not see some letters on the icons on the Special Characters Toolbar. I see rectangles instead for some languages.</para> </question> <answer> -<para ->&klettres; in Czech and Slovak needs Arial and if you do not have this font installed, please ask your distribution support how to install it.</para -> -<para ->If you have Windows on your machine, you can use the TTF fonts from Windows (Arial is in those) via &kcontrol; -> System Administration -> Font Installer (click on 'Administrator mode' and add the Windows Font folder).</para -></answer> +<para>&klettres; in Czech and Slovak needs Arial and if you do not have this font installed, please ask your distribution support how to install it.</para> +<para>If you have Windows on your machine, you can use the TTF fonts from Windows (Arial is in those) via &kcontrol; -> System Administration -> Font Installer (click on 'Administrator mode' and add the Windows Font folder).</para></answer> </qandaentry> <qandaentry> <question> -<para ->Les lletres en les icones dels caràcters especials de la Barra d'Eines són massa petites per a segons quins idiomes.</para> +<para>Les lletres en les icones dels caràcters especials de la Barra d'Eines són massa petites per a segons quins idiomes.</para> </question> <answer> -<para ->&klettres; in Czech and Slovak needs Arial and if you do not have this font installed, please ask your distribution support how to install it.</para -> -<para ->If you have Windows on your machine, you can use the TTF fonts from Windows (Arial is in those) via &kcontrol; -> System Administration -> Font Installer (click on 'Administrator mode' and add the Windows Font folder).</para -></answer> +<para>&klettres; in Czech and Slovak needs Arial and if you do not have this font installed, please ask your distribution support how to install it.</para> +<para>If you have Windows on your machine, you can use the TTF fonts from Windows (Arial is in those) via &kcontrol; -> System Administration -> Font Installer (click on 'Administrator mode' and add the Windows Font folder).</para></answer> </qandaentry> <qandaentry> <question> -<para ->Why are there only nine languages?</para> +<para>Why are there only nine languages?</para> </question> <answer> -<para ->In order for me to add a new language, I need the sounds for the alphabet and some basic syllables. Someone speaking natively the new language must record these sounds in wav, mp3 or preferably, ogg format. For levels 3 and 4, the syllables must be chosen by a teacher or someone who knows how children learn: these must be the syllables you have to learn just after the alphabet in order to learn well the basics of this language. Please send me a mail if you are able to do that. See <ulink url="http://edu.kde.org/klettres/add_language.php" ->the &klettres; website</ulink -> for detailed instructions on how to add a new language.</para -> </answer> +<para>In order for me to add a new language, I need the sounds for the alphabet and some basic syllables. Someone speaking natively the new language must record these sounds in wav, mp3 or preferably, ogg format. For levels 3 and 4, the syllables must be chosen by a teacher or someone who knows how children learn: these must be the syllables you have to learn just after the alphabet in order to learn well the basics of this language. Please send me a mail if you are able to do that. See <ulink url="http://edu.kde.org/klettres/add_language.php">the &klettres; website</ulink> for detailed instructions on how to add a new language.</para> </answer> </qandaentry> </qandaset> </chapter> <chapter id="credits"> -<title ->Crèdits i Llicència</title> - -<para ->&klettres; </para> -<para ->Program copyright 2001-2005 Anne-Marie Mahfouf <email ->annma@kde.org</email -> </para> -<para ->Estic molt agraida a les persones que han contribuït : <itemizedlist> -<listitem -><para ->Sons Txecs: Eva Mikulčíková <email ->evmi@seznam.cz</email -></para -> </listitem> -<listitem -><para ->Sons alemanys : Geert Stams <email ->geert@pa3csg.myweb.nl</email -></para -> </listitem> -<listitem -><para ->Sons danesos: Erik Kjaer Pedersen<email ->erik@binghamton.edu</email -></para -> </listitem> -<listitem -><para ->Sons francesos: Ludovic Grossard <email ->grossard@kde.org</email -></para -></listitem> -<listitem -><para ->Sons eslovacs: Silvia Motyčková and Jozef Říha <email ->silviamotycka@seznam.cz</email -></para -></listitem> -<listitem -><para ->Sons italians: Pietro Pasotti <email ->pietro@itopen.it</email -></para -></listitem> -<listitem -><para ->Sons anglesos: Robert Wadley <email ->robntina AT juno DOT com</email -></para -></listitem> -<listitem -><para ->Spanish sounds: Ana Belén Caballero and Juan Pedro Paredes <email ->neneta @iquis.com</email -></para -></listitem> -<listitem -><para ->Romanized Hindi sounds: Vikas Kharat <email ->kharat@sancharnet.in</email -></para -></listitem> -<listitem -><para ->Imatges de fons: Renaud Blanchard <email ->kisukuma@chez.com</email -></para -> </listitem> -<listitem -><para ->Icones originals: Primoz Anzur <email ->zerokode@yahoo.com</email -></para -></listitem> -<listitem -><para ->Direcció de la ajuda y de la codificació: Robert Gogolok <email ->mail@robert-gogolok.de</email -></para -></listitem> -<listitem -><para ->icones SVG: Chris Luetchford <email ->chris@os11.com</email -></para -></listitem> -<listitem -><para ->Codi per generar caràcters especials: Peter Hedlund <email ->peter@peterandlinda.com</email -></para -></listitem> -<listitem -><para ->Port per TDEConfig XT i ajuda del codi: Waldo Bastian <email ->bastian@kde.org</email -></para -></listitem> -<listitem -><para ->Kids and grownup svg icons, desert theme: Danny Allen <email ->dannya40uk@yahoo.co.uk</email -></para -></listitem> +<title>Crèdits i Llicència</title> + +<para>&klettres; </para> +<para>Program copyright 2001-2005 Anne-Marie Mahfouf <email>annma@kde.org</email> </para> +<para>Estic molt agraida a les persones que han contribuït : <itemizedlist> +<listitem><para>Sons Txecs: Eva Mikulčíková <email>evmi@seznam.cz</email></para> </listitem> +<listitem><para>Sons alemanys : Geert Stams <email>geert@pa3csg.myweb.nl</email></para> </listitem> +<listitem><para>Sons danesos: Erik Kjaer Pedersen<email>erik@binghamton.edu</email></para> </listitem> +<listitem><para>Sons francesos: Ludovic Grossard <email>grossard@kde.org</email></para></listitem> +<listitem><para>Sons eslovacs: Silvia Motyčková and Jozef Říha <email>silviamotycka@seznam.cz</email></para></listitem> +<listitem><para>Sons italians: Pietro Pasotti <email>pietro@itopen.it</email></para></listitem> +<listitem><para>Sons anglesos: Robert Wadley <email>robntina AT juno DOT com</email></para></listitem> +<listitem><para>Spanish sounds: Ana Belén Caballero and Juan Pedro Paredes <email>neneta @iquis.com</email></para></listitem> +<listitem><para>Romanized Hindi sounds: Vikas Kharat <email>kharat@sancharnet.in</email></para></listitem> +<listitem><para>Imatges de fons: Renaud Blanchard <email>kisukuma@chez.com</email></para> </listitem> +<listitem><para>Icones originals: Primoz Anzur <email>zerokode@yahoo.com</email></para></listitem> +<listitem><para>Direcció de la ajuda y de la codificació: Robert Gogolok <email>mail@robert-gogolok.de</email></para></listitem> +<listitem><para>icones SVG: Chris Luetchford <email>chris@os11.com</email></para></listitem> +<listitem><para>Codi per generar caràcters especials: Peter Hedlund <email>peter@peterandlinda.com</email></para></listitem> +<listitem><para>Port per TDEConfig XT i ajuda del codi: Waldo Bastian <email>bastian@kde.org</email></para></listitem> +<listitem><para>Kids and grownup svg icons, desert theme: Danny Allen <email>dannya40uk@yahoo.co.uk</email></para></listitem> </itemizedlist> </para> -<para ->Documentation copyright 2001-2005 Anne-Marie Mahfouf <email ->annma@kde.org</email -> </para> +<para>Documentation copyright 2001-2005 Anne-Marie Mahfouf <email>annma@kde.org</email> </para> -<para -><email ->dfortuny@pie.xtec.es</email -></para -> +<para><email>dfortuny@pie.xtec.es</email></para> &underFDL; &underGPL; </chapter> <!-- <appendix id="installation"> -<title ->Installation</title> +<title>Installation</title> &install.intro.documentation; diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kmessedwords/index.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kmessedwords/index.docbook index b475dd78b14..564a14d70e8 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kmessedwords/index.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kmessedwords/index.docbook @@ -4,729 +4,352 @@ <!ENTITY kappname "&kmessedwords;"> <!ENTITY package "tdeedu"> <!ENTITY % addindex "IGNORE"> - <!ENTITY % English "INCLUDE" -><!-- change language only here --> + <!ENTITY % English "INCLUDE"><!-- change language only here --> ]> <book lang="&language;"> <bookinfo> -<title ->El Manual &kmessedwords;</title> +<title>El Manual &kmessedwords;</title> <authorgroup> -<author -><firstname ->Primoz</firstname -> <surname ->Anzur</surname -> <affiliation -> <address -><email ->zerokode@gmx.net</email -></address> +<author><firstname>Primoz</firstname> <surname>Anzur</surname> <affiliation> <address><email>zerokode@gmx.net</email></address> </affiliation> </author> </authorgroup> <copyright> -<year ->2001</year> -<holder ->Equip Educatiu de KDE</holder> +<year>2001</year> +<holder>Equip Educatiu de KDE</holder> </copyright> -<legalnotice ->&FDLNotice;</legalnotice> +<legalnotice>&FDLNotice;</legalnotice> -<date ->2004-12-15</date> -<releaseinfo ->2.3</releaseinfo> +<date>2004-12-15</date> +<releaseinfo>2.3</releaseinfo> <abstract> -<para ->&kmessedwords; és un joc per exercitar la ment amb l'ús de paraules </para> +<para>&kmessedwords; és un joc per exercitar la ment amb l'ús de paraules </para> </abstract> <keywordset> -<keyword ->KDE</keyword> -<keyword ->tdeedu</keyword> -<keyword ->KMessedWords</keyword> -<keyword ->trobar</keyword> -<keyword ->paraules</keyword> +<keyword>KDE</keyword> +<keyword>tdeedu</keyword> +<keyword>KMessedWords</keyword> +<keyword>trobar</keyword> +<keyword>paraules</keyword> </keywordset> </bookinfo> <chapter id="introduction"> -<title ->Introducció</title> +<title>Introducció</title> -<para ->&kmessedwords; és un joc basat en els trenclaclosques de lletra-paraula que es juguen a l'infància. És un joc senzill, amb 3 nivells de dificultat en el joc. Permet que pugeu editar i afegir paraules. Està adreçat a nens de 10 anys o més grans, ja que porta una certa dificultat, però no us descartem que es pugui usar en infants més petits. Els mots s'escullen a l'atzar, i la paraula es mostra amb les llestres desordenades, en funció del nivell de dificultat triat. Cal tenir en compte que disposeu d'un nombre il·limitat de temptatives, i que es desen els marcadors </para> +<para>&kmessedwords; és un joc basat en els trenclaclosques de lletra-paraula que es juguen a l'infància. És un joc senzill, amb 3 nivells de dificultat en el joc. Permet que pugeu editar i afegir paraules. Està adreçat a nens de 10 anys o més grans, ja que porta una certa dificultat, però no us descartem que es pugui usar en infants més petits. Els mots s'escullen a l'atzar, i la paraula es mostra amb les llestres desordenades, en funció del nivell de dificultat triat. Cal tenir en compte que disposeu d'un nombre il·limitat de temptatives, i que es desen els marcadors </para> </chapter> <chapter id="using-kmessedwords"> -<title ->Utilitzant &kmessedwords;</title> +<title>Utilitzant &kmessedwords;</title> <screenshot> -<screeninfo ->Mireu la captura de pantalla de &kmessedwords;</screeninfo> +<screeninfo>Mireu la captura de pantalla de &kmessedwords;</screeninfo> <mediaobject> -<imageobject -><imagedata fileref="kmw1.png" format="PNG"/></imageobject> -<textobject -><phrase ->La captura de pantalla de &kmessedwords;</phrase -></textobject> +<imageobject><imagedata fileref="kmw1.png" format="PNG"/></imageobject> +<textobject><phrase>La captura de pantalla de &kmessedwords;</phrase></textobject> </mediaobject> </screenshot> <sect1 id="general-usage"> -<title ->Indicacions d'ús general</title> +<title>Indicacions d'ús general</title> -<para ->Es mostra una paraula a atzar... He d'averiguar de quina paraula es tracta. Si no ho sabeu o us equivoque el programa us ho dirà.</para> +<para>Es mostra una paraula a atzar... He d'averiguar de quina paraula es tracta. Si no ho sabeu o us equivoque el programa us ho dirà.</para> -<important -><para ->Cal respectar les característiques de les lletres de la paraula, així doncs <quote ->michelle</quote -> <emphasis ->no</emphasis -> es <quote ->Michelle</quote -> </para -></important> +<important><para>Cal respectar les característiques de les lletres de la paraula, així doncs <quote>michelle</quote> <emphasis>no</emphasis> es <quote>Michelle</quote> </para></important> -<para ->Cada vegada que s'inicia el joc, la dificultat és reinicia a mode fàcil</para> +<para>Cada vegada que s'inicia el joc, la dificultat és reinicia a mode fàcil</para> -<para ->Hi ha 3 nivells: fàcil, mitjà i difícil.</para> +<para>Hi ha 3 nivells: fàcil, mitjà i difícil.</para> -<para ->Tots els nivells són adaptables on podeu determinarcel nivell de la dificultat de la sessió. El nivell de dificultat del joc és dependent del tamany de la paraula. Els 3 nivells són:</para> +<para>Tots els nivells són adaptables on podeu determinarcel nivell de la dificultat de la sessió. El nivell de dificultat del joc és dependent del tamany de la paraula. Els 3 nivells són:</para> <variablelist> <varlistentry> -<term ->Fàcil</term> -<listitem -><para ->4 lletres per paraula</para -></listitem> +<term>Fàcil</term> +<listitem><para>4 lletres per paraula</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term ->Mitjà</term> -<listitem -><para ->4 llestres en les paraules expecials i 7 lletres en les ordinàries.</para -></listitem> +<term>Mitjà</term> +<listitem><para>4 llestres en les paraules expecials i 7 lletres en les ordinàries.</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term ->Difícil</term> -<listitem -><para ->Paraules de més de 6 lletres tant especials com paraules ordinàries.</para -></listitem> +<term>Difícil</term> +<listitem><para>Paraules de més de 6 lletres tant especials com paraules ordinàries.</para></listitem> </varlistentry> </variablelist> -<para ->Després de què s'encerti una paraula, li proposen una altra paraula y podeu escollir entre <guibutton ->Tornar a Jugar</guibutton -> o <guibutton ->Abandona</guibutton ->.</para> +<para>Després de què s'encerti una paraula, li proposen una altra paraula y podeu escollir entre <guibutton>Tornar a Jugar</guibutton> o <guibutton>Abandona</guibutton>.</para> </sect1> </chapter> <chapter id="commands"> -<title ->referència del Joc</title> +<title>referència del Joc</title> <screenshot> -<screeninfo ->Mireu la captura de pantalla de &kmessedwords;</screeninfo> +<screeninfo>Mireu la captura de pantalla de &kmessedwords;</screeninfo> <mediaobject> -<imageobject -><imagedata fileref="kmw1bis.png" format="PNG"/></imageobject> -<textobject -><phrase ->La captura de pantalla de &kmessedwords;</phrase -></textobject> +<imageobject><imagedata fileref="kmw1bis.png" format="PNG"/></imageobject> +<textobject><phrase>La captura de pantalla de &kmessedwords;</phrase></textobject> </mediaobject> </screenshot> <sect1 id="kmessedwords-mainwindow"> - <title ->Començar &kmessedwords;</title> - -<para ->El botó <guibutton ->Abandona</guibutton ->, o la combinació de tecles <keycombo action="simul" ->&Alt;<keycap ->F4</keycap -></keycombo ->, us permetre sortir del joc i el programa.</para> - -<para ->El botó d'<guibutton ->Ajuda</guibutton -> es desplega i permet visualitzar les opcions que hi ha dins el menú d'ajuda.</para> - -<para ->El botó <guibutton ->Configura</guibutton -> té dues opcions: <guilabel ->Configuració...</guilabel -> on us emergirà una finestra de configuració de &kmessedwords;, i el <guilabel ->Diccionari....</guilabel ->, on escriureu/modificareu les paraules.</para> - -<para -><guibutton ->Puntuacions</guibutton -> us mostra fins a les màximes puntuacions per dificultat.</para> - -<para ->Al premer el botó <guibutton ->Barreja</guibutton ->, vós començareu el joc.</para> - -<para ->A través del menú deplegable <guimenu ->Nivell</guimenu -> podreu escollir en quin nivell voleu participar en el joc.</para> + <title>Començar &kmessedwords;</title> + +<para>El botó <guibutton>Abandona</guibutton>, o la combinació de tecles <keycombo action="simul">&Alt;<keycap>F4</keycap></keycombo>, us permetre sortir del joc i el programa.</para> + +<para>El botó d'<guibutton>Ajuda</guibutton> es desplega i permet visualitzar les opcions que hi ha dins el menú d'ajuda.</para> + +<para>El botó <guibutton>Configura</guibutton> té dues opcions: <guilabel>Configuració...</guilabel> on us emergirà una finestra de configuració de &kmessedwords;, i el <guilabel>Diccionari....</guilabel>, on escriureu/modificareu les paraules.</para> + +<para><guibutton>Puntuacions</guibutton> us mostra fins a les màximes puntuacions per dificultat.</para> + +<para>Al premer el botó <guibutton>Barreja</guibutton>, vós començareu el joc.</para> + +<para>A través del menú deplegable <guimenu>Nivell</guimenu> podreu escollir en quin nivell voleu participar en el joc.</para> </sect1> </chapter> <chapter id="configuration"> -<title ->Configurant &kmessedwords;</title> +<title>Configurant &kmessedwords;</title> <screenshot> -<screeninfo ->La finestra de Configuració de &kmessedwords;</screeninfo> +<screeninfo>La finestra de Configuració de &kmessedwords;</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="kmw2.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> -<phrase ->la finestra de configuració de &kmessedwords;</phrase> +<phrase>la finestra de configuració de &kmessedwords;</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> <sect1 id="kmessedwords-themes"> -<title ->Canviar el fons del programa</title> - -<para ->&kmessedwords; permet que modifiqueu fàcilment el fons de la finestra del programa amb <menuchoice -><guimenu ->Configura</guimenu -> <guimenuitem ->Configuració...</guimenuitem -></menuchoice -> i després escolliu la pestanya <guimenuitem ->Interfície</guimenuitem ->.</para> - -<para ->També podeu triar tema del desplegable i s'aplicarà als fons dels botons seleccionant <guilabel ->Imatges de botó</guilabel -></para> - -<para ->Per defecte només hi ha dos temes de fons <quote ->default</quote -> i <quote ->bubbly</quote ->. S'espera que hi haurà més temes disponibles ben aviat.</para> +<title>Canviar el fons del programa</title> + +<para>&kmessedwords; permet que modifiqueu fàcilment el fons de la finestra del programa amb <menuchoice><guimenu>Configura</guimenu> <guimenuitem>Configuració...</guimenuitem></menuchoice> i després escolliu la pestanya <guimenuitem>Interfície</guimenuitem>.</para> + +<para>També podeu triar tema del desplegable i s'aplicarà als fons dels botons seleccionant <guilabel>Imatges de botó</guilabel></para> + +<para>Per defecte només hi ha dos temes de fons <quote>default</quote> i <quote>bubbly</quote>. S'espera que hi haurà més temes disponibles ben aviat.</para> </sect1> <sect1 id="kmessedwords-players"> -<title ->Canviar el nom del jugador o usuari</title> +<title>Canviar el nom del jugador o usuari</title> -<para ->En la finestra de configuració cal que trieu la pestanya del nom <guilabel ->Usuari</guilabel ->, el canvieu pel vostre nom i feu <guibutton ->Bé</guibutton ->.</para> +<para>En la finestra de configuració cal que trieu la pestanya del nom <guilabel>Usuari</guilabel>, el canvieu pel vostre nom i feu <guibutton>Bé</guibutton>.</para> </sect1> </chapter> <chapter id="kmessedwords-dictionary"> -<title ->Configurar les paraules del diccionari</title> +<title>Configurar les paraules del diccionari</title> <screenshot> -<screeninfo ->L'editor de paraules de &kmessedwords;</screeninfo> +<screeninfo>L'editor de paraules de &kmessedwords;</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="kmw4.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->finestra de diccionari de &kmessedwords;</phrase> + <phrase>finestra de diccionari de &kmessedwords;</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> <sect1 id="changing-words"> -<title ->Canviar paraules al &kmessedwords;</title> - -<para ->Per accedir l'editor de paraules cal usted necesita elegir <menuchoice -><guimenu ->Configura</guimenu -> <guimenuitem ->Diccionari...</guimenuitem -></menuchoice ->. Per a cada nivell hi ha una relació de mots, dividits en fàcil, mitjà i difícil. El redactor de paraules es un editor de text pla y podeu escriure noves paraules en la llista. per separar fer la línia de divisió o fer <keycap ->Retorn</keycap ->.</para> - -<para ->El redactor no us llegirà les línies en blanc o línies amb lletres i los caràcters iguals. Per a desar les paraules fer <guibutton ->Bé</guibutton -> o <guibutton ->Desa paraules</guibutton ->. <emphasis ->No us cal</emphasis -> ser un <systemitem class="username" -> un usuari expert </systemitem -> per a canviar les paraules, ja que el fitxer resultant és desa en el mateix PC.</para> +<title>Canviar paraules al &kmessedwords;</title> + +<para>Per accedir l'editor de paraules cal usted necesita elegir <menuchoice><guimenu>Configura</guimenu> <guimenuitem>Diccionari...</guimenuitem></menuchoice>. Per a cada nivell hi ha una relació de mots, dividits en fàcil, mitjà i difícil. El redactor de paraules es un editor de text pla y podeu escriure noves paraules en la llista. per separar fer la línia de divisió o fer <keycap>Retorn</keycap>.</para> + +<para>El redactor no us llegirà les línies en blanc o línies amb lletres i los caràcters iguals. Per a desar les paraules fer <guibutton>Bé</guibutton> o <guibutton>Desa paraules</guibutton>. <emphasis>No us cal</emphasis> ser un <systemitem class="username"> un usuari expert </systemitem> per a canviar les paraules, ja que el fitxer resultant és desa en el mateix PC.</para> </sect1> </chapter> <chapter id="kmessedwords-scoring"> -<title ->Veure els marcadors</title> +<title>Veure els marcadors</title> <para> <screenshot> -<screeninfo ->&kmessedwords; scores window</screeninfo> +<screeninfo>&kmessedwords; scores window</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="kmw3.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Finestra del marcadors del &kmessedwords;</phrase> + <phrase>Finestra del marcadors del &kmessedwords;</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> </para> <sect1 id="checking-scores"> -<title ->Canviar els marcadors del &kmessedwords;</title> - -<para ->Comprovar els marcadors, el que cal fer és <menuchoice -><guimenu ->Fitxer</guimenu -><guimenuitem ->Puntuacions </guimenuitem -></menuchoice -> i aquestes seran visibles.</para> +<title>Canviar els marcadors del &kmessedwords;</title> + +<para>Comprovar els marcadors, el que cal fer és <menuchoice><guimenu>Fitxer</guimenu><guimenuitem>Puntuacions </guimenuitem></menuchoice> i aquestes seran visibles.</para> </sect1> </chapter> <chapter id="commands-ref"> - <title ->Referències de Comandes</title> + <title>Referències de Comandes</title> <sect1 id="kapp-mainwindow"> - <title ->Els Menús de la finestra de &kmessedwords;</title> + <title>Els Menús de la finestra de &kmessedwords;</title> <sect2> - <title ->El Menú Fitxer</title> + <title>El Menú Fitxer</title> <para> <variablelist> <varlistentry> - <term -><menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->N</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Fitxer</guimenu -> <guimenuitem ->Barreja</guimenuitem -> </menuchoice -></term> - <listitem -><para -><action ->Per aconseguir una nova paraula per endevinar</action -></para -></listitem> + <term><menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>N</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Fitxer</guimenu> <guimenuitem>Barreja</guimenuitem> </menuchoice></term> + <listitem><para><action>Per aconseguir una nova paraula per endevinar</action></para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> - <term -><menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->H</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Fitxer</guimenu -> <guimenuitem ->Puntuacions</guimenuitem -> </menuchoice -></term> - <listitem -><para -><action ->Mostra la Finestra de Puntuacions</action -></para -></listitem> + <term><menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>H</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Fitxer</guimenu> <guimenuitem>Puntuacions</guimenuitem> </menuchoice></term> + <listitem><para><action>Mostra la Finestra de Puntuacions</action></para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> - <term -><menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->Q</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Fitxer</guimenu -> <guimenuitem ->Abandona</guimenuitem -> </menuchoice -></term> - <listitem -><para -><action ->Abandona</action -> &kmessedwords;</para -></listitem> + <term><menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>Q</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Fitxer</guimenu> <guimenuitem>Abandona</guimenuitem> </menuchoice></term> + <listitem><para><action>Abandona</action> &kmessedwords;</para></listitem> </varlistentry> </variablelist> </para> </sect2> <sect2> - <title ->El Menú de <guimenu ->Nivell</guimenu -></title> + <title>El Menú de <guimenu>Nivell</guimenu></title> <variablelist> <varlistentry> - <term -><menuchoice -><guimenu ->Nivell</guimenu -> <guimenuitem ->Fàcil</guimenuitem -> </menuchoice -></term> - <listitem -><para -><action ->Tria</action -> de la llista de paraules fàcils les que preguntarà</para -></listitem> + <term><menuchoice><guimenu>Nivell</guimenu> <guimenuitem>Fàcil</guimenuitem> </menuchoice></term> + <listitem><para><action>Tria</action> de la llista de paraules fàcils les que preguntarà</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> - <term -><menuchoice -><guimenu ->Nivell</guimenu -> <guimenuitem ->Mitjà</guimenuitem -> </menuchoice -></term> - <listitem -><para -><action ->Tria</action -> de la llista de paraules amb dificultat mitja les que preguntarà</para -></listitem> + <term><menuchoice><guimenu>Nivell</guimenu> <guimenuitem>Mitjà</guimenuitem> </menuchoice></term> + <listitem><para><action>Tria</action> de la llista de paraules amb dificultat mitja les que preguntarà</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> - <term -><menuchoice -><guimenu ->Nivell</guimenu -> <guimenuitem ->Difícil</guimenuitem -> </menuchoice -></term> - <listitem -><para -><action ->Tria</action -> de la llista de paraules difícils les que preguntarà</para -></listitem> + <term><menuchoice><guimenu>Nivell</guimenu> <guimenuitem>Difícil</guimenuitem> </menuchoice></term> + <listitem><para><action>Tria</action> de la llista de paraules difícils les que preguntarà</para></listitem> </varlistentry> - </variablelist -> + </variablelist> </sect2> <sect2> - <title ->El Menú <guimenu ->Configuració</guimenu -></title> + <title>El Menú <guimenu>Configuració</guimenu></title> <variablelist> <varlistentry> - <term -><menuchoice -><guimenu ->Configura</guimenu -> <guimenuitem ->Diccionari...</guimenuitem -> </menuchoice -></term> - <listitem -><para -><action ->Obrir</action -> l'editor de paraules</para -></listitem> + <term><menuchoice><guimenu>Configura</guimenu> <guimenuitem>Diccionari...</guimenuitem> </menuchoice></term> + <listitem><para><action>Obrir</action> l'editor de paraules</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> - <term -><menuchoice -><guimenu ->Configura</guimenu -> <guimenuitem ->Mostra la Barra d'Estat</guimenuitem -> </menuchoice -></term> - <listitem -><para -><action ->Mostra</action -> La barra d'estat</para -></listitem> + <term><menuchoice><guimenu>Configura</guimenu> <guimenuitem>Mostra la Barra d'Estat</guimenuitem> </menuchoice></term> + <listitem><para><action>Mostra</action> La barra d'estat</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> - <term -><menuchoice -><guimenu ->Configura</guimenu -> <guimenuitem ->Configura dreceres...</guimenuitem -> </menuchoice -></term> - <listitem -><para -><action ->Configura</action -> el teclat per a fer accessos ràpids a diferents accions del programa.</para> + <term><menuchoice><guimenu>Configura</guimenu> <guimenuitem>Configura dreceres...</guimenuitem> </menuchoice></term> + <listitem><para><action>Configura</action> el teclat per a fer accessos ràpids a diferents accions del programa.</para> </listitem> </varlistentry> <varlistentry> - <term -><menuchoice -><guimenu ->Configura</guimenu -> <guimenuitem ->Configura Barra d'Eines</guimenuitem -> </menuchoice -></term> - <listitem -><para -><action ->Configura</action -> les accions que vols les trobaràs en la barra d'eines </para -></listitem> + <term><menuchoice><guimenu>Configura</guimenu> <guimenuitem>Configura Barra d'Eines</guimenuitem> </menuchoice></term> + <listitem><para><action>Configura</action> les accions que vols les trobaràs en la barra d'eines </para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> - <term -><menuchoice -><guimenu ->Configura</guimenu -> <guimenuitem ->Configuració...</guimenuitem -> </menuchoice -></term> - <listitem -><para -><action ->Mostra</action -> la finestra de diàleg de &kmessedwords; </para -></listitem> + <term><menuchoice><guimenu>Configura</guimenu> <guimenuitem>Configuració...</guimenuitem> </menuchoice></term> + <listitem><para><action>Mostra</action> la finestra de diàleg de &kmessedwords; </para></listitem> </varlistentry> </variablelist> </sect2> <sect2> - <title ->El Menú <guimenu ->Ajuda</guimenu -></title> + <title>El Menú <guimenu>Ajuda</guimenu></title> &help.menu.documentation; </sect2> </sect1> </chapter> <chapter id="developers"> -<title ->Guia de Desenvolupament de &kmessedwords;</title> +<title>Guia de Desenvolupament de &kmessedwords;</title> <sect1 id="interface"> -<title ->L interfície Gràfica d'Usuari - &kmessedwords; &GUI; </title> +<title>L interfície Gràfica d'Usuari - &kmessedwords; &GUI; </title> -<para ->&kmessedwords;' és un joc complet, tant per la la lectura com per la composició de les paraules. La propera finalitat és facilitar l'entorn gràfic del programa. De moment tinc algunes ideés, però m'agradaria conèixer algunes opinions. </para> +<para>&kmessedwords;' és un joc complet, tant per la la lectura com per la composició de les paraules. La propera finalitat és facilitar l'entorn gràfic del programa. De moment tinc algunes ideés, però m'agradaria conèixer algunes opinions. </para> </sect1> </chapter> <chapter id="faq"> -<title ->Preguntes i Respostes</title> -&reporting.bugs; &updating.documentation; <qandaset id="faqlist" -> <qandaentry> +<title>Preguntes i Respostes</title> +&reporting.bugs; &updating.documentation; <qandaset id="faqlist"> <qandaentry> <question> -<para ->Em surt un ,issatge d'error on em diu que no pot trobar les imatges</para> +<para>Em surt un ,issatge d'error on em diu que no pot trobar les imatges</para> </question> <answer> -<para ->Si us heu instal·lat el programa des d'un paquet<acronym ->RPM</acronym ->, ho haureu fet des d'un únic fitxer rpm. Però si l'heu compilat el programa cal tenir en compte de instal·lar-lo en el directori dels app <filename class="directory" ->/usr/local/</filename ->, tenint en compte que caldrà canviar <userinput -><option ->--prefix=<replaceable ->path_del_vostre directori_de_kde</replaceable -></option -></userinput -></para> -</answer -> </qandaentry> +<para>Si us heu instal·lat el programa des d'un paquet<acronym>RPM</acronym>, ho haureu fet des d'un únic fitxer rpm. Però si l'heu compilat el programa cal tenir en compte de instal·lar-lo en el directori dels app <filename class="directory">/usr/local/</filename>, tenint en compte que caldrà canviar <userinput><option>--prefix=<replaceable>path_del_vostre directori_de_kde</replaceable></option></userinput></para> +</answer> </qandaentry> </qandaset> </chapter> <chapter id="credits"> -<title ->Crèdits i Llicència</title> -<para ->&kmessedwords;:</para> -<para ->Creació i disseny <itemizedlist -> <listitem -><para ->Primoz Anzur <email ->zerokode@gmx.net</email -></para -></listitem> +<title>Crèdits i Llicència</title> +<para>&kmessedwords;:</para> +<para>Creació i disseny <itemizedlist> <listitem><para>Primoz Anzur <email>zerokode@gmx.net</email></para></listitem> </itemizedlist> </para> -<para ->Manteniment del programna: Reuben Sutton <email ->reuben@microsucks.co.uk</email -> </para> -<para ->Contribucions: <itemizedlist> +<para>Manteniment del programna: Reuben Sutton <email>reuben@microsucks.co.uk</email> </para> +<para>Contribucions: <itemizedlist> <listitem> - <para ->Ajuda en el codi (creació de l'enginy): Waldo Bastian <email ->bastian@kde.org</email -></para -> + <para>Ajuda en el codi (creació de l'enginy): Waldo Bastian <email>bastian@kde.org</email></para> </listitem> <listitem> - <para ->Ajuda de codi (includemoc ...): Daniel Molkentin <email ->molkentin@kde.org</email -></para -> + <para>Ajuda de codi (includemoc ...): Daniel Molkentin <email>molkentin@kde.org</email></para> </listitem> <listitem> - <para ->Ajuda de Codi (fent l'ajuda del &kmessedwords; i treballant en les versions KDE2 i KDE3): Haavard Froeiland <email ->haavardf@operamail.com</email -></para -> + <para>Ajuda de Codi (fent l'ajuda del &kmessedwords; i treballant en les versions KDE2 i KDE3): Haavard Froeiland <email>haavardf@operamail.com</email></para> </listitem> <listitem> - <para ->Port per a TDEConfig XT, codificació de suport: Anne-Marie Mahfouf <email ->annma@kde.org</email -></para -> + <para>Port per a TDEConfig XT, codificació de suport: Anne-Marie Mahfouf <email>annma@kde.org</email></para> </listitem> </itemizedlist> </para> -<para ->Documentació: copyright 2001 Primoz Anzur i l'Equip Educatiu de &kde; <email ->zerokode@gmx.net</email -> </para> -<para ->2004 Anne-Marie Mahfouf <email ->annma@kde.org</email -> </para> +<para>Documentació: copyright 2001 Primoz Anzur i l'Equip Educatiu de &kde; <email>zerokode@gmx.net</email> </para> +<para>2004 Anne-Marie Mahfouf <email>annma@kde.org</email> </para> &underFDL; &underGPL; </chapter> <appendix id="installation"> -<title ->Instal·lació</title> +<title>Instal·lació</title> <sect1 id="getting-kmessedwords"> -<title ->Com obtenir &kmessedwords;</title> +<title>Com obtenir &kmessedwords;</title> &install.intro.documentation; </sect1> <sect1 id="requirements"> -<title ->Requeriments</title> +<title>Requeriments</title> -<para ->Recordeu que us cal les versions &kde; 3 i &Qt; 3 en el vostre sistema.</para> +<para>Recordeu que us cal les versions &kde; 3 i &Qt; 3 en el vostre sistema.</para> -<para ->Podeu trobar &kmessedwords; a <ulink url="http://edu.kde.org/kmessedwords/" ->la pàgina prinicpal de &kmessedwords;</ulink ->.</para> +<para>Podeu trobar &kmessedwords; a <ulink url="http://edu.kde.org/kmessedwords/">la pàgina prinicpal de &kmessedwords;</ulink>.</para> </sect1> <sect1 id="compilation"> -<title ->Compilació i instal·lació</title> +<title>Compilació i instal·lació</title> &install.compile.documentation; </sect1> </appendix> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kpercentage/commands.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kpercentage/commands.docbook index 746c4c76e6e..311d0657f4c 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kpercentage/commands.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kpercentage/commands.docbook @@ -1,61 +1,42 @@ <chapter id="commands"> -<title ->Referència dels comadaments</title> +<title>Referència dels comadaments</title> <sect1 id="kpercentage-mainwindow"> -<title ->La finestra principal de &kpercentage;</title> +<title>La finestra principal de &kpercentage;</title> -<para ->A la finestra principal tan sols podeu entrar el valor d'una de les tres caixes d'entrada. Premeu <keycap ->Intro</keycap -> o cliqueu el botó <guibutton ->Aplica</guibutton ->, per a veure si heu encertat. </para> +<para>A la finestra principal tan sols podeu entrar el valor d'una de les tres caixes d'entrada. Premeu <keycap>Intro</keycap> o cliqueu el botó <guibutton>Aplica</guibutton>, per a veure si heu encertat. </para> <screenshot> -<screeninfo ->Aquesta és una instantània de la finestra principal de &kpercentage;</screeninfo> +<screeninfo>Aquesta és una instantània de la finestra principal de &kpercentage;</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="main.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Aquesta és una instantània de la finestra principal de &kpercentage;</phrase> + <phrase>Aquesta és una instantània de la finestra principal de &kpercentage;</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> -<para ->A la part inferior, dues barres de progrés us indicaran el vostre esforç. La superior mostra la relació total dels exercicis intentats. La inferior compara les respostes correctes amb les incorrectes. Us n'heu adonat de que aquesta tasca també és de percentatges? Les entrades més teclejades (lletres, espais i demés sense importància) no hi influiran. </para> +<para>A la part inferior, dues barres de progrés us indicaran el vostre esforç. La superior mostra la relació total dels exercicis intentats. La inferior compara les respostes correctes amb les incorrectes. Us n'heu adonat de que aquesta tasca també és de percentatges? Les entrades més teclejades (lletres, espais i demés sense importància) no hi influiran. </para> -<para ->Podeu abandonar en qualsevol moment sortint d'aquesta finestra amb el botó <guibutton ->Cancel·la</guibutton ->. Tornareu a la finestra de benvinguda. Allí podreu seleccionar un altre tipus de tasca o sortir de &kpercentage;.</para> +<para>Podeu abandonar en qualsevol moment sortint d'aquesta finestra amb el botó <guibutton>Cancel·la</guibutton>. Tornareu a la finestra de benvinguda. Allí podreu seleccionar un altre tipus de tasca o sortir de &kpercentage;.</para> -<para ->Si premeu el botó <guibutton ->Aplica</guibutton ->, obtindreu informació quant a si la vostra entrada ha estat correcte o incorrecte... </para> +<para>Si premeu el botó <guibutton>Aplica</guibutton>, obtindreu informació quant a si la vostra entrada ha estat correcte o incorrecte... </para> <screenshot> -<screeninfo ->Informació quant a l'entrada correcta</screeninfo> +<screeninfo>Informació quant a l'entrada correcta</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="answer.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Informació quant a l'entrada correcta</phrase> + <phrase>Informació quant a l'entrada correcta</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> -<para ->El somriure de l'emoticot saltant alegrement cada vegada que finalitzeu una tasca correctament!</para> +<para>El somriure de l'emoticot saltant alegrement cada vegada que finalitzeu una tasca correctament!</para> </sect1> </chapter> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kpercentage/credits.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kpercentage/credits.docbook index c987c8439e9..40b5dbc8a2e 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kpercentage/credits.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kpercentage/credits.docbook @@ -1,56 +1,20 @@ <chapter id="credits"> -<title ->Crèdits i llicència</title> +<title>Crèdits i llicència</title> -<para ->&kpercentage; </para> -<para ->Programa copyright 2001 Matthias Messmer <email ->bmlmessmer@web.de</email -> </para> -<para ->Col·laboradors: <itemizedlist> -<listitem -><para -><acronym ->CVS</acronym ->, programació i companys de discursió: Robert Gogolok <email ->mail@robert-gogoloh.de</email -> i Carsten Niehaus <email ->cniehaus@gmx.de</email -></para> +<para>&kpercentage; </para> +<para>Programa copyright 2001 Matthias Messmer <email>bmlmessmer@web.de</email> </para> +<para>Col·laboradors: <itemizedlist> +<listitem><para><acronym>CVS</acronym>, programació i companys de discursió: Robert Gogolok <email>mail@robert-gogoloh.de</email> i Carsten Niehaus <email>cniehaus@gmx.de</email></para> </listitem> -<listitem -><para ->Neteja del codi i solució d'errors: Primoz Anzur <email ->zerokode@gmx.net</email -></para -></listitem> -<listitem -><para ->Mapes de píxels: Elhay Achiam <email ->e_achiam@netvision.net.il</email -></para> +<listitem><para>Neteja del codi i solució d'errors: Primoz Anzur <email>zerokode@gmx.net</email></para></listitem> +<listitem><para>Mapes de píxels: Elhay Achiam <email>e_achiam@netvision.net.il</email></para> </listitem> -<listitem -><para ->Ortografia i <quote ->millora</quote -> de l'anglès emprat: Jonathan Drews <email ->j.e.drews@att.net</email -></para> +<listitem><para>Ortografia i <quote>millora</quote> de l'anglès emprat: Jonathan Drews <email>j.e.drews@att.net</email></para> </listitem> </itemizedlist> </para> -<para ->Documentació copyright 2001 de Matthias Messmer <email ->bmlmessmer@web.de</email -> </para> +<para>Documentació copyright 2001 de Matthias Messmer <email>bmlmessmer@web.de</email> </para> -<para ->Traduït per l'Antoni Bella Perez <email ->bella5@teleline.es</email -></para -> +<para>Traduït per l'Antoni Bella Perez <email>bella5@teleline.es</email></para> &underFDL; &underGPL; </chapter> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kpercentage/devel.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kpercentage/devel.docbook index c2275d10228..8734d8abf70 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kpercentage/devel.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kpercentage/devel.docbook @@ -1,11 +1,7 @@ <chapter id="developers"> -<title ->Guia per a desenvolupadors de &kpercentage;</title> +<title>Guia per a desenvolupadors de &kpercentage;</title> -<para ->Si desitgeu contribuir a &kpercentage;, sou ven lliure de fer-ho enviant-me un correu electrònic a <email ->bmlmessmer@web.de</email ->.</para> +<para>Si desitgeu contribuir a &kpercentage;, sou ven lliure de fer-ho enviant-me un correu electrònic a <email>bmlmessmer@web.de</email>.</para> </chapter> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kpercentage/faq.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kpercentage/faq.docbook index cfb70861f91..643f030e469 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kpercentage/faq.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kpercentage/faq.docbook @@ -1,21 +1,11 @@ <chapter id="faq"> -<title ->Preguntes i respostes</title> -&reporting.bugs; &updating.documentation; <qandaset id="faqlist" -> <qandaentry> +<title>Preguntes i respostes</title> +&reporting.bugs; &updating.documentation; <qandaset id="faqlist"> <qandaentry> <question> -<para ->No he obtingut ajuda al prémer el botó <guibutton ->Ajuda</guibutton -> en el &kpercentage;.</para> -</question -> -<answer -> -<para ->Si heu obtingut &kpercentage; des del <acronym ->CVS</acronym ->, haureu d'instal·lar la documentació per separat.</para> +<para>No he obtingut ajuda al prémer el botó <guibutton>Ajuda</guibutton> en el &kpercentage;.</para> +</question> +<answer> +<para>Si heu obtingut &kpercentage; des del <acronym>CVS</acronym>, haureu d'instal·lar la documentació per separat.</para> </answer> </qandaentry> </qandaset> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kpercentage/index.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kpercentage/index.docbook index 9e578609d3b..263be4a8bf9 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kpercentage/index.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kpercentage/index.docbook @@ -9,8 +9,7 @@ <!ENTITY credits SYSTEM "credits.docbook"> <!ENTITY install SYSTEM "install.docbook"> <!ENTITY % addindex "IGNORE"> - <!ENTITY % Catalan "INCLUDE" -><!-- change language only here --> + <!ENTITY % Catalan "INCLUDE"><!-- change language only here --> ]> <!-- The language must NOT be changed here. --> @@ -18,103 +17,43 @@ <book lang="&language;"> <bookinfo> -<title ->El manual de &kpercentage;</title> +<title>El manual de &kpercentage;</title> <authorgroup> -<author -><firstname ->Matthias</firstname -> <surname ->Messmer</surname -> <affiliation -> <address -><email ->&Matthias.Messmer.mail;</email -></address> +<author><firstname>Matthias</firstname> <surname>Messmer</surname> <affiliation> <address><email>&Matthias.Messmer.mail;</email></address> </affiliation> </author> -<author -><firstname ->Carsten</firstname -> <surname ->Niehaus</surname -> <affiliation -> <address -><email ->cniehaus@gmx.de</email -></address> +<author><firstname>Carsten</firstname> <surname>Niehaus</surname> <affiliation> <address><email>cniehaus@gmx.de</email></address> </affiliation> </author> -<author -><firstname ->Robert</firstname -> <surname ->Gogolok</surname -> <affiliation -> <address -><email ->&Robert.Gogolok.mail;</email -></address> +<author><firstname>Robert</firstname> <surname>Gogolok</surname> <affiliation> <address><email>&Robert.Gogolok.mail;</email></address> </affiliation> </author> -<othercredit role="translator" -> <firstname ->Antoni</firstname -> <surname ->Bella</surname -> <affiliation -><address -><email ->bella5@teleline.es</email -></address -></affiliation -> <contrib ->Traductor</contrib -> </othercredit -> +<othercredit role="translator"> <firstname>Antoni</firstname> <surname>Bella</surname> <affiliation><address><email>bella5@teleline.es</email></address></affiliation> <contrib>Traductor</contrib> </othercredit> </authorgroup> <copyright> -<year ->2001</year> -<year ->2002</year> -<holder ->&Matthias.Messmer;</holder> +<year>2001</year> +<year>2002</year> +<holder>&Matthias.Messmer;</holder> </copyright> -<legalnotice ->&FDLNotice;</legalnotice> +<legalnotice>&FDLNotice;</legalnotice> -<date ->2002-10-08</date> -<releaseinfo ->1.2</releaseinfo> +<date>2002-10-08</date> +<releaseinfo>1.2</releaseinfo> <abstract> -<para ->&kpercentage; és una petita aplicació matemàtica que ajudarà als alumnes a millorar les seves habilitats en el càlcul de percentatges. <inlinemediaobject -> <imageobject -> <imagedata fileref="edu-logo.png" format="PNG"/> </imageobject -> </inlinemediaobject -> &kpercentage; forma part del projecte EDU del &kde;: <ulink url="http://edu.kde.org/" ->http://edu.kde.org/</ulink -></para> +<para>&kpercentage; és una petita aplicació matemàtica que ajudarà als alumnes a millorar les seves habilitats en el càlcul de percentatges. <inlinemediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="edu-logo.png" format="PNG"/> </imageobject> </inlinemediaobject> &kpercentage; forma part del projecte EDU del &kde;: <ulink url="http://edu.kde.org/">http://edu.kde.org/</ulink></para> </abstract> <keywordset> -<keyword ->KDE</keyword> -<keyword ->KPercentage</keyword> -<keyword ->EDU</keyword> -<keyword ->educació</keyword> -<keyword ->percentatges</keyword> +<keyword>KDE</keyword> +<keyword>KPercentage</keyword> +<keyword>EDU</keyword> +<keyword>educació</keyword> +<keyword>percentatges</keyword> </keywordset> </bookinfo> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kpercentage/install.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kpercentage/install.docbook index 255cf7f2b1c..680d22ed826 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kpercentage/install.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kpercentage/install.docbook @@ -1,21 +1,14 @@ <appendix id="installation"> -<title ->Instal·lació</title> +<title>Instal·lació</title> <para> <inlinemediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="edu-logo.png" format="PNG"/> </imageobject> -</inlinemediaobject -> &kpercentage; forma part del Projecte EDU del KDE: <ulink url="http://edu.kde.org/" ->http://edu.kde.org/</ulink -> </para> +</inlinemediaobject> &kpercentage; forma part del Projecte EDU del KDE: <ulink url="http://edu.kde.org/">http://edu.kde.org/</ulink> </para> -<para ->Podeu trobar informació quant a &kpercentage; a <ulink url="http://edu.kde.org/kpercentage" ->La pàgina personal de &kpercentage;</ulink ->.</para> +<para>Podeu trobar informació quant a &kpercentage; a <ulink url="http://edu.kde.org/kpercentage">La pàgina personal de &kpercentage;</ulink>.</para> &install.intro.documentation; &install.compile.documentation; diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kpercentage/introduction.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kpercentage/introduction.docbook index b1de475954d..ed9839221be 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kpercentage/introduction.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kpercentage/introduction.docbook @@ -1,12 +1,9 @@ <chapter id="introduction"> -<title ->Introducció</title> +<title>Introducció</title> -<para ->&kpercentage; és una petita aplicació matemàtica que ajudarà als alumnes a millorar les seves habilitats en el càlcul de percentatges.</para> +<para>&kpercentage; és una petita aplicació matemàtica que ajudarà als alumnes a millorar les seves habilitats en el càlcul de percentatges.</para> -<para ->Hi ha una secció especial d'entrenament amb els tres tipus d'execici bàsics. Per últim l'alumne podrà seleccionar el mode aleatori, en el qual es barrejaran aleatoriament i a l'atzar els tres tipus d'exercici.</para> +<para>Hi ha una secció especial d'entrenament amb els tres tipus d'execici bàsics. Per últim l'alumne podrà seleccionar el mode aleatori, en el qual es barrejaran aleatoriament i a l'atzar els tres tipus d'exercici.</para> </chapter> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kpercentage/using.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kpercentage/using.docbook index d0c51ab69eb..eafa69811a7 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kpercentage/using.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kpercentage/using.docbook @@ -1,78 +1,60 @@ <chapter id="using-kpercentage"> -<title ->Usant &kpercentage;</title> +<title>Usant &kpercentage;</title> -<para ->La finestra de benvinguda us permetrà escollir el tipus d'exercici clicant en un dels botons. Aquests estan etiquetats amb el valor que s'haurà de deduir durant els exercicis.</para> +<para>La finestra de benvinguda us permetrà escollir el tipus d'exercici clicant en un dels botons. Aquests estan etiquetats amb el valor que s'haurà de deduir durant els exercicis.</para> <screenshot> - <screeninfo ->Aquesta és una instantània de la finestra de benvinguda de &kpercentage;</screeninfo> + <screeninfo>Aquesta és una instantània de la finestra de benvinguda de &kpercentage;</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="welcome.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Aquesta és una instantània de la finestra de benvinguda de &kpercentage;</phrase> + <phrase>Aquesta és una instantània de la finestra de benvinguda de &kpercentage;</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> <sect1 id="kpercentage-features"> -<title ->Més característiques de &kpercentage;</title> +<title>Més característiques de &kpercentage;</title> -<para ->A mà esquerra podeu seleccionar el nombre d'exercicis. Les opcions van des de 1 a 10 tasques.</para> +<para>A mà esquerra podeu seleccionar el nombre d'exercicis. Les opcions van des de 1 a 10 tasques.</para> -<para ->A mà dreta es pot modificar el nivell de dificultat:</para> +<para>A mà dreta es pot modificar el nivell de dificultat:</para> <variablelist> <varlistentry> -<term ->Fàcil</term> +<term>Fàcil</term> <listitem> -<para ->Tan sols es donen percentatges amb valors de fàcil resolució.</para> +<para>Tan sols es donen percentatges amb valors de fàcil resolució.</para> </listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term ->Mitjà</term> +<term>Mitjà</term> <listitem> -<para ->S'hi inclouen percentatges més difícils, fins i tot amb alguns valors superiors al 100%</para> +<para>S'hi inclouen percentatges més difícils, fins i tot amb alguns valors superiors al 100%</para> </listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term ->Bogeria</term> +<term>Bogeria</term> <listitem> -<para ->Podeu trobar-vos amb qualsevol percentatge fins a 200%. Tots els valors estan numerats, de manera que sigueu honest i calculeu-los mentalment!</para> +<para>Podeu trobar-vos amb qualsevol percentatge fins a 200%. Tots els valors estan numerats, de manera que sigueu honest i calculeu-los mentalment!</para> </listitem> </varlistentry> </variablelist> -<para ->Hi ha integrades algunes funcions d'utilitat. Com és d'esperar apareixen alguns consells quan el ratolí es troba a sobre d'un estri de control com un botó o una línia d'edició. Si cliqueu en el botó <guibutton ->Ajuda</guibutton ->, apareixerà un petit menú amb més opcions:</para> +<para>Hi ha integrades algunes funcions d'utilitat. Com és d'esperar apareixen alguns consells quan el ratolí es troba a sobre d'un estri de control com un botó o una línia d'edició. Si cliqueu en el botó <guibutton>Ajuda</guibutton>, apareixerà un petit menú amb més opcions:</para> <screenshot> - <screeninfo ->El menú emergent d'Ajuda.</screeninfo> + <screeninfo>El menú emergent d'Ajuda.</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="help.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->El menú emergent d'Ajuda.</phrase> + <phrase>El menú emergent d'Ajuda.</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/ai-contents.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/ai-contents.docbook index 176968632ac..409ee4f0fd7 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/ai-contents.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/ai-contents.docbook @@ -1,200 +1,45 @@ <sect1 id="ai-contents"> -<title ->AstroInfo: Taula de continguts</title> +<title>AstroInfo: Taula de continguts</title> -<itemizedlist -><title ->El cel i els sistemes de coordenades</title> - <listitem -><para -><link linkend="ai-skycoords" ->Sistemes de coordenades celestes</link -></para -></listitem> - <listitem -><para -><link linkend="ai-cequator" ->Equador celest</link -></para -></listitem> - <listitem -><para -><link linkend="ai-cpoles" ->Pols celestes</link -></para -></listitem> - <listitem -><para -><link linkend="ai-csphere" ->Esfera celest</link -></para -></listitem> - <listitem -><para -><link linkend="ai-ecliptic" ->L'eclíptica</link -></para -></listitem> - <listitem -><para -><link linkend="ai-equinox" ->Els equinoccis</link -></para -></listitem> - <listitem -><para -><link linkend="ai-geocoords" ->Coordenades geogràfiques</link -></para -></listitem> - <listitem -><para -><link linkend="ai-greatcircle" ->Cercles majors</link -></para -></listitem> - <listitem -><para -><link linkend="ai-horizon" ->L'horitzó</link -></para -></listitem> - <listitem -><para -><link linkend="ai-hourangle" ->Angle horari</link -></para -></listitem> - <listitem -><para -><link linkend="ai-meridian" ->Meridià local</link -></para -></listitem -> - <listitem -><para -><link linkend="ai-precession" ->Precessió</link -></para -></listitem> - <listitem -><para -><link linkend="ai-zenith" ->El Zenit</link -></para -></listitem> +<itemizedlist><title>El cel i els sistemes de coordenades</title> + <listitem><para><link linkend="ai-skycoords">Sistemes de coordenades celestes</link></para></listitem> + <listitem><para><link linkend="ai-cequator">Equador celest</link></para></listitem> + <listitem><para><link linkend="ai-cpoles">Pols celestes</link></para></listitem> + <listitem><para><link linkend="ai-csphere">Esfera celest</link></para></listitem> + <listitem><para><link linkend="ai-ecliptic">L'eclíptica</link></para></listitem> + <listitem><para><link linkend="ai-equinox">Els equinoccis</link></para></listitem> + <listitem><para><link linkend="ai-geocoords">Coordenades geogràfiques</link></para></listitem> + <listitem><para><link linkend="ai-greatcircle">Cercles majors</link></para></listitem> + <listitem><para><link linkend="ai-horizon">L'horitzó</link></para></listitem> + <listitem><para><link linkend="ai-hourangle">Angle horari</link></para></listitem> + <listitem><para><link linkend="ai-meridian">Meridià local</link></para></listitem> + <listitem><para><link linkend="ai-precession">Precessió</link></para></listitem> + <listitem><para><link linkend="ai-zenith">El Zenit</link></para></listitem> </itemizedlist> -<itemizedlist -><title ->Temps</title> - <listitem -><para -><link linkend="ai-julianday" ->Dia Julià</link -></para -></listitem> - <listitem -><para -><link linkend="ai-leapyear" ->Anys bixests</link -></para -></listitem> - <listitem -><para -><link linkend="ai-sidereal" ->Temps sideral</link -></para -></listitem> - <listitem -><para -><link linkend="ai-timezones" ->Zones horàries</link -></para -></listitem> - <listitem -><para -><link linkend="ai-utime" ->Temps universal</link -></para -></listitem> +<itemizedlist><title>Temps</title> + <listitem><para><link linkend="ai-julianday">Dia Julià</link></para></listitem> + <listitem><para><link linkend="ai-leapyear">Anys bixests</link></para></listitem> + <listitem><para><link linkend="ai-sidereal">Temps sideral</link></para></listitem> + <listitem><para><link linkend="ai-timezones">Zones horàries</link></para></listitem> + <listitem><para><link linkend="ai-utime">Temps universal</link></para></listitem> </itemizedlist> -<itemizedlist -><title ->Física</title> - <listitem -><para -><link linkend="ai-blackbody" ->Radiació d'un cos negre</link -></para -></listitem> - <listitem -><para -><link linkend="ai-darkmatter" ->Materia obscura</link -></para -></listitem> - <listitem -><para -><link linkend="ai-flux" ->Flux</link -></para -></listitem> - <listitem -><para -><link linkend="ai-luminosity" ->Lluminositat</link -></para -></listitem> - <listitem -><para -><link linkend="ai-parallax" ->Paral·laxi</link -></para -></listitem> - <listitem -><para -><link linkend="ai-retrograde" ->Moviment retrògrad</link -></para -></listitem> +<itemizedlist><title>Física</title> + <listitem><para><link linkend="ai-blackbody">Radiació d'un cos negre</link></para></listitem> + <listitem><para><link linkend="ai-darkmatter">Materia obscura</link></para></listitem> + <listitem><para><link linkend="ai-flux">Flux</link></para></listitem> + <listitem><para><link linkend="ai-luminosity">Lluminositat</link></para></listitem> + <listitem><para><link linkend="ai-parallax">Paral·laxi</link></para></listitem> + <listitem><para><link linkend="ai-retrograde">Moviment retrògrad</link></para></listitem> </itemizedlist> -<itemizedlist -><title ->Astrofísica</title> - <listitem -><para -><link linkend="ai-ellipgal" ->Galàxies el·líptiques</link -></para -></listitem> - <listitem -><para -><link linkend="ai-spiralgal" ->Galàxies espirals</link -></para -></listitem> - <listitem -><para -><link linkend="ai-magnitude" ->L'escala de magnituds</link -></para -></listitem> - <listitem -><para -><link linkend="ai-stars" ->Estrelles: Una PMF d'introducció</link -></para -></listitem> - <listitem -><para -><link linkend="ai-colorandtemp" ->Colors i temperatures de les estrelles</link -></para -></listitem> +<itemizedlist><title>Astrofísica</title> + <listitem><para><link linkend="ai-ellipgal">Galàxies el·líptiques</link></para></listitem> + <listitem><para><link linkend="ai-spiralgal">Galàxies espirals</link></para></listitem> + <listitem><para><link linkend="ai-magnitude">L'escala de magnituds</link></para></listitem> + <listitem><para><link linkend="ai-stars">Estrelles: Una PMF d'introducció</link></para></listitem> + <listitem><para><link linkend="ai-colorandtemp">Colors i temperatures de les estrelles</link></para></listitem> </itemizedlist> </sect1> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/altvstime.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/altvstime.docbook index 05e56261107..47621708e1a 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/altvstime.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/altvstime.docbook @@ -1,73 +1,30 @@ <sect1 id="tool-altvstime"> -<title ->Eina Altitud front al temps</title> -<indexterm -><primary ->Eines</primary> -<secondary ->Eina Altitud front al temps</secondary> +<title>Eina Altitud front al temps</title> +<indexterm><primary>Eines</primary> +<secondary>Eina Altitud front al temps</secondary> </indexterm> <screenshot> -<screeninfo ->L'eina Altitud front al temps </screeninfo> +<screeninfo>L'eina Altitud front al temps </screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="altvstime.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Eina per a esbrinar l'altitud front al temps</phrase> + <phrase>Eina per a esbrinar l'altitud front al temps</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> -<para ->Aquesta eina esbrinar l'altitud de qualsevol objecte en funció de l'hora, per a qualsevol data i localització sobre la Terra. La secció superior és un diagrama gràfic de l'angle de l'altitud a l'eix vertical i l'hora a l'eix horitzontal. L'hora es mostra com a temps local estàndard al llarg de la part inferior i el <link linkend="ai-sidereal" ->temps sideral</link -> al llarg de la part superior. La meitat inferior del gràfic és verda amb hombres per a indicar que els punts en aquesta regió resten per sota de l'horitzó. </para> -<para ->Hi ha unes quantes maneres d'afegir corbes al diagrama. La més simple és simplement escrivint el seu <guilabel ->nom</guilabel -> en el camp d'entrada i prémer Intro o el botó de <guibutton ->Dibuixa</guibutton ->. Si el text que introduïu es troba a la base de dades d'objectes, la corba de l'objecte serà afegida a la grafica. També podeu prémer el botó <guibutton ->Fulleja</guibutton -> per a obrir la finestra <link linkend="findobjects" ->Cerca l'objecte</link -> per a seleccionar-ne un de la llista d'objectes coneguts. Si desitgeu afegir un punt que no existia a la base de dades, simplement introduïu un nom per al punt i després completeu les coordenades en els camps d'entrada <guilabel ->AR</guilabel -> i <guilabel ->Dec</guilabel ->. Llavores premeu el botó <guibutton ->Dibuixa</guibutton -> per afegir la corba per al vostre objecte personalitzat al diagrama (tingueu en compte que per a que això funcioni haureu d'escollir un nom que no existís anteriorment a la base de dades d'objectes). </para> -<para ->Quan afegiu un objecte al diagrama, la seva altitud front al temps és dibuixada amb una gruixuda línia blanca i el seu nom serà afegit a la caixa de llistat (a la dreta, a sota). Qualsevol objecte que ja estigués present es traça amb una corba vermella més fina. Podeu triar quin objecte és traçat amb la corba gruixuda blanca ressaltant el seu nom a la caixa de llistat. </para> -<para ->Aquestes corbes mostren l'altitud dels objectes (angle sobre l'<link linkend="ai-horizon" ->horitzó</link ->) en funció del temps. Quan una corba passa de la meitat inferior a la meitat superior, l'objecte haurà sortit, quan baixa altra vegada a la meitat inferior, aquest haurà arribat al seu ocàs. Per exemple, a l'instantània, l'asteroide Ceres està sortint aproximadament a les 08:00 en temps local i es pondrà pel voltant de les 20:00. </para> -<para ->L'altitud d'un objecte dependrà de a on estigueu sobre la Terra i de la data. Per omissió, l'eina adopta la localització i la data de l'arranjament actual de KStars. Podeu canviar aquests paràmetres a la pestanya <guilabel ->Data i Localització</guilabel ->. Per a canviar la localització, podeu prémer el botó <guibutton ->Tria la ciutat...</guibutton -> per obrir la finestra <link linkend="geolocation" ->Localització geogràfica</link -> o introduir els valors de la longitud i latitud manualment en els camps d'entrada i prémer el botó <guibutton ->Actualitza</guibutton ->. Per a canviar la data, useu l'estri recollidor <guilabel ->Data</guilabel ->, llavores premeu <guibutton ->Actualitza</guibutton ->. Tingueu en compte que qualsevol corba que s'hagi traçat anteriorment serà actualitzada automàticament quan canvieu la data i/o la localització. </para> +<para>Aquesta eina esbrinar l'altitud de qualsevol objecte en funció de l'hora, per a qualsevol data i localització sobre la Terra. La secció superior és un diagrama gràfic de l'angle de l'altitud a l'eix vertical i l'hora a l'eix horitzontal. L'hora es mostra com a temps local estàndard al llarg de la part inferior i el <link linkend="ai-sidereal">temps sideral</link> al llarg de la part superior. La meitat inferior del gràfic és verda amb hombres per a indicar que els punts en aquesta regió resten per sota de l'horitzó. </para> +<para>Hi ha unes quantes maneres d'afegir corbes al diagrama. La més simple és simplement escrivint el seu <guilabel>nom</guilabel> en el camp d'entrada i prémer Intro o el botó de <guibutton>Dibuixa</guibutton>. Si el text que introduïu es troba a la base de dades d'objectes, la corba de l'objecte serà afegida a la grafica. També podeu prémer el botó <guibutton>Fulleja</guibutton> per a obrir la finestra <link linkend="findobjects">Cerca l'objecte</link> per a seleccionar-ne un de la llista d'objectes coneguts. Si desitgeu afegir un punt que no existia a la base de dades, simplement introduïu un nom per al punt i després completeu les coordenades en els camps d'entrada <guilabel>AR</guilabel> i <guilabel>Dec</guilabel>. Llavores premeu el botó <guibutton>Dibuixa</guibutton> per afegir la corba per al vostre objecte personalitzat al diagrama (tingueu en compte que per a que això funcioni haureu d'escollir un nom que no existís anteriorment a la base de dades d'objectes). </para> +<para>Quan afegiu un objecte al diagrama, la seva altitud front al temps és dibuixada amb una gruixuda línia blanca i el seu nom serà afegit a la caixa de llistat (a la dreta, a sota). Qualsevol objecte que ja estigués present es traça amb una corba vermella més fina. Podeu triar quin objecte és traçat amb la corba gruixuda blanca ressaltant el seu nom a la caixa de llistat. </para> +<para>Aquestes corbes mostren l'altitud dels objectes (angle sobre l'<link linkend="ai-horizon">horitzó</link>) en funció del temps. Quan una corba passa de la meitat inferior a la meitat superior, l'objecte haurà sortit, quan baixa altra vegada a la meitat inferior, aquest haurà arribat al seu ocàs. Per exemple, a l'instantània, l'asteroide Ceres està sortint aproximadament a les 08:00 en temps local i es pondrà pel voltant de les 20:00. </para> +<para>L'altitud d'un objecte dependrà de a on estigueu sobre la Terra i de la data. Per omissió, l'eina adopta la localització i la data de l'arranjament actual de KStars. Podeu canviar aquests paràmetres a la pestanya <guilabel>Data i Localització</guilabel>. Per a canviar la localització, podeu prémer el botó <guibutton>Tria la ciutat...</guibutton> per obrir la finestra <link linkend="geolocation">Localització geogràfica</link> o introduir els valors de la longitud i latitud manualment en els camps d'entrada i prémer el botó <guibutton>Actualitza</guibutton>. Per a canviar la data, useu l'estri recollidor <guilabel>Data</guilabel>, llavores premeu <guibutton>Actualitza</guibutton>. Tingueu en compte que qualsevol corba que s'hagi traçat anteriorment serà actualitzada automàticament quan canvieu la data i/o la localització. </para> <tip> -<para ->Exercici:</para> -<para ->Traceu la corba de l'altitud del Sol. Assegureu-vos de que la localització geogràfica no estiga a prop de l'equador. Canvieu la data a alguna hora en el mes de juny i llavores una altra vega a una en el mes de gener. Podreu observar fàcilment perque tenim estacions; a l'hivern, el Sol està sobre l'horitzó durant menys temps (els dies són més curts) i la seva altitud mai és gaire alta. </para> +<para>Exercici:</para> +<para>Traceu la corba de l'altitud del Sol. Assegureu-vos de que la localització geogràfica no estiga a prop de l'equador. Canvieu la data a alguna hora en el mes de juny i llavores una altra vega a una en el mes de gener. Podreu observar fàcilment perque tenim estacions; a l'hivern, el Sol està sobre l'horitzó durant menys temps (els dies són més curts) i la seva altitud mai és gaire alta. </para> </tip> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/astroinfo.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/astroinfo.docbook index f3599abcbd3..441dd056da8 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/astroinfo.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/astroinfo.docbook @@ -1,9 +1,5 @@ <chapter id="astroinfo"> -<title ->El Projecte AstroInfo</title> +<title>El Projecte AstroInfo</title> -<para ->Aqui podreu trobar una col·lecció d'articles curts que expliquen diversos conceptes astronòmics emprats a &kstars;. Des dels sistemes de coordenades fins als mecanismes celests, aqui trobareu respostes a les vostres preguntes. </para -><para ->Algunes vegades els articles contenen exercicis que podreu realitzar amb &kstars; per a il·lustrar el concepte implícit a l'article. </para> +<para>Aqui podreu trobar una col·lecció d'articles curts que expliquen diversos conceptes astronòmics emprats a &kstars;. Des dels sistemes de coordenades fins als mecanismes celests, aqui trobareu respostes a les vostres preguntes. </para><para>Algunes vegades els articles contenen exercicis que podreu realitzar amb &kstars; per a il·lustrar el concepte implícit a l'article. </para> &contents; &skycoords; &cequator; &cpoles; &csphere; &ecliptic; &equinox; &geocoords; &greatcircle; &horizon; &hourangle; &meridian; &precession; &zenith; &julianday; &leapyear; &sidereal; &timezones; &utime; &blackbody; &darkmatter; &flux; &luminosity; ¶llax; &retrograde; &ellipgal; &spiralgal; &magnitude; &stars; &colorandtemp; </chapter> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/blackbody.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/blackbody.docbook index f0118eca51c..76058612dba 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/blackbody.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/blackbody.docbook @@ -2,71 +2,38 @@ <sect1info> -<author -><firstname ->Jasem</firstname -> <surname ->Mutlaq</surname -> <affiliation -><address -> <email ->mutlaqja@ku.edu</email> -</address -></affiliation> +<author><firstname>Jasem</firstname> <surname>Mutlaq</surname> <affiliation><address> <email>mutlaqja@ku.edu</email> +</address></affiliation> </author> </sect1info> -<title ->Radiació d'un cos negre</title> -<indexterm -><primary ->Radiació d'un cos negre</primary> -<seealso ->Colors i temperatures de les estrelles</seealso> +<title>Radiació d'un cos negre</title> +<indexterm><primary>Radiació d'un cos negre</primary> +<seealso>Colors i temperatures de les estrelles</seealso> </indexterm> -<para ->Un <firstterm ->cos negre</firstterm -> fa referència a un objecte opac que emet <firstterm ->radiació tèrmica</firstterm ->. Un cos negre perfecte és aquell que absorbeix tota la llum entrant i no en reflecteix gens ni mica. A temperatura ambient, dit objecte hauria d'aparèixer perfectament negre (d'aquí el terme <emphasis ->cos negre</emphasis ->). D'altra manera, si és escalfat a una alta temperatura, un cos negre començarà a brillar intensament amb <firstterm ->radiació tèrmica</firstterm ->. </para> +<para>Un <firstterm>cos negre</firstterm> fa referència a un objecte opac que emet <firstterm>radiació tèrmica</firstterm>. Un cos negre perfecte és aquell que absorbeix tota la llum entrant i no en reflecteix gens ni mica. A temperatura ambient, dit objecte hauria d'aparèixer perfectament negre (d'aquí el terme <emphasis>cos negre</emphasis>). D'altra manera, si és escalfat a una alta temperatura, un cos negre començarà a brillar intensament amb <firstterm>radiació tèrmica</firstterm>. </para> -<para ->De fet, tots els objectes produeixen emisions de radiació tèrmica (sempre que la seva temperatura estiga per sobre del zero absolut o -276,15 graus Celsius), però cap objecte emet una radiació tèrmica perfecta, més aviat emeten/absorbeixen millor a unes longituds d'ona de llum que a d'altres. Aquestes petites variacions dificulten l'estudi de la interacció de la llum, el calor i la matèria usant objectes normals. </para> +<para>De fet, tots els objectes produeixen emisions de radiació tèrmica (sempre que la seva temperatura estiga per sobre del zero absolut o -276,15 graus Celsius), però cap objecte emet una radiació tèrmica perfecta, més aviat emeten/absorbeixen millor a unes longituds d'ona de llum que a d'altres. Aquestes petites variacions dificulten l'estudi de la interacció de la llum, el calor i la matèria usant objectes normals. </para> -<para ->Afortunadament, és possible construir un cos negre pràcticament perfecte. Es construeix una caixa amb algun material que sigui termoconductor, com ara el metall. La caixa haurà d'estar completament tancada per tots costats, de manera que l'interior formi una cavitat que no rebi llum des de l'exterior. Llavores es fa un petit forat en algun punt de la caixa. La llum que surti d'aquest forat tindrà un semblant gairebé perfecte al de la llum d'un cos negre ideal, a causa de la temperatura de l'aire a l'interior de la caixa. </para> +<para>Afortunadament, és possible construir un cos negre pràcticament perfecte. Es construeix una caixa amb algun material que sigui termoconductor, com ara el metall. La caixa haurà d'estar completament tancada per tots costats, de manera que l'interior formi una cavitat que no rebi llum des de l'exterior. Llavores es fa un petit forat en algun punt de la caixa. La llum que surti d'aquest forat tindrà un semblant gairebé perfecte al de la llum d'un cos negre ideal, a causa de la temperatura de l'aire a l'interior de la caixa. </para> -<para ->A principis del segle XX, els científics Lord Rayleigh i Max Planck (entre d'altres) estudiaven la radiació dels cossos negres emprant un dispositiu similar. Després de molta feina, Plank fou capaç de descriure perfectament la intensitat de la llum emesa per un cos negre com a una funció de longitud d'ona. Fins i tot fou capaç de descriure com variava l'espectre en canviar la temperatura. El treball d'en Planck sobre la radiació dels cossos negres és una de les àrees de la física que dugueren a la fundació de la maravellosa ciència de la mecànica quàntica, però desafortunadament això queda fora de l'objectiu d'aquest article. </para> +<para>A principis del segle XX, els científics Lord Rayleigh i Max Planck (entre d'altres) estudiaven la radiació dels cossos negres emprant un dispositiu similar. Després de molta feina, Plank fou capaç de descriure perfectament la intensitat de la llum emesa per un cos negre com a una funció de longitud d'ona. Fins i tot fou capaç de descriure com variava l'espectre en canviar la temperatura. El treball d'en Planck sobre la radiació dels cossos negres és una de les àrees de la física que dugueren a la fundació de la maravellosa ciència de la mecànica quàntica, però desafortunadament això queda fora de l'objectiu d'aquest article. </para> -<para ->El que en Planck i els altres descobriren era que a mesura que s'incrementava la temperatura d'un cos negre, la quantitat total de llum emesa per segon també augmentava i la longitud d'ona del màxim d'intensitat de l'espectre canviava cap a colors blavosos (veure la figura 1). </para> +<para>El que en Planck i els altres descobriren era que a mesura que s'incrementava la temperatura d'un cos negre, la quantitat total de llum emesa per segon també augmentava i la longitud d'ona del màxim d'intensitat de l'espectre canviava cap a colors blavosos (veure la figura 1). </para> <para> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="blackbody.png" format="PNG"/> </imageobject> -<caption -><para -><phrase ->Figura 1</phrase -></para -></caption> +<caption><para><phrase>Figura 1</phrase></para></caption> </mediaobject> </para> -<para ->Per exemple, una barra de ferro arriba a estar roent quan s'escalfa a altes temperatures, i el seu color canvia progresivament cap al blau i blanc quan més alta és l'escalfor. </para> +<para>Per exemple, una barra de ferro arriba a estar roent quan s'escalfa a altes temperatures, i el seu color canvia progresivament cap al blau i blanc quan més alta és l'escalfor. </para> -<para ->En 1893, el físic alemany Wilhelm Wein quantificà la relació entre la temperatura d'un cos negre i la longitud d'ona del pic espectral amb la següent equació: </para> +<para>En 1893, el físic alemany Wilhelm Wein quantificà la relació entre la temperatura d'un cos negre i la longitud d'ona del pic espectral amb la següent equació: </para> <para> <mediaobject> @@ -76,22 +43,17 @@ </mediaobject> </para> -<para ->a on T és la temperatura en graus Kelvin. La llei de Wein (també coneguda com la llei del desplaçament de Wein) pot pronunciar-se amb les següents paraules: la longitud d'ona de l'emissió màxima d'un cos negre és inversament proporcional a la seva temperatura. Això té sentit, a longitud d'ona més curta (major freqüència) li corresponen fotons de major energia, el que ens fa esperar que elevi la temperatura de l'objecte. </para> +<para>a on T és la temperatura en graus Kelvin. La llei de Wein (també coneguda com la llei del desplaçament de Wein) pot pronunciar-se amb les següents paraules: la longitud d'ona de l'emissió màxima d'un cos negre és inversament proporcional a la seva temperatura. Això té sentit, a longitud d'ona més curta (major freqüència) li corresponen fotons de major energia, el que ens fa esperar que elevi la temperatura de l'objecte. </para> -<para ->Per exemple, el Sol té una temperatura promig de 5.800 K amb una longitud d'ona d'emissió màxima igual a <mediaobject -> <imageobject> +<para>Per exemple, el Sol té una temperatura promig de 5.800 K amb una longitud d'ona d'emissió màxima igual a <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="lambda_ex.png" format="PNG"/> </imageobject> </mediaobject> </para> -<para ->Aquestes longituds d'ona es posen en la regió verd de l'espectre de la llum visible, però el Sol irradia continuament fotons amb longituds d'ona més llargues i més curtes que lambda(max) i l'ull humà percep el color del Sol com a groc/blanc. </para> +<para>Aquestes longituds d'ona es posen en la regió verd de l'espectre de la llum visible, però el Sol irradia continuament fotons amb longituds d'ona més llargues i més curtes que lambda(max) i l'ull humà percep el color del Sol com a groc/blanc. </para> -<para ->En 1879, el físic austríac Stephan Josef Stefan va demostrar que la lluminositat, L, d'un cos negre és proporcional a la quarta potència de la seva temperatura T. </para> +<para>En 1879, el físic austríac Stephan Josef Stefan va demostrar que la lluminositat, L, d'un cos negre és proporcional a la quarta potència de la seva temperatura T. </para> <para> <mediaobject> @@ -101,11 +63,9 @@ </mediaobject> </para> -<para ->a on A és l'àrea de la superfície, alpha és una constant de proporció i T és la temperatura en graus Kelvin. Això vol dir que, si doblem la temperatura (p.ex. de 1000 K a 2000 K) llavores l'energia total irradiada per un cos negre s'incrementarà per un factor de 2^4 o 16. </para> +<para>a on A és l'àrea de la superfície, alpha és una constant de proporció i T és la temperatura en graus Kelvin. Això vol dir que, si doblem la temperatura (p.ex. de 1000 K a 2000 K) llavores l'energia total irradiada per un cos negre s'incrementarà per un factor de 2^4 o 16. </para> -<para ->Cinc anys després, el físic austríac Ludwig Boltzman derivà a la mateixa equació i ara és coneguda com la llei d'Stephan-Boltzman. Si assumim que tenim una estrella esfèrica amb radi R, llavores la lluminositat d'aquesta serà </para> +<para>Cinc anys després, el físic austríac Ludwig Boltzman derivà a la mateixa equació i ara és coneguda com la llei d'Stephan-Boltzman. Si assumim que tenim una estrella esfèrica amb radi R, llavores la lluminositat d'aquesta serà </para> <para> <mediaobject> @@ -115,9 +75,7 @@ </mediaobject> </para> -<para ->a on R és el radi de l'estrella en cm, i alpha és la constant d'Stephan-Boltzman, que té com a valor: <mediaobject -> <imageobject> +<para>a on R és el radi de l'estrella en cm, i alpha és la constant d'Stephan-Boltzman, que té com a valor: <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="alpha.png" format="PNG"/> </imageobject> </mediaobject> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/calc-apcoords.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/calc-apcoords.docbook index d18385e76c8..17c12fd6932 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/calc-apcoords.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/calc-apcoords.docbook @@ -1,45 +1,22 @@ <sect2 id="calc-apcoords"> -<title ->Mòdul de coordenades aparents</title> -<indexterm -><primary ->Eines</primary> -<secondary ->Calculadora astronòmica</secondary> -<tertiary ->Mòdul de coordenades aparents</tertiary> +<title>Mòdul de coordenades aparents</title> +<indexterm><primary>Eines</primary> +<secondary>Calculadora astronòmica</secondary> +<tertiary>Mòdul de coordenades aparents</tertiary> </indexterm> <screenshot> -<screeninfo ->El mòdul per a calcular coordenades aparents </screeninfo> +<screeninfo>El mòdul per a calcular coordenades aparents </screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="calc-apcoords.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Coordenades aparents</phrase> + <phrase>Coordenades aparents</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> -<para ->El mòdul de coordenades aparents converteix les <firstterm ->coordenades del catàleg</firstterm -> d'un punt en el cel a les seves <firstterm ->coordenades aparents</firstterm -> per a qualsevol data. Les coordenades per a un objecte en el cel no són fixes, a cusa de la <link linkend="ai-precession" ->precessió</link ->, nutació i aberració. Aquest mòdul tindrà aquests efectes en compte. </para> -<para ->Per a usar el mòdul, introduïu-hi primer l'hora i data de l'objectiu desitjat a la secció <guilabel ->Temps i data de l'objeciu</guilabel ->. Llavores, introduïu les coordenades del catàleg a la secció <guilabel ->Coordenades del catàleg</guilabel ->. Aquí també haureu d'especificar l'època del catàleg (usualment 2000.0 per a objectes moderns del catàleg). Finalment, premeu el botó <guibutton ->Calcula</guibutton -> i les coordenades de l'objecte per a la data objectiu seran mostrades a la secció <guilabel ->Coordenades aparents</guilabel ->. </para> +<para>El mòdul de coordenades aparents converteix les <firstterm>coordenades del catàleg</firstterm> d'un punt en el cel a les seves <firstterm>coordenades aparents</firstterm> per a qualsevol data. Les coordenades per a un objecte en el cel no són fixes, a cusa de la <link linkend="ai-precession">precessió</link>, nutació i aberració. Aquest mòdul tindrà aquests efectes en compte. </para> +<para>Per a usar el mòdul, introduïu-hi primer l'hora i data de l'objectiu desitjat a la secció <guilabel>Temps i data de l'objeciu</guilabel>. Llavores, introduïu les coordenades del catàleg a la secció <guilabel>Coordenades del catàleg</guilabel>. Aquí també haureu d'especificar l'època del catàleg (usualment 2000.0 per a objectes moderns del catàleg). Finalment, premeu el botó <guibutton>Calcula</guibutton> i les coordenades de l'objecte per a la data objectiu seran mostrades a la secció <guilabel>Coordenades aparents</guilabel>. </para> </sect2> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/calc-dayduration.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/calc-dayduration.docbook index 0fe6079f4a3..598610d3164 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/calc-dayduration.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/calc-dayduration.docbook @@ -1,31 +1,21 @@ <sect2 id="calc-dayduration"> -<title ->Mòdul de durada del dia</title> -<indexterm -><primary ->Eines</primary> -<secondary ->Calculadora astronòmica</secondary> -<tertiary ->Mòdul de durada del dia</tertiary> +<title>Mòdul de durada del dia</title> +<indexterm><primary>Eines</primary> +<secondary>Calculadora astronòmica</secondary> +<tertiary>Mòdul de durada del dia</tertiary> </indexterm> <screenshot> -<screeninfo ->Mòdul per a calcular la durada del dia </screeninfo> +<screeninfo>Mòdul per a calcular la durada del dia </screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="calc-daylength.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Durada del dia</phrase> + <phrase>Durada del dia</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> -<para ->Aquest mòdul calcula la durada del dia així com la sortida del sol, el trànsit del sol (migdia) i hores de la seva posta per a qualsevol data en el calendari o localització en la Terra. Primer establiu les coordenades geogràfiques i data desitjada, i després premeu el botó <guibutton ->Calcula</guibutton ->. </para> +<para>Aquest mòdul calcula la durada del dia així com la sortida del sol, el trànsit del sol (migdia) i hores de la seva posta per a qualsevol data en el calendari o localització en la Terra. Primer establiu les coordenades geogràfiques i data desitjada, i després premeu el botó <guibutton>Calcula</guibutton>. </para> </sect2> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/calc-eqgal.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/calc-eqgal.docbook index 5a485e56360..03eca9dd799 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/calc-eqgal.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/calc-eqgal.docbook @@ -1,42 +1,22 @@ <sect2 id="calc-eqgal"> -<title ->Mòdul de coordenades equatorials/galàctiques</title> -<indexterm -><primary ->Eines</primary> -<secondary ->Calculadora astronòmica</secondary> -<tertiary ->Mòdul de coordenades equatorials/galàctiques</tertiary> +<title>Mòdul de coordenades equatorials/galàctiques</title> +<indexterm><primary>Eines</primary> +<secondary>Calculadora astronòmica</secondary> +<tertiary>Mòdul de coordenades equatorials/galàctiques</tertiary> </indexterm> <screenshot> -<screeninfo ->El mòdul per a calcular les coordenades equatorials/galàctiques </screeninfo> +<screeninfo>El mòdul per a calcular les coordenades equatorials/galàctiques </screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="calc-eqgal.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Coordenades equatorials/galàctiques</phrase> + <phrase>Coordenades equatorials/galàctiques</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> -<para ->Aquest mòdul converteix des de <link linkend="equatorial" ->coordenades equatorials</link -> a <link linkend="galactic" ->coordenades galàctiques</link ->, i viceversa. Primer, seleccioneu quines coordenades s'hauran de prendre com a valors d'entrada a la secció <guilabel ->Escolliu coordenades d'entrada</guilabel ->. Llavors, ompliu les dades necessàries a la secció corresponent; <guilabel ->Coordenades equatorials</guilabel -> o <guilabel ->Coordenades galàctiques</guilabel ->. Finalment, premeu el botó <guilabel ->Calcula</guilabel -> i les coordenades complementàries seran completades. </para> +<para>Aquest mòdul converteix des de <link linkend="equatorial">coordenades equatorials</link> a <link linkend="galactic">coordenades galàctiques</link>, i viceversa. Primer, seleccioneu quines coordenades s'hauran de prendre com a valors d'entrada a la secció <guilabel>Escolliu coordenades d'entrada</guilabel>. Llavors, ompliu les dades necessàries a la secció corresponent; <guilabel>Coordenades equatorials</guilabel> o <guilabel>Coordenades galàctiques</guilabel>. Finalment, premeu el botó <guilabel>Calcula</guilabel> i les coordenades complementàries seran completades. </para> </sect2> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/calc-geodetic.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/calc-geodetic.docbook index dd0bc1039e2..73a67ff0801 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/calc-geodetic.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/calc-geodetic.docbook @@ -1,45 +1,22 @@ <sect2 id="calc-geodetic"> -<title ->Mòdul de coordenades geodèsiques</title> -<indexterm -><primary ->Eines</primary> -<secondary ->Calculadora astronòmica</secondary> -<tertiary ->Mòdul de coordenades geodèsiques</tertiary> +<title>Mòdul de coordenades geodèsiques</title> +<indexterm><primary>Eines</primary> +<secondary>Calculadora astronòmica</secondary> +<tertiary>Mòdul de coordenades geodèsiques</tertiary> </indexterm> <screenshot> -<screeninfo ->El mòdul per a calcular coordenades geodèsiques </screeninfo> +<screeninfo>El mòdul per a calcular coordenades geodèsiques </screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="calc-geodetic.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Coordenades geodèsiques</phrase> + <phrase>Coordenades geodèsiques</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> -<para ->El <link linkend="ai-geocoords" ->sistema de coordenades geogràfiques</link -> normal assumeix que la Terra és una esfera perfecta. Això és una mitja veritat, encara que per a a la majoria de propòsits les coordenades geogràfiques estan molt bé. Si es requereix una precisió molt alta, després haurem tenir en compte la verdadera forma de la Terra. La Terra és un el·lipsoide; la distància al voltant de l'equador és almenys un 0.3% més llarg que un <link linkend="ai-greatcircle" ->cercle major</link -> que passi a través dels pols. El <firstterm ->sistema de coordenades geodèsiques</firstterm -> té en compte aquesta forma el·lipsoïdal i expressa la posició sobre la superfície de la Terra en coordenades cartesianes (X, Y i Z). </para> -<para ->Per a usar el mòdul, seleccioneu primer quines coordenades s'hauran de prendre com a valors d'entrada en la secció <guilabel ->Escolleix coordenades d'entrada</guilabel ->. Llavores, ompliu les dades necessàries en la secció corresponent; <guilabel ->Coordenades cartesianes</guilabel -> o <guilabel ->Coordenades geodèsiques</guilabel ->. Quan premeu el botó <guilabel ->Calcula</guilabel -> es completaran les coordenades corresponents. </para> +<para>El <link linkend="ai-geocoords">sistema de coordenades geogràfiques</link> normal assumeix que la Terra és una esfera perfecta. Això és una mitja veritat, encara que per a a la majoria de propòsits les coordenades geogràfiques estan molt bé. Si es requereix una precisió molt alta, després haurem tenir en compte la verdadera forma de la Terra. La Terra és un el·lipsoide; la distància al voltant de l'equador és almenys un 0.3% més llarg que un <link linkend="ai-greatcircle">cercle major</link> que passi a través dels pols. El <firstterm>sistema de coordenades geodèsiques</firstterm> té en compte aquesta forma el·lipsoïdal i expressa la posició sobre la superfície de la Terra en coordenades cartesianes (X, Y i Z). </para> +<para>Per a usar el mòdul, seleccioneu primer quines coordenades s'hauran de prendre com a valors d'entrada en la secció <guilabel>Escolleix coordenades d'entrada</guilabel>. Llavores, ompliu les dades necessàries en la secció corresponent; <guilabel>Coordenades cartesianes</guilabel> o <guilabel>Coordenades geodèsiques</guilabel>. Quan premeu el botó <guilabel>Calcula</guilabel> es completaran les coordenades corresponents. </para> </sect2> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/calc-horizontal.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/calc-horizontal.docbook index 0cfb25aae39..cfcf5147cf9 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/calc-horizontal.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/calc-horizontal.docbook @@ -1,42 +1,22 @@ <sect2 id="calc-horiz"> -<title ->Mòdul de coordenades horitzontals</title> -<indexterm -><primary ->Eines</primary> -<secondary ->Calculadora astronòmica</secondary> -<tertiary ->Mòdul de coordenades horitzontals</tertiary> +<title>Mòdul de coordenades horitzontals</title> +<indexterm><primary>Eines</primary> +<secondary>Calculadora astronòmica</secondary> +<tertiary>Mòdul de coordenades horitzontals</tertiary> </indexterm> <screenshot> -<screeninfo ->El mòdul per a calcular coordenades horitzontals </screeninfo> +<screeninfo>El mòdul per a calcular coordenades horitzontals </screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="calc-horizontal.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Coordenades horitzontals</phrase> + <phrase>Coordenades horitzontals</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> -<para ->Aquest mòdul converteix des de <link linkend="equatorial" ->coordenades equatorials</link -> a <link linkend="horizontal" ->coordenades horitzontals</link ->. Primer, seleccioneu la data, hora i les coordenades geogràfiques a calcular a la secció <guilabel ->Temps i localització</guilabel ->. Llavores, ompliu les coordenades equatorials que es convertiran i la seva època en el catàleg a la secció <guilabel ->Coordenades equatorials</guilabel ->. Quan premeu el botó <guibutton ->Calcula</guibutton ->, les coordenades horitzontals corresponents seran presentades a la secció <guilabel ->Coordenades horitzontals</guilabel ->. </para> +<para>Aquest mòdul converteix des de <link linkend="equatorial">coordenades equatorials</link> a <link linkend="horizontal">coordenades horitzontals</link>. Primer, seleccioneu la data, hora i les coordenades geogràfiques a calcular a la secció <guilabel>Temps i localització</guilabel>. Llavores, ompliu les coordenades equatorials que es convertiran i la seva època en el catàleg a la secció <guilabel>Coordenades equatorials</guilabel>. Quan premeu el botó <guibutton>Calcula</guibutton>, les coordenades horitzontals corresponents seran presentades a la secció <guilabel>Coordenades horitzontals</guilabel>. </para> </sect2> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/calc-julianday.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/calc-julianday.docbook index e5a714843c3..d5ea7da7d4c 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/calc-julianday.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/calc-julianday.docbook @@ -1,45 +1,27 @@ <sect2 id="calc-julian"> -<title ->Mòdul de dia Julià</title> -<indexterm -><primary ->Eines</primary> -<secondary ->Calculadora astronòmica</secondary> -<tertiary ->Mòdul de dia Julià</tertiary> +<title>Mòdul de dia Julià</title> +<indexterm><primary>Eines</primary> +<secondary>Calculadora astronòmica</secondary> +<tertiary>Mòdul de dia Julià</tertiary> </indexterm> <screenshot> -<screeninfo ->El mòdul per a calcular el dia Julià </screeninfo> +<screeninfo>El mòdul per a calcular el dia Julià </screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="calc-julian.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Dia julià</phrase> + <phrase>Dia julià</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> -<para ->Aquest mòdul converteix entre la data del calendari; el <link linkend="ai-julianday" ->dia julià</link -> i el <firstterm ->dia julià modificat</firstterm ->. El dia julià modificat és simplement igual al dia julià - 2.400.000,5. </para -><para ->Per a usar el mòdul, seleccioneu quina de les tres dates serà l'entrada i després ompliu el seu valor. Llavores premeu el botó <guibutton ->Calcula</guibutton -> i es mostraran els valors corresponents per als altres dos sistemes de dates. </para> +<para>Aquest mòdul converteix entre la data del calendari; el <link linkend="ai-julianday">dia julià</link> i el <firstterm>dia julià modificat</firstterm>. El dia julià modificat és simplement igual al dia julià - 2.400.000,5. </para><para>Per a usar el mòdul, seleccioneu quina de les tres dates serà l'entrada i després ompliu el seu valor. Llavores premeu el botó <guibutton>Calcula</guibutton> i es mostraran els valors corresponents per als altres dos sistemes de dates. </para> <tip> -<para ->Exercici:</para> -<para ->Quina data del calendari correspon a MDJ = 0.0? </para> +<para>Exercici:</para> +<para>Quina data del calendari correspon a MDJ = 0.0? </para> </tip> </sect2> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/calc-precess.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/calc-precess.docbook index 5b02713b9e1..3ba6626d62b 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/calc-precess.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/calc-precess.docbook @@ -1,41 +1,22 @@ <sect2 id="calc-precess"> -<title ->Mòdul de precessió</title> -<indexterm -><primary ->Eines</primary> -<secondary ->Calculadora astronòmica</secondary> -<tertiary ->Mòdul de precessió</tertiary> +<title>Mòdul de precessió</title> +<indexterm><primary>Eines</primary> +<secondary>Calculadora astronòmica</secondary> +<tertiary>Mòdul de precessió</tertiary> </indexterm> <screenshot> -<screeninfo ->El mòdul per a calcular la precessió </screeninfo> +<screeninfo>El mòdul per a calcular la precessió </screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="calc-precess.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Precessió</phrase> + <phrase>Precessió</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> -<para ->Aquest mòdul és similar al <link linkend="calc-apcoords" ->mòdul de coordenades aparents</link ->, però aquest només aplica l'efecte de la <link linkend="ai-precession" ->precessió</link ->, no el de nutació o aberració. </para> -<para ->Per a usar el mòdul, seleccioneu primer quines coordenades i les seves èpoques a la secció <guilabel ->Coordenades d'entrada</guilabel ->. Llavores, premeu el botó <guilabel ->Calcula</guilabel -> i les coordenades de l'objecte; precessió per a l'època objectiu seran presentades a la secció <guibutton ->Coordenades precesades</guibutton ->. </para> +<para>Aquest mòdul és similar al <link linkend="calc-apcoords">mòdul de coordenades aparents</link>, però aquest només aplica l'efecte de la <link linkend="ai-precession">precessió</link>, no el de nutació o aberració. </para> +<para>Per a usar el mòdul, seleccioneu primer quines coordenades i les seves èpoques a la secció <guilabel>Coordenades d'entrada</guilabel>. Llavores, premeu el botó <guilabel>Calcula</guilabel> i les coordenades de l'objecte; precessió per a l'època objectiu seran presentades a la secció <guibutton>Coordenades precesades</guibutton>. </para> </sect2> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/calc-sidereal.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/calc-sidereal.docbook index df7d04ba963..b92ddc7903f 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/calc-sidereal.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/calc-sidereal.docbook @@ -1,37 +1,21 @@ <sect2 id="calc-sidereal"> -<title ->Mòdul de temps sideral</title> -<indexterm -><primary ->Eines</primary> -<secondary ->Calculadora astronòmica</secondary> -<tertiary ->Mòdul de temps sideral</tertiary> +<title>Mòdul de temps sideral</title> +<indexterm><primary>Eines</primary> +<secondary>Calculadora astronòmica</secondary> +<tertiary>Mòdul de temps sideral</tertiary> </indexterm> <screenshot> -<screeninfo ->El mòdul per a calcular el temps sideral </screeninfo> +<screeninfo>El mòdul per a calcular el temps sideral </screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="calc-sidereal.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Temps sideral</phrase> + <phrase>Temps sideral</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> -<para ->Aquest mòdul converteix entre <link linkend="ai-utime" ->temps universal</link -> i <link linkend="ai-sidereal" ->temps sideral</link -> local. Primer, seleccioneu quin s'hauria d'usar com a valor d'entrada a la secció <guilabel ->Selecció de l'entrada</guilabel ->. Per al càlcul també haureu d'especificar una longitud geogràfica i una data, a demés d'un valor de temps universal o sideral. Quan premeu el botó <guibutton ->Calcula</guibutton ->, es mostraran els valors corresponents per a l'altre temps. </para> +<para>Aquest mòdul converteix entre <link linkend="ai-utime">temps universal</link> i <link linkend="ai-sidereal">temps sideral</link> local. Primer, seleccioneu quin s'hauria d'usar com a valor d'entrada a la secció <guilabel>Selecció de l'entrada</guilabel>. Per al càlcul també haureu d'especificar una longitud geogràfica i una data, a demés d'un valor de temps universal o sideral. Quan premeu el botó <guibutton>Calcula</guibutton>, es mostraran els valors corresponents per a l'altre temps. </para> </sect2> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/calculator.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/calculator.docbook index fa4c092e5cd..bbc9fdbf70a 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/calculator.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/calculator.docbook @@ -1,73 +1,22 @@ <sect1 id="tool-calculator"> -<title ->Calculadora astronòmica</title> -<indexterm -><primary ->Eines</primary> -<secondary ->Calculadora astronòmica</secondary> +<title>Calculadora astronòmica</title> +<indexterm><primary>Eines</primary> +<secondary>Calculadora astronòmica</secondary> </indexterm> -<para ->La calculadora astronòmica de &kstars; proveeix de diversos mòduls que us oferiran accés directe als algoritmes emprats pel programa. Aquests mòduls estan organitzats per assumpte: <itemizedlist -><title ->Conversors de coordenades</title> -<listitem -><para -><link linkend="calc-apcoords" ->Coordenades aparents</link -></para -></listitem> -<listitem -><para -><link linkend="calc-eqgal" ->Coordenades equatorials/galàctiques</link -></para -></listitem> -<listitem -><para -><link linkend="calc-horiz" ->Coordenades horitzontals</link -></para -></listitem> -<listitem -><para -><link linkend="calc-precess" ->Precessió</link -></para -></listitem> +<para>La calculadora astronòmica de &kstars; proveeix de diversos mòduls que us oferiran accés directe als algoritmes emprats pel programa. Aquests mòduls estan organitzats per assumpte: <itemizedlist><title>Conversors de coordenades</title> +<listitem><para><link linkend="calc-apcoords">Coordenades aparents</link></para></listitem> +<listitem><para><link linkend="calc-eqgal">Coordenades equatorials/galàctiques</link></para></listitem> +<listitem><para><link linkend="calc-horiz">Coordenades horitzontals</link></para></listitem> +<listitem><para><link linkend="calc-precess">Precessió</link></para></listitem> </itemizedlist> -<itemizedlist -><title ->Coordenades terrestres</title> -<listitem -><para -><link linkend="calc-geodetic" ->Coordenades geodèsiques</link -></para -></listitem> +<itemizedlist><title>Coordenades terrestres</title> +<listitem><para><link linkend="calc-geodetic">Coordenades geodèsiques</link></para></listitem> </itemizedlist> -<itemizedlist -><title ->Calculadores de temps</title> -<listitem -><para -><link linkend="calc-dayduration" ->Durada del dia</link -></para -></listitem> -<listitem -><para -><link linkend="calc-julian" ->Dia julià</link -></para -></listitem> -<listitem -><para -><link linkend="calc-sidereal" ->Temps sideral</link -></para -></listitem> +<itemizedlist><title>Calculadores de temps</title> +<listitem><para><link linkend="calc-dayduration">Durada del dia</link></para></listitem> +<listitem><para><link linkend="calc-julian">Dia julià</link></para></listitem> +<listitem><para><link linkend="calc-sidereal">Temps sideral</link></para></listitem> </itemizedlist> </para> &calc-apcoords; &calc-eqgal; &calc-horiz; &calc-precess; &calc-geodetic; &calc-dayduration; &calc-julian; &calc-sidereal; </sect1> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/cequator.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/cequator.docbook index abff049861c..2c976516f39 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/cequator.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/cequator.docbook @@ -1,34 +1,11 @@ <sect1 id="ai-cequator"> <sect1info> -<author -><firstname ->Jason</firstname -> <surname ->Harris</surname -> </author> +<author><firstname>Jason</firstname> <surname>Harris</surname> </author> </sect1info> -<title ->L'equador celest</title> -<indexterm -><primary ->Equador celest</primary> -<seealso ->Coordenades equatorials</seealso> +<title>L'equador celest</title> +<indexterm><primary>Equador celest</primary> +<seealso>Coordenades equatorials</seealso> </indexterm> -<para ->L'<firstterm ->equador celest</firstterm -> és un <link linkend="ai-greatcircle" ->cercle major</link -> imaginari sobre l'<link linkend="ai-csphere" ->esfera celest</link ->. L'equador celest és el pla fonamental del <link linkend="equatorial" ->sistema de coordenades equatorial</link ->, de manera que es defineix com el lloc de partida dels punts amb declinació de graus zero. També és la projecció de l'equador de la Terra sobre el cel. </para> -<para ->L'equador celest i l'<link linkend="ai-ecliptic" ->eclíptica</link -> estan establerts a un angle de 23,5 graus en el cel. Els punts a on intercedeixen són els <link linkend="ai-equinox" ->equinoccis</link -> d'estiu i de tardor. </para> +<para>L'<firstterm>equador celest</firstterm> és un <link linkend="ai-greatcircle">cercle major</link> imaginari sobre l'<link linkend="ai-csphere">esfera celest</link>. L'equador celest és el pla fonamental del <link linkend="equatorial">sistema de coordenades equatorial</link>, de manera que es defineix com el lloc de partida dels punts amb declinació de graus zero. També és la projecció de l'equador de la Terra sobre el cel. </para> +<para>L'equador celest i l'<link linkend="ai-ecliptic">eclíptica</link> estan establerts a un angle de 23,5 graus en el cel. Els punts a on intercedeixen són els <link linkend="ai-equinox">equinoccis</link> d'estiu i de tardor. </para> </sect1> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/colorandtemp.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/colorandtemp.docbook index 109e0a94a5c..760b63d3046 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/colorandtemp.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/colorandtemp.docbook @@ -2,122 +2,62 @@ <sect1info> -<author -><firstname ->Jasem</firstname -> <surname ->Mutlaq</surname -> <affiliation -><address -> <email ->mutlaqja@ku.edu</email> -</address -></affiliation> +<author><firstname>Jasem</firstname> <surname>Mutlaq</surname> <affiliation><address> <email>mutlaqja@ku.edu</email> +</address></affiliation> </author> </sect1info> -<title ->Colors i temperatures de les estrelles</title> -<indexterm -><primary ->Colors i temperatures de les estrelles</primary> -<seealso ->Radiació d'un cos negre</seealso -> <seealso ->Escala de magnituds</seealso -> </indexterm> +<title>Colors i temperatures de les estrelles</title> +<indexterm><primary>Colors i temperatures de les estrelles</primary> +<seealso>Radiació d'un cos negre</seealso> <seealso>Escala de magnituds</seealso> </indexterm> -<para ->Les estrelles aparenten ser exclusivament blanques a primera vista. Però si ens ho mirem amb més cura, notarem una varietat de colors: Blau, blanc, roig i fins i tot el daurat. En la constel·lació d'Orion, es pot apreciar un bell contrast entre la vermella Betelgeuse a l'"aixella" d'Orion i la blava Bellatrix a l'espatlla. El que provoca que les estrelles tinguin diferents colors fou un misteri fins fa dos segles, quan els físics adquiriren els coneixements sobre la naturalessa de la llum i les propietats de la materia a temperatures immensament altes. </para> +<para>Les estrelles aparenten ser exclusivament blanques a primera vista. Però si ens ho mirem amb més cura, notarem una varietat de colors: Blau, blanc, roig i fins i tot el daurat. En la constel·lació d'Orion, es pot apreciar un bell contrast entre la vermella Betelgeuse a l'"aixella" d'Orion i la blava Bellatrix a l'espatlla. El que provoca que les estrelles tinguin diferents colors fou un misteri fins fa dos segles, quan els físics adquiriren els coneixements sobre la naturalessa de la llum i les propietats de la materia a temperatures immensament altes. </para> -<para ->Especificament, foren els físics que investigaven la <link linkend="ai-blackbody" ->radiació d'un cos negre</link -> els que ens permeteren entendre la variació dels colors estel·lars. Poc després de comprendre la radiació d'un cos negre, s'advertí que l'espectre d'una estrella és molt similar a les corbes de diverses temperatures de la radiació d'un cos negre, variant des d'uns pocs milers de graus Kelvin fins a ~50.000 K. La conclusió òbvia és que les estrelles són similars als cossos negres i que la variació de color de les estrelles és una conseqüència directa de les temperatures de la seva superfície. </para> +<para>Especificament, foren els físics que investigaven la <link linkend="ai-blackbody">radiació d'un cos negre</link> els que ens permeteren entendre la variació dels colors estel·lars. Poc després de comprendre la radiació d'un cos negre, s'advertí que l'espectre d'una estrella és molt similar a les corbes de diverses temperatures de la radiació d'un cos negre, variant des d'uns pocs milers de graus Kelvin fins a ~50.000 K. La conclusió òbvia és que les estrelles són similars als cossos negres i que la variació de color de les estrelles és una conseqüència directa de les temperatures de la seva superfície. </para> -<para ->Les estrelles fredes (&ead;, les de tipus espectrals K i M) irradien la major part de la seva energia en les zones roges i infraroges de l'espectre electromagnètic i per això són de color roig, mentre que les estrelles calents (&ead;, les de tipus espectrals O i B) majoritàriament emeten longituds d'ona blabes i ultraviolats, fent que aparentin ser blabes o blanques. </para> +<para>Les estrelles fredes (&ead;, les de tipus espectrals K i M) irradien la major part de la seva energia en les zones roges i infraroges de l'espectre electromagnètic i per això són de color roig, mentre que les estrelles calents (&ead;, les de tipus espectrals O i B) majoritàriament emeten longituds d'ona blabes i ultraviolats, fent que aparentin ser blabes o blanques. </para> -<para ->Per a estimar la temperatura en la superfície d'una estrella, podem usar la relació coneguda entre la temperatura d'un cos negre i la longitud d'ona de la llum en els pics del seu espectre. Això és, a mesura que incrementeu la temperatura d'un cos negre, el màxim del seu espectre es mou cap a longituds d'ona més curtes de la llum (blau). Això apareix il·lustrat en la Figura 1, a on l'intensitat de tres estrelles hipotètiques apareix reflexada junt a la longitud d'ona. L'"Arc de Sant Martí" indica el rang de longituds d'ona visibles per a l'ull humà. </para> +<para>Per a estimar la temperatura en la superfície d'una estrella, podem usar la relació coneguda entre la temperatura d'un cos negre i la longitud d'ona de la llum en els pics del seu espectre. Això és, a mesura que incrementeu la temperatura d'un cos negre, el màxim del seu espectre es mou cap a longituds d'ona més curtes de la llum (blau). Això apareix il·lustrat en la Figura 1, a on l'intensitat de tres estrelles hipotètiques apareix reflexada junt a la longitud d'ona. L'"Arc de Sant Martí" indica el rang de longituds d'ona visibles per a l'ull humà. </para> <para> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="star_colors.png" format="PNG"/> </imageobject> -<caption -><para -><phrase ->Figura 1</phrase -></para -></caption> +<caption><para><phrase>Figura 1</phrase></para></caption> </mediaobject> </para> -<para ->Aquest mètode simple és conceptualment correcte, però no es pot usar per obtenir temperatures estel·lars amb precisió, atès que les estrelles <emphasis ->no</emphasis -> són cossos negres perfectes. La presència de diversos elements a l'atmosfera de l'estrella provoca que certes longituds d'ona siguin absorbides. A causa de que aquestes línies d'absorció no estan distribuides uniformement sobre l'espectre, poden modificar la posició d'un màxim espectral. De fet, obtenir un espectre útil d'una estrella és un procés que comporta molt de temps i és prohibitiu realitzar-lo amb grans grups d'estrelles. </para> +<para>Aquest mètode simple és conceptualment correcte, però no es pot usar per obtenir temperatures estel·lars amb precisió, atès que les estrelles <emphasis>no</emphasis> són cossos negres perfectes. La presència de diversos elements a l'atmosfera de l'estrella provoca que certes longituds d'ona siguin absorbides. A causa de que aquestes línies d'absorció no estan distribuides uniformement sobre l'espectre, poden modificar la posició d'un màxim espectral. De fet, obtenir un espectre útil d'una estrella és un procés que comporta molt de temps i és prohibitiu realitzar-lo amb grans grups d'estrelles. </para> -<para ->Un mètode alternatiu usa la fotometria per a mesurar la intensitat de la llum en passar per diferents filtres. Cada filtre <emphasis ->sols</emphasis -> permet passar una part específica de l'espectre de la llum, mentre que refusa tots els altres. Un sistema fotomètric molt usat és l'anomenat <firstterm ->Johnson UBV system</firstterm -> (sistema UBV Johnson). Empra tres filtres de pas de banda: Les regions U ("ultraviolat"), B ("blau") i V ("visible"); cadascun ocupa diferents regions de l'espectre electromagnètic. </para> +<para>Un mètode alternatiu usa la fotometria per a mesurar la intensitat de la llum en passar per diferents filtres. Cada filtre <emphasis>sols</emphasis> permet passar una part específica de l'espectre de la llum, mentre que refusa tots els altres. Un sistema fotomètric molt usat és l'anomenat <firstterm>Johnson UBV system</firstterm> (sistema UBV Johnson). Empra tres filtres de pas de banda: Les regions U ("ultraviolat"), B ("blau") i V ("visible"); cadascun ocupa diferents regions de l'espectre electromagnètic. </para> -<para ->El procés de fotometria UBV involucra l'ús de dispositius fotosensibles (com la película fotogràfica o càmeres equipades amb un CCD) i l'orientar un telescopi cap a una estrella per a mesurar la intensitat de la llum que passa per cadascun dels filtres individualment. Aquest procediment produeix tres lluminositats aparents o <link linkend="ai-flux" ->fluxos</link -> (quantitat d'energia per cm^2 per segon) designats per Fu, Fb i Fv. La relació dels fluxos Fu/Fb i Fb/Fv és una mesura de quantitat del "color" de les estrelles, i aquestes relacions s'usen per a establir una escala de temperatures per a les estrelles. Generalitzant, quan més grans siguin les relacions Fu/Fb i Fb/Fv d'una estrella, major serà la seva temperatura en superfície. </para> +<para>El procés de fotometria UBV involucra l'ús de dispositius fotosensibles (com la película fotogràfica o càmeres equipades amb un CCD) i l'orientar un telescopi cap a una estrella per a mesurar la intensitat de la llum que passa per cadascun dels filtres individualment. Aquest procediment produeix tres lluminositats aparents o <link linkend="ai-flux">fluxos</link> (quantitat d'energia per cm^2 per segon) designats per Fu, Fb i Fv. La relació dels fluxos Fu/Fb i Fb/Fv és una mesura de quantitat del "color" de les estrelles, i aquestes relacions s'usen per a establir una escala de temperatures per a les estrelles. Generalitzant, quan més grans siguin les relacions Fu/Fb i Fb/Fv d'una estrella, major serà la seva temperatura en superfície. </para> -<para ->Per exemple, l'estrella Bellatrix, a Orion, té Fb/Fv = 1,22, indicant que és més brillant a través del filtre B que del filtre V. A demés, la seva relació Fu/Fb és 2,22, el que significa que és més brillant a través del filtre U. Això indica que es tracta d'una estrella molt calent, atès que la posició del seu màxim espectral es situa en algun punt en el rang del filtre U, o fins i tot a una longitud d'ona més curta. La temperatura en superfície de Bellatrix (com es determina de la comparació del seu espectre amb models detallats que tenen en compte les línies d'absorció) és d'uns 25.000 Kelvin. </para> +<para>Per exemple, l'estrella Bellatrix, a Orion, té Fb/Fv = 1,22, indicant que és més brillant a través del filtre B que del filtre V. A demés, la seva relació Fu/Fb és 2,22, el que significa que és més brillant a través del filtre U. Això indica que es tracta d'una estrella molt calent, atès que la posició del seu màxim espectral es situa en algun punt en el rang del filtre U, o fins i tot a una longitud d'ona més curta. La temperatura en superfície de Bellatrix (com es determina de la comparació del seu espectre amb models detallats que tenen en compte les línies d'absorció) és d'uns 25.000 Kelvin. </para> -<para ->Podem repetir l'anàlisi amb l'estrella Betelgeuse. Les seves relacions Fb/Fv i Fu/Fb són 0,15 i 0,18, respectivament, de manera que és més brillant en V i menys en U. Pel que, el màxim espectral de Betelgeuse deu trobar-se en algun punt del rang del filtre V, o fins i tot a una longitud d'ona més llarga. La temperatura en superfície de Betelgeuse és de tan sols 2.400 Kelvin. </para> +<para>Podem repetir l'anàlisi amb l'estrella Betelgeuse. Les seves relacions Fb/Fv i Fu/Fb són 0,15 i 0,18, respectivament, de manera que és més brillant en V i menys en U. Pel que, el màxim espectral de Betelgeuse deu trobar-se en algun punt del rang del filtre V, o fins i tot a una longitud d'ona més llarga. La temperatura en superfície de Betelgeuse és de tan sols 2.400 Kelvin. </para> -<para ->Els astrònoms prefereixen expressar els colors de les estrelles en termes d'una diferència en <link linkend="ai-magnitude" ->magnituds</link ->, més que en relacions de <link linkend="ai-flux" ->fluxos</link ->. D'aquesta manera, prenent a la blava Bellatrix, tenim un índex de color igual a </para> +<para>Els astrònoms prefereixen expressar els colors de les estrelles en termes d'una diferència en <link linkend="ai-magnitude">magnituds</link>, més que en relacions de <link linkend="ai-flux">fluxos</link>. D'aquesta manera, prenent a la blava Bellatrix, tenim un índex de color igual a </para> -<para ->B - V = -2,5 log (Fb/Fv) = -2,5 log (1,22) = -0,22, </para> +<para>B - V = -2,5 log (Fb/Fv) = -2,5 log (1,22) = -0,22, </para> -<para ->De manera similar, l'índex de color per a la vermella Betelgeuse és </para> +<para>De manera similar, l'índex de color per a la vermella Betelgeuse és </para> -<para ->B - V = -2,5 log (Fb/Fv) = -2,5 log (0,18) = 1,85 </para> +<para>B - V = -2,5 log (Fb/Fv) = -2,5 log (0,18) = 1,85 </para> -<para ->Els índexs de color, al igual que l'<link linkend="ai-magnitude" ->escala de magnituds</link ->, van cap enredera. Les estrelles <emphasis ->calents i blabes</emphasis -> tenen valors de B-V més petits i negatius que les estrelles fredes i roges. </para> +<para>Els índexs de color, al igual que l'<link linkend="ai-magnitude">escala de magnituds</link>, van cap enredera. Les estrelles <emphasis>calents i blabes</emphasis> tenen valors de B-V més petits i negatius que les estrelles fredes i roges. </para> -<para ->Un astrònom pot usar els índexs de color d'una estrella, després de corregir-los per l'envermelliment i la extinció interestel·lar, per a obtenir una temperatura precisa de l'estrella. La relació entre B-V i la temperatura apareix il·lustrada en la Figura 2. </para> +<para>Un astrònom pot usar els índexs de color d'una estrella, després de corregir-los per l'envermelliment i la extinció interestel·lar, per a obtenir una temperatura precisa de l'estrella. La relació entre B-V i la temperatura apareix il·lustrada en la Figura 2. </para> <para> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="color_indices.png"/> </imageobject> -<caption -><para -><phrase ->Figura 2</phrase -></para -></caption> +<caption><para><phrase>Figura 2</phrase></para></caption> </mediaobject> </para> -<para ->El Sol, amb una temperatura en superfície de 5.800 K té un índex B-V de 0,62. </para> +<para>El Sol, amb una temperatura en superfície de 5.800 K té un índex B-V de 0,62. </para> </sect1> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/commands.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/commands.docbook index d98b36d5fbd..80a2c89906d 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/commands.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/commands.docbook @@ -1,862 +1,256 @@ <chapter id="commands"> -<title ->Referència de comandaments</title> +<title>Referència de comandaments</title> <sect1 id="kstars-menus"> -<title ->Comandaments del menú</title> -<indexterm -><primary ->Comandaments</primary -><secondary ->Menú</secondary -></indexterm> +<title>Comandaments del menú</title> +<indexterm><primary>Comandaments</primary><secondary>Menú</secondary></indexterm> <sect2> -<title ->Menú <guimenu ->Arxiva</guimenu -></title> +<title>Menú <guimenu>Arxiva</guimenu></title> <variablelist> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->N</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Arxiva</guimenu -> <guimenuitem ->Finestra nova</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para ->Obre una altra finestra per a &kstars; </para -></listitem> +<term><menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>N</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Arxiva</guimenu> <guimenuitem>Finestra nova</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para>Obre una altra finestra per a &kstars; </para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->W</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Arxiva</guimenu -> <guimenuitem ->Tanca finestra</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para ->Tanca la finestra de &kstars; </para -></listitem> +<term><menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>W</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Arxiva</guimenu> <guimenuitem>Tanca finestra</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para>Tanca la finestra de &kstars; </para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->I</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Arxiva</guimenu -> <guimenuitem ->Desa imatge estel·lar...</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para ->Crea una imatge en el disc a partir de la vista actual </para -></listitem> +<term><menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>I</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Arxiva</guimenu> <guimenuitem>Desa imatge estel·lar...</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para>Crea una imatge en el disc a partir de la vista actual </para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->R</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Arxiva</guimenu -> <guimenuitem ->Executa script...</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para ->Executa l'escript de KStars especificat </para -></listitem> +<term><menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>R</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Arxiva</guimenu> <guimenuitem>Executa script...</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para>Executa l'escript de KStars especificat </para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->P</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Arxiva</guimenu -> <guimenuitem ->Imprimeix...</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para ->Envia l'actual mapa del cel cap a l'impresora (o a un fitxer PostScript o PDF) </para -></listitem> +<term><menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>P</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Arxiva</guimenu> <guimenuitem>Imprimeix...</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para>Envia l'actual mapa del cel cap a l'impresora (o a un fitxer PostScript o PDF) </para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->Q</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Arxiva</guimenu -> <guimenuitem ->Abandona</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para ->Surt de &kstars; </para -></listitem> +<term><menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>Q</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Arxiva</guimenu> <guimenuitem>Abandona</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para>Surt de &kstars; </para></listitem> </varlistentry> </variablelist> </sect2> <sect2> -<title ->Menú <guimenu ->Temps</guimenu -></title> +<title>Menú <guimenu>Temps</guimenu></title> <variablelist> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->E</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Temps</guimenu -> <guimenuitem ->Estableix temps a Ara</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para ->Sincronitza el temps amb el rellotge del sistema</para -></listitem> +<term><menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>E</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Temps</guimenu> <guimenuitem>Estableix temps a Ara</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para>Sincronitza el temps amb el rellotge del sistema</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->S</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Temps</guimenu -> <guimenuitem ->Estableix temps...</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para ->Estableix el temps i la data</para -></listitem> +<term><menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>S</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Temps</guimenu> <guimenuitem>Estableix temps...</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para>Estableix el temps i la data</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><guimenu ->Temps</guimenu -> <guimenuitem ->Inicia/Atura el rellotge</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para ->Determina si el temps transcorre o no</para -></listitem> +<term><menuchoice><guimenu>Temps</guimenu> <guimenuitem>Inicia/Atura el rellotge</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para>Determina si el temps transcorre o no</para></listitem> </varlistentry> </variablelist> </sect2> <sect2> -<title ->Menú <guimenu ->Focalitza</guimenu -></title> +<title>Menú <guimenu>Focalitza</guimenu></title> <variablelist> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><shortcut -> <keycap ->Z</keycap -> </shortcut -> <guimenu ->Focalitza</guimenu -> <guimenuitem ->Zenit</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para ->Centra al punt de <link linkend="ai-zenith" ->Zenit</link -> (just a sobre)</para -></listitem> +<term><menuchoice><shortcut> <keycap>Z</keycap> </shortcut> <guimenu>Focalitza</guimenu> <guimenuitem>Zenit</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para>Centra al punt de <link linkend="ai-zenith">Zenit</link> (just a sobre)</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><shortcut -> <keycap ->N</keycap -> </shortcut -> <guimenu ->Focalitza</guimenu -> <guimenuitem ->Nord</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para ->Centra l'imatge al punt Nord de l'horitzó</para -></listitem> +<term><menuchoice><shortcut> <keycap>N</keycap> </shortcut> <guimenu>Focalitza</guimenu> <guimenuitem>Nord</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para>Centra l'imatge al punt Nord de l'horitzó</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><shortcut -> <keycap ->E</keycap -> </shortcut -> <guimenu ->Focalitza</guimenu -> <guimenuitem ->Est</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para ->Centra l'imatge al punt Est de l'horitzó</para -></listitem> +<term><menuchoice><shortcut> <keycap>E</keycap> </shortcut> <guimenu>Focalitza</guimenu> <guimenuitem>Est</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para>Centra l'imatge al punt Est de l'horitzó</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><shortcut -> <keycap ->S</keycap -> </shortcut -> <guimenu ->Focalitza</guimenu -> <guimenuitem ->Sud</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para ->Centra l'imatge al punt Sud de l'horitzó</para -></listitem> +<term><menuchoice><shortcut> <keycap>S</keycap> </shortcut> <guimenu>Focalitza</guimenu> <guimenuitem>Sud</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para>Centra l'imatge al punt Sud de l'horitzó</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><shortcut -> <keycap ->O</keycap -> </shortcut -> <guimenu ->Focalitza</guimenu -> <guimenuitem ->Oest</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para ->Centra l'imatge al punt Oest de l'horitzó</para -></listitem> +<term><menuchoice><shortcut> <keycap>O</keycap> </shortcut> <guimenu>Focalitza</guimenu> <guimenuitem>Oest</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para>Centra l'imatge al punt Oest de l'horitzó</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->F</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Focalitza</guimenu -> <guimenuitem ->Cerca l'objecte</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para ->Localitza un objecte pel nom usant la <link linkend="findobjects" ->Finestra cerca l'objecte</link -></para -></listitem> +<term><menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>F</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Focalitza</guimenu> <guimenuitem>Cerca l'objecte</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para>Localitza un objecte pel nom usant la <link linkend="findobjects">Finestra cerca l'objecte</link></para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->T</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Focalitza</guimenu -> <guimenuitem ->Traça l'objecte</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para ->Activa i desactiva el seguiment. Durant el seguiment, la imatge romandrà centrada a sobre de l'actual posició o objecte.</para -></listitem> +<term><menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>T</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Focalitza</guimenu> <guimenuitem>Traça l'objecte</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para>Activa i desactiva el seguiment. Durant el seguiment, la imatge romandrà centrada a sobre de l'actual posició o objecte.</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->M</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Focalitza</guimenu -> <guimenuitem ->Focalitza manualment...</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para ->Obre un diàleg a on podreu introduir les vostres coordenades AR/Dec específiques per a centrar la imatge.</para -></listitem> +<term><menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>M</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Focalitza</guimenu> <guimenuitem>Focalitza manualment...</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para>Obre un diàleg a on podreu introduir les vostres coordenades AR/Dec específiques per a centrar la imatge.</para></listitem> </varlistentry> </variablelist> </sect2> <sect2> -<title ->Menú <guimenu ->Visualitza</guimenu -></title> +<title>Menú <guimenu>Visualitza</guimenu></title> <variablelist> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><shortcut -> <keycap ->+</keycap -> </shortcut -> <guimenu ->Visualitza</guimenu -> <guimenuitem ->Apropa</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para ->Apropa la vista</para -></listitem> +<term><menuchoice><shortcut> <keycap>+</keycap> </shortcut> <guimenu>Visualitza</guimenu> <guimenuitem>Apropa</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para>Apropa la vista</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><shortcut -> <keycap ->-</keycap -> </shortcut -> <guimenu ->Visualitza</guimenu -> <guimenuitem ->Allunya</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para ->Allunya la vista</para -></listitem> +<term><menuchoice><shortcut> <keycap>-</keycap> </shortcut> <guimenu>Visualitza</guimenu> <guimenuitem>Allunya</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para>Allunya la vista</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->Z</keycap -> </keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Visualitza</guimenu -> <guimenuitem ->Ampliació per omissió</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para ->Restaura la vista a les opcions per omissió</para -></listitem> +<term><menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>Z</keycap> </keycombo> </shortcut> <guimenu>Visualitza</guimenu> <guimenuitem>Ampliació per omissió</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para>Restaura la vista a les opcions per omissió</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" ->&Ctrl;&Maj;<keycap ->Z</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Visualitza</guimenu -> <guimenuitem ->Amplia a mida angular...</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para ->Amplia fins al camp especificat de l'angle angular</para -></listitem> +<term><menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul">&Ctrl;&Maj;<keycap>Z</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Visualitza</guimenu> <guimenuitem>Amplia a mida angular...</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para>Amplia fins al camp especificat de l'angle angular</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><shortcut -> <keycap ->Espai</keycap -> </shortcut -> <guimenu ->Visualitza</guimenu -> <guimenuitem ->Coordenades hotitzontals/equatorials</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para ->Canvia entre els <link linkend="ai-skycoords" ->sistemes de coordenades</link -> <link linkend="horizontal" ->horitzontal</link -> i <link linkend="equatorial" ->equatorial</link -></para -></listitem> +<term><menuchoice><shortcut> <keycap>Espai</keycap> </shortcut> <guimenu>Visualitza</guimenu> <guimenuitem>Coordenades hotitzontals/equatorials</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para>Canvia entre els <link linkend="ai-skycoords">sistemes de coordenades</link> <link linkend="horizontal">horitzontal</link> i <link linkend="equatorial">equatorial</link></para></listitem> </varlistentry> </variablelist> </sect2> <sect2> -<title ->Menú <guimenu ->Arranjament</guimenu -></title> +<title>Menú <guimenu>Arranjament</guimenu></title> <variablelist> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><guimenu ->Arranjament</guimenu -> <guisubmenu ->Rètols informatius</guisubmenu -> <guimenuitem ->Mostra els rètols informatius</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para ->Mostra o oculta els tres rètols informatius</para -></listitem> +<term><menuchoice><guimenu>Arranjament</guimenu> <guisubmenu>Rètols informatius</guisubmenu> <guimenuitem>Mostra els rètols informatius</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para>Mostra o oculta els tres rètols informatius</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><guimenu ->Arranjament</guimenu -> <guisubmenu ->Rètols informatius</guisubmenu -> <guimenuitem ->Mostra el rètol de temps</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para ->Mostra o oculta el rètol informatiu del temps</para -></listitem> +<term><menuchoice><guimenu>Arranjament</guimenu> <guisubmenu>Rètols informatius</guisubmenu> <guimenuitem>Mostra el rètol de temps</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para>Mostra o oculta el rètol informatiu del temps</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><guimenu ->Arranjament -></guimenu -> <guisubmenu ->Rètols informatius</guisubmenu -> <guimenuitem ->Mostra el rètol de focus</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para ->Mostra o oculta el rètol informatiu del focus</para -></listitem> +<term><menuchoice><guimenu>Arranjament></guimenu> <guisubmenu>Rètols informatius</guisubmenu> <guimenuitem>Mostra el rètol de focus</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para>Mostra o oculta el rètol informatiu del focus</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><guimenu ->Arranjament</guimenu -> <guisubmenu ->Rètols informatius</guisubmenu -> <guimenuitem ->Mostra el rètol de localització</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para ->Mostra o oculta el rètol informatiu amb la localització</para -></listitem> +<term><menuchoice><guimenu>Arranjament</guimenu> <guisubmenu>Rètols informatius</guisubmenu> <guimenuitem>Mostra el rètol de localització</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para>Mostra o oculta el rètol informatiu amb la localització</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><guimenu ->Arranjament</guimenu -> <guisubmenu ->Barres d'eines</guisubmenu -> <guimenuitem ->Mostra la barra d'eines principal</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para ->Mostra o oculta la barra d'eines principal</para -></listitem> +<term><menuchoice><guimenu>Arranjament</guimenu> <guisubmenu>Barres d'eines</guisubmenu> <guimenuitem>Mostra la barra d'eines principal</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para>Mostra o oculta la barra d'eines principal</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><guimenu ->Arranjament</guimenu -> <guisubmenu ->Barres d'eines</guisubmenu -> <guimenuitem ->Mostra la barra d'eines de vista</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para ->Mostra o oculta la barra d'eines de vista</para -></listitem> +<term><menuchoice><guimenu>Arranjament</guimenu> <guisubmenu>Barres d'eines</guisubmenu> <guimenuitem>Mostra la barra d'eines de vista</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para>Mostra o oculta la barra d'eines de vista</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><guimenu ->Arranjament</guimenu -> <guisubmenu ->Esquemes de color</guisubmenu -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para ->Aquest submenú conté tots els esquemes de color definits, incloguen els personalitzats. En seleccionar un ítem s'establirà l'esquema automàticament. </para -></listitem> +<term><menuchoice><guimenu>Arranjament</guimenu> <guisubmenu>Esquemes de color</guisubmenu> </menuchoice></term> +<listitem><para>Aquest submenú conté tots els esquemes de color definits, incloguen els personalitzats. En seleccionar un ítem s'establirà l'esquema automàticament. </para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><guimenu ->Arranjament</guimenu -> <guisubmenu ->Símbols FOV</guisubmenu -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para ->Aquest submenú llista els símbols (FOV) de camp visual disponibles. El símbol FOV es dibuixa al centre de la vista. El podeu escollir des de la llista de símbols preestablerts (Sense FOV, Prismàtics 7x35, Un grau, o HST WFPC2) o podeu definir-ne un de propi (o modificar els existents) emprant l'ítem <guimenuitem ->Edita símbols FOV</guimenuitem ->. </para -></listitem> +<term><menuchoice><guimenu>Arranjament</guimenu> <guisubmenu>Símbols FOV</guisubmenu> </menuchoice></term> +<listitem><para>Aquest submenú llista els símbols (FOV) de camp visual disponibles. El símbol FOV es dibuixa al centre de la vista. El podeu escollir des de la llista de símbols preestablerts (Sense FOV, Prismàtics 7x35, Un grau, o HST WFPC2) o podeu definir-ne un de propi (o modificar els existents) emprant l'ítem <guimenuitem>Edita símbols FOV</guimenuitem>. </para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->G</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Arranjament</guimenu -> <guimenuitem ->Estableix la localització geogràfica...</guimenuitem -> </menuchoice -></term> +<term><menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>G</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Arranjament</guimenu> <guimenuitem>Estableix la localització geogràfica...</guimenuitem> </menuchoice></term> <listitem> -<para ->Selecciona una nova <link linkend="geolocation" ->localització geogràfica</link -> </para> +<para>Selecciona una nova <link linkend="geolocation">localització geogràfica</link> </para> </listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->O</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Arranjament</guimenu -> <guimenuitem ->Configura &kstars;...</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para ->Modifica les <link linkend="config" ->opcions de visualització</link -></para -></listitem> +<term><menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>O</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Arranjament</guimenu> <guimenuitem>Configura &kstars;...</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para>Modifica les <link linkend="config">opcions de visualització</link></para></listitem> </varlistentry> </variablelist> </sect2> <sect2> -<title ->Menú <guimenu ->Eines</guimenu -></title> +<title>Menú <guimenu>Eines</guimenu></title> <variablelist> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->C</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Eines</guimenu -> <guimenuitem ->Calculadora...</guimenuitem -> </menuchoice -></term> +<term><menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>C</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Eines</guimenu> <guimenuitem>Calculadora...</guimenuitem> </menuchoice></term> <listitem> -<para ->Obre l'eina <link linkend="tool-calculator" ->Calculadora astronòmica</link ->, la qual proveeix d'un complet accés a la majoria de funcions matemàtiques emprades per &kstars;. </para> +<para>Obre l'eina <link linkend="tool-calculator">Calculadora astronòmica</link>, la qual proveeix d'un complet accés a la majoria de funcions matemàtiques emprades per &kstars;. </para> </listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->V</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Eines</guimenu -> <guimenuitem ->Corbes de lluminositat de la AAVSO...</guimenuitem -> </menuchoice -></term> +<term><menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>V</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Eines</guimenu> <guimenuitem>Corbes de lluminositat de la AAVSO...</guimenuitem> </menuchoice></term> <listitem> -<para ->Obre l'eina <link linkend="tool-aavso" ->Generador de corbes de lluminositat de la AAVSO</link ->, la qual us permetrà descarregar una corba de lluminositat per a qualsevol de les estrelles variables des de l'associació americana d'observadors d'estrelles variables (American Association of Variable Star Observers - AAVSO). </para> +<para>Obre l'eina <link linkend="tool-aavso">Generador de corbes de lluminositat de la AAVSO</link>, la qual us permetrà descarregar una corba de lluminositat per a qualsevol de les estrelles variables des de l'associació americana d'observadors d'estrelles variables (American Association of Variable Star Observers - AAVSO). </para> </listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->A</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Eines</guimenu -> <guimenuitem ->Altitud front al temps...</guimenuitem -> </menuchoice -></term> +<term><menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>A</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Eines</guimenu> <guimenuitem>Altitud front al temps...</guimenuitem> </menuchoice></term> <listitem> -<para ->Obre l'eina <link linkend="tool-altvstime" ->Altitud front al temps</link ->, la qual pot esbrinar les corbes representant l'altitud de qualsevol objecte com a una funció de temps. Això és d'utilitat per a planejar les sessions d'observació. </para> +<para>Obre l'eina <link linkend="tool-altvstime">Altitud front al temps</link>, la qual pot esbrinar les corbes representant l'altitud de qualsevol objecte com a una funció de temps. Això és d'utilitat per a planejar les sessions d'observació. </para> </listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->U</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Eines</guimenu -> <guimenuitem ->Què passa aquesta nit...</guimenuitem -> </menuchoice -></term> +<term><menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>U</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Eines</guimenu> <guimenuitem>Què passa aquesta nit...</guimenuitem> </menuchoice></term> <listitem> -<para ->Obre l'eina <link linkend="tool-whatsup" ->Què passa aquesta nit</link ->, la qual ens presentarà un resum dels objectes que seran observables des de la vostra localització durant una data indicada. </para> +<para>Obre l'eina <link linkend="tool-whatsup">Què passa aquesta nit</link>, la qual ens presentarà un resum dels objectes que seran observables des de la vostra localització durant una data indicada. </para> </listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->B</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Eines</guimenu -> <guimenuitem ->Constructor d'scripts...</guimenuitem -> </menuchoice -></term> +<term><menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>B</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Eines</guimenu> <guimenuitem>Constructor d'scripts...</guimenuitem> </menuchoice></term> <listitem> -<para ->Obre l'eina <link linkend="tool-scriptbuilder" ->Constructor d'scripts</link ->, la qual proveeix d'una interfície gràfica d'usuari per a construir scripts DCOP amb &kstars;. </para> +<para>Obre l'eina <link linkend="tool-scriptbuilder">Constructor d'scripts</link>, la qual proveeix d'una interfície gràfica d'usuari per a construir scripts DCOP amb &kstars;. </para> </listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->Y</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Eines</guimenu -> <guimenuitem ->Sistema solar...</guimenuitem -> </menuchoice -></term> +<term><menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>Y</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Eines</guimenu> <guimenuitem>Sistema solar...</guimenuitem> </menuchoice></term> <listitem> -<para ->Obre l'eina <link linkend="tool-solarsys" ->Visor del sistema solar</link ->, el qual mostra una representació del sistema solar en la data actual de la simulació. </para> +<para>Obre l'eina <link linkend="tool-solarsys">Visor del sistema solar</link>, el qual mostra una representació del sistema solar en la data actual de la simulació. </para> </listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->J</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Eines</guimenu -> <guimenuitem ->Llunes de Júpiter...</guimenuitem -> </menuchoice -></term> +<term><menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>J</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Eines</guimenu> <guimenuitem>Llunes de Júpiter...</guimenuitem> </menuchoice></term> <listitem> -<para ->Obre l'<link linkend="tool-jmoons" ->Eina Llunes de Júpiter</link ->, la qual mostra la posició de les quatre llunes més brillants de Júpiter en funció del temps. </para> +<para>Obre l'<link linkend="tool-jmoons">Eina Llunes de Júpiter</link>, la qual mostra la posició de les quatre llunes més brillants de Júpiter en funció del temps. </para> </listitem> </varlistentry> @@ -864,215 +258,91 @@ </sect2> <sect2> -<title ->Menú <guimenu ->Dispositius</guimenu -></title> +<title>Menú <guimenu>Dispositius</guimenu></title> <variablelist> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><guimenu ->Dispositius</guimenu -> <guimenuitem ->Assistent del telescopi</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para ->Obre l'Assistent de configuració del telescopi, el qual proveeix d'una guia passa a passa, per ajudar-vos a connectar i controlar el vostre telescopi des de &kstars;.</para -></listitem> +<term><menuchoice><guimenu>Dispositius</guimenu> <guimenuitem>Assistent del telescopi</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para>Obre l'Assistent de configuració del telescopi, el qual proveeix d'una guia passa a passa, per ajudar-vos a connectar i controlar el vostre telescopi des de &kstars;.</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><guimenu ->Dispositius</guimenu -> <guimenuitem ->Gestor de dispositius</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para ->Obre el gestor de dispositius, el qual us permet posar/treure controladors de dispositiu i connectar-vos a servidors INDI remots.</para -></listitem> +<term><menuchoice><guimenu>Dispositius</guimenu> <guimenuitem>Gestor de dispositius</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para>Obre el gestor de dispositius, el qual us permet posar/treure controladors de dispositiu i connectar-vos a servidors INDI remots.</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><guimenu ->Dispositius</guimenu -> <guimenuitem ->Plafó de control INDI</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para ->Obre el Plafó de control INDI, el qual us permet controlar totes les característiques suportades per un dispositiu.</para -></listitem> +<term><menuchoice><guimenu>Dispositius</guimenu> <guimenuitem>Plafó de control INDI</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para>Obre el Plafó de control INDI, el qual us permet controlar totes les característiques suportades per un dispositiu.</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><guimenu ->Dispositius</guimenu -> <guimenuitem ->Configura INDI</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para ->Obre un diàleg per a configurar totes les característiques relaciondes amb INDI, com són les actualitzacions automàtiques del dispositiu.</para -></listitem> +<term><menuchoice><guimenu>Dispositius</guimenu> <guimenuitem>Configura INDI</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para>Obre un diàleg per a configurar totes les característiques relaciondes amb INDI, com són les actualitzacions automàtiques del dispositiu.</para></listitem> </varlistentry> </variablelist> </sect2> <sect2> -<title ->Menú <guimenu ->Ajuda</guimenu -></title> +<title>Menú <guimenu>Ajuda</guimenu></title> &help.menu.documentation; </sect2> <sect2 id="popup-menu"> -<title ->Menú emergent</title> -<indexterm -><primary ->Menú emergent</primary -><secondary ->Descripció</secondary -></indexterm> - -<para ->El menú emergent que s'obre amb el clic <mousebutton ->dret</mousebutton -> és sensible al context, el qual vol dir que és diferent depenent de l'objecte a sobre del que heu clicat. Aquí us mostrem tots els ítems possibles d'aquest menú, amb el tipus d'objecte [entre claudàtors].</para> +<title>Menú emergent</title> +<indexterm><primary>Menú emergent</primary><secondary>Descripció</secondary></indexterm> + +<para>El menú emergent que s'obre amb el clic <mousebutton>dret</mousebutton> és sensible al context, el qual vol dir que és diferent depenent de l'objecte a sobre del que heu clicat. Aquí us mostrem tots els ítems possibles d'aquest menú, amb el tipus d'objecte [entre claudàtors].</para> <variablelist> <varlistentry> -<term ->[Tots]</term> -<listitem -><para ->Identificació i tipus: Les tres primeres línies indiquen el(s) nom(s) de l'objecte i el seu tipus. Per a les estrelles, també es mostra el tipus espectral. </para -></listitem> +<term>[Tots]</term> +<listitem><para>Identificació i tipus: Les tres primeres línies indiquen el(s) nom(s) de l'objecte i el seu tipus. Per a les estrelles, també es mostra el tipus espectral. </para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term ->[Tots]</term> -<listitem -><para ->A les següents tres línies es mostren les hores de la sortida, posta i trànsit. </para -></listitem> +<term>[Tots]</term> +<listitem><para>A les següents tres línies es mostren les hores de la sortida, posta i trànsit. </para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term ->[Tots]</term> -<listitem -><para -><guimenuitem ->Centra i segueix</guimenuitem ->: Centra la imatge a sobre d'aquesta localització i inicia el seguiment. Equival a un doble clic. </para -></listitem> +<term>[Tots]</term> +<listitem><para><guimenuitem>Centra i segueix</guimenuitem>: Centra la imatge a sobre d'aquesta localització i inicia el seguiment. Equival a un doble clic. </para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term ->[Tot excepte el Sistema solar]</term> -<listitem -><para -><guimenuitem ->Mostra imatge DSS de 1era/2ona generació</guimenuitem ->. La Digitized Sky Survey (Planimetria Digitalitzada del Cel) és una font de recursos increïble: Un atles fotogràfic de tot el cel. Gràcies al miracle d'Internet, es pot descarregar una fotografia de qualsevol part del cel. &kstars; proporciona accés directe a aquesta base de dades. Hi ha dues generacions de la planimetria; la segona encara està sense completar, pel que podríeu obtenir un error en demanar algunes de les imatges de <quote ->2ona generació</quote ->. Tingueu en compte que els fitxers d'imatge són grans, així que no sigueu gaire impacient. Si existeixen d'altres imatges disponibles per a l'objecte en qüestió, us recomanem que trieu primer aquestes. </para -></listitem> +<term>[Tot excepte el Sistema solar]</term> +<listitem><para><guimenuitem>Mostra imatge DSS de 1era/2ona generació</guimenuitem>. La Digitized Sky Survey (Planimetria Digitalitzada del Cel) és una font de recursos increïble: Un atles fotogràfic de tot el cel. Gràcies al miracle d'Internet, es pot descarregar una fotografia de qualsevol part del cel. &kstars; proporciona accés directe a aquesta base de dades. Hi ha dues generacions de la planimetria; la segona encara està sense completar, pel que podríeu obtenir un error en demanar algunes de les imatges de <quote>2ona generació</quote>. Tingueu en compte que els fitxers d'imatge són grans, així que no sigueu gaire impacient. Si existeixen d'altres imatges disponibles per a l'objecte en qüestió, us recomanem que trieu primer aquestes. </para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term ->[Messier, Sistema solar]</term> -<listitem -><para -><guimenuitem ->Pàgina informativa de SEDS</guimenuitem ->: L'assossiació d'estudiants per a l'exploració i desenvolupament de l'espai (Students For the Exploration and Development of Space - SEDS) tenen una <ulink url="http://www.seds.org" ->magnífica pàgina web</ulink ->, que inclou informació molt extensa sobre el sistema solar i els objectes Messier. &kstars; proporciona enllaços a aquestes pàgines en el menú emergent. </para -></listitem> +<term>[Messier, Sistema solar]</term> +<listitem><para><guimenuitem>Pàgina informativa de SEDS</guimenuitem>: L'assossiació d'estudiants per a l'exploració i desenvolupament de l'espai (Students For the Exploration and Development of Space - SEDS) tenen una <ulink url="http://www.seds.org">magnífica pàgina web</ulink>, que inclou informació molt extensa sobre el sistema solar i els objectes Messier. &kstars; proporciona enllaços a aquestes pàgines en el menú emergent. </para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term ->[Messier]</term> -<listitem -><para -><guimenuitem ->Mostra imatge de SEDS</guimenuitem ->: L'imatge principal d'aquest objecte Messier des de la pàgina informativa de SEDS.org. </para -></listitem> +<term>[Messier]</term> +<listitem><para><guimenuitem>Mostra imatge de SEDS</guimenuitem>: L'imatge principal d'aquest objecte Messier des de la pàgina informativa de SEDS.org. </para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term ->[Alguns objectes del cel profund]</term> -<listitem -><para -><guimenuitem ->Mostra imatge del HST</guimenuitem ->: Els astrònoms que usen el telescopi espacial Hubble (Hubble Space Telescope - HST) publiquen periòdicament algunes maravelloses imatges en forma de notes de premsa del HST. Algunes d'elles són molt famoses i s'han convertit en icones culturals. Podeu accedir a totes a través de &kstars;. </para -></listitem> +<term>[Alguns objectes del cel profund]</term> +<listitem><para><guimenuitem>Mostra imatge del HST</guimenuitem>: Els astrònoms que usen el telescopi espacial Hubble (Hubble Space Telescope - HST) publiquen periòdicament algunes maravelloses imatges en forma de notes de premsa del HST. Algunes d'elles són molt famoses i s'han convertit en icones culturals. Podeu accedir a totes a través de &kstars;. </para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term ->[Alguns objectes del cel profund]</term> -<listitem -><para -><guimenuitem ->Mostra imatge de KPNO AOP</guimenuitem ->: L'observatori nacional Kitt Peak a Arizona (Kitt Peak National Observatory - KPNO) EUA manté un programa de divulgació anomenat <ulink url="http://www.noao.edu/outreach/nop/advanced/advanced.html" ->Advanced Observing Program - AOP</ulink -> (programa d'observació avançada), el qual permet a qualsevol <quote ->llogar</quote -> durant una nit un telescopi de 16 polsades localitzat a Kitt Peak. Aquest programa ha produit algunes de les millors imatges captades per astrònoms afeccionats. Nosaltres n'incloguem més de 100 a la nostra base de dades d'enllaços. </para -></listitem> +<term>[Alguns objectes del cel profund]</term> +<listitem><para><guimenuitem>Mostra imatge de KPNO AOP</guimenuitem>: L'observatori nacional Kitt Peak a Arizona (Kitt Peak National Observatory - KPNO) EUA manté un programa de divulgació anomenat <ulink url="http://www.noao.edu/outreach/nop/advanced/advanced.html">Advanced Observing Program - AOP</ulink> (programa d'observació avançada), el qual permet a qualsevol <quote>llogar</quote> durant una nit un telescopi de 16 polsades localitzat a Kitt Peak. Aquest programa ha produit algunes de les millors imatges captades per astrònoms afeccionats. Nosaltres n'incloguem més de 100 a la nostra base de dades d'enllaços. </para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term ->[Tots els objectes amb nom]</term> -<listitem -><para> -<indexterm -><primary ->Objectes en el cel</primary> -<secondary ->Enllaços d'Internet</secondary> -<tertiary ->Personalitzats</tertiary -></indexterm> -<guimenuitem ->Afegeix enllaç...</guimenuitem ->: Això us permetrà afegir els vostres propis enllaços personalitzats al menú emergent de qualsevol objecte. S'obrirà una petita finestra en la qual podreu introduir la &URL; de l'enllaç i el text que desitgeu que aparegui en el menú emergent. També hi ha un parell de botons de ràdio que us permetran especificar si la &URL; és una imatge o un document <acronym ->HTML</acronym ->, de manera que &kstars; sàpiga si carregar amb el navegador web o el visor d'imatges. Podeu emprar això per afegir enllaços a fitxers en el vostre disc local, de manera que aquesta característica pot usar-se per a adjuntar bitàcoles d'observació o d'altra informació personalitzada per a objectes en &kstars;. Els vostres enllaços personalitzats seran automàticament carregats quan &kstars; sigui iniciat, i després seran desats en carpeta <filename class="directory" ->~/.trinity/share/apps/kstars/</filename ->, en fitxers <filename ->lamevaimatge_url.dat</filename -> i <filename ->lamevainfo_url.dat</filename ->. Si creeu ena extensa llista d'enllaços personalitzats, considereu en enviar-nos-la, podria ser que ens agradés la idea d'incloure-la en la següent versió de &kstars;! </para> +<term>[Tots els objectes amb nom]</term> +<listitem><para> +<indexterm><primary>Objectes en el cel</primary> +<secondary>Enllaços d'Internet</secondary> +<tertiary>Personalitzats</tertiary></indexterm> +<guimenuitem>Afegeix enllaç...</guimenuitem>: Això us permetrà afegir els vostres propis enllaços personalitzats al menú emergent de qualsevol objecte. S'obrirà una petita finestra en la qual podreu introduir la &URL; de l'enllaç i el text que desitgeu que aparegui en el menú emergent. També hi ha un parell de botons de ràdio que us permetran especificar si la &URL; és una imatge o un document <acronym>HTML</acronym>, de manera que &kstars; sàpiga si carregar amb el navegador web o el visor d'imatges. Podeu emprar això per afegir enllaços a fitxers en el vostre disc local, de manera que aquesta característica pot usar-se per a adjuntar bitàcoles d'observació o d'altra informació personalitzada per a objectes en &kstars;. Els vostres enllaços personalitzats seran automàticament carregats quan &kstars; sigui iniciat, i després seran desats en carpeta <filename class="directory">~/.trinity/share/apps/kstars/</filename>, en fitxers <filename>lamevaimatge_url.dat</filename> i <filename>lamevainfo_url.dat</filename>. Si creeu ena extensa llista d'enllaços personalitzats, considereu en enviar-nos-la, podria ser que ens agradés la idea d'incloure-la en la següent versió de &kstars;! </para> </listitem> </varlistentry> </variablelist> @@ -1081,498 +351,166 @@ </sect1> <sect1 id="kstars-keys"> -<title ->Comandaments del teclat</title> -<indexterm -><primary ->Comandaments</primary -><secondary ->Teclat</secondary -></indexterm> -<indexterm -><primary ->Controls de navegació</primary -><secondary ->Teclat</secondary -></indexterm> +<title>Comandaments del teclat</title> +<indexterm><primary>Comandaments</primary><secondary>Teclat</secondary></indexterm> +<indexterm><primary>Controls de navegació</primary><secondary>Teclat</secondary></indexterm> <variablelist> -<varlistentry -><term ->Tecles de cursor</term> -<listitem -><para ->Useu les tecles de cursor per a desplaçar la imatge. Si manteniu premuda la tecla &Maj; la velocitat de desplaçament serà duplicada. </para -></listitem -></varlistentry> - -<varlistentry -><term -><keycap ->+</keycap -> / <keycap ->-</keycap -></term> -<listitem -><para ->Apropa/Allunya</para -></listitem -></varlistentry> - -<varlistentry -><term ->0–9</term> -<listitem -><para ->Centra la imatge en un objecte del Sistema solar. <itemizedlist> -<listitem -><para ->0: El sol</para -></listitem> -<listitem -><para ->1: Mercuri</para -></listitem> -<listitem -><para ->2: Venus</para -></listitem> -<listitem -><para ->3: La Lluna</para -></listitem> -<listitem -><para ->4: Mart</para -></listitem> -<listitem -><para ->5: Júpiter</para -></listitem> -<listitem -><para ->6: Saturn</para -></listitem> -<listitem -><para ->7: Urà</para -></listitem> -<listitem -><para ->8: Neptú</para -></listitem> -<listitem -><para ->9: Plutó</para -></listitem> +<varlistentry><term>Tecles de cursor</term> +<listitem><para>Useu les tecles de cursor per a desplaçar la imatge. Si manteniu premuda la tecla &Maj; la velocitat de desplaçament serà duplicada. </para></listitem></varlistentry> + +<varlistentry><term><keycap>+</keycap> / <keycap>-</keycap></term> +<listitem><para>Apropa/Allunya</para></listitem></varlistentry> + +<varlistentry><term>0–9</term> +<listitem><para>Centra la imatge en un objecte del Sistema solar. <itemizedlist> +<listitem><para>0: El sol</para></listitem> +<listitem><para>1: Mercuri</para></listitem> +<listitem><para>2: Venus</para></listitem> +<listitem><para>3: La Lluna</para></listitem> +<listitem><para>4: Mart</para></listitem> +<listitem><para>5: Júpiter</para></listitem> +<listitem><para>6: Saturn</para></listitem> +<listitem><para>7: Urà</para></listitem> +<listitem><para>8: Neptú</para></listitem> +<listitem><para>9: Plutó</para></listitem> </itemizedlist> -</para -></listitem -></varlistentry> - -<varlistentry -><term -><keycap ->Z</keycap -></term> -<listitem -><para ->Centra al punt de <link linkend="ai-zenith" ->Zenit</link -> (just a sobre).</para -></listitem -></varlistentry> - -<varlistentry -><term -><keycap ->N</keycap -></term> -<listitem -><para ->Centra la imatge per sobre de l'horitzó Nord.</para -></listitem -></varlistentry> - -<varlistentry -><term -><keycap ->E</keycap -></term> -<listitem -><para ->Centra la imatge per sobre de l'horitzó Est.</para -></listitem -></varlistentry> - -<varlistentry -><term -><keycap ->S</keycap -></term> -<listitem -><para ->Centra la imatge per sobre de l'horitzó Sud.</para -></listitem -></varlistentry> - -<varlistentry -><term -><keycap ->W</keycap -></term> -<listitem -><para ->Centra la imatge per sobre de l'horitzó Oest.</para -></listitem -></varlistentry> - -<varlistentry -><term -><keycap ->F1</keycap -></term> -<listitem -><para ->Obre el Manual de &kstars;.</para -></listitem -></varlistentry> - -<varlistentry -><term -><keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->F</keycap -></keycombo> +</para></listitem></varlistentry> + +<varlistentry><term><keycap>Z</keycap></term> +<listitem><para>Centra al punt de <link linkend="ai-zenith">Zenit</link> (just a sobre).</para></listitem></varlistentry> + +<varlistentry><term><keycap>N</keycap></term> +<listitem><para>Centra la imatge per sobre de l'horitzó Nord.</para></listitem></varlistentry> + +<varlistentry><term><keycap>E</keycap></term> +<listitem><para>Centra la imatge per sobre de l'horitzó Est.</para></listitem></varlistentry> + +<varlistentry><term><keycap>S</keycap></term> +<listitem><para>Centra la imatge per sobre de l'horitzó Sud.</para></listitem></varlistentry> + +<varlistentry><term><keycap>W</keycap></term> +<listitem><para>Centra la imatge per sobre de l'horitzó Oest.</para></listitem></varlistentry> + +<varlistentry><term><keycap>F1</keycap></term> +<listitem><para>Obre el Manual de &kstars;.</para></listitem></varlistentry> + +<varlistentry><term><keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>F</keycap></keycombo> </term> -<listitem -><para ->Obre la finestra de recerca d'objectes.</para -></listitem -></varlistentry> - -<varlistentry -><term -><keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->M</keycap -></keycombo> +<listitem><para>Obre la finestra de recerca d'objectes.</para></listitem></varlistentry> + +<varlistentry><term><keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>M</keycap></keycombo> </term> -<listitem -><para ->Especifica les coordenades AR/Dec sobre les que centrar-se.</para -></listitem -></varlistentry> - -<varlistentry -><term -><keycap ->Espai</keycap -></term> -<listitem -><para ->Canvia entre els <link linkend="ai-skycoords" ->sistemes de coordenades</link -> <link linkend="horizontal" ->horitzontal</link -> i <link linkend="equatorial" ->equatorial</link -> </para -></listitem -></varlistentry> - -<varlistentry -><term -><keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->G</keycap -></keycombo> +<listitem><para>Especifica les coordenades AR/Dec sobre les que centrar-se.</para></listitem></varlistentry> + +<varlistentry><term><keycap>Espai</keycap></term> +<listitem><para>Canvia entre els <link linkend="ai-skycoords">sistemes de coordenades</link> <link linkend="horizontal">horitzontal</link> i <link linkend="equatorial">equatorial</link> </para></listitem></varlistentry> + +<varlistentry><term><keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>G</keycap></keycombo> </term> -<listitem -><para ->Obre la finestra per a la configuració de la localització geogràfica.</para -></listitem -></varlistentry> - -<varlistentry -><term -><keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->O</keycap -></keycombo> +<listitem><para>Obre la finestra per a la configuració de la localització geogràfica.</para></listitem></varlistentry> + +<varlistentry><term><keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>O</keycap></keycombo> </term> -<listitem -><para ->Obre la <link linkend="config" ->finestra d'opcions de la vista</link -></para -></listitem -></varlistentry> - -<varlistentry -><term -><keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->E</keycap -></keycombo> +<listitem><para>Obre la <link linkend="config">finestra d'opcions de la vista</link></para></listitem></varlistentry> + +<varlistentry><term><keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>E</keycap></keycombo> </term> -<listitem -><para ->Estableix el Temps al del rellotge de la CPU.</para -></listitem -></varlistentry> - -<varlistentry -><term -><keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->S</keycap -></keycombo> +<listitem><para>Estableix el Temps al del rellotge de la CPU.</para></listitem></varlistentry> + +<varlistentry><term><keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>S</keycap></keycombo> </term> -<listitem -><para ->Obre la finestra per a establir el Temps.</para -></listitem -></varlistentry> - -<varlistentry -><term -><keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->T</keycap -></keycombo> +<listitem><para>Obre la finestra per a establir el Temps.</para></listitem></varlistentry> + +<varlistentry><term><keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>T</keycap></keycombo> </term> -<listitem -><para ->Comença/desfà el seguiment.</para -></listitem -></varlistentry> - -<varlistentry -><term -><keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->C</keycap -></keycombo> +<listitem><para>Comença/desfà el seguiment.</para></listitem></varlistentry> + +<varlistentry><term><keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>C</keycap></keycombo> </term> -<listitem -><para ->Obre la calculadora astronòmica.</para -></listitem -></varlistentry> - -<varlistentry -><term -><keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->A</keycap -></keycombo> +<listitem><para>Obre la calculadora astronòmica.</para></listitem></varlistentry> + +<varlistentry><term><keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>A</keycap></keycombo> </term> -<listitem -><para ->Obre l'eina per a l'altitud front al temps.</para -></listitem -></varlistentry> - -<varlistentry -><term -><keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->V</keycap -></keycombo> +<listitem><para>Obre l'eina per a l'altitud front al temps.</para></listitem></varlistentry> + +<varlistentry><term><keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>V</keycap></keycombo> </term> -<listitem -><para ->Obre l'eina per a la corba de lluminositat de les estrelles variables.</para -></listitem -></varlistentry> - -<varlistentry -><term -><keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->U</keycap -></keycombo> +<listitem><para>Obre l'eina per a la corba de lluminositat de les estrelles variables.</para></listitem></varlistentry> + +<varlistentry><term><keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>U</keycap></keycombo> </term> -<listitem -><para ->Obre l'eina per a Què passa aquesta nit.</para -></listitem -></varlistentry> - -<varlistentry -><term -><keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->N</keycap -></keycombo> +<listitem><para>Obre l'eina per a Què passa aquesta nit.</para></listitem></varlistentry> + +<varlistentry><term><keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>N</keycap></keycombo> </term> -<listitem -><para ->Obre una altra finestra de &kstars;.</para -></listitem -></varlistentry> - -<varlistentry -><term -><keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->W</keycap -></keycombo> +<listitem><para>Obre una altra finestra de &kstars;.</para></listitem></varlistentry> + +<varlistentry><term><keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>W</keycap></keycombo> </term> -<listitem -><para ->Tanca una finestra de &kstars;.</para -></listitem -></varlistentry> - -<varlistentry -><term -><keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->P</keycap -></keycombo> +<listitem><para>Tanca una finestra de &kstars;.</para></listitem></varlistentry> + +<varlistentry><term><keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>P</keycap></keycombo> </term> -<listitem -><para ->Imprimeix l'actual mapa del cel.</para -></listitem -></varlistentry> - -<varlistentry -><term -><keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->Q</keycap -></keycombo> +<listitem><para>Imprimeix l'actual mapa del cel.</para></listitem></varlistentry> + +<varlistentry><term><keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>Q</keycap></keycombo> </term> -<listitem -><para ->Surt de &kstars;.</para -></listitem -></varlistentry> +<listitem><para>Surt de &kstars;.</para></listitem></varlistentry> </variablelist> </sect1> <sect1 id="kstars-mouse"> -<title ->Comandaments del ratolí</title> -<indexterm -><primary ->Comandaments</primary -><secondary ->Ratolí</secondary -></indexterm> -<indexterm -><primary ->Controls de navegació</primary -><secondary ->Ratolí</secondary -></indexterm> +<title>Comandaments del ratolí</title> +<indexterm><primary>Comandaments</primary><secondary>Ratolí</secondary></indexterm> +<indexterm><primary>Controls de navegació</primary><secondary>Ratolí</secondary></indexterm> <variablelist> -<varlistentry -><term ->En moure el ratolí</term> -<listitem -><para ->Les coordenades equatorials (AR, Dec) del cursor del ratolí són actualitzades en la barra d'estat. </para -></listitem> +<varlistentry><term>En moure el ratolí</term> +<listitem><para>Les coordenades equatorials (AR, Dec) del cursor del ratolí són actualitzades en la barra d'estat. </para></listitem> </varlistentry> -<varlistentry -><term ->En clicar</term> +<varlistentry><term>En clicar</term> <listitem> <para> -<indexterm -><primary ->Objectes en el cel</primary> -<secondary ->Identifica</secondary -></indexterm> -Identifica a la barra d'estat l'objecte sobre el qual resta el cursor del ratolí. </para -></listitem> +<indexterm><primary>Objectes en el cel</primary> +<secondary>Identifica</secondary></indexterm> +Identifica a la barra d'estat l'objecte sobre el qual resta el cursor del ratolí. </para></listitem> </varlistentry> -<varlistentry -><term ->Doble clic</term> +<varlistentry><term>Doble clic</term> <listitem> <para> -<indexterm -><primary ->Objectes en el cel</primary> -<secondary ->Centra</secondary -></indexterm> -Centra i segueix sobre la localització o objecte clicat. El doble clic a sobre d'un rètol informatiu el <quote ->sombrejarà</quote -> revelant/ocultant informació extra. </para -></listitem> +<indexterm><primary>Objectes en el cel</primary> +<secondary>Centra</secondary></indexterm> +Centra i segueix sobre la localització o objecte clicat. El doble clic a sobre d'un rètol informatiu el <quote>sombrejarà</quote> revelant/ocultant informació extra. </para></listitem> </varlistentry> -<varlistentry -><term ->Clic dret</term> +<varlistentry><term>Clic dret</term> <listitem> <para> -<indexterm -><primary ->Objectes en el cel</primary> -<secondary ->Invoca un menú emergent per a</secondary -></indexterm> -Obre el menú emergent per a la localització o objecte sobre el que resta el cursor del ratolí. </para -></listitem> +<indexterm><primary>Objectes en el cel</primary> +<secondary>Invoca un menú emergent per a</secondary></indexterm> +Obre el menú emergent per a la localització o objecte sobre el que resta el cursor del ratolí. </para></listitem> </varlistentry> -<varlistentry -><term ->Moure la rodeta del ratolí</term> -<listitem -><para ->Apropa o allunya la vista. Si no disposeu de rodeta al ratolí, podreu recrear aquesta característica amb el botó central del ratolí i arrossegant verticalment. </para -></listitem> +<varlistentry><term>Moure la rodeta del ratolí</term> +<listitem><para>Apropa o allunya la vista. Si no disposeu de rodeta al ratolí, podreu recrear aquesta característica amb el botó central del ratolí i arrossegant verticalment. </para></listitem> </varlistentry> -<varlistentry -><term ->Clica i arrossega</term> -<listitem -><para> +<varlistentry><term>Clica i arrossega</term> +<listitem><para> <variablelist> - <varlistentry -><term ->Arrossega el mapa del cel</term> - <listitem -><para ->Panoramitza la vista, seguint el moviment de l'arrossegament. </para -></listitem -></varlistentry> - <varlistentry -><term ->&Ctrl;+arrossegar el mapa del cel</term> - <listitem -><para ->Defineix un rectangle en el mapa. Quan es deixa anar el botó del ratolí, la vista és ampliada dintre del camp seleccionat per a emparellar el camp visual als límits del rectangle. </para -></listitem -></varlistentry> - <varlistentry -><term ->Arrossega un rètol informatiu</term> - <listitem -><para ->Es torna a ubicar de nou en el mapa al rètol informatiu . Els rètols informatius s'<quote ->enganxaran</quote -> a les vores de la finestra, de manera que romanguin sobre la vora quan la finestra sigui amidada. </para -></listitem -></varlistentry> + <varlistentry><term>Arrossega el mapa del cel</term> + <listitem><para>Panoramitza la vista, seguint el moviment de l'arrossegament. </para></listitem></varlistentry> + <varlistentry><term>&Ctrl;+arrossegar el mapa del cel</term> + <listitem><para>Defineix un rectangle en el mapa. Quan es deixa anar el botó del ratolí, la vista és ampliada dintre del camp seleccionat per a emparellar el camp visual als límits del rectangle. </para></listitem></varlistentry> + <varlistentry><term>Arrossega un rètol informatiu</term> + <listitem><para>Es torna a ubicar de nou en el mapa al rètol informatiu . Els rètols informatius s'<quote>enganxaran</quote> a les vores de la finestra, de manera que romanguin sobre la vora quan la finestra sigui amidada. </para></listitem></varlistentry> </variablelist> -</para -></listitem> +</para></listitem> </varlistentry> </variablelist> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/config.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/config.docbook index b3733a5600a..72c8c39d800 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/config.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/config.docbook @@ -1,208 +1,40 @@ <chapter id="config"> -<title ->Configurar &kstars;</title> +<title>Configurar &kstars;</title> <para> -<indexterm -><primary ->Finestra opcions de la vista</primary -></indexterm -> &kstars; disposa de moltes opcions de configuració, a les quals es pot accedir obrint la finestra <guilabel ->Opcions de la vista</guilabel ->, mitjançant la icona <guiicon ->Configura &kstars;</guiicon ->, o seleccionant l'ítem del menú amb el mateix nom des del menú <guimenu ->Arranjament</guimenu ->, o prement <keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->o</keycap -></keycombo ->. La finestra es representa a sota: <screenshot> -<screeninfo ->Finestra opcions de la vista</screeninfo> +<indexterm><primary>Finestra opcions de la vista</primary></indexterm> &kstars; disposa de moltes opcions de configuració, a les quals es pot accedir obrint la finestra <guilabel>Opcions de la vista</guilabel>, mitjançant la icona <guiicon>Configura &kstars;</guiicon>, o seleccionant l'ítem del menú amb el mateix nom des del menú <guimenu>Arranjament</guimenu>, o prement <keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>o</keycap></keycombo>. La finestra es representa a sota: <screenshot> +<screeninfo>Finestra opcions de la vista</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="viewops.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Finestra opcions de la vista</phrase> + <phrase>Finestra opcions de la vista</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> </para> -<para ->La finestra <guilabel ->Opcions de la vista</guilabel -> està dividida quatre pestanyes: <guilabel ->Catàlegs</guilabel ->, <guilabel ->Guies</guilabel ->, <guilabel ->Sistema solar</guilabel ->, <guilabel ->Colors</guilabel -> i <guilabel -> Avançat</guilabel ->. Tingueu present que els canvis que feu en aquesta finestra no es reflectiran immediatament en el mapa, atès que els canvis no seran entregats fins que premeu el botó <guibutton ->Bé</guibutton ->. </para> +<para>La finestra <guilabel>Opcions de la vista</guilabel> està dividida quatre pestanyes: <guilabel>Catàlegs</guilabel>, <guilabel>Guies</guilabel>, <guilabel>Sistema solar</guilabel>, <guilabel>Colors</guilabel> i <guilabel> Avançat</guilabel>. Tingueu present que els canvis que feu en aquesta finestra no es reflectiran immediatament en el mapa, atès que els canvis no seran entregats fins que premeu el botó <guibutton>Bé</guibutton>. </para> <para> -<indexterm -><primary ->Finestra opcions de la vista</primary -><secondary ->Pestanya Catàlegs</secondary -></indexterm> -A la pestanya <guilabel ->Catàlegs</guilabel -> podeu determinar quins catàlegs d'objectes seran mostrats en el mapa. El catàleg d'estrelles SAO també us permet que establiu el <quote ->limit mínim de brillantor (<link linkend="ai-magnitude" ->magnitud</link ->)</quote -> per a les estrelles, i el limit de <link linkend="ai-magnitude" ->magnitud</link -> per a mostrar els noms i/o magnituds de les estrelles. A sota de la secció estrelles, hi ha una caixa que conté una llista de caixes de selecció per als objectes disponibles del cel profund. Podeu afegir els vostres propis catàlegs d'objectes prement el botó <guibutton ->Afegeix catàleg</guibutton ->, el qual obrirà un <guilabel ->diàleg de fitxers</guilabel ->, de manera que pugueu indicar el vostre propi fitxer de dades de catàleg. Per a instruccions més detallades quant a com preparar un fitxer d'aquest tipus, consulteu el fitxer <filename ->README.customize</filename -> que acompanya a &kstars;. </para> +<indexterm><primary>Finestra opcions de la vista</primary><secondary>Pestanya Catàlegs</secondary></indexterm> +A la pestanya <guilabel>Catàlegs</guilabel> podeu determinar quins catàlegs d'objectes seran mostrats en el mapa. El catàleg d'estrelles SAO també us permet que establiu el <quote>limit mínim de brillantor (<link linkend="ai-magnitude">magnitud</link>)</quote> per a les estrelles, i el limit de <link linkend="ai-magnitude">magnitud</link> per a mostrar els noms i/o magnituds de les estrelles. A sota de la secció estrelles, hi ha una caixa que conté una llista de caixes de selecció per als objectes disponibles del cel profund. Podeu afegir els vostres propis catàlegs d'objectes prement el botó <guibutton>Afegeix catàleg</guibutton>, el qual obrirà un <guilabel>diàleg de fitxers</guilabel>, de manera que pugueu indicar el vostre propi fitxer de dades de catàleg. Per a instruccions més detallades quant a com preparar un fitxer d'aquest tipus, consulteu el fitxer <filename>README.customize</filename> que acompanya a &kstars;. </para> <para> -<indexterm -><primary ->Finestra opcions de la vista</primary -><secondary ->Pestanya Sistema solar</secondary -></indexterm> -A la pestanya <guilabel ->Sistema solar</guilabel ->, podreu especificar el Sol, la Lluna, els planetes, els.cometes i els asteroides seran mostrats, i si els principals cossos seran dibuixats com a cercles o amb imatges reals. També podreu decidir si els cossos del sistema solar tindran adjuntadas etiquetes de nom i controlar quants cometes i asteroides obtenen etiquetres de nom. Hi ha una opció per a adjuntar automàticament una traça temporal sempre que es segueixi a un cos del sistema solar i una altra per a decidir si el color de la traça del planeta s'ha de desfer dins del color de fons del cel. </para> +<indexterm><primary>Finestra opcions de la vista</primary><secondary>Pestanya Sistema solar</secondary></indexterm> +A la pestanya <guilabel>Sistema solar</guilabel>, podreu especificar el Sol, la Lluna, els planetes, els.cometes i els asteroides seran mostrats, i si els principals cossos seran dibuixats com a cercles o amb imatges reals. També podreu decidir si els cossos del sistema solar tindran adjuntadas etiquetes de nom i controlar quants cometes i asteroides obtenen etiquetres de nom. Hi ha una opció per a adjuntar automàticament una traça temporal sempre que es segueixi a un cos del sistema solar i una altra per a decidir si el color de la traça del planeta s'ha de desfer dins del color de fons del cel. </para> <para> -<indexterm -><primary ->Finestra opcions de la vista</primary -><secondary ->Pestanya Guies</secondary -></indexterm> -La pestanya <guilabel ->Guies</guilabel -> us permetrà decidir si mostrar certs objectes (&ead; línies de les constel·lacions, el contorn de la Via Làctia, l'<link linkend="ai-cequator" ->equador celest</link ->, l'<link linkend="ai-ecliptic" ->eclíptica</link ->, la <link linkend="ai-horizon" ->línia de l'horitzó</link -> i el terra opac. També podreu triar si voleu veure els noms llatins de les constel·lacions, les abreviatures <acronym ->IAU</acronym -> estàndards de tres lletres o els noms de les constel·lacions emprant la vostra llengua local. </para> +<indexterm><primary>Finestra opcions de la vista</primary><secondary>Pestanya Guies</secondary></indexterm> +La pestanya <guilabel>Guies</guilabel> us permetrà decidir si mostrar certs objectes (&ead; línies de les constel·lacions, el contorn de la Via Làctia, l'<link linkend="ai-cequator">equador celest</link>, l'<link linkend="ai-ecliptic">eclíptica</link>, la <link linkend="ai-horizon">línia de l'horitzó</link> i el terra opac. També podreu triar si voleu veure els noms llatins de les constel·lacions, les abreviatures <acronym>IAU</acronym> estàndards de tres lletres o els noms de les constel·lacions emprant la vostra llengua local. </para> <para> -<indexterm -><primary ->Finestra opcions de la vista</primary -><secondary ->Pestanya Colors</secondary -></indexterm> -<indexterm -><primary ->Esquemes de color</primary -><secondary ->Personalitzar</secondary -></indexterm> -La pestanya <guilabel ->Colors</guilabel -> us permetrà establir l'esquema de color i definir esquemes de color personalitzats. La pestanya es divideix en dos plafons: </para -><para ->El plafó de l'esquerra mostra una llista de tots els ítems disponibles amb colors ajustables. Cliqueu a sobre de qualsevol ítem per a llevar una finestra per ajustar el color. Sota la llista hi ha la caixa de selecció <guilabel ->Mode de color de les estrelles</guilabel ->. Per omissió &kstars; les dibuixa amb un tint de <link linkend="ai-colorandtemp" ->color realista</link -> segons el tipus espectral de l'estrella. De tota manera, també podeu triar el dibuixar-les com a cercles blancs, negres o roigs sòlids. Si esteu usant els colors realistes, podreu establir el nivell de saturació dels colors de les estrelles amb la caixa selectora <guilabel ->Intensitat del color de l'estrella</guilabel ->. </para> -<para ->El plafó dret llista els esquemes de color definits. Hi ha quatre esquemes predefinits: l'esquema <guilabel ->Colors per omissió</guilabel ->, la <guilabel ->Carta estel·lar</guilabel ->, la qual empra estrelles negres sobre un fons blanc, la <guilabel ->Visió nocturna</guilabel ->, la qual només empra capes de roig per a protegir la visió adaptada a l'obscuritat i la <guilabel ->Lluna nova</guilabel ->, un tema més realista i obscur. Addicionalment, podeu desar els ajustaments actuals com a un esquema de color a mida clicant el botó <guibutton ->Desa els colors actuals</guibutton ->. Se us demanarà per un nom per al nou esquema i llavores aquest apareixerà a la llista en totes les sesions futures de &kstars;. Per a eliminar a un esquema personalitzat, simplement ressalteu-lo en la llista i premeu el botó <guibutton ->Elimina esquema de color</guibutton ->. </para -><para> -<indexterm -><primary ->Finestra opcions de la vista</primary -><secondary ->Pestanya Avançat</secondary -></indexterm> -La pestanya <guilabel ->Avançat</guilabel -> proveeix un acurat control sobre els comportaments més obscurs de &kstars;. </para -><para> -<indexterm -><primary ->Refracció atmosfèrica</primary -></indexterm -> La caixa de selecció <guilabel ->Corregeix per a la refracció atmosfèrica</guilabel -> controla si les posicions dels objectes estan corregides per als efectes de l'atmosfera. A causa de que aquesta és una clofolla esfèrica, la llum de l'espai exterior és <quote ->doblegada</quote -> al passar a través de l'atmosfera cap als nostres telescopis o ulls en la superfície. Dit efecte és més pronunciat per als objectes a prop de l'horitzó i realment canvia les prediccions de sortida/posta o temps establerts per als objectes en uns quants minuts! De fet, quan <quote ->veieu</quote -> una posta de Sol, la posició real d'aquest ja està ven bé per sota de l'horitzó, a efectes de la refracció atmosfèrica sembla com si el Sol encara estigués en el cel! Tingueu present que la refracció atmosfèrica mai serà aplicada si esteu emprant <guilabel ->coordenades equatorials</guilabel ->. </para -><para> -<indexterm -><primary ->Moviment animat</primary -></indexterm -> La caixa de selecció <guilabel ->Usa la transició animada</guilabel -> controla com mostrar els canvis quan es selecciona una nova posició del focus en el mapa. Per omissió, veureu al cel moure's o anar <quote ->transitivament</quote -> cap a la nova posició; si heu deseleccionat aquesta opció, la vista <quote ->saltarà</quote -> immediatament cap a la nova posició del focus. </para -><para> -<indexterm -><primary ->Objectes en el cel</primary -><secondary ->Etiquetar</secondary -><tertiary ->Automàticament</tertiary -></indexterm> -Si la caixa de selecció <guilabel ->Adjunta etiqueta a l'objecta centrat</guilabel -> està seleccionada, llavores s'adjuntarà automàticament una etiqueta de nom a un objecte quan aquesta sigui seguit pel programa. L'etiqueta serà eliminada quan l'objecte ja no sigui seguit. Tingueu present que també podreu adjuntar manualment una etiqueta una persistent etiqueta de nom a qualsevol objecte amb el seu <link linkend="popupmenu" ->menú emergent</link ->. </para -><para> -<indexterm -><primary ->Objectes en el cel</primary -><secondary ->Ocultar</secondary -></indexterm> -Hi ha tres situacions en que &kstars; haurà de tornar a dibuixar la vista del cel molt ràpidament: quan es selecciona una nova posició del focus (i <guilabel ->Usa la transició animada</guilabel -> està seleccionat), quan s'arrossega el cel amb el ratolí i quan la passa de temps es molt gran. En aquestes situacions, les posicions de tots els objectes hauran de ser recomputats el més ràpidament possible, el qual pot suposar una considerable càrrega sobre la <abbrev ->CPU</abbrev ->. Si la <abbrev ->CPU</abbrev -> no pot continuar amb la demanda, llavores la vista apareixerà inactiva o desigual. Per a mitigar-ho, &kstars; ocultarà certs objectes durant aquestes situacions, sempreque la caixa de selecció <guilabel ->Oculta els objectes en moure</guilabel -> estiga seleccionada. El temps sobre el que els objectes restaran ocults es determinat per la caixa selectora <guilabel ->Oculta també si l'escala de temps és major que:</guilabel ->. Podreu especificar els objectes que s'hauran d'ocultar en la caixa de grup <guilabel ->Configura els objectes a ocultar</guilabel ->. </para> +<indexterm><primary>Finestra opcions de la vista</primary><secondary>Pestanya Colors</secondary></indexterm> +<indexterm><primary>Esquemes de color</primary><secondary>Personalitzar</secondary></indexterm> +La pestanya <guilabel>Colors</guilabel> us permetrà establir l'esquema de color i definir esquemes de color personalitzats. La pestanya es divideix en dos plafons: </para><para>El plafó de l'esquerra mostra una llista de tots els ítems disponibles amb colors ajustables. Cliqueu a sobre de qualsevol ítem per a llevar una finestra per ajustar el color. Sota la llista hi ha la caixa de selecció <guilabel>Mode de color de les estrelles</guilabel>. Per omissió &kstars; les dibuixa amb un tint de <link linkend="ai-colorandtemp">color realista</link> segons el tipus espectral de l'estrella. De tota manera, també podeu triar el dibuixar-les com a cercles blancs, negres o roigs sòlids. Si esteu usant els colors realistes, podreu establir el nivell de saturació dels colors de les estrelles amb la caixa selectora <guilabel>Intensitat del color de l'estrella</guilabel>. </para> +<para>El plafó dret llista els esquemes de color definits. Hi ha quatre esquemes predefinits: l'esquema <guilabel>Colors per omissió</guilabel>, la <guilabel>Carta estel·lar</guilabel>, la qual empra estrelles negres sobre un fons blanc, la <guilabel>Visió nocturna</guilabel>, la qual només empra capes de roig per a protegir la visió adaptada a l'obscuritat i la <guilabel>Lluna nova</guilabel>, un tema més realista i obscur. Addicionalment, podeu desar els ajustaments actuals com a un esquema de color a mida clicant el botó <guibutton>Desa els colors actuals</guibutton>. Se us demanarà per un nom per al nou esquema i llavores aquest apareixerà a la llista en totes les sesions futures de &kstars;. Per a eliminar a un esquema personalitzat, simplement ressalteu-lo en la llista i premeu el botó <guibutton>Elimina esquema de color</guibutton>. </para><para> +<indexterm><primary>Finestra opcions de la vista</primary><secondary>Pestanya Avançat</secondary></indexterm> +La pestanya <guilabel>Avançat</guilabel> proveeix un acurat control sobre els comportaments més obscurs de &kstars;. </para><para> +<indexterm><primary>Refracció atmosfèrica</primary></indexterm> La caixa de selecció <guilabel>Corregeix per a la refracció atmosfèrica</guilabel> controla si les posicions dels objectes estan corregides per als efectes de l'atmosfera. A causa de que aquesta és una clofolla esfèrica, la llum de l'espai exterior és <quote>doblegada</quote> al passar a través de l'atmosfera cap als nostres telescopis o ulls en la superfície. Dit efecte és més pronunciat per als objectes a prop de l'horitzó i realment canvia les prediccions de sortida/posta o temps establerts per als objectes en uns quants minuts! De fet, quan <quote>veieu</quote> una posta de Sol, la posició real d'aquest ja està ven bé per sota de l'horitzó, a efectes de la refracció atmosfèrica sembla com si el Sol encara estigués en el cel! Tingueu present que la refracció atmosfèrica mai serà aplicada si esteu emprant <guilabel>coordenades equatorials</guilabel>. </para><para> +<indexterm><primary>Moviment animat</primary></indexterm> La caixa de selecció <guilabel>Usa la transició animada</guilabel> controla com mostrar els canvis quan es selecciona una nova posició del focus en el mapa. Per omissió, veureu al cel moure's o anar <quote>transitivament</quote> cap a la nova posició; si heu deseleccionat aquesta opció, la vista <quote>saltarà</quote> immediatament cap a la nova posició del focus. </para><para> +<indexterm><primary>Objectes en el cel</primary><secondary>Etiquetar</secondary><tertiary>Automàticament</tertiary></indexterm> +Si la caixa de selecció <guilabel>Adjunta etiqueta a l'objecta centrat</guilabel> està seleccionada, llavores s'adjuntarà automàticament una etiqueta de nom a un objecte quan aquesta sigui seguit pel programa. L'etiqueta serà eliminada quan l'objecte ja no sigui seguit. Tingueu present que també podreu adjuntar manualment una etiqueta una persistent etiqueta de nom a qualsevol objecte amb el seu <link linkend="popupmenu">menú emergent</link>. </para><para> +<indexterm><primary>Objectes en el cel</primary><secondary>Ocultar</secondary></indexterm> +Hi ha tres situacions en que &kstars; haurà de tornar a dibuixar la vista del cel molt ràpidament: quan es selecciona una nova posició del focus (i <guilabel>Usa la transició animada</guilabel> està seleccionat), quan s'arrossega el cel amb el ratolí i quan la passa de temps es molt gran. En aquestes situacions, les posicions de tots els objectes hauran de ser recomputats el més ràpidament possible, el qual pot suposar una considerable càrrega sobre la <abbrev>CPU</abbrev>. Si la <abbrev>CPU</abbrev> no pot continuar amb la demanda, llavores la vista apareixerà inactiva o desigual. Per a mitigar-ho, &kstars; ocultarà certs objectes durant aquestes situacions, sempreque la caixa de selecció <guilabel>Oculta els objectes en moure</guilabel> estiga seleccionada. El temps sobre el que els objectes restaran ocults es determinat per la caixa selectora <guilabel>Oculta també si l'escala de temps és major que:</guilabel>. Podreu especificar els objectes que s'hauran d'ocultar en la caixa de grup <guilabel>Configura els objectes a ocultar</guilabel>. </para> </chapter> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/cpoles.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/cpoles.docbook index 88e9b09e243..90c96972c25 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/cpoles.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/cpoles.docbook @@ -1,64 +1,14 @@ <sect1 id="ai-cpoles"> <sect1info> -<author -><firstname ->Jason</firstname -> <surname ->Harris</surname -> </author> +<author><firstname>Jason</firstname> <surname>Harris</surname> </author> </sect1info> -<title ->Els pols celests</title> -<indexterm -><primary ->Pols celests</primary> -<seealso ->Coordinades equatorials</seealso> +<title>Els pols celests</title> +<indexterm><primary>Pols celests</primary> +<seealso>Coordinades equatorials</seealso> </indexterm> -<para ->El cel aparenta desplaçar-se per sobre dels nostres caps d'est a oest, realitzant un cicle complet al voltant del cel en 24 hores (<link linkend="ai-sidereal" ->sideral</link ->). Aquest fenomen es deu a la rotació de la Terra sobre el seu eix. L'eix de rotació de la Terra intersecciona l'<link linkend="ai-csphere" ->esfera celest</link -> en dos punts. Aquests punts són els <firstterm ->pols celests</firstterm ->. Amb el rotar de la Terra, aquests aparenten estar fixes al cel i la resta de punts semblen moure's al seu voltant. Els pols celests també són els pols del <link linkend="equatorial" ->sistema de coordenades equatorial</link ->, llavores això vol dir que tenen <firstterm ->declinacions</firstterm -> de +90 i -90 graus (per als pols celests nord i sud, respectivament). </para -><para ->El pol nord celest actualment té més o menys les mateixes coordenades que l'estrella <firstterm ->Polaris</firstterm -> (que és un nom llatí i significa <quote ->estrella polar</quote ->). Això torna a Polaris de molta utilitat per a la navegació: No tan sols està situada sempre al nord, sinó que el seu angle d'<link linkend="horizontal" ->altitud</link -> sempre és aproximadament igual a la <link linkend="ai-geocoords" ->latitud geogràfica</link -> de l'observador (tot i que, Polaris només es pot veure des de l'hemisferi nord). </para -><para ->El fet de que l'estrella Polaris estiga a prop del pol és pura coincidència. De fet, a causa de la <link linkend="ai-precession" ->precessió</link ->, Polaris només està a prop del pol durant una petita fracció de temps. </para> +<para>El cel aparenta desplaçar-se per sobre dels nostres caps d'est a oest, realitzant un cicle complet al voltant del cel en 24 hores (<link linkend="ai-sidereal">sideral</link>). Aquest fenomen es deu a la rotació de la Terra sobre el seu eix. L'eix de rotació de la Terra intersecciona l'<link linkend="ai-csphere">esfera celest</link> en dos punts. Aquests punts són els <firstterm>pols celests</firstterm>. Amb el rotar de la Terra, aquests aparenten estar fixes al cel i la resta de punts semblen moure's al seu voltant. Els pols celests també són els pols del <link linkend="equatorial">sistema de coordenades equatorial</link>, llavores això vol dir que tenen <firstterm>declinacions</firstterm> de +90 i -90 graus (per als pols celests nord i sud, respectivament). </para><para>El pol nord celest actualment té més o menys les mateixes coordenades que l'estrella <firstterm>Polaris</firstterm> (que és un nom llatí i significa <quote>estrella polar</quote>). Això torna a Polaris de molta utilitat per a la navegació: No tan sols està situada sempre al nord, sinó que el seu angle d'<link linkend="horizontal">altitud</link> sempre és aproximadament igual a la <link linkend="ai-geocoords">latitud geogràfica</link> de l'observador (tot i que, Polaris només es pot veure des de l'hemisferi nord). </para><para>El fet de que l'estrella Polaris estiga a prop del pol és pura coincidència. De fet, a causa de la <link linkend="ai-precession">precessió</link>, Polaris només està a prop del pol durant una petita fracció de temps. </para> <tip> -<para ->Exercicis:</para> -<para ->Useu la finestra <guilabel ->Cerca l'objecte</guilabel -> (<keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->F</keycap -></keycombo ->) per a localitzar a Polaris. Tingueu en compte que la seva declinació és gairebé (tot i que no exactament) de +90 graus. Compareu la lectura de l'altitud quan es focalitzi sobre Polaris amb la latitud geogràfica de la vostra localització. Sempre estan a un grau l'una de l'altra. No estan exactament en el mateix lloc perquè Polaris no està exactament en el pol. (Podeu apuntar exactament al pol canviant a coordenades equatorials i prement la tecla del cursor amunt fins que el cel deixi de desplaçar-se). </para -><para ->Useu la caixa selectora <guilabel ->Pas temporal</guilabel -> en la barra d'eines per accelerar el temps fins a un pas de 100 segons. Podreu veure al cel sencer aparentar rotar al voltant de Polaris, mentre que la mateixa Polaris romandrà estacionària. </para -><para ->Us havíem dit que el pol celestial és el pol del sistema de coordenades equatorial. Quin penseu que és el pol del Sistema de coordenades horitzontal (altitud o azimut)? (El <link linkend="ai-zenith" ->Zenit</link ->). </para> +<para>Exercicis:</para> +<para>Useu la finestra <guilabel>Cerca l'objecte</guilabel> (<keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>F</keycap></keycombo>) per a localitzar a Polaris. Tingueu en compte que la seva declinació és gairebé (tot i que no exactament) de +90 graus. Compareu la lectura de l'altitud quan es focalitzi sobre Polaris amb la latitud geogràfica de la vostra localització. Sempre estan a un grau l'una de l'altra. No estan exactament en el mateix lloc perquè Polaris no està exactament en el pol. (Podeu apuntar exactament al pol canviant a coordenades equatorials i prement la tecla del cursor amunt fins que el cel deixi de desplaçar-se). </para><para>Useu la caixa selectora <guilabel>Pas temporal</guilabel> en la barra d'eines per accelerar el temps fins a un pas de 100 segons. Podreu veure al cel sencer aparentar rotar al voltant de Polaris, mentre que la mateixa Polaris romandrà estacionària. </para><para>Us havíem dit que el pol celestial és el pol del sistema de coordenades equatorial. Quin penseu que és el pol del Sistema de coordenades horitzontal (altitud o azimut)? (El <link linkend="ai-zenith">Zenit</link>). </para> </tip> </sect1> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/credits.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/credits.docbook index c980af19cfc..b0fe45f5fe3 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/credits.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/credits.docbook @@ -1,111 +1,45 @@ <chapter id="credits"> -<title ->Crèdits i llicència</title> +<title>Crèdits i llicència</title> -<para ->&kstars;</para> -<para ->Copyright del programa 2001-2003 L'equip de &kstars; <email ->kstars@30doradus.org</email -> </para> +<para>&kstars;</para> +<para>Copyright del programa 2001-2003 L'equip de &kstars; <email>kstars@30doradus.org</email> </para> -<para ->L'equip de &kstars;: <itemizedlist> -<listitem -><para ->Jason Harris <email ->kstars@30doradus.org</email -></para> +<para>L'equip de &kstars;: <itemizedlist> +<listitem><para>Jason Harris <email>kstars@30doradus.org</email></para> </listitem> -<listitem -><para ->Jasem Mutlaq <email ->mutlaqja@ku.edu</email -></para> +<listitem><para>Jasem Mutlaq <email>mutlaqja@ku.edu</email></para> </listitem> -<listitem -><para ->Pablo de Vicente <email ->pvicentea@wanadoo.es</email -></para> +<listitem><para>Pablo de Vicente <email>pvicentea@wanadoo.es</email></para> </listitem> -<listitem -><para ->Heiko Evermann <email ->heiko@evermann.de</email -></para> +<listitem><para>Heiko Evermann <email>heiko@evermann.de</email></para> </listitem> -<listitem -><para ->Thomas Kabelmann <email ->tk78@gmx.de</email -></para> +<listitem><para>Thomas Kabelmann <email>tk78@gmx.de</email></para> </listitem> -<listitem -><para ->Mark Hollomon <email ->mhh@mindspring.com</email -></para> +<listitem><para>Mark Hollomon <email>mhh@mindspring.com</email></para> </listitem> -<listitem -><para ->Carsten Niehaus <email ->cniehaus@gmx.de</email -></para> +<listitem><para>Carsten Niehaus <email>cniehaus@gmx.de</email></para> </listitem> </itemizedlist> </para> -<para ->Fonts de les dades: <itemizedlist> +<para>Fonts de les dades: <itemizedlist> <listitem> -<para ->Catàlegs d'objectes i taules de posició dels planetes: <ulink url="http://adc.gsfc.nasa.gov" ->NASA Astronomical Data Center</ulink -></para> +<para>Catàlegs d'objectes i taules de posició dels planetes: <ulink url="http://adc.gsfc.nasa.gov">NASA Astronomical Data Center</ulink></para> </listitem> <listitem> -<para ->Informació detallada sobre els crèdits de totes les imatges usades en el programa està present en el fitxer README.images </para> +<para>Informació detallada sobre els crèdits de totes les imatges usades en el programa està present en el fitxer README.images </para> </listitem> </itemizedlist> </para> -<para ->Referències: <itemizedlist> -<listitem -><para -><quote ->Practical Astronomy With Your Calculator</quote -> per Peter Duffet-Smith</para -></listitem> -<listitem -><para -><quote ->Astronomical Algorithms</quote -> per Jean Meeus</para -></listitem> +<para>Referències: <itemizedlist> +<listitem><para><quote>Practical Astronomy With Your Calculator</quote> per Peter Duffet-Smith</para></listitem> +<listitem><para><quote>Astronomical Algorithms</quote> per Jean Meeus</para></listitem> </itemizedlist> </para> -<para ->Un especial agraïment: Als desenvolupadors de &kde; i &Qt; per proveir al món amb un incomparable conjunt de biblioteques <acronym ->API</acronym -> lliures. A l'equip <application ->KDevelop</application -> pel seu excel·lent entorn de programació (<acronym ->IDE</acronym ->), el qual ha convertit el desenvolupament de &kstars; en una cosa molt més fàcil i divertida. A tots els participants en el fòrum de <application ->KDevelop</application ->, a les llistes de correu de &kde; i a irc.kde.org, per respondre a les nostres preguntes més freqüents. Gràcies a Anne-Marie Mahfouf per invitar a &kstars; a formar part del mòdul &kde;-Edu. Per últim, gràcies a tots els que han enviat informes d'error o comentaris. Gràcies a tots. </para> +<para>Un especial agraïment: Als desenvolupadors de &kde; i &Qt; per proveir al món amb un incomparable conjunt de biblioteques <acronym>API</acronym> lliures. A l'equip <application>KDevelop</application> pel seu excel·lent entorn de programació (<acronym>IDE</acronym>), el qual ha convertit el desenvolupament de &kstars; en una cosa molt més fàcil i divertida. A tots els participants en el fòrum de <application>KDevelop</application>, a les llistes de correu de &kde; i a irc.kde.org, per respondre a les nostres preguntes més freqüents. Gràcies a Anne-Marie Mahfouf per invitar a &kstars; a formar part del mòdul &kde;-Edu. Per últim, gràcies a tots els que han enviat informes d'error o comentaris. Gràcies a tots. </para> -<para ->Copyright de la documentació 2001-2003 Jason Harris i l'equip de KStars <email ->kstars@30doradus.org</email -> </para> +<para>Copyright de la documentació 2001-2003 Jason Harris i l'equip de KStars <email>kstars@30doradus.org</email> </para> -<para ->Antoni Bella Perez <email ->bella5@teleline.es</email -></para -> +<para>Antoni Bella Perez <email>bella5@teleline.es</email></para> &underFDL; &underGPL; </chapter> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/csphere.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/csphere.docbook index f390f015524..1277062072f 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/csphere.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/csphere.docbook @@ -1,28 +1,10 @@ <sect1 id="ai-csphere"> <sect1info> -<author -><firstname ->Jason</firstname -> <surname ->Harris</surname -> </author> +<author><firstname>Jason</firstname> <surname>Harris</surname> </author> </sect1info> -<title ->L'esfera celest</title> -<indexterm -><primary ->Esfera celest</primary> -<seealso ->Sistemes de coordenades celestes</seealso> +<title>L'esfera celest</title> +<indexterm><primary>Esfera celest</primary> +<seealso>Sistemes de coordenades celestes</seealso> </indexterm> -<para ->L'esfera celest és una esfera imaginària de radi gegantesc, centrada sobre la Terra. Tots els objectes que poden veure's en el cel podrien encabir-se com simples punts per sobre de la superfície d'aquesta esfera. </para -><para ->Per descomptat, sabem que els objectes en el cel no estan a sobre de la superfície de cap esfera i com a centre la Terra. Perquè molestar-se en construir una esfera imaginària? Tot el que veiem en el cel està tan llunyà, que és impossible calcular les distàncies només amb mirar-s'ho. Com que les seves distàncies són indeterminades, tan sols és necessari conèixer la <emphasis ->direcció</emphasis -> cap a un objecte per a localitzar-lo en el cel. En aquest sentit, el model d'esfera celest és un pràctic mètode per a dibuixar mapes del cel. </para -><para ->Les direccions en les que es troben diversos objectes en el cel es poden quantificar construint un <link linkend="ai-skycoords" ->sistema de coordenades celest</link ->. </para> +<para>L'esfera celest és una esfera imaginària de radi gegantesc, centrada sobre la Terra. Tots els objectes que poden veure's en el cel podrien encabir-se com simples punts per sobre de la superfície d'aquesta esfera. </para><para>Per descomptat, sabem que els objectes en el cel no estan a sobre de la superfície de cap esfera i com a centre la Terra. Perquè molestar-se en construir una esfera imaginària? Tot el que veiem en el cel està tan llunyà, que és impossible calcular les distàncies només amb mirar-s'ho. Com que les seves distàncies són indeterminades, tan sols és necessari conèixer la <emphasis>direcció</emphasis> cap a un objecte per a localitzar-lo en el cel. En aquest sentit, el model d'esfera celest és un pràctic mètode per a dibuixar mapes del cel. </para><para>Les direccions en les que es troben diversos objectes en el cel es poden quantificar construint un <link linkend="ai-skycoords">sistema de coordenades celest</link>. </para> </sect1> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/darkmatter.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/darkmatter.docbook index b698a8f4353..7f593492833 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/darkmatter.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/darkmatter.docbook @@ -1,86 +1,34 @@ <sect1 id="ai-darkmatter"> <sect1info> -<author -><firstname ->Jasem</firstname -> <surname ->Mutlaq</surname -> <affiliation -><address -> <email ->mutlaqja@ku.edu</email> -</address -></affiliation> +<author><firstname>Jasem</firstname> <surname>Mutlaq</surname> <affiliation><address> <email>mutlaqja@ku.edu</email> +</address></affiliation> </author> </sect1info> -<title ->Matèria obscura</title> -<indexterm -><primary ->Matèria obscura</primary> +<title>Matèria obscura</title> +<indexterm><primary>Matèria obscura</primary> </indexterm> -<para ->Els científics es troben avui dia còmodes amb la idea de que el 90% de la massa de l'univers està en una forma de matèria que no es pot veure. </para> +<para>Els científics es troben avui dia còmodes amb la idea de que el 90% de la massa de l'univers està en una forma de matèria que no es pot veure. </para> -<para ->Encara disposem de mapes fiables de l'univers proper que cobreixen l'espectre des de les ones de ràdio fins als raigs gamma, únicament som capaços de comptabilitzar el 10% de la massa del que hi deu haver allà fora. Com va dir en Bruce H. Margon, un astrònom de la Universitat de Washington, en el diari New York Times al 2001: <citation ->És una situació sumament embarassosa el tenir que admetre que no arribem a trobar el 90% de l'univers</citation ->. </para> +<para>Encara disposem de mapes fiables de l'univers proper que cobreixen l'espectre des de les ones de ràdio fins als raigs gamma, únicament som capaços de comptabilitzar el 10% de la massa del que hi deu haver allà fora. Com va dir en Bruce H. Margon, un astrònom de la Universitat de Washington, en el diari New York Times al 2001: <citation>És una situació sumament embarassosa el tenir que admetre que no arribem a trobar el 90% de l'univers</citation>. </para> -<para ->El terme que identifica a aquesta <quote ->massa perduda</quote -> és el de <firstterm ->matèria obscura</firstterm ->, i aquestes dues paraules resumeixen molt bé tot el que coneixem a sobre d'aquest tema. Sabem que hi ha <quote ->matèria</quote ->, perque en podem veure els efectes de la seva influència gravitacional. Tot i que, la matèria no emet una radiació electromagnètica que sigui detectable, el qual l'etiqueta com a <quote ->Obscura</quote ->. Existeixen diverses teories sobre la qüestió de la massa perduda, que van des d'exòtiques partícules subatòmiques fins a una població de forats negres aïllats. També es parla de nanes blanques i i marrons. El terme <quote ->massa perduda</quote -> pot ser erràtic, atès que la massa com a tal no està perduda, tan sols la seva llum. Però, què és exactament la matèria obscura i com sabem que existeix sinó podem veure-la? </para> +<para>El terme que identifica a aquesta <quote>massa perduda</quote> és el de <firstterm>matèria obscura</firstterm>, i aquestes dues paraules resumeixen molt bé tot el que coneixem a sobre d'aquest tema. Sabem que hi ha <quote>matèria</quote>, perque en podem veure els efectes de la seva influència gravitacional. Tot i que, la matèria no emet una radiació electromagnètica que sigui detectable, el qual l'etiqueta com a <quote>Obscura</quote>. Existeixen diverses teories sobre la qüestió de la massa perduda, que van des d'exòtiques partícules subatòmiques fins a una població de forats negres aïllats. També es parla de nanes blanques i i marrons. El terme <quote>massa perduda</quote> pot ser erràtic, atès que la massa com a tal no està perduda, tan sols la seva llum. Però, què és exactament la matèria obscura i com sabem que existeix sinó podem veure-la? </para> -<para ->La història començà al 1933, quan l'astrònom Fritz Zwicky estava estudiant el moviment de cúmuls massius de galàxies distants, en concret el cúmul Coma i el cúmul Virgo. Zwicky estimava la massa de cada galàxia en el cúmul basant-se en la seva lluminositat, i sumava les masses de totes les galàxies per obtenir la massa total del cúmul. Llavores va fer una segona estimació de la massa del cúmul, independent de la primera, basant-se en les velocitats individuals de les galàxies en el cúmul. Per a la seva sorpresa, aquesta segona estimació sobre la <firstterm ->massa dinàmica</firstterm -> era <emphasis ->400 vegades</emphasis -> major que la massa estimada basant-se en la llum de les galàxies. </para> +<para>La història començà al 1933, quan l'astrònom Fritz Zwicky estava estudiant el moviment de cúmuls massius de galàxies distants, en concret el cúmul Coma i el cúmul Virgo. Zwicky estimava la massa de cada galàxia en el cúmul basant-se en la seva lluminositat, i sumava les masses de totes les galàxies per obtenir la massa total del cúmul. Llavores va fer una segona estimació de la massa del cúmul, independent de la primera, basant-se en les velocitats individuals de les galàxies en el cúmul. Per a la seva sorpresa, aquesta segona estimació sobre la <firstterm>massa dinàmica</firstterm> era <emphasis>400 vegades</emphasis> major que la massa estimada basant-se en la llum de les galàxies. </para> -<para ->Encara que en l'època de Zwicky ja hi havia una seriosa evidència, fins als anys 70 els científics no començaren a investigar més profundament aquesta discrepància. Fou en aquesta època quan es començà a prendre seriosament l'existència de la matèria obscura. L'existència d'aquesta no tan sols resoldria les deficiències de massa en els cúmuls de galàxies, a demés tenia conseqüències molt més importants per a l'evolució i destí del mateix univers. </para> +<para>Encara que en l'època de Zwicky ja hi havia una seriosa evidència, fins als anys 70 els científics no començaren a investigar més profundament aquesta discrepància. Fou en aquesta època quan es començà a prendre seriosament l'existència de la matèria obscura. L'existència d'aquesta no tan sols resoldria les deficiències de massa en els cúmuls de galàxies, a demés tenia conseqüències molt més importants per a l'evolució i destí del mateix univers. </para> -<para ->Un altre fenomen que va suggerir l'existència de la matèria obscura fou l'existència de les corbes rotacionals en les <firstterm ->galàxies espirals</firstterm ->. Les galàxies espirals contenen una gran població d'estrelles que orbiten al voltant del centre de la galàxia de forma gairebé circular, tal i com els planetes orbiten al voltant d'una estrella. A l'igual que les òrbites planetàries, les estrelles amb grans òrbites galàctiques s'espera que tinga'n una menor velocitat orbital (aquest és un dels punts de la tercera llei de Kepler). Actualment, la tercera llei de Kepler tan sols s'aplica a les estrelles més properes al perímetre d'una galàxia espiral, atès que s'assumeix que la massa envolcallada per la òrbita a de ser constant. </para> +<para>Un altre fenomen que va suggerir l'existència de la matèria obscura fou l'existència de les corbes rotacionals en les <firstterm>galàxies espirals</firstterm>. Les galàxies espirals contenen una gran població d'estrelles que orbiten al voltant del centre de la galàxia de forma gairebé circular, tal i com els planetes orbiten al voltant d'una estrella. A l'igual que les òrbites planetàries, les estrelles amb grans òrbites galàctiques s'espera que tinga'n una menor velocitat orbital (aquest és un dels punts de la tercera llei de Kepler). Actualment, la tercera llei de Kepler tan sols s'aplica a les estrelles més properes al perímetre d'una galàxia espiral, atès que s'assumeix que la massa envolcallada per la òrbita a de ser constant. </para> -<para ->Així amb tot, astrònoms han fet observacions de les velocitats orbitals de les estrelles en las parts més externes d'un gran nombre de galàxies espirals i cap d'elles seguia la tercera llei de Kepler tal i com s'esperava. En comptes de caure en un radi més gran, les velocitats orbitals restaven remarcablement constants. La implicació és que la massa envolcallada per una òrbita de gran radi fa que aquesta augmenti, fins i tot en les estrelles que aparentment es troben en el límit de la galàxia. Encara que aparentin estar a la vora de la part lluminosa de la galàxia, la galàxia té un perfil de massa que aparentment s'estén més enllà de les regions ocupades per les estrelles. </para> +<para>Així amb tot, astrònoms han fet observacions de les velocitats orbitals de les estrelles en las parts més externes d'un gran nombre de galàxies espirals i cap d'elles seguia la tercera llei de Kepler tal i com s'esperava. En comptes de caure en un radi més gran, les velocitats orbitals restaven remarcablement constants. La implicació és que la massa envolcallada per una òrbita de gran radi fa que aquesta augmenti, fins i tot en les estrelles que aparentment es troben en el límit de la galàxia. Encara que aparentin estar a la vora de la part lluminosa de la galàxia, la galàxia té un perfil de massa que aparentment s'estén més enllà de les regions ocupades per les estrelles. </para> -<para ->Hi ha una altra manera de pensar en això. Considereu les estrelles properes al perímetre d'una galàxia espiral, amb velocitats orbitals observades típicament en torn als 200 kilòmetres per segon. Si la galàxia només consisteix de la matèria que podem veure, aquestes estrelles es separarien molt ràpidament de la galàxia, atès que les seves velocitats orbitals són quatre vegades més grans que la velocitat d'escapada de la galàxia. Atès que les galàxies no semblen desfer-se, deu haver-hi una massa en la galàxia amb la que no contem al sumar totes les parts que podem veure. </para> +<para>Hi ha una altra manera de pensar en això. Considereu les estrelles properes al perímetre d'una galàxia espiral, amb velocitats orbitals observades típicament en torn als 200 kilòmetres per segon. Si la galàxia només consisteix de la matèria que podem veure, aquestes estrelles es separarien molt ràpidament de la galàxia, atès que les seves velocitats orbitals són quatre vegades més grans que la velocitat d'escapada de la galàxia. Atès que les galàxies no semblen desfer-se, deu haver-hi una massa en la galàxia amb la que no contem al sumar totes les parts que podem veure. </para> -<para ->Diverses teories han estat surfejant per la literatura en relació a la massa perduda com les <acronym ->WIMP</acronym -> (Weakly Interacting Massive Particles - "partícules massives que interaccionen dèbilment"), <acronym ->MACHO</acronym -> (MAssive Compact Halo Objects - "objectes massius i compactes de l'aurèola"), forats negres primordials, neutrins massius i d'altres, cadascuna amb els seus pros i els seus contres. Cap d'aquestes teories no ha estat encara acceptada per la comunitat astronòmica, bàsicament per la impossibilitat actual de contrastar unes hipòtesis contra les altres. </para> +<para>Diverses teories han estat surfejant per la literatura en relació a la massa perduda com les <acronym>WIMP</acronym> (Weakly Interacting Massive Particles - "partícules massives que interaccionen dèbilment"), <acronym>MACHO</acronym> (MAssive Compact Halo Objects - "objectes massius i compactes de l'aurèola"), forats negres primordials, neutrins massius i d'altres, cadascuna amb els seus pros i els seus contres. Cap d'aquestes teories no ha estat encara acceptada per la comunitat astronòmica, bàsicament per la impossibilitat actual de contrastar unes hipòtesis contra les altres. </para> <tip> -<para ->Podeu veure els cúmuls de galàxies que el professor Zwicky estudià per a descobrir la matèria obscura. Useu la finestra "Cerca objecte" de &kstars; (<keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->F</keycap -></keycombo ->) per a centrar a sobre de <quote ->M 87</quote -> i trobar el cúmul de Virgo, i en <quote ->NGC 4884</quote -> per a trobar el cúmul de Coma. És possible que tingueu que apropar la imatge en aquestes galàxies. Tingueu en compte que el cúmul de Virgo aparenta ser molt més gran en el cel. En realitat Coma és el cúmul més gran dels dos, encara que sembli ser més petit a causa de que es troba més lluny. </para> +<para>Podeu veure els cúmuls de galàxies que el professor Zwicky estudià per a descobrir la matèria obscura. Useu la finestra "Cerca objecte" de &kstars; (<keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>F</keycap></keycombo>) per a centrar a sobre de <quote>M 87</quote> i trobar el cúmul de Virgo, i en <quote>NGC 4884</quote> per a trobar el cúmul de Coma. És possible que tingueu que apropar la imatge en aquestes galàxies. Tingueu en compte que el cúmul de Virgo aparenta ser molt més gran en el cel. En realitat Coma és el cúmul més gran dels dos, encara que sembli ser més petit a causa de que es troba més lluny. </para> </tip> </sect1> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/dcop.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/dcop.docbook index 1dd272de30b..7516d91c072 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/dcop.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/dcop.docbook @@ -1,169 +1,54 @@ <chapter id="dcop"> -<title ->Fer scripts amb KStars: La interfície per a DCOP</title> -<para ->Un dels objectius de &kstars; és el proveir la capacitat dels comportaments complicats des d'un script. Això us permetrà crear <quote ->viatges virtuals</quote -> entre el cel i li permetrà als profesors construir presentacions educatives per a il·lustrar certs conceptes astronòmics. Ja és possible escriure dits scripts per a &kstars;, tot i que encara no s'han inclòs totes les funcions desitjades. També, mentre que tinguem una eina basa en IGU per a construir els scripts, aquests s'hauran d'escriure eventualment a mà. Aquest capitol explicarà com escriure scripts &kstars;. </para> -<para ->L'arquitectura &kde; proveeix l'entorn necessari per a scripts d'aplicacions mitjançant la interfície <abbrev ->DCOP</abbrev ->. Aquesta és el pedestal per al <quote ->protocol de comunicació a l'escriptori (Desktop Communication Protocol)</quote ->, les aplicacions &kde; poden ser controlades per d'altres aplicacions, des d'un indicatiu de terminal o a través d'un script de text. </para> +<title>Fer scripts amb KStars: La interfície per a DCOP</title> +<para>Un dels objectius de &kstars; és el proveir la capacitat dels comportaments complicats des d'un script. Això us permetrà crear <quote>viatges virtuals</quote> entre el cel i li permetrà als profesors construir presentacions educatives per a il·lustrar certs conceptes astronòmics. Ja és possible escriure dits scripts per a &kstars;, tot i que encara no s'han inclòs totes les funcions desitjades. També, mentre que tinguem una eina basa en IGU per a construir els scripts, aquests s'hauran d'escriure eventualment a mà. Aquest capitol explicarà com escriure scripts &kstars;. </para> +<para>L'arquitectura &kde; proveeix l'entorn necessari per a scripts d'aplicacions mitjançant la interfície <abbrev>DCOP</abbrev>. Aquesta és el pedestal per al <quote>protocol de comunicació a l'escriptori (Desktop Communication Protocol)</quote>, les aplicacions &kde; poden ser controlades per d'altres aplicacions, des d'un indicatiu de terminal o a través d'un script de text. </para> <sect1 id="dcop-interface"> -<title ->Funcions DCOP</title> -<para ->La interfície <abbrev ->DCOP</abbrev -> de &kstars; inclou les següents funcions: <itemizedlist> -<listitem -><para -><function -> lookTowards( const QString direcció )</function ->: Apunta la vista del focus en una direcció especificada per l'argument. Aquest pot ser el nom d'un objecte en el cel o una de les següents paraules (o abreviacions) direccionals: zenith (z), north (n), northeast (ne), east (e), southeast (se), south (s), southwest(sw), west(w), northwest (nw). </para -></listitem> - -<listitem -><para -><function -> setRaDec( double ar, double dec )</function ->: Apunta la vista del focus cap a les coordenades equatorials especificades. </para -></listitem> - -<listitem -><para -><function -> setAltAz(double alt, double az)</function ->: Apunta la vista del focus cap a les coordenades horitzontals especificades. </para -></listitem> - -<listitem -><para -><function -> zoomIn()</function ->: Incrementa el nivell d'apropament de la vista. </para -></listitem> - -<listitem -><para -><function -> zoomOut()</function ->: Decrementa el nivell d'apropament de la vista. </para -></listitem> - -<listitem -><para -><function -> defaultZoom()</function ->: Reinicia la vista al nivell = 3 d'apropament (per omissió). </para -></listitem> - -<listitem -><para -><function -> setLocalTime(int any, int mes, int dia, int hora, int minut, int segon)</function ->: Estableix el rellotge de simulació a la data i hora especificades. </para -></listitem> - -<listitem -><para -><function -> waitFor( double t )</function ->: Pausa durant t segons abans de continuar amb els subsegüents comandaments a l'script. </para -></listitem> - -<listitem -><para -><function -> waitForKey( const QString k )</function ->: Atura l'execució de l'script fins que l'usuari premi la tecla especificada. En aquest punt, no podreu especificar uns combinació de tecles (tals com <keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->C</keycap -></keycombo ->); sinó emprar tecles simples. Podeu escriure <quote ->space</quote -> per a indicar la barra d'espai. </para -></listitem> - -<listitem -><para -><function -> setTracking( bool track )</function ->: Permet decidir si el mode de seguiment està en marxa. </para -></listitem> - -<listitem -><para -><function -> changeViewOption( const QString opció, const QString valor )</function ->: Ajusta una opció de la vista. Hi ha dotzenes i dotzenes d'opcions disponibles; bàsicament tot el que podeu canviar en la finestra <guilabel ->Opcions de la vista</guilabel -> també es poden canviar aquí. El primer argument és el nom de l'opció (els noms es prenen del fitxer de configuració <filename ->kstarsrc</filename ->) i el segon argument és el valor desitjat. L'analitzador d'arguments està dissenyat per a ser robust, de manera que si accidentament li envieu dades errònees ell fallarà amb gràcia. </para -></listitem> - -<listitem -><para -><function -> setGeoLocation( const QString ciutat, const QString provincia, const QString ciutat )</function ->: Canvia la localització d'observació a la ciutat especificada. Si no es troba cap ciutat que hi cassi, llavores no succeirà res. </para -></listitem> - -<listitem -><para -><function -> stop()</function -> {rellotge]: Atura el rellotge de simulació. </para -></listitem> - -<listitem -><para -><function -> start()</function -> [rellotge]: Engega el rellotge de simulació. </para -></listitem> - -<listitem -><para -><function -> setScale(float s)</function -> [rellotge]: Estableix el flux del rellotge de simulació. s=1.0 es correspon a temps real; 2.0 és dues vegades el temps real, etc. </para -></listitem> +<title>Funcions DCOP</title> +<para>La interfície <abbrev>DCOP</abbrev> de &kstars; inclou les següents funcions: <itemizedlist> +<listitem><para><function> lookTowards( const QString direcció )</function>: Apunta la vista del focus en una direcció especificada per l'argument. Aquest pot ser el nom d'un objecte en el cel o una de les següents paraules (o abreviacions) direccionals: zenith (z), north (n), northeast (ne), east (e), southeast (se), south (s), southwest(sw), west(w), northwest (nw). </para></listitem> + +<listitem><para><function> setRaDec( double ar, double dec )</function>: Apunta la vista del focus cap a les coordenades equatorials especificades. </para></listitem> + +<listitem><para><function> setAltAz(double alt, double az)</function>: Apunta la vista del focus cap a les coordenades horitzontals especificades. </para></listitem> + +<listitem><para><function> zoomIn()</function>: Incrementa el nivell d'apropament de la vista. </para></listitem> + +<listitem><para><function> zoomOut()</function>: Decrementa el nivell d'apropament de la vista. </para></listitem> + +<listitem><para><function> defaultZoom()</function>: Reinicia la vista al nivell = 3 d'apropament (per omissió). </para></listitem> + +<listitem><para><function> setLocalTime(int any, int mes, int dia, int hora, int minut, int segon)</function>: Estableix el rellotge de simulació a la data i hora especificades. </para></listitem> + +<listitem><para><function> waitFor( double t )</function>: Pausa durant t segons abans de continuar amb els subsegüents comandaments a l'script. </para></listitem> + +<listitem><para><function> waitForKey( const QString k )</function>: Atura l'execució de l'script fins que l'usuari premi la tecla especificada. En aquest punt, no podreu especificar uns combinació de tecles (tals com <keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>C</keycap></keycombo>); sinó emprar tecles simples. Podeu escriure <quote>space</quote> per a indicar la barra d'espai. </para></listitem> + +<listitem><para><function> setTracking( bool track )</function>: Permet decidir si el mode de seguiment està en marxa. </para></listitem> + +<listitem><para><function> changeViewOption( const QString opció, const QString valor )</function>: Ajusta una opció de la vista. Hi ha dotzenes i dotzenes d'opcions disponibles; bàsicament tot el que podeu canviar en la finestra <guilabel>Opcions de la vista</guilabel> també es poden canviar aquí. El primer argument és el nom de l'opció (els noms es prenen del fitxer de configuració <filename>kstarsrc</filename>) i el segon argument és el valor desitjat. L'analitzador d'arguments està dissenyat per a ser robust, de manera que si accidentament li envieu dades errònees ell fallarà amb gràcia. </para></listitem> + +<listitem><para><function> setGeoLocation( const QString ciutat, const QString provincia, const QString ciutat )</function>: Canvia la localització d'observació a la ciutat especificada. Si no es troba cap ciutat que hi cassi, llavores no succeirà res. </para></listitem> + +<listitem><para><function> stop()</function> {rellotge]: Atura el rellotge de simulació. </para></listitem> + +<listitem><para><function> start()</function> [rellotge]: Engega el rellotge de simulació. </para></listitem> + +<listitem><para><function> setScale(float s)</function> [rellotge]: Estableix el flux del rellotge de simulació. s=1.0 es correspon a temps real; 2.0 és dues vegades el temps real, etc. </para></listitem> </itemizedlist> </para> </sect1> <sect1 id="dcop-test"> -<title ->Provar les funcions DCOP</title> -<para ->Podeu provar les funcions DCOP molt fàcilment emprant el programa <application ->kdcop</application ->. Quan executeu <application ->kdcop</application ->,veureu una llista en arbre de tots els programes en execució; si &kstars; s'està executant serà llistat. La majoria de les funcions <abbrev ->DCOP</abbrev -> són llistades sota la capçalera <quote ->KStarsInterface</quote ->, però les funcions del rellotge són llistades sota <quote ->clock</quote ->. Doble-clic sobre qualsevol funció per a executar-la. Si la funció requereix arguments, s'obrirà una finestra en la qual podreu entrar dits valors. </para> +<title>Provar les funcions DCOP</title> +<para>Podeu provar les funcions DCOP molt fàcilment emprant el programa <application>kdcop</application>. Quan executeu <application>kdcop</application>,veureu una llista en arbre de tots els programes en execució; si &kstars; s'està executant serà llistat. La majoria de les funcions <abbrev>DCOP</abbrev> són llistades sota la capçalera <quote>KStarsInterface</quote>, però les funcions del rellotge són llistades sota <quote>clock</quote>. Doble-clic sobre qualsevol funció per a executar-la. Si la funció requereix arguments, s'obrirà una finestra en la qual podreu entrar dits valors. </para> </sect1> <sect1 id="dcop-script"> -<title ->Escriure un script DCOP</title> -<para ->Les funcions <abbrev ->DCOP</abbrev -> també es poden cridar des de la línia de comandaments de UNIX i aquestes es poden encapsular en un script. Ara crearem un script d'exemple que canvii a coordenades equatorials, apunti la vista cap a la Lluna, apropi una mica i que acceleri el rellotge a 1 hora per segon. Després de seguir la Lluna durant 20 segons, s'aturarà breument el rellotge i la vista s'allunyarà altra vegada. Podreu usar aquest script com a plantilla per a fer-ne de nous. Primer llistaré l'script sencer per a després explicar-ne les diverses parts. </para> +<title>Escriure un script DCOP</title> +<para>Les funcions <abbrev>DCOP</abbrev> també es poden cridar des de la línia de comandaments de UNIX i aquestes es poden encapsular en un script. Ara crearem un script d'exemple que canvii a coordenades equatorials, apunti la vista cap a la Lluna, apropi una mica i que acceleri el rellotge a 1 hora per segon. Després de seguir la Lluna durant 20 segons, s'aturarà breument el rellotge i la vista s'allunyarà altra vegada. Podreu usar aquest script com a plantilla per a fer-ne de nous. Primer llistaré l'script sencer per a després explicar-ne les diverses parts. </para> <para> -<programlisting ->#!/bin/bash +<programlisting>#!/bin/bash # Script de KStars: Seguir a la Lluna! # KSTARS=`dcopfind -a 'kstars*'` @@ -185,60 +70,10 @@ dcop $KSTARS $MAIN defaultZoom ## </programlisting> </para> -<para ->Desar aquest script a un fitxer. El nom de fitxer pot ser qualsevol cosa al vostre gust, suggereixo quelcom descriptiu com <filename ->seguimentlluna.kstars</filename ->. Llavores escriviu el comandament per a tornar executable a l'script: <userinput -><command ->chmod</command -> <option ->a+x</option -> <parameter ->seguimentlluna.kstars</parameter -></userinput ->. Ara, es podrà executar l'script en qualsevol moment escrivint <userinput -><command ->./trackmoon.kstars</command -></userinput -> a la carpeta que contingui l'script. Tingueu present que aquest tan sols funcionarà si ja s'està executant una instància de &kstars;. Tot i que no exclusivament, en el cas de no ser així podreu emprar el comandament <command ->dcopstart</command -> en un script per a iniciar una nova instància de &kstars;. </para> -<para ->Tot seguit ve la explicació de l'script. La primera línia identifica el fitxer com a un script de <command ->BASH</command ->. Les dues línies següents són <firstterm ->comentaris</firstterm -> (qualsevol línia que comenci per <quote ->#</quote -> és un comentari i aquesta serà ignorada per l'intèrpret de comandaments). Les tres línies següents defineixen algunes variables de la conveniència que siguin emprades més endavant. La variable <varname ->KSTARS</varname -> identifica al procés de &kstars; que s'està executant actualment, usant el comandament <command ->dcopfind</command ->. <varname ->MAIN</varname -> i <varname ->CLOCK</varname -> a dues interfícies <abbrev ->DCOP</abbrev -> associades amb &kstars;. </para> -<para ->La resta de l'script és la llista real de les crides <abbrev ->DCOP</abbrev ->. Els primer joc de comandaments estableix la vista a emprar el sistema de coordenades equatorials establint l'opció <quote ->UseAltAz</quote -> a <quote ->false</quote -> (altra vegada, podreu veure una llista de totes les opcions que <abbrev ->changeViewOption</abbrev -> pot usar examinant el vostre fitxer de configuració <filename ->kstarsrc</filename ->). El següent comandament centra la vista a la Lluna i en comença automàticament el seguiment. Llavores establim el nivell d'apropament per omissió i després apropem cinc vegades. Llavores, s'estableix el calendari del rellotge a 1 hora per segon (3.600 segons són una hora) i s'inicia el rellotge (en el cas de que no estigués ja funcionant). A la següent línia s'atura breument l'script durant 20 segons mentre que seguim la Lluna durant el seu moviment a través del cel. Finalment, parem el rellotge i reajustem el nivell d'apropament al seu valor per omissió. </para> -<para ->Esperem que gaudiu de les capacitats d'escriure scripts de KStars. Si en creeu algun d'interessant, si us plau, envieu-lo per correu electrònic a <email ->kstars@30doradus.org</email ->; voldríem veure el que heu fet i poder afegir alguns scripts a la nostra pàgina web. També, si teniu qualsevol idea per a millorar aquesta qüestió (o qualsevol part de &kstars;), feu-nos-ho saber en <email ->kstars-devel@lists.sourceforge.net</email -> o informant d'un error «wihslist» al bugzilla. </para> +<para>Desar aquest script a un fitxer. El nom de fitxer pot ser qualsevol cosa al vostre gust, suggereixo quelcom descriptiu com <filename>seguimentlluna.kstars</filename>. Llavores escriviu el comandament per a tornar executable a l'script: <userinput><command>chmod</command> <option>a+x</option> <parameter>seguimentlluna.kstars</parameter></userinput>. Ara, es podrà executar l'script en qualsevol moment escrivint <userinput><command>./trackmoon.kstars</command></userinput> a la carpeta que contingui l'script. Tingueu present que aquest tan sols funcionarà si ja s'està executant una instància de &kstars;. Tot i que no exclusivament, en el cas de no ser així podreu emprar el comandament <command>dcopstart</command> en un script per a iniciar una nova instància de &kstars;. </para> +<para>Tot seguit ve la explicació de l'script. La primera línia identifica el fitxer com a un script de <command>BASH</command>. Les dues línies següents són <firstterm>comentaris</firstterm> (qualsevol línia que comenci per <quote>#</quote> és un comentari i aquesta serà ignorada per l'intèrpret de comandaments). Les tres línies següents defineixen algunes variables de la conveniència que siguin emprades més endavant. La variable <varname>KSTARS</varname> identifica al procés de &kstars; que s'està executant actualment, usant el comandament <command>dcopfind</command>. <varname>MAIN</varname> i <varname>CLOCK</varname> a dues interfícies <abbrev>DCOP</abbrev> associades amb &kstars;. </para> +<para>La resta de l'script és la llista real de les crides <abbrev>DCOP</abbrev>. Els primer joc de comandaments estableix la vista a emprar el sistema de coordenades equatorials establint l'opció <quote>UseAltAz</quote> a <quote>false</quote> (altra vegada, podreu veure una llista de totes les opcions que <abbrev>changeViewOption</abbrev> pot usar examinant el vostre fitxer de configuració <filename>kstarsrc</filename>). El següent comandament centra la vista a la Lluna i en comença automàticament el seguiment. Llavores establim el nivell d'apropament per omissió i després apropem cinc vegades. Llavores, s'estableix el calendari del rellotge a 1 hora per segon (3.600 segons són una hora) i s'inicia el rellotge (en el cas de que no estigués ja funcionant). A la següent línia s'atura breument l'script durant 20 segons mentre que seguim la Lluna durant el seu moviment a través del cel. Finalment, parem el rellotge i reajustem el nivell d'apropament al seu valor per omissió. </para> +<para>Esperem que gaudiu de les capacitats d'escriure scripts de KStars. Si en creeu algun d'interessant, si us plau, envieu-lo per correu electrònic a <email>kstars@30doradus.org</email>; voldríem veure el que heu fet i poder afegir alguns scripts a la nostra pàgina web. També, si teniu qualsevol idea per a millorar aquesta qüestió (o qualsevol part de &kstars;), feu-nos-ho saber en <email>kstars-devel@lists.sourceforge.net</email> o informant d'un error «wihslist» al bugzilla. </para> </sect1> </chapter> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/details.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/details.docbook index 779b59037b0..ab16f19395a 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/details.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/details.docbook @@ -1,110 +1,37 @@ <sect1 id="tool-details"> -<title ->Diàleg d'informació detallada</title> -<indexterm -><primary ->Eines</primary -><secondary ->Diàleg de detalls</secondary -></indexterm> -<indexterm -><primary ->Objectes en el cel</primary -><secondary ->Detalls</secondary -></indexterm> +<title>Diàleg d'informació detallada</title> +<indexterm><primary>Eines</primary><secondary>Diàleg de detalls</secondary></indexterm> +<indexterm><primary>Objectes en el cel</primary><secondary>Detalls</secondary></indexterm> <screenshot> -<screeninfo ->El diàleg d'informació detallada </screeninfo> +<screeninfo>El diàleg d'informació detallada </screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="detaildialog.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Diàleg d'informació detallada</phrase> + <phrase>Diàleg d'informació detallada</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> -<para ->El diàleg d'informació detallada presenta les dades avançades disponibles quant a un objecte específic en el cel. Per accedir-hi cliqueu amb el botó <mousebutton ->dret</mousebutton -> a sobre de qualsevol objecte i seleccioneu l'ítem <guimenuitem ->Detalls...</guimenuitem -> des del menú emergent. </para> -<para ->La finestra restarà dividida en un cert nombre de pestanyes. A la pestanya <guilabel ->General</guilabel -> se us presenta un resum de les dades sobre l'objecte en qüestió. Aquesta inclou els noms i designacions del catàleg, tipus d'objecte i la <link linkend="ai-magnitude" ->magnitud</link -> (la brillantor). També mostra les seves coordenades equatorials i horitzontals, així com les seves hores de sortida, trànsit i de posta. </para> +<para>El diàleg d'informació detallada presenta les dades avançades disponibles quant a un objecte específic en el cel. Per accedir-hi cliqueu amb el botó <mousebutton>dret</mousebutton> a sobre de qualsevol objecte i seleccioneu l'ítem <guimenuitem>Detalls...</guimenuitem> des del menú emergent. </para> +<para>La finestra restarà dividida en un cert nombre de pestanyes. A la pestanya <guilabel>General</guilabel> se us presenta un resum de les dades sobre l'objecte en qüestió. Aquesta inclou els noms i designacions del catàleg, tipus d'objecte i la <link linkend="ai-magnitude">magnitud</link> (la brillantor). També mostra les seves coordenades equatorials i horitzontals, així com les seves hores de sortida, trànsit i de posta. </para> <para> -<indexterm -><primary ->Objectes en el cel</primary> -<secondary ->Enllaços d'Internet</secondary> -<tertiary ->Personalitzar</tertiary -></indexterm> -A la pestanya <guilabel ->Enllaços</guilabel -> podreu gestionar els enllaços d'internet associats amb aquest objecte. S'hi llisten els enllaços a imatges i informació associada amb el mateix. Aquests enllaços són els que apareixeran en el menú emergent amb un clic <mousebutton ->dret</mousebutton -> sobre l'objecte. Podeu afegir enllaços personalitzats a l'objecte amb el botó <guibutton ->Afegeix enllaç...</guibutton ->. Aquest us obrirà una finestra en la que podreu omplir la URL i el text per al nou enllaç (també podreu provar la URL en el fullejador des d'aquesta finestra). Tingueu present que la personalització de l'enllaç pot facilitar que aquest apunti a un fitxer en el vostre disc local, de manera que podreu emprar aquesta característica per a indexar les vostres imatges astronòmiques personals o observar els registres d'observació. </para> -<para ->Si es selecciona un enllaç personalitzat en la llista d'enllaços existents també podreu prémer els botons <guibutton ->Edita enllaç...</guibutton -> i <guibutton ->Elimina enllaç...</guibutton -> per a modificar o eliminar l'enllaç personalitzat. </para> -<para ->La pestanya <guilabel ->Avançat</guilabel -> us permetrà que consulteu bases de dades astronòmiques professionals en la internet per a informació referent a l'objecte actual. Per a usar aquestes bases de dades, simplement ressalteu-ne la desitjada en la llista i premeu el botó <guibutton ->Visualitza</guibutton -> per a veure'n els resultats en una finestra del fullejador. Aquesta consulta es farà usant el nom primari de l'objecte que heu clicat. Estan disponibles per a consulta les següents bases de dades: <itemizedlist> -<listitem -><para ->High Energy Astrophysical Archive (HEASARC) ("arxiu astrofísic d'alta energia"). Aquí podreu rebre dades sobre l'objecte actual des d'un nombre d'observatoris d'<quote ->alta energia</quote ->, els quals observen les porcions ultravioleta, raigs X i raigs Gamma de l'espectre electromagnètic.</para -></listitem> -<listitem -><para ->Multimission Archive at Space Telescope (MAST) ("arxiu de les múltiples missions al telescopi espacial"). El telescopi espacial de l'Institut de ciència proveeix accés a tota la col·lecció d'imatges i espectre que es rep amb el telescopi espacial Hubble, així com des d'altres diversos observatoris basats en la recerca espacial. </para -></listitem> -<listitem -><para ->NASA Astrophysical Data System (ADS) ("sistema de dades astrofísiques de la NASA"). Aquesta increïble base de dades bibliogràfica abasta tot el cos de la literatura publicada en diaris internacionals de revistes d'astronomia i astrofísica. La base de dades es divideix en quatre temes generals (astronomia i astrofísica, impressions d'astrofísica, instrumentació, i física i geofísica). Cadascun d'aquests té tres subnodes secundaris que que consulten la base de dades de diverses maneres. La <quote ->Keyword search</quote -> (paraula clau de recerca) retornarà els articles que han llistat el nom de l'objecte com a paraula clau. La <quote ->Title word search</quote -> (recerca de la paraula al títol) retornarà els articles que incloguin el nom de l'objecte al seu títol i la <quote ->Title & Keyword search</quote -> (recerca paraula clau i al títol) usarà ambdues opcions alhora. </para -></listitem> -<listitem -><para ->NASA/IPAC Extragalactic Database (NED) ("base de dades extragalàctica de la NASA/IPAC"). NED proveeix de dades encapsulades i enllaços a bibliografia sobre objectes extragalàctics. Tan sols haureu d'usar NED si el vostre objectiu és extragalàctic, p.ex., si es tracta d'una galàxia. </para -></listitem> -<listitem -><para ->Set of Identifications, Measurements, and Bibliography for Astronomical Data (SIMBAD) ("un conjunt d'identificacions, messures i bibliografia per a dades astronòmiques"). SIMBAD és similar a NED, a excepció que proveeix dades quant a tots els objectes coneguts, no només galàxies. </para -></listitem> -<listitem -><para ->SkyView proveeix imatges dels reconeixements sobre tot el cel que es fan realitzant en dotzenes de parts diferents de l'espectre, des de raigs gamma fins a la ràdio. La interfície &kstars; recuperarà una imatge des de qualsevol d'aquests reconeixements, centrat en l'objecte seleccionat. </para -></listitem> +<indexterm><primary>Objectes en el cel</primary> +<secondary>Enllaços d'Internet</secondary> +<tertiary>Personalitzar</tertiary></indexterm> +A la pestanya <guilabel>Enllaços</guilabel> podreu gestionar els enllaços d'internet associats amb aquest objecte. S'hi llisten els enllaços a imatges i informació associada amb el mateix. Aquests enllaços són els que apareixeran en el menú emergent amb un clic <mousebutton>dret</mousebutton> sobre l'objecte. Podeu afegir enllaços personalitzats a l'objecte amb el botó <guibutton>Afegeix enllaç...</guibutton>. Aquest us obrirà una finestra en la que podreu omplir la URL i el text per al nou enllaç (també podreu provar la URL en el fullejador des d'aquesta finestra). Tingueu present que la personalització de l'enllaç pot facilitar que aquest apunti a un fitxer en el vostre disc local, de manera que podreu emprar aquesta característica per a indexar les vostres imatges astronòmiques personals o observar els registres d'observació. </para> +<para>Si es selecciona un enllaç personalitzat en la llista d'enllaços existents també podreu prémer els botons <guibutton>Edita enllaç...</guibutton> i <guibutton>Elimina enllaç...</guibutton> per a modificar o eliminar l'enllaç personalitzat. </para> +<para>La pestanya <guilabel>Avançat</guilabel> us permetrà que consulteu bases de dades astronòmiques professionals en la internet per a informació referent a l'objecte actual. Per a usar aquestes bases de dades, simplement ressalteu-ne la desitjada en la llista i premeu el botó <guibutton>Visualitza</guibutton> per a veure'n els resultats en una finestra del fullejador. Aquesta consulta es farà usant el nom primari de l'objecte que heu clicat. Estan disponibles per a consulta les següents bases de dades: <itemizedlist> +<listitem><para>High Energy Astrophysical Archive (HEASARC) ("arxiu astrofísic d'alta energia"). Aquí podreu rebre dades sobre l'objecte actual des d'un nombre d'observatoris d'<quote>alta energia</quote>, els quals observen les porcions ultravioleta, raigs X i raigs Gamma de l'espectre electromagnètic.</para></listitem> +<listitem><para>Multimission Archive at Space Telescope (MAST) ("arxiu de les múltiples missions al telescopi espacial"). El telescopi espacial de l'Institut de ciència proveeix accés a tota la col·lecció d'imatges i espectre que es rep amb el telescopi espacial Hubble, així com des d'altres diversos observatoris basats en la recerca espacial. </para></listitem> +<listitem><para>NASA Astrophysical Data System (ADS) ("sistema de dades astrofísiques de la NASA"). Aquesta increïble base de dades bibliogràfica abasta tot el cos de la literatura publicada en diaris internacionals de revistes d'astronomia i astrofísica. La base de dades es divideix en quatre temes generals (astronomia i astrofísica, impressions d'astrofísica, instrumentació, i física i geofísica). Cadascun d'aquests té tres subnodes secundaris que que consulten la base de dades de diverses maneres. La <quote>Keyword search</quote> (paraula clau de recerca) retornarà els articles que han llistat el nom de l'objecte com a paraula clau. La <quote>Title word search</quote> (recerca de la paraula al títol) retornarà els articles que incloguin el nom de l'objecte al seu títol i la <quote>Title & Keyword search</quote> (recerca paraula clau i al títol) usarà ambdues opcions alhora. </para></listitem> +<listitem><para>NASA/IPAC Extragalactic Database (NED) ("base de dades extragalàctica de la NASA/IPAC"). NED proveeix de dades encapsulades i enllaços a bibliografia sobre objectes extragalàctics. Tan sols haureu d'usar NED si el vostre objectiu és extragalàctic, p.ex., si es tracta d'una galàxia. </para></listitem> +<listitem><para>Set of Identifications, Measurements, and Bibliography for Astronomical Data (SIMBAD) ("un conjunt d'identificacions, messures i bibliografia per a dades astronòmiques"). SIMBAD és similar a NED, a excepció que proveeix dades quant a tots els objectes coneguts, no només galàxies. </para></listitem> +<listitem><para>SkyView proveeix imatges dels reconeixements sobre tot el cel que es fan realitzant en dotzenes de parts diferents de l'espectre, des de raigs gamma fins a la ràdio. La interfície &kstars; recuperarà una imatge des de qualsevol d'aquests reconeixements, centrat en l'objecte seleccionat. </para></listitem> </itemizedlist> </para> -<para ->Finalment, a la pestanya <guilabel ->Bitàcola</guilabel -> podreu escriure algun text que romangui associat amb aquest objecte. Per exemple podreu usar això per adjuntar notes d'observació personals. </para> +<para>Finalment, a la pestanya <guilabel>Bitàcola</guilabel> podreu escriure algun text que romangui associat amb aquest objecte. Per exemple podreu usar això per adjuntar notes d'observació personals. </para> </sect1> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/dumpmode.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/dumpmode.docbook index dfe399b0ed1..9e4008c0d7f 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/dumpmode.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/dumpmode.docbook @@ -1,76 +1,12 @@ <chapter id="dumpmode"> -<title ->Mode línia de comandaments per a la generació d'imatges</title> -<indexterm -><primary ->Mode volcat de la imatge</primary -></indexterm> +<title>Mode línia de comandaments per a la generació d'imatges</title> +<indexterm><primary>Mode volcat de la imatge</primary></indexterm> -<para ->Podeu usar &kstars; per a generar una imatge del cel sense necessitat de carregar la porció <acronym ->IGU</acronym -> del programa. Per a usar aquesta característica, engegueu &kstars; des de l'indicatiu de comandaments emprant els arguments per a especificar el nom de fitxer per a la imatge, així com les dimensions que voleu per a la mateixa: <cmdsynopsis -><command ->kstars</command -> <arg choice="plain" ->--dump</arg -> <arg ->--filename <replaceable ->kstars.png</replaceable -></arg -> <arg ->--height <replaceable ->640</replaceable -></arg -> <arg ->--width <replaceable ->480</replaceable -></arg -> <arg ->--script <replaceable ->el_meu_script.kstars</replaceable -></arg -> </cmdsynopsis> +<para>Podeu usar &kstars; per a generar una imatge del cel sense necessitat de carregar la porció <acronym>IGU</acronym> del programa. Per a usar aquesta característica, engegueu &kstars; des de l'indicatiu de comandaments emprant els arguments per a especificar el nom de fitxer per a la imatge, així com les dimensions que voleu per a la mateixa: <cmdsynopsis><command>kstars</command> <arg choice="plain">--dump</arg> <arg>--filename <replaceable>kstars.png</replaceable></arg> <arg>--height <replaceable>640</replaceable></arg> <arg>--width <replaceable>480</replaceable></arg> <arg>--script <replaceable>el_meu_script.kstars</replaceable></arg> </cmdsynopsis> </para> -<para ->Si no s'especifica un nom de fitxer, aquest generarà un fitxer anomenat <filename ->kstars.png</filename ->. Intentarà generar una imatge que cassi amb la extensió del vostre nom de fitxer. Es reconeixen les següents extensions: <quote ->png</quote ->, <quote ->jpg</quote ->, <quote ->jpeg</quote ->, <quote ->gif</quote ->, <quote ->pnm</quote -> i <quote ->bmp</quote ->. Si la extensió del nom de fitxer no es reconeix, es deixarà el tipus d'imatge al format per omissió <acronym ->PNG</acronym ->. </para> -<para ->Tanmateix, si no s'especifiquen l'amplada i alçada de la imatge, es deixarà 640 i 480, respectivament. </para> -<para ->Per omissió, &kstars; llegirà en els valors d'opcions desats al vostre fitxer <filename ->$TDEHOME/share/config/kstarsrc</filename -> per a determinar a on centrar la imatge i com renderitzar-la. Això significa que necessitareu engegar &kstars; en mode IGU normal i eixir del programa quan s'estableixin les opcions desitjades per a prendre les imatges. Això no és molt flexible, així que també proporcionem la capacitat d'executar un script <acronym ->DCOP</acronym -> del &kstars; per a establir l'escena abans de generar la imatge. El nom de fitxer que especifiqueu haurà de ser un script <filename ->DCOP</filename -> del &kstars; vàlid, tal com un de creat amb l'<link linkend="tool-scriptbuilder" ->eina de constructor d'scripts</link ->. L'script es pot usar per a establir cap a on apunta la imatge, establir la localització geogràfica, establir la hora i la data, canviar el nivell d'apropament i ajustar d'altres opcions de la vista. Algunes de les funcions <acronym ->DCOP</acronym -> no tenen cap sentit en el mode sense IGU (tals com <function ->waitForKey()</function ->); si es troben aquestes funcions mentre analitzeu l'script, simplement seran omeses. </para> -<para ->Com a alternativa a tenir que executar un script <acronym ->DCOP</acronym -> de ;&kstars;, en una propera versió del &kstars; us proporcionem un argument per a especificar un fitxer de configuració alternatiu a <filename ->kstarsrc</filename ->. </para> +<para>Si no s'especifica un nom de fitxer, aquest generarà un fitxer anomenat <filename>kstars.png</filename>. Intentarà generar una imatge que cassi amb la extensió del vostre nom de fitxer. Es reconeixen les següents extensions: <quote>png</quote>, <quote>jpg</quote>, <quote>jpeg</quote>, <quote>gif</quote>, <quote>pnm</quote> i <quote>bmp</quote>. Si la extensió del nom de fitxer no es reconeix, es deixarà el tipus d'imatge al format per omissió <acronym>PNG</acronym>. </para> +<para>Tanmateix, si no s'especifiquen l'amplada i alçada de la imatge, es deixarà 640 i 480, respectivament. </para> +<para>Per omissió, &kstars; llegirà en els valors d'opcions desats al vostre fitxer <filename>$TDEHOME/share/config/kstarsrc</filename> per a determinar a on centrar la imatge i com renderitzar-la. Això significa que necessitareu engegar &kstars; en mode IGU normal i eixir del programa quan s'estableixin les opcions desitjades per a prendre les imatges. Això no és molt flexible, així que també proporcionem la capacitat d'executar un script <acronym>DCOP</acronym> del &kstars; per a establir l'escena abans de generar la imatge. El nom de fitxer que especifiqueu haurà de ser un script <filename>DCOP</filename> del &kstars; vàlid, tal com un de creat amb l'<link linkend="tool-scriptbuilder">eina de constructor d'scripts</link>. L'script es pot usar per a establir cap a on apunta la imatge, establir la localització geogràfica, establir la hora i la data, canviar el nivell d'apropament i ajustar d'altres opcions de la vista. Algunes de les funcions <acronym>DCOP</acronym> no tenen cap sentit en el mode sense IGU (tals com <function>waitForKey()</function>); si es troben aquestes funcions mentre analitzeu l'script, simplement seran omeses. </para> +<para>Com a alternativa a tenir que executar un script <acronym>DCOP</acronym> de ;&kstars;, en una propera versió del &kstars; us proporcionem un argument per a especificar un fitxer de configuració alternatiu a <filename>kstarsrc</filename>. </para> </chapter> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/ecliptic.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/ecliptic.docbook index 2cfc04cd8be..1822bdb1c8c 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/ecliptic.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/ecliptic.docbook @@ -1,52 +1,14 @@ <sect1 id="ai-ecliptic"> <sect1info> -<author -><firstname ->John</firstname -> <surname ->Cirillo</surname -> </author> +<author><firstname>John</firstname> <surname>Cirillo</surname> </author> </sect1info> -<title ->L'eclíptica</title> -<indexterm -><primary ->Eclíptica</primary> -<seealso ->Coordenades eclíptiques</seealso> +<title>L'eclíptica</title> +<indexterm><primary>Eclíptica</primary> +<seealso>Coordenades eclíptiques</seealso> </indexterm> -<para ->L'eclíptica és un <link linkend="ai-greatcircle" ->cercle major</link -> imaginari en l'<link linkend="ai-csphere" ->esfera celest</link -> al llarg del qual el Sol aparenta desplaçar-se durant el transcurs d'un any. Per descomptat, en realitat és l'òrbita de la Terra al voltant del Sol la que provoca l'aparent canvi de direcció del Sol. L'eclíptica està inclinada en respecte a l'<link linkend="ai-cequator" ->equador celest</link -> 23,5 graus. Els dos punts a on l'eclíptica es creua amb l'Equador celest són coneguts com a <link linkend="ai-equinox" ->equinoccis</link ->. </para -><para ->Atès que el nostre sistema solar és relativament pla, les òrbites dels planetes també estan properes al pla de l'eclíptica. A més, les constel·lacions del zodíac estan localitzades al llarg de l'eclíptica. Això la converteix en una línia de referència molt útil per a qualsevol qui intenti localitzar els planetes o les constel·lacions del zodíac, atès que totes elles <quote ->segueixen al Sol</quote ->, literalment. </para -><para ->L'<firstterm ->altitud</firstterm -> de l'eclíptica sobre l'horitzó canvia durant el transcurs de l'any, a causa de la inclinació de 23,5 graus respecte a l'eix de rotació de la Terra. Això és el que proboca les estacions. Quan l'eclíptica (i tanmateix el Sol) estiga molt per sobre de l'horitzó, els dies seran més llargs i estareu a l'estiu. Quan l'eclíptica estiga més baixa, estareu a l'hivern. </para> +<para>L'eclíptica és un <link linkend="ai-greatcircle">cercle major</link> imaginari en l'<link linkend="ai-csphere">esfera celest</link> al llarg del qual el Sol aparenta desplaçar-se durant el transcurs d'un any. Per descomptat, en realitat és l'òrbita de la Terra al voltant del Sol la que provoca l'aparent canvi de direcció del Sol. L'eclíptica està inclinada en respecte a l'<link linkend="ai-cequator">equador celest</link> 23,5 graus. Els dos punts a on l'eclíptica es creua amb l'Equador celest són coneguts com a <link linkend="ai-equinox">equinoccis</link>. </para><para>Atès que el nostre sistema solar és relativament pla, les òrbites dels planetes també estan properes al pla de l'eclíptica. A més, les constel·lacions del zodíac estan localitzades al llarg de l'eclíptica. Això la converteix en una línia de referència molt útil per a qualsevol qui intenti localitzar els planetes o les constel·lacions del zodíac, atès que totes elles <quote>segueixen al Sol</quote>, literalment. </para><para>L'<firstterm>altitud</firstterm> de l'eclíptica sobre l'horitzó canvia durant el transcurs de l'any, a causa de la inclinació de 23,5 graus respecte a l'eix de rotació de la Terra. Això és el que proboca les estacions. Quan l'eclíptica (i tanmateix el Sol) estiga molt per sobre de l'horitzó, els dies seran més llargs i estareu a l'estiu. Quan l'eclíptica estiga més baixa, estareu a l'hivern. </para> <tip> -<para ->Exercicis:</para> -<para ->Obrir la finestra <guilabel ->Opcions de la vista</guilabel -> establiu-hi les "Coordenades horitzontals", amb l'opció de mostrar la "Terra opac". Obrir la finestra <guilabel ->Estableix temps</guilabel -> (<keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->S</keycap -></keycombo ->) i canvieu la data a algun moment a mitjans de l'estiu i l'hora a les dotze del migdia. Tornar a la finestra principal, apunteu cap a l'horitzó sud (premeu <keycap ->S</keycap ->). Observeu l'alçada del Sol sobre l'horitzó al migdia durant l'estiu. Ara, canvieu la data a algun moment a mitjans de l'hivern (però mantingueu l'hora a les dotze del migdia). El sol ara restarà molt més baix en el cel. </para> +<para>Exercicis:</para> +<para>Obrir la finestra <guilabel>Opcions de la vista</guilabel> establiu-hi les "Coordenades horitzontals", amb l'opció de mostrar la "Terra opac". Obrir la finestra <guilabel>Estableix temps</guilabel> (<keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>S</keycap></keycombo>) i canvieu la data a algun moment a mitjans de l'estiu i l'hora a les dotze del migdia. Tornar a la finestra principal, apunteu cap a l'horitzó sud (premeu <keycap>S</keycap>). Observeu l'alçada del Sol sobre l'horitzó al migdia durant l'estiu. Ara, canvieu la data a algun moment a mitjans de l'hivern (però mantingueu l'hora a les dotze del migdia). El sol ara restarà molt més baix en el cel. </para> </tip> </sect1> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/ellipticalgalaxies.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/ellipticalgalaxies.docbook index 30113377e82..ae36ccf5f3e 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/ellipticalgalaxies.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/ellipticalgalaxies.docbook @@ -1,96 +1,49 @@ <sect1 id="ai-ellipgal"> <sect1info> -<author -><firstname ->Jasem</firstname -> <surname ->Mutlaq</surname -> <affiliation -><address> -</address -></affiliation> +<author><firstname>Jasem</firstname> <surname>Mutlaq</surname> <affiliation><address> +</address></affiliation> </author> </sect1info> -<title ->Galàxies el·líptiques</title> -<indexterm -><primary ->Galàxies el·líptiques</primary> +<title>Galàxies el·líptiques</title> +<indexterm><primary>Galàxies el·líptiques</primary> </indexterm> -<para ->Les galàxies el·líptiques són concentracions esferoïdals de bilions d'estrelles que semblen cúmuls globulars, tot i que que a gran escala. Tenen molt poca estructura interna; la densitat de les estrelles va declinant suaumente des de la concentració del centre fins a la difusió de les vores, i poden tenir una gran varietat d'el·líptiques (o relacions de proporció). Típicament contenen molt poc gas i pols interestel·lar i manquen de poblacions d'estrelles joves (encara existeixen excepcions a aquestes regles). Edwin Hubble es va referir a les galàxies el·líptiques com a galàxies <quote ->de tipus primerenc</quote ->, perque pensà que evolucionarien per a convertir-se en galàxies espirals (a les que anomenava <quote ->de tipus tardívol</quote ->). Els astrònoms en realitat pensen que el cas és a l'inrevés (&ead;, que les galàxies espirals poden convertir-se en galàxies el·líptiques), però els nivells de tipus primerenc i tardívol emprats per Hubble encara s'usen. </para> +<para>Les galàxies el·líptiques són concentracions esferoïdals de bilions d'estrelles que semblen cúmuls globulars, tot i que que a gran escala. Tenen molt poca estructura interna; la densitat de les estrelles va declinant suaumente des de la concentració del centre fins a la difusió de les vores, i poden tenir una gran varietat d'el·líptiques (o relacions de proporció). Típicament contenen molt poc gas i pols interestel·lar i manquen de poblacions d'estrelles joves (encara existeixen excepcions a aquestes regles). Edwin Hubble es va referir a les galàxies el·líptiques com a galàxies <quote>de tipus primerenc</quote>, perque pensà que evolucionarien per a convertir-se en galàxies espirals (a les que anomenava <quote>de tipus tardívol</quote>). Els astrònoms en realitat pensen que el cas és a l'inrevés (&ead;, que les galàxies espirals poden convertir-se en galàxies el·líptiques), però els nivells de tipus primerenc i tardívol emprats per Hubble encara s'usen. </para> -<para ->Fins i tot alguna vegada es pensà que era un tipus de galàxia simple, les el·líptiques ara se sap que són objectes força complexos. Part de la seva complexitat es deu a la seva apassionant història: Es pensa que les galàxies el·líptiques són el producte final de la unió de dues galàxies espirals. Podeu veure una película MPEG d'una simulació per ordinador d'aquest tipus d'unió en <ulink url="http://oposite.stsci.edu/pubinfo/pr/2002/11/vid/v0211d3.mpg" ->aquesta pàgina web de la NASA HST</ulink -> (atenció: el fitxer ocupa 3,4 MB). </para> +<para>Fins i tot alguna vegada es pensà que era un tipus de galàxia simple, les el·líptiques ara se sap que són objectes força complexos. Part de la seva complexitat es deu a la seva apassionant història: Es pensa que les galàxies el·líptiques són el producte final de la unió de dues galàxies espirals. Podeu veure una película MPEG d'una simulació per ordinador d'aquest tipus d'unió en <ulink url="http://oposite.stsci.edu/pubinfo/pr/2002/11/vid/v0211d3.mpg">aquesta pàgina web de la NASA HST</ulink> (atenció: el fitxer ocupa 3,4 MB). </para> -<para ->Les galàxies el·líptiques tenen una gran varietat de mides i de lluminositats, des de les el·líptiques gegants, de cents d'anys llum d'amplada i gairebé un bilió de vegades més brillants que el Sol, fins a el·líptiques nanes, de tan sols un mica més brillants que un cúmul globular mitjà. Es divideixen en diverses classes morfològiques: </para> +<para>Les galàxies el·líptiques tenen una gran varietat de mides i de lluminositats, des de les el·líptiques gegants, de cents d'anys llum d'amplada i gairebé un bilió de vegades més brillants que el Sol, fins a el·líptiques nanes, de tan sols un mica més brillants que un cúmul globular mitjà. Es divideixen en diverses classes morfològiques: </para> <variablelist> <varlistentry> -<term ->Galàxies cD:</term> -<listitem -><para ->Objectes immensos i brillants que poden mesurar prop de 1 Megaparsec (3 milions d'anys llum) d'amplada. Aquests titans tan sols es troben a prop del centre de grans cúmuls de galàxies i gairebé amb total seguretat són el resultat de la unió de diverses galàxies.</para -></listitem> +<term>Galàxies cD:</term> +<listitem><para>Objectes immensos i brillants que poden mesurar prop de 1 Megaparsec (3 milions d'anys llum) d'amplada. Aquests titans tan sols es troben a prop del centre de grans cúmuls de galàxies i gairebé amb total seguretat són el resultat de la unió de diverses galàxies.</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term ->Galàxies el·líptiques normals</term> -<listitem -><para ->Objectes condensats amb una lluminositat en superfície en el centre relativament alta. Inclou a les el·líptiques gegants (Eg), les el·líptiques de lluminositat intermèdia (E) i les el·líptiques compactes.</para -></listitem> +<term>Galàxies el·líptiques normals</term> +<listitem><para>Objectes condensats amb una lluminositat en superfície en el centre relativament alta. Inclou a les el·líptiques gegants (Eg), les el·líptiques de lluminositat intermèdia (E) i les el·líptiques compactes.</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term ->Galàxies el·líptiques nanes (dE)</term> -<listitem -><para ->Aquesta classe de galàxies és fonamentalment diferent de les el·líptiques normals. El seu diàmetre està en l'ordre de 1 a 10 kiloparsecs, amb una lluminositat en superfície molt menor que el de les el·líptiques normals, donant-li una aparença molt més difusa. Mostren la mateixa característica de declinació gradual de la densitat d'estrelles des d'una relativament alta en el nucli a una perifèria més difosa.</para -></listitem> +<term>Galàxies el·líptiques nanes (dE)</term> +<listitem><para>Aquesta classe de galàxies és fonamentalment diferent de les el·líptiques normals. El seu diàmetre està en l'ordre de 1 a 10 kiloparsecs, amb una lluminositat en superfície molt menor que el de les el·líptiques normals, donant-li una aparença molt més difusa. Mostren la mateixa característica de declinació gradual de la densitat d'estrelles des d'una relativament alta en el nucli a una perifèria més difosa.</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term ->Galàxies esferoïdals nanes (dSph)</term> -<listitem -><para ->De lluminositat extremadament baixa, també de lluminositat en superfície baixa i tan sols s'han observat algunes a les rodalies de la Via Làctia, i possiblement en algun altre grup de galàxies molt proper, com el grup Leo. Les seves magnituts absolutes tan sols van de -8 a -15 mag. La galàxia esferoïdal nana Draco té una magnitud absoluta de -8,6, convertint-se en més feble que la mitjana dels cúmuls globulars en la Via Làctia! </para -></listitem> +<term>Galàxies esferoïdals nanes (dSph)</term> +<listitem><para>De lluminositat extremadament baixa, també de lluminositat en superfície baixa i tan sols s'han observat algunes a les rodalies de la Via Làctia, i possiblement en algun altre grup de galàxies molt proper, com el grup Leo. Les seves magnituts absolutes tan sols van de -8 a -15 mag. La galàxia esferoïdal nana Draco té una magnitud absoluta de -8,6, convertint-se en més feble que la mitjana dels cúmuls globulars en la Via Làctia! </para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term ->Galàxies nanes compactes balbes (BCD)</term> +<term>Galàxies nanes compactes balbes (BCD)</term> <listitem> -<para ->Petites galàxies que són inusualment blabes. Tenen colors fotomètrics de B-V = 0,0 a 0,30 magnituts, el qual és típic de les estrelles relativament joves del <firstterm ->tipus espectral</firstterm -> A. Això suggereix que actualment les BCD estan formant estrelles. Aquests sistemes també tenen una abundant quantitat de gas interestel·lar (a diferència d'altres galàxies el·líptiques). </para -></listitem> +<para>Petites galàxies que són inusualment blabes. Tenen colors fotomètrics de B-V = 0,0 a 0,30 magnituts, el qual és típic de les estrelles relativament joves del <firstterm>tipus espectral</firstterm> A. Això suggereix que actualment les BCD estan formant estrelles. Aquests sistemes també tenen una abundant quantitat de gas interestel·lar (a diferència d'altres galàxies el·líptiques). </para></listitem> </varlistentry> </variablelist> <tip> -<para ->Podeu veure exemples de galàxies el·líptiques en &kstars;, usant la finestra "Cerca l'objecte" (<keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->F</keycap -></keycombo ->). Cerqueu NGC 4881, la qual és la galàxia cD gegant del cúmul de galàxies Coma. M 86 és una galàxia el·líptica normal del cúmul de galàxies Virgo. M 32 és una el·líptica nana que és un satèl·lit de la nostra veïna, la galàxia Andròmeda (M 31). M 110 és una altra veïna de M 31 que està al marge de les galàxies esferoïdals nanes (<quote ->al marge</quote -> ja que és més brillant que la majoria de nanes esferoïdals). </para> +<para>Podeu veure exemples de galàxies el·líptiques en &kstars;, usant la finestra "Cerca l'objecte" (<keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>F</keycap></keycombo>). Cerqueu NGC 4881, la qual és la galàxia cD gegant del cúmul de galàxies Coma. M 86 és una galàxia el·líptica normal del cúmul de galàxies Virgo. M 32 és una el·líptica nana que és un satèl·lit de la nostra veïna, la galàxia Andròmeda (M 31). M 110 és una altra veïna de M 31 que està al marge de les galàxies esferoïdals nanes (<quote>al marge</quote> ja que és més brillant que la majoria de nanes esferoïdals). </para> </tip> </sect1> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/equinox.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/equinox.docbook index f2088bca637..18d64611624 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/equinox.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/equinox.docbook @@ -1,44 +1,9 @@ <sect1 id="ai-equinox"> <sect1info> -<author -><firstname ->Jason</firstname -> <surname ->Harris</surname -> </author> +<author><firstname>Jason</firstname> <surname>Harris</surname> </author> </sect1info> -<title ->Els equinoccis</title> -<indexterm -><primary ->Equinoccis</primary> -<seealso ->Equador celest</seealso -> <seealso ->Eclíptica</seealso -> </indexterm> -<para ->La majoria de la gent coneix els equinoccis de primavera i tardor com a dates en el calendari, signifiquen el principi de la primavera i de la tardor a l'hemisferi nord, respectivament. Sabíeu que els equinoccis també són posicions en el cel? </para -><para ->L'<link linkend="ai-cequator" ->equador celest</link -> i l'<link linkend="ai-ecliptic" ->eclíptica</link -> són dos <link linkend="ai-greatcircle" ->cercles majors</link -> sobre l'<link linkend="ai-csphere" ->esfera celest</link ->, establerts a un angle de 23,5 graus. Els dos punts a on interseccionen s'anomenen els <firstterm ->equinoccis</firstterm ->. L'<firstterm ->equinocci de primavera</firstterm -> té les coordenades AR=0,0 hores, Dec=0,0 graus. L'<firstterm ->equinocci de tardor</firstterm -> té les coordenades AR=12,0 hores, Dec=0,0 graus. </para -><para ->Els equinoccis són importants per a marcar les estacions. Atès que estan a l'<link linkend="ai-ecliptic" ->eclíptica</link ->, el Sol passa a través de cadascun d'ells una vegada a l'any. Quan el Sol passa a través de l'equinocci d'estiu (normalment el 21 de març), aquest a travessa l'<link linkend="ai-cequator" ->equador celest</link -> de sud a nord, indican el final de l'hivern a l'hemisferi nord. De manera similar, quan el Sol passa per l'equinocci de tardor (normalment el 21 de setembre), aquest a travessa l'equador celest de nord a sud, significant el final de l'hivern a l'hemisferi sud. </para> +<title>Els equinoccis</title> +<indexterm><primary>Equinoccis</primary> +<seealso>Equador celest</seealso> <seealso>Eclíptica</seealso> </indexterm> +<para>La majoria de la gent coneix els equinoccis de primavera i tardor com a dates en el calendari, signifiquen el principi de la primavera i de la tardor a l'hemisferi nord, respectivament. Sabíeu que els equinoccis també són posicions en el cel? </para><para>L'<link linkend="ai-cequator">equador celest</link> i l'<link linkend="ai-ecliptic">eclíptica</link> són dos <link linkend="ai-greatcircle">cercles majors</link> sobre l'<link linkend="ai-csphere">esfera celest</link>, establerts a un angle de 23,5 graus. Els dos punts a on interseccionen s'anomenen els <firstterm>equinoccis</firstterm>. L'<firstterm>equinocci de primavera</firstterm> té les coordenades AR=0,0 hores, Dec=0,0 graus. L'<firstterm>equinocci de tardor</firstterm> té les coordenades AR=12,0 hores, Dec=0,0 graus. </para><para>Els equinoccis són importants per a marcar les estacions. Atès que estan a l'<link linkend="ai-ecliptic">eclíptica</link>, el Sol passa a través de cadascun d'ells una vegada a l'any. Quan el Sol passa a través de l'equinocci d'estiu (normalment el 21 de març), aquest a travessa l'<link linkend="ai-cequator">equador celest</link> de sud a nord, indican el final de l'hivern a l'hemisferi nord. De manera similar, quan el Sol passa per l'equinocci de tardor (normalment el 21 de setembre), aquest a travessa l'equador celest de nord a sud, significant el final de l'hivern a l'hemisferi sud. </para> </sect1> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/faq.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/faq.docbook index 67dd43da200..985e919bc14 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/faq.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/faq.docbook @@ -1,55 +1,28 @@ <chapter id="faq"> -<title ->Preguntes i respostes</title> +<title>Preguntes i respostes</title> &reporting.bugs; &updating.documentation; <qandaset id="faqlist"> <qandaentry> <question> -<para ->Què és la icona de &kstars;?</para> +<para>Què és la icona de &kstars;?</para> </question> <answer> -<para ->La <guiicon ->icona de &kstars;</guiicon -> és un sextant, un telescopi de mà que usaben els navegants per a la navegació en vaixells quan les estrelles eren importants per a la navegació. Reconeguen acuradament la posició de les estrelles, el navegant podia obtenir una estimació aproximada de la <link linkend="ai-geocoords" ->longitud i latitud</link -> del vaixell. </para> +<para>La <guiicon>icona de &kstars;</guiicon> és un sextant, un telescopi de mà que usaben els navegants per a la navegació en vaixells quan les estrelles eren importants per a la navegació. Reconeguen acuradament la posició de les estrelles, el navegant podia obtenir una estimació aproximada de la <link linkend="ai-geocoords">longitud i latitud</link> del vaixell. </para> </answer> </qandaentry> <qandaentry> <question> -<para ->Què signifiquen els diferents símbols per als objectes del cel profund?</para> +<para>Què signifiquen els diferents símbols per als objectes del cel profund?</para> </question> <answer> -<para ->El símbol indica el tipus d'objecte: <itemizedlist> -<listitem -><para ->cercle puntejat: Cúmul obert</para -></listitem> -<listitem -><para ->cercle creuat: Cúmul globular</para -></listitem> -<listitem -><para ->quadrat: Nebulosa gaseosa</para -></listitem> -<listitem -><para ->diamant: Restes d'una supernova</para -></listitem> -<listitem -><para ->cercle amb línies externes: Nebulosa planetaria</para -></listitem> -<listitem -><para ->el·lipse: Galàxia</para -></listitem> +<para>El símbol indica el tipus d'objecte: <itemizedlist> +<listitem><para>cercle puntejat: Cúmul obert</para></listitem> +<listitem><para>cercle creuat: Cúmul globular</para></listitem> +<listitem><para>quadrat: Nebulosa gaseosa</para></listitem> +<listitem><para>diamant: Restes d'una supernova</para></listitem> +<listitem><para>cercle amb línies externes: Nebulosa planetaria</para></listitem> +<listitem><para>el·lipse: Galàxia</para></listitem> </itemizedlist> </para> </answer> @@ -57,90 +30,57 @@ <qandaentry> <question> -<para ->Què signifiquen els diferents colors dels objectes del cel profund?</para> +<para>Què signifiquen els diferents colors dels objectes del cel profund?</para> </question> <answer> -<para ->Generalment, els diferents colors indiquen a quin catàleg pertany l'objecte (Messier, NGC o IC). Així i tot, alguns objectes tenen un color diferent, el qual ens indica que hi ha imatges extra disponibles en el <link linkend="popup-menu" ->menú emergent</link -> (el color per omissió per als <quote ->extres</quote -> és el roig). </para> +<para>Generalment, els diferents colors indiquen a quin catàleg pertany l'objecte (Messier, NGC o IC). Així i tot, alguns objectes tenen un color diferent, el qual ens indica que hi ha imatges extra disponibles en el <link linkend="popup-menu">menú emergent</link> (el color per omissió per als <quote>extres</quote> és el roig). </para> </answer> </qandaentry> <qandaentry> <question> -<para ->Per què hi ha moltes més ciutats dels EUA que dels altres països? És això una conspiració? </para> +<para>Per què hi ha moltes més ciutats dels EUA que dels altres països? És això una conspiració? </para> </question> <answer> -<para ->Podria ser una conspiració, però &kstars; no hi està involucrat! No hem aconseguit trobar bases de dades de longituds i latituds que cobreixin tot el globus de forma equitativa. Estem treballant en afegir-hi més ciutats de fora dels EUA a la base de dades. Ja hem rebut llistes de ciutats d'usuaris de Noruega, Itàlia i Corea. Si podeu contribuir en aquest esforç, si us plau, feu-nos-ho saber. </para> +<para>Podria ser una conspiració, però &kstars; no hi està involucrat! No hem aconseguit trobar bases de dades de longituds i latituds que cobreixin tot el globus de forma equitativa. Estem treballant en afegir-hi més ciutats de fora dels EUA a la base de dades. Ja hem rebut llistes de ciutats d'usuaris de Noruega, Itàlia i Corea. Si podeu contribuir en aquest esforç, si us plau, feu-nos-ho saber. </para> </answer> </qandaentry> <qandaentry> <question> -<para ->Per què no es pot mostrar el terra en usar coordenades equatorials?</para> +<para>Per què no es pot mostrar el terra en usar coordenades equatorials?</para> </question> <answer> -<para ->La resposta curta, es tracta d'una limitació temporal. Hi ha un problema amb la construcció del polígon de farciment que representa el terra en el mode equatorial. Malgrat tot, no té gaire sentit dibuixar el terra en coordenades equatorials, motiu pel que aquest problema té una prioritat baixa. </para> +<para>La resposta curta, es tracta d'una limitació temporal. Hi ha un problema amb la construcció del polígon de farciment que representa el terra en el mode equatorial. Malgrat tot, no té gaire sentit dibuixar el terra en coordenades equatorials, motiu pel que aquest problema té una prioritat baixa. </para> </answer> </qandaentry> <qandaentry> <question> -<para ->Per què les estrelles febles i els objectes del cel profund que no són Messier desapareixen quan desplaço la vista? </para> +<para>Per què les estrelles febles i els objectes del cel profund que no són Messier desapareixen quan desplaço la vista? </para> </question> <answer> -<para ->Quan actualitzeu la posició central de la vista, &kstars; ha de recalcular les coordenades dels píxels de tots els objectes de la base de dades, el qual implica forts càlculs de trigonometria. Quan desplaceu la vista (ja sigui amb les tecles de cursor o arrossegant-la amb el ratolí), la vista es torna lenta i poc precisa, per culpa de que l'ordinador no pot realitzar totes les operacions que se li demanen. En excloure molts dels objectes, l'ordinador redueix aquesta càrrega i el desplaçament és molt més ràpid i suau. Seguint aquest plantejament podeu desactivar aquesta opció a la finestra "Opcions de la vista" o fins i tot personalitzar els objectes que s'ocultaran. </para> +<para>Quan actualitzeu la posició central de la vista, &kstars; ha de recalcular les coordenades dels píxels de tots els objectes de la base de dades, el qual implica forts càlculs de trigonometria. Quan desplaceu la vista (ja sigui amb les tecles de cursor o arrossegant-la amb el ratolí), la vista es torna lenta i poc precisa, per culpa de que l'ordinador no pot realitzar totes les operacions que se li demanen. En excloure molts dels objectes, l'ordinador redueix aquesta càrrega i el desplaçament és molt més ràpid i suau. Seguint aquest plantejament podeu desactivar aquesta opció a la finestra "Opcions de la vista" o fins i tot personalitzar els objectes que s'ocultaran. </para> </answer> </qandaentry> <qandaentry> <question> -<para ->No entenc alguns dels termes emprats a &kstars;. A on puc aprendre més a sobre de l'astronomia que ofereix el programa?</para> +<para>No entenc alguns dels termes emprats a &kstars;. A on puc aprendre més a sobre de l'astronomia que ofereix el programa?</para> </question> <answer> -<para ->El Manual de &kstars; inclou el <link linkend="astroinfo" ->Projecte AstroInfo</link ->, una sèrie d'articles curts i relacionats sobre temes d'astronomia que es poden explorar i il·lustrar amb &kstars;. AstroInfo és un esforç de la comunitat, com GNUpedia o Everything2. Si desitgeu col·laborar amb AstroInfo, uniu-vos a la nostra llista de correu: <email ->kstars-info@lists.sourceforge.net</email ->. </para> +<para>El Manual de &kstars; inclou el <link linkend="astroinfo">Projecte AstroInfo</link>, una sèrie d'articles curts i relacionats sobre temes d'astronomia que es poden explorar i il·lustrar amb &kstars;. AstroInfo és un esforç de la comunitat, com GNUpedia o Everything2. Si desitgeu col·laborar amb AstroInfo, uniu-vos a la nostra llista de correu: <email>kstars-info@lists.sourceforge.net</email>. </para> </answer> </qandaentry> <qandaentry> <question> -<para ->Quina precisió té &kstars;?</para> +<para>Quina precisió té &kstars;?</para> </question> <answer> -<para ->&kstars; és força precís, però (encara) no ho és tot el que podria. El problema dels càlculs de gran precisió és que s'ha de tractar amb molts factors complicats. Si no sou un astrònom professional, és probable que mai tingueu problemes amb aquesta precisió. Hi ha dos casos en els que això pot ser més notable: Els eclipses i les hores de sortida i posta. Tal i com es discuteix més endavant, la posició de la Lluna és extremadament difícil de predir amb una alta precisió, així que en aquest moment no es pot usar &kstars; per a predir els eclipses. </para> -<para ->Aquesta és una llista d'alguns dels factors més complicats que limiten la precisió del programa: <itemizedlist -> <listitem> -<para ->Les posicions dels planetes només són precises en dates que no difereixin en més de 4.000 anys de l'època actual. Les posicions dels planetes es calculen emprant una anàlisis de tipus Fourier de les seves òrbites, en funció del que s'ha observat en els segles passats. A l'escola vàrem aprendre que els planetes segueixen òrbites el·líptiques simples al voltant del Sol, però això no és del tot cert. Ho seria si tan sols tinguéssim un sol planeta en el sistema solar, i si el Sol i el planeta foren objectes puntuals. A la realitat, els planetes estan constantment tibant els uns dels altres, perturbant lleugerament les seves òrbites, a demés els efectes de la marea indueixen a balandreigs precesionals. De fet, anàlisis recents suggereixen que les òrbites dels planetes fins i tot podrien no ser estables a llarg plaç (&pex; milions o bilions d'anys). Com a regla general, es pot esperar que la posició d'un planeta tinga una desviació d'uns pocs segons d'arc entre les dates -2.000 i 6.000. </para -><para ->Plutó és l'excepció a això; la seva posició és potser deu vegades menys precisa que la dels altres planetes. Encara així, en dates properes a l'època actual, es pot assumir que la seva precisió està al voltant d'un segon d'arc. </para -><para ->La posició de la Lluna és probablement la més dificultosa de predir a alta precisió. Això es deu a que el seu moviment està força pertorbat per la Terra. També, atès que està molt propera, fins i tot els efectes més mínims que serien indetectables en cossos més distants són perfectament notables en la Lluna. </para -><para ->Els objectes amb una pitjor precisió en el programa són els cometes i els asteroides. Emprem un model orbital molt simplista que no inclou la pertorbació per part de tercers. De manera que, tan sols és pot confiar en dates properes a l'època present. Fins i tot per a l'època present es pot esperar una desviació en els cossos petits de l'ordre de 10 segons d'arc o més. </para -><para ->La discursió de les dates molt llunyanes és de moment un xic estúpida, atès que la classe QDate que emprem per a emmagatzemar les dates, no permet treballar sobre dates anteriors a octubre de 1.752 (quan s'adoptà l'actual calendari gregorià com a estàndard; consulteu l'article sobre els <link linkend="ai-leapyear" ->anys bixests</link ->). Tanmateix, es poden introduir dates futures fins aproximadament al voltant del 8.000 d.C. Ens agradaria implementar la nostra propia classe de data per a permetre el treball amb dates més llunyanes en el passat. </para> +<para>&kstars; és força precís, però (encara) no ho és tot el que podria. El problema dels càlculs de gran precisió és que s'ha de tractar amb molts factors complicats. Si no sou un astrònom professional, és probable que mai tingueu problemes amb aquesta precisió. Hi ha dos casos en els que això pot ser més notable: Els eclipses i les hores de sortida i posta. Tal i com es discuteix més endavant, la posició de la Lluna és extremadament difícil de predir amb una alta precisió, així que en aquest moment no es pot usar &kstars; per a predir els eclipses. </para> +<para>Aquesta és una llista d'alguns dels factors més complicats que limiten la precisió del programa: <itemizedlist> <listitem> +<para>Les posicions dels planetes només són precises en dates que no difereixin en més de 4.000 anys de l'època actual. Les posicions dels planetes es calculen emprant una anàlisis de tipus Fourier de les seves òrbites, en funció del que s'ha observat en els segles passats. A l'escola vàrem aprendre que els planetes segueixen òrbites el·líptiques simples al voltant del Sol, però això no és del tot cert. Ho seria si tan sols tinguéssim un sol planeta en el sistema solar, i si el Sol i el planeta foren objectes puntuals. A la realitat, els planetes estan constantment tibant els uns dels altres, perturbant lleugerament les seves òrbites, a demés els efectes de la marea indueixen a balandreigs precesionals. De fet, anàlisis recents suggereixen que les òrbites dels planetes fins i tot podrien no ser estables a llarg plaç (&pex; milions o bilions d'anys). Com a regla general, es pot esperar que la posició d'un planeta tinga una desviació d'uns pocs segons d'arc entre les dates -2.000 i 6.000. </para><para>Plutó és l'excepció a això; la seva posició és potser deu vegades menys precisa que la dels altres planetes. Encara així, en dates properes a l'època actual, es pot assumir que la seva precisió està al voltant d'un segon d'arc. </para><para>La posició de la Lluna és probablement la més dificultosa de predir a alta precisió. Això es deu a que el seu moviment està força pertorbat per la Terra. També, atès que està molt propera, fins i tot els efectes més mínims que serien indetectables en cossos més distants són perfectament notables en la Lluna. </para><para>Els objectes amb una pitjor precisió en el programa són els cometes i els asteroides. Emprem un model orbital molt simplista que no inclou la pertorbació per part de tercers. De manera que, tan sols és pot confiar en dates properes a l'època present. Fins i tot per a l'època present es pot esperar una desviació en els cossos petits de l'ordre de 10 segons d'arc o més. </para><para>La discursió de les dates molt llunyanes és de moment un xic estúpida, atès que la classe QDate que emprem per a emmagatzemar les dates, no permet treballar sobre dates anteriors a octubre de 1.752 (quan s'adoptà l'actual calendari gregorià com a estàndard; consulteu l'article sobre els <link linkend="ai-leapyear">anys bixests</link>). Tanmateix, es poden introduir dates futures fins aproximadament al voltant del 8.000 d.C. Ens agradaria implementar la nostra propia classe de data per a permetre el treball amb dates més llunyanes en el passat. </para> </listitem> </itemizedlist> </para> @@ -149,18 +89,10 @@ <qandaentry> <question> -<para ->Puc contribuir en versions futures de &kstars;?</para> +<para>Puc contribuir en versions futures de &kstars;?</para> </question> <answer> -<para ->Sí, definitivament! Introduïu-vos volsaltres mateixos a la nostra llista de correu: <email ->kstars-devel@kde.org</email ->. Si desitgeu ajudar amb la programació, descarregueu-vos l'última versió <ulink url="http://edu.kde.org/kstars/cvs.html" ->CVS</ulink -> del codi i submergiu-vos-hi. Trobareu diversos fitxers "README" d'ajuda amb explicacions sobre els subsistemes del codi. Si necessiteu idees per a començar a treballar, consulteu el fitxer "TODO". Podeu enviar els pedaços a la llista de correu "kstars-devel" i consultar-hi qualsevol dubte que pugueu tenir quant al codi amb total llibertat. </para -><para ->Si preferiu no programar, sempre podeu ajudar-nos amb les traduccions, documentació, articles de AstroInfo, enllaços URL, informes d'error i desitjos de característiques. </para> +<para>Sí, definitivament! Introduïu-vos volsaltres mateixos a la nostra llista de correu: <email>kstars-devel@kde.org</email>. Si desitgeu ajudar amb la programació, descarregueu-vos l'última versió <ulink url="http://edu.kde.org/kstars/cvs.html">CVS</ulink> del codi i submergiu-vos-hi. Trobareu diversos fitxers "README" d'ajuda amb explicacions sobre els subsistemes del codi. Si necessiteu idees per a començar a treballar, consulteu el fitxer "TODO". Podeu enviar els pedaços a la llista de correu "kstars-devel" i consultar-hi qualsevol dubte que pugueu tenir quant al codi amb total llibertat. </para><para>Si preferiu no programar, sempre podeu ajudar-nos amb les traduccions, documentació, articles de AstroInfo, enllaços URL, informes d'error i desitjos de característiques. </para> </answer> </qandaentry> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/flux.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/flux.docbook index 524336a4c6f..6af62d57c9c 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/flux.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/flux.docbook @@ -2,70 +2,38 @@ <sect1info> -<author -><firstname ->Jasem</firstname -> <surname ->Mutlaq</surname -> <affiliation -><address -> <email ->mutlaqja@ku.edu</email> -</address -></affiliation> +<author><firstname>Jasem</firstname> <surname>Mutlaq</surname> <affiliation><address> <email>mutlaqja@ku.edu</email> +</address></affiliation> </author> </sect1info> -<title ->Flux</title> -<indexterm -><primary ->Flux</primary> -<seealso ->Lluminositat</seealso> +<title>Flux</title> +<indexterm><primary>Flux</primary> +<seealso>Lluminositat</seealso> </indexterm> -<para ->El <firstterm ->flux</firstterm -> és la quantitat d'energia que passa a través d'una àrea d'unitat a cada segon. </para> +<para>El <firstterm>flux</firstterm> és la quantitat d'energia que passa a través d'una àrea d'unitat a cada segon. </para> -<para ->Els astrònoms usen el flux per a denotar la lluminositat aparent d'un cos celest. La lluminositat aparent es defineix com la quantitat de llum rebuda des d'una estrella sobre l'atmosfera de la Terra passant a través d'una unitat d'àrea a cada segon. De manera que, la lluminositat aparent simplement és el flux que rebem des d'una estrella. </para> +<para>Els astrònoms usen el flux per a denotar la lluminositat aparent d'un cos celest. La lluminositat aparent es defineix com la quantitat de llum rebuda des d'una estrella sobre l'atmosfera de la Terra passant a través d'una unitat d'àrea a cada segon. De manera que, la lluminositat aparent simplement és el flux que rebem des d'una estrella. </para> -<para ->El flux mesura la <emphasis ->taxa del flux</emphasis -> de l'energia que passa a través de cada cm^2 (o qualsevol unitat d'àrea) de la superfície d'un objecte a cada segon. El flux detectat dependrà de la distància de la font que irradia dita energia. Això es deu a que l'energia té que estendre's per un cert volumen d'espai abans d'abastar-nos. Assumim que tenim un globus imaginari que conté una estrella. Cada punt en el globus representa una unitat de l'energia emesa des de l'estrella. Inicialment, els punts en una àrea d'un cm^2 estan a una proximitat propera l'un a l'altre i el flux (energia emesa per centímetre quadrat per segon) és alt. Després d'una distància "d", el volumen i l'àrea superficial del globus augmentarà causant que els punts es <emphasis ->separin allunyant-se</emphasis -> l'un de l'altre. En conseqüència, el nombre de punts (o energia) continguts en cm^2 ha minvat segons l'il·lustració en la Figura 1. </para> +<para>El flux mesura la <emphasis>taxa del flux</emphasis> de l'energia que passa a través de cada cm^2 (o qualsevol unitat d'àrea) de la superfície d'un objecte a cada segon. El flux detectat dependrà de la distància de la font que irradia dita energia. Això es deu a que l'energia té que estendre's per un cert volumen d'espai abans d'abastar-nos. Assumim que tenim un globus imaginari que conté una estrella. Cada punt en el globus representa una unitat de l'energia emesa des de l'estrella. Inicialment, els punts en una àrea d'un cm^2 estan a una proximitat propera l'un a l'altre i el flux (energia emesa per centímetre quadrat per segon) és alt. Després d'una distància "d", el volumen i l'àrea superficial del globus augmentarà causant que els punts es <emphasis>separin allunyant-se</emphasis> l'un de l'altre. En conseqüència, el nombre de punts (o energia) continguts en cm^2 ha minvat segons l'il·lustració en la Figura 1. </para> <para> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="flux.png" format="PNG"/> </imageobject> -<caption -><para -><phrase ->Figura 1</phrase -></para -></caption> +<caption><para><phrase>Figura 1</phrase></para></caption> </mediaobject> </para> -<para ->El flux és inversament proporcional a la distància a una relació de r^2. De totes maneres, si es dobla la distància, rebrem 1/2^2 o 1/4 part del flux original. Des d'un punt de vista fonamental, el flux és la <link linkend="ai-luminosity" ->lluminositat</link -> per unitat d'àrea: <mediaobject -> <imageobject> +<para>El flux és inversament proporcional a la distància a una relació de r^2. De totes maneres, si es dobla la distància, rebrem 1/2^2 o 1/4 part del flux original. Des d'un punt de vista fonamental, el flux és la <link linkend="ai-luminosity">lluminositat</link> per unitat d'àrea: <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="flux1.png" format="PNG"/> </imageobject> </mediaobject> </para> -<para ->a on (4 * PI * R^2) és l'àrea superficial d'una esfera (o d'un globus!) amb un radi "R". El flux mesurat en Watts/m^2/s o segons l'emprat usualment pels astrònoms: Ergs/cm^2/s. Per exemple, la lluminositat del Sol és L = 3,90 * 10^26 W. És a dir, en un segon el Sol irradia 3,90 * 10^26 julis d'energia cap a l'espai. De manera que, el flux que rebem des del Sol i que passa a través d'un centímetre quadrat a una distància d'una UA (1,496 * 10^13 cm) és de: </para> +<para>a on (4 * PI * R^2) és l'àrea superficial d'una esfera (o d'un globus!) amb un radi "R". El flux mesurat en Watts/m^2/s o segons l'emprat usualment pels astrònoms: Ergs/cm^2/s. Per exemple, la lluminositat del Sol és L = 3,90 * 10^26 W. És a dir, en un segon el Sol irradia 3,90 * 10^26 julis d'energia cap a l'espai. De manera que, el flux que rebem des del Sol i que passa a través d'un centímetre quadrat a una distància d'una UA (1,496 * 10^13 cm) és de: </para> <para> <mediaobject> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/geocoords.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/geocoords.docbook index 5fc8a1e36bc..87642e3c32c 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/geocoords.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/geocoords.docbook @@ -1,66 +1,15 @@ <sect1 id="ai-geocoords"> <sect1info> -<author -><firstname ->Jason</firstname -> <surname ->Harris</surname -> </author> +<author><firstname>Jason</firstname> <surname>Harris</surname> </author> </sect1info> -<title ->Coordenades geogràfiques</title> -<indexterm -><primary ->Coordenades geogràfiques</primary -></indexterm> -<indexterm -><primary ->Longitud</primary -><see ->Sistema de coordenades geogràfiques</see -></indexterm> -<indexterm -><primary ->Latitud</primary -><see ->Sistema de coordenades geogràfiques</see -></indexterm> -<para ->Les localitzacions sobre la Terra es poden especificar usant un sistema de coordenades esfèric. El sistema de coordenades geogràfic (<quote ->mapa de la Terra</quote ->) està arrenglerat amb els eixos de rotació de la Terra. Aquests defineixen dos angles mesurats des del centre de la Terra. Un d'ells s'anomena <firstterm ->latitud</firstterm ->, mesura l'angle entre qualsevol punt i l'Equador. L'altre, anomenat <firstterm ->longitud</firstterm ->, mesura l'angle <emphasis ->al llarg</emphasis -> de l'equador des d'un punt arbitrari en la Terra (Greenwich, a Anglaterra està acceptat com el punt de longitud zero en la majoria de «societats» modernes). </para -><para ->Per a combinar aquests dos angles, es pot especificar qualsevol localització en la Terra. Per exemple, Baltimore, a Maryland (EUA) que té una latitud de 39,3 graus Nord i una longitud de 76,6 graus Oest. De manera que, un vector dibuixat des del centre de la Terra fins a un punt a 39,3 graus per sobre de l'equador i 76,6 graus a l'oest de Greenwich (Anglaterra) passarà per Baltimore. </para -><para ->L'equador és obviament una part important d'aquest sistema de coordenades, atès que representa el <emphasis ->punt zero</emphasis -> de l'angle de latitud i està a mig camí entre els pols. L'equador és el <firstterm ->pla fonamental</firstterm -> del sistema de coordenades geogràfic. Tots els <link linkend="ai-skycoords" ->sistemes de coordenades esfèrics</link -> en defineixen un. </para -><para ->Les línies de latitud constant s'anomenen <firstterm ->paral·lels</firstterm ->. Tracen cercles sobre la superfície de la Terra, però l'únic paral·lel que és un <link linkend="ai-greatcircle" ->cercle major</link -> és l'equador (latitud=0 graus). Les línies de longitud constant s'anomenen <firstterm ->meridians</firstterm ->. El meridià que passa per Greenwich és el <firstterm ->primer meridià</firstterm -> (longitud=0 graus). A diferència dels paral·lels, tots els meridians són cercles majors, i a més, no són línies paral·lel-les: Interseccionen en els pols nord i sud. </para> +<title>Coordenades geogràfiques</title> +<indexterm><primary>Coordenades geogràfiques</primary></indexterm> +<indexterm><primary>Longitud</primary><see>Sistema de coordenades geogràfiques</see></indexterm> +<indexterm><primary>Latitud</primary><see>Sistema de coordenades geogràfiques</see></indexterm> +<para>Les localitzacions sobre la Terra es poden especificar usant un sistema de coordenades esfèric. El sistema de coordenades geogràfic (<quote>mapa de la Terra</quote>) està arrenglerat amb els eixos de rotació de la Terra. Aquests defineixen dos angles mesurats des del centre de la Terra. Un d'ells s'anomena <firstterm>latitud</firstterm>, mesura l'angle entre qualsevol punt i l'Equador. L'altre, anomenat <firstterm>longitud</firstterm>, mesura l'angle <emphasis>al llarg</emphasis> de l'equador des d'un punt arbitrari en la Terra (Greenwich, a Anglaterra està acceptat com el punt de longitud zero en la majoria de «societats» modernes). </para><para>Per a combinar aquests dos angles, es pot especificar qualsevol localització en la Terra. Per exemple, Baltimore, a Maryland (EUA) que té una latitud de 39,3 graus Nord i una longitud de 76,6 graus Oest. De manera que, un vector dibuixat des del centre de la Terra fins a un punt a 39,3 graus per sobre de l'equador i 76,6 graus a l'oest de Greenwich (Anglaterra) passarà per Baltimore. </para><para>L'equador és obviament una part important d'aquest sistema de coordenades, atès que representa el <emphasis>punt zero</emphasis> de l'angle de latitud i està a mig camí entre els pols. L'equador és el <firstterm>pla fonamental</firstterm> del sistema de coordenades geogràfic. Tots els <link linkend="ai-skycoords">sistemes de coordenades esfèrics</link> en defineixen un. </para><para>Les línies de latitud constant s'anomenen <firstterm>paral·lels</firstterm>. Tracen cercles sobre la superfície de la Terra, però l'únic paral·lel que és un <link linkend="ai-greatcircle">cercle major</link> és l'equador (latitud=0 graus). Les línies de longitud constant s'anomenen <firstterm>meridians</firstterm>. El meridià que passa per Greenwich és el <firstterm>primer meridià</firstterm> (longitud=0 graus). A diferència dels paral·lels, tots els meridians són cercles majors, i a més, no són línies paral·lel-les: Interseccionen en els pols nord i sud. </para> <tip> -<para ->Exercici:</para> -<para ->Quina és la longitud del pol nord? La seva latitud és de 90 graus nord. </para> -<para ->Aquesta és una pregunta amb trampa. La longitud no té sentit en el pol nord (i tampoc en el pol sud). Té totes les longituds a la vegada. </para> +<para>Exercici:</para> +<para>Quina és la longitud del pol nord? La seva latitud és de 90 graus nord. </para> +<para>Aquesta és una pregunta amb trampa. La longitud no té sentit en el pol nord (i tampoc en el pol sud). Té totes les longituds a la vegada. </para> </tip> </sect1> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/greatcircle.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/greatcircle.docbook index 61f0d10f34f..b6b8ac36bbb 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/greatcircle.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/greatcircle.docbook @@ -1,32 +1,10 @@ <sect1 id="ai-greatcircle"> <sect1info> -<author -><firstname ->Jason</firstname -> <surname ->Harris</surname -> </author> +<author><firstname>Jason</firstname> <surname>Harris</surname> </author> </sect1info> -<title ->Cercles majors</title> -<indexterm -><primary ->Cercles majors</primary> -<seealso ->Esfera celest</seealso> +<title>Cercles majors</title> +<indexterm><primary>Cercles majors</primary> +<seealso>Esfera celest</seealso> </indexterm> -<para ->Considereu una esfera, com ara la Terra o l'<link linkend="ai-csphere" ->esfera celest</link ->. La intersecció de qualsevol pla amb l'esfera resultarà en un cercle en la superfície d'aquesta. Si el pla conté el centre de l'esfera, el cercle de la intersecció serà un <firstterm ->cercle major</firstterm ->. Els cercles majors són els cercles més grans que es poden dibuixar en una esfera. A més, la ruta més curta entre dos punts sobre una esfera sempre passen per un cercle major. </para -><para ->Alguns exemples de cercles majors sobre l'esfera celest són: L'<link linkend="ai-horizon" ->horitzó</link ->, l'<link linkend="ai-cequator" ->equador celest</link -> i l'<link linkend="ai-ecliptic" ->eclíptic</link ->. </para> +<para>Considereu una esfera, com ara la Terra o l'<link linkend="ai-csphere">esfera celest</link>. La intersecció de qualsevol pla amb l'esfera resultarà en un cercle en la superfície d'aquesta. Si el pla conté el centre de l'esfera, el cercle de la intersecció serà un <firstterm>cercle major</firstterm>. Els cercles majors són els cercles més grans que es poden dibuixar en una esfera. A més, la ruta més curta entre dos punts sobre una esfera sempre passen per un cercle major. </para><para>Alguns exemples de cercles majors sobre l'esfera celest són: L'<link linkend="ai-horizon">horitzó</link>, l'<link linkend="ai-cequator">equador celest</link> i l'<link linkend="ai-ecliptic">eclíptic</link>. </para> </sect1> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/horizon.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/horizon.docbook index 08e7a0489c6..cd175e9db09 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/horizon.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/horizon.docbook @@ -1,30 +1,10 @@ <sect1 id="ai-horizon"> <sect1info> -<author -><firstname ->Jason</firstname -> <surname ->Harris</surname -> </author> +<author><firstname>Jason</firstname> <surname>Harris</surname> </author> </sect1info> -<title ->L'horitzó</title> -<indexterm -><primary ->Horitzó</primary> -<seealso ->Coordenades horitzontals</seealso> +<title>L'horitzó</title> +<indexterm><primary>Horitzó</primary> +<seealso>Coordenades horitzontals</seealso> </indexterm> -<para ->L'<firstterm ->horitzó</firstterm -> és la línia que separa la Terra del cel. Per a més precisió, és la línia que divideix totes les direccions a les que podeu mirar en dos categories: Les que interseccionen amb la Terra i les que no. En la majoria dels casos, l'horitzó romandrà ocult per arbres, edificis, montanyes, &etc; Tot i que, si esteu a bord d'una embarcació en el mar, l'horitzó és perfectament visible. </para -><para ->L'horitzó és un <firstterm ->pla fonamental</firstterm -> del <link linkend="horizontal" ->sistema de coordenades horitzontal</link ->. En altres paraules, és el conjunt de punts que tenen una <firstterm ->altitud</firstterm -> de zero graus. </para> +<para>L'<firstterm>horitzó</firstterm> és la línia que separa la Terra del cel. Per a més precisió, és la línia que divideix totes les direccions a les que podeu mirar en dos categories: Les que interseccionen amb la Terra i les que no. En la majoria dels casos, l'horitzó romandrà ocult per arbres, edificis, montanyes, &etc; Tot i que, si esteu a bord d'una embarcació en el mar, l'horitzó és perfectament visible. </para><para>L'horitzó és un <firstterm>pla fonamental</firstterm> del <link linkend="horizontal">sistema de coordenades horitzontal</link>. En altres paraules, és el conjunt de punts que tenen una <firstterm>altitud</firstterm> de zero graus. </para> </sect1> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/hourangle.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/hourangle.docbook index e65255257d8..c4bd0e0b146 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/hourangle.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/hourangle.docbook @@ -1,46 +1,9 @@ <sect1 id="ai-hourangle"> <sect1info> -<author -><firstname ->Jason</firstname -> <surname ->Harris</surname -> </author> +<author><firstname>Jason</firstname> <surname>Harris</surname> </author> </sect1info> -<title ->Angle horari</title> -<indexterm -><primary ->Angle horari</primary> -<seealso ->Meridià local</seealso -> <seealso ->Temps sideral</seealso -> </indexterm> -<para ->Com s'explica a l'article de <link linkend="ai-sidereal" ->temps sideral</link ->, l'<firstterm ->ascensió recta</firstterm -> d'un objecte indica el temps sideral en el que travessarà el vostre <link linkend="ai-meridian" ->meridià local</link ->. L'<firstterm ->angle horari</firstterm -> d'un objecte es defineix com la diferència entre el temps sideral local actual i l'ascensió recta de l'objecte: </para -><para -><abbrev ->AH</abbrev -><subscript ->obj.</subscript -> = <abbrev ->TSL</abbrev -> - <abbrev ->AR</abbrev -><subscript ->obj.</subscript -> </para -><para ->De manera que, l'angle horari d'un objecte indica quant temps sideral ha transcorregut des que l'objecte estava en el meridià local. També és la distància angular entre l'objecte i el meridià, mesurat en hores (1 hora = 15 graus). Per exemple, si un objecte té un angle horari de 2,5 hores, ha transitat pel meridià local durant 2,5 hores, actualment estarà a 37,5 graus a l'oest del meridià. Els angles horaris negatius indiquen el temps fins que es produeixi el <emphasis ->següent</emphasis -> trànsit pel meridià local. Per descomptat, un angle horari de zero significa que l'objecte està en aquest moment en el meridià local. </para> +<title>Angle horari</title> +<indexterm><primary>Angle horari</primary> +<seealso>Meridià local</seealso> <seealso>Temps sideral</seealso> </indexterm> +<para>Com s'explica a l'article de <link linkend="ai-sidereal">temps sideral</link>, l'<firstterm>ascensió recta</firstterm> d'un objecte indica el temps sideral en el que travessarà el vostre <link linkend="ai-meridian">meridià local</link>. L'<firstterm>angle horari</firstterm> d'un objecte es defineix com la diferència entre el temps sideral local actual i l'ascensió recta de l'objecte: </para><para><abbrev>AH</abbrev><subscript>obj.</subscript> = <abbrev>TSL</abbrev> - <abbrev>AR</abbrev><subscript>obj.</subscript> </para><para>De manera que, l'angle horari d'un objecte indica quant temps sideral ha transcorregut des que l'objecte estava en el meridià local. També és la distància angular entre l'objecte i el meridià, mesurat en hores (1 hora = 15 graus). Per exemple, si un objecte té un angle horari de 2,5 hores, ha transitat pel meridià local durant 2,5 hores, actualment estarà a 37,5 graus a l'oest del meridià. Els angles horaris negatius indiquen el temps fins que es produeixi el <emphasis>següent</emphasis> trànsit pel meridià local. Per descomptat, un angle horari de zero significa que l'objecte està en aquest moment en el meridià local. </para> </sect1> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/index.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/index.docbook index a1811c5b15b..3d55403396f 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/index.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/index.docbook @@ -61,232 +61,86 @@ <!ENTITY utime SYSTEM "utime.docbook"> <!ENTITY zenith SYSTEM "zenith.docbook"> <!ENTITY % addindex "INCLUDE"> - <!ENTITY % Catalan "INCLUDE" -><!-- change language only here --> + <!ENTITY % Catalan "INCLUDE"><!-- change language only here --> ]> <book lang="&language;"> -<title ->El manual de &kstars;</title> +<title>El manual de &kstars;</title> <bookinfo> <authorgroup> -<author -><firstname ->Jason</firstname -> <surname ->Harris</surname -> <affiliation -> <address -><email ->kstars@30doradus.org</email -></address> +<author><firstname>Jason</firstname> <surname>Harris</surname> <affiliation> <address><email>kstars@30doradus.org</email></address> </affiliation> </author> -<othercredit role="developer" -><firstname ->Heiko</firstname -> <surname ->Evermann</surname -> <affiliation -> <address -><email ->heiko@evermann.de</email -></address> +<othercredit role="developer"><firstname>Heiko</firstname> <surname>Evermann</surname> <affiliation> <address><email>heiko@evermann.de</email></address> </affiliation> -<contrib ->Desenvolupador principal</contrib> +<contrib>Desenvolupador principal</contrib> </othercredit> -<othercredit role="developer" -><firstname ->Thomas</firstname -> <surname ->Kabelmann</surname -> <affiliation -> <address -><email ->tk78@gmx.de</email -></address> +<othercredit role="developer"><firstname>Thomas</firstname> <surname>Kabelmann</surname> <affiliation> <address><email>tk78@gmx.de</email></address> </affiliation> -<contrib ->Desenvolupador principal</contrib> +<contrib>Desenvolupador principal</contrib> </othercredit> -<othercredit role="developer" -><firstname ->Pablo</firstname -> <surname ->de Vicente</surname -> <affiliation -> <address -><email ->pvicentea@wanadoo.es</email -></address> +<othercredit role="developer"><firstname>Pablo</firstname> <surname>de Vicente</surname> <affiliation> <address><email>pvicentea@wanadoo.es</email></address> </affiliation> -<contrib ->Desenvolupador principal</contrib> +<contrib>Desenvolupador principal</contrib> </othercredit> -<othercredit role="developer" -><firstname ->Jasem</firstname -> <surname ->Mutlaq</surname -> <affiliation -> <address -><email ->mutlaqja@ikarustech.com</email -></address> +<othercredit role="developer"><firstname>Jasem</firstname> <surname>Mutlaq</surname> <affiliation> <address><email>mutlaqja@ikarustech.com</email></address> </affiliation> -<contrib ->Desenvolupador principal</contrib> +<contrib>Desenvolupador principal</contrib> </othercredit> -<othercredit role="developer" -><firstname ->Carsten</firstname -> <surname ->Niehaus</surname -> <affiliation -> <address -><email ->cniehaus@gmx.de</email -></address> +<othercredit role="developer"><firstname>Carsten</firstname> <surname>Niehaus</surname> <affiliation> <address><email>cniehaus@gmx.de</email></address> </affiliation> -<contrib ->Desenvolupador principal</contrib> +<contrib>Desenvolupador principal</contrib> </othercredit> -<othercredit role="developer" -><firstname ->Mark</firstname -> <surname ->Holloman</surname -> <affiliation -> <address -><email ->mhh@mindspring.com</email -></address> +<othercredit role="developer"><firstname>Mark</firstname> <surname>Holloman</surname> <affiliation> <address><email>mhh@mindspring.com</email></address> </affiliation> -<contrib ->Desenvolupador principal</contrib> +<contrib>Desenvolupador principal</contrib> </othercredit> </authorgroup> -<othercredit role="translator" -><firstname ->Antoni</firstname -><surname ->Bella</surname -><affiliation -><address -><email ->bella5@teleline.es</email -></address -></affiliation -><contrib ->Traductor</contrib -></othercredit -> +<othercredit role="translator"><firstname>Antoni</firstname><surname>Bella</surname><affiliation><address><email>bella5@teleline.es</email></address></affiliation><contrib>Traductor</contrib></othercredit> <copyright> -<year ->2001</year -><year ->2002</year -><year ->2003</year> -<holder ->Jason Harris i l'equip de KStars</holder> +<year>2001</year><year>2002</year><year>2003</year> +<holder>Jason Harris i l'equip de KStars</holder> </copyright> -<legalnotice ->&FDLNotice;</legalnotice> +<legalnotice>&FDLNotice;</legalnotice> -<date ->2002-10-08</date> -<releaseinfo ->1.0</releaseinfo> +<date>2002-10-08</date> +<releaseinfo>1.0</releaseinfo> <abstract> -<para ->&kstars; és un entorn gràfic de planetari per a KDE. Ofereix una acurada simulació del cel nocturn, incloguen les estrelles, constel·lacions, cúmuls d'estrelles, nebuloses, galàxies, tots els planetes, el Sol, la Lluna, cometes i asteroides. Podeu veure l'aspecte del cel en qualsevol data des de qualsevol localització de la Terra. L'interfície d'usuari és intuïtiva i flexible. La imatge pot desplaçar-se i apropar amb el ratolí, podeu identificar als objectes fàcilment i seguir el seu moviment a través del cel. &kstars; inclou característiques molt potents, mentre que la interfície encara es manté clara i simple, el necessari per a un ús agradable. </para> +<para>&kstars; és un entorn gràfic de planetari per a KDE. Ofereix una acurada simulació del cel nocturn, incloguen les estrelles, constel·lacions, cúmuls d'estrelles, nebuloses, galàxies, tots els planetes, el Sol, la Lluna, cometes i asteroides. Podeu veure l'aspecte del cel en qualsevol data des de qualsevol localització de la Terra. L'interfície d'usuari és intuïtiva i flexible. La imatge pot desplaçar-se i apropar amb el ratolí, podeu identificar als objectes fàcilment i seguir el seu moviment a través del cel. &kstars; inclou característiques molt potents, mentre que la interfície encara es manté clara i simple, el necessari per a un ús agradable. </para> </abstract> <keywordset> -<keyword ->KDE</keyword> -<keyword ->tdeedu</keyword> -<keyword ->Astronomia</keyword> -<keyword ->KStars</keyword> +<keyword>KDE</keyword> +<keyword>tdeedu</keyword> +<keyword>Astronomia</keyword> +<keyword>KStars</keyword> </keywordset> </bookinfo> <chapter id="introduction"> -<title ->Introducció</title> - -<para ->&kstars; us permet explorar el cel nocturn des de la comoditat de la vostra cadira d'ordinador. Proporciona una acurada representació gràfica del cel nocturn en qualsevol data de l'any, des de qualsevol localització de la Terra. Es mostren unes 126.000 estrelles de fins a una magnitud de 9 (superant àmpliament el límit de l'ull humà), 13.000 objectes del cel profund (catàlegs Messier, NGC i IC), tots els planetes, el Sol, la Lluna, centenars de cometes i asteroides, la Via Làctia, 88 constel·lacions i línies guia com la de l'<link linkend="ai-cequator" ->equador celest</link ->, l'<link linkend="ai-horizon" ->horitzó</link -> i l'<link linkend="ai-ecliptic" ->eclíptica</link ->. </para> -<para ->Encara que, &kstars; és quelcom més que un simple simulador del cel nocturn. La pantalla proporciona una completa interfície per a un nombre d'eines que us permetran aprendre una mica més sobre astronomia i el cel nocturn. Hi ha un <link linkend="popupmenu" ->menú emergent</link -> personalitzable adjuntat a cada objecte mostrat, el qual presenta informació i accions específiques de l'objecte. Els centenars d'objectes inclouen enllaços a pàgines web amb informació i maravelloses imatges obtingudes pel telescopi espacial Hubble i d'altres observatoris. </para -><para ->Des del menú emergent de cada objecte, podeu carregar el seu <link linkend="tool-details" ->Diàleg d'informació detallada</link ->, a on podreu examinar les dades posicionals de l'objecte i consultar una gran quantitat de bases de dades en línia per a dades astronòmiques professionals i referències literàries a sobre de l'objecte. Fins i tot podreu afegir els vostres propis enllaços d'Internet, a més d'imatges i notes, fent de &kstars; un entorn gràfic per a observar els vostres propis registres i anotacions astronòmiques. </para> -<para ->La nostra <link linkend="tool-calculator" ->Calculadora astronòmica</link -> proporciona un accés directe a la majoria dels algoritmes emprats per a mostrar les escenes, incloguen els conversors de coordenades i les calculadores de temps. L'eina <link linkend="tool-aavso" ->Generador de corbes de lluminositat de la AAVSO</link -> descarregarà una corba de lluminositat per a qualsevol de les més de 6.000 estrelles variables controlades per la "American Association of Variable Star Observers (AAVSO)". Les corbes de lluminositat són generades <quote ->al vol</quote -> en consultar directament al servidor de la AAVSO, assegurant-se així d'obtenir la informació més actualitzada. </para> -<para ->Podeu planejar una sessió d'observació emprant la nostra eina <link linkend="tool-altvstime" ->Altitud front al temps</link ->, la qual representarà les corbes de moviment representant l'altitud en funció del temps per a qualsevol grup d'objectes. Això mateix, tot i que amb més detall, també us proporcionem una eina <link linkend="tool-whatsup" ->Què passa aquesta nit?</link -> per a ressumir-vos què és el que podreu veure des de la vostra localització en qualsevol nit que indiqueu. </para> -<para ->&kstars; també proporciona un <link linkend="tool-solarsys" ->Visor del sistema solar</link ->, el qual mostra la configuració actual de la majoria de planetes en el nostre sistema solar. També hi ha una <link linkend="tool-jmoons" ->Eina Llunes de Júpiter</link ->, la qual mostra les posicions de les quatre llunes més grans de Júpiter en funció del temps. </para> -<para ->El nostre principal objectiu és el de fer de &kstars; una eina educativa interactiva per a l'aprenentatge de l'astronomia i del cel nocturn. Amb aquesta fi, el Manual de &kstars; inclou el <link linkend="astroinfo" ->Projecte AstroInfo</link ->, el qual consta d'una sèrie d'articles curts i interconnectats sobre temes astronòmics que poden explorar-se mitjançant &kstars;. A més, &kstars; inclou funcions DCOP que permeten <link linkend="tool-scriptbuilder" ->escriure scripts complexos</link ->, fent de &kstars; un potent "enginy de demos" per a ús en presentacions escolars o en l'il·lustració general de temes astronòmics. </para> -<para ->Fins i tot podreu controlar els telescopis amb &kstars;, usant l'elegant interfície i de gran abast del maquinari <link linkend="indi" ->INDI</link ->. &kstars; suporta dibersos dels telescopis més comuns incloguent la família LX200 de Meade i els GPS de Celestron. També suporta els focalitzadors automatitzats de Meade i de JMI. El suport per a més classes de dispositius tals com càmares fotogràfiques CCD està en desenvolupament. Els comandaments simples gira/segueix s'integren directament en el menú emergent de la finestra principal, i el plafó de control INDI proporciona un complet accés a totes les funcions del vostre telescopi. L'arquitectura client/servidor de INDI permet controlar qualsevol nombre de telescopis <link linkend="indi-kstars-setup" ->locals</link -> o <link linkend="indi-remote-control" ->remots</link -> emprant una única sessió de &kstars;. </para> -<para ->Estem molt interessats en rebre els vostres comentaris; si us plau, informeu d'errades o requeriments de característiques a la llista de correu del desenvolupament de &kstars;: <email ->kstars-devel@kde.org</email ->. També podeu usar l'eina d'informe d'errors automatitzada, accessible des del menú Ajuda. </para> +<title>Introducció</title> + +<para>&kstars; us permet explorar el cel nocturn des de la comoditat de la vostra cadira d'ordinador. Proporciona una acurada representació gràfica del cel nocturn en qualsevol data de l'any, des de qualsevol localització de la Terra. Es mostren unes 126.000 estrelles de fins a una magnitud de 9 (superant àmpliament el límit de l'ull humà), 13.000 objectes del cel profund (catàlegs Messier, NGC i IC), tots els planetes, el Sol, la Lluna, centenars de cometes i asteroides, la Via Làctia, 88 constel·lacions i línies guia com la de l'<link linkend="ai-cequator">equador celest</link>, l'<link linkend="ai-horizon">horitzó</link> i l'<link linkend="ai-ecliptic">eclíptica</link>. </para> +<para>Encara que, &kstars; és quelcom més que un simple simulador del cel nocturn. La pantalla proporciona una completa interfície per a un nombre d'eines que us permetran aprendre una mica més sobre astronomia i el cel nocturn. Hi ha un <link linkend="popupmenu">menú emergent</link> personalitzable adjuntat a cada objecte mostrat, el qual presenta informació i accions específiques de l'objecte. Els centenars d'objectes inclouen enllaços a pàgines web amb informació i maravelloses imatges obtingudes pel telescopi espacial Hubble i d'altres observatoris. </para><para>Des del menú emergent de cada objecte, podeu carregar el seu <link linkend="tool-details">Diàleg d'informació detallada</link>, a on podreu examinar les dades posicionals de l'objecte i consultar una gran quantitat de bases de dades en línia per a dades astronòmiques professionals i referències literàries a sobre de l'objecte. Fins i tot podreu afegir els vostres propis enllaços d'Internet, a més d'imatges i notes, fent de &kstars; un entorn gràfic per a observar els vostres propis registres i anotacions astronòmiques. </para> +<para>La nostra <link linkend="tool-calculator">Calculadora astronòmica</link> proporciona un accés directe a la majoria dels algoritmes emprats per a mostrar les escenes, incloguen els conversors de coordenades i les calculadores de temps. L'eina <link linkend="tool-aavso">Generador de corbes de lluminositat de la AAVSO</link> descarregarà una corba de lluminositat per a qualsevol de les més de 6.000 estrelles variables controlades per la "American Association of Variable Star Observers (AAVSO)". Les corbes de lluminositat són generades <quote>al vol</quote> en consultar directament al servidor de la AAVSO, assegurant-se així d'obtenir la informació més actualitzada. </para> +<para>Podeu planejar una sessió d'observació emprant la nostra eina <link linkend="tool-altvstime">Altitud front al temps</link>, la qual representarà les corbes de moviment representant l'altitud en funció del temps per a qualsevol grup d'objectes. Això mateix, tot i que amb més detall, també us proporcionem una eina <link linkend="tool-whatsup">Què passa aquesta nit?</link> per a ressumir-vos què és el que podreu veure des de la vostra localització en qualsevol nit que indiqueu. </para> +<para>&kstars; també proporciona un <link linkend="tool-solarsys">Visor del sistema solar</link>, el qual mostra la configuració actual de la majoria de planetes en el nostre sistema solar. També hi ha una <link linkend="tool-jmoons">Eina Llunes de Júpiter</link>, la qual mostra les posicions de les quatre llunes més grans de Júpiter en funció del temps. </para> +<para>El nostre principal objectiu és el de fer de &kstars; una eina educativa interactiva per a l'aprenentatge de l'astronomia i del cel nocturn. Amb aquesta fi, el Manual de &kstars; inclou el <link linkend="astroinfo">Projecte AstroInfo</link>, el qual consta d'una sèrie d'articles curts i interconnectats sobre temes astronòmics que poden explorar-se mitjançant &kstars;. A més, &kstars; inclou funcions DCOP que permeten <link linkend="tool-scriptbuilder">escriure scripts complexos</link>, fent de &kstars; un potent "enginy de demos" per a ús en presentacions escolars o en l'il·lustració general de temes astronòmics. </para> +<para>Fins i tot podreu controlar els telescopis amb &kstars;, usant l'elegant interfície i de gran abast del maquinari <link linkend="indi">INDI</link>. &kstars; suporta dibersos dels telescopis més comuns incloguent la família LX200 de Meade i els GPS de Celestron. També suporta els focalitzadors automatitzats de Meade i de JMI. El suport per a més classes de dispositius tals com càmares fotogràfiques CCD està en desenvolupament. Els comandaments simples gira/segueix s'integren directament en el menú emergent de la finestra principal, i el plafó de control INDI proporciona un complet accés a totes les funcions del vostre telescopi. L'arquitectura client/servidor de INDI permet controlar qualsevol nombre de telescopis <link linkend="indi-kstars-setup">locals</link> o <link linkend="indi-remote-control">remots</link> emprant una única sessió de &kstars;. </para> +<para>Estem molt interessats en rebre els vostres comentaris; si us plau, informeu d'errades o requeriments de característiques a la llista de correu del desenvolupament de &kstars;: <email>kstars-devel@kde.org</email>. També podeu usar l'eina d'informe d'errors automatitzada, accessible des del menú Ajuda. </para> </chapter> &quicktour; <!--A Quick Tour of KStars--> @@ -300,8 +154,7 @@ &credits; <!--Credits and License--> &install; <!--Installation--> -<index id='doc-index' -></index> +<index id='doc-index'></index> <!-- For DocBook 4.2, remove the above line and use this instead &documentation.index; --> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/indi.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/indi.docbook index ed390689b81..bfb662c6854 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/indi.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/indi.docbook @@ -1,340 +1,183 @@ <chapter id="indi"> -<title ->Control del telescopi amb <acronym ->INDI</acronym -></title> -<indexterm -><primary ->Control del telescopi</primary> -<secondary ->Resum</secondary> +<title>Control del telescopi amb <acronym>INDI</acronym></title> +<indexterm><primary>Control del telescopi</primary> +<secondary>Resum</secondary> </indexterm> -<para ->KStars proveeix d'una interfície per a configurar i controlar instruments d'astronomia mitjançant el protocol <acronym -><link linkend="what-is-indi" ->INDI</link -></acronym ->.</para> +<para>KStars proveeix d'una interfície per a configurar i controlar instruments d'astronomia mitjançant el protocol <acronym><link linkend="what-is-indi">INDI</link></acronym>.</para> -<para ->El protocol <acronym ->INDI</acronym -> suporta una varietat d'instruments d'astronomia, tals com les càmeres CCD i focalitzadors. Actualment, KStars suporta els següents dispositius:</para> +<para>El protocol <acronym>INDI</acronym> suporta una varietat d'instruments d'astronomia, tals com les càmeres CCD i focalitzadors. Actualment, KStars suporta els següents dispositius:</para> <table id="device-table" pgwide="1" frame="all"> -<title ->Telescopis suportats</title> +<title>Telescopis suportats</title> <tgroup cols="3" colsep="1" rowsep="1"> <thead> <row> -<entry ->Telescopi</entry> -<entry ->Controlador del dispositiu</entry> -<entry ->Versió</entry> +<entry>Telescopi</entry> +<entry>Controlador del dispositiu</entry> +<entry>Versió</entry> </row> </thead> <tbody> <row> -<entry ->LX200 8"-12" Classic</entry> -<entry ->LX200 Classic</entry> -<entry ->0.5</entry> +<entry>LX200 8"-12" Classic</entry> +<entry>LX200 Classic</entry> +<entry>0.5</entry> </row> <row> -<entry ->LX-90, LX50, ETX90</entry> -<entry ->LX200 Autostar</entry> -<entry ->0.5</entry> +<entry>LX-90, LX50, ETX90</entry> +<entry>LX200 Autostar</entry> +<entry>0.5</entry> </row> <row> -<entry ->LX200 GPS 8"-16"</entry> -<entry ->LX200 GPS</entry> -<entry ->0.2</entry> +<entry>LX200 GPS 8"-16"</entry> +<entry>LX200 GPS</entry> +<entry>0.2</entry> </row> <row> -<entry ->LX200 Classic 16"</entry> -<entry ->LX00 16"</entry> -<entry ->0.2</entry> +<entry>LX200 Classic 16"</entry> +<entry>LX00 16"</entry> +<entry>0.2</entry> </row> <row> -<entry ->Celestron GPS</entry> -<entry ->Celestron GPS</entry> -<entry ->0.2</entry> +<entry>Celestron GPS</entry> +<entry>Celestron GPS</entry> +<entry>0.2</entry> </row> <row> -<entry ->Celestron NexStar</entry> -<entry ->Celestron GPS</entry> -<entry ->0.2</entry> +<entry>Celestron NexStar</entry> +<entry>Celestron GPS</entry> +<entry>0.2</entry> </row> <row> -<entry ->Astro-Physics AP</entry> -<entry ->LX200 genèric</entry> -<entry ->0.1</entry> +<entry>Astro-Physics AP</entry> +<entry>LX200 genèric</entry> +<entry>0.1</entry> </row> <row> -<entry ->Astro-Electronic FS-2</entry> -<entry ->LX200 genèric</entry> -<entry ->0.1</entry> +<entry>Astro-Electronic FS-2</entry> +<entry>LX200 genèric</entry> +<entry>0.1</entry> </row> <row> -<entry ->Losmandy Gemini</entry> -<entry ->LX200 genèric</entry> -<entry ->0.1</entry> +<entry>Losmandy Gemini</entry> +<entry>LX200 genèric</entry> +<entry>0.1</entry> </row> <row> -<entry ->Mel Bartels Controllers</entry> -<entry ->LX200 genèric</entry> -<entry ->0.1</entry> +<entry>Mel Bartels Controllers</entry> +<entry>LX200 genèric</entry> +<entry>0.1</entry> </row> </tbody> </tgroup> </table> -<para -></para> +<para></para> <table id="focuser-table" pgwide="1" frame="all"> -<title ->Focalitzadors suportats</title> +<title>Focalitzadors suportats</title> <tgroup cols="3" colsep="1" rowsep="1"> <thead> <row> -<entry ->Focalitzador</entry> -<entry ->Controlador del dispositiu</entry> -<entry ->Versió</entry> +<entry>Focalitzador</entry> +<entry>Controlador del dispositiu</entry> +<entry>Versió</entry> </row> </thead> <tbody> <row> -<entry ->Meade LX200GPS Microfocuser</entry> -<entry ->LX200 GPS</entry> -<entry ->0.1</entry> +<entry>Meade LX200GPS Microfocuser</entry> +<entry>LX200 GPS</entry> +<entry>0.1</entry> </row> <row> -<entry ->Meade 1206 Primary Mirror Focuser</entry> -<entry ->LX200 genèric</entry> -<entry ->0.1</entry> +<entry>Meade 1206 Primary Mirror Focuser</entry> +<entry>LX200 genèric</entry> +<entry>0.1</entry> </row> <row> -<entry ->JMI NGF Series</entry> -<entry ->LX200 genèric</entry> -<entry ->0.1</entry> +<entry>JMI NGF Series</entry> +<entry>LX200 genèric</entry> +<entry>0.1</entry> </row> <row> -<entry ->JMI MOTOFOCUS</entry> -<entry ->LX200 genèric</entry> -<entry ->0.1</entry> +<entry>JMI MOTOFOCUS</entry> +<entry>LX200 genèric</entry> +<entry>0.1</entry> </row> </tbody> </tgroup> </table> <note> -<title ->Connexió del focalitzador</title> -<para ->Els focalitzadors s'hauran de connectar al port focalitzador <emphasis ->sols</emphasis -> en els telescopis LX200 GPS, Autostar o Classic.</para> +<title>Connexió del focalitzador</title> +<para>Els focalitzadors s'hauran de connectar al port focalitzador <emphasis>sols</emphasis> en els telescopis LX200 GPS, Autostar o Classic.</para> </note> -<para ->KStars els pot controlar de forma local i remota mitjançant l'arquitectura client/servidor de <link linkend="what-is-indi" ->INDI</link ->. La configuració client/servidor s'empra per a controlar un dispositiu local (&ead;, un dispositiu afegit a la vostra màquina) i també s'usa per a establir un servidor al que puguin connectar-se els clients remots. Una configuració remota/client s'usa per a connectar un client a màquines remotes que executin un servidor INDI.</para> +<para>KStars els pot controlar de forma local i remota mitjançant l'arquitectura client/servidor de <link linkend="what-is-indi">INDI</link>. La configuració client/servidor s'empra per a controlar un dispositiu local (&ead;, un dispositiu afegit a la vostra màquina) i també s'usa per a establir un servidor al que puguin connectar-se els clients remots. Una configuració remota/client s'usa per a connectar un client a màquines remotes que executin un servidor INDI.</para> -<para ->El controlar el vostre telescopi amb KStars requereix d'unes poques passes simples. És <emphasis ->vital</emphasis -> completar cada passa abans de moure's a la següent.</para> +<para>El controlar el vostre telescopi amb KStars requereix d'unes poques passes simples. És <emphasis>vital</emphasis> completar cada passa abans de moure's a la següent.</para> <sect1 id="indi-telescope-setup"> -<title ->Configuració del telescopi</title> -<indexterm -><primary ->Control del telescopi</primary> -<secondary ->Configuració</secondary> +<title>Configuració del telescopi</title> +<indexterm><primary>Control del telescopi</primary> +<secondary>Configuració</secondary> </indexterm> -<para ->La majorí de telescopis s'equipen amb la interfície <hardware ->RS232</hardware -> per al control remot. Connecteu el RS232 del vostre telescopi al port <hardware ->sèrie/USB</hardware -> del vostre ordinador. Tradicionalment, el RS232 es connecta al port sèrie, però molts portàtils nous els abandonen en favor dels ports <hardware ->USB/FireWire</hardware ->, possiblement necessitareu obtenir un adaptador sèrie-a-USB per a emprar-lo amb portàtils nous.</para> - -<para ->Després de connectar el vostre telescopi amb el port sèrie/USB, gireu el vostre telescopi. Es <emphasis ->altament</emphasis -> recomanat que descarregueu i instal·leu l'últim microprogramari (firmware) per al controlador del vostre telescopi.</para> - -<para ->El telescopi necessita ser alineat abans de poder-lo usar correctament. Alineeu-lo (alineació d'una o dues estrelles) segons l'il·lustrat en el vostre manual del telescopi.</para> +<para>La majorí de telescopis s'equipen amb la interfície <hardware>RS232</hardware> per al control remot. Connecteu el RS232 del vostre telescopi al port <hardware>sèrie/USB</hardware> del vostre ordinador. Tradicionalment, el RS232 es connecta al port sèrie, però molts portàtils nous els abandonen en favor dels ports <hardware>USB/FireWire</hardware>, possiblement necessitareu obtenir un adaptador sèrie-a-USB per a emprar-lo amb portàtils nous.</para> + +<para>Després de connectar el vostre telescopi amb el port sèrie/USB, gireu el vostre telescopi. Es <emphasis>altament</emphasis> recomanat que descarregueu i instal·leu l'últim microprogramari (firmware) per al controlador del vostre telescopi.</para> + +<para>El telescopi necessita ser alineat abans de poder-lo usar correctament. Alineeu-lo (alineació d'una o dues estrelles) segons l'il·lustrat en el vostre manual del telescopi.</para> </sect1> <sect1 id="indi-kstars-setup"> -<title ->Configuració INDI de KStars</title> +<title>Configuració INDI de KStars</title> -<para ->&kstars; necessita verificar els valors de temps i de localització abans de connectar amb el telescopi. Això assegura un seguiment i sincronització adequada entre el telescopi i &kstars;. Les següents passes us permetran connectar amb un dispositiu que estiga connectat al vostre ordinador. Per a connectar i controlar els dispositius remots, si us plau, referiu-vos a la secció <link linkend="indi-remote-control" ->control remot del dispositiu</link ->.</para> +<para>&kstars; necessita verificar els valors de temps i de localització abans de connectar amb el telescopi. Això assegura un seguiment i sincronització adequada entre el telescopi i &kstars;. Les següents passes us permetran connectar amb un dispositiu que estiga connectat al vostre ordinador. Per a connectar i controlar els dispositius remots, si us plau, referiu-vos a la secció <link linkend="indi-remote-control">control remot del dispositiu</link>.</para> -<para ->Per a connectar amb un telescopi local, si us plau, realitzeu les següents passes:</para> +<para>Per a connectar amb un telescopi local, si us plau, realitzeu les següents passes:</para> <orderedlist> -<listitem -><para ->Establir la vostra localització geogràfica. Obriu la finestra <guilabel ->Estableix la localització geogràfica</guilabel -> seleccionant l'ítem <guimenuitem ->Estableix la localització geogràfica...</guimenuitem -> des del menú <guimenu ->Arranjament</guimenu ->, o prement la icona en forma de <guiicon ->Globus</guiicon -> que hi ha a la barra d'eines, o prement <keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->g</keycap -></keycombo ->.</para> +<listitem><para>Establir la vostra localització geogràfica. Obriu la finestra <guilabel>Estableix la localització geogràfica</guilabel> seleccionant l'ítem <guimenuitem>Estableix la localització geogràfica...</guimenuitem> des del menú <guimenu>Arranjament</guimenu>, o prement la icona en forma de <guiicon>Globus</guiicon> que hi ha a la barra d'eines, o prement <keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>g</keycap></keycombo>.</para> </listitem> -<listitem -><para ->Establir la vostra data i hora locals. Podeu canviar-les a qualsevol valor seleccionant <guimenuitem ->Estableix temps...</guimenuitem -> des del menú <guimenu ->Temps</guimenu ->, o prement la icona amb forma de <guiicon ->rellotge</guiicon -> que hi ha a la barra d'eines. La finestra <guilabel ->Estableix temps</guilabel -> empra un estri estàndard de &kde; per a especificar la data, junt amb tres caixes selectores per a establir les hores, els minuts i els segons. Si sempre necessiteu reajustar el rellotge al temps actual, simplement seleccioneu <guimenuitem ->Estableix temps a Ara</guimenuitem -> des del menú <guimenu ->Temps</guimenu ->.</para> +<listitem><para>Establir la vostra data i hora locals. Podeu canviar-les a qualsevol valor seleccionant <guimenuitem>Estableix temps...</guimenuitem> des del menú <guimenu>Temps</guimenu>, o prement la icona amb forma de <guiicon>rellotge</guiicon> que hi ha a la barra d'eines. La finestra <guilabel>Estableix temps</guilabel> empra un estri estàndard de &kde; per a especificar la data, junt amb tres caixes selectores per a establir les hores, els minuts i els segons. Si sempre necessiteu reajustar el rellotge al temps actual, simplement seleccioneu <guimenuitem>Estableix temps a Ara</guimenuitem> des del menú <guimenu>Temps</guimenu>.</para> </listitem> <listitem> -<para ->Cliqueu a sobre del menú <guimenu ->Dispositius</guimenu -> i seleccioneu el <guimenuitem ->Gestor de dispositius</guimenuitem ->.</para> +<para>Cliqueu a sobre del menú <guimenu>Dispositius</guimenu> i seleccioneu el <guimenuitem>Gestor de dispositius</guimenuitem>.</para> </listitem> <listitem> -<para ->A sota de la columna <guilabel ->Dispositiu</guilabel ->, seleccioneu el model del vostre telescopi.</para> +<para>A sota de la columna <guilabel>Dispositiu</guilabel>, seleccioneu el model del vostre telescopi.</para> </listitem> <listitem> -<para ->Clic <mousebutton ->dret</mousebutton -> a sobre del dispositiu i seleccioneu <guilabel ->Engega servei</guilabel ->.</para> +<para>Clic <mousebutton>dret</mousebutton> a sobre del dispositiu i seleccioneu <guilabel>Engega servei</guilabel>.</para> </listitem> <listitem> -<para ->Clicar a <guibutton ->Bé</guibutton -> per a tancar el diàleg del gestor de dispositius.</para> +<para>Clicar a <guibutton>Bé</guibutton> per a tancar el diàleg del gestor de dispositius.</para> </listitem> </orderedlist> -<para ->Aquesta és una instantània de la finestra del <guilabel ->Gestor de dispositius</guilabel ->:</para> +<para>Aquesta és una instantània de la finestra del <guilabel>Gestor de dispositius</guilabel>:</para> <screenshot> -<screeninfo ->Executar controladors de dispositiu</screeninfo> +<screeninfo>Executar controladors de dispositiu</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="devicemanager.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> -<phrase ->Iniciar controladors de dispositiu</phrase> +<phrase>Iniciar controladors de dispositiu</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> -<para ->Ara ja esteu preparat per a usar les característiques del dispositiu, &kstars; proveeix dues interfícies IGU convenientment intercanviables per al control de telescopis:</para> +<para>Ara ja esteu preparat per a usar les característiques del dispositiu, &kstars; proveeix dues interfícies IGU convenientment intercanviables per al control de telescopis:</para> <orderedlist> -<title ->Controlar el vostre telescopi</title> +<title>Controlar el vostre telescopi</title> <listitem> -<para -><guilabel ->Controlar el mapa del cel</guilabel ->: Per a cada dispositiu que engegueu en el <guilabel ->Gestor de dispositius</guilabel ->, es mostrarà l'entrada corresponent en el menú emergent permetent-vos que controleu les propietats del dispositiu. Podreu emetre comandaments com <guilabel ->Gira, Sinc</guilabel -> i <command ->Segueix</command -> directament des del mapa del cel. </para> -<para ->Aquesta és una instantània del menú emergent amb un dispositiu LX200 Classic actiu:</para> +<para><guilabel>Controlar el mapa del cel</guilabel>: Per a cada dispositiu que engegueu en el <guilabel>Gestor de dispositius</guilabel>, es mostrarà l'entrada corresponent en el menú emergent permetent-vos que controleu les propietats del dispositiu. Podreu emetre comandaments com <guilabel>Gira, Sinc</guilabel> i <command>Segueix</command> directament des del mapa del cel. </para> +<para>Aquesta és una instantània del menú emergent amb un dispositiu LX200 Classic actiu:</para> <screenshot> -<screeninfo ->Controlar dispositius des del mapa del cel</screeninfo> +<screeninfo>Controlar dispositius des del mapa del cel</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="skymapdevice.png" format="PNG"/> @@ -344,36 +187,22 @@ </listitem> <listitem> -<para -><guilabel ->Plafó de control INDI</guilabel ->: El plafó ofereix a l'usuari totes les característiques suportades per un dispositiu, per a un control més fi sobre el telescopi. Les propietats com els valors del port, gestió del lloc i els controls de gir, entre d'altres, es poden manipular des del plafó de control INDI. </para> +<para><guilabel>Plafó de control INDI</guilabel>: El plafó ofereix a l'usuari totes les característiques suportades per un dispositiu, per a un control més fi sobre el telescopi. Les propietats com els valors del port, gestió del lloc i els controls de gir, entre d'altres, es poden manipular des del plafó de control INDI. </para> -<para ->El plafó es divideix en tres seccions principals:</para> +<para>El plafó es divideix en tres seccions principals:</para> <itemizedlist> <listitem> -<para -><guilabel ->Pestanyes del dispositiu</guilabel ->: Cada dispositiu actiu addicional ocupa una pestanya en el plafó INDI. Els dispositius múltiples poden funcionar simultàniament sense afectar l'operació dels altres dispositius. </para> +<para><guilabel>Pestanyes del dispositiu</guilabel>: Cada dispositiu actiu addicional ocupa una pestanya en el plafó INDI. Els dispositius múltiples poden funcionar simultàniament sense afectar l'operació dels altres dispositius. </para> </listitem> <listitem> -<para -><guilabel ->Vista propietats</guilabel ->: Les característiques són l'element clau en l'arquitectura INDI. Cada dispositiu defineix un joc de propietats per a comunicar-se amb el client. La posició actual del telescopi és un exemple d'una propietat. Semànticament, les propietats similars són usualment contingudes en blocs lògics o agrupacions. </para> +<para><guilabel>Vista propietats</guilabel>: Les característiques són l'element clau en l'arquitectura INDI. Cada dispositiu defineix un joc de propietats per a comunicar-se amb el client. La posició actual del telescopi és un exemple d'una propietat. Semànticament, les propietats similars són usualment contingudes en blocs lògics o agrupacions. </para> </listitem> <listitem> -<para -><guilabel ->Visors de la bitàcola</guilabel ->: Els dispositius informen del seu estat i reconeixen comandaments enviant missatges INDI. Cada dispositiu té el seu propi visor del registre, i tots els dispositius comparteixen un visor de registres genèric. Un dispositiu usualment només envia missatges al seu controlador de dispositiu, però a un dispositiu se li permet enviar un missatge genèric quan això és apropiat. </para> +<para><guilabel>Visors de la bitàcola</guilabel>: Els dispositius informen del seu estat i reconeixen comandaments enviant missatges INDI. Cada dispositiu té el seu propi visor del registre, i tots els dispositius comparteixen un visor de registres genèric. Un dispositiu usualment només envia missatges al seu controlador de dispositiu, però a un dispositiu se li permet enviar un missatge genèric quan això és apropiat. </para> </listitem> </itemizedlist> <screenshot> -<screeninfo ->Plafó de control INDI</screeninfo> +<screeninfo>Plafó de control INDI</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="indicontrolpanel.png" format="PNG"/> @@ -383,236 +212,115 @@ </listitem> </orderedlist> -<para ->No teniu restriccions sobre l'ús d'una interfície o l'altra, fins i tot es poden emprar totes dues alhora. Les accions des del <guilabel ->mapa del cel</guilabel -> són reflexades automàticament en el <guilabel ->Plafó de control INDI</guilabel -> i viceversa.</para> - -<para ->Finalment, per a connectar amb el vostre telescopi, podeu seleccionar <guimenuitem ->Connecta</guimenuitem -> des del menú emergent, o alternativament, podeu prémer <guibutton ->Connecta</guibutton -> a sota de la pestanya del dispositiu en el <guilabel ->Plafó de control INDI</guilabel ->.</para> - -<important -><para ->Per omissió, KStars intentarà connectar amb el porto <constant ->/dev/ttyS0</constant ->. Per a canviar el port de la connexió, seleccioneu <guilabel ->Plafó de control INDI</guilabel -> des del menú <guimenu ->Dispositius</guimenu -> i canvieu el port a la pestanya del dispositiu.</para -></important> - -<para ->&kstars; actualitza automàticament la longitud, latitud i el temps del telescopi basant-se en els actuals valors a &kstars;. Podreu des/habilitar aquestes actualitzacions des del diàleg <guimenuitem ->Configura INDI</guimenuitem -> sota el menú <guimenu ->Dispositius</guimenu ->. </para> - -<para ->Si &kstars; es comunica amb èxit amb el telescopi, rebreu la <abbrev ->AR</abbrev -> i la <abbrev ->DEC</abbrev -> actual des del telescopi i es mostrarà una creueta en el mapa del cel que indicarà la posició del telescopi.</para> +<para>No teniu restriccions sobre l'ús d'una interfície o l'altra, fins i tot es poden emprar totes dues alhora. Les accions des del <guilabel>mapa del cel</guilabel> són reflexades automàticament en el <guilabel>Plafó de control INDI</guilabel> i viceversa.</para> + +<para>Finalment, per a connectar amb el vostre telescopi, podeu seleccionar <guimenuitem>Connecta</guimenuitem> des del menú emergent, o alternativament, podeu prémer <guibutton>Connecta</guibutton> a sota de la pestanya del dispositiu en el <guilabel>Plafó de control INDI</guilabel>.</para> + +<important><para>Per omissió, KStars intentarà connectar amb el porto <constant>/dev/ttyS0</constant>. Per a canviar el port de la connexió, seleccioneu <guilabel>Plafó de control INDI</guilabel> des del menú <guimenu>Dispositius</guimenu> i canvieu el port a la pestanya del dispositiu.</para></important> + +<para>&kstars; actualitza automàticament la longitud, latitud i el temps del telescopi basant-se en els actuals valors a &kstars;. Podreu des/habilitar aquestes actualitzacions des del diàleg <guimenuitem>Configura INDI</guimenuitem> sota el menú <guimenu>Dispositius</guimenu>. </para> + +<para>Si &kstars; es comunica amb èxit amb el telescopi, rebreu la <abbrev>AR</abbrev> i la <abbrev>DEC</abbrev> actual des del telescopi i es mostrarà una creueta en el mapa del cel que indicarà la posició del telescopi.</para> <note id="indi-sync"> -<title ->Sincronitzar el vostre telescopi</title> -<para ->Si heu alineat el vostre telescopi i l'última alineació ha estat una estrella, per exemple, Vega, llavores la creueta haurà de restar centrada al voltant seu. Si no és així i la creueta té l'objectiu apagat, llavores podeu fer un clic <mousebutton ->dret</mousebutton -> sobre Vega des del mapa del cel i <command ->Sinc</command -> des del menú del vostre telescopi. Aquesta acció instruirà al telescopi a sincronitzar les seves coordenades internes per a emparellar-les amb les de Vega, i la creueta del telescopi ara haurà de restar centrada al voltant de Vega. </para> +<title>Sincronitzar el vostre telescopi</title> +<para>Si heu alineat el vostre telescopi i l'última alineació ha estat una estrella, per exemple, Vega, llavores la creueta haurà de restar centrada al voltant seu. Si no és així i la creueta té l'objectiu apagat, llavores podeu fer un clic <mousebutton>dret</mousebutton> sobre Vega des del mapa del cel i <command>Sinc</command> des del menú del vostre telescopi. Aquesta acció instruirà al telescopi a sincronitzar les seves coordenades internes per a emparellar-les amb les de Vega, i la creueta del telescopi ara haurà de restar centrada al voltant de Vega. </para> </note> -<para ->Això ja està! El vostre telescopi està llest per a explorar els cels!</para> +<para>Això ja està! El vostre telescopi està llest per a explorar els cels!</para> <warning> -<title ->ATENCIÓ</title> -<para ->No empreu mai el telescopi per a mirar al Sol. Mirar al Sol pot malmetre irreversiblement els vostres ulls, així com al vostre equip</para> +<title>ATENCIÓ</title> +<para>No empreu mai el telescopi per a mirar al Sol. Mirar al Sol pot malmetre irreversiblement els vostres ulls, així com al vostre equip</para> </warning> </sect1> <sect1 id="indi-concepts"> -<title ->Conceptes INDI</title> -<indexterm -><primary ->Control del telescopi</primary> -<secondary ->Conceptes</secondary> +<title>Conceptes INDI</title> +<indexterm><primary>Control del telescopi</primary> +<secondary>Conceptes</secondary> </indexterm> -<para ->El plafó de control INDI ofereix moltes propietats del dispositiu que no són accessibles des del mapa del cel. Les propietats ofertes difereixen d'un dispositiu a l'altre. De tota manera, totes les propietats compartides amb característiques comuns ens obliga a explicar com es mostren i s'usen:</para> +<para>El plafó de control INDI ofereix moltes propietats del dispositiu que no són accessibles des del mapa del cel. Les propietats ofertes difereixen d'un dispositiu a l'altre. De tota manera, totes les propietats compartides amb característiques comuns ens obliga a explicar com es mostren i s'usen:</para> <itemizedlist> <listitem> -<para ->Permisos: Totes les propietats poden habilitar sols lectura, sols escriptura o lectura i escriptura. Un exemple d'una propietat de lectura/escriptura és l'ascensió recta del telescopi. Podeu introduir una nova ascensió recta i el telescopi, basant-se en els valors actuals, girarà o sinc. a la nova entrada. A demés, quan el telescopi gira, la seva ascensió recta s'actualitza i s'envia altra vegada cap al client.</para -><para -></para> +<para>Permisos: Totes les propietats poden habilitar sols lectura, sols escriptura o lectura i escriptura. Un exemple d'una propietat de lectura/escriptura és l'ascensió recta del telescopi. Podeu introduir una nova ascensió recta i el telescopi, basant-se en els valors actuals, girarà o sinc. a la nova entrada. A demés, quan el telescopi gira, la seva ascensió recta s'actualitza i s'envia altra vegada cap al client.</para><para></para> </listitem> <listitem> -<para ->Estat: Prefixat a cada propietat hi ha un indicador de l'estat (LED rodó). Cada propietat té un estat i un codi de color associat:</para> -<table frame="top" -><title ->Codi de color de l'estat INDI</title> +<para>Estat: Prefixat a cada propietat hi ha un indicador de l'estat (LED rodó). Cada propietat té un estat i un codi de color associat:</para> +<table frame="top"><title>Codi de color de l'estat INDI</title> <tgroup cols="3" colsep="1" rowsep="1"> <thead> <row> -<entry ->Estat</entry> -<entry ->Color</entry> -<entry ->Descripció</entry> +<entry>Estat</entry> +<entry>Color</entry> +<entry>Descripció</entry> </row> </thead> <tbody> <row> -<entry ->Ociosa</entry> -<entry ->Gris</entry> -<entry ->El dispositiu no està realitzant cap acció en referència a aquesta propietat</entry> +<entry>Ociosa</entry> +<entry>Gris</entry> +<entry>El dispositiu no està realitzant cap acció en referència a aquesta propietat</entry> </row> <row> -<entry ->Bé</entry> -<entry ->Verd</entry> -<entry ->L'última operació realitzada en aquesta propietat ha estat realitzada amb èxit i és activa</entry> +<entry>Bé</entry> +<entry>Verd</entry> +<entry>L'última operació realitzada en aquesta propietat ha estat realitzada amb èxit i és activa</entry> </row> <row> -<entry ->Ocupada</entry> -<entry ->Groc</entry> -<entry ->La propietat està realitzant una acció</entry> +<entry>Ocupada</entry> +<entry>Groc</entry> +<entry>La propietat està realitzant una acció</entry> </row> <row> -<entry ->Alerta</entry> -<entry ->Roig</entry> -<entry ->La propietat està en condicions crítiques i necessita atenció immediata</entry> +<entry>Alerta</entry> +<entry>Roig</entry> +<entry>La propietat està en condicions crítiques i necessita atenció immediata</entry> </row> </tbody> </tgroup> </table> -<para -></para> -<para ->El controlador del dispositiu actualitza l'estat de la propietat en temps real quan això és necessari. Per exemple, si el telescopi està en el procés de gir cap a un objectiu, llavores les propietats AR/DEC seran senyalades com a <guilabel ->Ocupada</guilabel ->. Quan el procés de gir sigui completat amb èxit, les propietats seran senyalades com a <guilabel ->Bé</guilabel ->.</para -><para -></para> +<para></para> +<para>El controlador del dispositiu actualitza l'estat de la propietat en temps real quan això és necessari. Per exemple, si el telescopi està en el procés de gir cap a un objectiu, llavores les propietats AR/DEC seran senyalades com a <guilabel>Ocupada</guilabel>. Quan el procés de gir sigui completat amb èxit, les propietats seran senyalades com a <guilabel>Bé</guilabel>.</para><para></para> </listitem> <listitem> -<para ->Context: Les propietats numèriques poden acceptar i processar números en dos formats: decimal i sexagesimal. El format sexagesimal és convenient a l'expressar temps o coordenades equatorials/geogràfiques.Podeu emprar qualsevol dels dos formats segons creieu convenient. Per exemple, tots els següents números són iguals:</para> +<para>Context: Les propietats numèriques poden acceptar i processar números en dos formats: decimal i sexagesimal. El format sexagesimal és convenient a l'expressar temps o coordenades equatorials/geogràfiques.Podeu emprar qualsevol dels dos formats segons creieu convenient. Per exemple, tots els següents números són iguals:</para> <itemizedlist> -<listitem -><para ->-156,40</para -></listitem> -<listitem -><para ->-156:24:00</para -></listitem> -<listitem -><para ->-156:24</para -><para -></para -></listitem> +<listitem><para>-156,40</para></listitem> +<listitem><para>-156:24:00</para></listitem> +<listitem><para>-156:24</para><para></para></listitem> </itemizedlist> </listitem> <listitem> -<para ->Hora: La hora estàndard per a totes les comunicacions relacionades amb INDI és UTC (temps universal) especificada com a YYYY-MM-DDTHH:MM:SS d'acord amb el ISO 8601. &kstars; comunica la hora UTC correcta del UTC automàticament amb els controladors dels dispositius. Podeu des/habilitar dites actualitzacions automàtiques de l'hora des del diàleg <guimenuitem ->Configura INDI</guimenuitem -> sota el menú <guimenu ->Dispositius</guimenu ->. </para> +<para>Hora: La hora estàndard per a totes les comunicacions relacionades amb INDI és UTC (temps universal) especificada com a YYYY-MM-DDTHH:MM:SS d'acord amb el ISO 8601. &kstars; comunica la hora UTC correcta del UTC automàticament amb els controladors dels dispositius. Podeu des/habilitar dites actualitzacions automàtiques de l'hora des del diàleg <guimenuitem>Configura INDI</guimenuitem> sota el menú <guimenu>Dispositius</guimenu>. </para> </listitem> </itemizedlist> </sect1> <sect1 id="indi-remote-control"> -<title ->Control remot del dispositiu</title> -<indexterm -><primary ->Control del telescopi</primary> -<secondary ->Dispositius remots</secondary> +<title>Control remot del dispositiu</title> +<indexterm><primary>Control del telescopi</primary> +<secondary>Dispositius remots</secondary> </indexterm> -<para ->KStars proveeix d'una simple capa de gran abast per al control de dispositius remots. Una detallada descripció de la capa es descriu en el <ulink url="http://www.clearskyinstitute.com/INDI/INDI.pdf" ->llibre blanc</ulink -> de INDI.</para> +<para>KStars proveeix d'una simple capa de gran abast per al control de dispositius remots. Una detallada descripció de la capa es descriu en el <ulink url="http://www.clearskyinstitute.com/INDI/INDI.pdf">llibre blanc</ulink> de INDI.</para> -<para ->Necessitareu configurar les maquines del servidor i del client per al control remot:</para> +<para>Necessitareu configurar les maquines del servidor i del client per al control remot:</para> <orderedlist> <listitem> -<para ->Servidor: Per a preparar a un dispositiu per al control remot, seguiu les mateixes passes en la configuració <link linkend="indi-kstars-setup" ->local/servidor</link ->. Quan engegueu un servei de dispositiu en el <guimenu ->Gestor de dispositius</guimenu ->, un número de port serà mostrat a sota de la columna <guilabel ->Port on escoltar</guilabel ->. A demés del número de port, també necessitareu el nom de la màquina o adreça IP del servidor. </para> -<para -></para> +<para>Servidor: Per a preparar a un dispositiu per al control remot, seguiu les mateixes passes en la configuració <link linkend="indi-kstars-setup">local/servidor</link>. Quan engegueu un servei de dispositiu en el <guimenu>Gestor de dispositius</guimenu>, un número de port serà mostrat a sota de la columna <guilabel>Port on escoltar</guilabel>. A demés del número de port, també necessitareu el nom de la màquina o adreça IP del servidor. </para> +<para></para> </listitem> <listitem> -<para ->Client: Seleccioneu el <guimenuitem ->Gestor de dispositius</guimenuitem -> des del menú <guimenu ->Dispositius</guimenu -> i cliqueu a sobre de la pestanya <guilabel ->Client</guilabel ->. Sota aquesta pestanya podeu afegir, modificar o eliminar màquines. Afegiu-ne una clicant en el botó <guilabel ->Afegeix</guilabel ->. Introduïu l'adreça de nom màquina/IP del servidor en el camp <guibutton ->Nom</guibutton -> i el número de port obtingut des de la màquina <guilabel ->servidor</guilabel -> durant la passa 1. </para> +<para>Client: Seleccioneu el <guimenuitem>Gestor de dispositius</guimenuitem> des del menú <guimenu>Dispositius</guimenu> i cliqueu a sobre de la pestanya <guilabel>Client</guilabel>. Sota aquesta pestanya podeu afegir, modificar o eliminar màquines. Afegiu-ne una clicant en el botó <guilabel>Afegeix</guilabel>. Introduïu l'adreça de nom màquina/IP del servidor en el camp <guibutton>Nom</guibutton> i el número de port obtingut des de la màquina <guilabel>servidor</guilabel> durant la passa 1. </para> </listitem> </orderedlist> <screenshot> -<screeninfo ->Client INDI</screeninfo> +<screeninfo>Client INDI</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="indiclient.png" format="PNG"/> @@ -620,221 +328,105 @@ </mediaobject> </screenshot> -<para ->Després de que afegiu una màquina, fer clic dret sobre la mateixa per a <guimenuitem ->Connecta</guimenuitem -> o <guimenuitem ->Desconnecta</guimenuitem ->. Si s'estableix una connexió, podreu controlar el telescopi des del <guilabel ->mapa del cel</guilabel -> o <guilabel ->Plafó de control INDI</guilabel -> exactament segons el descrit a la secció <link linkend="indi-kstars-setup" ->local/servidor</link ->. És tant fàcil com això! </para> +<para>Després de que afegiu una màquina, fer clic dret sobre la mateixa per a <guimenuitem>Connecta</guimenuitem> o <guimenuitem>Desconnecta</guimenuitem>. Si s'estableix una connexió, podreu controlar el telescopi des del <guilabel>mapa del cel</guilabel> o <guilabel>Plafó de control INDI</guilabel> exactament segons el descrit a la secció <link linkend="indi-kstars-setup">local/servidor</link>. És tant fàcil com això! </para> <sect2 id="indi-commandline"> -<title ->Executar un servidor INDI des de la línia de comandaments</title> -<para ->Mentre que &kstars; us permet desplegar fàcilment un servidor INDI; podeu llançar un servidor INDI des de la línia de comandaments. </para> - -<para ->Atès que INDI és un component intern independent, podeu engegar un servidor INDI en un client sense KStars. INDI es pot compilar per separat per a funcionar sobre les màquines remotes. A demés, els controladors de dispositius registren missatges a <constant ->stderr</constant -> (eixida d'error estàndard) i això pot ser d'ajuda en una situació de depuració. La sintaxis per al servidor INDI és la següent:</para> - -<para ->$ <command ->indiserver</command -> [opcions] [<filename ->controlador</filename -> ...]</para> - -<para ->Opcions:</para> -<para ->-p p : IP i port alternatiu, per omissió 7624</para> -<para ->-r n : màxims intents de reinici, per omissió 2</para> -<para ->-v : més missatges a l'eixida d'error estàndard (stderr)</para> - -<para ->Per exemple, si voleu engegar un servidor INDI executant un controlador LX200 GPS i escoltar les connexions sobre el port 8000, haureu d'executar el següent comandament:</para> - -<para ->$ <command ->indiserver</command -> -p 8000 <filename ->lx200gps</filename -></para> +<title>Executar un servidor INDI des de la línia de comandaments</title> +<para>Mentre que &kstars; us permet desplegar fàcilment un servidor INDI; podeu llançar un servidor INDI des de la línia de comandaments. </para> + +<para>Atès que INDI és un component intern independent, podeu engegar un servidor INDI en un client sense KStars. INDI es pot compilar per separat per a funcionar sobre les màquines remotes. A demés, els controladors de dispositius registren missatges a <constant>stderr</constant> (eixida d'error estàndard) i això pot ser d'ajuda en una situació de depuració. La sintaxis per al servidor INDI és la següent:</para> + +<para>$ <command>indiserver</command> [opcions] [<filename>controlador</filename> ...]</para> + +<para>Opcions:</para> +<para>-p p : IP i port alternatiu, per omissió 7624</para> +<para>-r n : màxims intents de reinici, per omissió 2</para> +<para>-v : més missatges a l'eixida d'error estàndard (stderr)</para> + +<para>Per exemple, si voleu engegar un servidor INDI executant un controlador LX200 GPS i escoltar les connexions sobre el port 8000, haureu d'executar el següent comandament:</para> + +<para>$ <command>indiserver</command> -p 8000 <filename>lx200gps</filename></para> </sect2> <sect2 id="indi-secure-remote"> -<title ->Assegurar les operacions remotes</title> - -<para ->Suposem que volem executar indiserver i els seus clients sobre una màquina remota, <constant ->màquina_remota</constant ->, i llavors connectar a &kstars; que funciona sobre la màquina local.</para> - -<para ->Des del registre de la màquina local per a la màquina remota, <constant ->màquina_remota</constant ->, escrivint:</para> - -<para ->$ <command ->ssh</command -> -L <varname ->port</varname ->:<constant ->màquina_local</constant ->:<varname ->port</varname -> <constant ->màquina_remota</constant -></para> - -<para ->després d'accedir, s'executarà indiserver sobre la màquina remota:</para> - -<para ->$ <command ->indiserver</command -> -p <varname ->port</varname -> [<filename ->controlador</filename ->...]</para> - -<para ->En segon pla, en la màquina local, s'iniciarà &kstars; i després obrirà un <guimenuitem ->Gestor de dispositius</guimenuitem -> i afegirà una màquina sota la pestanya <guilabel ->Client</guilabel ->. La màquina haurà de ser <constant ->màquina_local</constant -> (generalment 127.0.0.1) i el número de port haurà de ser el <varname ->port</varname -> emprat en totes les anteriors passes. Clic <mousebutton ->dret</mousebutton -> sobre la màquina i seleccioneu <guimenuitem ->Connecta</guimenuitem -> des del menú emergent. &kstars; es connectarà amb el servidor INDI remot de forma segura. La informació de la màquina serà desada per a les sessions futures.</para> +<title>Assegurar les operacions remotes</title> + +<para>Suposem que volem executar indiserver i els seus clients sobre una màquina remota, <constant>màquina_remota</constant>, i llavors connectar a &kstars; que funciona sobre la màquina local.</para> + +<para>Des del registre de la màquina local per a la màquina remota, <constant>màquina_remota</constant>, escrivint:</para> + +<para>$ <command>ssh</command> -L <varname>port</varname>:<constant>màquina_local</constant>:<varname>port</varname> <constant>màquina_remota</constant></para> + +<para>després d'accedir, s'executarà indiserver sobre la màquina remota:</para> + +<para>$ <command>indiserver</command> -p <varname>port</varname> [<filename>controlador</filename>...]</para> + +<para>En segon pla, en la màquina local, s'iniciarà &kstars; i després obrirà un <guimenuitem>Gestor de dispositius</guimenuitem> i afegirà una màquina sota la pestanya <guilabel>Client</guilabel>. La màquina haurà de ser <constant>màquina_local</constant> (generalment 127.0.0.1) i el número de port haurà de ser el <varname>port</varname> emprat en totes les anteriors passes. Clic <mousebutton>dret</mousebutton> sobre la màquina i seleccioneu <guimenuitem>Connecta</guimenuitem> des del menú emergent. &kstars; es connectarà amb el servidor INDI remot de forma segura. La informació de la màquina serà desada per a les sessions futures.</para> </sect2> </sect1> <sect1 id="indi-faq"> -<title ->Preguntes més freqüents sobre INDI</title> -<indexterm -><primary ->Control del telescopi</primary> -<secondary -><acronym ->PMF</acronym -></secondary> +<title>Preguntes més freqüents sobre INDI</title> +<indexterm><primary>Control del telescopi</primary> +<secondary><acronym>PMF</acronym></secondary> </indexterm> <qandaset defaultlabel="qanda"> <qandaentry> <question id="what-is-indi"> -<para ->Què és INDI?</para> +<para>Què és INDI?</para> </question> <answer> -<para -><acronym ->INDI</acronym -> és el protocol de control <ulink url="http://indi.sourceforge.net" ->Instrument-Neutral-Distributed-Interface</ulink -> desenvolupat per <author -><firstname ->Elwood</firstname -><surname ->C. Downey</surname -></author -> de l'<ulink url="http://www.clearskyinstitute.com/" ->Institut ClearSky</ulink -> . &kstars; empra als controladors de dispositiu que són compatibles amb el protocol INDI. INDI té moltes ventatges incloguen l'aclobat fluix entre els dispositius de maquinari i els controladors de programari. Els clients que emprin els controladors de dispositiu (com &kstars;) són totalment inconscients de les capacitats del dispositiu. En temps d'execució, &kstars; es comunica amb els controladors de dispositiu i construeix un IGU totalment dinàmic basat en els serveis proporcionats pel dispositiu. Pel qual, els controladors de dispositiu nous es poden escriure o actualitzar i KStars podrà prendre els ventatges complets d'ells sense cap canvi en el costat del client.</para> +<para><acronym>INDI</acronym> és el protocol de control <ulink url="http://indi.sourceforge.net">Instrument-Neutral-Distributed-Interface</ulink> desenvolupat per <author><firstname>Elwood</firstname><surname>C. Downey</surname></author> de l'<ulink url="http://www.clearskyinstitute.com/">Institut ClearSky</ulink> . &kstars; empra als controladors de dispositiu que són compatibles amb el protocol INDI. INDI té moltes ventatges incloguen l'aclobat fluix entre els dispositius de maquinari i els controladors de programari. Els clients que emprin els controladors de dispositiu (com &kstars;) són totalment inconscients de les capacitats del dispositiu. En temps d'execució, &kstars; es comunica amb els controladors de dispositiu i construeix un IGU totalment dinàmic basat en els serveis proporcionats pel dispositiu. Pel qual, els controladors de dispositiu nous es poden escriure o actualitzar i KStars podrà prendre els ventatges complets d'ells sense cap canvi en el costat del client.</para> </answer> </qandaentry> <qandaentry> <question> -<para ->A quins dispositius dona suport KStars? </para> +<para>A quins dispositius dona suport KStars? </para> </question> <answer> -<para ->Actualment, &kstars; suporta LX200 Classic, LX200 Autostar, LX200 GPS, LX200 16" i Celestron GPS. </para> +<para>Actualment, &kstars; suporta LX200 Classic, LX200 Autostar, LX200 GPS, LX200 16" i Celestron GPS. </para> </answer> </qandaentry> <qandaentry> <question> -<para ->Teniu pensat suportar més dispositius? </para> +<para>Teniu pensat suportar més dispositius? </para> </question> <answer> -<para ->Sí. Planegem afegir suport per a les càmeres CCD i focalitzadors més importants i estendre el suport per a més telescopis. Si desitgeu que INDI suporti un dispositiu en particular, si us plau, envieu-nos un correu electrònic a <email ->indi-devel@lists.sourceforge.net</email ->. </para> +<para>Sí. Planegem afegir suport per a les càmeres CCD i focalitzadors més importants i estendre el suport per a més telescopis. Si desitgeu que INDI suporti un dispositiu en particular, si us plau, envieu-nos un correu electrònic a <email>indi-devel@lists.sourceforge.net</email>. </para> </answer> </qandaentry> <qandaentry> <question> -<para ->No tinc un port sèrie, com puc connectar al telescopi?</para> +<para>No tinc un port sèrie, com puc connectar al telescopi?</para> </question> <answer> -<para ->Molts ordinadors portàtils moderns ja no disposen d'un port sèrie. Necessitareu un adaptador sèrie-a-USB que estiga suportat sota Linux. Per exemple, el USA-19QW Serial to USB de <trademark ->Keyspan</trademark -> està molt ben suportat sota Linux i ha estat provat amb &kstars;. Necessitareu referir-vos a la documentació del vostre adaptador per a trobar quins ports proporciona (&pex; <constant ->/dev/ttyUSB0..../dev/ttyUSB9</constant ->). </para> +<para>Molts ordinadors portàtils moderns ja no disposen d'un port sèrie. Necessitareu un adaptador sèrie-a-USB que estiga suportat sota Linux. Per exemple, el USA-19QW Serial to USB de <trademark>Keyspan</trademark> està molt ben suportat sota Linux i ha estat provat amb &kstars;. Necessitareu referir-vos a la documentació del vostre adaptador per a trobar quins ports proporciona (&pex; <constant>/dev/ttyUSB0..../dev/ttyUSB9</constant>). </para> </answer> </qandaentry> <qandaentry> <question> -<para ->Quan intento <guibutton ->Connecta</guibutton ->, &kstars; informa que el telescopi no està connectat al port sèrie/USB. Què puc fer? </para> +<para>Quan intento <guibutton>Connecta</guibutton>, &kstars; informa que el telescopi no està connectat al port sèrie/USB. Què puc fer? </para> </question> <answer> -<para ->Aquest missatge apareix quan &kstars; no pot comunicar-se amb el telescopi. Aquí teniu unes poques coses que podeu fer:</para> +<para>Aquest missatge apareix quan &kstars; no pot comunicar-se amb el telescopi. Aquí teniu unes poques coses que podeu fer:</para> <orderedlist> <listitem> -<para ->Comprovar el cable de connexió, assegureu-vos de que està en bones condicions i proveu-lo amb d'altres aplicacions.</para> +<para>Comprovar el cable de connexió, assegureu-vos de que està en bones condicions i proveu-lo amb d'altres aplicacions.</para> </listitem> <listitem> -<para ->Comprovar que la corrent arriba al telescopi, assegureu-vos de que la corrent està encesa i que el telescopi n'està obtinguen prou.</para> +<para>Comprovar que la corrent arriba al telescopi, assegureu-vos de que la corrent està encesa i que el telescopi n'està obtinguen prou.</para> </listitem> <listitem> -<para ->Establir el port correcte en el <guilabel ->Plafó de control INDI</guilabel -> sota el menú <guimenu ->Dispositius</guimenu ->. El port per omissió és <constant ->/dev/ttyS0</constant -></para> +<para>Establir el port correcte en el <guilabel>Plafó de control INDI</guilabel> sota el menú <guimenu>Dispositius</guimenu>. El port per omissió és <constant>/dev/ttyS0</constant></para> </listitem> <listitem> - <para ->Reiniciar &kstars; i provar-l'ho una altra vegada.</para> + <para>Reiniciar &kstars; i provar-l'ho una altra vegada.</para> </listitem> </orderedlist> </answer> @@ -842,68 +434,47 @@ <qandaentry> <question> -<para ->&kstars; informa de que el telescopi està connectat i a punt, però no puc trobar la creueta del telescopi, a on està?</para> +<para>&kstars; informa de que el telescopi està connectat i a punt, però no puc trobar la creueta del telescopi, a on està?</para> </question> <answer> -<para ->&kstars; rep les coordenades AR i DEC des dels telescopis sobre la connexió. Si l'alineació ha estat realitzada correctament, llavors hauríeu de veure dita creueta en el mapa del cel al voltant del vostre objectiu. Tot i que, les coordenades AR i DEC proporcionades pel telescopi podrien ser incorrectes (fins i tot trobar-se sota l'horitzó) i necessitareu <link linkend="indi-sync" ->Sinc</link -> el vostre telescopi a l'objectiu actual.</para> +<para>&kstars; rep les coordenades AR i DEC des dels telescopis sobre la connexió. Si l'alineació ha estat realitzada correctament, llavors hauríeu de veure dita creueta en el mapa del cel al voltant del vostre objectiu. Tot i que, les coordenades AR i DEC proporcionades pel telescopi podrien ser incorrectes (fins i tot trobar-se sota l'horitzó) i necessitareu <link linkend="indi-sync">Sinc</link> el vostre telescopi a l'objectiu actual.</para> </answer> </qandaentry> <qandaentry> <question> -<para ->El telescopi s'està movent erràticament o no es mou en tots. Què puc fer?</para> +<para>El telescopi s'està movent erràticament o no es mou en tots. Què puc fer?</para> </question> <answer> -<para ->Aquest comportament sobre tot es deu a valors incorrectes, si us plau, verifiqueu el següent llistat:</para> +<para>Aquest comportament sobre tot es deu a valors incorrectes, si us plau, verifiqueu el següent llistat:</para> <orderedlist> <listitem> -<para ->Està alineat el telescopi?</para> +<para>Està alineat el telescopi?</para> </listitem> <listitem> -<para ->Està el mode d'alineació del telescopi correcte? Useu el <guilabel ->Plafó de control INDI</guilabel -> per a comprovar i canviar aquests valors (<constant ->Alt/Az, Polar, Terra</constant ->).</para> +<para>Està el mode d'alineació del telescopi correcte? Useu el <guilabel>Plafó de control INDI</guilabel> per a comprovar i canviar aquests valors (<constant>Alt/Az, Polar, Terra</constant>).</para> </listitem> <listitem> -<para ->Són correctes els valors hora i data del telescopi?</para> +<para>Són correctes els valors hora i data del telescopi?</para> </listitem> <listitem> -<para ->Són correctes els valors longitud i latitud del telescopi?</para> +<para>Són correctes els valors longitud i latitud del telescopi?</para> </listitem> <listitem> -<para ->És correcte el UTC del telescopi?</para> +<para>És correcte el UTC del telescopi?</para> </listitem> <listitem> -<para ->Estan els eixos AR i DEC blocats firmement?</para> +<para>Estan els eixos AR i DEC blocats firmement?</para> </listitem> <listitem> -<para ->El valor N/S del telescopi (quan sigui aplicable) està establert correctament al vostre hemisferi?</para> +<para>El valor N/S del telescopi (quan sigui aplicable) està establert correctament al vostre hemisferi?</para> </listitem> <listitem> -<para ->Està el cable entre el telescopi i l'ordinador en bones condicions?</para> +<para>Està el cable entre el telescopi i l'ordinador en bones condicions?</para> </listitem> </orderedlist> -<para ->Si penseu que tots els valors estan correctes però el telescopi encara es mou erràticament o no fa res, llavores envieu un informe d'error a <email ->kstars-devel@kde.org</email ->.</para> +<para>Si penseu que tots els valors estan correctes però el telescopi encara es mou erràticament o no fa res, llavores envieu un informe d'error a <email>kstars-devel@kde.org</email>.</para> </answer> </qandaentry> </qandaset> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/install.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/install.docbook index e5facd7d543..20a41d27966 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/install.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/install.docbook @@ -1,139 +1,42 @@ <appendix id="installation"> -<title ->Instal·lació</title> +<title>Instal·lació</title> <sect1 id="getting-kstars"> -<title ->Com obtenir &kstars;</title> -<para ->&kstars; es distribueix amb &kde; com a part del mòdul tdeedu "Educatiu". </para> -<para ->En alguna ocasió també hem fet llançaments independents. Aquests estan disponibles en format .tar.gz a la següent pàgina web: <ulink url="http://prdownloads.sourceforge.net/kstars/" ->http://prdownloads.sourceforge.net/kstars/</ulink ->. </para> -<para ->Els llançaments independents s'anuncien a través de la llista de correu <email ->kstars-announce@lists.sourceforge.net</email ->. A més també s'anuncien a la <ulink url="http://edu.kde.org/kstars" ->pàgina web de &kstars;</ulink ->, <ulink url="http://apps.kde.com/uk/0/info/id/1050" ->apps.kde.com</ulink ->, i <ulink url="http://freshmeat.net/projects/kstars" ->freshmeat.net</ulink ->. </para> -<para ->&kstars; està disponible junt amb moltes distribucions de Linux/BSD, incloguen &RedHat;, &SuSE; i &Mandrake;. Algunes distribucions compten amb &kstars; com a aplicació per separat, i d'altres l'inclouen al paquet tdeedu, del que &kstars; ja en forma part. </para -><para ->Si voleu obtenir l'última versió de desenvolupament del CVS de &kstars;, si us plau, seguiu <ulink url="http://edu.kde.org/kstars/cvs.html" ->aquestes instruccions</ulink ->. </para> +<title>Com obtenir &kstars;</title> +<para>&kstars; es distribueix amb &kde; com a part del mòdul tdeedu "Educatiu". </para> +<para>En alguna ocasió també hem fet llançaments independents. Aquests estan disponibles en format .tar.gz a la següent pàgina web: <ulink url="http://prdownloads.sourceforge.net/kstars/">http://prdownloads.sourceforge.net/kstars/</ulink>. </para> +<para>Els llançaments independents s'anuncien a través de la llista de correu <email>kstars-announce@lists.sourceforge.net</email>. A més també s'anuncien a la <ulink url="http://edu.kde.org/kstars">pàgina web de &kstars;</ulink>, <ulink url="http://apps.kde.com/uk/0/info/id/1050">apps.kde.com</ulink>, i <ulink url="http://freshmeat.net/projects/kstars">freshmeat.net</ulink>. </para> +<para>&kstars; està disponible junt amb moltes distribucions de Linux/BSD, incloguen &RedHat;, &SuSE; i &Mandrake;. Algunes distribucions compten amb &kstars; com a aplicació per separat, i d'altres l'inclouen al paquet tdeedu, del que &kstars; ja en forma part. </para><para>Si voleu obtenir l'última versió de desenvolupament del CVS de &kstars;, si us plau, seguiu <ulink url="http://edu.kde.org/kstars/cvs.html">aquestes instruccions</ulink>. </para> </sect1> <sect1 id="requirements"> -<title ->Requeriments</title> -<para ->Per a que &kstars; funcioni correctament, necessitareu &kde; ->=3.0 i &Qt; ->=3.0. A partir de la versió 1.0, deixa de suportar-se &kde; 2.x. </para> -<para ->Per a compilar &kstars;, haureu de tenir instal·lats els següents paquets: <itemizedlist> -<listitem -><para ->tdelibs-devel</para -></listitem> -<listitem -><para ->qt-devel</para -></listitem> -<listitem -><para ->zlib-devel</para -></listitem> -<listitem -><para ->fam-devel</para -></listitem> -<listitem -><para ->png-devel</para -></listitem> -<listitem -><para ->jpeg-devel</para -></listitem> -<listitem -><para ->autoconf ( ->=2.5)</para -></listitem> -</itemizedlist -></para> +<title>Requeriments</title> +<para>Per a que &kstars; funcioni correctament, necessitareu &kde; >=3.0 i &Qt;>=3.0. A partir de la versió 1.0, deixa de suportar-se &kde; 2.x. </para> +<para>Per a compilar &kstars;, haureu de tenir instal·lats els següents paquets: <itemizedlist> +<listitem><para>tdelibs-devel</para></listitem> +<listitem><para>qt-devel</para></listitem> +<listitem><para>zlib-devel</para></listitem> +<listitem><para>fam-devel</para></listitem> +<listitem><para>png-devel</para></listitem> +<listitem><para>jpeg-devel</para></listitem> +<listitem><para>autoconf (>=2.5)</para></listitem> +</itemizedlist></para> -<para ->En el meu sistema, &kstars; usa uns 60 MB de memòria amb l'arranjament per omissió. La major part d'aquest ús es deu a la càrrega de les bases de dades dels objectes, en especial la base de dades de 40.000 estrelles. És possible reduir substancialment el consum de memòria, reduint el límit de feblesa de les estrelles en la finestra de configuració. Per descomptat, si disposeu de prou memòria també el podeu incrementar per a mostrar unes 126.000 estrelles. Quan &kstars; es troba en repòs, usa molts poca <acronym ->CPU</acronym ->, però consumirà tanta com puga en desplaçar o apropar la imatge. </para -> +<para>En el meu sistema, &kstars; usa uns 60 MB de memòria amb l'arranjament per omissió. La major part d'aquest ús es deu a la càrrega de les bases de dades dels objectes, en especial la base de dades de 40.000 estrelles. És possible reduir substancialment el consum de memòria, reduint el límit de feblesa de les estrelles en la finestra de configuració. Per descomptat, si disposeu de prou memòria també el podeu incrementar per a mostrar unes 126.000 estrelles. Quan &kstars; es troba en repòs, usa molts poca <acronym>CPU</acronym>, però consumirà tanta com puga en desplaçar o apropar la imatge. </para> </sect1> <sect1 id="compilation"> -<title ->Compilació i instal·lació</title> +<title>Compilació i instal·lació</title> -<para ->Per a compilar i instal·lar &kstars; al vostre sistema, introduïu el següent a la carpeta base de la distribució de &kstars; desempaquetada: <screen width="40" -><prompt ->%</prompt -> <userinput ->./configure --prefix=$TDEDIR</userinput> -<prompt ->%</prompt -> <userinput ->make</userinput> -<prompt ->%</prompt -> <userinput ->make install</userinput -> +<para>Per a compilar i instal·lar &kstars; al vostre sistema, introduïu el següent a la carpeta base de la distribució de &kstars; desempaquetada: <screen width="40"><prompt>%</prompt> <userinput>./configure --prefix=$TDEDIR</userinput> +<prompt>%</prompt> <userinput>make</userinput> +<prompt>%</prompt> <userinput>make install</userinput> </screen> -</para -><para ->Si us plau, no oblideu l'argument «prefix» a l'executar «configure». Si la vostra variable d'entorn <envar ->TDEDIR</envar -> no està establerta, l'establirà l'argument «prefix» a la carpeta en el que estiga instal·lat el &kde;. Normalment això serà en <filename class="directory" ->/usr</filename ->, <filename class="directory" ->/opt/kde</filename -> o <filename class="directory" ->/opt/kde3</filename ->. A més, assegureu-vos de que l'última passa la feu com a <systemitem class="username" ->root</systemitem ->. </para -><para ->&kstars; usa <command ->autoconf</command -> i <command ->automake</command ->, així que no hauríeu de tenir problemes per a compilar-lo. Si els tinguéssiu, si us plau, informeu-ne a la llista de correu de &kstars; <email ->kstars-devel@kde.org</email ->. </para> +</para><para>Si us plau, no oblideu l'argument «prefix» a l'executar «configure». Si la vostra variable d'entorn <envar>TDEDIR</envar> no està establerta, l'establirà l'argument «prefix» a la carpeta en el que estiga instal·lat el &kde;. Normalment això serà en <filename class="directory">/usr</filename>, <filename class="directory">/opt/kde</filename> o <filename class="directory">/opt/kde3</filename>. A més, assegureu-vos de que l'última passa la feu com a <systemitem class="username">root</systemitem>. </para><para>&kstars; usa <command>autoconf</command> i <command>automake</command>, així que no hauríeu de tenir problemes per a compilar-lo. Si els tinguéssiu, si us plau, informeu-ne a la llista de correu de &kstars; <email>kstars-devel@kde.org</email>. </para> </sect1> <sect1 id="configuration"> -<title ->Configuració</title> -<para ->En aquest punt, no hi ha opcions de configuració o requisits especials. Si &kstars; informa que falten fitxers de dades, accediu al sistema com a <systemitem class="username" ->root</systemitem -> i copieu-los manualment des de <filename class="directory" ->kstars/data/</filename -> a <filename class="directory" ->$(TDEDIR)/apps/kstars/</filename -> (si no teniu privilegis de <systemitem class="username" ->root</systemitem ->, copieu-los a <filename class="directory" ->~/.trinity/share/apps/kstars/</filename ->). </para> +<title>Configuració</title> +<para>En aquest punt, no hi ha opcions de configuració o requisits especials. Si &kstars; informa que falten fitxers de dades, accediu al sistema com a <systemitem class="username">root</systemitem> i copieu-los manualment des de <filename class="directory">kstars/data/</filename> a <filename class="directory">$(TDEDIR)/apps/kstars/</filename> (si no teniu privilegis de <systemitem class="username">root</systemitem>, copieu-los a <filename class="directory">~/.trinity/share/apps/kstars/</filename>). </para> </sect1> </appendix> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/jmoons.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/jmoons.docbook index f0cfb218d47..9d5ba636812 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/jmoons.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/jmoons.docbook @@ -1,39 +1,20 @@ <sect1 id="tool-jmoons"> -<title ->Eina Llunes de Júpiter</title> -<indexterm -><primary ->Eines</primary> -<secondary ->Eina Llunes de Júpiter</secondary> +<title>Eina Llunes de Júpiter</title> +<indexterm><primary>Eines</primary> +<secondary>Eina Llunes de Júpiter</secondary> </indexterm> <screenshot> -<screeninfo ->L'eina Llunes de Júpiter </screeninfo> +<screeninfo>L'eina Llunes de Júpiter </screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="jmoons.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Eina Llunes de Júpiter</phrase> + <phrase>Eina Llunes de Júpiter</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> -<para ->Aquesta eina mostra les posicions relatives a Júpiter de les seves quatre llunes més grans (Io, Europa, Ganímedes i Calisto), en funció del temps. El temps es traça verticalment; les unitats són dies i <quote ->time=0.0</quote -> es correspon al temps actual de la simulació. L'eix horitzontal mostra la compensació angular de la posició de Júpiter, en minuts d'arc. La compensació es mesura al llarg de la direcció de l'equador de Júpiter. La posició de cada lluna en funció del temps remunta una trajectòria sinusoïdal en el diagrama, així com les òrbites de la lluna al voltant de Júpiter. A cada pista se li assigna un color diferent per a distingir-la de les altres; les etiquetes de nom a la part superior de la finestra indiquen el color emprat per cada lluna. </para -><para ->El diagrama es pot manipular amb el teclat. L'eix del temps es pot expandre o comprimir usant les tecles<keycap ->+</keycap -> i <keycap ->-</keycap ->. El temps mostrat en el centre de la finestra es pot canviar amb les tecles <keycap ->[</keycap -> i <keycap ->]</keycap ->. </para> +<para>Aquesta eina mostra les posicions relatives a Júpiter de les seves quatre llunes més grans (Io, Europa, Ganímedes i Calisto), en funció del temps. El temps es traça verticalment; les unitats són dies i <quote>time=0.0</quote> es correspon al temps actual de la simulació. L'eix horitzontal mostra la compensació angular de la posició de Júpiter, en minuts d'arc. La compensació es mesura al llarg de la direcció de l'equador de Júpiter. La posició de cada lluna en funció del temps remunta una trajectòria sinusoïdal en el diagrama, així com les òrbites de la lluna al voltant de Júpiter. A cada pista se li assigna un color diferent per a distingir-la de les altres; les etiquetes de nom a la part superior de la finestra indiquen el color emprat per cada lluna. </para><para>El diagrama es pot manipular amb el teclat. L'eix del temps es pot expandre o comprimir usant les tecles<keycap>+</keycap> i <keycap>-</keycap>. El temps mostrat en el centre de la finestra es pot canviar amb les tecles <keycap>[</keycap> i <keycap>]</keycap>. </para> </sect1> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/julianday.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/julianday.docbook index 2464455b155..32f3fc802de 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/julianday.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/julianday.docbook @@ -1,78 +1,9 @@ <sect1 id="ai-julianday"> <sect1info> -<author -><firstname ->John</firstname -> <surname ->Cirillo</surname -> </author> +<author><firstname>John</firstname> <surname>Cirillo</surname> </author> </sect1info> -<title ->Dia julià</title> -<indexterm -><primary ->Dia julià</primary> +<title>Dia julià</title> +<indexterm><primary>Dia julià</primary> </indexterm> -<para ->El calendari julià és un mètode per a identificar la data actual mitjançant el compte del nombre de dies que han passat des d'una data passada i arbitrària. El nombre de dies s'anomena <firstterm ->dia julià</firstterm ->, abreujat com a <abbrev ->DJ</abbrev ->. L'orígen, <abbrev ->DJ=0</abbrev ->, és l'1 de gener de 4713 a.C. (o 1 de gener de -4.712, a causa de que no va haver-hi un any 0). Els dies julians són molt útils perque fan que sigui molt fàcil determinar el nombre de dies entre dos esdeveniments simplement restant els números dels seus dies julians. Realitzar aquest càlcul amb el calendari normal (gregorià) és molt difícil, ja que els dies s'agrupen en mesos, que contenen un nombre variable de dies, complicat encara més per la presència d'<link linkend="ai-leapyear" ->anys bixestos</link ->. </para -><para ->La conversió des del calendari estàndard (gregorià) a dies julians i viceversa és millor que sigui realitzada per un programa escrit concretament per a aquesta tasca, tals com la <link linkend="tool-calculator" ->Calculadora astronòmica</link ->de &kstars;. De tota manera, per a qui puga estar interessat, aquest és un exemple simple de conversió d'un dia gregorià a un de julià: </para -><para -><abbrev ->DJ</abbrev -> = <abbrev ->D</abbrev -> - 32075 + 1461*( <abbrev ->A</abbrev -> + 4800 + ( <abbrev ->M</abbrev -> - 14 ) / 12 ) / 4 + 367*( <abbrev ->M</abbrev -> - 2 - ( <abbrev ->M</abbrev -> - 14 ) / 12 * 12 ) / 12 - 3*( ( <abbrev ->Y</abbrev -> + 4900 + ( <abbrev ->M</abbrev -> - 14 ) / 12 ) / 100 ) / 4 </para -><para ->a on <abbrev ->D</abbrev -> és el dia (1-31), <abbrev ->M</abbrev -> és el mes (1-12) i <abbrev ->A</abbrev -> és l'any (1801-2099). Tingueu en compte que aquesta fórmula tan sols funciona per a dates entre els anys 1801 i 2099. Dates anteriors requereixen d'una transformació més complicada. </para -><para ->Un exemple de dia julià és: <abbrev ->DJ</abbrev -> 2440588, que correspon a l'1 de gener de 1970. </para -><para ->Els dies julians també serveixen per a indicar l'hora, expressant aquesta com a fracció d'un dia complet, amb les 12 del migdia (no miganit) com a punt zero. D'aquesta manera, les 13:00 de l'1 de gener de 1970 serà el <abbrev ->DJ</abbrev -> 2440588.125 (ja que les 13:00 són tres hores després del migdia, i 3/24 = 0,125 dies). Tingueu prensent que el dia julià sempre ve determinat pel <link linkend="ai-utime" ->temps universal</link -> i no pel local. </para -><para ->Els astrònoms usen certs dies julians com a punts de referència importants, anomenats <firstterm ->èpoques</firstterm ->. Una de las èpoques més usada s'anomena J2000, i és el dia julià corresponent a l'1 de gener de 2000, a les 12:00 del migdia = <abbrev ->DJ</abbrev -> 2451545.0. </para -><para ->Molta més informació sobre els dies julians està disponible en la Internet. Un bon punt per a començar és el <ulink url="http://aa.usno.navy.mil/faq/docs/JD_Formula.html" ->U.S. Naval Observatory</ulink -> (Observatori naval EUA). Si aquest lloc no es troba disponible quan llegiu això, introduïu <quote ->Julian Day</quote -> en el vostre enginy de recerca preferit. </para> +<para>El calendari julià és un mètode per a identificar la data actual mitjançant el compte del nombre de dies que han passat des d'una data passada i arbitrària. El nombre de dies s'anomena <firstterm>dia julià</firstterm>, abreujat com a <abbrev>DJ</abbrev>. L'orígen, <abbrev>DJ=0</abbrev>, és l'1 de gener de 4713 a.C. (o 1 de gener de -4.712, a causa de que no va haver-hi un any 0). Els dies julians són molt útils perque fan que sigui molt fàcil determinar el nombre de dies entre dos esdeveniments simplement restant els números dels seus dies julians. Realitzar aquest càlcul amb el calendari normal (gregorià) és molt difícil, ja que els dies s'agrupen en mesos, que contenen un nombre variable de dies, complicat encara més per la presència d'<link linkend="ai-leapyear">anys bixestos</link>. </para><para>La conversió des del calendari estàndard (gregorià) a dies julians i viceversa és millor que sigui realitzada per un programa escrit concretament per a aquesta tasca, tals com la <link linkend="tool-calculator">Calculadora astronòmica</link>de &kstars;. De tota manera, per a qui puga estar interessat, aquest és un exemple simple de conversió d'un dia gregorià a un de julià: </para><para><abbrev>DJ</abbrev> = <abbrev>D</abbrev> - 32075 + 1461*( <abbrev>A</abbrev> + 4800 + ( <abbrev>M</abbrev> - 14 ) / 12 ) / 4 + 367*( <abbrev>M</abbrev> - 2 - ( <abbrev>M</abbrev> - 14 ) / 12 * 12 ) / 12 - 3*( ( <abbrev>Y</abbrev> + 4900 + ( <abbrev>M</abbrev> - 14 ) / 12 ) / 100 ) / 4 </para><para>a on <abbrev>D</abbrev> és el dia (1-31), <abbrev>M</abbrev> és el mes (1-12) i <abbrev>A</abbrev> és l'any (1801-2099). Tingueu en compte que aquesta fórmula tan sols funciona per a dates entre els anys 1801 i 2099. Dates anteriors requereixen d'una transformació més complicada. </para><para>Un exemple de dia julià és: <abbrev>DJ</abbrev> 2440588, que correspon a l'1 de gener de 1970. </para><para>Els dies julians també serveixen per a indicar l'hora, expressant aquesta com a fracció d'un dia complet, amb les 12 del migdia (no miganit) com a punt zero. D'aquesta manera, les 13:00 de l'1 de gener de 1970 serà el <abbrev>DJ</abbrev> 2440588.125 (ja que les 13:00 són tres hores després del migdia, i 3/24 = 0,125 dies). Tingueu prensent que el dia julià sempre ve determinat pel <link linkend="ai-utime">temps universal</link> i no pel local. </para><para>Els astrònoms usen certs dies julians com a punts de referència importants, anomenats <firstterm>èpoques</firstterm>. Una de las èpoques més usada s'anomena J2000, i és el dia julià corresponent a l'1 de gener de 2000, a les 12:00 del migdia = <abbrev>DJ</abbrev> 2451545.0. </para><para>Molta més informació sobre els dies julians està disponible en la Internet. Un bon punt per a començar és el <ulink url="http://aa.usno.navy.mil/faq/docs/JD_Formula.html">U.S. Naval Observatory</ulink> (Observatori naval EUA). Si aquest lloc no es troba disponible quan llegiu això, introduïu <quote>Julian Day</quote> en el vostre enginy de recerca preferit. </para> </sect1> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/leapyear.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/leapyear.docbook index f2df3dba1a2..8a7d6b9a565 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/leapyear.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/leapyear.docbook @@ -1,58 +1,12 @@ <sect1 id="ai-leapyear"> <sect1info> -<author -><firstname ->Jason</firstname -> <surname ->Harris</surname -> </author> +<author><firstname>Jason</firstname> <surname>Harris</surname> </author> </sect1info> -<title ->Anys bixests</title> -<indexterm -><primary ->Anys bixests</primary> +<title>Anys bixests</title> +<indexterm><primary>Anys bixests</primary> </indexterm> -<para ->La Terra té dos components principals de moviment. El primer és el gir en el seu eix rotacional; un gir complet trigarà un <firstterm ->dia</firstterm -> a completar-se. El segon, és l'òrbita al voltant del Sol; una rotació orbital trigarà un <firstterm ->any</firstterm -> a completar-se. </para -><para ->Normalment en un any hi ha 365 dies, segons el <emphasis ->calendari</emphasis ->, però resulta que un any <emphasis ->verdader</emphasis -> (&pex;, una òrbita completa de la Terra al voltant del Sol, també anomenat un <firstterm ->any tropical</firstterm ->) és un xic més llarg que els 365 dies. En altres paraules, en el temps en el que la Terra completa un cicle orbital, gira rotacionalment 365,24219 vegades. No us sorprengueu per això; no hi ha motiu per a esperar que els moviments rotatoris i orbitals de la Terra estiguin sincronitzats. De tota manera, això proboca que el marcar el temps en el calendari sigui un xic més complicat! </para -><para ->Què passaria si simplement s'ignorassin les 0,24219 rotacions extra al final de l'any, i simplement es definís el calendari amb els 365 dies? El calendari és bàsicament una representació sobre el paper del progrés de la Terra al voltant del Sol. Si ignorem aquest excedent al final de cada any, llavores amb el passar dels anys, la data del calendari s'aniria endarrerint en respecte a la posició verdadera de la Terra al voltant del Sol. En unes poques dècades, les dates dels solsticis i equinoccis haurien derivat notablement. </para -><para ->De fet, anteriorment tots els anys <emphasis ->tenien</emphasis -> 365,0 dies, i com a resultat el calendari va <quote ->derivar</quote -> de les estacions. A l'any 46 <abbrev ->a.C.</abbrev ->, Juli Cèsar establí el <firstterm ->calendari julià</firstterm ->, el qual incorporava els primers <firstterm ->anys bixests</firstterm -> de la història. Es decretà que un de cada 4 anys tindria 366 dies, de manera que la durada d'un any era de 365,25 dies de mitjana. Així que bàsicament es resolgué el problema de deriva del calendari. </para -><para ->De tota manera, el problema no quedava completament resolt amb el calendari julià, atès que la llargària d'un any tropical no és de 365,25 dies, sinó de 365,24219 dies. D'aquesta manera encara existeix un problema de deriva, el que passa es que triga més en fer-se notable. Pel que, en 1582, el papa Gregori XIII instituí el <firstterm ->Calendari gregorià</firstterm ->, que era més o menys igual al julià, però amb una altra variable per a l'ajust de la deriva: Cada segle (aquells que acaben amb els dígits <quote ->00</quote ->) només són bixests si a demés són divisibles entre 400. De manera que els anys 1700, 1800 i 1900 no foren bixests (encara ho haurien estat sota el calendari julià), mentre que l'any 2000 <emphasis ->sí que ho fou</emphasis ->. Aquest canvi fa que la llargària mitja d'un any sigui de 365,2425 dies. I encara resta una petita deriva, però tan sols és de 3 dies cada 10.000 anys! El calendari gregorià s'empra avui en dia com a calendari normal en la major part del món. </para> +<para>La Terra té dos components principals de moviment. El primer és el gir en el seu eix rotacional; un gir complet trigarà un <firstterm>dia</firstterm> a completar-se. El segon, és l'òrbita al voltant del Sol; una rotació orbital trigarà un <firstterm>any</firstterm> a completar-se. </para><para>Normalment en un any hi ha 365 dies, segons el <emphasis>calendari</emphasis>, però resulta que un any <emphasis>verdader</emphasis> (&pex;, una òrbita completa de la Terra al voltant del Sol, també anomenat un <firstterm>any tropical</firstterm>) és un xic més llarg que els 365 dies. En altres paraules, en el temps en el que la Terra completa un cicle orbital, gira rotacionalment 365,24219 vegades. No us sorprengueu per això; no hi ha motiu per a esperar que els moviments rotatoris i orbitals de la Terra estiguin sincronitzats. De tota manera, això proboca que el marcar el temps en el calendari sigui un xic més complicat! </para><para>Què passaria si simplement s'ignorassin les 0,24219 rotacions extra al final de l'any, i simplement es definís el calendari amb els 365 dies? El calendari és bàsicament una representació sobre el paper del progrés de la Terra al voltant del Sol. Si ignorem aquest excedent al final de cada any, llavores amb el passar dels anys, la data del calendari s'aniria endarrerint en respecte a la posició verdadera de la Terra al voltant del Sol. En unes poques dècades, les dates dels solsticis i equinoccis haurien derivat notablement. </para><para>De fet, anteriorment tots els anys <emphasis>tenien</emphasis> 365,0 dies, i com a resultat el calendari va <quote>derivar</quote> de les estacions. A l'any 46 <abbrev>a.C.</abbrev>, Juli Cèsar establí el <firstterm>calendari julià</firstterm>, el qual incorporava els primers <firstterm>anys bixests</firstterm> de la història. Es decretà que un de cada 4 anys tindria 366 dies, de manera que la durada d'un any era de 365,25 dies de mitjana. Així que bàsicament es resolgué el problema de deriva del calendari. </para><para>De tota manera, el problema no quedava completament resolt amb el calendari julià, atès que la llargària d'un any tropical no és de 365,25 dies, sinó de 365,24219 dies. D'aquesta manera encara existeix un problema de deriva, el que passa es que triga més en fer-se notable. Pel que, en 1582, el papa Gregori XIII instituí el <firstterm>Calendari gregorià</firstterm>, que era més o menys igual al julià, però amb una altra variable per a l'ajust de la deriva: Cada segle (aquells que acaben amb els dígits <quote>00</quote>) només són bixests si a demés són divisibles entre 400. De manera que els anys 1700, 1800 i 1900 no foren bixests (encara ho haurien estat sota el calendari julià), mentre que l'any 2000 <emphasis>sí que ho fou</emphasis>. Aquest canvi fa que la llargària mitja d'un any sigui de 365,2425 dies. I encara resta una petita deriva, però tan sols és de 3 dies cada 10.000 anys! El calendari gregorià s'empra avui en dia com a calendari normal en la major part del món. </para> <note> -<para ->Curiositat trivial: Quan el papa Gregori instituí el calendari gregorià, el calendari julià havia estat usat durant més de 1.500 anys, i la data havia derivat més d'una setmana. El papa Gregori resincronitzà el calendari <emphasis ->eliminant</emphasis -> 10 dies! En 1582, el dia següent al 4 d'octubre fou el 15 d'octubre! </para> +<para>Curiositat trivial: Quan el papa Gregori instituí el calendari gregorià, el calendari julià havia estat usat durant més de 1.500 anys, i la data havia derivat més d'una setmana. El papa Gregori resincronitzà el calendari <emphasis>eliminant</emphasis> 10 dies! En 1582, el dia següent al 4 d'octubre fou el 15 d'octubre! </para> </note> </sect1> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/lightcurves.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/lightcurves.docbook index 64ae9cfb2ec..f5627334619 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/lightcurves.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/lightcurves.docbook @@ -1,218 +1,85 @@ <sect1 id="tool-aavso"> <sect1info> -<author -><firstname ->Aaron</firstname -> <surname ->Price</surname -> <affiliation -><address -> <email ->aavso@aavso.org</email> -</address -></affiliation> +<author><firstname>Aaron</firstname> <surname>Price</surname> <affiliation><address> <email>aavso@aavso.org</email> +</address></affiliation> </author> </sect1info> -<title ->Corbes de lluminositat de la AAVSO</title> -<indexterm -><primary ->Eines</primary> -<secondary ->Generador de corbes de lluminositat de la AAVSO</secondary> +<title>Corbes de lluminositat de la AAVSO</title> +<indexterm><primary>Eines</primary> +<secondary>Generador de corbes de lluminositat de la AAVSO</secondary> </indexterm> <screenshot> -<screeninfo ->L'eina Corbes de lluminositat de la AAVSO </screeninfo> +<screeninfo>L'eina Corbes de lluminositat de la AAVSO </screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="aavso.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Corbes de lluminositat de la AAVSO</phrase> + <phrase>Corbes de lluminositat de la AAVSO</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> <sect2 id="aavso-intro"> -<title ->Introducció</title> -<para ->&kstars; pot mostrar corbes de lluminositat per a estrelles variables des del programa d'observació de la <ulink url="http://www.aavso.org" ->American Associaton of Variable Star Observes</ulink -> (<abbrev ->AAVSO</abbrev ->). Aquest programa monitoritza al voltant de 6.000 estrelles variables i consisteix en 10 milions d'observacions després de gairebé un segle. &kstars; descarrega les últimes dades des de la base de dades de la <abbrev ->AAVSO</abbrev -> via Internet, de manera que per a emprar aquesta eina es requereix una connexió a xarxa. </para> -<para ->Per emprar l'eina, seleccioneu una estrella variable segons la designació o el nom en el plafó esquerra i establiu les dates d'inici i fi que es dibuixaran. En el plafó dret, seleccioneu el tipus de dades que s'haurien de dibuixar (veure a sota). Quan hagueu fet les vostres seleccions, premeu el botó <firstterm ->Obtenir corba</firstterm ->. &kstars; connectarà automàticament amb el servidor de la AAVSO, el qual generarà el diagrama corba de lluminositat i l'enviarà cap al vostre ordinador per a mostrar-lo. A sota es mostra el dibuix d'un diagrama de corba de lluminositat: </para> +<title>Introducció</title> +<para>&kstars; pot mostrar corbes de lluminositat per a estrelles variables des del programa d'observació de la <ulink url="http://www.aavso.org">American Associaton of Variable Star Observes</ulink> (<abbrev>AAVSO</abbrev>). Aquest programa monitoritza al voltant de 6.000 estrelles variables i consisteix en 10 milions d'observacions després de gairebé un segle. &kstars; descarrega les últimes dades des de la base de dades de la <abbrev>AAVSO</abbrev> via Internet, de manera que per a emprar aquesta eina es requereix una connexió a xarxa. </para> +<para>Per emprar l'eina, seleccioneu una estrella variable segons la designació o el nom en el plafó esquerra i establiu les dates d'inici i fi que es dibuixaran. En el plafó dret, seleccioneu el tipus de dades que s'haurien de dibuixar (veure a sota). Quan hagueu fet les vostres seleccions, premeu el botó <firstterm>Obtenir corba</firstterm>. &kstars; connectarà automàticament amb el servidor de la AAVSO, el qual generarà el diagrama corba de lluminositat i l'enviarà cap al vostre ordinador per a mostrar-lo. A sota es mostra el dibuix d'un diagrama de corba de lluminositat: </para> <screenshot> -<screeninfo ->Una mostra de corba de lluminositat </screeninfo> +<screeninfo>Una mostra de corba de lluminositat </screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="lightcurve.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Mostra de corba de lluminositat</phrase> + <phrase>Mostra de corba de lluminositat</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> -<para ->Si us plau, cap d'aquestes corbes de lluminositat s'haurien d'usar <emphasis ->MAI</emphasis -> en la recerca, escrits, presentacions, publicacions, etc. El qual significa que només es poden emprar com a font d'informació addicional per a &kstars;. Aquests diagrames no han estat validats ni han passat els estrictes controls de les mesures de qualitat de la <abbrev ->AVVSO</abbrev ->. Estarem contents d'oferir-vos bones dades en brut simplement demanant-ho a <ulink url="http://www.aavso.org/adata/onlinedata/" ->http://www.aavso.org/adata/onlinedata/</ulink ->. </para> -<para ->Preguntes específiques quant a les corbes de lluminositat es poden enviar a <email ->aavso@aavso.org</email ->. </para> +<para>Si us plau, cap d'aquestes corbes de lluminositat s'haurien d'usar <emphasis>MAI</emphasis> en la recerca, escrits, presentacions, publicacions, etc. El qual significa que només es poden emprar com a font d'informació addicional per a &kstars;. Aquests diagrames no han estat validats ni han passat els estrictes controls de les mesures de qualitat de la <abbrev>AVVSO</abbrev>. Estarem contents d'oferir-vos bones dades en brut simplement demanant-ho a <ulink url="http://www.aavso.org/adata/onlinedata/">http://www.aavso.org/adata/onlinedata/</ulink>. </para> +<para>Preguntes específiques quant a les corbes de lluminositat es poden enviar a <email>aavso@aavso.org</email>. </para> </sect2> <sect2 id="aavso-about"> -<title ->Quant a estrelles variables</title> -<para ->Les <firstterm ->estrelles variables</firstterm -> són aquelles que canvien en lluminositat. Una corba de lluminositat és un diagrama sobre un cert temps de la lluminositat d'una estrella variable. Mirant una corba de lluminositat podreu veure com l'estrella s'ha comportat en el passat i intentar predir com es comportarà en el futur. Els astrònoms també usen aquestes dades per a modelar processos astrofísics en l'estrella. Això és important per ajudar-nos a comprendre com funcionen. </para> +<title>Quant a estrelles variables</title> +<para>Les <firstterm>estrelles variables</firstterm> són aquelles que canvien en lluminositat. Una corba de lluminositat és un diagrama sobre un cert temps de la lluminositat d'una estrella variable. Mirant una corba de lluminositat podreu veure com l'estrella s'ha comportat en el passat i intentar predir com es comportarà en el futur. Els astrònoms també usen aquestes dades per a modelar processos astrofísics en l'estrella. Això és important per ajudar-nos a comprendre com funcionen. </para> </sect2> <sect2 id="aavso-data"> -<title ->Les dades</title> - -<para ->Aquest és un resum dels diversos tipus de dades disponibles en les corbes de lluminositat: <itemizedlist -> -<listitem -><para -><firstterm ->Observació visual</firstterm ->: Aquesta és l'observació d'una estrella variable amb un telescopi regular. Principalment significa que l'observador distingeix l'estrella a Y lluminositat sobre la data i hora X.</para -></listitem> - -<listitem -><para -><firstterm ->Més feble que</firstterm ->: Algunes vegades l'estrella és massa feble per a ser vista per l'observador. Quan succeeix això, l'observador informa de l'estrella més feble vista en el camp. Aquestes s'anomenen <quote ->més febles que</quote -> atès que l'estrella variable era més feble que la lluentor informada.</para -></listitem> - -<listitem -><para -><firstterm ->Promig</firstterm ->: Aquest és un promig calculat a partir de totes les dades informades. El número <firstterm ->binari</firstterm -> indica a l'ordinador quants dies usar per a calcular cada promig. Això és necessari ajustar-ho en base al nombre d'observacions. Les barres d'error representen el sigma 1 estàndard de la desviació d'error.</para -></listitem> - -<listitem -><para -><firstterm ->CCDV</firstterm ->: Aquestes són les observacions difoses emprant un <abbrev ->CCD</abbrev -> amb un filtre Johnson <abbrev ->V</abbrev ->. Les observacions <abbrev ->CCDV</abbrev -> tendeixen a ser més exactes que la visual (però no sempre!).</para -></listitem> - -<listitem -><para -><firstterm ->CCDB</firstterm ->: Observacions <abbrev ->CCD</abbrev -> amb un filtre Johnson <abbrev ->B</abbrev ->.</para -></listitem> - -<listitem -><para -><firstterm ->CCDI</firstterm ->: Observacions <abbrev ->CCD</abbrev -> amb un filtre Cousins <abbrev ->Ic</abbrev ->.</para -></listitem> - -<listitem -><para -><firstterm ->CCDR</firstterm ->: Observacions <abbrev ->CCD</abbrev -> amb un filtre Cousins <abbrev ->R</abbrev ->.</para -></listitem> - -<listitem -><para -><firstterm ->Dades discrepants</firstterm ->: Aquestes són unes dades que han estat etiquetades per un membre pertanyent a la <abbrev ->AAVSO</abbrev -> com a dades discrepants tot seguint les regles <abbrev ->HQ</abbrev -> per a la validació de dades. Per a més informació contacteu amb <email ->aavso@aavso.org</email ->.</para -></listitem> - -<listitem -><para -><firstterm ->Dates</firstterm ->: La base de dades d'observació de corbes de lluminositat estan basades sobre una actualització de cada 10 minuts de manera que podreu obtenir dades properes al temps real. Ara mateix les dades de corbes de lluminositat tan sols estan disponibles des de 1961, però és probable que en el futur aquesta base de dades sigui ampliada.</para -></listitem> +<title>Les dades</title> + +<para>Aquest és un resum dels diversos tipus de dades disponibles en les corbes de lluminositat: <itemizedlist> +<listitem><para><firstterm>Observació visual</firstterm>: Aquesta és l'observació d'una estrella variable amb un telescopi regular. Principalment significa que l'observador distingeix l'estrella a Y lluminositat sobre la data i hora X.</para></listitem> + +<listitem><para><firstterm>Més feble que</firstterm>: Algunes vegades l'estrella és massa feble per a ser vista per l'observador. Quan succeeix això, l'observador informa de l'estrella més feble vista en el camp. Aquestes s'anomenen <quote>més febles que</quote> atès que l'estrella variable era més feble que la lluentor informada.</para></listitem> + +<listitem><para><firstterm>Promig</firstterm>: Aquest és un promig calculat a partir de totes les dades informades. El número <firstterm>binari</firstterm> indica a l'ordinador quants dies usar per a calcular cada promig. Això és necessari ajustar-ho en base al nombre d'observacions. Les barres d'error representen el sigma 1 estàndard de la desviació d'error.</para></listitem> + +<listitem><para><firstterm>CCDV</firstterm>: Aquestes són les observacions difoses emprant un <abbrev>CCD</abbrev> amb un filtre Johnson <abbrev>V</abbrev>. Les observacions <abbrev>CCDV</abbrev> tendeixen a ser més exactes que la visual (però no sempre!).</para></listitem> + +<listitem><para><firstterm>CCDB</firstterm>: Observacions <abbrev>CCD</abbrev> amb un filtre Johnson <abbrev>B</abbrev>.</para></listitem> + +<listitem><para><firstterm>CCDI</firstterm>: Observacions <abbrev>CCD</abbrev> amb un filtre Cousins <abbrev>Ic</abbrev>.</para></listitem> + +<listitem><para><firstterm>CCDR</firstterm>: Observacions <abbrev>CCD</abbrev> amb un filtre Cousins <abbrev>R</abbrev>.</para></listitem> + +<listitem><para><firstterm>Dades discrepants</firstterm>: Aquestes són unes dades que han estat etiquetades per un membre pertanyent a la <abbrev>AAVSO</abbrev> com a dades discrepants tot seguint les regles <abbrev>HQ</abbrev> per a la validació de dades. Per a més informació contacteu amb <email>aavso@aavso.org</email>.</para></listitem> + +<listitem><para><firstterm>Dates</firstterm>: La base de dades d'observació de corbes de lluminositat estan basades sobre una actualització de cada 10 minuts de manera que podreu obtenir dades properes al temps real. Ara mateix les dades de corbes de lluminositat tan sols estan disponibles des de 1961, però és probable que en el futur aquesta base de dades sigui ampliada.</para></listitem> </itemizedlist> </para> </sect2> <sect2 id="aavso-update"> -<title ->Actualitzant la vostra còpia local d'estrelles variables</title> -<para ->La <abbrev ->AAVSO</abbrev -> publica la <ulink url="http://www.aavso.org/valnam.txt" ->llista completa d'estrelles variables</ulink -> que hi ha en el seu programa de monitorització. Aquest fitxer és actualitzat mensualment amb les estrelles variables descobertes recentment. Per a sincronitzar la llista que &kstars; usa amb la llista principal de la <abbrev ->AAVSO</abbrev ->, cliqueu en el botó <guibutton ->Actualitza la llista</guibutton -> que hi ha en el diàleg de la <abbrev ->AAVSO</abbrev ->. &kstars; intentarà connectar amb la base de dades de la <abbrev ->AAVSO</abbrev -> i descarregar-ne l'última llista. </para> +<title>Actualitzant la vostra còpia local d'estrelles variables</title> +<para>La <abbrev>AAVSO</abbrev> publica la <ulink url="http://www.aavso.org/valnam.txt">llista completa d'estrelles variables</ulink> que hi ha en el seu programa de monitorització. Aquest fitxer és actualitzat mensualment amb les estrelles variables descobertes recentment. Per a sincronitzar la llista que &kstars; usa amb la llista principal de la <abbrev>AAVSO</abbrev>, cliqueu en el botó <guibutton>Actualitza la llista</guibutton> que hi ha en el diàleg de la <abbrev>AAVSO</abbrev>. &kstars; intentarà connectar amb la base de dades de la <abbrev>AAVSO</abbrev> i descarregar-ne l'última llista. </para> <note> -<para ->El gran flux de dades personalitzades proveïdes per la AAVSO ha estat implementat a &kstars; per Aaron Price. Gràcies, Aaron! </para> +<para>El gran flux de dades personalitzades proveïdes per la AAVSO ha estat implementat a &kstars; per Aaron Price. Gràcies, Aaron! </para> </note> </sect2> </sect1> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/luminosity.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/luminosity.docbook index 996f0436b55..6acfbe2f84d 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/luminosity.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/luminosity.docbook @@ -2,43 +2,23 @@ <sect1info> -<author -><firstname ->Jasem</firstname -> <surname ->Mutlaq</surname -> <affiliation -><address -> <email ->mutlaqja@ku.edu</email> -</address -></affiliation> +<author><firstname>Jasem</firstname> <surname>Mutlaq</surname> <affiliation><address> <email>mutlaqja@ku.edu</email> +</address></affiliation> </author> </sect1info> -<title ->Lluminositat</title> -<indexterm -><primary ->Lluminositat</primary> -<seealso ->Flux</seealso> +<title>Lluminositat</title> +<indexterm><primary>Lluminositat</primary> +<seealso>Flux</seealso> </indexterm> -<para ->La <firstterm ->lluminositat</firstterm -> és la quantitat d'energia emesa per una estrella a cada segon. </para> +<para>La <firstterm>lluminositat</firstterm> és la quantitat d'energia emesa per una estrella a cada segon. </para> -<para ->Totes les estrelles irradien llum sobre una amplia gama de freqüències en l'espectre electromagnètic, des de les ones de ràdio de baixa energia fins als raigs gamma d'alta energia. Una estrella que emet predominantment en la regió ultravioleta de l'espectre produeix una quantitat total de magnituds d'energia major que la produïda en una estrella que emeti principalment a l'infraroig. De manera que, la lluminositat és una mesura de l'energia emesa per una estrella sobre totes les longituds d'ona. La relació entre la longitud d'ona i l'energia fou quantificada per Einstein com a "E = h * v" a on "v" és la freqüència, "h" és la constant de Planck i "E" és l'energia del fotó en julis. Es a dir, a longituds d'ona més curtes (i d'aquesta manera freqüències més altes) corresponen energies més altes. </para> +<para>Totes les estrelles irradien llum sobre una amplia gama de freqüències en l'espectre electromagnètic, des de les ones de ràdio de baixa energia fins als raigs gamma d'alta energia. Una estrella que emet predominantment en la regió ultravioleta de l'espectre produeix una quantitat total de magnituds d'energia major que la produïda en una estrella que emeti principalment a l'infraroig. De manera que, la lluminositat és una mesura de l'energia emesa per una estrella sobre totes les longituds d'ona. La relació entre la longitud d'ona i l'energia fou quantificada per Einstein com a "E = h * v" a on "v" és la freqüència, "h" és la constant de Planck i "E" és l'energia del fotó en julis. Es a dir, a longituds d'ona més curtes (i d'aquesta manera freqüències més altes) corresponen energies més altes. </para> -<para ->Per exemple, una longitud d'ona de lambda = 10 metres suposats en la regió del radi de l'espectre electromagnètic i que tinga una freqüència de f = c / lamba = 3 * 10^8 m/s / 10 = 30 MHz a on "c" és la velocitat de la llum. L'energia d'aquest fotó és E = h * v = 6,625 * 10^-34 J s * 30 Mhz = 1,988 * 10^-26 julis. D'altra banda, la llum visible té longituds d'ona molt més curtes i a freqüències més altes. Un fotó que té una longitud d'ona de lamba = 5 * 10^-9 metres (un fotó verdós) té una energia E = 3,975 * 10^-17 julis que està per sobre d'un milió de vegades més alt que l'energia d'un fotó de ràdio. De manera similar, un fotó de la llum vermella (longitud d'ona lamba = 700 nm) té menys energia que un fotó de la llum violeta (longitud d'ona lamba = 400 nm). </para> +<para>Per exemple, una longitud d'ona de lambda = 10 metres suposats en la regió del radi de l'espectre electromagnètic i que tinga una freqüència de f = c / lamba = 3 * 10^8 m/s / 10 = 30 MHz a on "c" és la velocitat de la llum. L'energia d'aquest fotó és E = h * v = 6,625 * 10^-34 J s * 30 Mhz = 1,988 * 10^-26 julis. D'altra banda, la llum visible té longituds d'ona molt més curtes i a freqüències més altes. Un fotó que té una longitud d'ona de lamba = 5 * 10^-9 metres (un fotó verdós) té una energia E = 3,975 * 10^-17 julis que està per sobre d'un milió de vegades més alt que l'energia d'un fotó de ràdio. De manera similar, un fotó de la llum vermella (longitud d'ona lamba = 700 nm) té menys energia que un fotó de la llum violeta (longitud d'ona lamba = 400 nm). </para> -<para ->La lluminositat depèn tant de la temperatura com de l'àrea superficial. Això té sentit ja que una fusta més gran irradia més energia que un llumí, tot i que ambdos tenen la mateixa temperatura. De manera similar, una barra de ferro escalfada a 2.000 graus emet més energia que quan es calenta a tan sols 200 graus. </para> +<para>La lluminositat depèn tant de la temperatura com de l'àrea superficial. Això té sentit ja que una fusta més gran irradia més energia que un llumí, tot i que ambdos tenen la mateixa temperatura. De manera similar, una barra de ferro escalfada a 2.000 graus emet més energia que quan es calenta a tan sols 200 graus. </para> -<para ->La lluminositat és una quantitat molt fonamental en astronomia i astrofísica. Molt del que s'aprèn a sobre dels objectes celestes ve de l'anàlisi de la llum. Això es deu a que els processos de comprovació que ocorren a dins de les estrelles queden registrats i transmesos per la llum. La lluminositat es mesura en unitats d'energia per segon. Quan es quantifica la llum els astrònoms prefereixen usar Ergs, abans que Vats. </para> +<para>La lluminositat és una quantitat molt fonamental en astronomia i astrofísica. Molt del que s'aprèn a sobre dels objectes celestes ve de l'anàlisi de la llum. Això es deu a que els processos de comprovació que ocorren a dins de les estrelles queden registrats i transmesos per la llum. La lluminositat es mesura en unitats d'energia per segon. Quan es quantifica la llum els astrònoms prefereixen usar Ergs, abans que Vats. </para> </sect1> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/magnitude.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/magnitude.docbook index 93a2f93a15f..8a2198c1a0f 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/magnitude.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/magnitude.docbook @@ -1,60 +1,12 @@ <sect1 id="ai-magnitude"> <sect1info> -<author -><firstname ->Girish</firstname -> <surname ->V</surname -> </author> +<author><firstname>Girish</firstname> <surname>V</surname> </author> </sect1info> -<title ->Escala de magnitud</title> -<indexterm -><primary ->Escala de magnitud</primary> -<seealso ->Flux</seealso -> <seealso ->Colors i temperatures de les estrelles</seealso -> </indexterm> -<para ->Fa 2500 anys, l'antic astrònom grec Hipparchus va classificar la brillantor de les estrelles visibles en una escala de l'1 al 6. A les estrelles més brillants les anomenà de <quote ->primera magnitud</quote -> i a les més febles que va poder veure de <quote ->sexta magnitud</quote ->. Increïblement, dos mil·lenis i mig més tard, l'esquema de classificació d'Hipparchus segueix sent emprat pels astrònoms, enacara que des de llavors ha estat modernitzat i quantificat.</para> -<note -><para ->L'escala de magnitud va a l'inrevés del que es podria esperar: Les estrelles més brillants tenen magnituds més <emphasis ->petites</emphasis -> que les més febles). </para> +<title>Escala de magnitud</title> +<indexterm><primary>Escala de magnitud</primary> +<seealso>Flux</seealso> <seealso>Colors i temperatures de les estrelles</seealso> </indexterm> +<para>Fa 2500 anys, l'antic astrònom grec Hipparchus va classificar la brillantor de les estrelles visibles en una escala de l'1 al 6. A les estrelles més brillants les anomenà de <quote>primera magnitud</quote> i a les més febles que va poder veure de <quote>sexta magnitud</quote>. Increïblement, dos mil·lenis i mig més tard, l'esquema de classificació d'Hipparchus segueix sent emprat pels astrònoms, enacara que des de llavors ha estat modernitzat i quantificat.</para> +<note><para>L'escala de magnitud va a l'inrevés del que es podria esperar: Les estrelles més brillants tenen magnituds més <emphasis>petites</emphasis> que les més febles). </para> </note> -<para ->L'escala de magnitud moderna és una messura quantitativa del <firstterm ->flux</firstterm -> de llum que arriba des d'una estrella, mitjançant una escala logarítmica: </para -><para ->m = m_0 - 2.5 log (F / F_0) </para -><para ->Si no enteneu les matemàtiques, aquesta fórmula tan sols diu que la magnitud d'una certa estrella (m) és diferent de la d'alguna estrella estàndard (m_0) per 2,5 vegades el logaritme de la seva proporció de flux. El factor 2,5*log significa que si la proporció de flux és 100, la diferència en magnituds serà de 5. Així doncs, una estrella de sexta magnitud és 100 vegades més feble que una de primera magnitud. El motiu pel que la simple classificació d'Hipparchus es tradueix a una funció relativament complexa és que l'ull humà respon logarítmicament a la llum. </para -><para ->S'usa una varietat d'escales de magnitud, cadascuna de las quals serveix per a un propòsit diferent. La més comuna és l'escala de magnitud aparent; això és, la messura de la brillantor de les estrelles (i altres objectes) segons l'ull humà. L'escala de magnitud aparent defineix que l'estrella Vega té una magnitud de 0,0 i assigna magnituds a tots els altres objectes usant l'anterior equació i una messura de la proporció de flux de cada objecte amb respecte a Vega. </para -><para ->Això dificulta entendre a les estrelles usant únicament les magnituds aparents. Imagineu dues estrelles en el cel amb una magnitud aparent similar, és a dir, que aparenten ser igual de brillants. És impossible saber, a simple vista, si tenen la mateixa lluminositat <emphasis ->intrínseca</emphasis ->; és possible que una de les estrelles sigui intrínsecament més brillant, però que estiga més llunyana. Si es conegués la distància a les estrelles (mireu l'article sobre la <link linkend="ai-parallax" ->paral·laxi</link ->), es podria tenir en compte i assignar <firstterm ->magnituds absolutes</firstterm -> que reflexarien la seva verdadera lluminositat intrínseca. La magnitud absoluta defineix quina magnitud aparent tindria l'estrella si fos observada des d'una distància de 10 parsecs (1 parsec equival a 3,26 anys llum o 3,1 x 10^18 cm). La magnitud absoluta (M) es pot determinar a partir de la magnitud aparent (m) i la distància en parsecs (d), usant la fórmula: </para -><para ->M = m + 5 - 5 * log(d) (tingueu en compte que M=m quan d=10). </para -><para ->L'escala moderna de magnituds no està basada en l'ull humà, està basada en plaques fotogràfiques i fotòmetres fotoelèctrics. Gràcies als telescopis podem veure objectes molt més febles dels que podia veure Hipparchus a simple vista, així que l'escala de magnituds s'ha anat estenent més enllà de la sexta magnitud. De fet, el telescopi espacial Hubble pot captar estrelles gairebé tan febles com les de magnitud 30, que són un <emphasis ->bilió</emphasis -> de vegades més febles que Vega! </para -><para ->Una nota final: La magnitud normalment es mesura a través d'un filtre de color d'algun tipus i aquestes magnituds s'identifiquen per mitjà de la descripció del filtre (&ead;, m_V és la magnitud a través d'un filtre <quote ->visual</quote ->, el qual és verdos; m_B és la magnitud a través d'un filtre blau; m_pg és una magnitud mesurada gràcies a una placa fotogràfica, &etc;). </para> +<para>L'escala de magnitud moderna és una messura quantitativa del <firstterm>flux</firstterm> de llum que arriba des d'una estrella, mitjançant una escala logarítmica: </para><para>m = m_0 - 2.5 log (F / F_0) </para><para>Si no enteneu les matemàtiques, aquesta fórmula tan sols diu que la magnitud d'una certa estrella (m) és diferent de la d'alguna estrella estàndard (m_0) per 2,5 vegades el logaritme de la seva proporció de flux. El factor 2,5*log significa que si la proporció de flux és 100, la diferència en magnituds serà de 5. Així doncs, una estrella de sexta magnitud és 100 vegades més feble que una de primera magnitud. El motiu pel que la simple classificació d'Hipparchus es tradueix a una funció relativament complexa és que l'ull humà respon logarítmicament a la llum. </para><para>S'usa una varietat d'escales de magnitud, cadascuna de las quals serveix per a un propòsit diferent. La més comuna és l'escala de magnitud aparent; això és, la messura de la brillantor de les estrelles (i altres objectes) segons l'ull humà. L'escala de magnitud aparent defineix que l'estrella Vega té una magnitud de 0,0 i assigna magnituds a tots els altres objectes usant l'anterior equació i una messura de la proporció de flux de cada objecte amb respecte a Vega. </para><para>Això dificulta entendre a les estrelles usant únicament les magnituds aparents. Imagineu dues estrelles en el cel amb una magnitud aparent similar, és a dir, que aparenten ser igual de brillants. És impossible saber, a simple vista, si tenen la mateixa lluminositat <emphasis>intrínseca</emphasis>; és possible que una de les estrelles sigui intrínsecament més brillant, però que estiga més llunyana. Si es conegués la distància a les estrelles (mireu l'article sobre la <link linkend="ai-parallax">paral·laxi</link>), es podria tenir en compte i assignar <firstterm>magnituds absolutes</firstterm> que reflexarien la seva verdadera lluminositat intrínseca. La magnitud absoluta defineix quina magnitud aparent tindria l'estrella si fos observada des d'una distància de 10 parsecs (1 parsec equival a 3,26 anys llum o 3,1 x 10^18 cm). La magnitud absoluta (M) es pot determinar a partir de la magnitud aparent (m) i la distància en parsecs (d), usant la fórmula: </para><para>M = m + 5 - 5 * log(d) (tingueu en compte que M=m quan d=10). </para><para>L'escala moderna de magnituds no està basada en l'ull humà, està basada en plaques fotogràfiques i fotòmetres fotoelèctrics. Gràcies als telescopis podem veure objectes molt més febles dels que podia veure Hipparchus a simple vista, així que l'escala de magnituds s'ha anat estenent més enllà de la sexta magnitud. De fet, el telescopi espacial Hubble pot captar estrelles gairebé tan febles com les de magnitud 30, que són un <emphasis>bilió</emphasis> de vegades més febles que Vega! </para><para>Una nota final: La magnitud normalment es mesura a través d'un filtre de color d'algun tipus i aquestes magnituds s'identifiquen per mitjà de la descripció del filtre (&ead;, m_V és la magnitud a través d'un filtre <quote>visual</quote>, el qual és verdos; m_B és la magnitud a través d'un filtre blau; m_pg és una magnitud mesurada gràcies a una placa fotogràfica, &etc;). </para> </sect1> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/meridian.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/meridian.docbook index 0dbda93c3b4..4e809cd1f45 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/meridian.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/meridian.docbook @@ -1,41 +1,10 @@ <sect1 id="ai-meridian"> <sect1info> -<author -><firstname ->Jason</firstname -> <surname ->Harris</surname -> </author> +<author><firstname>Jason</firstname> <surname>Harris</surname> </author> </sect1info> -<title ->El meridià local</title> -<indexterm -><primary ->Meridià local</primary> -<seealso ->Angle horari</seealso -> <seealso ->Esfera celest</seealso -> </indexterm> -<para ->El meridià local és un <link linkend="ai-greatcircle" ->cercle major</link -> imaginari sobre l'<link linkend="ai-csphere" ->esfera celest</link -> que és perpendicular a l'<link linkend="ai-horizon" ->horitzó</link -> local. Creua el punt nord sobre l'horitzó, a través del <link linkend="ai-cpoles" ->pol celest</link ->, fins al <link linkend="ai-zenith" ->zenit</link -> i a través del punt sud sobre l'horitzó. </para -><para ->Com està fixat a l'horitzó local, les estrelles aparenten travessar el meridià local amb el rotar de la Terra. Podeu usar l'<link linkend="equatorial" ->ascensió recta</link -> i el <link linkend="ai-sidereal" ->temps sideral local</link -> d'un objecte per a determinar quan travessarà el nostre meridià local (veure <link linkend="ai-hourangle" ->angle horari</link ->). </para> +<title>El meridià local</title> +<indexterm><primary>Meridià local</primary> +<seealso>Angle horari</seealso> <seealso>Esfera celest</seealso> </indexterm> +<para>El meridià local és un <link linkend="ai-greatcircle">cercle major</link> imaginari sobre l'<link linkend="ai-csphere">esfera celest</link> que és perpendicular a l'<link linkend="ai-horizon">horitzó</link> local. Creua el punt nord sobre l'horitzó, a través del <link linkend="ai-cpoles">pol celest</link>, fins al <link linkend="ai-zenith">zenit</link> i a través del punt sud sobre l'horitzó. </para><para>Com està fixat a l'horitzó local, les estrelles aparenten travessar el meridià local amb el rotar de la Terra. Podeu usar l'<link linkend="equatorial">ascensió recta</link> i el <link linkend="ai-sidereal">temps sideral local</link> d'un objecte per a determinar quan travessarà el nostre meridià local (veure <link linkend="ai-hourangle">angle horari</link>). </para> </sect1> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/parallax.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/parallax.docbook index 4b79012af3c..23a29d7146f 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/parallax.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/parallax.docbook @@ -1,62 +1,13 @@ <sect1 id="ai-parallax"> <sect1info> -<author -><firstname ->James</firstname -> <surname ->Lindenschmidt</surname -> </author> +<author><firstname>James</firstname> <surname>Lindenschmidt</surname> </author> </sect1info> -<title ->Paral·laxi</title> -<indexterm -><primary ->Paral·laxi</primary -></indexterm> -<indexterm -><primary ->Unitat astronòmica</primary -><see ->Paral·laxi</see -></indexterm> -<indexterm -><primary ->Parsec</primary -><see ->Paral·laxi</see -></indexterm> - <para ->La <firstterm ->paral·laxi</firstterm -> és el canvi aparent de la posició d'un objecte observat produïda per una variació en la posició de l'observador. Com a exemple, poseu la vostra mà al davant vostre amb el braç estès i observeu un objecte que es trobi al costat de l'habitació i que quedi al darrere de la vostra mà. Ara moveu el cap a la vostra espatlla dreta, i ara la vostra mà apareixerà a l'esquerra de l'objecte distant. Porteu el vostre cap cal a l'espatlla esquerra per a comprovar que en aquesta ocasió la mà apareixerà a la dreta de l'objecte distant. </para> - <para ->A causa de que la Terra orbita al voltant del Sol, observem el cel des d'una posició en constant moviment a l'espai. En conseqüència, és d'observar un cert efecte de <firstterm ->paral·laxi anual</firstterm ->, en la que les posicions dels objectes propers aparenten un <quote ->balandreig</quote -> provocat pel nostre moviment al voltant del Sol. Això fa que succeeixi, però les distàncies per a les estrelles més properes són tan grans que necessitareu fer acurades observacions amb un telescopi per a detectar-la<footnote -><para ->Els astrònoms de la Grècia antiga tenien coneixement sobre la paral·laxi; ja que ells no podien observar una paral·laxi anual en les posicions de les estrelles, pel que arrivaren a la conclusió que la Terra podria no estar en moviment al voltant del Sol. Del que no s'adonaren fou de que les estrelles estan milions de vegades més llunyanes que el Sol, de manera l'efecte de la paral·laxi és impossible de considerar a simple vista.</para -></footnote ->. </para> - <para ->Els telescopis moderns permeten als astrònoms usar la paral·laxi anual per a mesurar la distància a les estrelles més properes, usant la triangulació. L'astrònom mesura acuradament la posició de l'estrella en dues dates, en un interval de sis mesos. Quant més propera estiga l'estrella del Sol, major serà l'aparença de desplaçament en la seva posició entre les dues dates. </para> - <para ->Durant el periode de sis mesos, la Terra es mou al llarg de la meitat de la seva òrbita al voltant del Sol, en aquest temps la seva posició canvia 2 <firstterm ->unitats astronòmiques</firstterm -> (el que abreujat seria UA; 1 UA és la distància entre la Terra i el Sol, aproximadament 150 milions de kilòmetres). Aquesta sembla una distància enorme, però fins i tot l'estrella més propera al Sol (Alfa Centauri) està a uns 40 <emphasis ->bilions</emphasis -> de kilòmetres de distància! En conseqüència, la paral·laxi anual és molt petita, típicament menor que un <firstterm ->segon d'arc</firstterm ->, el qual tan sols és 1/3.600 d'un grau. Una unitat de distància que resulta convenient per a les estrelles properes és el <firstterm ->parsec</firstterm ->, que significa "segon d'arc de paral·laxi". Un parsec és la distància a la que estaria una estrella si és observada amb un angle de paral·laxi d'un segon d'arc. El qual equival a 3,26 anys llum o 31 bilions de kilòmetres<footnote -><para ->Els astrònoms prefereixen aquesta unitat pel que s'han definit els <quote ->kiloparsecs</quote -> per a mesurar distàncies a escala galàctica i els <quote ->megaparsecs</quote -> per a mesurar distàncies intergalàctiaques, fins i tot aquestes distàncies són massa grans com per a poder observar una paral·laxi. Per aquestes distàncies són necessaris altres mètodes</para -></footnote ->. </para> +<title>Paral·laxi</title> +<indexterm><primary>Paral·laxi</primary></indexterm> +<indexterm><primary>Unitat astronòmica</primary><see>Paral·laxi</see></indexterm> +<indexterm><primary>Parsec</primary><see>Paral·laxi</see></indexterm> + <para>La <firstterm>paral·laxi</firstterm> és el canvi aparent de la posició d'un objecte observat produïda per una variació en la posició de l'observador. Com a exemple, poseu la vostra mà al davant vostre amb el braç estès i observeu un objecte que es trobi al costat de l'habitació i que quedi al darrere de la vostra mà. Ara moveu el cap a la vostra espatlla dreta, i ara la vostra mà apareixerà a l'esquerra de l'objecte distant. Porteu el vostre cap cal a l'espatlla esquerra per a comprovar que en aquesta ocasió la mà apareixerà a la dreta de l'objecte distant. </para> + <para>A causa de que la Terra orbita al voltant del Sol, observem el cel des d'una posició en constant moviment a l'espai. En conseqüència, és d'observar un cert efecte de <firstterm>paral·laxi anual</firstterm>, en la que les posicions dels objectes propers aparenten un <quote>balandreig</quote> provocat pel nostre moviment al voltant del Sol. Això fa que succeeixi, però les distàncies per a les estrelles més properes són tan grans que necessitareu fer acurades observacions amb un telescopi per a detectar-la<footnote><para>Els astrònoms de la Grècia antiga tenien coneixement sobre la paral·laxi; ja que ells no podien observar una paral·laxi anual en les posicions de les estrelles, pel que arrivaren a la conclusió que la Terra podria no estar en moviment al voltant del Sol. Del que no s'adonaren fou de que les estrelles estan milions de vegades més llunyanes que el Sol, de manera l'efecte de la paral·laxi és impossible de considerar a simple vista.</para></footnote>. </para> + <para>Els telescopis moderns permeten als astrònoms usar la paral·laxi anual per a mesurar la distància a les estrelles més properes, usant la triangulació. L'astrònom mesura acuradament la posició de l'estrella en dues dates, en un interval de sis mesos. Quant més propera estiga l'estrella del Sol, major serà l'aparença de desplaçament en la seva posició entre les dues dates. </para> + <para>Durant el periode de sis mesos, la Terra es mou al llarg de la meitat de la seva òrbita al voltant del Sol, en aquest temps la seva posició canvia 2 <firstterm>unitats astronòmiques</firstterm> (el que abreujat seria UA; 1 UA és la distància entre la Terra i el Sol, aproximadament 150 milions de kilòmetres). Aquesta sembla una distància enorme, però fins i tot l'estrella més propera al Sol (Alfa Centauri) està a uns 40 <emphasis>bilions</emphasis> de kilòmetres de distància! En conseqüència, la paral·laxi anual és molt petita, típicament menor que un <firstterm>segon d'arc</firstterm>, el qual tan sols és 1/3.600 d'un grau. Una unitat de distància que resulta convenient per a les estrelles properes és el <firstterm>parsec</firstterm>, que significa "segon d'arc de paral·laxi". Un parsec és la distància a la que estaria una estrella si és observada amb un angle de paral·laxi d'un segon d'arc. El qual equival a 3,26 anys llum o 31 bilions de kilòmetres<footnote><para>Els astrònoms prefereixen aquesta unitat pel que s'han definit els <quote>kiloparsecs</quote> per a mesurar distàncies a escala galàctica i els <quote>megaparsecs</quote> per a mesurar distàncies intergalàctiaques, fins i tot aquestes distàncies són massa grans com per a poder observar una paral·laxi. Per aquestes distàncies són necessaris altres mètodes</para></footnote>. </para> </sect1> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/precession.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/precession.docbook index 9a829903849..b30775a0e4c 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/precession.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/precession.docbook @@ -1,56 +1,13 @@ <sect1 id="ai-precession"> <sect1info> -<author -><firstname ->Jason</firstname -> <surname ->Harris</surname -> </author> +<author><firstname>Jason</firstname> <surname>Harris</surname> </author> </sect1info> -<title ->Precessió</title> -<indexterm -><primary ->Precessió</primary> +<title>Precessió</title> +<indexterm><primary>Precessió</primary> </indexterm> -<para ->La <firstterm ->precessió</firstterm -> és el canvi gradual de la direcció de l'eix rotacional de la Terra. Aquest eix traça un con en la rotació, completant un cicle complet cada 26.000 anys. Si alguna vegada heu jugat amb a donar voltes o amb un trompo, el <quote ->balandreig</quote -> rotacional de la part superior s'anomena precessió. </para -><para ->Atès que la direcció dels eixos rotacionals de la Terra canvia, també ho fa la localització dels <link linkend="ai-cpoles" ->pols celestes</link ->. </para -><para ->El motiu de la precessió de la Terra és complicat. La Terra no és una esfera perfecta, està un xic aixafada, de manera que el <link linkend="ai-greatcircle" ->cercle major</link -> de l'equador és més llarg que un cercle major <quote ->meridional</quote -> que passi pels pols. A més, la Lluna i el Sol es troben fora del pla equatorial de la Terra. Com a resultat, l'atracció gravitacional de la Lluna i el Sol sobre la Terra, produeixen una lleugera <emphasis ->força de torsió</emphasis -> a més d'una força lineal. Aquesta deformació és la que produeix el moviment de precessió de la Terra. </para> +<para>La <firstterm>precessió</firstterm> és el canvi gradual de la direcció de l'eix rotacional de la Terra. Aquest eix traça un con en la rotació, completant un cicle complet cada 26.000 anys. Si alguna vegada heu jugat amb a donar voltes o amb un trompo, el <quote>balandreig</quote> rotacional de la part superior s'anomena precessió. </para><para>Atès que la direcció dels eixos rotacionals de la Terra canvia, també ho fa la localització dels <link linkend="ai-cpoles">pols celestes</link>. </para><para>El motiu de la precessió de la Terra és complicat. La Terra no és una esfera perfecta, està un xic aixafada, de manera que el <link linkend="ai-greatcircle">cercle major</link> de l'equador és més llarg que un cercle major <quote>meridional</quote> que passi pels pols. A més, la Lluna i el Sol es troben fora del pla equatorial de la Terra. Com a resultat, l'atracció gravitacional de la Lluna i el Sol sobre la Terra, produeixen una lleugera <emphasis>força de torsió</emphasis> a més d'una força lineal. Aquesta deformació és la que produeix el moviment de precessió de la Terra. </para> <tip> -<para ->Exercici:</para> -<para ->La precessió és més fàcil de veure si s'observa el <link linkend="ai-cpoles" ->pol celest</link ->. Per a trobar el pol, canvieu primer a coordenades equatorials a la finestra <guilabel ->Opcions de la vista</guilabel -> i després mantingueu premuda la tecla <keycap ->fletxa amunt</keycap -> fins que s'aturi el desplaçament. La declinació mostrada en el centre del <guilabel ->Rètol informatiu</guilabel -> tindrà que ser de 90 graus, i l'estrella Polaris tindrà que estar a prop del centre de la pantalla. Proveu a desplaçar-vos amb les fletxes dreta i esquerra. Notareu com el cel aparenta rotar al voltant del pol. </para -><para ->Ara demostrarem la precessió canviant la data a un any molt llunyà i observant que la localització del pol celest ja no està a prop de l'estrella Polaris. Obrir la finestra <guilabel ->Estableix temps</guilabel -> (<keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->S</keycap -></keycombo ->) i establir la data a l'any 8000 (actualment, &kstars; no és capaç de treballar amb dates més llunyanes, però aquesta és suficient per al nostre propòsit). Tingueu en compte que la imatge del cel ara està centrada en un punt entre les constel·lacions de Cygnus i Cepheus. Verifiqueu que aquest és en realitat el pol desplaçant-se a dreta i esquerra: El cel rota al voltant d'aquest punt; en l'any 8000, el pol celest nord ja no estarà a prop de l'estrella Polaris! </para> +<para>Exercici:</para> +<para>La precessió és més fàcil de veure si s'observa el <link linkend="ai-cpoles">pol celest</link>. Per a trobar el pol, canvieu primer a coordenades equatorials a la finestra <guilabel>Opcions de la vista</guilabel> i després mantingueu premuda la tecla <keycap>fletxa amunt</keycap> fins que s'aturi el desplaçament. La declinació mostrada en el centre del <guilabel>Rètol informatiu</guilabel> tindrà que ser de 90 graus, i l'estrella Polaris tindrà que estar a prop del centre de la pantalla. Proveu a desplaçar-vos amb les fletxes dreta i esquerra. Notareu com el cel aparenta rotar al voltant del pol. </para><para>Ara demostrarem la precessió canviant la data a un any molt llunyà i observant que la localització del pol celest ja no està a prop de l'estrella Polaris. Obrir la finestra <guilabel>Estableix temps</guilabel> (<keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>S</keycap></keycombo>) i establir la data a l'any 8000 (actualment, &kstars; no és capaç de treballar amb dates més llunyanes, però aquesta és suficient per al nostre propòsit). Tingueu en compte que la imatge del cel ara està centrada en un punt entre les constel·lacions de Cygnus i Cepheus. Verifiqueu que aquest és en realitat el pol desplaçant-se a dreta i esquerra: El cel rota al voltant d'aquest punt; en l'any 8000, el pol celest nord ja no estarà a prop de l'estrella Polaris! </para> </tip> </sect1> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/quicktour.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/quicktour.docbook index e280e40d6db..abeaac63850 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/quicktour.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/quicktour.docbook @@ -1,580 +1,217 @@ <chapter id="using-kstars"> -<title ->Una volta ràpida per &kstars;</title> +<title>Una volta ràpida per &kstars;</title> -<para ->Aquest capítol presenta una visita guiada de &kstars;, introduint-vos a la majoria de característiques importants. </para> +<para>Aquest capítol presenta una visita guiada de &kstars;, introduint-vos a la majoria de característiques importants. </para> <screenshot> -<screeninfo ->Aquesta és una instantània de la finestra principal de &kstars;: </screeninfo> +<screeninfo>Aquesta és una instantània de la finestra principal de &kstars;: </screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="screen1.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Finestra principal</phrase> + <phrase>Finestra principal</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> -<para ->A l'instantània superior, podeu veure la imatge del cel centrada en la constel·lació d'Orió, que està a punt d'ocultar-se per sota de l'horitzó. Les estrelles es mostren amb <link linkend="ai-colorandtemp" ->colors realistes</link -> i lluminositat relativa. Les estrelles més brillants mostren els seus noms (&pex;, Betelgeuse). M 42, la nebulosa d'Orió, és visible sota les estrelles del <quote ->cinturó</quote -> d'Orió, just per sobre de l'horitzó. Si us ho mireu d'aprop, podreu veure el planeta Saturn i als cometes Russel i LINEAR (2002 X1). En els tres racons de la vista del cel, hi ha tres rètols informatius mostrant la data i hora local (<quote ->LT: 12:29:51 03/23/03</quote ->), l'actual localització geogràfica (<quote ->Baltimore, Maryland, USA</quote ->) i l'objecte al centre de la vista (<quote ->Focalitzat sobre: Betelgeuse (alpha Orionis)</quote ->). Sobre la vista del cel hi ha dues barres d'eines. La barra d'eines principal conté accessos directes a <link linkend="kstars-menus" ->funcions del menú</link ->, així com un incrementador de passos temporals que controla la velocitat del rellotge de simulació. La barra d'eines de vistes conté botons que us permeten canviar la vista de diferents tipus d'objectes en el cel. En la part inferior de la finestra, hi ha una barra que mostra el nom de qualsevol objecte sobre el que cliqueu i les <link linkend="ai-skycoords" ->coordenades celestes</link -> (ascensió recta i declinació) del cursor del ratolí. </para> +<para>A l'instantània superior, podeu veure la imatge del cel centrada en la constel·lació d'Orió, que està a punt d'ocultar-se per sota de l'horitzó. Les estrelles es mostren amb <link linkend="ai-colorandtemp">colors realistes</link> i lluminositat relativa. Les estrelles més brillants mostren els seus noms (&pex;, Betelgeuse). M 42, la nebulosa d'Orió, és visible sota les estrelles del <quote>cinturó</quote> d'Orió, just per sobre de l'horitzó. Si us ho mireu d'aprop, podreu veure el planeta Saturn i als cometes Russel i LINEAR (2002 X1). En els tres racons de la vista del cel, hi ha tres rètols informatius mostrant la data i hora local (<quote>LT: 12:29:51 03/23/03</quote>), l'actual localització geogràfica (<quote>Baltimore, Maryland, USA</quote>) i l'objecte al centre de la vista (<quote>Focalitzat sobre: Betelgeuse (alpha Orionis)</quote>). Sobre la vista del cel hi ha dues barres d'eines. La barra d'eines principal conté accessos directes a <link linkend="kstars-menus">funcions del menú</link>, així com un incrementador de passos temporals que controla la velocitat del rellotge de simulació. La barra d'eines de vistes conté botons que us permeten canviar la vista de diferents tipus d'objectes en el cel. En la part inferior de la finestra, hi ha una barra que mostra el nom de qualsevol objecte sobre el que cliqueu i les <link linkend="ai-skycoords">coordenades celestes</link> (ascensió recta i declinació) del cursor del ratolí. </para> <sect1 id="geolocation"> -<title ->A on estic?</title> +<title>A on estic?</title> <para> -<indexterm -><primary ->Eina de localització geogràfica</primary -></indexterm -> La primera cosa que heu de fer és establir la localització geogràfica. Per omissió, &kstars; assumeix que esteu a Greenwich, Regne Unit (lloc en el que està establert el Royal Observatory i a on es defineix la <link linkend="ai-geocoords" ->longitud</link ->=0). Com el més probable es que us trobeu en un altre lloc, probablement desitjareu canviar això. </para> -<para ->Obriu la finestra <guilabel ->Estableix la localització geogràfica</guilabel -> seleccionant <guimenuitem ->Estableix la localització geogràfica...</guimenuitem -> des del menú <guimenu ->Arranjament</guimenu ->, o prement a sobre de la icona en forma de <guiicon ->Globus</guiicon -> de la barra d'eines, o prement les tecles <keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->g</keycap -></keycombo ->. </para> +<indexterm><primary>Eina de localització geogràfica</primary></indexterm> La primera cosa que heu de fer és establir la localització geogràfica. Per omissió, &kstars; assumeix que esteu a Greenwich, Regne Unit (lloc en el que està establert el Royal Observatory i a on es defineix la <link linkend="ai-geocoords">longitud</link>=0). Com el més probable es que us trobeu en un altre lloc, probablement desitjareu canviar això. </para> +<para>Obriu la finestra <guilabel>Estableix la localització geogràfica</guilabel> seleccionant <guimenuitem>Estableix la localització geogràfica...</guimenuitem> des del menú <guimenu>Arranjament</guimenu>, o prement a sobre de la icona en forma de <guiicon>Globus</guiicon> de la barra d'eines, o prement les tecles <keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>g</keycap></keycombo>. </para> -<para ->Aquesta és una instantània de la finestra <guilabel ->Estableix la localització geogràfica</guilabel ->: <screenshot> -<screeninfo ->Canvi de la localització geogràfica</screeninfo> +<para>Aquesta és una instantània de la finestra <guilabel>Estableix la localització geogràfica</guilabel>: <screenshot> +<screeninfo>Canvi de la localització geogràfica</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="geolocator.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Finestra per a establir la localització geogràfica</phrase> + <phrase>Finestra per a establir la localització geogràfica</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> </para> -<para ->Aquesta és una llista de més de 2.500 ciutats predefinides disponibles per a escollir. Podeu establir la vostra localització seleccionant una de les ciutats d'aquesta llista. Cada ciutat està representada en el mapa mundial com a un petit punt i quan es selecciona una ciutat de la llista, apareix una creueta vermella en la seva localització en el mapa. </para> +<para>Aquesta és una llista de més de 2.500 ciutats predefinides disponibles per a escollir. Podeu establir la vostra localització seleccionant una de les ciutats d'aquesta llista. Cada ciutat està representada en el mapa mundial com a un petit punt i quan es selecciona una ciutat de la llista, apareix una creueta vermella en la seva localització en el mapa. </para> <para> -<indexterm -><primary ->Eina de localització geogràfica</primary -><secondary ->Filtrat</secondary -></indexterm> -No resulta pràctic el zapejar per tota la llista de 2.500 localitzacions per a cercar una ciutat específica. Per a facilitar la recerca, es pot filtrar la llista introduint algun text en les caixes a sota del mapa. Per exemple, en la instantània, s'ha introduït <quote ->Ba</quote -> en la casella <guilabel ->Filtre de ciutat</guilabel ->, mentre que <quote ->M</quote -> apareix en el <guilabel ->Filtre de província</guilabel -> i <quote ->EUA</quote -> està a la casella <guilabel ->Filtre de país</guilabel ->. Adoneu-vos de que totes les ciutats, províncies i països que es mostren en la llista comencen pels texts introduïts en les caixes de filtrat, i que el missatge a sota de les caixes de text indica que s'han trobat 7 ciutats que coincideixen amb el que es cerca. Tingueu també en compte que els punts representant a aquestes set ciutats en el mapa s'han colorejat en blanc, mentre que les demés romanen en gris. </para -><para ->La llista també es pot filtrar a partir d'una localització en el mapa. Clicant a sobre de qualsevol lloc en el mapa mundial es mostraran les ciutats dintre dels dos graus immediats a la localització clicada. En aquest moment, podeu cercar per nom o per localització, però no per ambdues a la vegada. En d'altres paraules, quan cliqueu a sobre del mapa s'ignoraran els filtres de nom i viceversa. </para -><para> -<indexterm -><primary ->Eina de localització geogràfica</primary -><secondary ->Localitzacions personalitzades</secondary -></indexterm> -La informació de <link linkend="ai-geocoords" ->longitud, latitud</link -> i <link linkend="ai-timezones" ->zona horària</link -> per a l'actual localització seleccionada es mostra en les caixes de la part inferior de la finestra. Si penseu que aquests valors no són exactes, podeu modificar-los i prémer <guibutton ->Afegeix a la llista</guibutton -> per a emmagatzemar la vostra versió personalitzada de la localització. També podeu definir una localització completament nova prement el botó <guibutton ->Neteja els camps</guibutton -> i introduint la informació de la nova localització. Tingueu en compte que és obligatori complimentar tots els camps a excepció de <guilabel ->Estat/província</guilabel -> que és opcional, abans de poder afegir la nova localització a la llista. &kstars; carregarà automàticament la vostra localització personalitzada en les següents sesions. En aquest moment l'única manera d'eliminar una localització personalitzada és eliminar la línia corresponent del fitxer <filename ->~/.trinity/share/apps/kstars/mycities.dat</filename ->. </para -><para ->Si afegiu localitzacions personalitzades (o en modifiqueu les existents), si us plau, envieu-nos el fitxer <filename ->mycities.dat</filename -> per a que puguem incloure les vostres localitzacions al llistat principal. </para> +<indexterm><primary>Eina de localització geogràfica</primary><secondary>Filtrat</secondary></indexterm> +No resulta pràctic el zapejar per tota la llista de 2.500 localitzacions per a cercar una ciutat específica. Per a facilitar la recerca, es pot filtrar la llista introduint algun text en les caixes a sota del mapa. Per exemple, en la instantània, s'ha introduït <quote>Ba</quote> en la casella <guilabel>Filtre de ciutat</guilabel>, mentre que <quote>M</quote> apareix en el <guilabel>Filtre de província</guilabel> i <quote>EUA</quote> està a la casella <guilabel>Filtre de país</guilabel>. Adoneu-vos de que totes les ciutats, províncies i països que es mostren en la llista comencen pels texts introduïts en les caixes de filtrat, i que el missatge a sota de les caixes de text indica que s'han trobat 7 ciutats que coincideixen amb el que es cerca. Tingueu també en compte que els punts representant a aquestes set ciutats en el mapa s'han colorejat en blanc, mentre que les demés romanen en gris. </para><para>La llista també es pot filtrar a partir d'una localització en el mapa. Clicant a sobre de qualsevol lloc en el mapa mundial es mostraran les ciutats dintre dels dos graus immediats a la localització clicada. En aquest moment, podeu cercar per nom o per localització, però no per ambdues a la vegada. En d'altres paraules, quan cliqueu a sobre del mapa s'ignoraran els filtres de nom i viceversa. </para><para> +<indexterm><primary>Eina de localització geogràfica</primary><secondary>Localitzacions personalitzades</secondary></indexterm> +La informació de <link linkend="ai-geocoords">longitud, latitud</link> i <link linkend="ai-timezones">zona horària</link> per a l'actual localització seleccionada es mostra en les caixes de la part inferior de la finestra. Si penseu que aquests valors no són exactes, podeu modificar-los i prémer <guibutton>Afegeix a la llista</guibutton> per a emmagatzemar la vostra versió personalitzada de la localització. També podeu definir una localització completament nova prement el botó <guibutton>Neteja els camps</guibutton> i introduint la informació de la nova localització. Tingueu en compte que és obligatori complimentar tots els camps a excepció de <guilabel>Estat/província</guilabel> que és opcional, abans de poder afegir la nova localització a la llista. &kstars; carregarà automàticament la vostra localització personalitzada en les següents sesions. En aquest moment l'única manera d'eliminar una localització personalitzada és eliminar la línia corresponent del fitxer <filename>~/.trinity/share/apps/kstars/mycities.dat</filename>. </para><para>Si afegiu localitzacions personalitzades (o en modifiqueu les existents), si us plau, envieu-nos el fitxer <filename>mycities.dat</filename> per a que puguem incloure les vostres localitzacions al llistat principal. </para> </sect1> <sect1 id="settime"> -<title ->Quina hora és?</title> +<title>Quina hora és?</title> <para> -<indexterm -><primary ->Data i hora</primary> -<secondary ->Sincronitzar amb el rellotge del sistema</secondary -></indexterm> -El següent que podeu fer és canviar la data i/o l'hora. A l'iniciar-se &kstars;, aquests valors s'igualen als del rellotge del sistema i es manté sincronitzat en temps real amb el rellotge de &kstars;. Si desitgeu aturar el rellotge, seleccioneu <guimenuitem ->Atura el rellotge</guimenuitem -> des del menú <guimenu ->Temps</guimenu -> o simplement cliqueu a sobre de la icona <guiicon ->Atura</guiicon -> en la barra d'eines. També podeu fer que el rellotge funcioni més lent o més ràpid del normal (o fins i tot cap enredera) amb la caixa selectora de la barra d'eines. Aquesta caixa selectora conté dos conjunts de botons de amunt/avall. El primer anirà passant per les 83 passes de temps disponibles, una per una. El segon saltarà a la següent unitat de temps més alta (o més baixa), el qual us permetrà realitzar els canvis de pas temporal més ràpidament. </para> +<indexterm><primary>Data i hora</primary> +<secondary>Sincronitzar amb el rellotge del sistema</secondary></indexterm> +El següent que podeu fer és canviar la data i/o l'hora. A l'iniciar-se &kstars;, aquests valors s'igualen als del rellotge del sistema i es manté sincronitzat en temps real amb el rellotge de &kstars;. Si desitgeu aturar el rellotge, seleccioneu <guimenuitem>Atura el rellotge</guimenuitem> des del menú <guimenu>Temps</guimenu> o simplement cliqueu a sobre de la icona <guiicon>Atura</guiicon> en la barra d'eines. També podeu fer que el rellotge funcioni més lent o més ràpid del normal (o fins i tot cap enredera) amb la caixa selectora de la barra d'eines. Aquesta caixa selectora conté dos conjunts de botons de amunt/avall. El primer anirà passant per les 83 passes de temps disponibles, una per una. El segon saltarà a la següent unitat de temps més alta (o més baixa), el qual us permetrà realitzar els canvis de pas temporal més ràpidament. </para> <para> -<indexterm -><primary ->Data i hora</primary> -<secondary ->Valors</secondary -></indexterm> -Podeu canviar a qualsevol hora o data seleccionant <guimenuitem ->Estableix temps...</guimenuitem -> des del menú <guimenu ->Temps</guimenu -> o clicant a sobre de la icona <guiicon ->temps</guiicon -> amb forma de rellotge de sorra que hi ha en la barra d'eines. La finestra <guilabel ->Estableix temps</guilabel -> usa una caixa selectora de temps estàndard de &kde;, junt amb tres estris de selecció per a determinar les hores, minuts i segons. Si necessiteu tornar a establir el rellotge a l'hora del sistema, simplement seleccioneu <guimenuitem ->Estableix temps a Ara</guimenuitem -> des del menú <guimenu ->Temps</guimenu ->.</para> +<indexterm><primary>Data i hora</primary> +<secondary>Valors</secondary></indexterm> +Podeu canviar a qualsevol hora o data seleccionant <guimenuitem>Estableix temps...</guimenuitem> des del menú <guimenu>Temps</guimenu> o clicant a sobre de la icona <guiicon>temps</guiicon> amb forma de rellotge de sorra que hi ha en la barra d'eines. La finestra <guilabel>Estableix temps</guilabel> usa una caixa selectora de temps estàndard de &kde;, junt amb tres estris de selecció per a determinar les hores, minuts i segons. Si necessiteu tornar a establir el rellotge a l'hora del sistema, simplement seleccioneu <guimenuitem>Estableix temps a Ara</guimenuitem> des del menú <guimenu>Temps</guimenu>.</para> -<note -><para> -<indexterm -><primary ->Data i hora</primary> -<secondary ->Limitacions de la classe QDate</secondary -></indexterm> -La versió actual de &kstars; no accepta dates anteriors a l'1 d'octubre de 1752, ni dates futures posteriors a l'any 8000. Aquestes limitacions venen imposades per les classes Date/Time de &Qt;. Podria ser que implementem la nostra propia classe en una versió futura, el qual ens permetrà indicar dates més remotes. </para -></note> +<note><para> +<indexterm><primary>Data i hora</primary> +<secondary>Limitacions de la classe QDate</secondary></indexterm> +La versió actual de &kstars; no accepta dates anteriors a l'1 d'octubre de 1752, ni dates futures posteriors a l'any 8000. Aquestes limitacions venen imposades per les classes Date/Time de &Qt;. Podria ser que implementem la nostra propia classe en una versió futura, el qual ens permetrà indicar dates més remotes. </para></note> </sect1> <sect1 id="lookaround"> -<title ->Mireu al vostre voltant!</title> +<title>Mireu al vostre voltant!</title> <para> -<indexterm -><primary ->Controls de navegació</primary> -<secondary ->Bàsics</secondary -></indexterm> -Ara que hem establert el temps i localització, fem una ullada al nostre voltant. Us podeu desplaçar per la vista emprant les tecles de cursor. Si premeu la tecla &Maj; abans del desplaçament, aquest es farà al doble de velocitat. La vista també es pot desplaçar clicant i arrossegant amb el ratolí. Tingueu en compte que durant el desplaçament no es mostren tots els objectes. Això es fa per a reduir la càrrega de la <acronym ->CPU</acronym -> en el càlcul de les posicions dels objectes, aconseguint un desplaçament més suau (podeu configurar el que s'oculta mentre us desplaceu per la finestra de les <link linkend="config" ->Opcions de la vista</link ->). Hi ha set mètodes per a canviar la magnificació (o <firstterm ->Nivell d'apropament</firstterm ->) de la vista:</para> +<indexterm><primary>Controls de navegació</primary> +<secondary>Bàsics</secondary></indexterm> +Ara que hem establert el temps i localització, fem una ullada al nostre voltant. Us podeu desplaçar per la vista emprant les tecles de cursor. Si premeu la tecla &Maj; abans del desplaçament, aquest es farà al doble de velocitat. La vista també es pot desplaçar clicant i arrossegant amb el ratolí. Tingueu en compte que durant el desplaçament no es mostren tots els objectes. Això es fa per a reduir la càrrega de la <acronym>CPU</acronym> en el càlcul de les posicions dels objectes, aconseguint un desplaçament més suau (podeu configurar el que s'oculta mentre us desplaceu per la finestra de les <link linkend="config">Opcions de la vista</link>). Hi ha set mètodes per a canviar la magnificació (o <firstterm>Nivell d'apropament</firstterm>) de la vista:</para> <orderedlist> <listitem> - <para ->Useu les tecles <keycap ->+</keycap -> i <keycap ->-</keycap ->.</para> + <para>Useu les tecles <keycap>+</keycap> i <keycap>-</keycap>.</para> </listitem> <listitem> - <para ->Premeu els botons apropa/allunya en la barra d'eines.</para> + <para>Premeu els botons apropa/allunya en la barra d'eines.</para> </listitem> <listitem> - <para ->Seleccioneu <guimenuitem ->Apropa</guimenuitem ->/<guimenuitem ->Allunya</guimenuitem -> des del menú <guimenu ->Visualitza</guimenu ->.</para> + <para>Seleccioneu <guimenuitem>Apropa</guimenuitem>/<guimenuitem>Allunya</guimenuitem> des del menú <guimenu>Visualitza</guimenu>.</para> </listitem> <listitem> - <para ->Seleccioneu <guimenuitem ->Amplia a mida angular...</guimenuitem -> des del menú <guimenu ->Visualitza</guimenu ->. Això us permetrà especificar el camp de vista angular per a la vista, en graus.</para> + <para>Seleccioneu <guimenuitem>Amplia a mida angular...</guimenuitem> des del menú <guimenu>Visualitza</guimenu>. Això us permetrà especificar el camp de vista angular per a la vista, en graus.</para> </listitem> <listitem> - <para ->Useu la rodeta de desplaçament del ratolí</para> + <para>Useu la rodeta de desplaçament del ratolí</para> </listitem> <listitem> - <para ->Arrossegueu el ratoli amunt i avall mentre manteniu premut el &BMR;</para> + <para>Arrossegueu el ratoli amunt i avall mentre manteniu premut el &BMR;</para> </listitem> <listitem> - <para ->Mantingueu premuda la tecla &Ctrl; mentre arrossegueu el ratolí. Això us permetrà definir un rectangle en el mapa. Quan deixeu anar el botó del ratolí, la vista serà ampliada fins a cassar amb dit rectangle.</para> + <para>Mantingueu premuda la tecla &Ctrl; mentre arrossegueu el ratolí. Això us permetrà definir un rectangle en el mapa. Quan deixeu anar el botó del ratolí, la vista serà ampliada fins a cassar amb dit rectangle.</para> </listitem> </orderedlist> -<para ->Advertiu que quan s'apropa, podreu veure estrelles més febles que en escenaris d'apropament menors.</para> +<para>Advertiu que quan s'apropa, podreu veure estrelles més febles que en escenaris d'apropament menors.</para> -<para ->Allunyeu-vos fins que veieu una corba verda, aquesta representa el vostre <link linkend="ai-horizon" ->horitzó</link -> local. Si no heu ajustat la configuració per omissió de &kstars;, la vista serà de color verd sòlid per sota de l'horitzó, representant el contorn sòlid de la Terra. També hi ha una corba blanca, que representa l'<link linkend="ai-cequator" ->equador celest</link -> i una corba daurada, la qual representa l'<link linkend="ai-ecliptic" ->eclíptica</link ->, la ruta que el Sol aparenta seguir pel cel al llarg d'un any. El Sol sempre es troba en algun lloc de l'eclíptica i els planetes mai estan molt llunyans d'aquesta. </para> +<para>Allunyeu-vos fins que veieu una corba verda, aquesta representa el vostre <link linkend="ai-horizon">horitzó</link> local. Si no heu ajustat la configuració per omissió de &kstars;, la vista serà de color verd sòlid per sota de l'horitzó, representant el contorn sòlid de la Terra. També hi ha una corba blanca, que representa l'<link linkend="ai-cequator">equador celest</link> i una corba daurada, la qual representa l'<link linkend="ai-ecliptic">eclíptica</link>, la ruta que el Sol aparenta seguir pel cel al llarg d'un any. El Sol sempre es troba en algun lloc de l'eclíptica i els planetes mai estan molt llunyans d'aquesta. </para> </sect1> <sect1 id="skyobjects"> -<title ->Objectes en el cel</title> +<title>Objectes en el cel</title> <para> -<indexterm -><primary ->Objectes en el cel</primary -><secondary ->Descripció</secondary -></indexterm> -&kstars; mostra milers d'objectes: estrelles, planetes, cúmuls, nebuloses i galàxies. Per omissió, les estrelles es dibuixen com a cercles blancs amb una vora colorejada que simula el color real de l'estrella. Els planetes es dibuixen com a punts colorejats allunyats, però amb una imatge real del planeta a l'apropar-nos-hi. Els objectes de l'espai profund (cúmuls, nebuloses i galàxies) es dibuixen amb símbols codificats amb colors per a indicar el catàleg al que pertanyen (Messier, NGC o IC). La major part dels objectes Messier es dibuixen com a imatges reals sobre el mapa a alts nivells d'apropament. Els objectes al cel profund amb imatge extra o amb enllaços disponibles a informació són dibuixats amb un color especial (roig per omissió). Clicant a sobre d'un objecte se l'identificarà a la barra d'estat. Si hi feu doble clic, l'objecte quedarà centrat a la vista i començarà el seu seguiment (de manera que romandrà centrat a mesura que passa el temps). Amb un clic <mousebutton ->dret</mousebutton -> s'obrirà un menú emergent amb més opcions. </para> +<indexterm><primary>Objectes en el cel</primary><secondary>Descripció</secondary></indexterm> +&kstars; mostra milers d'objectes: estrelles, planetes, cúmuls, nebuloses i galàxies. Per omissió, les estrelles es dibuixen com a cercles blancs amb una vora colorejada que simula el color real de l'estrella. Els planetes es dibuixen com a punts colorejats allunyats, però amb una imatge real del planeta a l'apropar-nos-hi. Els objectes de l'espai profund (cúmuls, nebuloses i galàxies) es dibuixen amb símbols codificats amb colors per a indicar el catàleg al que pertanyen (Messier, NGC o IC). La major part dels objectes Messier es dibuixen com a imatges reals sobre el mapa a alts nivells d'apropament. Els objectes al cel profund amb imatge extra o amb enllaços disponibles a informació són dibuixats amb un color especial (roig per omissió). Clicant a sobre d'un objecte se l'identificarà a la barra d'estat. Si hi feu doble clic, l'objecte quedarà centrat a la vista i començarà el seu seguiment (de manera que romandrà centrat a mesura que passa el temps). Amb un clic <mousebutton>dret</mousebutton> s'obrirà un menú emergent amb més opcions. </para> <sect2 id="popupmenu"> -<title ->El menú emergent</title> -<indexterm -><primary ->Menú emergent</primary -><secondary ->Exemple</secondary -></indexterm> +<title>El menú emergent</title> +<indexterm><primary>Menú emergent</primary><secondary>Exemple</secondary></indexterm> -<para ->Aquí hi ha un exemple d'un menú emergent del clic <mousebutton ->dret</mousebutton ->, per a la nebulosa Orion: </para> +<para>Aquí hi ha un exemple d'un menú emergent del clic <mousebutton>dret</mousebutton>, per a la nebulosa Orion: </para> <screenshot> -<screeninfo ->Menú emergent per a M 42</screeninfo> +<screeninfo>Menú emergent per a M 42</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="popup.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Menú emergent per a M 42</phrase> + <phrase>Menú emergent per a M 42</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> -<para ->L'aparença del menú emergent dependrà del tipus d'objecte a sobre del que cliqueu amb el botó <mousebutton ->dret</mousebutton ->, però l'estructura bàsica està llistada a sota. Podeu obtenir <link linkend="popupmenu" ->informació més detallada a sobre del menú emergent</link ->. </para> +<para>L'aparença del menú emergent dependrà del tipus d'objecte a sobre del que cliqueu amb el botó <mousebutton>dret</mousebutton>, però l'estructura bàsica està llistada a sota. Podeu obtenir <link linkend="popupmenu">informació més detallada a sobre del menú emergent</link>. </para> -<para ->La secció superior conté etiquetes informatives (les quals no són seleccionables). La més superior mostra el nom o noms i tipus d'objecte del que es tracta. Les següents tres etiquetes mostren els temps de sortida, posta i trànsit. </para> -<para ->La secció mitja conté ítems seleccionables per a realitzar accions sobre l'objecte, com ara <guimenuitem ->Centra i segueix</guimenuitem ->, <guimenuitem ->Detalls...</guimenuitem -> (el qual obre el diàleg <link linkend="tool-details" ->Detalls de l'objecte</link ->), <guimenuitem ->Adjunta etiqueta</guimenuitem -> i <guimenuitem ->Afegeix/elimina traça</guimenuitem -> (tan sols per a cossos en el sistema solar). </para> +<para>La secció superior conté etiquetes informatives (les quals no són seleccionables). La més superior mostra el nom o noms i tipus d'objecte del que es tracta. Les següents tres etiquetes mostren els temps de sortida, posta i trànsit. </para> +<para>La secció mitja conté ítems seleccionables per a realitzar accions sobre l'objecte, com ara <guimenuitem>Centra i segueix</guimenuitem>, <guimenuitem>Detalls...</guimenuitem> (el qual obre el diàleg <link linkend="tool-details">Detalls de l'objecte</link>), <guimenuitem>Adjunta etiqueta</guimenuitem> i <guimenuitem>Afegeix/elimina traça</guimenuitem> (tan sols per a cossos en el sistema solar). </para> <para> -<indexterm -><primary ->Objectes en el cel</primary -><secondary ->Enllaços d'Internet</secondary -><seealso ->Menú emergent</seealso -></indexterm> -La secció inferior conté enllaços a imatges i/o pàgines web informatives sobre l'objecte seleccionat. Si coneixeu alguna &URL; addicional amb informació o una imatge d'algun objecte, podeu afergir un enllaç a mida al menú emergent de l'objecte usant l'ítem <guimenuitem ->Afegeix enllaç...</guimenuitem ->. </para> +<indexterm><primary>Objectes en el cel</primary><secondary>Enllaços d'Internet</secondary><seealso>Menú emergent</seealso></indexterm> +La secció inferior conté enllaços a imatges i/o pàgines web informatives sobre l'objecte seleccionat. Si coneixeu alguna &URL; addicional amb informació o una imatge d'algun objecte, podeu afergir un enllaç a mida al menú emergent de l'objecte usant l'ítem <guimenuitem>Afegeix enllaç...</guimenuitem>. </para> </sect2> <sect2 id="findobjects"> -<title ->Recerca d'objectes</title> -<indexterm -><primary ->Eina de cerca l'objecte</primary -></indexterm> -<indexterm -><primary ->Objectes en el cel</primary -><secondary ->Cerca per nom</secondary -></indexterm> -<para ->Podeu cercar els objectes pel nom usant la finestra <guilabel ->Cerca l'objecte</guilabel ->, la qual també es pot obrir clicant a sobre de la icona <guiicon ->Cerca objecte</guiicon -> de la barra d'eines, seleccionant <guimenuitem ->Cerca l'objecte...</guimenuitem -> des del menú <guimenu ->Focalitza</guimenu -> o prement <keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->F</keycap -></keycombo ->. La finestra <guilabel ->Cerca l'objecte</guilabel -> es mostra a sota: <screenshot> -<screeninfo ->Finestra "Cerca l'objecte"</screeninfo> +<title>Recerca d'objectes</title> +<indexterm><primary>Eina de cerca l'objecte</primary></indexterm> +<indexterm><primary>Objectes en el cel</primary><secondary>Cerca per nom</secondary></indexterm> +<para>Podeu cercar els objectes pel nom usant la finestra <guilabel>Cerca l'objecte</guilabel>, la qual també es pot obrir clicant a sobre de la icona <guiicon>Cerca objecte</guiicon> de la barra d'eines, seleccionant <guimenuitem>Cerca l'objecte...</guimenuitem> des del menú <guimenu>Focalitza</guimenu> o prement <keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>F</keycap></keycombo>. La finestra <guilabel>Cerca l'objecte</guilabel> es mostra a sota: <screenshot> +<screeninfo>Finestra "Cerca l'objecte"</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="find.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Finestra "Cerca l'objecte"</phrase> + <phrase>Finestra "Cerca l'objecte"</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> </para> -<para ->La finestra conté una llista de tots els noms d'objectes que reconeix &kstars;. La majoria tan sols estan llistats per un nom en un catàleg numèric (per exemple, NGC 3077), però d'altres també es llisten pel seu nom comú (per exemple, la galàxia Whirlpool). Podeu filtrar la llista per nom o per tipus d'objecte. Per a filtrar per nom, entreu una cadena en la caixa d'edició a la part superior de la finestra; llavores la llista tan sols contindrà els noms que comencin amb aquesta cadena. Per a filtrar per tipus, seleccioneu un tipus des de la caixa desplegable en la part inferior de la finestra. </para -><para ->Ressalteu a l'objecte desitjat de la llista i premeu <guibutton ->Bé</guibutton ->. La imatge es centrarà a sobre de l'objecte i començarà a seguir-lo. Tingueu en compte que si l'objecte es troba per sota de l'horitzó, el programa us advertirà que podria ser que no es vegi res a excepció del terra (podeu tornar el terra invisible en la finestra <guilabel ->Opcions de la vista</guilabel -> o prement el botó <guiicon ->Terra</guiicon -> en la barra d'eines). </para> +<para>La finestra conté una llista de tots els noms d'objectes que reconeix &kstars;. La majoria tan sols estan llistats per un nom en un catàleg numèric (per exemple, NGC 3077), però d'altres també es llisten pel seu nom comú (per exemple, la galàxia Whirlpool). Podeu filtrar la llista per nom o per tipus d'objecte. Per a filtrar per nom, entreu una cadena en la caixa d'edició a la part superior de la finestra; llavores la llista tan sols contindrà els noms que comencin amb aquesta cadena. Per a filtrar per tipus, seleccioneu un tipus des de la caixa desplegable en la part inferior de la finestra. </para><para>Ressalteu a l'objecte desitjat de la llista i premeu <guibutton>Bé</guibutton>. La imatge es centrarà a sobre de l'objecte i començarà a seguir-lo. Tingueu en compte que si l'objecte es troba per sota de l'horitzó, el programa us advertirà que podria ser que no es vegi res a excepció del terra (podeu tornar el terra invisible en la finestra <guilabel>Opcions de la vista</guilabel> o prement el botó <guiicon>Terra</guiicon> en la barra d'eines). </para> <para> -<indexterm -><primary ->Objectes en el cel</primary -><secondary ->Seguiment</secondary -></indexterm> -&kstars; segueix automàticament als objectes en el moment en el que un és centrat a la pantalla, ja sigui emprant la finestra <guilabel ->Cerca l'objecte</guilabel ->, fent doble clic a sobre del mateix o seleccionant <guimenuitem ->Centra i segueix</guimenuitem -> des del menú emergent del clic <mousebutton ->dret</mousebutton ->. Podeu desfer el seguiment desplaçant la vista, prement la icona del <guiicon ->Cadenat</guiicon -> en la barra d'eines principal o seleccionant <guimenuitem ->Traça l'objecte</guimenuitem -> en el menú <guimenu ->Focalitza</guimenu ->. </para> +<indexterm><primary>Objectes en el cel</primary><secondary>Seguiment</secondary></indexterm> +&kstars; segueix automàticament als objectes en el moment en el que un és centrat a la pantalla, ja sigui emprant la finestra <guilabel>Cerca l'objecte</guilabel>, fent doble clic a sobre del mateix o seleccionant <guimenuitem>Centra i segueix</guimenuitem> des del menú emergent del clic <mousebutton>dret</mousebutton>. Podeu desfer el seguiment desplaçant la vista, prement la icona del <guiicon>Cadenat</guiicon> en la barra d'eines principal o seleccionant <guimenuitem>Traça l'objecte</guimenuitem> en el menú <guimenu>Focalitza</guimenu>. </para> </sect2> </sect1> <sect1 id="customize"> -<title ->Personalització de la vista</title> +<title>Personalització de la vista</title> -<para ->Hi ha diverses maneres per a modificar la vista al vostre gust.</para> +<para>Hi ha diverses maneres per a modificar la vista al vostre gust.</para> <itemizedlist> -<listitem -><para> -<indexterm -><primary ->Esquemes de color</primary -><secondary ->Selecció</secondary -></indexterm> -Seleccionar un esquema de color diferent en el menú <menuchoice -><guimenu ->Arranjament</guimenu -><guimenuitem ->Esquemes de color</guimenuitem -></menuchoice ->. Hi ha quatre esquemes de color predefinits, i en podeu definir de propis en la finestra <link linkend="config" -><guilabel ->Opcions de la vista</guilabel -></link ->. </para -></listitem> -<listitem -><para> -<indexterm -><primary ->Barres d'eines</primary -><secondary ->Personalització</secondary -></indexterm> -El mostrar/ocultar les barres d'eines es pot fer des del menú <menuchoice -><guimenu ->Arranjament</guimenu -><guimenuitem ->Barres d'eines</guimenuitem -></menuchoice ->. Com la majoria de barres d'eines del KDE, també es poden arrossegar i ancorar a qualsevol vora de la finestra, o fins i tot separar-les completament de la finestra. </para -></listitem> -<listitem -><para> -<indexterm -><primary ->Rètols informatius</primary -><secondary ->Personalització</secondary -></indexterm> -<indexterm -><primary ->Rètols informatius</primary -><secondary ->Ocultació</secondary -></indexterm> -El mostrar/ocultar els rètols informatius es pot fer des del menú <menuchoice -><guimenu ->Arranjament</guimenu -><guimenuitem ->Rètols informatius</guimenuitem -></menuchoice ->. A més, podeu manejar els rètols informatius amb el ratolí. Cada rètol disposa de línies addicionals de dades que per omissió estan ocultes. Podeu ocultar/mostrar aquestes línies fent doble clic a sobre d'un rètol per a <quote ->ocultar-lo</quote ->. També podeu reubicar al rètol arrossegant-lo amb el ratolí. Quan un rètol arribi a la vora de la finestra, aquest s'hi <quote ->enganxarà</quote -> quan s'amidi la finestra. </para -></listitem> +<listitem><para> +<indexterm><primary>Esquemes de color</primary><secondary>Selecció</secondary></indexterm> +Seleccionar un esquema de color diferent en el menú <menuchoice><guimenu>Arranjament</guimenu><guimenuitem>Esquemes de color</guimenuitem></menuchoice>. Hi ha quatre esquemes de color predefinits, i en podeu definir de propis en la finestra <link linkend="config"><guilabel>Opcions de la vista</guilabel></link>. </para></listitem> +<listitem><para> +<indexterm><primary>Barres d'eines</primary><secondary>Personalització</secondary></indexterm> +El mostrar/ocultar les barres d'eines es pot fer des del menú <menuchoice><guimenu>Arranjament</guimenu><guimenuitem>Barres d'eines</guimenuitem></menuchoice>. Com la majoria de barres d'eines del KDE, també es poden arrossegar i ancorar a qualsevol vora de la finestra, o fins i tot separar-les completament de la finestra. </para></listitem> +<listitem><para> +<indexterm><primary>Rètols informatius</primary><secondary>Personalització</secondary></indexterm> +<indexterm><primary>Rètols informatius</primary><secondary>Ocultació</secondary></indexterm> +El mostrar/ocultar els rètols informatius es pot fer des del menú <menuchoice><guimenu>Arranjament</guimenu><guimenuitem>Rètols informatius</guimenuitem></menuchoice>. A més, podeu manejar els rètols informatius amb el ratolí. Cada rètol disposa de línies addicionals de dades que per omissió estan ocultes. Podeu ocultar/mostrar aquestes línies fent doble clic a sobre d'un rètol per a <quote>ocultar-lo</quote>. També podeu reubicar al rètol arrossegant-lo amb el ratolí. Quan un rètol arribi a la vora de la finestra, aquest s'hi <quote>enganxarà</quote> quan s'amidi la finestra. </para></listitem> <listitem> <para> -<indexterm -><primary ->Símbols de camp visual</primary -><secondary ->Descripció</secondary -></indexterm> -Escolliu un <quote ->símbol FOV</quote -> usant el menú <menuchoice -><guimenu ->Arranjament</guimenu -><guimenuitem ->Símbols FOV</guimenuitem -></menuchoice ->. <firstterm ->FOV</firstterm -> és l'acrònim per a <quote ->camp visual</quote ->. Un símbol FOV es dibuixa en el centre de la finestra per a indicar cap a on està apuntant la vista. Diversos símbols tenen diverses mides angulars; podeu usar un símbol per a demostrar el que mostraria una observació a través d'un telescopi particular. Per exemple, si trieu el símbol FOV <quote ->Prismàtics 7x35</quote ->, llavores es dibuixarà un cercle a la vista de 9,2 graus de diàmetre; aquest és el camp visual per als prismàtics 7x35. </para> +<indexterm><primary>Símbols de camp visual</primary><secondary>Descripció</secondary></indexterm> +Escolliu un <quote>símbol FOV</quote> usant el menú <menuchoice><guimenu>Arranjament</guimenu><guimenuitem>Símbols FOV</guimenuitem></menuchoice>. <firstterm>FOV</firstterm> és l'acrònim per a <quote>camp visual</quote>. Un símbol FOV es dibuixa en el centre de la finestra per a indicar cap a on està apuntant la vista. Diversos símbols tenen diverses mides angulars; podeu usar un símbol per a demostrar el que mostraria una observació a través d'un telescopi particular. Per exemple, si trieu el símbol FOV <quote>Prismàtics 7x35</quote>, llavores es dibuixarà un cercle a la vista de 9,2 graus de diàmetre; aquest és el camp visual per als prismàtics 7x35. </para> <para> -<indexterm -><primary ->Símbols de camp visual</primary -><secondary ->Personalització</secondary -></indexterm> -Podeu definir els vostres propis símbols FOV (o modificar-ne els existents) emprant l'ítem del menú <guimenuitem ->Edita símbols FOV...</guimenuitem ->, el qual iniciarà l'editor FOV: </para> +<indexterm><primary>Símbols de camp visual</primary><secondary>Personalització</secondary></indexterm> +Podeu definir els vostres propis símbols FOV (o modificar-ne els existents) emprant l'ítem del menú <guimenuitem>Edita símbols FOV...</guimenuitem>, el qual iniciarà l'editor FOV: </para> <screenshot> -<screeninfo ->Editor dels símbols de camp visual</screeninfo> +<screeninfo>Editor dels símbols de camp visual</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="fovdialog.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Editor de símbol FOV</phrase> + <phrase>Editor de símbol FOV</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> -<para ->La llista de símbols FOV definits es mostra a l'esquerra. A la dreta estan els botons per afegir un nou símbol, corregir-ne les característiques del símbol ressaltat o eliminar-lo de la llista. Tingueu present que fins i tot podreu modificar o eliminar els quatre símbols predefinits (si els elimineu tots, la propera vegada que inicieu &kstars; seran restaurats tots quatre). A sota d'aquests tres botons hi ha una vista prèvia que mostra l'aparença del símbol ressaltat. Quan es prem el botó <guibutton ->Nou..</guibutton -> o <guibutton ->Edita...</guibutton ->, s'obrirà la finestra <guilabel ->Nou símbol FOV</guilabel ->: </para> +<para>La llista de símbols FOV definits es mostra a l'esquerra. A la dreta estan els botons per afegir un nou símbol, corregir-ne les característiques del símbol ressaltat o eliminar-lo de la llista. Tingueu present que fins i tot podreu modificar o eliminar els quatre símbols predefinits (si els elimineu tots, la propera vegada que inicieu &kstars; seran restaurats tots quatre). A sota d'aquests tres botons hi ha una vista prèvia que mostra l'aparença del símbol ressaltat. Quan es prem el botó <guibutton>Nou..</guibutton> o <guibutton>Edita...</guibutton>, s'obrirà la finestra <guilabel>Nou símbol FOV</guilabel>: </para> <screenshot> -<screeninfo ->Nou símbol de camp visual</screeninfo> +<screeninfo>Nou símbol de camp visual</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="newfov.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Nou símbol FOV</phrase> + <phrase>Nou símbol FOV</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> <para> -<indexterm -><primary ->Símbols de camp visual</primary -><secondary ->Definir-ne un de nou</secondary -></indexterm> -Aquesta finestra us permet modificar les quatre propietats que defineix un símbol FOV: nom, mida, forma i color. La mida angular per al símbol es pot introduir directament en la caixa d'edició <guilabel ->Camp visual</guilabel ->, o es poden usar les pestanyes Ocular/Càmera per a calcular l'angle del camp visual, indicant els paràmetres de la vostra disposició del telescopi/ocular o telescopi/càmera. Les quatre formes disponibles són: Cercle, Quadrat, Creueta i Diana. Una vegada especificats els quatre paràmetres, premeu <guibutton ->Bé</guibutton -> i el símbol apareixerà a la llista de símbols definits. Això també està disponible des del menú <guimenu ->Arranjament</guimenu -> | <guisubmenu ->FOV</guisubmenu ->. </para> +<indexterm><primary>Símbols de camp visual</primary><secondary>Definir-ne un de nou</secondary></indexterm> +Aquesta finestra us permet modificar les quatre propietats que defineix un símbol FOV: nom, mida, forma i color. La mida angular per al símbol es pot introduir directament en la caixa d'edició <guilabel>Camp visual</guilabel>, o es poden usar les pestanyes Ocular/Càmera per a calcular l'angle del camp visual, indicant els paràmetres de la vostra disposició del telescopi/ocular o telescopi/càmera. Les quatre formes disponibles són: Cercle, Quadrat, Creueta i Diana. Una vegada especificats els quatre paràmetres, premeu <guibutton>Bé</guibutton> i el símbol apareixerà a la llista de símbols definits. Això també està disponible des del menú <guimenu>Arranjament</guimenu> | <guisubmenu>FOV</guisubmenu>. </para> </listitem> </itemizedlist> -<para ->A més d'aquestes opcions en el menú Arranjament, hi ha un gran nombre d'opcions personalitzables disponibles en la finestra <guilabel ->Opcions de la vista</guilabel ->, les quals es cobreixen en el següent capítol.</para> +<para>A més d'aquestes opcions en el menú Arranjament, hi ha un gran nombre d'opcions personalitzables disponibles en la finestra <guilabel>Opcions de la vista</guilabel>, les quals es cobreixen en el següent capítol.</para> </sect1> </chapter> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/retrograde.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/retrograde.docbook index 80a003417ef..2d7e129aa46 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/retrograde.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/retrograde.docbook @@ -1,31 +1,10 @@ <sect1 id="ai-retrograde"> <sect1info> -<author -><firstname ->John</firstname -> <surname ->Cirillo</surname -> </author> +<author><firstname>John</firstname> <surname>Cirillo</surname> </author> </sect1info> -<title ->Moviment retrògrad</title> -<indexterm -><primary ->Moviment retrògrad</primary> +<title>Moviment retrògrad</title> +<indexterm><primary>Moviment retrògrad</primary> </indexterm> -<para ->El <firstterm ->moviment retrògrad</firstterm -> és el moviment orbital d'un cos en una direcció oposada a la normal en altres cossos espacials del seu mateix sistema. </para -><para ->Quan observem el cel, esperem que amb el pas del temps la majoria dels objectes aparentin moure's en una direcció en particular. El moviment aparent de la majoria dels cossos és de est a oest. De tota manera és possible observar a un cos moure's d'oest a est, tal com un satèl·lit artificial o transbordador espacial que estiga orbitant cap a l'est. Aquesta òrbita és considerada moviment retrògrad. </para -><para ->El moviment retrògrad és majoritàriament usat en referència al moviment dels altres planetes (Mart, Júpiter, Saturn i demés). Encara que aquests planetes aparenten moure's d'est a oest d'una nit a l'altra com a resposta a la rotació de la Terra, el cert és que en realitat es desplacen lentament cap a l'est en funció de les estrelles estacionaries, el qual és observable anotant la posició d'aquests planetes durant diverses nits seguides. Aquest moviment és normal en aquests planetes, pel que no es considera moviment retrògrad. Amb tot, com la Terra completa la seva òrbita en un periode més curt que el d'aquests altres planetes, en ocasions abastem a un d'ells, com un cotxe més ràpid en una autopista de diversos carrils. Quan passa això, el planeta al que avancem aparentarà en un principi aturar el seu desplaçament cap a l'oest. Això és el moviment retrògrad, atès que es produeix en una direcció oposada a la normal per als planetes. Per últim, quan la Terra ultrapassi al planeta en la seva òrbita, tot semblarà tornar al desplaçament normal d'oest a est en nits succesives. </para -><para ->El moviment retrògrad dels planetes fou enigmàtic per als antics astrònoms grecs i aquest fou un dels motius pels que anomenaren a aquests cossos <quote ->planetes</quote ->, que en grec vol dir <quote ->peregrins</quote ->. </para> +<para>El <firstterm>moviment retrògrad</firstterm> és el moviment orbital d'un cos en una direcció oposada a la normal en altres cossos espacials del seu mateix sistema. </para><para>Quan observem el cel, esperem que amb el pas del temps la majoria dels objectes aparentin moure's en una direcció en particular. El moviment aparent de la majoria dels cossos és de est a oest. De tota manera és possible observar a un cos moure's d'oest a est, tal com un satèl·lit artificial o transbordador espacial que estiga orbitant cap a l'est. Aquesta òrbita és considerada moviment retrògrad. </para><para>El moviment retrògrad és majoritàriament usat en referència al moviment dels altres planetes (Mart, Júpiter, Saturn i demés). Encara que aquests planetes aparenten moure's d'est a oest d'una nit a l'altra com a resposta a la rotació de la Terra, el cert és que en realitat es desplacen lentament cap a l'est en funció de les estrelles estacionaries, el qual és observable anotant la posició d'aquests planetes durant diverses nits seguides. Aquest moviment és normal en aquests planetes, pel que no es considera moviment retrògrad. Amb tot, com la Terra completa la seva òrbita en un periode més curt que el d'aquests altres planetes, en ocasions abastem a un d'ells, com un cotxe més ràpid en una autopista de diversos carrils. Quan passa això, el planeta al que avancem aparentarà en un principi aturar el seu desplaçament cap a l'oest. Això és el moviment retrògrad, atès que es produeix en una direcció oposada a la normal per als planetes. Per últim, quan la Terra ultrapassi al planeta en la seva òrbita, tot semblarà tornar al desplaçament normal d'oest a est en nits succesives. </para><para>El moviment retrògrad dels planetes fou enigmàtic per als antics astrònoms grecs i aquest fou un dels motius pels que anomenaren a aquests cossos <quote>planetes</quote>, que en grec vol dir <quote>peregrins</quote>. </para> </sect1> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/scriptbuilder.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/scriptbuilder.docbook index 771af56e550..1fd82a97ef0 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/scriptbuilder.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/scriptbuilder.docbook @@ -1,154 +1,35 @@ <sect1 id="tool-scriptbuilder"> -<title ->L'eina Constructor d'scripts</title> -<indexterm -><primary ->Eines</primary> -<secondary ->Constructor d'scripts</secondary> +<title>L'eina Constructor d'scripts</title> +<indexterm><primary>Eines</primary> +<secondary>Constructor d'scripts</secondary> </indexterm> -<para ->Les aplicacions KDE es poden controlar externament des d'un altre programa, des d'un indicatiu de la consola o des d'un script de l'intèrpret de comandaments emprant el protocol de comunicació a l'escriptori (Desktop COmmunication Protocol - <abbrev ->DCOP</abbrev ->). KStars s'aprofita d'aquesta característica per a permetre que els comportaments complexes siguin escrits a scripts i executats en segon pla en qualsevol moment. Això es pot usar, per exemple, per a crear una presentació educativa per a il·lustrar un concepte astronòmic. </para> -<para ->El problema amb els scripts DCOP és que escriure'ls es gairebé com programar, i poden aparentar una tasca descoratjadora per als que no tinga'n experiència en la programació. L'eina Constructor d'scripts proporciona una <abbrev ->IGU</abbrev -> amb interfície d'apunta i clica per a construir els scripts per a KStars, tornant realment fàcil el crear scripts complexos. </para> +<para>Les aplicacions KDE es poden controlar externament des d'un altre programa, des d'un indicatiu de la consola o des d'un script de l'intèrpret de comandaments emprant el protocol de comunicació a l'escriptori (Desktop COmmunication Protocol - <abbrev>DCOP</abbrev>). KStars s'aprofita d'aquesta característica per a permetre que els comportaments complexes siguin escrits a scripts i executats en segon pla en qualsevol moment. Això es pot usar, per exemple, per a crear una presentació educativa per a il·lustrar un concepte astronòmic. </para> +<para>El problema amb els scripts DCOP és que escriure'ls es gairebé com programar, i poden aparentar una tasca descoratjadora per als que no tinga'n experiència en la programació. L'eina Constructor d'scripts proporciona una <abbrev>IGU</abbrev> amb interfície d'apunta i clica per a construir els scripts per a KStars, tornant realment fàcil el crear scripts complexos. </para> <sect2 id="sb-intro"> -<title ->Introducció al constructor d'scripts</title> +<title>Introducció al constructor d'scripts</title> -<para ->Abans d'explicar com emprar el constructor d'scripts, us proporcionen una molt breu introducció a tots els components de la <abbrev ->IGU</abbrev ->; per a més informació, useu la funció "Què és això?". </para> +<para>Abans d'explicar com emprar el constructor d'scripts, us proporcionen una molt breu introducció a tots els components de la <abbrev>IGU</abbrev>; per a més informació, useu la funció "Què és això?". </para> <screenshot> -<screeninfo ->L'eina Constructor d'scripts </screeninfo> +<screeninfo>L'eina Constructor d'scripts </screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="scriptbuilder.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Eina Constructor d'scripts</phrase> + <phrase>Eina Constructor d'scripts</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> -<para ->El constructor d'scripts és mostra't a la instantània de a sota. La caixa a l'esquerra és la caixa <firstterm ->Script actual</firstterm ->; mostra el llistat de comandaments que abasten l'escriptura de tasques a dit script . La caixa a la dreta és el <firstterm ->Fullejador de funcions</firstterm ->; aquesta mostra un llistat de totes les funcions disponibles per a l'script. A sota del fullejador de funcions, hi ha un petit plafó que anirà mostrant la documentació curta sobre cada funció ressaltada en el fullejador de funcions. En el plafó a sota de Script actual és el d'<firstterm ->Arguments de la funció</firstterm ->; quan es ressalta a una funció en la caixa Script actual, aquest plafó contindrà els ítems per a especificar els valors per a qualsevol argument que requereixi dita funció. </para -><para ->Al llarg de la part superior de la finestra, hi ha una fila de botons que operen sobre tot l'script. D'esquerra a dreta, són: <guibutton ->Nou script</guibutton ->, <guibutton ->Obre script</guibutton ->, <guibutton ->Desa script</guibutton ->, <guibutton ->Desa script com a...</guibutton -> i <guibutton ->Prova l'script</guibutton ->. La funció d'aquests botons hauria de resultar òbvia, a excepció potser de l'últim botó.. El prémer <guibutton ->Prova l'script</guibutton -> resultarà en l'intent d'executar l'actual script a la finestra principal de KStars. Abans de prémer'l haureu d'apartar la finestra del constructor d'scripts per a poder veure els resultats. </para -><para ->En el centre de la finestra (entre les dues caixes superiors), hi ha una columna de botons que operen sobre les funcions individuals de l'script. De d'alta a baix, són: <guibutton ->Afegeix funció</guibutton ->, <guibutton ->Elimina funció</guibutton ->, <guibutton ->Copia funció</guibutton ->, <guibutton ->Amunt</guibutton -> i <guibutton ->Avall</guibutton ->. <guibutton ->Afegeix funció</guibutton -> afegirà l'actual funció ressaltada en el fullejador de funcions a la caixa Script actual (també podeu afegir una funció fent doble clic a sobre seu). La resta de botons opera sobre la funció ressaltada a la caixa Script actual, eliminant-la, duplicant-la, o canviant la seva posició a l'script actual. </para> +<para>El constructor d'scripts és mostra't a la instantània de a sota. La caixa a l'esquerra és la caixa <firstterm>Script actual</firstterm>; mostra el llistat de comandaments que abasten l'escriptura de tasques a dit script . La caixa a la dreta és el <firstterm>Fullejador de funcions</firstterm>; aquesta mostra un llistat de totes les funcions disponibles per a l'script. A sota del fullejador de funcions, hi ha un petit plafó que anirà mostrant la documentació curta sobre cada funció ressaltada en el fullejador de funcions. En el plafó a sota de Script actual és el d'<firstterm>Arguments de la funció</firstterm>; quan es ressalta a una funció en la caixa Script actual, aquest plafó contindrà els ítems per a especificar els valors per a qualsevol argument que requereixi dita funció. </para><para>Al llarg de la part superior de la finestra, hi ha una fila de botons que operen sobre tot l'script. D'esquerra a dreta, són: <guibutton>Nou script</guibutton>, <guibutton>Obre script</guibutton>, <guibutton>Desa script</guibutton>, <guibutton>Desa script com a...</guibutton> i <guibutton>Prova l'script</guibutton>. La funció d'aquests botons hauria de resultar òbvia, a excepció potser de l'últim botó.. El prémer <guibutton>Prova l'script</guibutton> resultarà en l'intent d'executar l'actual script a la finestra principal de KStars. Abans de prémer'l haureu d'apartar la finestra del constructor d'scripts per a poder veure els resultats. </para><para>En el centre de la finestra (entre les dues caixes superiors), hi ha una columna de botons que operen sobre les funcions individuals de l'script. De d'alta a baix, són: <guibutton>Afegeix funció</guibutton>, <guibutton>Elimina funció</guibutton>, <guibutton>Copia funció</guibutton>, <guibutton>Amunt</guibutton> i <guibutton>Avall</guibutton>. <guibutton>Afegeix funció</guibutton> afegirà l'actual funció ressaltada en el fullejador de funcions a la caixa Script actual (també podeu afegir una funció fent doble clic a sobre seu). La resta de botons opera sobre la funció ressaltada a la caixa Script actual, eliminant-la, duplicant-la, o canviant la seva posició a l'script actual. </para> </sect2> <sect2 id="sb-using"> -<title ->Emprar el constructor d'scripts</title> -<para ->Per a il·lustrar l'ús del constructor d'scripts tot seguit us presentem un petit tutorial d'exemple, en el qual creem un script que segueixi a la Lluna mentre el rellotge funciona en mode accelerat. </para -><para ->Si anem a seguir la Lluna primer necessitarem apuntar la vista cap a ella. La funció <firstterm ->lookToward</firstterm -> s'empra per a fer això. Ressalteu aquesta funció en el Fullejador de funcions i observeu la documentació mostrada en el plafó a sota del fullejador. Premeu el botó <guibutton ->Afegeix funció</guibutton -> per afegir dita funció a la caixa Script actual. El plafó Arguments de la funció ara contindrà una llista desplegable etiquetada com a <quote ->Dir</quote ->, abreujament per a direcció. Aquesta és la direcció en la qual la vista haurà d'apuntar. La llista desplegable tan sols conté els punts cardinals, no la Lluna o cap altre objecte. Podeu entrar la <quote ->Lluna</quote -> en la caixa manualment o prement el botó <guibutton ->Objecte</guibutton -> per a emprar la finestra <guilabel ->Cerca l'objecte</guilabel -> per a seleccionar la Lluna des de la llista d'objectes. Tingueu present que, com és habitual, el centrar en un objecte engega automàticament el mode de seguiment del mateix, pel que no hi ha cap necessitat d'afegir funció <firstterm ->setTracking</firstterm -> després de lookToward. </para -><para ->Ara que hem pres cura d'apuntar a la Lluna, tot seguit desitgem establir un pas temporal accelerat. Useu la funció <firstterm ->setClockScale</firstterm -> per a això. Afegiu-la a l'script fent doble clic a sobre seu en el Fullejador de funcions. El plafó Arguments de la funció contindrà una caixa selectora de pas temporal per a establir-lo al temps desitjat per al rellotge de simulació. Canvieu el pas temporal a 3 hores. </para -><para ->BÉ, hem apuntat a la Lluna i accelerat el rellotge. Ara voldríem ajustar l'script per a que esperi uns segons mentre que es fa el seguiment de la Lluna. Afegiu la funció <firstterm ->waitFor</firstterm -> a l'script i empreu el plafó Arguments de la funció per a especificar que s'haurà d'esperar 20 segons abans de continuar. </para -><para ->Per acabar, reajustem el pas temporal del rellotge al valor normal de 1 segon. Afegiu una altra instància de setClockScale i establiu el seu valor a 1 seg. </para -><para ->Realment, encara no fa res. Probablement haurem d'assegurar-nos de que la vista està emprant les coordenades equatorials abans de que l'script faci un seguiment a la Lluna amb un pas temporal accelerat. D'altra manera, si la vista està emprant coordenades horitzontals, rotarà molt ràpidament amb grans angles com quan surt i es pon la Lluna. Això pot resultar molt confós i s'evita establint l'opció <firstterm ->UseAltAz</firstterm -> de les Opcions de la vista a <quote ->false</quote ->. Per a canviar qualsevol opció de la vista, empreu la funció <firstterm ->changeViewOption</firstterm ->. Afegiu aquesta funció a l'script i examineu el plafó Arguments de la funció. Hi haurà una llista desplegable que conté el llistat de totes les Opcions de la vista que pot ajustar changeViewOption. Atès que sabem que volem l'opció UseAltAz, nosaltres podriem simplement seleccionar-la des de la llista desplegable. De tota manera, resulta que la llista és inversemblantment llarga i no hi ha explicacions per a que serveix cada ítem. Pel que podria ser més fàcil prémer el botó <firstterm ->Fulleja l'arbre</firstterm ->, el qual obrirà una finestra que conté una vista en arbre de les opcions de la vista, organitzada por assumpte. A més, cada ítem disposa d'una curta explicació del que fa dita opció, i el tipus de dades del valor de l'opció. Trobarem a UseAltAz sota la categoria <quote ->Opcions per al mapa del cel</quote ->. Simplement ressalteu aquest ítem, premeu <firstterm ->Bé</firstterm -> i aquest serà seleccionat a la llista desplegable del plafó Arguments de la funció. Finalment, feu que el seu valor sigui <quote ->false</quote -> o <quote ->0</quote ->. </para -><para ->Un passa més: El tenir a UseAltAz al final de l'script no ens farà cap servei, necessitarem canviar això abans de que succeeixi res . Així doncs, assegureu-vos de que aquesta funció estiga ressaltada a la caixa Script actual i premeu el botó <guibutton ->Amunt</guibutton -> fins que aquesta sigui la primera funció. </para -><para ->Ara que hem finalitzat l'script, tindrem que desar-lo al disc. Premeu el botó <guibutton ->Desa script</guibutton ->. Això primer obrirà una finestra en la qual podreu indicar un nom per a l'script i el vostre com a autor. Entreu <quote ->Seguiment de la Lluna</quote -> com a nom, i el vostre nom en el de l'autor, tot seguit premeu <guibutton ->Bé</guibutton ->. Després, veureu al diàleg de desar fitxers estàndard de &kde;. Especifiqueu un nom de fitxer per a l'script i premeu <guibutton ->Bé</guibutton ->. Tingueu present el vostre nom de fitxer no acaba amb <quote ->.kstars</quote ->, aquest sufix li serà afegit automàticament. Si sou curiós de mena, podeu examinar el fitxer de l'script amb qualsevol editor de text. </para -><para ->Ara que tenim l'script completat, podem executar-lo en un parell de maneres. Des d'un indicatiu a la consola, podeu simplement executar l'script mentre una instància de KStars s'estiga executant actualment. I de mode alternatiu, també podeu executar l'script des de dintre de KStars emprant l'ítem <guimenuitem ->Executa script</guimenuitem -> en el menú <guimenu ->Arxiva</guimenu ->. </para> +<title>Emprar el constructor d'scripts</title> +<para>Per a il·lustrar l'ús del constructor d'scripts tot seguit us presentem un petit tutorial d'exemple, en el qual creem un script que segueixi a la Lluna mentre el rellotge funciona en mode accelerat. </para><para>Si anem a seguir la Lluna primer necessitarem apuntar la vista cap a ella. La funció <firstterm>lookToward</firstterm> s'empra per a fer això. Ressalteu aquesta funció en el Fullejador de funcions i observeu la documentació mostrada en el plafó a sota del fullejador. Premeu el botó <guibutton>Afegeix funció</guibutton> per afegir dita funció a la caixa Script actual. El plafó Arguments de la funció ara contindrà una llista desplegable etiquetada com a <quote>Dir</quote>, abreujament per a direcció. Aquesta és la direcció en la qual la vista haurà d'apuntar. La llista desplegable tan sols conté els punts cardinals, no la Lluna o cap altre objecte. Podeu entrar la <quote>Lluna</quote> en la caixa manualment o prement el botó <guibutton>Objecte</guibutton> per a emprar la finestra <guilabel>Cerca l'objecte</guilabel> per a seleccionar la Lluna des de la llista d'objectes. Tingueu present que, com és habitual, el centrar en un objecte engega automàticament el mode de seguiment del mateix, pel que no hi ha cap necessitat d'afegir funció <firstterm>setTracking</firstterm> després de lookToward. </para><para>Ara que hem pres cura d'apuntar a la Lluna, tot seguit desitgem establir un pas temporal accelerat. Useu la funció <firstterm>setClockScale</firstterm> per a això. Afegiu-la a l'script fent doble clic a sobre seu en el Fullejador de funcions. El plafó Arguments de la funció contindrà una caixa selectora de pas temporal per a establir-lo al temps desitjat per al rellotge de simulació. Canvieu el pas temporal a 3 hores. </para><para>BÉ, hem apuntat a la Lluna i accelerat el rellotge. Ara voldríem ajustar l'script per a que esperi uns segons mentre que es fa el seguiment de la Lluna. Afegiu la funció <firstterm>waitFor</firstterm> a l'script i empreu el plafó Arguments de la funció per a especificar que s'haurà d'esperar 20 segons abans de continuar. </para><para>Per acabar, reajustem el pas temporal del rellotge al valor normal de 1 segon. Afegiu una altra instància de setClockScale i establiu el seu valor a 1 seg. </para><para>Realment, encara no fa res. Probablement haurem d'assegurar-nos de que la vista està emprant les coordenades equatorials abans de que l'script faci un seguiment a la Lluna amb un pas temporal accelerat. D'altra manera, si la vista està emprant coordenades horitzontals, rotarà molt ràpidament amb grans angles com quan surt i es pon la Lluna. Això pot resultar molt confós i s'evita establint l'opció <firstterm>UseAltAz</firstterm> de les Opcions de la vista a <quote>false</quote>. Per a canviar qualsevol opció de la vista, empreu la funció <firstterm>changeViewOption</firstterm>. Afegiu aquesta funció a l'script i examineu el plafó Arguments de la funció. Hi haurà una llista desplegable que conté el llistat de totes les Opcions de la vista que pot ajustar changeViewOption. Atès que sabem que volem l'opció UseAltAz, nosaltres podriem simplement seleccionar-la des de la llista desplegable. De tota manera, resulta que la llista és inversemblantment llarga i no hi ha explicacions per a que serveix cada ítem. Pel que podria ser més fàcil prémer el botó <firstterm>Fulleja l'arbre</firstterm>, el qual obrirà una finestra que conté una vista en arbre de les opcions de la vista, organitzada por assumpte. A més, cada ítem disposa d'una curta explicació del que fa dita opció, i el tipus de dades del valor de l'opció. Trobarem a UseAltAz sota la categoria <quote>Opcions per al mapa del cel</quote>. Simplement ressalteu aquest ítem, premeu <firstterm>Bé</firstterm> i aquest serà seleccionat a la llista desplegable del plafó Arguments de la funció. Finalment, feu que el seu valor sigui <quote>false</quote> o <quote>0</quote>. </para><para>Un passa més: El tenir a UseAltAz al final de l'script no ens farà cap servei, necessitarem canviar això abans de que succeeixi res . Així doncs, assegureu-vos de que aquesta funció estiga ressaltada a la caixa Script actual i premeu el botó <guibutton>Amunt</guibutton> fins que aquesta sigui la primera funció. </para><para>Ara que hem finalitzat l'script, tindrem que desar-lo al disc. Premeu el botó <guibutton>Desa script</guibutton>. Això primer obrirà una finestra en la qual podreu indicar un nom per a l'script i el vostre com a autor. Entreu <quote>Seguiment de la Lluna</quote> com a nom, i el vostre nom en el de l'autor, tot seguit premeu <guibutton>Bé</guibutton>. Després, veureu al diàleg de desar fitxers estàndard de &kde;. Especifiqueu un nom de fitxer per a l'script i premeu <guibutton>Bé</guibutton>. Tingueu present el vostre nom de fitxer no acaba amb <quote>.kstars</quote>, aquest sufix li serà afegit automàticament. Si sou curiós de mena, podeu examinar el fitxer de l'script amb qualsevol editor de text. </para><para>Ara que tenim l'script completat, podem executar-lo en un parell de maneres. Des d'un indicatiu a la consola, podeu simplement executar l'script mentre una instància de KStars s'estiga executant actualment. I de mode alternatiu, també podeu executar l'script des de dintre de KStars emprant l'ítem <guimenuitem>Executa script</guimenuitem> en el menú <guimenu>Arxiva</guimenu>. </para> </sect2> </sect1> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/sidereal.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/sidereal.docbook index 6e37bdbe3ad..8047cb77ca8 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/sidereal.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/sidereal.docbook @@ -1,87 +1,20 @@ <sect1 id="ai-sidereal"> <sect1info> -<author -><firstname ->Jason</firstname -> <surname ->Harris</surname -> </author> +<author><firstname>Jason</firstname> <surname>Harris</surname> </author> </sect1info> -<title ->Temps sideral</title> -<indexterm -><primary ->Temps sideral</primary> -<seealso ->Angle horari</seealso> +<title>Temps sideral</title> +<indexterm><primary>Temps sideral</primary> +<seealso>Angle horari</seealso> </indexterm> -<para ->El <firstterm ->temps sideral</firstterm -> significa literalment <quote ->temps de les estrelles</quote ->. El temps que estem habituats a emprar en les nostres vides és el temps solar. La unitat fonamental del temps solar és el <firstterm ->dia</firstterm ->: El temps que triga el Sol en viatjar 360 graus al voltant del cel, a causa de la rotació de la Terra. Les unitats menors del temps solar simplement són divisions d'un dia: </para -><para> +<para>El <firstterm>temps sideral</firstterm> significa literalment <quote>temps de les estrelles</quote>. El temps que estem habituats a emprar en les nostres vides és el temps solar. La unitat fonamental del temps solar és el <firstterm>dia</firstterm>: El temps que triga el Sol en viatjar 360 graus al voltant del cel, a causa de la rotació de la Terra. Les unitats menors del temps solar simplement són divisions d'un dia: </para><para> <itemizedlist> -<listitem -><para ->1/24 dia = 1 hora</para -></listitem> -<listitem -><para ->1/60 hora = 1 minut</para -></listitem> -<listitem -><para ->1/60 minut = 1 segon</para -></listitem> +<listitem><para>1/24 dia = 1 hora</para></listitem> +<listitem><para>1/60 hora = 1 minut</para></listitem> +<listitem><para>1/60 minut = 1 segon</para></listitem> </itemizedlist> -</para -><para ->Encara que hi ha un problema amb el temps solar. Actualment la Terra no gira 360 graus en un dia solar. La Terra està en òrbita al voltant del Sol i al llarg d'un dia, es mou aproximadament un grau de la seva òrbita (360 graus/365,25 dies d'una òrbita completa = gairebé un grau per dia). Així que, en 24 hores, la direcció cap al sol variarà més o menys en un grau. Pel que la Terra té que girar 361 graus per a que existeixi la sensació de que el Sol ha viatjat 360 graus al voltant del cel. </para -><para ->En astronomia, ens preocupa quant triga la Terra en girar amb respecte a les estrelles <quote ->fixes</quote -> i no en respecte al Sol. Pel que ens agradaria tenir una escala temporal que elimini la complicació de l'òrbita de la Terra al voltant del Sol, i que es dediqui exclusivament a determinar el que triga la Terra en girar 360 graus en respecte a les estrelles. Aquest periode rotacional s'anomena <firstterm ->dia sideral</firstterm ->. Com a terme mitjà, és 4 minuts més curt que un dia solar, a causa del grau extra que la Terra ha de girar en un dia solar. En comptes de definir un dia sideral a 23 hores i 56 minuts, s'estableixen hores, minuts i segons siderals, que es corresponen a la mateixa fracció d'un dia com als seus homòlegs solars. Pel que, un segon solar = 1,00278 segons siderals. </para -><para ->El temps sideral és molt útil per a determinar a on estan les estrelles en un moment concret. El temps sideral divideix una rotació completa de la Terra en 24 hores siderals; igualment, el mapa del cel està dividit en 24 hores d'<firstterm ->ascensió recta</firstterm ->. Això no és una coincidència, el temps sideral local (<acronym ->TSL</acronym ->) indica l'ascensió recta del cel que està passant en aquest moment el <link linkend="ai-meridian" ->meridià local</link ->. Així que, si una estrella té una ascensió recta de 05h 32m 24s, estarà en el meridià a la TSL=05:32:24. Més generalment, la diferència entre la <acronym ->AR</acronym -> d'un objecte i el temps sideral local indica la distancia que hi ha des de l'objecte fins al meridià. Per exemple, el mateix objecte a TSL=06:32:24 (una hora sideral més tard), estarà a una hora d'ascensió recta a l'oest del meridià, el que són 15 graus. Aquesta distància angular des del meridià és el que s'anomena l'<link linkend="ai-hourangle" ->angle horari</link -> de l'objecte. </para> +</para><para>Encara que hi ha un problema amb el temps solar. Actualment la Terra no gira 360 graus en un dia solar. La Terra està en òrbita al voltant del Sol i al llarg d'un dia, es mou aproximadament un grau de la seva òrbita (360 graus/365,25 dies d'una òrbita completa = gairebé un grau per dia). Així que, en 24 hores, la direcció cap al sol variarà més o menys en un grau. Pel que la Terra té que girar 361 graus per a que existeixi la sensació de que el Sol ha viatjat 360 graus al voltant del cel. </para><para>En astronomia, ens preocupa quant triga la Terra en girar amb respecte a les estrelles <quote>fixes</quote> i no en respecte al Sol. Pel que ens agradaria tenir una escala temporal que elimini la complicació de l'òrbita de la Terra al voltant del Sol, i que es dediqui exclusivament a determinar el que triga la Terra en girar 360 graus en respecte a les estrelles. Aquest periode rotacional s'anomena <firstterm>dia sideral</firstterm>. Com a terme mitjà, és 4 minuts més curt que un dia solar, a causa del grau extra que la Terra ha de girar en un dia solar. En comptes de definir un dia sideral a 23 hores i 56 minuts, s'estableixen hores, minuts i segons siderals, que es corresponen a la mateixa fracció d'un dia com als seus homòlegs solars. Pel que, un segon solar = 1,00278 segons siderals. </para><para>El temps sideral és molt útil per a determinar a on estan les estrelles en un moment concret. El temps sideral divideix una rotació completa de la Terra en 24 hores siderals; igualment, el mapa del cel està dividit en 24 hores d'<firstterm>ascensió recta</firstterm>. Això no és una coincidència, el temps sideral local (<acronym>TSL</acronym>) indica l'ascensió recta del cel que està passant en aquest moment el <link linkend="ai-meridian">meridià local</link>. Així que, si una estrella té una ascensió recta de 05h 32m 24s, estarà en el meridià a la TSL=05:32:24. Més generalment, la diferència entre la <acronym>AR</acronym> d'un objecte i el temps sideral local indica la distancia que hi ha des de l'objecte fins al meridià. Per exemple, el mateix objecte a TSL=06:32:24 (una hora sideral més tard), estarà a una hora d'ascensió recta a l'oest del meridià, el que són 15 graus. Aquesta distància angular des del meridià és el que s'anomena l'<link linkend="ai-hourangle">angle horari</link> de l'objecte. </para> <tip> -<para ->El temps sideral local és mostrat per &kstars; en el <guilabel ->Rètol informatiu</guilabel ->, amb l'etiqueta <quote ->TS</quote -> (haureu de <quote ->ressaltar</quote -> la caixa fent-hi doble clic per a veure el temps sideral). Tingueu en compte que el canvi a segons siderals no està sincronitzat amb el canvi a segons en temps local i temps universal. De fet, si observeu els rellotges detingudament, notareu que efectivament els segons siderals són un xic més curts que els universals i els locals. </para -><para ->Apunteu cap al <link linkend="ai-zenith" ->Zenit</link -> (premeu <keycap ->Z</keycap -> o seleccioneu <guimenuitem ->Zenit</guimenuitem -> des del menú <guimenu ->Focalitza</guimenu ->). El zenit és el punt en el cel al que es mira <quote ->cap amunt</quote -> des de terra i és un punt del nostre <link linkend="ai-meridian" ->meridià local</link ->. Tingueu en compte que l'ascensió recta del zenit: És exactament la mateixa que el vostre temps sideral local. </para> +<para>El temps sideral local és mostrat per &kstars; en el <guilabel>Rètol informatiu</guilabel>, amb l'etiqueta <quote>TS</quote> (haureu de <quote>ressaltar</quote> la caixa fent-hi doble clic per a veure el temps sideral). Tingueu en compte que el canvi a segons siderals no està sincronitzat amb el canvi a segons en temps local i temps universal. De fet, si observeu els rellotges detingudament, notareu que efectivament els segons siderals són un xic més curts que els universals i els locals. </para><para>Apunteu cap al <link linkend="ai-zenith">Zenit</link> (premeu <keycap>Z</keycap> o seleccioneu <guimenuitem>Zenit</guimenuitem> des del menú <guimenu>Focalitza</guimenu>). El zenit és el punt en el cel al que es mira <quote>cap amunt</quote> des de terra i és un punt del nostre <link linkend="ai-meridian">meridià local</link>. Tingueu en compte que l'ascensió recta del zenit: És exactament la mateixa que el vostre temps sideral local. </para> </tip> </sect1> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/skycoords.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/skycoords.docbook index 451cd2e4b06..9cbf1f8af8b 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/skycoords.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/skycoords.docbook @@ -1,188 +1,52 @@ <sect1 id="ai-skycoords"> <sect1info> -<author -><firstname ->Jason</firstname -> <surname ->Harris</surname -> </author> +<author><firstname>Jason</firstname> <surname>Harris</surname> </author> </sect1info> -<title ->Sistemes de coordenades celestes</title> +<title>Sistemes de coordenades celestes</title> <para> -<indexterm -><primary ->Sistemes de coordenades celestes</primary> -<secondary ->Resum</secondary -></indexterm> -Un requeriment bàsic per a l'estudi del cel és el de determinar a on estan els objectes celestes. Per a especificar posicions celestes, els astrònoms han desenvolupat diversos <firstterm ->sistemes de coordenades</firstterm ->. Cadascun utilitza un engraellat de coordenades projectat a sobre de l'<link linkend="ai-csphere" ->esfera celest</link ->, anàleg al <link linkend="ai-geocoords" ->sistema de coordenades geogràfic</link -> emprat a la superfície terrestre. Els sistemes de coordenades tan sols es diferencien en l'elecció del <firstterm ->pla fonamental</firstterm ->, el qual divideix el cel en hemisferis iguals al llarg d'un <link linkend="ai-greatcircle" ->cercle major</link -> (el pla fonamental del sistema geogràfic és l'equador de la Terra). Cada sistema de coordenades pren el seu nom en funció del seu pla fonamental. </para> +<indexterm><primary>Sistemes de coordenades celestes</primary> +<secondary>Resum</secondary></indexterm> +Un requeriment bàsic per a l'estudi del cel és el de determinar a on estan els objectes celestes. Per a especificar posicions celestes, els astrònoms han desenvolupat diversos <firstterm>sistemes de coordenades</firstterm>. Cadascun utilitza un engraellat de coordenades projectat a sobre de l'<link linkend="ai-csphere">esfera celest</link>, anàleg al <link linkend="ai-geocoords">sistema de coordenades geogràfic</link> emprat a la superfície terrestre. Els sistemes de coordenades tan sols es diferencien en l'elecció del <firstterm>pla fonamental</firstterm>, el qual divideix el cel en hemisferis iguals al llarg d'un <link linkend="ai-greatcircle">cercle major</link> (el pla fonamental del sistema geogràfic és l'equador de la Terra). Cada sistema de coordenades pren el seu nom en funció del seu pla fonamental. </para> <sect2 id="equatorial"> -<title ->El sistema de coordenades equatorial</title> -<indexterm -><primary ->Sistemes de coordenades celestes</primary> -<secondary ->Sistema de coordenades equatorial</secondary> -<seealso ->Equador celest</seealso -> <seealso ->Pols celestes</seealso -> <seealso ->Sistema de coordenades geogràfic</seealso -> </indexterm> -<indexterm -><primary ->Ascensió recta</primary -><see ->Coordenades equatorials</see -></indexterm> -<indexterm -><primary ->Declinació</primary -><see ->Coordenades equatorials</see -></indexterm> - -<para ->El <firstterm ->sistema de coordenades equatorial</firstterm -> probablement és el sistema de coordenades celest més emprat. També és el que més s'assembla al <link linkend="ai-geocoords" ->sistema de coordenades geogràfic</link ->, atès que ambdos utilitzen el mateix pla fonamental i els mateixos pols. La projecció de l'equador terrestre sobre l'esfera celest s'anomena <link linkend="ai-cequator" ->equador celest</link ->. Igualment, la projecció dels pols geogràfics sobre l'esfera celest defineixen els <link linkend="ai-cpoles" ->pols celestes</link -> nord i sud. </para -><para ->Encara que hi ha una important diferència entre el sistema equatorial i el geogràfic: Aquest últim està fixat a la Terra i rota junt amb ella. El sistema equatorial està fixat a les estrelles <footnote id="fn-precess" -><para ->actualment, les coordenades equatorials no estan tan fixades a les estrelles. Mireu <link linkend="ai-precession" ->precessió</link ->. A més, si s'usa l'<link linkend="ai-hourangle" ->angle horari</link -> en comptes de l'ascensió recta, el sistema equatorial passa a estar fixat a la Terra en comptes de a les estrelles.</para -></footnote ->, de manera que aparenta rotar a través del cel junt a les estrelles; però per descomptat, en realitat és la Terra la que gira sota el cel fixe. </para -><para ->L'angle <firstterm ->latitudinal</firstterm -> (com la latitud) del sistema equatorial s'anomena <firstterm ->declinació</firstterm -> (Dec per abreujar). Aquest mesura l'angle d'un objecte per sobre o per sota de l'equador celest. L'angle <firstterm ->longitudinal</firstterm -> s'anomena d'<firstterm ->ascensió recta</firstterm -> (AR per abreujar). Aquest mesura l'angle d'un objecte a l'est de l'<acronym ->equinocci de primavera</acronym ->. A diferència de la longitud, l'ascensió recta habitualment es mesura en hores en comptes de en graus, atès que l'aparent rotació del sistema de coordenades equatorial està molt relacionada amb el <link linkend="ai-equinox" ->temps sideral</link -> i l'angle horari. Com una rotació completa del cel triga 24 hores en completar-se, hi ha (360 graus / 24 hores) = 15 graus en una hora d'ascensió recta. </para> +<title>El sistema de coordenades equatorial</title> +<indexterm><primary>Sistemes de coordenades celestes</primary> +<secondary>Sistema de coordenades equatorial</secondary> +<seealso>Equador celest</seealso> <seealso>Pols celestes</seealso> <seealso>Sistema de coordenades geogràfic</seealso> </indexterm> +<indexterm><primary>Ascensió recta</primary><see>Coordenades equatorials</see></indexterm> +<indexterm><primary>Declinació</primary><see>Coordenades equatorials</see></indexterm> + +<para>El <firstterm>sistema de coordenades equatorial</firstterm> probablement és el sistema de coordenades celest més emprat. També és el que més s'assembla al <link linkend="ai-geocoords">sistema de coordenades geogràfic</link>, atès que ambdos utilitzen el mateix pla fonamental i els mateixos pols. La projecció de l'equador terrestre sobre l'esfera celest s'anomena <link linkend="ai-cequator">equador celest</link>. Igualment, la projecció dels pols geogràfics sobre l'esfera celest defineixen els <link linkend="ai-cpoles">pols celestes</link> nord i sud. </para><para>Encara que hi ha una important diferència entre el sistema equatorial i el geogràfic: Aquest últim està fixat a la Terra i rota junt amb ella. El sistema equatorial està fixat a les estrelles <footnote id="fn-precess"><para>actualment, les coordenades equatorials no estan tan fixades a les estrelles. Mireu <link linkend="ai-precession">precessió</link>. A més, si s'usa l'<link linkend="ai-hourangle">angle horari</link> en comptes de l'ascensió recta, el sistema equatorial passa a estar fixat a la Terra en comptes de a les estrelles.</para></footnote>, de manera que aparenta rotar a través del cel junt a les estrelles; però per descomptat, en realitat és la Terra la que gira sota el cel fixe. </para><para>L'angle <firstterm>latitudinal</firstterm> (com la latitud) del sistema equatorial s'anomena <firstterm>declinació</firstterm> (Dec per abreujar). Aquest mesura l'angle d'un objecte per sobre o per sota de l'equador celest. L'angle <firstterm>longitudinal</firstterm> s'anomena d'<firstterm>ascensió recta</firstterm> (AR per abreujar). Aquest mesura l'angle d'un objecte a l'est de l'<acronym>equinocci de primavera</acronym>. A diferència de la longitud, l'ascensió recta habitualment es mesura en hores en comptes de en graus, atès que l'aparent rotació del sistema de coordenades equatorial està molt relacionada amb el <link linkend="ai-equinox">temps sideral</link> i l'angle horari. Com una rotació completa del cel triga 24 hores en completar-se, hi ha (360 graus / 24 hores) = 15 graus en una hora d'ascensió recta. </para> </sect2> <sect2 id="horizontal"> -<title ->El sistema de coordenades horitzontal</title> - -<indexterm -><primary ->Sistemes de coordenades celestes</primary> -<secondary ->Coordenades horitzontals</secondary> -<seealso -> Horitzó</seealso -> <seealso ->Zenit</seealso -> </indexterm> -<indexterm -><primary ->Azimut</primary -><see ->Coordenades horitzontals</see -></indexterm> -<indexterm -><primary ->Altitud</primary -><see ->Coordenades horitzontals</see -></indexterm> -<para ->El sistema de coordenades horitzontal utilitza l'<link linkend="ai-horizon" ->horitzó</link -> local de l'observador com a pla fonamental. Això divideix convenientment el cel en un hemisferi superior que podeu veure i un hemisferi inferior que romandrà ocult (darrera de la mateixa Terra). El pol de l'hemisferi superior s'anomena <link linkend="ai-zenith" ->zenit</link ->. El pol de l'hemisferi inferior s'anomena <firstterm ->nadir</firstterm ->. L'angle d'un objecte per sobre o per sota de l'horitzó s'anomena <firstterm ->altitud</firstterm -> (Alt per abreujar). L'angle d'un objecte al voltant de l'horitzó (mesurat des del punt nord, cap a l'est) s'anomena <firstterm ->azimut</firstterm ->. El sistema de coordenades horitzontal també és conegut com a sistema de coordenades Alt/Az. </para -><para ->El Sistema de coordenades horitzontal està fixat a la Terra, no a les estrelles. Pel que l'altitud i azimut d'un objecte canvien amb el temps, ja que l'objecte aparenta desplaçar-se a través del cel. A més, com el sistema horitzontal ve definit per l'horitzó de l'observador, el mateix objecte vist des de diferents llocs de la Terra al mateix temps tindrà diferents valors d'altitud i azimut. </para -><para ->Les coordenades horitzontals són molt útils per a determinar les hores de sortida i posta d'un objecte en el cel. Quan un objecte té una altitud=0 graus, aquest estarà sortint (si el seu azimut és < 180 graus) o ponent-se (si el seu azimut és > 180 graus). </para> +<title>El sistema de coordenades horitzontal</title> + +<indexterm><primary>Sistemes de coordenades celestes</primary> +<secondary>Coordenades horitzontals</secondary> +<seealso> Horitzó</seealso> <seealso>Zenit</seealso> </indexterm> +<indexterm><primary>Azimut</primary><see>Coordenades horitzontals</see></indexterm> +<indexterm><primary>Altitud</primary><see>Coordenades horitzontals</see></indexterm> +<para>El sistema de coordenades horitzontal utilitza l'<link linkend="ai-horizon">horitzó</link> local de l'observador com a pla fonamental. Això divideix convenientment el cel en un hemisferi superior que podeu veure i un hemisferi inferior que romandrà ocult (darrera de la mateixa Terra). El pol de l'hemisferi superior s'anomena <link linkend="ai-zenith">zenit</link>. El pol de l'hemisferi inferior s'anomena <firstterm>nadir</firstterm>. L'angle d'un objecte per sobre o per sota de l'horitzó s'anomena <firstterm>altitud</firstterm> (Alt per abreujar). L'angle d'un objecte al voltant de l'horitzó (mesurat des del punt nord, cap a l'est) s'anomena <firstterm>azimut</firstterm>. El sistema de coordenades horitzontal també és conegut com a sistema de coordenades Alt/Az. </para><para>El Sistema de coordenades horitzontal està fixat a la Terra, no a les estrelles. Pel que l'altitud i azimut d'un objecte canvien amb el temps, ja que l'objecte aparenta desplaçar-se a través del cel. A més, com el sistema horitzontal ve definit per l'horitzó de l'observador, el mateix objecte vist des de diferents llocs de la Terra al mateix temps tindrà diferents valors d'altitud i azimut. </para><para>Les coordenades horitzontals són molt útils per a determinar les hores de sortida i posta d'un objecte en el cel. Quan un objecte té una altitud=0 graus, aquest estarà sortint (si el seu azimut és < 180 graus) o ponent-se (si el seu azimut és > 180 graus). </para> </sect2> <sect2 id="ecliptic"> -<title ->El sistema de coordenades eclíptic</title> +<title>El sistema de coordenades eclíptic</title> -<indexterm -><primary ->Sistemes de coordenades celestes</primary> -<secondary ->Coordenades eclíptiques</secondary> -<seealso ->Eclíptica</seealso> +<indexterm><primary>Sistemes de coordenades celestes</primary> +<secondary>Coordenades eclíptiques</secondary> +<seealso>Eclíptica</seealso> </indexterm> -<para ->El Sistema de coordenades eclíptic utilitza l'<link linkend="ai-ecliptic" ->eclíptica</link -> com a pla fonamental. L'eclíptica és la ruta que aparenta seguir el Sol a través del cel durant el transcurs d'un any. També és la projecció del pla orbital de la Terra a l'esfera celest. L'angle latitudinal s'anomena <firstterm ->latitud eclíptica</firstterm -> i l'angle longitudinal s'anomena <firstterm ->longitud eclíptica</firstterm ->. A l'igual que l'ascensió recta en el sistema equatorial, el punt zero de la longitud eclíptica és l'<link linkend="ai-equinox" ->equinocci de primavera</link ->. </para -><para ->Per a què penseu que podria servir un sistema de coordenades? Si heu respost que per a cartografiar objectes del sistema solar, heu encertat! Cadascun dels planetes (a excepció de Plutó) orbiten al voltant del Sol més o menys en el mateix pla, de manera que sempre aparenten estar en algun lloc proper a l'eclíptica (&pex;, sempre tenen latituds eclíptiques petites). </para> +<para>El Sistema de coordenades eclíptic utilitza l'<link linkend="ai-ecliptic">eclíptica</link> com a pla fonamental. L'eclíptica és la ruta que aparenta seguir el Sol a través del cel durant el transcurs d'un any. També és la projecció del pla orbital de la Terra a l'esfera celest. L'angle latitudinal s'anomena <firstterm>latitud eclíptica</firstterm> i l'angle longitudinal s'anomena <firstterm>longitud eclíptica</firstterm>. A l'igual que l'ascensió recta en el sistema equatorial, el punt zero de la longitud eclíptica és l'<link linkend="ai-equinox">equinocci de primavera</link>. </para><para>Per a què penseu que podria servir un sistema de coordenades? Si heu respost que per a cartografiar objectes del sistema solar, heu encertat! Cadascun dels planetes (a excepció de Plutó) orbiten al voltant del Sol més o menys en el mateix pla, de manera que sempre aparenten estar en algun lloc proper a l'eclíptica (&pex;, sempre tenen latituds eclíptiques petites). </para> </sect2> <sect2 id="galactic"> -<title ->El sistema de coordenades galàctic</title> +<title>El sistema de coordenades galàctic</title> -<indexterm -><primary ->Sistemes de coordenades celestes</primary> -<secondary ->Coordenades galàctiques</secondary> +<indexterm><primary>Sistemes de coordenades celestes</primary> +<secondary>Coordenades galàctiques</secondary> </indexterm> <para> -<indexterm -><primary ->Via Làctia</primary -></indexterm -> El sistema de coordenades galàctic utilitza la <firstterm ->Via Làctia</firstterm -> com a pla fonamental. L'angle latitudinal s'anomena <firstterm ->latitud galàctica</firstterm -> i l'angle longitudinal s'anomena <firstterm ->longitud galàctica</firstterm ->. Aquest sistema de coordenades és d'utilitat per a estudiar la Galàxia pròpia (la nostra). Per exemple, potser voldreu estudiar des de la variació de la densitat de les estrelles en funció de la seva latitud galàctica, fins a com varia el disc de la Via Làctia. </para> +<indexterm><primary>Via Làctia</primary></indexterm> El sistema de coordenades galàctic utilitza la <firstterm>Via Làctia</firstterm> com a pla fonamental. L'angle latitudinal s'anomena <firstterm>latitud galàctica</firstterm> i l'angle longitudinal s'anomena <firstterm>longitud galàctica</firstterm>. Aquest sistema de coordenades és d'utilitat per a estudiar la Galàxia pròpia (la nostra). Per exemple, potser voldreu estudiar des de la variació de la densitat de les estrelles en funció de la seva latitud galàctica, fins a com varia el disc de la Via Làctia. </para> </sect2> </sect1> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/solarsys.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/solarsys.docbook index 64818151aa5..4735bef2bca 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/solarsys.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/solarsys.docbook @@ -1,35 +1,23 @@ <sect1 id="tool-solarsys"> -<title ->Visor del sistema solar</title> -<indexterm -><primary ->Eines</primary> -<secondary ->Visor del sistema solar</secondary> +<title>Visor del sistema solar</title> +<indexterm><primary>Eines</primary> +<secondary>Visor del sistema solar</secondary> </indexterm> <screenshot> -<screeninfo ->El visor del sistema solar </screeninfo> +<screeninfo>El visor del sistema solar </screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="solarsystem.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Visor del sistema solar</phrase> + <phrase>Visor del sistema solar</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> -<para ->Aquesta eina mostra un model del nostre sistema solar segons el vist des de dalt, per a la data actual i la hora en la finestra principal. Es dibuixa al Sol com a un punt groc en el centre del diagrama, i les òrbites dels planetes es dibuixen com a cercles amb els diàmetres relatius correctes, tot centrat en el Sol. La posició actual de cada planeta al llarg de la seva òrbita es dibuixa com a un punt colorejat junt amb una etiqueta de nom. La vista es pot ampliar i allunyar amb les tecles <keycap ->+</keycap -> i <keycap ->-</keycap ->. </para> +<para>Aquesta eina mostra un model del nostre sistema solar segons el vist des de dalt, per a la data actual i la hora en la finestra principal. Es dibuixa al Sol com a un punt groc en el centre del diagrama, i les òrbites dels planetes es dibuixen com a cercles amb els diàmetres relatius correctes, tot centrat en el Sol. La posició actual de cada planeta al llarg de la seva òrbita es dibuixa com a un punt colorejat junt amb una etiqueta de nom. La vista es pot ampliar i allunyar amb les tecles <keycap>+</keycap> i <keycap>-</keycap>. </para> <note> -<para ->L'actual versió d'aquesta eina demostra un model molt simplificat del sistema solar; estem planejant diverses millores en futures versions. Per exemple, les òrbites seran mostrades com a el·lipses, cercles no perfectes. També farem possible recentrar la vista a qualsevol localització (actualment, el centre està fixat en el Sol) i permetrem canviar la data, incloguen la capacitat d'animar la vista amb una variable de pas temporal. Finalment, també voldríem afegir els cometes i asteroides. </para> +<para>L'actual versió d'aquesta eina demostra un model molt simplificat del sistema solar; estem planejant diverses millores en futures versions. Per exemple, les òrbites seran mostrades com a el·lipses, cercles no perfectes. També farem possible recentrar la vista a qualsevol localització (actualment, el centre està fixat en el Sol) i permetrem canviar la data, incloguen la capacitat d'animar la vista amb una variable de pas temporal. Finalment, també voldríem afegir els cometes i asteroides. </para> </note> </sect1> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/spiralgalaxies.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/spiralgalaxies.docbook index 516ca19efa4..5959dc3ece0 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/spiralgalaxies.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/spiralgalaxies.docbook @@ -1,89 +1,26 @@ <sect1 id="ai-spiralgal"> <sect1info> -<author -><firstname ->Mike</firstname -> <surname ->Choatie</surname -> </author> +<author><firstname>Mike</firstname> <surname>Choatie</surname> </author> </sect1info> -<title ->Galàxies espirals</title> -<indexterm -><primary ->Galàxies espirals</primary> +<title>Galàxies espirals</title> +<indexterm><primary>Galàxies espirals</primary> </indexterm> -<para ->Les galàxies espirals són col·leccions enormes de bilions d'estrelles, la majoria de les quals s'aplanen en forma de disc, amb una brillantor i un con esfèric d'estrelles en el seu centre. A dins del disc, hi han els braços típicament brillants a on es troben les estrelles més joves, més brillants. Aquests braços s'enrosquen cap enfora des del centre en un patró en espiral, donant a dites galàxies el seu nom. Les galàxies espirals són una mica com els huracans, o com l'aigua que flueix cap a un desagüe. Es tracta d'un dels objectes més bonics en el cel. </para> -<para ->Les galàxies es classifiquen emprant un <quote ->diagrama de dispersió</quote ->. L'extrem de la bifurcació classifica a les <link linkend="ai-ellipgal" ->galàxies el·líptiques</link -> en una escala des de la més rodona, que seria una E0, a les que aparenten ser més planes, que serien classificades com a E7. Les <quote ->dents</quote -> de la dispersió és a on es classifiquen els dos tipus de galàxies espirals: galàxies espirals normals i <quote ->barrades</quote ->. Una espiral barrada és una que bombeja el nucli estirant-lo cap enfora en una línia, vist així, literalment tenen com una <quote ->barra</quote -> d'estrelles en el seu centre. </para -><para ->Ambdos tipus de galàxies espirals es subclassifiquen segons la prominència del seu <quote ->bombeig</quote -> central d'estrelles, la seva lluminositat total en superfície i segons l'elongació dels seus braços espirals. Aquestes característiques estan relacionades, de manera que una galàxia S'ha de tenir un gran bombeig central, una alta lluminositat en superfície i una atapeïda elongació dels seus braços espirals. Una galàxia Sb tindrà un bombeig més petit, un disc més feble i una elongació més petita que una Sa, i el mateix entre les Sc i Sd. Les galàxies barrades empren el mateix esquema de classificació, indicat pels tipus SBa, SBb, SBc i SBd. </para -><para ->Hi ha una altra classe de galàxia anomenada S0, la qual és morfològicament un tipus transitori entre les espirals i les verdaderament el·liptiques. Els seus braços espirals s'elongen endins fins a ser indistingibles; les galàxies S0 tenen discs amb una brillantor uniforme. També tenen un bombeig extremadament dominant. </para -><para ->La galàxia Via Làctia, que pròpiament és la nostra, a on hi ha la Terra i tot el munt d'estrelles que apareixen en el cel, és una galàxia espiral, i es creu que podria ser una espiral barrada. El nom de <quote ->Via Làctia</quote -> es refereix a una banda d'estrelles molt febles en el cel. Aquesta banda és el resultat de mirar en el pla del disc de la nostra galàxia des de la nostra perspectiva, la qual és a dins seu. </para -><para ->Les galàxies espirals són entitats molt dinàmiques. Són bressols de la formació d'estrelles i en contenen moltes de joves en els seus discs. Els seus bombeigs centrals tendeixen a ser fets d'estrelles més antigues, i els seus halos difusos es fan de les estrelles més velles de l'univers. La formació d'estrelles és molt activa en els discs perque aquí és on estan concentrats el gas i la pols; aquests dos elements són els blocs de contrucció de la formació d'estrelles. </para -><para ->Els telescopis moderns han revelat que la majoria de galàxies espirals abriguen forats negres supermassius en els seus centres, amb masses que poden excedir la d'un bilió de Sols! Ambdues, galàxies el·líptiques i espirals, es coneix que contenen aquests objectes exòtics; fins i tot ara molts astrònoms creuen que totes les grans galàxies contenen un forat negre supermassiu en el seu nucli. Es coneix que la nostra Via Làctia n'abriga un en el seu interior amb una massa milions de vegades més gran que la massa d'una estrella. </para> +<para>Les galàxies espirals són col·leccions enormes de bilions d'estrelles, la majoria de les quals s'aplanen en forma de disc, amb una brillantor i un con esfèric d'estrelles en el seu centre. A dins del disc, hi han els braços típicament brillants a on es troben les estrelles més joves, més brillants. Aquests braços s'enrosquen cap enfora des del centre en un patró en espiral, donant a dites galàxies el seu nom. Les galàxies espirals són una mica com els huracans, o com l'aigua que flueix cap a un desagüe. Es tracta d'un dels objectes més bonics en el cel. </para> +<para>Les galàxies es classifiquen emprant un <quote>diagrama de dispersió</quote>. L'extrem de la bifurcació classifica a les <link linkend="ai-ellipgal">galàxies el·líptiques</link> en una escala des de la més rodona, que seria una E0, a les que aparenten ser més planes, que serien classificades com a E7. Les <quote>dents</quote> de la dispersió és a on es classifiquen els dos tipus de galàxies espirals: galàxies espirals normals i <quote>barrades</quote>. Una espiral barrada és una que bombeja el nucli estirant-lo cap enfora en una línia, vist així, literalment tenen com una <quote>barra</quote> d'estrelles en el seu centre. </para><para>Ambdos tipus de galàxies espirals es subclassifiquen segons la prominència del seu <quote>bombeig</quote> central d'estrelles, la seva lluminositat total en superfície i segons l'elongació dels seus braços espirals. Aquestes característiques estan relacionades, de manera que una galàxia S'ha de tenir un gran bombeig central, una alta lluminositat en superfície i una atapeïda elongació dels seus braços espirals. Una galàxia Sb tindrà un bombeig més petit, un disc més feble i una elongació més petita que una Sa, i el mateix entre les Sc i Sd. Les galàxies barrades empren el mateix esquema de classificació, indicat pels tipus SBa, SBb, SBc i SBd. </para><para>Hi ha una altra classe de galàxia anomenada S0, la qual és morfològicament un tipus transitori entre les espirals i les verdaderament el·liptiques. Els seus braços espirals s'elongen endins fins a ser indistingibles; les galàxies S0 tenen discs amb una brillantor uniforme. També tenen un bombeig extremadament dominant. </para><para>La galàxia Via Làctia, que pròpiament és la nostra, a on hi ha la Terra i tot el munt d'estrelles que apareixen en el cel, és una galàxia espiral, i es creu que podria ser una espiral barrada. El nom de <quote>Via Làctia</quote> es refereix a una banda d'estrelles molt febles en el cel. Aquesta banda és el resultat de mirar en el pla del disc de la nostra galàxia des de la nostra perspectiva, la qual és a dins seu. </para><para>Les galàxies espirals són entitats molt dinàmiques. Són bressols de la formació d'estrelles i en contenen moltes de joves en els seus discs. Els seus bombeigs centrals tendeixen a ser fets d'estrelles més antigues, i els seus halos difusos es fan de les estrelles més velles de l'univers. La formació d'estrelles és molt activa en els discs perque aquí és on estan concentrats el gas i la pols; aquests dos elements són els blocs de contrucció de la formació d'estrelles. </para><para>Els telescopis moderns han revelat que la majoria de galàxies espirals abriguen forats negres supermassius en els seus centres, amb masses que poden excedir la d'un bilió de Sols! Ambdues, galàxies el·líptiques i espirals, es coneix que contenen aquests objectes exòtics; fins i tot ara molts astrònoms creuen que totes les grans galàxies contenen un forat negre supermassiu en el seu nucli. Es coneix que la nostra Via Làctia n'abriga un en el seu interior amb una massa milions de vegades més gran que la massa d'una estrella. </para> <tip> -<para ->Hi ha molts exemples adequats de galàxies espirals que es troben a &kstars;, i moltes tenen boniques imatges disponibles en el seu <link linkend="popupmenu" ->menú emergent</link ->. Podreu trobar-les emprant la finestra <link linkend="findobjects" ->Cerca l'objecte</link ->. Aquesta és una llista d'algunes galàxies espirals amb boniques imatges disponibles: <itemizedlist> -<listitem -><para ->M 64, la Galàxia Black-Eye (de tipus Sa)</para -></listitem> -<listitem -><para ->M 31, la Galàxia Andròmeda (de tipus Sb)</para -></listitem> -<listitem -><para ->M 81, la Galàxia Bode's (de tipus Sb)</para -></listitem> -<listitem -><para ->M 51, la Galàxia Whirlpool (de tipus Sc)</para -></listitem> -<listitem -><para ->NGC 300 (de tipus Sd) [useu l'enllaç d'imatge DSS]</para -></listitem> -<listitem -><para ->M 83 (de tipus SBa)</para -></listitem> -<listitem -><para ->NGC 1530 (de tipus SBb)</para -></listitem> -<listitem -><para ->NGC 1073 (de tipus SBc)</para -></listitem> +<para>Hi ha molts exemples adequats de galàxies espirals que es troben a &kstars;, i moltes tenen boniques imatges disponibles en el seu <link linkend="popupmenu">menú emergent</link>. Podreu trobar-les emprant la finestra <link linkend="findobjects">Cerca l'objecte</link>. Aquesta és una llista d'algunes galàxies espirals amb boniques imatges disponibles: <itemizedlist> +<listitem><para>M 64, la Galàxia Black-Eye (de tipus Sa)</para></listitem> +<listitem><para>M 31, la Galàxia Andròmeda (de tipus Sb)</para></listitem> +<listitem><para>M 81, la Galàxia Bode's (de tipus Sb)</para></listitem> +<listitem><para>M 51, la Galàxia Whirlpool (de tipus Sc)</para></listitem> +<listitem><para>NGC 300 (de tipus Sd) [useu l'enllaç d'imatge DSS]</para></listitem> +<listitem><para>M 83 (de tipus SBa)</para></listitem> +<listitem><para>NGC 1530 (de tipus SBb)</para></listitem> +<listitem><para>NGC 1073 (de tipus SBc)</para></listitem> </itemizedlist> </para> </tip> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/stars.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/stars.docbook index 74ef60e9dbd..05f5e30e235 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/stars.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/stars.docbook @@ -1,107 +1,72 @@ <sect1 id="ai-stars"> <sect1info> -<author -><firstname ->Jason</firstname -> <surname ->Harris</surname -> </author> +<author><firstname>Jason</firstname> <surname>Harris</surname> </author> </sect1info> -<title ->Estrelles: Una &PMF; d'introducció</title> -<indexterm -><primary ->Estrelles</primary -></indexterm> +<title>Estrelles: Una &PMF; d'introducció</title> +<indexterm><primary>Estrelles</primary></indexterm> <qandaset id="stars-faq"> <qandaentry> <question> -<para ->Què són les estrelles?</para> +<para>Què són les estrelles?</para> </question> <answer> -<para ->Les <firstterm ->estrelles</firstterm -> són masses esfèriques gegants i lligades gravitacionalment formades gas hidrogen (majoritàriament) . Les estrelles són motors de fusió nuclear ubicats en les profunditats dels nuclis de les estrelles, a on la densitat és extrema i la temperatura abasta decenes de millions de graus Celsius. </para> +<para>Les <firstterm>estrelles</firstterm> són masses esfèriques gegants i lligades gravitacionalment formades gas hidrogen (majoritàriament) . Les estrelles són motors de fusió nuclear ubicats en les profunditats dels nuclis de les estrelles, a on la densitat és extrema i la temperatura abasta decenes de millions de graus Celsius. </para> </answer> </qandaentry> <qandaentry> <question> -<para ->És el Sol una estrella?</para> +<para>És el Sol una estrella?</para> </question> <answer> -<para ->Sí, el Sol és una estrella. És la peça dominant del nostre sistema solar. Comparada amb d'altres estrelles, el nostre Sol és força normal; aparenta ser molt més gran i brillant atès que es troba milions de vegades més a prop nostre que qualsevol altra estrella. </para> +<para>Sí, el Sol és una estrella. És la peça dominant del nostre sistema solar. Comparada amb d'altres estrelles, el nostre Sol és força normal; aparenta ser molt més gran i brillant atès que es troba milions de vegades més a prop nostre que qualsevol altra estrella. </para> </answer> </qandaentry> <qandaentry> <question> -<para ->Perquè brillen les estrelles?</para> +<para>Perquè brillen les estrelles?</para> </question> <answer> -<para ->La resposta curta és: Les estrelles brillen a causa de la seva alta temperatura. La realitat no és molt més complicada que això. Qualsevol objecte calentat a milers de graus radia llum, igual que les estrelles. </para> +<para>La resposta curta és: Les estrelles brillen a causa de la seva alta temperatura. La realitat no és molt més complicada que això. Qualsevol objecte calentat a milers de graus radia llum, igual que les estrelles. </para> </answer> </qandaentry> <qandaentry> <question> -<para ->La següent pregunta obviament és: Perquè estan tan calentes les estrelles?</para> +<para>La següent pregunta obviament és: Perquè estan tan calentes les estrelles?</para> </question> <answer> -<para ->Aquesta és una pregunta complicada. La resposta més habitual és que les estrelles obtenen la seva calor de les reaccions de fusió termonuclear en els seus nuclis. Malgrat tot, aquesta podria no ser-ne la causa, ja que en primer lloc una estrella ha d'estar molt calenta per a que es puga desencadenar una reacció de fusió nuclear. La fusió tan sols pot mantenir les altes temperatures, no pot calentar l'estrella. Una resposta més correcta és que les estrelles estan calents perque s'han col·lapsat. Les estrelles es formen a partir de nebuloses gaseoses difuses; en condensar-se el gas de les mateixes per a formar una estrella, el potencial energètic gravitacional del material és alliberat, primer com a energia cinètica i finalment com a calor en incrementar-se la densitat. </para> +<para>Aquesta és una pregunta complicada. La resposta més habitual és que les estrelles obtenen la seva calor de les reaccions de fusió termonuclear en els seus nuclis. Malgrat tot, aquesta podria no ser-ne la causa, ja que en primer lloc una estrella ha d'estar molt calenta per a que es puga desencadenar una reacció de fusió nuclear. La fusió tan sols pot mantenir les altes temperatures, no pot calentar l'estrella. Una resposta més correcta és que les estrelles estan calents perque s'han col·lapsat. Les estrelles es formen a partir de nebuloses gaseoses difuses; en condensar-se el gas de les mateixes per a formar una estrella, el potencial energètic gravitacional del material és alliberat, primer com a energia cinètica i finalment com a calor en incrementar-se la densitat. </para> </answer> </qandaentry> <qandaentry> <question> -<para ->Són totes les estrelles iguals?</para> +<para>Són totes les estrelles iguals?</para> </question> <answer> -<para ->Les estrelles tenen moltes coses en comú: Totes són esferes col·lapsades de gas dens i calent (majoritàriament hidrogen), i produeixen reaccions de fusió nuclear que s'escauen a prop del centre de cada estrella en el cel. </para -><para ->Nogensmenys, les estrelles també presenten una gran diversitat en algunes de les seves propietats. Les estrelles més brillants, brillen gairebé 100 milions de vegades més que les més febles. La temperatura superficial pot variar des d'uns pocs milers de graus fins a 50.000 graus Celsius. Aquestes diferències es produeixen fonamentalment per les diferents masses: Les més grans són més calents i brillants que les més petites. La temperatura i la lluminositat també depenen de l'<emphasis ->estat evolutiu</emphasis -> de l'estrella. </para> +<para>Les estrelles tenen moltes coses en comú: Totes són esferes col·lapsades de gas dens i calent (majoritàriament hidrogen), i produeixen reaccions de fusió nuclear que s'escauen a prop del centre de cada estrella en el cel. </para><para>Nogensmenys, les estrelles també presenten una gran diversitat en algunes de les seves propietats. Les estrelles més brillants, brillen gairebé 100 milions de vegades més que les més febles. La temperatura superficial pot variar des d'uns pocs milers de graus fins a 50.000 graus Celsius. Aquestes diferències es produeixen fonamentalment per les diferents masses: Les més grans són més calents i brillants que les més petites. La temperatura i la lluminositat també depenen de l'<emphasis>estat evolutiu</emphasis> de l'estrella. </para> </answer> </qandaentry> <qandaentry> <question> -<para ->Què és la seqüència principal?</para> +<para>Què és la seqüència principal?</para> </question> <answer> -<para -><indexterm -><primary ->Seqüència principal</primary -></indexterm -> La seqüència principal és l'estat evolutiu d'una estrella quan l'hidrogen en el seu nucli s'està fusionant. Aquest és el primer (i el més llarg) estat de la vida d'una estrella (sense incloure les fases d'un protoestel). El que li passa a una estrella una vegada que es queda sense el seu nucli d'oxigen es tractarà a l'article de l'evolució estel·lar (més endavant). </para> +<para><indexterm><primary>Seqüència principal</primary></indexterm> La seqüència principal és l'estat evolutiu d'una estrella quan l'hidrogen en el seu nucli s'està fusionant. Aquest és el primer (i el més llarg) estat de la vida d'una estrella (sense incloure les fases d'un protoestel). El que li passa a una estrella una vegada que es queda sense el seu nucli d'oxigen es tractarà a l'article de l'evolució estel·lar (més endavant). </para> </answer> </qandaentry> <qandaentry> <question> -<para ->Quant dura una estrella?</para> +<para>Quant dura una estrella?</para> </question> <answer> -<para ->La vida d'una estrella depèn molt de la seva massa. Les estrelles amb més massa són més calents i brillen molt més, provocant que el seu combustible nuclear es consumeixi molt més ràpidament. Les estrelles més grans (unes 100 vegades més grans que el Sol), es quedaran sense combustible en uns pocs milions d'anys; mentre que les estrelles més petites (amb aproximadament un deu per cent de la massa del Sol), al consumir molt menys, brillaran (tot i ser febles) durant <emphasis ->trilions</emphasis -> d'anys. Tingueu present que és molt més temps del que porta l'univers d'existència! </para> +<para>La vida d'una estrella depèn molt de la seva massa. Les estrelles amb més massa són més calents i brillen molt més, provocant que el seu combustible nuclear es consumeixi molt més ràpidament. Les estrelles més grans (unes 100 vegades més grans que el Sol), es quedaran sense combustible en uns pocs milions d'anys; mentre que les estrelles més petites (amb aproximadament un deu per cent de la massa del Sol), al consumir molt menys, brillaran (tot i ser febles) durant <emphasis>trilions</emphasis> d'anys. Tingueu present que és molt més temps del que porta l'univers d'existència! </para> </answer> </qandaentry> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/timezones.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/timezones.docbook index 6b19b34df59..350a177c9e9 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/timezones.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/timezones.docbook @@ -1,32 +1,9 @@ <sect1 id="ai-timezones"> <sect1info> -<author -><firstname ->Jason</firstname -> <surname ->Harris</surname -> </author> +<author><firstname>Jason</firstname> <surname>Harris</surname> </author> </sect1info> -<title ->Zones horàries</title> -<indexterm -><primary ->Zones horàries</primary> +<title>Zones horàries</title> +<indexterm><primary>Zones horàries</primary> </indexterm> -<para ->La Terra és esfèrica i la seva meitat sempre està il·luminada pel Sol. Encara que, a causa de que la Terra gira, la meitat il·luminada està canviant constantment. Ens adonem d'això amb el passar dels dies, sigui quina sigui la nostra localització a la Terra. En un instant concret, hi ha llocs de la Terra passant de la meitat obscura a la meitat il·luminada (el que en la superfície es percep com a <emphasis ->albada</emphasis -> ). En aquest mateix instant, en els costats oposats de la Terra, els punts estan pasant de la meitat il·luminada a l'obscura (el que en aquests llocs es percep com a <emphasis ->posta</emphasis ->). Així que, en qualsevol moment, diferents llocs de la Terra estan experimentant diferents moments del dia. Pel que, l'hora solar es defineix localment, de manera que l'hora del rellotge de qualsevol localització descriu la part del dia de forma coherent. </para -><para ->Aquesta localització de l'hora està acompanyada de la divisió del globus en 24 divisions verticals anomenades <firstterm ->zones horàries</firstterm ->. L'hora local és la mateixa a qualsevol zona indicada, però l'hora de cada zona és una <emphasis ->menys</emphasis -> que la de la zona adjacent a l'est. En realitat, aquesta és una simplificació idealitzada, atès que els límits de les zones horàries reals no són línies rectes verticals, ja que en en moltes ocasions han de seguir les fronteres dels països i d'altres consideracions polítiques. </para -><para ->Tinguen en compte que l'hora local s'incrementa en una hora en moure'ns cap a zones més a l'est, si us moguéssiu per les 24 zones horàries, acabarieu un dia per davant d'on vàreu començar. Per a tractar amb aquesta paradoxa, existeix la <firstterm ->línia de data internacional</firstterm ->, la qual és una frontera de zones horàries a l'Oceà Pacífic, entre Àsia i Amèrica del Nord. Els punts just a l'est d'aquesta línia estan 24 hores més endarrere que els punts just a l'oest. Això ens porta a un interessant fenomen. Un vol directe des d'Austràlia a California arriba abans de sortir! A més, la línia de data internacional travessa les illes Fiji, de manera que si teniu un mal dia a la zona oest de Fiji, sempre podeu anar a la zona est i tornar a reviure aquest mateix dia! </para> +<para>La Terra és esfèrica i la seva meitat sempre està il·luminada pel Sol. Encara que, a causa de que la Terra gira, la meitat il·luminada està canviant constantment. Ens adonem d'això amb el passar dels dies, sigui quina sigui la nostra localització a la Terra. En un instant concret, hi ha llocs de la Terra passant de la meitat obscura a la meitat il·luminada (el que en la superfície es percep com a <emphasis>albada</emphasis> ). En aquest mateix instant, en els costats oposats de la Terra, els punts estan pasant de la meitat il·luminada a l'obscura (el que en aquests llocs es percep com a <emphasis>posta</emphasis>). Així que, en qualsevol moment, diferents llocs de la Terra estan experimentant diferents moments del dia. Pel que, l'hora solar es defineix localment, de manera que l'hora del rellotge de qualsevol localització descriu la part del dia de forma coherent. </para><para>Aquesta localització de l'hora està acompanyada de la divisió del globus en 24 divisions verticals anomenades <firstterm>zones horàries</firstterm>. L'hora local és la mateixa a qualsevol zona indicada, però l'hora de cada zona és una <emphasis>menys</emphasis> que la de la zona adjacent a l'est. En realitat, aquesta és una simplificació idealitzada, atès que els límits de les zones horàries reals no són línies rectes verticals, ja que en en moltes ocasions han de seguir les fronteres dels països i d'altres consideracions polítiques. </para><para>Tinguen en compte que l'hora local s'incrementa en una hora en moure'ns cap a zones més a l'est, si us moguéssiu per les 24 zones horàries, acabarieu un dia per davant d'on vàreu començar. Per a tractar amb aquesta paradoxa, existeix la <firstterm>línia de data internacional</firstterm>, la qual és una frontera de zones horàries a l'Oceà Pacífic, entre Àsia i Amèrica del Nord. Els punts just a l'est d'aquesta línia estan 24 hores més endarrere que els punts just a l'oest. Això ens porta a un interessant fenomen. Un vol directe des d'Austràlia a California arriba abans de sortir! A més, la línia de data internacional travessa les illes Fiji, de manera que si teniu un mal dia a la zona oest de Fiji, sempre podeu anar a la zona est i tornar a reviure aquest mateix dia! </para> </sect1> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/tools.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/tools.docbook index d54010e142d..e2d6b0963c3 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/tools.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/tools.docbook @@ -1,61 +1,16 @@ <chapter id="ai-tools"> -<title ->Eines de KStars</title> +<title>Eines de KStars</title> <para> -<indexterm -><primary ->Eines</primary -></indexterm -> &kstars; inclou una sèrie d'eines que us permetran explorar aspectes més avançats de l'astronomia i el cel nocturn. </para> +<indexterm><primary>Eines</primary></indexterm> &kstars; inclou una sèrie d'eines que us permetran explorar aspectes més avançats de l'astronomia i el cel nocturn. </para> <itemizedlist> -<listitem -><para -><link linkend="tool-details" ->Detalls de l'objecte</link -></para -></listitem> -<listitem -><para -><link linkend="tool-calculator" ->Calculadora astronòmica</link -></para -></listitem> -<listitem -><para -><link linkend="tool-aavso" ->Corbes de lluminositat de la AAVSO</link -></para -></listitem> -<listitem -><para -><link linkend="tool-altvstime" ->Eina per a esbrinar l'altitud front al temps</link -></para -></listitem> -<listitem -><para -><link linkend="tool-whatsup" ->Què passa aquesta nit?</link -></para -></listitem> -<listitem -><para -><link linkend="tool-scriptbuilder" ->Constructor d'scripts</link -></para -></listitem> -<listitem -><para -><link linkend="tool-solarsys" ->Visor del sistema solar</link -></para -></listitem> -<listitem -><para -><link linkend="tool-jmoons" ->Eina Llunes de Júpiter</link -></para -></listitem> +<listitem><para><link linkend="tool-details">Detalls de l'objecte</link></para></listitem> +<listitem><para><link linkend="tool-calculator">Calculadora astronòmica</link></para></listitem> +<listitem><para><link linkend="tool-aavso">Corbes de lluminositat de la AAVSO</link></para></listitem> +<listitem><para><link linkend="tool-altvstime">Eina per a esbrinar l'altitud front al temps</link></para></listitem> +<listitem><para><link linkend="tool-whatsup">Què passa aquesta nit?</link></para></listitem> +<listitem><para><link linkend="tool-scriptbuilder">Constructor d'scripts</link></para></listitem> +<listitem><para><link linkend="tool-solarsys">Visor del sistema solar</link></para></listitem> +<listitem><para><link linkend="tool-jmoons">Eina Llunes de Júpiter</link></para></listitem> </itemizedlist> &tool-details; &tool-calculator; &tool-aavso; &tool-altvstime; &tool-whatsup; &tool-scriptbuilder; &tool-solarsys; &tool-jmoons; </chapter> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/utime.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/utime.docbook index f99599e92ec..bb5ec4bd95b 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/utime.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/utime.docbook @@ -1,54 +1,14 @@ <sect1 id="ai-utime"> <sect1info> -<author -><firstname ->Jason</firstname -> <surname ->Harris</surname -> </author> +<author><firstname>Jason</firstname> <surname>Harris</surname> </author> </sect1info> -<title ->Temps universal</title> -<indexterm -><primary ->Temps universal</primary> -<seealso ->Zones horàries</seealso> +<title>Temps universal</title> +<indexterm><primary>Temps universal</primary> +<seealso>Zones horàries</seealso> </indexterm> -<para ->El temps dels nostres rellotges essencialment és una mesura de l'actual posició del Sol en el cel, la qual és diferent per a llocs diferents en longituds diferents, a causa de que la Terra és rodonda (veure <link linkend="ai-timezones" ->zones horàries</link ->). </para -><para ->De tota manera, en ocasions és necessari definir una hora global, una que sigui la mateixa a tots els llocs de la Terra. Una forma de fer-ho és escollir un lloc de la Terra i adoptar la seva hora local com a <firstterm ->temps universal</firstterm ->, abreujadament <abbrev ->TU</abbrev ->. (El nom és una mica confús, atès que temps universal no té res a veure amb l'univers. Segurament és més correcte dir <emphasis ->hora global</emphasis ->). </para -><para ->La localització geogràfica escollida per a representar el temps universal és Greenwich, a Anglaterra. L'elecció és arbitrària i històrica. El temps universal es convertí en un concepte important quan els vaixells europeus començaven a navegar per mar obert, molt lluny de les costes. El navegant podia determinar la longitud en la que es trobava el vaixell comparant l'hora local (mesurada en funció de la posició del Sol) amb la de l'hora del port d'origen (mantinguda per un rellotge de precisió a bord del vaixell). A Greenwich hi havia l'Observatori Real anglès (England's Royal Observatory), el qual s'encarregava de mantenir l'hora amb una gran precisió, de manera que els vaixells del port podien recalibrar els seus rellotges de a bord abans de fer-se a la mar. </para> +<para>El temps dels nostres rellotges essencialment és una mesura de l'actual posició del Sol en el cel, la qual és diferent per a llocs diferents en longituds diferents, a causa de que la Terra és rodonda (veure <link linkend="ai-timezones">zones horàries</link>). </para><para>De tota manera, en ocasions és necessari definir una hora global, una que sigui la mateixa a tots els llocs de la Terra. Una forma de fer-ho és escollir un lloc de la Terra i adoptar la seva hora local com a <firstterm>temps universal</firstterm>, abreujadament <abbrev>TU</abbrev>. (El nom és una mica confús, atès que temps universal no té res a veure amb l'univers. Segurament és més correcte dir <emphasis>hora global</emphasis>). </para><para>La localització geogràfica escollida per a representar el temps universal és Greenwich, a Anglaterra. L'elecció és arbitrària i històrica. El temps universal es convertí en un concepte important quan els vaixells europeus començaven a navegar per mar obert, molt lluny de les costes. El navegant podia determinar la longitud en la que es trobava el vaixell comparant l'hora local (mesurada en funció de la posició del Sol) amb la de l'hora del port d'origen (mantinguda per un rellotge de precisió a bord del vaixell). A Greenwich hi havia l'Observatori Real anglès (England's Royal Observatory), el qual s'encarregava de mantenir l'hora amb una gran precisió, de manera que els vaixells del port podien recalibrar els seus rellotges de a bord abans de fer-se a la mar. </para> <tip> -<para ->Exercici:</para> -<para ->Establir la localització geogràfica a <quote ->Greenwich, Anglaterra</quote -> usant la finestra <guilabel ->Estableix la localització</guilabel -> (<keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->G</keycap -></keycombo ->). Observeu que el temps local (<abbrev ->TL</abbrev ->) i el temps universal (<abbrev ->TU</abbrev ->) ara són el mateix. </para -><para ->Bibliografia: L'història que envolta a la construcció del primer rellotge prou precís i estable com per a poder usar-lo en els vaixells i per a mantenir el temps universal, és fascinant, i està molt ben recollida en el llibre <quote ->Longitude</quote ->, per Dava Sobel. </para> +<para>Exercici:</para> +<para>Establir la localització geogràfica a <quote>Greenwich, Anglaterra</quote> usant la finestra <guilabel>Estableix la localització</guilabel> (<keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>G</keycap></keycombo>). Observeu que el temps local (<abbrev>TL</abbrev>) i el temps universal (<abbrev>TU</abbrev>) ara són el mateix. </para><para>Bibliografia: L'història que envolta a la construcció del primer rellotge prou precís i estable com per a poder usar-lo en els vaixells i per a mantenir el temps universal, és fascinant, i està molt ben recollida en el llibre <quote>Longitude</quote>, per Dava Sobel. </para> </tip> </sect1> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/wut.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/wut.docbook index 0a6d8fa0ce0..6cde66a789d 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/wut.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/wut.docbook @@ -1,58 +1,24 @@ <sect1 id="tool-whatsup"> -<title ->Eina "Què passa aquesta nit?"</title> -<indexterm -><primary ->Eines</primary> -<secondary ->Eina "Què passa aquesta nit?"</secondary> +<title>Eina "Què passa aquesta nit?"</title> +<indexterm><primary>Eines</primary> +<secondary>Eina "Què passa aquesta nit?"</secondary> </indexterm> <screenshot> -<screeninfo ->L'eina Què passa aquesta nit </screeninfo> +<screeninfo>L'eina Què passa aquesta nit </screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="wut.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Què passa aquesta nit?</phrase> + <phrase>Què passa aquesta nit?</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> -<para ->L'eina <quote ->Què passa aquesta nit?</quote -> (<quote ->What's Up Tonight?</quote -> - WUT) mostra una llista dels objectes que estaran visibles durant la nit des de qualsevol localització, a qualsevol data. Per omissió, la data i la localització són agafades de les opcions en la finestra principal, però les podeu canviar a qualsevol valor emprant els botons <guibutton ->Canvia la data</guibutton -> i <guibutton ->Canvia la localització</guibutton -> des de la finestra principal de WUT. </para> -<para ->L'eina WUT també mostra un curt almanac de les dades per a la data seleccionada: les hores de sortida i posta per al Sol i la Lluna, la durada de la nit, i la fracció de Lluna il·luminada. </para> -<para ->A sota de l'almanac és a on es mostra la informació de l'objecte. Els objectes s'organitzen en categories de tipus. Seleccioneu un tipus d'objecte en la caixa etiquetada com a <guilabel ->Trieu una categoria</guilabel ->, i tots els objectes d'aquests tipus que restin per sobre de l'horitzó es mostraran en la caixa etiquetada com a <guilabel ->Objectes coincidents</guilabel ->. Per exemple, a la instantània, hi ha seleccionada la categoria <guilabel ->Planetes</guilabel ->, i en aquesta es mostren a quatre planetes per a la nit seleccionada (Mart, Neptú, Plutó i Urà). Quan es selecciona a un objecte en la llista, les seves hores de sortida, posta i de trànsit són mostrades en el plafó que hi ha a sota, a la dreta. A més, podeu prémer el botó <guibutton ->Detalls de l'objecte...</guibutton -> per a obrir la <link linkend="tool-details" ->finestra amb informació detallada</link -> per a aquest objecte. </para> -<para ->Per omissió, WUT mostrarà als objectes que estiguin per sobre de l'horitzó entre la posta de Sol i la mitjanot (&ead; <quote ->cap al tard</quote ->). Podreu escollir el mostrar a objectes que surtin entre la mitjanit i l'albada (<quote ->durant la matinada</quote ->) o entre la foscor i l'albada (<quote ->qualsevol moment de la nit</quote ->) emprant la llista desplegable a la part superior de la finestra. </para> +<para>L'eina <quote>Què passa aquesta nit?</quote> (<quote>What's Up Tonight?</quote> - WUT) mostra una llista dels objectes que estaran visibles durant la nit des de qualsevol localització, a qualsevol data. Per omissió, la data i la localització són agafades de les opcions en la finestra principal, però les podeu canviar a qualsevol valor emprant els botons <guibutton>Canvia la data</guibutton> i <guibutton>Canvia la localització</guibutton> des de la finestra principal de WUT. </para> +<para>L'eina WUT també mostra un curt almanac de les dades per a la data seleccionada: les hores de sortida i posta per al Sol i la Lluna, la durada de la nit, i la fracció de Lluna il·luminada. </para> +<para>A sota de l'almanac és a on es mostra la informació de l'objecte. Els objectes s'organitzen en categories de tipus. Seleccioneu un tipus d'objecte en la caixa etiquetada com a <guilabel>Trieu una categoria</guilabel>, i tots els objectes d'aquests tipus que restin per sobre de l'horitzó es mostraran en la caixa etiquetada com a <guilabel>Objectes coincidents</guilabel>. Per exemple, a la instantània, hi ha seleccionada la categoria <guilabel>Planetes</guilabel>, i en aquesta es mostren a quatre planetes per a la nit seleccionada (Mart, Neptú, Plutó i Urà). Quan es selecciona a un objecte en la llista, les seves hores de sortida, posta i de trànsit són mostrades en el plafó que hi ha a sota, a la dreta. A més, podeu prémer el botó <guibutton>Detalls de l'objecte...</guibutton> per a obrir la <link linkend="tool-details">finestra amb informació detallada</link> per a aquest objecte. </para> +<para>Per omissió, WUT mostrarà als objectes que estiguin per sobre de l'horitzó entre la posta de Sol i la mitjanot (&ead; <quote>cap al tard</quote>). Podreu escollir el mostrar a objectes que surtin entre la mitjanit i l'albada (<quote>durant la matinada</quote>) o entre la foscor i l'albada (<quote>qualsevol moment de la nit</quote>) emprant la llista desplegable a la part superior de la finestra. </para> </sect1> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/zenith.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/zenith.docbook index 06b25df8782..a3beafcbc79 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/zenith.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/zenith.docbook @@ -1,44 +1,14 @@ <sect1 id="ai-zenith"> <sect1info> -<author -><firstname ->Jason</firstname -> <surname ->Harris</surname -> </author> +<author><firstname>Jason</firstname> <surname>Harris</surname> </author> </sect1info> -<title ->El zenit</title> -<indexterm -><primary ->Zenit</primary> -<seealso ->Coordenades horitzontals</seealso> +<title>El zenit</title> +<indexterm><primary>Zenit</primary> +<seealso>Coordenades horitzontals</seealso> </indexterm> -<para ->El zenit és el punt del cel al que mireu quan mireu <quote ->cap a dalt</quote -> des del terra. Per a més precisió, aquest és el punt en el cel amb una <firstterm ->altitud</firstterm -> de +90 graus, és el pol del <link linkend="horizontal" ->sistema de coordenades horitzontal</link ->. Geomètricament, és el punt de l'<link linkend="ai-csphere" ->esfera celest</link -> interseccionat per una línia dibuixada des del centre de la Terra fins a la vostra localització en la superfície terrestre. </para -><para ->El zenit és, per definició, un punt en el <link linkend="ai-meridian" ->meridià local</link ->. </para> +<para>El zenit és el punt del cel al que mireu quan mireu <quote>cap a dalt</quote> des del terra. Per a més precisió, aquest és el punt en el cel amb una <firstterm>altitud</firstterm> de +90 graus, és el pol del <link linkend="horizontal">sistema de coordenades horitzontal</link>. Geomètricament, és el punt de l'<link linkend="ai-csphere">esfera celest</link> interseccionat per una línia dibuixada des del centre de la Terra fins a la vostra localització en la superfície terrestre. </para><para>El zenit és, per definició, un punt en el <link linkend="ai-meridian">meridià local</link>. </para> <tip> -<para ->Exercici:</para> -<para ->Apuntar cap al zenit prement la tecla <keycap ->Z</keycap -> o seleccionant <guimenuitem ->Zenit</guimenuitem -> des del menú <guimenu ->Focalitza</guimenu ->. </para> +<para>Exercici:</para> +<para>Apuntar cap al zenit prement la tecla <keycap>Z</keycap> o seleccionant <guimenuitem>Zenit</guimenuitem> des del menú <guimenu>Focalitza</guimenu>. </para> </tip> </sect1> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/ktouch/index.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/ktouch/index.docbook index 6b46f28b1d2..05d9d74afed 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/ktouch/index.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/ktouch/index.docbook @@ -1,373 +1,190 @@ <?xml version="1.0" ?> <!DOCTYPE book PUBLIC "-//KDE//DTD DocBook XML V4.2-Based Variant V1.1//EN" "dtd/kdex.dtd" [ - <!ENTITY ktouch "<application ->KTouch</application ->"> - <!ENTITY kappname "&ktouch;" -><!-- replace kapp here --> + <!ENTITY ktouch "<application>KTouch</application>"> + <!ENTITY kappname "&ktouch;"><!-- replace kapp here --> <!ENTITY package "tdeedu"> <!ENTITY % addindex "IGNORE"> - <!ENTITY % Catalan "INCLUDE" -><!-- change language only here --> + <!ENTITY % Catalan "INCLUDE"><!-- change language only here --> ]> <book lang="&language;"> <bookinfo> -<title ->El Manual del &ktouch;</title> +<title>El Manual del &ktouch;</title> <authorgroup> -<author -><firstname ->Håvard</firstname -><surname ->Frøiland</surname -> <affiliation -> <address -><email ->&Haavard.Froeiland.mail;</email -></address> +<author><firstname>Håvard</firstname><surname>Frøiland</surname> <affiliation> <address><email>&Haavard.Froeiland.mail;</email></address> </affiliation> </author> -<author -><firstname ->Andreas</firstname -><surname ->Nicolai</surname -> <affiliation -> <address -><email ->Andreas.nicolai@gmx.net</email -></address> +<author><firstname>Andreas</firstname><surname>Nicolai</surname> <affiliation> <address><email>Andreas.nicolai@gmx.net</email></address> </affiliation> </author> -<othercredit role="translator" -> <firstname ->Daniel</firstname -> <surname ->Fortuny Anguera</surname -> <affiliation -><address -><email ->dfortuny@xtec.net</email -></address -></affiliation -> <contrib ->Traductor</contrib -> </othercredit ->&traductor.Antoni.Bella; +<othercredit role="translator"> <firstname>Daniel</firstname> <surname>Fortuny Anguera</surname> <affiliation><address><email>dfortuny@xtec.net</email></address></affiliation> <contrib>Traductor</contrib> </othercredit>&traductor.Antoni.Bella; </authorgroup> <copyright> -<year ->1999-2005</year> -<holder ->Håvard Frøiland, Andreas Nicolai</holder> +<year>1999-2005</year> +<holder>Håvard Frøiland, Andreas Nicolai</holder> </copyright> -<legalnotice ->&FDLNotice;</legalnotice> +<legalnotice>&FDLNotice;</legalnotice> -<date ->2005-06-19</date> -<releaseinfo ->1.5</releaseinfo> +<date>2005-06-19</date> +<releaseinfo>1.5</releaseinfo> <abstract> -<para ->&ktouch; és un programa per aprendre a mecanografiar. &ktouch; us proveeix texts per a practicar i que s'ajusten a diferents nivells en funció de la vostra destresa. Es pot mostrar la següent tecla a prémer i el dit que hauríeu d'emprar per aquesta tecla.</para> +<para>&ktouch; és un programa per aprendre a mecanografiar. &ktouch; us proveeix texts per a practicar i que s'ajusten a diferents nivells en funció de la vostra destresa. Es pot mostrar la següent tecla a prémer i el dit que hauríeu d'emprar per aquesta tecla.</para> </abstract> <keywordset> -<keyword ->KDE</keyword> -<keyword ->touchwriting</keyword> -<keyword ->touchtyping</keyword> -<keyword ->typing</keyword> -<keyword ->typewriting</keyword> -<keyword ->educació</keyword> -<keyword ->ktouch</keyword> -<keyword ->teclejar</keyword> -<keyword ->escriure</keyword> +<keyword>KDE</keyword> +<keyword>touchwriting</keyword> +<keyword>touchtyping</keyword> +<keyword>typing</keyword> +<keyword>typewriting</keyword> +<keyword>educació</keyword> +<keyword>ktouch</keyword> +<keyword>teclejar</keyword> +<keyword>escriure</keyword> </keywordset> </bookinfo> <chapter id="using_ktouch"> -<title ->Usar &ktouch;</title> +<title>Usar &ktouch;</title> <sect1 id="introduction"> -<title ->Introducció</title> +<title>Introducció</title> <sect2> -<title ->Què és &ktouch;?</title> -<para ->&ktouch; és un programa per aprendre a mecanografiar.</para> -<para ->&ktouch; us proveeix texts per a practicar i que s'ajusten a diferents nivells en funció de la vostra destresa. Es pot veure la següent tecla a prémer i el dit que hauríeu d'emprar per aquesta tecla.</para> +<title>Què és &ktouch;?</title> +<para>&ktouch; és un programa per aprendre a mecanografiar.</para> +<para>&ktouch; us proveeix texts per a practicar i que s'ajusten a diferents nivells en funció de la vostra destresa. Es pot veure la següent tecla a prémer i el dit que hauríeu d'emprar per aquesta tecla.</para> <screenshot> -<screeninfo ->La pantalla principal de &ktouch;</screeninfo> +<screeninfo>La pantalla principal de &ktouch;</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="main_screen_default_color.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> -<phrase ->La pantalla principal de &ktouch;</phrase> +<phrase>La pantalla principal de &ktouch;</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> -<para ->&ktouch; és un excel·lent tutor de mecanografia. Us ensenya a escriure amb tots els dits, passa a passa, sense haver de cercar les tecles per tot el teclat (el qual jo mateix faig tot sovint). És adequat per a totes les edats i perfecte per a les escoles i universitats. Aquest és lliure i sota la Llicència Pública de &GNU;, de manera que no haureu de pagar res pel programa, o qualsevol actualització. </para> +<para>&ktouch; és un excel·lent tutor de mecanografia. Us ensenya a escriure amb tots els dits, passa a passa, sense haver de cercar les tecles per tot el teclat (el qual jo mateix faig tot sovint). És adequat per a totes les edats i perfecte per a les escoles i universitats. Aquest és lliure i sota la Llicència Pública de &GNU;, de manera que no haureu de pagar res pel programa, o qualsevol actualització. </para> </sect2> <sect2> -<title ->Característiques </title> +<title>Característiques </title> -<para ->En la versió actual, &ktouch; 1.5 te un gran nombre d'útils característiques, tals com:</para> +<para>En la versió actual, &ktouch; 1.5 te un gran nombre d'útils característiques, tals com:</para> <itemizedlist> -<listitem -><simpara ->Suport per a moltes lliçons d'entrenament diferents en molts idiomes incloguen les fonts de text específiques de l'idioma i un confortable editor de lliçons.</simpara -></listitem> -<listitem -><simpara ->Suport per a diferents disposicions de teclat amb l'habilitat d'usar disposicions definides per l'usuari.</simpara -></listitem> -<listitem -><simpara ->Durant la sessió d'entrenament s'obtindran estadístiques informatives comprensibles per ajudar-vos (o al vostre professor) a analitzar el vostre progrés.</simpara -></listitem> +<listitem><simpara>Suport per a moltes lliçons d'entrenament diferents en molts idiomes incloguen les fonts de text específiques de l'idioma i un confortable editor de lliçons.</simpara></listitem> +<listitem><simpara>Suport per a diferents disposicions de teclat amb l'habilitat d'usar disposicions definides per l'usuari.</simpara></listitem> +<listitem><simpara>Durant la sessió d'entrenament s'obtindran estadístiques informatives comprensibles per ajudar-vos (o al vostre professor) a analitzar el vostre progrés.</simpara></listitem> </itemizedlist> -<para ->S'inclouen moltes altres característiques que es tractaran en els capítols apropiats d'aquest manual. </para> +<para>S'inclouen moltes altres característiques que es tractaran en els capítols apropiats d'aquest manual. </para> </sect2> </sect1> <sect1 id="learning"> -<title ->Aprendre mecanografia amb &ktouch;</title> +<title>Aprendre mecanografia amb &ktouch;</title> -<para ->Veiem una altra instantània de &ktouch; en acció, aquesta vegada amb un teclat alemany i la lliçó d'entrenament:</para> +<para>Veiem una altra instantània de &ktouch; en acció, aquesta vegada amb un teclat alemany i la lliçó d'entrenament:</para> <screenshot> -<screeninfo ->Pantalla principal de &ktouch;</screeninfo> +<screeninfo>Pantalla principal de &ktouch;</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="main_window_german.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> -<phrase ->Pantalla principal de &ktouch;</phrase> +<phrase>Pantalla principal de &ktouch;</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> -<para ->Tot i que aprendre mecanografia amb &ktouch; i usar el programa hauria de ser molt simple en les següents seccions ens endinsarem una mica més en el &ktouch;.</para> +<para>Tot i que aprendre mecanografia amb &ktouch; i usar el programa hauria de ser molt simple en les següents seccions ens endinsarem una mica més en el &ktouch;.</para> <sect2 id="getting_started"> -<title ->Començar</title> +<title>Començar</title> -<para ->Quan inicieu &ktouch; podreu veure l'anterior instantània. La finestra principal del programa presenta tres seccions principals: </para> +<para>Quan inicieu &ktouch; podreu veure l'anterior instantània. La finestra principal del programa presenta tres seccions principals: </para> <orderedlist> -<listitem -><simpara ->Algunes estadístiques de la mecanografia en la caixa superior.</simpara -></listitem> -<listitem -><simpara ->El text a escriure (en la línia del professor) i el text escrit (en la línia de l'estudiant).</simpara -></listitem> -<listitem -><simpara ->El teclat (esperem que s'assembli al vostre).</simpara -></listitem> +<listitem><simpara>Algunes estadístiques de la mecanografia en la caixa superior.</simpara></listitem> +<listitem><simpara>El text a escriure (en la línia del professor) i el text escrit (en la línia de l'estudiant).</simpara></listitem> +<listitem><simpara>El teclat (esperem que s'assembli al vostre).</simpara></listitem> </orderedlist> -<para ->Aquestes seccions les veurem més tard.</para> -<para ->La primera vegada que inicieu &ktouch;, aquest obrirà una lliçó per omissió i seleccionareu una disposició de teclat per omissió. Abans de començar a teclejar hauríeu d'ajustar la disposició de teclat per a que coincideixi amb el vostre. Aneu a <menuchoice -><guimenu ->Arranjament</guimenu -><guimenuitem ->Disposicions de teclat...</guimenuitem -></menuchoice -> i seleccioneu el país en el que esteu (o algun país que empri la mateixa disposició de teclat). Si el vostre teclat no hi està inclòs, podeu definir el vostre propi teclat (consulteu <link linkend="create_keyboards" ->Crear el vostre propi teclat</link ->). </para> -<para ->Una vegada seleccionat un teclat, seleccioneu la vostra lliçó d'entrenament. La primera línia de la vostra lliçó actual i el nivell es mostra en la línia del professor. Podeu seleccionar qualsevol lliçó per omissió mitjançant <menuchoice -><guimenu ->Entrenament</guimenu -><guimenuitem ->Lliçons predeterminades...</guimenuitem -></menuchoice -> o obriu un fitxer de lliçó definit (&pex; si el vostre professor us dona una lliçó especial amb la que practicar) amb <menuchoice -><guimenu ->Fitxer</guimenu -><guimenuitem ->Obre una lliçó...</guimenuitem -></menuchoice -> Fins i tot podeu crear la vostra pròpia lliçó (consulteu <link linkend="create_lectures" ->Crear la vostra pròpia lliçó</link ->). Una vegada seleccionat el teclat i la lliçó podreu començar a teclejar. </para> -<para ->Situeu la vostra ma en el teclat tal i com és indicat per les teles marques per als 8 dits (les miniatures sobre la barra espaiadora) i comenceu a teclejar el text mostrat en la línia del professor. Cada tecla a prémer serà ressaltada en el teclat i si necessiteu moure un dit des de la seva posició de descans es ressaltarà la tecla i el dit adequat. Intenteu moure les mans el menys possible i després de teclejar un caràcter intenteu retornar els vostres dits a la seva posició de descans inicial. </para> -<tip -><para ->Els colors de les tecles indiquen quin dit es necessita per a prémer la tecla.</para -></tip> -<para ->Mentre teclegeu podeu cometre errors i prémer la tecla equivocada. En aquest cas la línia de l'estudiant canviarà el seu color (per omissió a vermell) i haureu de prémer la tecla &Retro; per a esborrar el caràcter (o caràcters) incorrecte. </para> -<para ->Una vegada completada una línia de text haureu de prémer la tecla &Intro; per avançar cap a la línia següent. </para> +<para>Aquestes seccions les veurem més tard.</para> +<para>La primera vegada que inicieu &ktouch;, aquest obrirà una lliçó per omissió i seleccionareu una disposició de teclat per omissió. Abans de començar a teclejar hauríeu d'ajustar la disposició de teclat per a que coincideixi amb el vostre. Aneu a <menuchoice><guimenu>Arranjament</guimenu><guimenuitem>Disposicions de teclat...</guimenuitem></menuchoice> i seleccioneu el país en el que esteu (o algun país que empri la mateixa disposició de teclat). Si el vostre teclat no hi està inclòs, podeu definir el vostre propi teclat (consulteu <link linkend="create_keyboards">Crear el vostre propi teclat</link>). </para> +<para>Una vegada seleccionat un teclat, seleccioneu la vostra lliçó d'entrenament. La primera línia de la vostra lliçó actual i el nivell es mostra en la línia del professor. Podeu seleccionar qualsevol lliçó per omissió mitjançant <menuchoice><guimenu>Entrenament</guimenu><guimenuitem>Lliçons predeterminades...</guimenuitem></menuchoice> o obriu un fitxer de lliçó definit (&pex; si el vostre professor us dona una lliçó especial amb la que practicar) amb <menuchoice><guimenu>Fitxer</guimenu><guimenuitem>Obre una lliçó...</guimenuitem></menuchoice> Fins i tot podeu crear la vostra pròpia lliçó (consulteu <link linkend="create_lectures">Crear la vostra pròpia lliçó</link>). Una vegada seleccionat el teclat i la lliçó podreu començar a teclejar. </para> +<para>Situeu la vostra ma en el teclat tal i com és indicat per les teles marques per als 8 dits (les miniatures sobre la barra espaiadora) i comenceu a teclejar el text mostrat en la línia del professor. Cada tecla a prémer serà ressaltada en el teclat i si necessiteu moure un dit des de la seva posició de descans es ressaltarà la tecla i el dit adequat. Intenteu moure les mans el menys possible i després de teclejar un caràcter intenteu retornar els vostres dits a la seva posició de descans inicial. </para> +<tip><para>Els colors de les tecles indiquen quin dit es necessita per a prémer la tecla.</para></tip> +<para>Mentre teclegeu podeu cometre errors i prémer la tecla equivocada. En aquest cas la línia de l'estudiant canviarà el seu color (per omissió a vermell) i haureu de prémer la tecla &Retro; per a esborrar el caràcter (o caràcters) incorrecte. </para> +<para>Una vegada completada una línia de text haureu de prémer la tecla &Intro; per avançar cap a la línia següent. </para> </sect2> <sect2 id="lectures_and_levels"> -<title ->Lliçons i nivells</title> -<para ->Tal i com s'ha mencionat anteriorment he de seleccionar una lliçó d'entrenament que contingui tot el text amb el que voleu practicar. Normalment la dificultat del text s'incrementa gradualment de manera que la majoria de les lliçons contenen diversos nivells de dificultat. Tot i que algunes lliçons tan sols contindran un nivell i text (&pex; un article de diari per a comprovar la vostra destresa). </para> -<para ->En la caixa informativa a la part superior de la finestra principal de &ktouch; podeu veure el nivell actual a l'esquerra. Els petits botons situats a la dreta us permeten canviar els nivells manualment. Normalment això es fa automàticament (més sobre això en la secció <link linkend="training_options" ->Opcions d'entrenament</link ->). La caixa informativa de la dreta mostra un text amb una informació breu sobre el nivell. Normalment us dona una llista de caràcters que són nous en aquest nivell. Les dues caixes centrals mostren la vostra velocitat de mecanografiat actual (en caràcters per minut) i la vostra correcció. Aquests valors són les estadístiques de nivell i sempre que inicieu un nou nivell aquests valors es tornaran a iniciar. De tota manera, el programa recordarà les vostres estadístiques anteriors (consulteu la secció <link linkend="statistics" ->Estadístiques en &ktouch;</link ->). </para> +<title>Lliçons i nivells</title> +<para>Tal i com s'ha mencionat anteriorment he de seleccionar una lliçó d'entrenament que contingui tot el text amb el que voleu practicar. Normalment la dificultat del text s'incrementa gradualment de manera que la majoria de les lliçons contenen diversos nivells de dificultat. Tot i que algunes lliçons tan sols contindran un nivell i text (&pex; un article de diari per a comprovar la vostra destresa). </para> +<para>En la caixa informativa a la part superior de la finestra principal de &ktouch; podeu veure el nivell actual a l'esquerra. Els petits botons situats a la dreta us permeten canviar els nivells manualment. Normalment això es fa automàticament (més sobre això en la secció <link linkend="training_options">Opcions d'entrenament</link>). La caixa informativa de la dreta mostra un text amb una informació breu sobre el nivell. Normalment us dona una llista de caràcters que són nous en aquest nivell. Les dues caixes centrals mostren la vostra velocitat de mecanografiat actual (en caràcters per minut) i la vostra correcció. Aquests valors són les estadístiques de nivell i sempre que inicieu un nou nivell aquests valors es tornaran a iniciar. De tota manera, el programa recordarà les vostres estadístiques anteriors (consulteu la secció <link linkend="statistics">Estadístiques en &ktouch;</link>). </para> </sect2> <sect2 id="starting_stopping"> -<title ->Iniciar i aturar una sessió d'entrenament</title> -<para ->Mentre teclegeu el text d'una lliçó d'entrenament estareu en una sessió de pràctiques. Podeu iniciar una sessió de pràctiques nova usant <menuchoice -><guimenu ->Entrenament</guimenu -><guimenuitem ->Inicia una nova sessió</guimenuitem -></menuchoice -> o el botó adequat en la barra d'eines. Els canvis de nivell (automàtics o manuals) no canvien la vostra sessió d'entrenament. Romandreu en aquesta sessió d'entrenament fins que n'inicieu una de nova, seleccioneu una nova lliçó (aquesta iniciarà automàticament una nova sessió d'entrenament) o sortiu del programa. </para> -<para ->Si obriu qualsevol diàleg en &ktouch; mentre esteu en una sessió d'entrenament, aquest entrenament serà aturat i el temporitzador s'aturarà fins que premeu la següent tecla. Podeu aturar la sessió manualment usant <menuchoice -><guimenu ->Entrenament</guimenu -><guimenuitem ->Atura la sessió</guimenuitem -></menuchoice -> o el botó apropiat en la barra d'eines. </para> +<title>Iniciar i aturar una sessió d'entrenament</title> +<para>Mentre teclegeu el text d'una lliçó d'entrenament estareu en una sessió de pràctiques. Podeu iniciar una sessió de pràctiques nova usant <menuchoice><guimenu>Entrenament</guimenu><guimenuitem>Inicia una nova sessió</guimenuitem></menuchoice> o el botó adequat en la barra d'eines. Els canvis de nivell (automàtics o manuals) no canvien la vostra sessió d'entrenament. Romandreu en aquesta sessió d'entrenament fins que n'inicieu una de nova, seleccioneu una nova lliçó (aquesta iniciarà automàticament una nova sessió d'entrenament) o sortiu del programa. </para> +<para>Si obriu qualsevol diàleg en &ktouch; mentre esteu en una sessió d'entrenament, aquest entrenament serà aturat i el temporitzador s'aturarà fins que premeu la següent tecla. Podeu aturar la sessió manualment usant <menuchoice><guimenu>Entrenament</guimenu><guimenuitem>Atura la sessió</guimenuitem></menuchoice> o el botó apropiat en la barra d'eines. </para> </sect2> </sect1> <sect1 id="statistics"> -<title ->Estadístiques en &ktouch;</title> -<para ->&ktouch; les recorda! Bàsicament allò que teclegeu es gravat i es creen algunes útils estadístiques (i a vegades interessants). &ktouch; desa dades estadístiques basades en el fitxer de lliçó que useu per a l'entrenament. Per a cada fitxer de lliçó es manté un historial a part. &ktouch; també diferència entre estadístiques de nivell i sessions de pràctiques. Això és important per evitar fer trampes :-). </para> +<title>Estadístiques en &ktouch;</title> +<para>&ktouch; les recorda! Bàsicament allò que teclegeu es gravat i es creen algunes útils estadístiques (i a vegades interessants). &ktouch; desa dades estadístiques basades en el fitxer de lliçó que useu per a l'entrenament. Per a cada fitxer de lliçó es manté un historial a part. &ktouch; també diferència entre estadístiques de nivell i sessions de pràctiques. Això és important per evitar fer trampes :-). </para> <sect2> -<title ->Estadístiques de la sessió d'entrenament</title> +<title>Estadístiques de la sessió d'entrenament</title> <screenshot> -<screeninfo ->Estadístiques de l'entrenament actual</screeninfo> +<screeninfo>Estadístiques de l'entrenament actual</screeninfo> <mediaobject> -<imageobject -><imagedata fileref="statistics_dialog.png" +<imageobject><imagedata fileref="statistics_dialog.png" format="PNG"/></imageobject> -<textobject -><phrase ->Estadístiques de l'entrenament actual</phrase -></textobject> +<textobject><phrase>Estadístiques de l'entrenament actual</phrase></textobject> </mediaobject> </screenshot> -<para ->Sempre que inicieu una nova sessió d'entrenament s'iniciarà un nou registre d'estadístiques. &ktouch; recorda diverses coses per a determinar el vostre progrés i ajudar-vos a identificar problemes amb les tecles: </para> +<para>Sempre que inicieu una nova sessió d'entrenament s'iniciarà un nou registre d'estadístiques. &ktouch; recorda diverses coses per a determinar el vostre progrés i ajudar-vos a identificar problemes amb les tecles: </para> <itemizedlist> -<listitem -><simpara ->Quantes tecles s'han premut en total?</simpara -></listitem> -<listitem -><simpara ->Quantes s'han premut correctament?</simpara -></listitem> -<listitem -><simpara ->Quantes teclas errònies i amb quina freqüència?</simpara -></listitem> -<listitem -><simpara ->Quantes paraules correctes heu teclejat?</simpara -></listitem> -<listitem -><simpara ->Quant de temps heu necessitat?</simpara -></listitem> +<listitem><simpara>Quantes tecles s'han premut en total?</simpara></listitem> +<listitem><simpara>Quantes s'han premut correctament?</simpara></listitem> +<listitem><simpara>Quantes teclas errònies i amb quina freqüència?</simpara></listitem> +<listitem><simpara>Quantes paraules correctes heu teclejat?</simpara></listitem> +<listitem><simpara>Quant de temps heu necessitat?</simpara></listitem> </itemizedlist> -<para ->Usant les estadístiques de les sessions d'entrenament tant vos com &ktouch; podeu avaluar la vostra evolució global i per a una determinada lliçó d'entrenament.</para> +<para>Usant les estadístiques de les sessions d'entrenament tant vos com &ktouch; podeu avaluar la vostra evolució global i per a una determinada lliçó d'entrenament.</para> </sect2> <sect2> -<title ->Estadístiques de nivell</title> -<para ->Per a cada nivell en la vostra sessió d'entrenament (&ead;, tots els nivells en els que podeu teclejar text) s'obtindran les mateixes estadístiques que per a la sessió d'entrenament. Usant les dades de les estadístiques podreu esbrinar el vostre progrés en cada nivell d'una lliçó d'entrenament (i veureu com millora el vostre progrés nivell a nivell, podent-vos concentrar en aquells nivells que us causen problemes). </para> +<title>Estadístiques de nivell</title> +<para>Per a cada nivell en la vostra sessió d'entrenament (&ead;, tots els nivells en els que podeu teclejar text) s'obtindran les mateixes estadístiques que per a la sessió d'entrenament. Usant les dades de les estadístiques podreu esbrinar el vostre progrés en cada nivell d'una lliçó d'entrenament (i veureu com millora el vostre progrés nivell a nivell, podent-vos concentrar en aquells nivells que us causen problemes). </para> </sect2> <sect2> -<title ->El diàleg Estadístiques</title> -<para -><menuchoice -><guimenu ->Entrenament</guimenu -><guimenuitem ->Estadístiques de la lliçó</guimenuitem -></menuchoice -> o el botó estadístiques en la barra d'eines obre el diàleg estadístiques. Mostra les vostres estadístiques de l'entrenament i el nivell actual mostrant un historial gràfic amb les sessions d'entrenament prèvies. </para> -<para ->Quan obriu el diàleg d'estadístiques podreu seleccionar una pàgina Estadístiques de sessió i una pàgina Estadístiques de nivell. La primera us ofereix un resum sobre tot el que heu teclejat. La pàgina Estadístiques de nivell tan sols conté les estadístiques del nivell actual. Això és pràctic per a diferències entre el rendiment general i el rendiment en certs nivells. </para> -<para ->La tercera pàgina d'estadístiques us ofereix un gràfic general de la vostra habilitat oferint diverses possibilitats. Una nota sobre l'opció escalada en el temps. A la vegada que s'obté l'estadística d'una sessió o del nivell actual, també es desa la data. D'aquesta manera podreu veure la millora entre les sessions d'entrenament i quan vàreu practicar per última vegada una certa lliçó o nivell. </para> +<title>El diàleg Estadístiques</title> +<para><menuchoice><guimenu>Entrenament</guimenu><guimenuitem>Estadístiques de la lliçó</guimenuitem></menuchoice> o el botó estadístiques en la barra d'eines obre el diàleg estadístiques. Mostra les vostres estadístiques de l'entrenament i el nivell actual mostrant un historial gràfic amb les sessions d'entrenament prèvies. </para> +<para>Quan obriu el diàleg d'estadístiques podreu seleccionar una pàgina Estadístiques de sessió i una pàgina Estadístiques de nivell. La primera us ofereix un resum sobre tot el que heu teclejat. La pàgina Estadístiques de nivell tan sols conté les estadístiques del nivell actual. Això és pràctic per a diferències entre el rendiment general i el rendiment en certs nivells. </para> +<para>La tercera pàgina d'estadístiques us ofereix un gràfic general de la vostra habilitat oferint diverses possibilitats. Una nota sobre l'opció escalada en el temps. A la vegada que s'obté l'estadística d'una sessió o del nivell actual, també es desa la data. D'aquesta manera podreu veure la millora entre les sessions d'entrenament i quan vàreu practicar per última vegada una certa lliçó o nivell. </para> <screenshot> -<screeninfo ->Gràfic de l'estadística de l'entrenament</screeninfo> +<screeninfo>Gràfic de l'estadística de l'entrenament</screeninfo> <mediaobject> -<imageobject -><imagedata fileref="statistics_dialog_chart.png" +<imageobject><imagedata fileref="statistics_dialog_chart.png" format="PNG"/></imageobject> -<textobject -><phrase ->Gràfic de l'estadística de l'entrenament</phrase -></textobject> +<textobject><phrase>Gràfic de l'estadística de l'entrenament</phrase></textobject> </mediaobject> </screenshot> @@ -376,157 +193,78 @@ format="PNG"/></imageobject> </chapter> <chapter id="ui_guide"> -<title ->El menú principal de &ktouch; i els diàlegs del programa</title> -<para ->En aquest capítol veurem alguns dels detalls en el programa. <tip -><para ->Podeu usar la característica <quote ->Què és això?</quote -> (el petit signe d'interrogació al costat dels botons minimitza/maximitza finestra) en la majoria dels diàlegs del programa.</para -></tip> +<title>El menú principal de &ktouch; i els diàlegs del programa</title> +<para>En aquest capítol veurem alguns dels detalls en el programa. <tip><para>Podeu usar la característica <quote>Què és això?</quote> (el petit signe d'interrogació al costat dels botons minimitza/maximitza finestra) en la majoria dels diàlegs del programa.</para></tip> </para> <sect1 id="main_menu"> -<title ->El menú de &ktouch;</title> -<para ->La majoria de les opcions en el menú de &ktouch; haurien de ser autoexplicatives. El menú Fitxer conté opcions per a carregar una lliçó definida per l'usuari i editar les lliçons. El menú Entrenament conté opcions d'entrenament i el menú Arranjament conté les opcions de configuració del programa. Les diferents opcions del diàleg de configuració són explicades en la següent secció.</para> +<title>El menú de &ktouch;</title> +<para>La majoria de les opcions en el menú de &ktouch; haurien de ser autoexplicatives. El menú Fitxer conté opcions per a carregar una lliçó definida per l'usuari i editar les lliçons. El menú Entrenament conté opcions d'entrenament i el menú Arranjament conté les opcions de configuració del programa. Les diferents opcions del diàleg de configuració són explicades en la següent secció.</para> </sect1> <sect1 id="program_settings"> -<title ->Opcions de configuració per a &ktouch;</title> -<para ->Podeu personalitzar &ktouch; un mica. Les configuracions sempres es desen per a l'usuari actual del programa. Obriu el diàleg de configuració mitjançant <menuchoice -><guimenu ->Arranjament</guimenu -><guimenuitem ->Configura &ktouch;...</guimenuitem -></menuchoice -></para> +<title>Opcions de configuració per a &ktouch;</title> +<para>Podeu personalitzar &ktouch; un mica. Les configuracions sempres es desen per a l'usuari actual del programa. Obriu el diàleg de configuració mitjançant <menuchoice><guimenu>Arranjament</guimenu><guimenuitem>Configura &ktouch;...</guimenuitem></menuchoice></para> <sect2 id="general_options"> -<title ->Opcions generals</title> -<para ->En aquest diàleg podreu canviar les opcions generals que controlen el comportament de &ktouch;. </para> +<title>Opcions generals</title> +<para>En aquest diàleg podreu canviar les opcions generals que controlen el comportament de &ktouch;. </para> <screenshot> -<screeninfo ->Opcions generals</screeninfo> +<screeninfo>Opcions generals</screeninfo> <mediaobject> -<imageobject -><imagedata fileref="general_options.png" +<imageobject><imagedata fileref="general_options.png" format="PNG"/></imageobject> -<textobject -><phrase ->Opcions generals</phrase -></textobject> +<textobject><phrase>Opcions generals</phrase></textobject> </mediaobject> </screenshot> -<para ->En primer lloc podeu activar o desactivar el so (hauria de resultar pràctic als llocs d'estudi). També podeu configurar la velocitat de desplaçament de les línies del professor i de l'estudiant. </para> -<para ->De tota manera el més important podria ser la selecció de la font de la lliçó. Quan mostra el text del professor &ktouch; usarà de forma habitual la font especificada en el fitxer de lliçó. Però si aquesta font no existeix en el vostre sistema o no ha estat especificada, &ktouch; usarà la font per omissió per al sistema. Què passa si aquest tipus de lletra no conté tots els caràcters necessaris per a la vostra lliçó? En aquests casos podreu solapar l'elecció de la font i especificar qualsevol font que vulgueu. <note -><para ->&ktouch; diferencia entre font de lliçó i de teclat. Canviar la font de lliçó no ajustarà automàticament la font de teclat. Useu l'opció adequada en la pàgina de configuració de les opcions de teclat.</para -></note> +<para>En primer lloc podeu activar o desactivar el so (hauria de resultar pràctic als llocs d'estudi). També podeu configurar la velocitat de desplaçament de les línies del professor i de l'estudiant. </para> +<para>De tota manera el més important podria ser la selecció de la font de la lliçó. Quan mostra el text del professor &ktouch; usarà de forma habitual la font especificada en el fitxer de lliçó. Però si aquesta font no existeix en el vostre sistema o no ha estat especificada, &ktouch; usarà la font per omissió per al sistema. Què passa si aquest tipus de lletra no conté tots els caràcters necessaris per a la vostra lliçó? En aquests casos podreu solapar l'elecció de la font i especificar qualsevol font que vulgueu. <note><para>&ktouch; diferencia entre font de lliçó i de teclat. Canviar la font de lliçó no ajustarà automàticament la font de teclat. Useu l'opció adequada en la pàgina de configuració de les opcions de teclat.</para></note> </para> </sect2> <sect2 id="training_options"> -<title ->Opcions d'entrenament</title> -<para ->En aquest diàleg podreu seleccionar les opcions que controlen com canvia &ktouch; els nivells de dificultat basant-se en l'habilitat dels usuaris.</para> +<title>Opcions d'entrenament</title> +<para>En aquest diàleg podreu seleccionar les opcions que controlen com canvia &ktouch; els nivells de dificultat basant-se en l'habilitat dels usuaris.</para> <screenshot> -<screeninfo ->Opcions d'entrenament</screeninfo> +<screeninfo>Opcions d'entrenament</screeninfo> <mediaobject> -<imageobject -><imagedata fileref="training_options.png" +<imageobject><imagedata fileref="training_options.png" format="PNG"/></imageobject> -<textobject -><phrase ->Opcions d'entrenament</phrase -></textobject> +<textobject><phrase>Opcions d'entrenament</phrase></textobject> </mediaobject> </screenshot> -<para ->Si s'ha habilitat <guibutton ->Ajust de nivell automàtic</guibutton ->, &ktouch; comprovarà els límits indicats al final de cada nivell i decidirà quan pujar o baixar el nivell, o si romandre en el mateix. Els canvis de nivell sempre es produiran al final d'un nivell (&ead;, quan l'usuari hagi finalitzat l'última línia d'un nivell). Si la velocitat de teclejat (en caràcters per segon) i l'exactitud (correcció) són <emphasis ->ambdues</emphasis -> superiors o iguals als <quote ->límits per a incrementar el nivell</quote ->, &ktouch; saltarà al següent nivell més alt. Si <emphasis ->qualsevol d'aquestes</emphasis -> és inferior als <quote ->límits per a reduir el nivell</quote ->, &ktouch; saltarà cap al nivell anterior. </para> -<para ->En aquesta pàgina de configuració també podeu seleccionar que el programa recordi el vostre nivell actual quan es surti del programa i el torneu a iniciar. </para> +<para>Si s'ha habilitat <guibutton>Ajust de nivell automàtic</guibutton>, &ktouch; comprovarà els límits indicats al final de cada nivell i decidirà quan pujar o baixar el nivell, o si romandre en el mateix. Els canvis de nivell sempre es produiran al final d'un nivell (&ead;, quan l'usuari hagi finalitzat l'última línia d'un nivell). Si la velocitat de teclejat (en caràcters per segon) i l'exactitud (correcció) són <emphasis>ambdues</emphasis> superiors o iguals als <quote>límits per a incrementar el nivell</quote>, &ktouch; saltarà al següent nivell més alt. Si <emphasis>qualsevol d'aquestes</emphasis> és inferior als <quote>límits per a reduir el nivell</quote>, &ktouch; saltarà cap al nivell anterior. </para> +<para>En aquesta pàgina de configuració també podeu seleccionar que el programa recordi el vostre nivell actual quan es surti del programa i el torneu a iniciar. </para> </sect2> <sect2 id="keyboard_options"> -<title ->Opcions de teclat</title> -<para ->En aquest diàleg podreu seleccionar les opcions específiques del teclat.</para> +<title>Opcions de teclat</title> +<para>En aquest diàleg podreu seleccionar les opcions específiques del teclat.</para> <screenshot> -<screeninfo ->Opcions de teclat</screeninfo> +<screeninfo>Opcions de teclat</screeninfo> <mediaobject> -<imageobject -><imagedata fileref="keyboard_options.png" +<imageobject><imagedata fileref="keyboard_options.png" format="PNG"/></imageobject> -<textobject -><phrase ->Opcions de teclat</phrase -></textobject> +<textobject><phrase>Opcions de teclat</phrase></textobject> </mediaobject> </screenshot> -<para ->Aquest diàleg controla tant aparença com funcionalitat del teclat. Similar a l'opció <quote ->Omet font de la lliçó</quote -> en la pàgina de configuració de les preferències generals, podeu especificar la vostra propia font de teclat. L'opció <quote ->Ressalta les tecles al teclat</quote -> es pot usar per a incrementar la dificultat de l'entrenament. <tip -><para ->Una vegada familiaritzat amb el teclat potser voldreu canviar el ressaltat per a que no us distregui quan esteu concentrat en el text del professor.</para -></tip> +<para>Aquest diàleg controla tant aparença com funcionalitat del teclat. Similar a l'opció <quote>Omet font de la lliçó</quote> en la pàgina de configuració de les preferències generals, podeu especificar la vostra propia font de teclat. L'opció <quote>Ressalta les tecles al teclat</quote> es pot usar per a incrementar la dificultat de l'entrenament. <tip><para>Una vegada familiaritzat amb el teclat potser voldreu canviar el ressaltat per a que no us distregui quan esteu concentrat en el text del professor.</para></tip> </para> </sect2> <sect2 id="color_options"> -<title ->Opcions de color</title> -<para ->En aquest diàleg podeu afinar l'aparença de &ktouch;.</para> +<title>Opcions de color</title> +<para>En aquest diàleg podeu afinar l'aparença de &ktouch;.</para> <screenshot> -<screeninfo ->Opcions de color</screeninfo> +<screeninfo>Opcions de color</screeninfo> <mediaobject> -<imageobject -><imagedata fileref="color_options.png" +<imageobject><imagedata fileref="color_options.png" format="PNG"/></imageobject> -<textobject -><phrase ->Opcions de color</phrase -></textobject> +<textobject><phrase>Opcions de color</phrase></textobject> </mediaobject> </screenshot> -<para ->Aquesta pàgina de configuració no necessita molta explicació. Podreu escollir entre quatre esquemes de color predefinits per al teclat. Alternativament també podreu canviar els esquemes de color <quote ->al vol</quote -> usant l'opció de menú <menuchoice -><guimenu ->Arranjament</guimenu -><guimenuitem ->Esquemes de color del teclat</guimenuitem -></menuchoice ->. </para> +<para>Aquesta pàgina de configuració no necessita molta explicació. Podreu escollir entre quatre esquemes de color predefinits per al teclat. Alternativament també podreu canviar els esquemes de color <quote>al vol</quote> usant l'opció de menú <menuchoice><guimenu>Arranjament</guimenu><guimenuitem>Esquemes de color del teclat</guimenuitem></menuchoice>. </para> </sect2> </sect1> @@ -534,96 +272,53 @@ format="PNG"/></imageobject> <chapter id="extending"> -<title ->Estendre &ktouch;</title> +<title>Estendre &ktouch;</title> <sect1 id="create_lectures"> -<title ->Crear la vostra pròpia lliçó</title> -<para ->Podeu crear amb facilitat la vostra pròpia lliçó d'entrenament usant l'editor de lliçons de &ktouch;. Quan seleccioneu <menuchoice -><guimenu ->Fitxer</guimenu -><guimenuitem ->Edita una lliçó...</guimenuitem -></menuchoice -> s'obrirà el <quote ->diàleg per obrir la petició</quote -> i us demanarà que seleccioneu una lliçó. Podeu escollir entre editar la lliçó actual, qualsevol de les lliçons predefinides (si teniu permisos d'escriptura en el directori d'instal·lació) o crear una lliçó buida des de l'esboç.</para> +<title>Crear la vostra pròpia lliçó</title> +<para>Podeu crear amb facilitat la vostra pròpia lliçó d'entrenament usant l'editor de lliçons de &ktouch;. Quan seleccioneu <menuchoice><guimenu>Fitxer</guimenu><guimenuitem>Edita una lliçó...</guimenuitem></menuchoice> s'obrirà el <quote>diàleg per obrir la petició</quote> i us demanarà que seleccioneu una lliçó. Podeu escollir entre editar la lliçó actual, qualsevol de les lliçons predefinides (si teniu permisos d'escriptura en el directori d'instal·lació) o crear una lliçó buida des de l'esboç.</para> <sect2> -<title ->Crear una lliçó</title> -<para ->Assumirem que voleu crear una lliçó nova. No obstant hi ha unes directrius que potser voldreu considerar: </para> +<title>Crear una lliçó</title> +<para>Assumirem que voleu crear una lliçó nova. No obstant hi ha unes directrius que potser voldreu considerar: </para> <itemizedlist> -<listitem -><para ->Per a les 20 primeres tecles, afegiu tan sols 2 tecles alhora a un nou nivell. Deixeu a l'usuari practicar a soles en diferents combinacions i llavores useu les noves tecles en paraules que podreu barrejar amb les ja conegudes. </para -></listitem> +<listitem><para>Per a les 20 primeres tecles, afegiu tan sols 2 tecles alhora a un nou nivell. Deixeu a l'usuari practicar a soles en diferents combinacions i llavores useu les noves tecles en paraules que podreu barrejar amb les ja conegudes. </para></listitem> -<listitem -><para ->Afegiu almenys uns quants nivells a la lliçó per a permetre a l'usuari veure el progrés mentre s'està entrenant.</para -></listitem> +<listitem><para>Afegiu almenys uns quants nivells a la lliçó per a permetre a l'usuari veure el progrés mentre s'està entrenant.</para></listitem> -<listitem -><para ->No creeu nivells massa llargs. </para -></listitem> +<listitem><para>No creeu nivells massa llargs. </para></listitem> -<listitem -><para ->Intenteu incrementar la dificultat del text de manera gradual i proveu el text vos mateix. </para -></listitem> +<listitem><para>Intenteu incrementar la dificultat del text de manera gradual i proveu el text vos mateix. </para></listitem> -<listitem -><para ->Després d'aprendre les primeres tecles, incloure una lliçó de recapitulació. </para -></listitem> +<listitem><para>Després d'aprendre les primeres tecles, incloure una lliçó de recapitulació. </para></listitem> </itemizedlist> </sect2> <sect2> -<title ->Coses a saber sobre les lliçons</title> -<para ->El títol de la lliçó és important per al menú de selecció ràpida en el menú d'entrenament i per a les estadístiques. El comentari s'hauria d'usar per a incloure informació quant a l'autor de la lliçó i la font de dades de la lliçó, si existeix. </para> -<para ->Per a cada nivell podeu especificar els nous caràcters/tecles en la lliçó. El text que introduïu aquí es mostra com a text informatiu del nivell a la part superior dreta de la caixa informativa de la finestra principal de &ktouch;. </para> -<para ->També podeu especificar una font per omissió per a la lliçó que s'usarà en la línia del professor i la de l'estudiant, per descomptat, en el diàleg d'edició de la lliçó usant el botó <guibutton ->Canvia font...</guibutton ->. </para> +<title>Coses a saber sobre les lliçons</title> +<para>El títol de la lliçó és important per al menú de selecció ràpida en el menú d'entrenament i per a les estadístiques. El comentari s'hauria d'usar per a incloure informació quant a l'autor de la lliçó i la font de dades de la lliçó, si existeix. </para> +<para>Per a cada nivell podeu especificar els nous caràcters/tecles en la lliçó. El text que introduïu aquí es mostra com a text informatiu del nivell a la part superior dreta de la caixa informativa de la finestra principal de &ktouch;. </para> +<para>També podeu especificar una font per omissió per a la lliçó que s'usarà en la línia del professor i la de l'estudiant, per descomptat, en el diàleg d'edició de la lliçó usant el botó <guibutton>Canvia font...</guibutton>. </para> </sect2> </sect1> <sect1 id="create_keyboards"> -<title ->Crear el vostre propi fitxer de teclat</title> -<para ->Podeu crear els vostres propis teclats creant el fitxer de teclat. En aquests moments &ktouch; no disposa d'un editor de teclat, però encara així és relativament fàcil definir el vostre propi teclat. No requerireu més que ganes de treballar i una mica de temps. El millor és començar amb un fitxer de teclat existent, crear una còpia per a la vostra disposició de teclat i ajustar les línies.</para> -<para ->En aquests moments els fitxers de teclat són fitxers de text pla codificats en UTF-8. En una de les següents versions de &ktouch; les dades de teclat es desaran en fitxers &XML;. De tota manera, explicaré breument l'estructura d'un fitxer de teclat. </para> -<para ->Un fitxer de teclat sol començar amb una capçalera que inclou informació sobre l'autor i el tipus de teclat.</para> -<programlisting ->#################################################### +<title>Crear el vostre propi fitxer de teclat</title> +<para>Podeu crear els vostres propis teclats creant el fitxer de teclat. En aquests moments &ktouch; no disposa d'un editor de teclat, però encara així és relativament fàcil definir el vostre propi teclat. No requerireu més que ganes de treballar i una mica de temps. El millor és començar amb un fitxer de teclat existent, crear una còpia per a la vostra disposició de teclat i ajustar les línies.</para> +<para>En aquests moments els fitxers de teclat són fitxers de text pla codificats en UTF-8. En una de les següents versions de &ktouch; les dades de teclat es desaran en fitxers &XML;. De tota manera, explicaré breument l'estructura d'un fitxer de teclat. </para> +<para>Un fitxer de teclat sol començar amb una capçalera que inclou informació sobre l'autor i el tipus de teclat.</para> +<programlisting>#################################################### # KTouch # Fitxer de disposició de teclat per a l'alemany # Code=UTF-8 #################################################### </programlisting> -<para ->Totes les línies que comencen amb un caràcter '#' es consideren comentaris. Després de la següent capçalera un bloc anomenat <quote ->FingerKey</quote ->, indicant les posicions per tots 8 dits. </para> -<programlisting -># +<para>Totes les línies que comencen amb un caràcter '#' es consideren comentaris. Després de la següent capçalera un bloc anomenat <quote>FingerKey</quote>, indicant les posicions per tots 8 dits. </para> +<programlisting># # Unicode KeyChar x y # FingerKey 97 A 18 20 @@ -635,12 +330,9 @@ FingerKey 107 K 88 20 FingerKey 108 L 98 20 FingerKey 246 Ö 108 20 </programlisting> -<para ->Les tecles tenen les dimensiones per omissió de 8 unitats, pel que usant una graella de 10 unitats ofereix un teclat d'aspecte normal. El primer número és el codi de caràcter unicode com a un número decimal. KeyText és el text que apareixerà en la tecla codificada com a UTF-8 (automàtic sota les noves versions de &Linux;, simplement assegureu-vos que el vostre editor desa els fitxers amb el format UTF-8).</para> -<para ->La següent secció conté tecles especials, les quals tan sols (a més de la tecla &Retro; i &Intro;) són decoratives.</para> -<programlisting -># +<para>Les tecles tenen les dimensiones per omissió de 8 unitats, pel que usant una graella de 10 unitats ofereix un teclat d'aspecte normal. El primer número és el codi de caràcter unicode com a un número decimal. KeyText és el text que apareixerà en la tecla codificada com a UTF-8 (automàtic sota les noves versions de &Linux;, simplement assegureu-vos que el vostre editor desa els fitxers amb el format UTF-8).</para> +<para>La següent secció conté tecles especials, les quals tan sols (a més de la tecla &Retro; i &Intro;) són decoratives.</para> +<programlisting># # Unicode KeyText x y Width Height # ControlKey 260 Tab 0 10 15 10 @@ -655,24 +347,9 @@ ControlKey 257 Shift 0 30 13 10 ControlKey 259 CapsLock 0 20 18 10 ControlKey 8 BackSpace 130 0 20 10 </programlisting> -<para ->El text que especifiqueu per a la tecla serà completament imprès sobre el teclat. De tota manera, per a les KeyText <quote ->Shift</quote ->, <quote ->CapsLock</quote ->, <quote ->Tab</quote ->, <quote ->BackSpace</quote -> i <quote ->Enter</quote -> el &ktouch; dibuixarà els símbols adequats. D'aquí que podeu usar aquestes KeyText amb independència de l'idioma. Les altres KeyText com Ctrl o Alt necessiten ser traduïdes. La geometria de les tecles de control pot ser qualsevol rectangle, definit per les coordenades superior esquerra 'x' i 'y' per a l'amplada i alçada.</para> -<para ->La següent secció conté tots els caràcters sobre el teclat (excepte les tecles ja definides) que podeu teclejar <emphasis ->sense</emphasis -> prémer la tecla &Maj;.</para> -<programlisting -># +<para>El text que especifiqueu per a la tecla serà completament imprès sobre el teclat. De tota manera, per a les KeyText <quote>Shift</quote>, <quote>CapsLock</quote>, <quote>Tab</quote>, <quote>BackSpace</quote> i <quote>Enter</quote> el &ktouch; dibuixarà els símbols adequats. D'aquí que podeu usar aquestes KeyText amb independència de l'idioma. Les altres KeyText com Ctrl o Alt necessiten ser traduïdes. La geometria de les tecles de control pot ser qualsevol rectangle, definit per les coordenades superior esquerra 'x' i 'y' per a l'amplada i alçada.</para> +<para>La següent secció conté tots els caràcters sobre el teclat (excepte les tecles ja definides) que podeu teclejar <emphasis>sense</emphasis> prémer la tecla &Maj;.</para> +<programlisting># # Unicode KeyChar x y FingerKeyUnicode # NormalKey 94 ^ 0 0 97 @@ -688,12 +365,9 @@ NormalKey 54 6 60 0 102 NormalKey 46 . 103 30 108 NormalKey 45 - 113 30 246 </programlisting> -<para ->La definició d'aquestes tecles o caràcters primaris és el mateix que per a les tecles dels dits, però incloent una propietat addicional. El codi de l'últim caràcter unicode identifica la tecla de dit associada. Bàsicament quin dit s'ha d'usar per a prémer aquesta tecla.</para> -<para ->La següent i última secció en la disposició de teclat defineix totes les tecles premudes usant una tecla modificadora com la tecla &Maj;. </para> -<programlisting -># +<para>La definició d'aquestes tecles o caràcters primaris és el mateix que per a les tecles dels dits, però incloent una propietat addicional. El codi de l'últim caràcter unicode identifica la tecla de dit associada. Bàsicament quin dit s'ha d'usar per a prémer aquesta tecla.</para> +<para>La següent i última secció en la disposició de teclat defineix totes les tecles premudes usant una tecla modificadora com la tecla &Maj;. </para> +<programlisting># # Unicode TargetUnicode FingerUnicode ControllUnicode Comment # @@ -707,88 +381,36 @@ HiddenKey 68 100 100 258 #D HiddenKey 124 60 97 264 #| HiddenKey 64 113 97 264 #@ </programlisting> -<para ->Les <quote ->tecles ocultes</quote -> realment controlen què passa en el teclat quan teclegeu un cert caràcter. El primer número unicode és el codi de caràcter que heu definit. El segon número és el codi de caràcter de la tecla sobre el teclat (una de les ja definides com a tecles normals). El tercer número indica una tecla de dit (en la que és necessari mantenir el dit per a teclejar la tecla) i l'últim número indica la tecla modificadora que necessitareu per a obtenir aquest caràcter. </para> -<para ->Veiem un exemple:</para> -<para ->Voleu definir el caràcter 'R' en majúscules. Aquest te el codi unicode 82. El caràcter obtingut quan es prem la tecla 'R' sense prémer el modificador és la 'r' minúscula amb el codi unicode 114. El dit per a la 'R' resta sobre la tecla 'f' amb el codi unicode 102. I per a obtenir la 'R' necessitareu prémer la tecla &Maj; a la dreta (o esquerra) amb el codi 264 (no és en aquests moments un unicode sinó el codi obtingut per l'esdeveniment de prémer una tecla de QT). Tingueu present que l'identificador de les tecles de control probablement canviarà en la següent versió de &ktouch;. Però de moment podeu usar els codis emprats en els altres fitxers de teclat. </para> +<para>Les <quote>tecles ocultes</quote> realment controlen què passa en el teclat quan teclegeu un cert caràcter. El primer número unicode és el codi de caràcter que heu definit. El segon número és el codi de caràcter de la tecla sobre el teclat (una de les ja definides com a tecles normals). El tercer número indica una tecla de dit (en la que és necessari mantenir el dit per a teclejar la tecla) i l'últim número indica la tecla modificadora que necessitareu per a obtenir aquest caràcter. </para> +<para>Veiem un exemple:</para> +<para>Voleu definir el caràcter 'R' en majúscules. Aquest te el codi unicode 82. El caràcter obtingut quan es prem la tecla 'R' sense prémer el modificador és la 'r' minúscula amb el codi unicode 114. El dit per a la 'R' resta sobre la tecla 'f' amb el codi unicode 102. I per a obtenir la 'R' necessitareu prémer la tecla &Maj; a la dreta (o esquerra) amb el codi 264 (no és en aquests moments un unicode sinó el codi obtingut per l'esdeveniment de prémer una tecla de QT). Tingueu present que l'identificador de les tecles de control probablement canviarà en la següent versió de &ktouch;. Però de moment podeu usar els codis emprats en els altres fitxers de teclat. </para> </sect1> </chapter> <chapter id="commands"> -<title ->Referència de comandaments</title> +<title>Referència de comandaments</title> <sect1 id="ktouch-mainwindow"> -<title ->Menús i dreceres de teclat</title> +<title>Menús i dreceres de teclat</title> <sect2> -<title ->El menú <guimenu ->Fitxer</guimenu -></title> +<title>El menú <guimenu>Fitxer</guimenu></title> <variablelist> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><guimenu ->Fitxer</guimenu -> <guimenuitem ->Obre una lliçó...</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para -><action ->Obre</action -> un nou fitxer de lliçó d'entrenament.</para -></listitem> +<term><menuchoice><guimenu>Fitxer</guimenu> <guimenuitem>Obre una lliçó...</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para><action>Obre</action> un nou fitxer de lliçó d'entrenament.</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><guimenu ->Fitxer</guimenu -> <guimenuitem ->Edita una lliçó...</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para -><action ->Obre</action -> l'editor de lliçons per a permetre-us canviar el fitxer d'entrenament actual. </para -></listitem> +<term><menuchoice><guimenu>Fitxer</guimenu> <guimenuitem>Edita una lliçó...</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para><action>Obre</action> l'editor de lliçons per a permetre-us canviar el fitxer d'entrenament actual. </para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->Q</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Fitxer</guimenu -> <guimenuitem ->Abandona</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para -><action ->Surt</action -> de &ktouch;.</para -></listitem> +<term><menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>Q</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Fitxer</guimenu> <guimenuitem>Abandona</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para><action>Surt</action> de &ktouch;.</para></listitem> </varlistentry> </variablelist> @@ -797,80 +419,27 @@ HiddenKey 64 113 97 264 #@ <sect2> -<title ->El menú <guimenu ->Entrenament</guimenu -></title> +<title>El menú <guimenu>Entrenament</guimenu></title> <variablelist> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><guimenu ->Entrenament</guimenu -> <guimenuitem ->Inicia una nova sessió</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para -><action ->Inicia</action -> una nova sessió de mecanografia i us demana si voleu continuar en el mateix nivell.</para -></listitem> +<term><menuchoice><guimenu>Entrenament</guimenu> <guimenuitem>Inicia una nova sessió</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para><action>Inicia</action> una nova sessió de mecanografia i us demana si voleu continuar en el mateix nivell.</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><guimenu ->Entrenament</guimenu -> <guimenuitem ->Pausa la sessió</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para -><action ->Pausa</action -> la sessió actual: Les estadístiques es mantenen.</para -></listitem> +<term><menuchoice><guimenu>Entrenament</guimenu> <guimenuitem>Pausa la sessió</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para><action>Pausa</action> la sessió actual: Les estadístiques es mantenen.</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><guimenu ->Entrenament</guimenu -> <guimenuitem ->Estadístiques de la lliçó</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para -><action ->Obre</action -> el diàleg d'estadístiques per a la sessió actual.</para -></listitem> +<term><menuchoice><guimenu>Entrenament</guimenu> <guimenuitem>Estadístiques de la lliçó</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para><action>Obre</action> el diàleg d'estadístiques per a la sessió actual.</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><guimenu ->Entrenament</guimenu -> <guisubmenu ->Lliçons predeterminades</guisubmenu -> <guimenuitem ->Català (autogenerat)</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para -><action ->Tria</action -> quin idioma voleu per aprendre a mecanografiar.</para -></listitem> +<term><menuchoice><guimenu>Entrenament</guimenu> <guisubmenu>Lliçons predeterminades</guisubmenu> <guimenuitem>Català (autogenerat)</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para><action>Tria</action> quin idioma voleu per aprendre a mecanografiar.</para></listitem> </varlistentry> </variablelist> @@ -878,174 +447,53 @@ HiddenKey 64 113 97 264 #@ </sect2> <sect2> -<title ->El menú <guimenu ->Arranjament</guimenu -></title> +<title>El menú <guimenu>Arranjament</guimenu></title> <variablelist> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><guimenu ->Arranjament</guimenu -> <guimenuitem ->Mostra/Oculta la barra d'eines</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para -><action ->Mostra o oculta</action -> la barra d'eines.</para -></listitem> +<term><menuchoice><guimenu>Arranjament</guimenu> <guimenuitem>Mostra/Oculta la barra d'eines</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para><action>Mostra o oculta</action> la barra d'eines.</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><guimenu ->Arranjament</guimenu -> <guisubmenu ->Disposicions de teclat</guisubmenu -> <guimenuitem ->número.keyboard</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para -><action ->Tria</action -> la disposició de teclat que voleu usar, aquí el número de teclat.</para -></listitem> +<term><menuchoice><guimenu>Arranjament</guimenu> <guisubmenu>Disposicions de teclat</guisubmenu> <guimenuitem>número.keyboard</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para><action>Tria</action> la disposició de teclat que voleu usar, aquí el número de teclat.</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><guimenu ->Arranjament</guimenu -> <guisubmenu ->Esquemes de color de teclat</guisubmenu -> <guimenuitem ->Blanc i negre</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para -><action ->Tria</action -> el color de la disposició de teclat en blanc i negre: Totes les tecles són blanques i les que heu de prémer negres.</para -></listitem> +<term><menuchoice><guimenu>Arranjament</guimenu> <guisubmenu>Esquemes de color de teclat</guisubmenu> <guimenuitem>Blanc i negre</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para><action>Tria</action> el color de la disposició de teclat en blanc i negre: Totes les tecles són blanques i les que heu de prémer negres.</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><guimenu ->Arranjament</guimenu -> <guisubmenu ->Esquemes de color de teclat</guisubmenu -> <guimenuitem ->Clàssic</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para -><action ->Tria</action -> el color de la disposició de teclat clàssic: Cada columna de tecles te un color diferent.</para -></listitem> +<term><menuchoice><guimenu>Arranjament</guimenu> <guisubmenu>Esquemes de color de teclat</guisubmenu> <guimenuitem>Clàssic</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para><action>Tria</action> el color de la disposició de teclat clàssic: Cada columna de tecles te un color diferent.</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><guimenu ->Arranjament</guimenu -> <guisubmenu ->Esquemes de color de teclat</guisubmenu -> <guimenuitem ->Blau fosc</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para -><action ->Tria</action -> el color de la disposició de teclat clàssica: Cada columna de tecles te un to de blau diferent.</para -></listitem> +<term><menuchoice><guimenu>Arranjament</guimenu> <guisubmenu>Esquemes de color de teclat</guisubmenu> <guimenuitem>Blau fosc</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para><action>Tria</action> el color de la disposició de teclat clàssica: Cada columna de tecles te un to de blau diferent.</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><guimenu ->Arranjament</guimenu -> <guisubmenu ->Esquemes de color de teclat</guisubmenu -> <guimenuitem ->A ratlles</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para -><action ->Tria</action -> la disposició de color de teclat A ratlles: En blau i grisenc.</para -></listitem> +<term><menuchoice><guimenu>Arranjament</guimenu> <guisubmenu>Esquemes de color de teclat</guisubmenu> <guimenuitem>A ratlles</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para><action>Tria</action> la disposició de color de teclat A ratlles: En blau i grisenc.</para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><guimenu ->Arranjament</guimenu -> <guimenuitem ->Configura dreceres...</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para -><action ->Configura</action -> les dreceres que voleu associar amb algunes accions. </para -></listitem> +<term><menuchoice><guimenu>Arranjament</guimenu> <guimenuitem>Configura dreceres...</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para><action>Configura</action> les dreceres que voleu associar amb algunes accions. </para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><guimenu ->Arranjament</guimenu -> <guimenuitem ->Configura barres d'eines...</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para -><action ->Configura</action -> els ítems que voleu col·locar en la barra d'eines. </para -></listitem> +<term><menuchoice><guimenu>Arranjament</guimenu> <guimenuitem>Configura barres d'eines...</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para><action>Configura</action> els ítems que voleu col·locar en la barra d'eines. </para></listitem> </varlistentry> <varlistentry> -<term -><menuchoice -><guimenu ->Arranjament</guimenu -> <guimenuitem ->Configura &ktouch;...</guimenuitem -> </menuchoice -></term> -<listitem -><para -><action ->Mostra</action -> el diàleg de preferències de &ktouch;. </para -></listitem> +<term><menuchoice><guimenu>Arranjament</guimenu> <guimenuitem>Configura &ktouch;...</guimenuitem> </menuchoice></term> +<listitem><para><action>Mostra</action> el diàleg de preferències de &ktouch;. </para></listitem> </varlistentry> </variablelist> @@ -1053,82 +501,38 @@ HiddenKey 64 113 97 264 #@ </sect2> <sect2> -<title ->El menú <guimenu ->Ajuda</guimenu -></title> +<title>El menú <guimenu>Ajuda</guimenu></title> &help.menu.documentation; </sect2> </sect1> </chapter> <chapter id="credits"> -<title ->Crèdits i Llicència</title> -<para ->&ktouch;</para> -<para ->&ktouch; amb Copyright 1999-2005 per:</para> +<title>Crèdits i Llicència</title> +<para>&ktouch;</para> +<para>&ktouch; amb Copyright 1999-2005 per:</para> <itemizedlist> -<listitem -><simpara ->Håvard Frøiland <email ->haavard@users.sourceforge DOT net</email -></simpara -></listitem> -<listitem -><simpara ->Andreas Nicolai <email ->andreas.nicolai@gmx DOT net</email -></simpara -></listitem> +<listitem><simpara>Håvard Frøiland <email>haavard@users.sourceforge DOT net</email></simpara></listitem> +<listitem><simpara>Andreas Nicolai <email>andreas.nicolai@gmx DOT net</email></simpara></listitem> </itemizedlist> -<para ->Col·laboradors:</para> +<para>Col·laboradors:</para> <itemizedlist> -<listitem -><simpara ->Frank Quotschalla, traductor del fitxer de teclat alemany i de fitxers d'entrenament.</simpara -></listitem> -<listitem -><simpara ->Ernesto Hernández-Novich, teclat llatinoamericà</simpara -></listitem> -<listitem -><simpara ->João Miguel Neves, teclat portuguès</simpara -></listitem> -<listitem -><simpara ->Henri Girard, teclat francès</simpara -></listitem> +<listitem><simpara>Frank Quotschalla, traductor del fitxer de teclat alemany i de fitxers d'entrenament.</simpara></listitem> +<listitem><simpara>Ernesto Hernández-Novich, teclat llatinoamericà</simpara></listitem> +<listitem><simpara>João Miguel Neves, teclat portuguès</simpara></listitem> +<listitem><simpara>Henri Girard, teclat francès</simpara></listitem> </itemizedlist> -<para -><emphasis ->Un especial agraïment a tothom (que no hagi estat mencionat) col·laboradors amb els teclats i els fitxers de lliçó.</emphasis> +<para><emphasis>Un especial agraïment a tothom (que no hagi estat mencionat) col·laboradors amb els teclats i els fitxers de lliçó.</emphasis> </para> -<para ->Traductor de la documentació: Daniel Fortuny Anguera <email ->dfortuny@pie.xtec.es</email -></para -><para ->Traductor de la documentació: &credits.Antoni.Bella;</para -> +<para>Traductor de la documentació: Daniel Fortuny Anguera <email>dfortuny@pie.xtec.es</email></para><para>Traductor de la documentació: &credits.Antoni.Bella;</para> &underFDL; &underGPL; </chapter> <appendix id="installation"> -<title ->Com obtenir i instal·lar &ktouch;</title> - -<para ->&ktouch; te la seva pròpia pàgina principal <ulink url="http://ktouch.sourceforge.net" ->http://ktouch.sourceforge.net</ulink ->. Si us plau, referiu-vos a les instruccions en la pàgina principal atès que contindrà informació actualitzada sobre com obtenir &ktouch;. </para> -<para ->Podeu trobar &ktouch; a <ulink url="http://edu.kde.org/ktouch" ->The &kde; Edutainment - pàgina principal de &ktouch;</ulink -> i forma part del projecte KDE-Edutainment. </para> +<title>Com obtenir i instal·lar &ktouch;</title> + +<para>&ktouch; te la seva pròpia pàgina principal <ulink url="http://ktouch.sourceforge.net">http://ktouch.sourceforge.net</ulink>. Si us plau, referiu-vos a les instruccions en la pàgina principal atès que contindrà informació actualitzada sobre com obtenir &ktouch;. </para> +<para>Podeu trobar &ktouch; a <ulink url="http://edu.kde.org/ktouch">The &kde; Edutainment - pàgina principal de &ktouch;</ulink> i forma part del projecte KDE-Edutainment. </para> </appendix> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/ktouch/man-ktouch.1.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/ktouch/man-ktouch.1.docbook index 2bdf4226455..898916b8fde 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/ktouch/man-ktouch.1.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/ktouch/man-ktouch.1.docbook @@ -5,136 +5,52 @@ <refentry lang="&language;"> <refentryinfo> -<title ->Manual d'usuari del KDE</title> -<author -><personname -> <firstname ->Ben</firstname -> <surname ->Burton</surname -> </personname -> <email ->bab@debian.org</email -></author> -<date ->30 de maig del 2005</date -> <productname ->L'entorn d'escriptori K</productname -> </refentryinfo> +<title>Manual d'usuari del KDE</title> +<author><personname> <firstname>Ben</firstname> <surname>Burton</surname> </personname> <email>bab@debian.org</email></author> +<date>30 de maig del 2005</date> <productname>L'entorn d'escriptori K</productname> </refentryinfo> <refmeta> -<refentrytitle -><command ->ktouch</command -></refentrytitle> -<manvolnum ->1</manvolnum> +<refentrytitle><command>ktouch</command></refentrytitle> +<manvolnum>1</manvolnum> </refmeta> <refnamediv> -<refname -><command ->ktouch</command -></refname> -<refpurpose ->un tutor de mecanografia per al KDE</refpurpose> +<refname><command>ktouch</command></refname> +<refpurpose>un tutor de mecanografia per al KDE</refpurpose> </refnamediv> <refsynopsisdiv> -<cmdsynopsis -><command ->ktouch</command -> <group choice="opt" -><option ->URL</option -></group -> <arg choice="opt" ->Opcions genèriques de KDE</arg -> <arg choice="opt" ->Opcions genèriques de Qt</arg -> </cmdsynopsis> +<cmdsynopsis><command>ktouch</command> <group choice="opt"><option>URL</option></group> <arg choice="opt">Opcions genèriques de KDE</arg> <arg choice="opt">Opcions genèriques de Qt</arg> </cmdsynopsis> </refsynopsisdiv> <refsect1> -<title ->Descripció</title> -<para ->&ktouch; és un programa per aprendre a mecanografiar. &ktouch; us ajuda a escriure sobre un teclat de manera ràpida i correcta. Cada dit te el seu lloc sobre el teclat amb la tecla associada corresponent a prémer.</para -> -<para ->&ktouch; us ajuda a aprendre a mecanografiar proveint-vos el text sobre el qual entrenar, i s'ajusta a diferents nivells depenent de la vostra destresa. També pot mostrar quina és la següent tecla a mostrar, i el dit correcte a usar.</para> -<para ->Aquesta aplicació forma part del mòdul oficial educatiu de &kde;.</para> +<title>Descripció</title> +<para>&ktouch; és un programa per aprendre a mecanografiar. &ktouch; us ajuda a escriure sobre un teclat de manera ràpida i correcta. Cada dit te el seu lloc sobre el teclat amb la tecla associada corresponent a prémer.</para> +<para>&ktouch; us ajuda a aprendre a mecanografiar proveint-vos el text sobre el qual entrenar, i s'ajusta a diferents nivells depenent de la vostra destresa. També pot mostrar quina és la següent tecla a mostrar, i el dit correcte a usar.</para> +<para>Aquesta aplicació forma part del mòdul oficial educatiu de &kde;.</para> </refsect1> <refsect1> -<title ->Opcions</title> +<title>Opcions</title> <variablelist> <varlistentry> -<term -><option ->URL</option -></term> -<listitem -><para ->El fitxer d'entrenament a obrir.</para -></listitem> +<term><option>URL</option></term> +<listitem><para>El fitxer d'entrenament a obrir.</para></listitem> </varlistentry> </variablelist> </refsect1> <refsect1> -<title ->Veure també</title> -<para ->Hi ha disponible documentació d'usuari més detallada des de <ulink url="help:/ktouch" ->help:/ktouch</ulink -> (introduïu aquesta <acronym ->URL</acronym -> al &konqueror;, o bé executeu <userinput -><command ->khelpcenter</command -> <parameter ->help:/ktouch</parameter -></userinput ->).</para> +<title>Veure també</title> +<para>Hi ha disponible documentació d'usuari més detallada des de <ulink url="help:/ktouch">help:/ktouch</ulink> (introduïu aquesta <acronym>URL</acronym> al &konqueror;, o bé executeu <userinput><command>khelpcenter</command> <parameter>help:/ktouch</parameter></userinput>).</para> -<para ->També hi ha m,és informació disponible al <ulink url="http://edu.kde.org/ktouch/" ->lloc web de &kde; edutainment</ulink ->.</para> +<para>També hi ha m,és informació disponible al <ulink url="http://edu.kde.org/ktouch/">lloc web de &kde; edutainment</ulink>.</para> </refsect1> <refsect1> -<title ->Autors</title> -<para ->KTouch fou escrit per en <personname -><firstname ->Haavard</firstname -><surname ->Froeiland</surname -></personname -> <email ->haavard@users.sourceforge.net</email -> i <personname -><firstname ->Andreas</firstname -><surname ->Nicolai</surname -></personname -> <email ->Andreas.Nicolai@gmx.net</email ->. Aquesta pàgina de manual es basa en una preparada per a Debian per en <personname -><firstname ->Ben</firstname -><surname ->Burton</surname -></personname ->. </para> +<title>Autors</title> +<para>KTouch fou escrit per en <personname><firstname>Haavard</firstname><surname>Froeiland</surname></personname> <email>haavard@users.sourceforge.net</email> i <personname><firstname>Andreas</firstname><surname>Nicolai</surname></personname> <email>Andreas.Nicolai@gmx.net</email>. Aquesta pàgina de manual es basa en una preparada per a Debian per en <personname><firstname>Ben</firstname><surname>Burton</surname></personname>. </para> </refsect1> </refentry> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kturtle/glossary.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kturtle/glossary.docbook index 9d3ae1d2f0f..8ab8a6f8303 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kturtle/glossary.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kturtle/glossary.docbook @@ -1,404 +1,149 @@ <!--Dear translator: please NEVER translate the id or anything inside the tags as they are needed in english by the application Thanks a lot in advance.--> <chapter id="Glossary"> -<title ->Resum</title> +<title>Resum</title> -<para ->En aquest capítol trobareu una explicació a la majoria dels mots <quote ->poc freqüents </quote -> que s'empren en aquest manual.</para> +<para>En aquest capítol trobareu una explicació a la majoria dels mots <quote>poc freqüents </quote> que s'empren en aquest manual.</para> <glosslist> <glossentry id="degrees"> -<glossterm ->graus</glossterm> -<glossdef -><para ->Els graus són unitats per a mesurar angles o girs. Un gir complert és de 360 graus, una mitja volta és de 180 graus i una quarta part de volta és de 90 graus. Us cal escriure les mesures en graus en les comandes <userinput ->turnleft</userinput -> (gir a l'esquerra), <userinput ->turnright</userinput -> (gir a la dreta) i <userinput ->direction</userinput ->(graus del gir a la dreta).</para -></glossdef> +<glossterm>graus</glossterm> +<glossdef><para>Els graus són unitats per a mesurar angles o girs. Un gir complert és de 360 graus, una mitja volta és de 180 graus i una quarta part de volta és de 90 graus. Us cal escriure les mesures en graus en les comandes <userinput>turnleft</userinput> (gir a l'esquerra), <userinput>turnright</userinput> (gir a la dreta) i <userinput>direction</userinput>(graus del gir a la dreta).</para></glossdef> </glossentry> <glossentry id="input-output"> -<glossterm ->Comandes d'entrada i sortida</glossterm> -<glossdef -><para ->Algunes comandes són d'entrada i d'altres de sortida , i d'altres tenen algunes característiques d'entrada <emphasis ->i</emphasis -> sortida.</para> -<para ->Alguns exemples de les comandes d'entrada son: <screen> +<glossterm>Comandes d'entrada i sortida</glossterm> +<glossdef><para>Algunes comandes són d'entrada i d'altres de sortida , i d'altres tenen algunes característiques d'entrada <emphasis>i</emphasis> sortida.</para> +<para>Alguns exemples de les comandes d'entrada son: <screen> forward 50 pencolor 255,0,0 print "Hello!" -</screen -> La comanda <userinput ->forward</userinput -> pren com a valor d'entrada <userinput ->50</userinput -> . Li cal saber quants <glossterm linkend="pixels" ->pixels</glossterm -> necessita anar endavant (<userinput ->forward</userinput ->) <userinput ->pencolor</userinput -> assignar un color d'entrada i <userinput ->imprimir</userinput -> agafant una selecció de codi com a entrada. Observeu que el codi també port ser destí del canvi de color. Mireu l'exemple: <screen ->x = 50 +</screen> La comanda <userinput>forward</userinput> pren com a valor d'entrada <userinput>50</userinput> . Li cal saber quants <glossterm linkend="pixels">pixels</glossterm> necessita anar endavant (<userinput>forward</userinput>) <userinput>pencolor</userinput> assignar un color d'entrada i <userinput>imprimir</userinput> agafant una selecció de codi com a entrada. Observeu que el codi també port ser destí del canvi de color. Mireu l'exemple: <screen>x = 50 print x str = "hello!" print str -</screen -></para> +</screen></para> -<para ->Els exemples de comandes de sortida: <screen> +<para>Els exemples de comandes de sortida: <screen> x = inputwindow "Si us plau, premeu qualsevol tecla i feu Bé... gràcies!" r = random 1,100 -</screen -> La comanda <userinput ->inputwindow</userinput -> ho pren com a seqüència d'entrada. Com podeu comprovar, la sortida del <userinput ->inputwindow</userinput -> es desa en el valor <userinput ->x</userinput ->. La comanda <userinput ->random</userinput -> dona la sortida. En aquest cas fa sortir un umero entre 1 i el 100. La sortida es desa en <userinput ->r</userinput ->. Fixeu-vos que <userinput ->x</userinput -> i <userinput ->r</userinput -> no s'utilitzen en el codi anterior.</para> +</screen> La comanda <userinput>inputwindow</userinput> ho pren com a seqüència d'entrada. Com podeu comprovar, la sortida del <userinput>inputwindow</userinput> es desa en el valor <userinput>x</userinput>. La comanda <userinput>random</userinput> dona la sortida. En aquest cas fa sortir un umero entre 1 i el 100. La sortida es desa en <userinput>r</userinput>. Fixeu-vos que <userinput>x</userinput> i <userinput>r</userinput> no s'utilitzen en el codi anterior.</para> -<para ->Hi ha comandes que no necessiten ni entrada ni sortida. Mireu aquests exemples: <screen ->clear +<para>Hi ha comandes que no necessiten ni entrada ni sortida. Mireu aquests exemples: <screen>clear penup wrapon hide </screen> -</para -></glossdef> +</para></glossdef> </glossentry> <glossentry id="intuitive-highlighting"> -<glossterm ->Marques a destacar</glossterm> -<glossdef -><para ->Aquesta és una de les característiques de &kturtle; és l'ús de marques de codi. En funció del color de codi podeu deduir de quin codi es tracta. En la llista següent vós trobareu els diversos tipus de codi i el color que s'obté en el redactor de codi. <table> -<title ->Diferents tipus de codi i el marques de color que els pertoca</title> +<glossterm>Marques a destacar</glossterm> +<glossdef><para>Aquesta és una de les característiques de &kturtle; és l'ús de marques de codi. En funció del color de codi podeu deduir de quin codi es tracta. En la llista següent vós trobareu els diversos tipus de codi i el color que s'obté en el redactor de codi. <table> +<title>Diferents tipus de codi i el marques de color que els pertoca</title> <tgroup cols="3"> <tbody> <row> -<entry ->Comandes ordinàries</entry> -<entry ->verd fosc</entry> -<entry ->Les comandes regulars es descriuen <link linkend="commands" ->aquí</link ->.</entry> +<entry>Comandes ordinàries</entry> +<entry>verd fosc</entry> +<entry>Les comandes regulars es descriuen <link linkend="commands">aquí</link>.</entry> </row> <row> -<entry ->controladors d'execució</entry> -<entry ->negre (en negreta)</entry> -<entry ->Les comandes especials d'execució de control, si voleu llegir més sobre aquest tema feu clic <link linkend="controlling-execution" ->aquí</link ->.</entry> +<entry>controladors d'execució</entry> +<entry>negre (en negreta)</entry> +<entry>Les comandes especials d'execució de control, si voleu llegir més sobre aquest tema feu clic <link linkend="controlling-execution">aquí</link>.</entry> </row> <row> -<entry ->comentaris</entry> -<entry ->groc fosc</entry> -<entry ->Els comentaris de les línies s'inicien amb el caràcter (#). Aquestes línies no es tenen en compte en la execució del codi. Aquests comentaris permeten al programador explicar el codi o bé impedir que una seqüència de codi s'executi.</entry> +<entry>comentaris</entry> +<entry>groc fosc</entry> +<entry>Els comentaris de les línies s'inicien amb el caràcter (#). Aquestes línies no es tenen en compte en la execució del codi. Aquests comentaris permeten al programador explicar el codi o bé impedir que una seqüència de codi s'executi.</entry> </row> <row> -<entry ->comes [, ]</entry> -<entry ->verd en negreta</entry> -<entry ->Les comes s'usen per agrupar parts de codi. Les comes s'utilitzen sovint amb <link linkend="controlling-execution" ->controladors de comandes</link ->.</entry> +<entry>comes [, ]</entry> +<entry>verd en negreta</entry> +<entry>Les comes s'usen per agrupar parts de codi. Les comes s'utilitzen sovint amb <link linkend="controlling-execution">controladors de comandes</link>.</entry> </row> <row> -<entry ->La comanda <link linkend="learn" ->learn</link -></entry> -<entry ->verd en negreta</entry> -<entry ->La comanda <link linkend="learn" ->learn</link -> s'usa per a crear noves comandes.</entry> +<entry>La comanda <link linkend="learn">learn</link></entry> +<entry>verd en negreta</entry> +<entry>La comanda <link linkend="learn">learn</link> s'usa per a crear noves comandes.</entry> </row> <row> -<entry ->nombres</entry> -<entry ->blau</entry> -<entry ->Nombres, no cal comentar res més d'aquesta marca.</entry> +<entry>nombres</entry> +<entry>blau</entry> +<entry>Nombres, no cal comentar res més d'aquesta marca.</entry> </row> <row> -<entry ->seqüències</entry> -<entry ->vermell fosc</entry> -<entry ->No cal dir gaires coses sobre el text en cadena, tenint en compte que ha de començar i finalitzar per (").</entry> +<entry>seqüències</entry> +<entry>vermell fosc</entry> +<entry>No cal dir gaires coses sobre el text en cadena, tenint en compte que ha de començar i finalitzar per (").</entry> </row> <row> -<entry ->signes matemàtics</entry> -<entry ->gris</entry> -<entry ->Són els signes matemàtics: +, -, *, /, (, and ). Si voleu saber sobre aquest tema <link linkend="math" ->aquí</link ->.</entry> +<entry>signes matemàtics</entry> +<entry>gris</entry> +<entry>Són els signes matemàtics: +, -, *, /, (, and ). Si voleu saber sobre aquest tema <link linkend="math">aquí</link>.</entry> </row> <row> -<entry ->signes d'algebraics</entry> -<entry ->blau negreta</entry> -<entry ->Llegeiu més aquest tema <link linkend="questions" ->aquí</link ->.</entry> +<entry>signes d'algebraics</entry> +<entry>blau negreta</entry> +<entry>Llegeiu més aquest tema <link linkend="questions">aquí</link>.</entry> </row> <row> -<entry ->signes booleals</entry> -<entry ->rosa</entry> -<entry ->Llegiu més sobre aquest tema (and, or, not) fent clic <link linkend="question-glue" ->aquí</link ->.</entry> +<entry>signes booleals</entry> +<entry>rosa</entry> +<entry>Llegiu més sobre aquest tema (and, or, not) fent clic <link linkend="question-glue">aquí</link>.</entry> </row> <row> -<entry ->Text ordinari</entry> -<entry ->negre</entry> -<entry -></entry> +<entry>Text ordinari</entry> +<entry>negre</entry> +<entry></entry> </row> </tbody> </tgroup> </table> -</para -></glossdef> +</para></glossdef> </glossentry> <glossentry id="pixels"> -<glossterm ->píxels</glossterm> -<glossdef -><para ->Un píxel és un punt en la pantalla. Si mireu de prop el monitor, veureu que la pantalla té uns punts que formen les imatges. Totes les imatges de la pantalla es construeixen per combinació d'aquests píxels. Un píxel es l'element més petit de la pantalla.</para> -<para ->Moltes de les comandes necessiten la entrada del nombre de píxels. Aquestes comandes són: <userinput ->forward</userinput ->, <userinput ->backward</userinput ->, <userinput ->go</userinput ->, <userinput ->gox</userinput ->, <userinput ->goy</userinput ->, <userinput ->canvassize</userinput -> i <userinput ->penwidth</userinput ->.</para -></glossdef> +<glossterm>píxels</glossterm> +<glossdef><para>Un píxel és un punt en la pantalla. Si mireu de prop el monitor, veureu que la pantalla té uns punts que formen les imatges. Totes les imatges de la pantalla es construeixen per combinació d'aquests píxels. Un píxel es l'element més petit de la pantalla.</para> +<para>Moltes de les comandes necessiten la entrada del nombre de píxels. Aquestes comandes són: <userinput>forward</userinput>, <userinput>backward</userinput>, <userinput>go</userinput>, <userinput>gox</userinput>, <userinput>goy</userinput>, <userinput>canvassize</userinput> i <userinput>penwidth</userinput>.</para></glossdef> </glossentry> <glossentry id="rgb"> -<glossterm ->Combinacions RGB (olor del codi)</glossterm> -<glossdef -><para ->Les combinacions RGB són usades per a descriure els colors. La <quote ->R</quote -> vol dir <quote ->vermell </quote ->, la <quote ->G</quote -> vol dir <quote ->verd</quote -> i la <quote ->B</quote -> que vol dir <quote ->blau</quote ->. Un exemple de la combinació RGB és <userinput ->255,0,0</userinput ->: el primer valor (<quote ->vermell</quote ->) és 255 i la resta 0, això vvol dir que es tracta del vermell pur. Cada valor de una combinació RGB ha de tenir un valor entre el 0 i el 255. Aquí teniu una petita llista de combinació de colors obtinguts: <table frame="none"> -<title ->Colors RGB obtinguts</title> +<glossterm>Combinacions RGB (olor del codi)</glossterm> +<glossdef><para>Les combinacions RGB són usades per a descriure els colors. La <quote>R</quote> vol dir <quote>vermell </quote>, la <quote>G</quote> vol dir <quote>verd</quote> i la <quote>B</quote> que vol dir <quote>blau</quote>. Un exemple de la combinació RGB és <userinput>255,0,0</userinput>: el primer valor (<quote>vermell</quote>) és 255 i la resta 0, això vvol dir que es tracta del vermell pur. Cada valor de una combinació RGB ha de tenir un valor entre el 0 i el 255. Aquí teniu una petita llista de combinació de colors obtinguts: <table frame="none"> +<title>Colors RGB obtinguts</title> <tgroup cols="2" colsep="5" rowsep="1"> <colspec colname="c1"/> <tbody> -<row -><entry -><userinput ->0,0,0</userinput -></entry -><entry ->negre</entry -></row> -<row -><entry -><userinput ->255,255,255</userinput -></entry -><entry ->blanc</entry -></row> -<row -><entry -><userinput ->255,0,0</userinput -></entry -><entry ->vermell</entry -></row> -<row -><entry -><userinput ->150,0,0</userinput -></entry -><entry ->vermell fosc</entry -></row> -<row -><entry -><userinput ->0,255,0</userinput -></entry -><entry ->verd</entry -></row> -<row -><entry -><userinput ->0,0,255</userinput -></entry -><entry ->blau</entry -></row> -<row -><entry -><userinput ->0,255,255</userinput -></entry -><entry ->blau clar</entry -></row> -<row -><entry -><userinput ->255,0,255</userinput -></entry -><entry ->rosa</entry -></row> -<row -><entry -><userinput ->255,255,0</userinput -></entry -><entry ->groc</entry -></row> +<row><entry><userinput>0,0,0</userinput></entry><entry>negre</entry></row> +<row><entry><userinput>255,255,255</userinput></entry><entry>blanc</entry></row> +<row><entry><userinput>255,0,0</userinput></entry><entry>vermell</entry></row> +<row><entry><userinput>150,0,0</userinput></entry><entry>vermell fosc</entry></row> +<row><entry><userinput>0,255,0</userinput></entry><entry>verd</entry></row> +<row><entry><userinput>0,0,255</userinput></entry><entry>blau</entry></row> +<row><entry><userinput>0,255,255</userinput></entry><entry>blau clar</entry></row> +<row><entry><userinput>255,0,255</userinput></entry><entry>rosa</entry></row> +<row><entry><userinput>255,255,0</userinput></entry><entry>groc</entry></row> </tbody> </tgroup> </table> </para> -<para ->Per a trobar fàcilment les combinacions de color RGB que calen per a fer un color determinat heu d'anar a l'escollidor de color ! podeu obrir-lo fent <link linkend="tools-color-picker" -><menuchoice -><guimenu ->Eines</guimenu -> <guimenuitem ->Escollidor de color</guimenuitem -></menuchoice -></link ->.</para> -<para ->Hi ha dues comandes que necessiten la combinació RGB com a entrada: aquestes comandes són <userinput ->canvascolor</userinput -> i <userinput ->pencolor</userinput ->.</para -></glossdef> +<para>Per a trobar fàcilment les combinacions de color RGB que calen per a fer un color determinat heu d'anar a l'escollidor de color ! podeu obrir-lo fent <link linkend="tools-color-picker"><menuchoice><guimenu>Eines</guimenu> <guimenuitem>Escollidor de color</guimenuitem></menuchoice></link>.</para> +<para>Hi ha dues comandes que necessiten la combinació RGB com a entrada: aquestes comandes són <userinput>canvascolor</userinput> i <userinput>pencolor</userinput>.</para></glossdef> </glossentry> <glossentry id="sprite"> -<glossterm ->sprite</glossterm> -<glossdef -><para ->sprite és una imatge petita que es pot moure per tota el tauler. La nostra tortuga seria un sprite.</para> -<para ->Nota: amb aquesta versió de &kturtle; sprite no pot ser canviada . En futures versions de &kturtle; podrà ser possible.</para -></glossdef> +<glossterm>sprite</glossterm> +<glossdef><para>sprite és una imatge petita que es pot moure per tota el tauler. La nostra tortuga seria un sprite.</para> +<para>Nota: amb aquesta versió de &kturtle; sprite no pot ser canviada . En futures versions de &kturtle; podrà ser possible.</para></glossdef> </glossentry> <glossentry id="wrapping"> -<glossterm ->moure's</glossterm> -<glossdef -><para ->Això passa quan la tortuga dibuixa alguna cosa massa gran que <quote ->no hi cap en el tauler </quote ->. <screenshot -> <screeninfo ->Això passa quan <quote ->no hi cap en el tauler</quote -></screeninfo -> <mediaobject -> <imageobject -> <imagedata fileref="wrapping.png" format="PNG"/> </imageobject -> <textobject -> <phrase ->Un exemple </phrase -> </textobject -> </mediaobject -> </screenshot -> Quan la tortuga es mou fora del tauler, el programa la col·loca en el costat per a què no la perdem de vista, podent perdre la posició inical de vista.</para> -<para ->Wrapping pot ser activat o desactivat emprant les comandes <userinput ->wrapon</userinput -> i <userinput ->wrapoff</userinput ->. Quan inicieu &kturtle; wrapping està activat per defecte.</para -></glossdef> +<glossterm>moure's</glossterm> +<glossdef><para>Això passa quan la tortuga dibuixa alguna cosa massa gran que <quote>no hi cap en el tauler </quote>. <screenshot> <screeninfo>Això passa quan <quote>no hi cap en el tauler</quote></screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="wrapping.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> <phrase>Un exemple </phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> Quan la tortuga es mou fora del tauler, el programa la col·loca en el costat per a què no la perdem de vista, podent perdre la posició inical de vista.</para> +<para>Wrapping pot ser activat o desactivat emprant les comandes <userinput>wrapon</userinput> i <userinput>wrapoff</userinput>. Quan inicieu &kturtle; wrapping està activat per defecte.</para></glossdef> </glossentry> </glosslist> diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kwordquiz/index.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kwordquiz/index.docbook index b3643b5a6fc..20ee2b73e95 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kwordquiz/index.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kwordquiz/index.docbook @@ -1,326 +1,160 @@ <?xml version="1.0" ?> <!DOCTYPE book PUBLIC "-//KDE//DTD DocBook XML V4.2-Based Variant V1.1//EN" "dtd/kdex.dtd" [ - <!ENTITY kwordquiz "<application ->KWordQuiz</application ->"> + <!ENTITY kwordquiz "<application>KWordQuiz</application>"> <!ENTITY kappname "&kwordquiz;"> <!ENTITY package "tdeedu"> <!ENTITY % addindex "IGNORE"> - <!ENTITY % English "INCLUDE" -><!-- change language only here --> + <!ENTITY % English "INCLUDE"><!-- change language only here --> ]> <book lang="&language;"> <bookinfo> -<title ->El Manual de &kwordquiz;</title> +<title>El Manual de &kwordquiz;</title> <authorgroup> -<author -><firstname ->Peter</firstname -> <othername -></othername -> <surname ->Hedlund</surname -> <affiliation -> <address -><email ->peter@peterandlinda.com</email -></address> +<author><firstname>Peter</firstname> <othername></othername> <surname>Hedlund</surname> <affiliation> <address><email>peter@peterandlinda.com</email></address> </affiliation> </author> </authorgroup> -<othercredit role="translator" -> <firstname ->Daniel</firstname -> <surname ->Fortuny Anguera</surname -> <affiliation -><address -><email ->dfortuny@xtec.net</email -></address -></affiliation -> <contrib ->Traductor</contrib -> </othercredit -> +<othercredit role="translator"> <firstname>Daniel</firstname> <surname>Fortuny Anguera</surname> <affiliation><address><email>dfortuny@xtec.net</email></address></affiliation> <contrib>Traductor</contrib> </othercredit> <copyright> - <year ->2003</year> - <year ->2004</year> - <holder ->Peter B. Hedlund</holder> + <year>2003</year> + <year>2004</year> + <holder>Peter B. Hedlund</holder> </copyright> -<legalnotice ->&FDLNotice;</legalnotice> +<legalnotice>&FDLNotice;</legalnotice> -<date ->2004-03-06</date> -<releaseinfo ->0.5</releaseinfo> +<date>2004-03-06</date> +<releaseinfo>0.5</releaseinfo> <abstract> -<para ->&kwordquiz; és un programa d'aprenentatge de vocabulari per a &kde;. </para> +<para>&kwordquiz; és un programa d'aprenentatge de vocabulari per a &kde;. </para> </abstract> <keywordset> -<keyword ->KDE</keyword> -<keyword ->kdenonbeta</keyword> -<keyword ->KWordQuiz</keyword> -<keyword ->targetes ràpides</keyword> -<keyword ->vocabulari</keyword> -<keyword ->idioma</keyword> -<keyword ->educació</keyword> -<keyword ->escola</keyword> -<keyword ->col·legi</keyword> -<keyword ->universitat</keyword> +<keyword>KDE</keyword> +<keyword>kdenonbeta</keyword> +<keyword>KWordQuiz</keyword> +<keyword>targetes ràpides</keyword> +<keyword>vocabulari</keyword> +<keyword>idioma</keyword> +<keyword>educació</keyword> +<keyword>escola</keyword> +<keyword>col·legi</keyword> +<keyword>universitat</keyword> </keywordset> </bookinfo> <chapter id="introduction"> -<title ->Introducció</title> -<para ->&kwordquiz; és una eina potent que permet controlar del nou vocabulari.Això pot ser per l'aprenentatge d'una llengua o qualsevol altre tipus determinologia. </para> +<title>Introducció</title> +<para>&kwordquiz; és una eina potent que permet controlar del nou vocabulari.Això pot ser per l'aprenentatge d'una llengua o qualsevol altre tipus determinologia. </para> <sect1 id="easy-to-use"> -<title ->Fàcil utilització</title> +<title>Fàcil utilització</title> -<para ->Amb &kwordquiz; construïu el vostre document de vocabulari d'una manera simplei intuïtiva. La disposició bàsica és una graella de dues columnes,en la qual apareix el vocabulari sota una forma que coneixen isota una altra forma que volen aprendre. Canvieu els títols de lescolumnes per veure el que esteu practicant. </para> +<para>Amb &kwordquiz; construïu el vostre document de vocabulari d'una manera simplei intuïtiva. La disposició bàsica és una graella de dues columnes,en la qual apareix el vocabulari sota una forma que coneixen isota una altra forma que volen aprendre. Canvieu els títols de lescolumnes per veure el que esteu practicant. </para> <sect2 id="practice-modes"> -<title ->Mètodes d'utilització</title> +<title>Mètodes d'utilització</title> -<para ->Abans de començar cal elegir com voleu fer l'exercici. &kwordquiz; ofereix cinc mètodes diferents per a fer l'aprenentatge més eficaç. Els diferents mètodes donen possibilitats per a explorar el vocabulari en un ordre seqüencial o aleatori, i en un només o els dos sentits a la vegada.</para -> +<para>Abans de començar cal elegir com voleu fer l'exercici. &kwordquiz; ofereix cinc mètodes diferents per a fer l'aprenentatge més eficaç. Els diferents mètodes donen possibilitats per a explorar el vocabulari en un ordre seqüencial o aleatori, i en un només o els dos sentits a la vegada.</para> </sect2> <sect2 id="quiz-types"> -<title ->Tipus de qüestionari</title> +<title>Tipus de qüestionari</title> -<para ->Una vegada enteneu el vocabulari i seleccioneu un mètode, esteu preparats per començar un qüestionari. El document de vocabulari resta ocult mentre es respon a les preguntes doncs podríeu respondre de manera enganyosa. Possiblement voldreu començar amb una sessió de Targetes, per passar a continuació a un qüestionari a Elecció Múltiple o a enfrontar directament el mètode Pregunta i Resposta. Obteniu una revisió immediata i directa sobre les respostes correctes o incorrectes, i teniu la possibilitat de tornar a respondre les respostes errònies, millorant així la seva eficàcia d'aprenentatge. Si necessiteu una mica d'ajuda podeu utilitzar la funció índex.</para> -</sect2 -> +<para>Una vegada enteneu el vocabulari i seleccioneu un mètode, esteu preparats per començar un qüestionari. El document de vocabulari resta ocult mentre es respon a les preguntes doncs podríeu respondre de manera enganyosa. Possiblement voldreu començar amb una sessió de Targetes, per passar a continuació a un qüestionari a Elecció Múltiple o a enfrontar directament el mètode Pregunta i Resposta. Obteniu una revisió immediata i directa sobre les respostes correctes o incorrectes, i teniu la possibilitat de tornar a respondre les respostes errònies, millorant així la seva eficàcia d'aprenentatge. Si necessiteu una mica d'ajuda podeu utilitzar la funció índex.</para> +</sect2> <sect2 id="vocabulary-documents"> -<title ->Documents de vocabulari</title> -<para ->kwordquiz pot obrir diversos tipus de documents de vocabulari. Els suportats són .kvtml, que és utilitzat per altres programes KDE com KVocTrain, .wql utilitzat per WordQuiz per a Windows, els fitxers .csv amb el text separat per comes, i els fitxers .xml.gz creats per Pauker ( http://pauker.sourceforge.net ). Podeu automàticament fusionar diversos documents en una llista més important si han d'usar-se per a una prova final. </para> -<para ->&kwordquiz; pot registrar els seus documents de vocabulari sota diferents formats. Per defecte és el format .kvtml utilitzat per altres programes KDE. Les altres possibilitats són el format wql utilitzat per WordQuiz per a Windows, permetent-los així fer intercanvis amb els usuaris windows, .csv i .html. </para> -<para ->Podeu tenir simultàniament diversos fitxers oberts i copiar o desplaçar fàcilment entrades entre els fitxers. </para> +<title>Documents de vocabulari</title> +<para>kwordquiz pot obrir diversos tipus de documents de vocabulari. Els suportats són .kvtml, que és utilitzat per altres programes KDE com KVocTrain, .wql utilitzat per WordQuiz per a Windows, els fitxers .csv amb el text separat per comes, i els fitxers .xml.gz creats per Pauker ( http://pauker.sourceforge.net ). Podeu automàticament fusionar diversos documents en una llista més important si han d'usar-se per a una prova final. </para> +<para>&kwordquiz; pot registrar els seus documents de vocabulari sota diferents formats. Per defecte és el format .kvtml utilitzat per altres programes KDE. Les altres possibilitats són el format wql utilitzat per WordQuiz per a Windows, permetent-los així fer intercanvis amb els usuaris windows, .csv i .html. </para> +<para>Podeu tenir simultàniament diversos fitxers oberts i copiar o desplaçar fàcilment entrades entre els fitxers. </para> </sect2> </sect1> </chapter> <chapter id="commands"> -<title ->Referència de les Comandes</title> +<title>Referència de les Comandes</title> <sect1 id="file_menu"> -<title ->El Menú <guimenu ->Arviva</guimenu -></title> +<title>El Menú <guimenu>Arviva</guimenu></title> <variablelist> <varlistentry> <term> - <menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->N</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Arviva</guimenu -> <guimenuitem ->New</guimenuitem -> </menuchoice> + <menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>N</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Arviva</guimenu> <guimenuitem>New</guimenuitem> </menuchoice> </term> <listitem> - <para -><action ->Nou</action -> Creació d'un document nou de vocabulari </para> + <para><action>Nou</action> Creació d'un document nou de vocabulari </para> </listitem> </varlistentry> <varlistentry> <term> - <menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->O</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Fitxer</guimenu -> <guimenuitem ->Obre...</guimenuitem -> </menuchoice> + <menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>O</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Fitxer</guimenu> <guimenuitem>Obre...</guimenuitem> </menuchoice> </term> <listitem> - <para -><action ->Obre...</action -> Obrir un o més documents de vocabulari existents. Diversos documents poden combinar-se en una relació més gran </para> + <para><action>Obre...</action> Obrir un o més documents de vocabulari existents. Diversos documents poden combinar-se en una relació més gran </para> </listitem> </varlistentry> <varlistentry> <term> - <menuchoice -><guimenu ->Fitxer</guimenu -> <guimenuitem ->Obre recent</guimenuitem -> </menuchoice> + <menuchoice><guimenu>Fitxer</guimenu> <guimenuitem>Obre recent</guimenuitem> </menuchoice> </term> <listitem> - <para -><action ->Obre</action -> un document de vocabulari recentment utilitzat. </para> + <para><action>Obre</action> un document de vocabulari recentment utilitzat. </para> </listitem> </varlistentry> <varlistentry> <term> - <menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->S</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Fitxer</guimenu -> <guimenuitem ->Desa</guimenuitem -> </menuchoice> + <menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>S</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Fitxer</guimenu> <guimenuitem>Desa</guimenuitem> </menuchoice> </term> <listitem> - <para -><action ->Desa</action -> el document de vocabulari actiu al disc </para> + <para><action>Desa</action> el document de vocabulari actiu al disc </para> </listitem> </varlistentry> <varlistentry> <term> - <menuchoice -><guimenu ->Arviva</guimenu -> <guimenuitem ->Desar com ... </guimenuitem -> </menuchoice> + <menuchoice><guimenu>Arviva</guimenu> <guimenuitem>Desar com ... </guimenuitem> </menuchoice> </term> <listitem> - <para -><action ->Desa</action -> el document de vocabulari actiu sota un nou nom </para> + <para><action>Desa</action> el document de vocabulari actiu sota un nou nom </para> </listitem> </varlistentry> <varlistentry> <term> - <menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->P</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Fitxer</guimenu -> <guimenuitem ->Imprimeix</guimenuitem -> </menuchoice> + <menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>P</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Fitxer</guimenu> <guimenuitem>Imprimeix</guimenuitem> </menuchoice> </term> <listitem> - <para -><action ->Imprimeix</action -> el document de vocabulari actiu. &kwordquiz; proporciona diverses opcions per <link linkend="printing" ->imprimir</link -> els seus documents de vocabulari. </para> + <para><action>Imprimeix</action> el document de vocabulari actiu. &kwordquiz; proporciona diverses opcions per <link linkend="printing">imprimir</link> els seus documents de vocabulari. </para> </listitem> </varlistentry> <varlistentry> <term> - <menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->W</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Fitxer</guimenu -> <guimenuitem ->Tanca</guimenuitem -> </menuchoice> + <menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>W</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Fitxer</guimenu> <guimenuitem>Tanca</guimenuitem> </menuchoice> </term> <listitem> - <para -><action ->Tanca</action -> el document de vocabulari actiu </para> + <para><action>Tanca</action> el document de vocabulari actiu </para> </listitem> </varlistentry> <varlistentry> <term> - <menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->Q</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Fitxer</guimenu -> <guimenuitem ->Abandona</guimenuitem -> </menuchoice> + <menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>Q</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Fitxer</guimenu> <guimenuitem>Abandona</guimenuitem> </menuchoice> </term> <listitem> - <para -><action ->Abandona</action -> &kwordquiz; </para> + <para><action>Abandona</action> &kwordquiz; </para> </listitem> </varlistentry> @@ -328,214 +162,88 @@ </sect1> <sect1 id="edit-menu"> -<title ->El Menú <guimenu ->Edició</guimenu -></title> +<title>El Menú <guimenu>Edició</guimenu></title> <variablelist> <varlistentry> <term> - <menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->Z</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Edició</guimenu -> <guimenuitem ->Desfer</guimenuitem -> </menuchoice> + <menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>Z</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Edició</guimenu> <guimenuitem>Desfer</guimenuitem> </menuchoice> </term> <listitem> - <para -><action ->Undo</action -> the last command. The name of this item will change to reflect what will be undone. </para> + <para><action>Undo</action> the last command. The name of this item will change to reflect what will be undone. </para> </listitem> </varlistentry> <varlistentry> <term> - <menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->X</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Edició</guimenu -> <guimenuitem ->Talla</guimenuitem -> </menuchoice> + <menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>X</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Edició</guimenu> <guimenuitem>Talla</guimenuitem> </menuchoice> </term> <listitem> - <para -><action ->Talla</action -> la selecció i ho manté a la memòria </para> + <para><action>Talla</action> la selecció i ho manté a la memòria </para> </listitem> - </varlistentry -> + </varlistentry> <varlistentry> <term> - <menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->C</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Edició</guimenu -> <guimenuitem ->Copia</guimenuitem -> </menuchoice> + <menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>C</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Edició</guimenu> <guimenuitem>Copia</guimenuitem> </menuchoice> </term> <listitem> - <para -><action ->Copia</action -> a selecció corrent i ho manté a la memòria </para> + <para><action>Copia</action> a selecció corrent i ho manté a la memòria </para> </listitem> </varlistentry> <varlistentry> <term> - <menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->V</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Edició</guimenu -> <guimenuitem ->Enganxa</guimenuitem -> </menuchoice> + <menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>V</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Edició</guimenu> <guimenuitem>Enganxa</guimenuitem> </menuchoice> </term> <listitem> - <para -><action ->Enganxa</action -> el contingut de la memòria al lloc seleccionat. Si se selecciona una única cel·la, KWordQuiz activarà l'encolat intel·ligent, calcularà l'espai requerit per al encolat, i afegirà línies si és necessari </para> + <para><action>Enganxa</action> el contingut de la memòria al lloc seleccionat. Si se selecciona una única cel·la, KWordQuiz activarà l'encolat intel·ligent, calcularà l'espai requerit per al encolat, i afegirà línies si és necessari </para> </listitem> </varlistentry> <varlistentry> <term> - <menuchoice -><guimenu ->Edició</guimenu -> <guimenuitem ->Neteja</guimenuitem -> </menuchoice> + <menuchoice><guimenu>Edició</guimenu> <guimenuitem>Neteja</guimenuitem> </menuchoice> </term> <listitem> - <para -><action ->Neteja</action -> la selecció activa </para> + <para><action>Neteja</action> la selecció activa </para> </listitem> - </varlistentry -> + </varlistentry> <varlistentry> <term> - <menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->I</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Edició</guimenu -> <guimenuitem ->Insereix fila</guimenuitem -> </menuchoice> + <menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>I</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Edició</guimenu> <guimenuitem>Insereix fila</guimenuitem> </menuchoice> </term> <listitem> - <para -><action ->Insereix fila</action -> una nova fila en el lloc seleccionat. Si la selecció és de més d'una fila, s'inserirà un número igual de files </para> + <para><action>Insereix fila</action> una nova fila en el lloc seleccionat. Si la selecció és de més d'una fila, s'inserirà un número igual de files </para> </listitem> - </varlistentry -> + </varlistentry> <varlistentry> <term> - <menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->K</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Edició</guimenu -> <guimenuitem ->Elimina fila</guimenuitem -> </menuchoice> + <menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>K</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Edició</guimenu> <guimenuitem>Elimina fila</guimenuitem> </menuchoice> </term> <listitem> - <para -><action ->Elimina</action -> la fila seleccionada. Si la selecció s'estén més sobre d'una línia totes se suprimiran les files seleccionades </para> + <para><action>Elimina</action> la fila seleccionada. Si la selecció s'estén més sobre d'una línia totes se suprimiran les files seleccionades </para> </listitem> </varlistentry> <varlistentry> <term> - <menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->M</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Edició</guimenu -> <guimenuitem ->Marcar els blancs Blank</guimenuitem -> </menuchoice> + <menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>M</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Edició</guimenu> <guimenuitem>Marcar els blancs Blank</guimenuitem> </menuchoice> </term> <listitem> - <para -><action ->Marcar els blancs</action -> del text seleccionat (o la paraula en la qual es col·loca el cursor), per a què l'useu coma espai en un qüestionari <link linkend="fill-in-the-blank" ->'Omplir els buits'</link ->, és a dir, que és envoltat per gafets. Disponible només si activeu <link linkend="dlg-config-editor" ->Omplir els buits-</link -> </para> + <para><action>Marcar els blancs</action> del text seleccionat (o la paraula en la qual es col·loca el cursor), per a què l'useu coma espai en un qüestionari <link linkend="fill-in-the-blank">'Omplir els buits'</link>, és a dir, que és envoltat per gafets. Disponible només si activeu <link linkend="dlg-config-editor">Omplir els buits-</link> </para> </listitem> </varlistentry> <varlistentry> <term> - <menuchoice -><guimenu ->Edició</guimenu -> <guimenuitem ->Desmarcar blancs</guimenuitem -> </menuchoice> + <menuchoice><guimenu>Edició</guimenu> <guimenuitem>Desmarcar blancs</guimenuitem> </menuchoice> </term> <listitem> - <para -><action ->Desmarcar blancs</action -> o desfer els espais en blancs suprimeix els buits assignats anteriorment, és a dir, que es retiren els gafets.Disponible només si s'activa <link linkend="dlg-config-editor" ->Omplir els buits</link -> </para> + <para><action>Desmarcar blancs</action> o desfer els espais en blancs suprimeix els buits assignats anteriorment, és a dir, que es retiren els gafets.Disponible només si s'activa <link linkend="dlg-config-editor">Omplir els buits</link> </para> </listitem> </varlistentry> @@ -544,111 +252,43 @@ </sect1> <sect1 id="go-to-menu"> -<title ->El Menú <guimenu ->Vés a</guimenu -></title> +<title>El Menú <guimenu>Vés a</guimenu></title> <variablelist> <varlistentry> <term> - <menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" -><keycap ->F6</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Vés a</guimenu -> <guimenuitem ->Editor</guimenuitem -> </menuchoice> + <menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul"><keycap>F6</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Vés a</guimenu> <guimenuitem>Editor</guimenuitem> </menuchoice> </term> <listitem> - <para -><action ->Activa</action -> <link linkend="editor" ->l'editor</link -> de vocabulari </para> + <para><action>Activa</action> <link linkend="editor">l'editor</link> de vocabulari </para> </listitem> </varlistentry> <varlistentry> <term> - <menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" -><keycap ->F7</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Vés a </guimenu -> <guimenuitem ->Targertes ràpides</guimenuitem -> </menuchoice> + <menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul"><keycap>F7</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Vés a </guimenu> <guimenuitem>Targertes ràpides</guimenuitem> </menuchoice> </term> <listitem> - <para -><action ->Comença</action ->una sessió de <link linkend="flashcard" ->targetes ràpides</link -> </para> + <para><action>Comença</action>una sessió de <link linkend="flashcard">targetes ràpides</link> </para> </listitem> - </varlistentry -> + </varlistentry> <varlistentry> <term> - <menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" -><keycap ->F8</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Vés a</guimenu -> <guimenuitem ->Tria múltiple</guimenuitem -> </menuchoice> + <menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul"><keycap>F8</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Vés a</guimenu> <guimenuitem>Tria múltiple</guimenuitem> </menuchoice> </term> <listitem> - <para -><action ->Comença </action ->una <link linkend="multiple" ->sessió múltiple</link -> quiz </para> + <para><action>Comença </action>una <link linkend="multiple">sessió múltiple</link> quiz </para> </listitem> </varlistentry> <varlistentry> <term> - <menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" -><keycap ->F9</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Vés a</guimenu -> <guimenuitem ->Pregunta i resposta </guimenuitem -> </menuchoice> + <menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul"><keycap>F9</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Vés a</guimenu> <guimenuitem>Pregunta i resposta </guimenuitem> </menuchoice> </term> <listitem> - <para -><action ->Comença </action -> un qüestionari de <link linkend="question-and-answer" -> preguntes i respostes </link -> </para> + <para><action>Comença </action> un qüestionari de <link linkend="question-and-answer"> preguntes i respostes </link> </para> </listitem> </varlistentry> @@ -656,228 +296,123 @@ </sect1> <sect1 id="vocabulary-menu"> -<title ->El Menú <guimenu ->Vocabulari</guimenu -> </title> +<title>El Menú <guimenu>Vocabulari</guimenu> </title> <variablelist> <varlistentry> <term> - <menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->L</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Vocabulari</guimenu -> <guimenuitem ->Títols de les columnes...</guimenuitem -> </menuchoice> + <menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>L</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Vocabulari</guimenu> <guimenuitem>Títols de les columnes...</guimenuitem> </menuchoice> </term> <listitem> - <para -><action ->Defineix</action -> els encapçalaments de les dues columnes de vocabulari. Veieu la <link linkend="dlg-languages" ->finestra de diàleg</link ->. </para> + <para><action>Defineix</action> els encapçalaments de les dues columnes de vocabulari. Veieu la <link linkend="dlg-languages">finestra de diàleg</link>. </para> </listitem> </varlistentry> <varlistentry> <term> - <menuchoice -><guimenu ->Vocabulari</guimenu -> <guimenuitem ->Font...</guimenuitem -> </menuchoice> + <menuchoice><guimenu>Vocabulari</guimenu> <guimenuitem>Font...</guimenuitem> </menuchoice> </term> <listitem> - <para -><action ->Canvia</action -> font del vocabulari. Si esteu en sessió de Targetes ràpides, la font que empreu es canviarà. Mostra la finestra de diàleg normal de font de KDE. </para> + <para><action>Canvia</action> font del vocabulari. Si esteu en sessió de Targetes ràpides, la font que empreu es canviarà. Mostra la finestra de diàleg normal de font de KDE. </para> </listitem> - </varlistentry -> + </varlistentry> <!-- <varlistentry> <term> <menuchoice> <shortcut> - <keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->C</keycap -></keycombo> - </shortcut -> - <guimenu ->Vocabulary</guimenu> - <guimenuitem ->Special Characters...</guimenuitem> + <keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>C</keycap></keycombo> + </shortcut> + <guimenu>Vocabulary</guimenu> + <guimenuitem>Special Characters...</guimenuitem> </menuchoice> </term> <listitem> <para> - <action ->Select</action -> a special character for insertion in the vocabulary. Displays a <link linkend="dlg-special-characters" ->dialog</link ->. + <action>Select</action> a special character for insertion in the vocabulary. Displays a <link linkend="dlg-special-characters">dialog</link>. </para> </listitem> - </varlistentry ->--> + </varlistentry>--> <varlistentry> <term> - <menuchoice -><guimenu ->Vocabulari</guimenu -> <guimenuitem ->Files/Columnes...</guimenuitem -> </menuchoice> + <menuchoice><guimenu>Vocabulari</guimenu> <guimenuitem>Files/Columnes...</guimenuitem> </menuchoice> </term> <listitem> - <para -><action ->Especifica</action -> el nombre de files del document de vocabulari, o definit l'altura de les línies o l'amplada de les columnes seleccionades. Veieu la <link linkend="dlg-rows-columns" ->finestra de diàleg</link ->. </para> + <para><action>Especifica</action> el nombre de files del document de vocabulari, o definit l'altura de les línies o l'amplada de les columnes seleccionades. Veieu la <link linkend="dlg-rows-columns">finestra de diàleg</link>. </para> </listitem> </varlistentry> <varlistentry> <term> - <menuchoice -><guimenu ->Vocabulari</guimenu -> <guimenuitem ->Ordena...</guimenuitem -> </menuchoice> + <menuchoice><guimenu>Vocabulari</guimenu> <guimenuitem>Ordena...</guimenuitem> </menuchoice> </term> <listitem> - <para -><action ->Ordena</action -> el vocabulari per classes. Veieu la <link linkend="dlg-sort" ->finestra de diàleg</link ->. </para> + <para><action>Ordena</action> el vocabulari per classes. Veieu la <link linkend="dlg-sort">finestra de diàleg</link>. </para> </listitem> - </varlistentry -> + </varlistentry> <varlistentry> <term> - <menuchoice -><guimenu ->Vocabulari</guimenu -> <guimenuitem ->Mescla</guimenuitem -> </menuchoice> + <menuchoice><guimenu>Vocabulari</guimenu> <guimenuitem>Mescla</guimenuitem> </menuchoice> </term> <listitem> - <para -><action -> Barreja </action -> el vocabulari entrat en ordre aleatori. </para> + <para><action> Barreja </action> el vocabulari entrat en ordre aleatori. </para> </listitem> - </varlistentry -> + </varlistentry> </variablelist> </sect1> <sect1 id="mode-menu"> -<title ->El Menú <guimenu ->Mode</guimenu -></title> -<para ->El Menú proporciona 5 modes diferents per al qüestionari.</para> -<para ->Nota: Tingueu en compte que el nom dels menús canviaran per reflectir els títols de les columnes del document de vocabulari actiu. El mètode ha de seleccionar-se abans d'iniciar el qüestionari. El mode seleccionat s'aplicarà a Targetes, Elecció múltiple i Pregunta i Resposta. </para> +<title>El Menú <guimenu>Mode</guimenu></title> +<para>El Menú proporciona 5 modes diferents per al qüestionari.</para> +<para>Nota: Tingueu en compte que el nom dels menús canviaran per reflectir els títols de les columnes del document de vocabulari actiu. El mètode ha de seleccionar-se abans d'iniciar el qüestionari. El mode seleccionat s'aplicarà a Targetes, Elecció múltiple i Pregunta i Resposta. </para> <variablelist> <varlistentry> <term> - <menuchoice -><guimenu ->Mode</guimenu -> <guimenuitem ->Columna 1 -> Columna 2 en ordre</guimenuitem -> </menuchoice> + <menuchoice><guimenu>Mode</guimenu> <guimenuitem>Columna 1 -> Columna 2 en ordre</guimenuitem> </menuchoice> </term> <listitem> - <para ->En el transcurs del qüestionari s'us donaran les paraules de la columna 1 i s'us demanarà indiqueu les correspondències de la columna 2. L'aparició serà segons l'ordre del document de vocabulari. </para> + <para>En el transcurs del qüestionari s'us donaran les paraules de la columna 1 i s'us demanarà indiqueu les correspondències de la columna 2. L'aparició serà segons l'ordre del document de vocabulari. </para> </listitem> </varlistentry> <varlistentry> <term> - <menuchoice -><guimenu ->Mode</guimenu -> <guimenuitem ->Columna 2 -> Columna 1 en ordre</guimenuitem -> </menuchoice> + <menuchoice><guimenu>Mode</guimenu> <guimenuitem>Columna 2 -> Columna 1 en ordre</guimenuitem> </menuchoice> </term> <listitem> - <para ->En el transcurs del qüestionari s'us donaran les paraules de la columna 2 i s'us demanarà indiqueu les correspondències de la columna 1. L'aparició serà segons l'ordre del document de vocabulari. </para> + <para>En el transcurs del qüestionari s'us donaran les paraules de la columna 2 i s'us demanarà indiqueu les correspondències de la columna 1. L'aparició serà segons l'ordre del document de vocabulari. </para> </listitem> - </varlistentry -> + </varlistentry> <varlistentry> <term> - <menuchoice -><guimenu ->Mode</guimenu -> <guimenuitem ->Columna 1 -> Columna 2 aleatòriament</guimenuitem -> </menuchoice> + <menuchoice><guimenu>Mode</guimenu> <guimenuitem>Columna 1 -> Columna 2 aleatòriament</guimenuitem> </menuchoice> </term> <listitem> - <para ->En el transcurs del qüestionari s'us donaran les paraules de la columna 1 i s'us demanarà indiqueu les correspondències de la columna 2. L'aparició serà en ordre aleatori sense repetir preguntes. </para> + <para>En el transcurs del qüestionari s'us donaran les paraules de la columna 1 i s'us demanarà indiqueu les correspondències de la columna 2. L'aparició serà en ordre aleatori sense repetir preguntes. </para> </listitem> </varlistentry> <varlistentry> <term> - <menuchoice -><guimenu ->Mode</guimenu -> <guimenuitem ->Columna 2 -> Columna 1 aleatòriament</guimenuitem -> </menuchoice> + <menuchoice><guimenu>Mode</guimenu> <guimenuitem>Columna 2 -> Columna 1 aleatòriament</guimenuitem> </menuchoice> </term> <listitem> - <para ->En el transcurs del qüestionari s'us donaran les paraules de la columna 2 i s'us demanarà indiqueu les correspondències de la columna 1. L'aparició serà en ordre aleatori sense repetir preguntes. </para> + <para>En el transcurs del qüestionari s'us donaran les paraules de la columna 2 i s'us demanarà indiqueu les correspondències de la columna 1. L'aparició serà en ordre aleatori sense repetir preguntes. </para> </listitem> </varlistentry> <varlistentry> <term> - <menuchoice -><guimenu ->Mode</guimenu -> <guimenuitem ->Columna 1 <-> Columna 2 randomly</guimenuitem -> </menuchoice> + <menuchoice><guimenu>Mode</guimenu> <guimenuitem>Columna 1 <-> Columna 2 randomly</guimenuitem> </menuchoice> </term> <listitem> - <para ->En el transcurs del qüestionari s'us donaran les paraules de les columnes 1 o 2 i s'us demanarà indiqueu les correspondències de l'altra columna. L'aparició serà en ordre aleatori sense repetir combinacions. </para> + <para>En el transcurs del qüestionari s'us donaran les paraules de les columnes 1 o 2 i s'us demanarà indiqueu les correspondències de l'altra columna. L'aparició serà en ordre aleatori sense repetir combinacions. </para> </listitem> </varlistentry> @@ -885,312 +420,140 @@ </sect1> <sect1 id="quiz-menu"> -<title ->El Menú <guimenu ->Qüestionari</guimenu -></title> +<title>El Menú <guimenu>Qüestionari</guimenu></title> <variablelist> <varlistentry> <term> - <menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" -><keycap ->Retorn</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Qëstionari</guimenu -> <guimenuitem ->Comprova</guimenuitem -> </menuchoice> + <menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul"><keycap>Retorn</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Qëstionari</guimenu> <guimenuitem>Comprova</guimenuitem> </menuchoice> </term> <listitem> - <para -><action ->Comprova</action -> si la seva resposta és correcta. </para> + <para><action>Comprova</action> si la seva resposta és correcta. </para> </listitem> </varlistentry> <varlistentry> <term> - <menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" -><keycap ->K</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Qüestionari</guimenu -> <guimenuitem ->Ho sé</guimenuitem -> </menuchoice> + <menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul"><keycap>K</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Qüestionari</guimenu> <guimenuitem>Ho sé</guimenuitem> </menuchoice> </term> <listitem> - <para -><action ->Compta</action -> la resposta com a correcta en la sessió de Targetes Ràpides sense haver-la respost. </para> + <para><action>Compta</action> la resposta com a correcta en la sessió de Targetes Ràpides sense haver-la respost. </para> </listitem> - </varlistentry -> + </varlistentry> <varlistentry> <term> - <menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" -><keycap ->D</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Qüestionari</guimenu -> <guimenuitem ->No ho sé</guimenuitem -> </menuchoice> + <menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul"><keycap>D</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Qüestionari</guimenu> <guimenuitem>No ho sé</guimenuitem> </menuchoice> </term> <listitem> - <para -><action ->Compta</action -> la resposta com una errada error en la sessió de Targetes Ràpides sense haver-la respost. Poden repetir aquestes preguntes més tard seleccionant <menuchoice -><guimenu ->Qüestionari</guimenu -><guimenuitem ->Repetir els errors</guimenuitem -></menuchoice ->. </para> + <para><action>Compta</action> la resposta com una errada error en la sessió de Targetes Ràpides sense haver-la respost. Poden repetir aquestes preguntes més tard seleccionant <menuchoice><guimenu>Qüestionari</guimenu><guimenuitem>Repetir els errors</guimenuitem></menuchoice>. </para> </listitem> </varlistentry> <varlistentry> <term> - <menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->H</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Qüestionari</guimenu -> <guimenuitem ->Consell</guimenuitem -> </menuchoice> + <menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>H</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Qüestionari</guimenu> <guimenuitem>Consell</guimenuitem> </menuchoice> </term> <listitem> - <para -><action ->Apunta</action -> una lletra més en la resposta en la sessió de Preguntes i Respostes. </para> + <para><action>Apunta</action> una lletra més en la resposta en la sessió de Preguntes i Respostes. </para> </listitem> </varlistentry> <varlistentry> <term> - <menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->R</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Qüestionari</guimenu -> <guimenuitem ->Reinicia</guimenuitem -> </menuchoice> + <menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>R</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Qüestionari</guimenu> <guimenuitem>Reinicia</guimenuitem> </menuchoice> </term> <listitem> - <para -><action ->Torna</action -> a començar la sessió de qüestionari des del començament. Els marcadors quedaran a 0. </para> + <para><action>Torna</action> a començar la sessió de qüestionari des del començament. Els marcadors quedaran a 0. </para> </listitem> - </varlistentry -> + </varlistentry> <varlistentry> <term> - <menuchoice -><shortcut -> <keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->E</keycap -></keycombo -> </shortcut -> <guimenu ->Qüestionari</guimenu -><guimenuitem -> Repeteix els errors</guimenuitem -> </menuchoice> + <menuchoice><shortcut> <keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>E</keycap></keycombo> </shortcut> <guimenu>Qüestionari</guimenu><guimenuitem> Repeteix els errors</guimenuitem> </menuchoice> </term> <listitem> - <para -><action ->Responeu de nou</action -> les preguntes que vàreu respondre de manera errònia. Disponible quan s'han respost totes les preguntes. </para> + <para><action>Responeu de nou</action> les preguntes que vàreu respondre de manera errònia. Disponible quan s'han respost totes les preguntes. </para> </listitem> - </varlistentry -> + </varlistentry> </variablelist> </sect1> <sect1 id="settings-menu"> -<title ->El Menú <guimenu ->Arranjament</guimenu -></title> +<title>El Menú <guimenu>Arranjament</guimenu></title> <variablelist> <varlistentry> <term> - <menuchoice -><guimenu ->Arranjament</guimenu -> <guimenuitem ->Barra d'eines</guimenuitem -> <guimenuitem ->Barra d'eines prinicpal</guimenuitem -> </menuchoice> + <menuchoice><guimenu>Arranjament</guimenu> <guimenuitem>Barra d'eines</guimenuitem> <guimenuitem>Barra d'eines prinicpal</guimenuitem> </menuchoice> </term> <listitem> - <para -><action ->Mostra</action -> la barra d'eines </para> + <para><action>Mostra</action> la barra d'eines </para> </listitem> </varlistentry> <varlistentry> <term> - <menuchoice -><guimenu ->Arranjament</guimenu -> <guimenuitem ->Barrad'eines</guimenuitem -> <guimenuitem ->Vés a</guimenuitem -> </menuchoice> + <menuchoice><guimenu>Arranjament</guimenu> <guimenuitem>Barrad'eines</guimenuitem> <guimenuitem>Vés a</guimenuitem> </menuchoice> </term> <listitem> - <para -><action ->Mostra</action -> les icones del menú Vés a </para> + <para><action>Mostra</action> les icones del menú Vés a </para> </listitem> </varlistentry> <varlistentry> <term> - <menuchoice -><guimenu ->Arranjament</guimenu -> <guimenuitem ->Barra d'eines</guimenuitem -> <guimenuitem ->Qüestionari</guimenuitem -> </menuchoice> + <menuchoice><guimenu>Arranjament</guimenu> <guimenuitem>Barra d'eines</guimenuitem> <guimenuitem>Qüestionari</guimenuitem> </menuchoice> </term> <listitem> - <para -><action ->Mostra</action -> les icones del menú Qüestionari </para> + <para><action>Mostra</action> les icones del menú Qüestionari </para> </listitem> </varlistentry> <varlistentry> <term> - <menuchoice -><guimenu ->Arranjament</guimenu -> <guimenuitem ->Oculta la barra d'estat</guimenuitem -> </menuchoice> + <menuchoice><guimenu>Arranjament</guimenu> <guimenuitem>Oculta la barra d'estat</guimenuitem> </menuchoice> </term> <listitem> - <para -><action ->Amaga</action -> les barres d'estat que són visibles </para> + <para><action>Amaga</action> les barres d'estat que són visibles </para> </listitem> </varlistentry> <varlistentry> <term> - <menuchoice -><guimenu ->Arranjament</guimenu -> <guimenuitem ->Configura dreceres... </guimenuitem -> </menuchoice> + <menuchoice><guimenu>Arranjament</guimenu> <guimenuitem>Configura dreceres... </guimenuitem> </menuchoice> </term> <listitem> - <para -><action ->Configura</action -> les dreceres de teclat per accedir més ràpidament a determinades funcions. </para> + <para><action>Configura</action> les dreceres de teclat per accedir més ràpidament a determinades funcions. </para> </listitem> </varlistentry> <varlistentry> <term> - <menuchoice -><guimenu ->Arranjament</guimenu -> <guimenuitem ->Configura barres d'eines...</guimenuitem -> </menuchoice> + <menuchoice><guimenu>Arranjament</guimenu> <guimenuitem>Configura barres d'eines...</guimenuitem> </menuchoice> </term> <listitem> - <para -><action ->Configura</action -> les icones que han de mostrar-se en la barra d'eines </para> + <para><action>Configura</action> les icones que han de mostrar-se en la barra d'eines </para> </listitem> </varlistentry> <varlistentry> <term> - <menuchoice -><guimenu ->Arranjament</guimenu -> <guimenuitem ->Configura notificacions...</guimenuitem -> </menuchoice> + <menuchoice><guimenu>Arranjament</guimenu> <guimenuitem>Configura notificacions...</guimenuitem> </menuchoice> </term> <listitem> - <para -><action ->Configura</action -> les notificacions del programa quan succeeixen esdeveniments en l'ús de &kwordquiz; </para> + <para><action>Configura</action> les notificacions del programa quan succeeixen esdeveniments en l'ús de &kwordquiz; </para> </listitem> - </varlistentry -> + </varlistentry> <varlistentry> <term> - <menuchoice -><guimenu ->Arranjament</guimenu -> <guimenuitem ->Configura &kwordquiz;...</guimenuitem -> </menuchoice> + <menuchoice><guimenu>Arranjament</guimenu> <guimenuitem>Configura &kwordquiz;...</guimenuitem> </menuchoice> </term> <listitem> - <para -><action ->Configura</action -> les preferències de l'editor de vocabulari editor i dels qüestionaris. Veure la següent <link linkend="dlg-config-editor" ->finestra de diàleg</link ->. </para> + <para><action>Configura</action> les preferències de l'editor de vocabulari editor i dels qüestionaris. Veure la següent <link linkend="dlg-config-editor">finestra de diàleg</link>. </para> </listitem> </varlistentry> @@ -1198,466 +561,237 @@ </sect1> <sect1 id="help-menu"> -<title ->El Menú <guimenu ->Ajuda</guimenu -> </title> +<title>El Menú <guimenu>Ajuda</guimenu> </title> &help.menu.documentation; </sect1> </chapter> <chapter id="editor"> -<title ->L'Editor de Vocabulari</title> +<title>L'Editor de Vocabulari</title> -<para ->Els documents de vocabulari tenen l'aspecte d'una graella similar a un full de càlcul. La graella està constituïda per cel·les organitzades en dues columnes i una sèrie de files. Cada columna i cada línia té un encapçalament. Els encapçalaments de les columnes s'utilitzen per especificar els títols del document de vocabulari. Podeu configurar els seleccionant <menuchoice -><guimenu ->Vocabulari</guimenu -><guimenuitem ->Títol de les columnes...</guimenuitem -></menuchoice ->. Els encapçalaments de línia numeren les línies consecutivament. </para> -<para ->Podeu pressionar una cel·la de la graella per fer d'ella la cel·la activa. Podeu seleccionar diverses cel·les per a copiar-los, o qualsevol altra opció d'edició, mantenint el botó esquerre del ratolí inserit lliscant alhora sobre les mateixes cel·les. Per seleccionar una línia o una columna sencera pressionen els encapçalaments. </para> +<para>Els documents de vocabulari tenen l'aspecte d'una graella similar a un full de càlcul. La graella està constituïda per cel·les organitzades en dues columnes i una sèrie de files. Cada columna i cada línia té un encapçalament. Els encapçalaments de les columnes s'utilitzen per especificar els títols del document de vocabulari. Podeu configurar els seleccionant <menuchoice><guimenu>Vocabulari</guimenu><guimenuitem>Títol de les columnes...</guimenuitem></menuchoice>. Els encapçalaments de línia numeren les línies consecutivament. </para> +<para>Podeu pressionar una cel·la de la graella per fer d'ella la cel·la activa. Podeu seleccionar diverses cel·les per a copiar-los, o qualsevol altra opció d'edició, mantenint el botó esquerre del ratolí inserit lliscant alhora sobre les mateixes cel·les. Per seleccionar una línia o una columna sencera pressionen els encapçalaments. </para> <screenshot> - <screeninfo ->The Vocabulary Editor</screeninfo> + <screeninfo>The Vocabulary Editor</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="kwq-editor.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->L'editor de Vocabulari</phrase> + <phrase>L'editor de Vocabulari</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> -<para ->En el document confeccioneu una llista de vocabulari entrant parelles de mots en les dues columnes. Poden entrar del text en la cel·la activa simplement començant a escriure. La cel·la estarà llavors en mètode edició i podran seleccionar la totalitat o part del text. Podeu editar una cel·la realitzant un doble clic de ratolí, o pressionant la tecla F2, i també fer els canvis directament en la cel·la. </para> -<para ->Quan acabeu d'escriure una entrada, pressioneu la tecla Retorn i la cel·la següent es tornarà automàticament activa. Per tant, és fàcil introduir ràpidament diverses entrades. Podeu adaptar aquest comportament seleccionant <menuchoice -><guimenu ->Arranjament</guimenu -><guimenuitem ->Configurar &kwordquiz;...</guimenuitem -></menuchoice -> Quan arribeu l'última fila de la graella, s'afegirà una nova fila quan feu Retorn, llavors només haureu de seguir introduir dades. Quan creeu una nova finestra, per defecte contindrà 50 files, però no hi ha límit de files que pot tenir en un document. </para> +<para>En el document confeccioneu una llista de vocabulari entrant parelles de mots en les dues columnes. Poden entrar del text en la cel·la activa simplement començant a escriure. La cel·la estarà llavors en mètode edició i podran seleccionar la totalitat o part del text. Podeu editar una cel·la realitzant un doble clic de ratolí, o pressionant la tecla F2, i també fer els canvis directament en la cel·la. </para> +<para>Quan acabeu d'escriure una entrada, pressioneu la tecla Retorn i la cel·la següent es tornarà automàticament activa. Per tant, és fàcil introduir ràpidament diverses entrades. Podeu adaptar aquest comportament seleccionant <menuchoice><guimenu>Arranjament</guimenu><guimenuitem>Configurar &kwordquiz;...</guimenuitem></menuchoice> Quan arribeu l'última fila de la graella, s'afegirà una nova fila quan feu Retorn, llavors només haureu de seguir introduir dades. Quan creeu una nova finestra, per defecte contindrà 50 files, però no hi ha límit de files que pot tenir en un document. </para> </chapter> <chapter id="flashcard"> -<title ->Sessió de Targertes Ràpides</title> - -<para ->Seleccioneu <menuchoice -><guimenu ->Vés a</guimenu -><guimenuitem ->Targetes Ràpides</guimenuitem -></menuchoice -> per començar una sessió de targetes ràpides una vegada obert el document de vocabulari actiu. Utilitzareu el mètode seleccionat en el menú <guimenu ->Mode</guimenu ->. Si canvien el Mode durant una sessió, la sessió s'iniciarà des del principi</para> +<title>Sessió de Targertes Ràpides</title> + +<para>Seleccioneu <menuchoice><guimenu>Vés a</guimenu><guimenuitem>Targetes Ràpides</guimenuitem></menuchoice> per començar una sessió de targetes ràpides una vegada obert el document de vocabulari actiu. Utilitzareu el mètode seleccionat en el menú <guimenu>Mode</guimenu>. Si canvien el Mode durant una sessió, la sessió s'iniciarà des del principi</para> -<para ->Si treballen amb expressions llargues, la finestra pot redimensionar-se per a disposar de més espai. La mida de la font del caràcter influirà sobre com s'adaptarà el text en les diferents parts de la finestra. Seleccionant <menuchoice -><guimenu ->Vocabulari</guimenu -><guimenuitem ->Font...</guimenuitem -></menuchoice -> podeu especificar la policia de caràcter utilitzada per a les targetes. </para> +<para>Si treballen amb expressions llargues, la finestra pot redimensionar-se per a disposar de més espai. La mida de la font del caràcter influirà sobre com s'adaptarà el text en les diferents parts de la finestra. Seleccionant <menuchoice><guimenu>Vocabulari</guimenu><guimenuitem>Font...</guimenuitem></menuchoice> podeu especificar la policia de caràcter utilitzada per a les targetes. </para> <screenshot> - <screeninfo ->Flashcard Session</screeninfo> + <screeninfo>Flashcard Session</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="kwq-flashcard.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Sessió de Targetes Ràpides</phrase> + <phrase>Sessió de Targetes Ràpides</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> -<para ->A l'iniciar es visualitza la cara davantera de la targeta. Utilitzeu <menuchoice -><guimenu ->Qüestionari</guimenu -><guimenuitem ->Comprovar</guimenuitem -></menuchoice -> per veure l'altre costat, o sigui la resposta. </para> -<para ->Per anar a la targeta següent seleccioneu, <menuchoice -><guimenu ->Qüestionari</guimenu -><guimenuitem ->Ho sé</guimenuitem -></menuchoice -> per comptar la targeta com correcta o, <guimenu ->Qüestionari</guimenu -><guimenuitem ->No ho sé</guimenuitem -> per comptar la targeta com a errònia. </para> -<para ->Seleccioneu <menuchoice -><guimenu ->Qüestionari</guimenu -><guimenuitem ->Repeteix Errors</guimenuitem -></menuchoice -> els errors per a esmenar les targetes que han estat comptabilitzades com a errònies. </para> -<para ->Seleccioneu <menuchoice -><guimenu ->Qüestionari</guimenu -><guimenuitem ->Reinicia</guimenuitem -></menuchoice -> per a reiniciar la sessió. Si aneu al mode aleatori les targetes es reorganitzaran. </para> -<para ->La secció resultant en part baixa de la pantalla mostra el nombre de targetes total, el nombre de targetes que veureu, el nombre de targetes comptat com correctes, i el nombre de targetes comptat com errònies. </para> +<para>A l'iniciar es visualitza la cara davantera de la targeta. Utilitzeu <menuchoice><guimenu>Qüestionari</guimenu><guimenuitem>Comprovar</guimenuitem></menuchoice> per veure l'altre costat, o sigui la resposta. </para> +<para>Per anar a la targeta següent seleccioneu, <menuchoice><guimenu>Qüestionari</guimenu><guimenuitem>Ho sé</guimenuitem></menuchoice> per comptar la targeta com correcta o, <guimenu>Qüestionari</guimenu><guimenuitem>No ho sé</guimenuitem> per comptar la targeta com a errònia. </para> +<para>Seleccioneu <menuchoice><guimenu>Qüestionari</guimenu><guimenuitem>Repeteix Errors</guimenuitem></menuchoice> els errors per a esmenar les targetes que han estat comptabilitzades com a errònies. </para> +<para>Seleccioneu <menuchoice><guimenu>Qüestionari</guimenu><guimenuitem>Reinicia</guimenuitem></menuchoice> per a reiniciar la sessió. Si aneu al mode aleatori les targetes es reorganitzaran. </para> +<para>La secció resultant en part baixa de la pantalla mostra el nombre de targetes total, el nombre de targetes que veureu, el nombre de targetes comptat com correctes, i el nombre de targetes comptat com errònies. </para> <tip> -<para ->Tots els ítems del Menú <guimenu ->Qüestionari</guimenu -> es troben disponibles a la barra d'eines de qüestionari que per defecte es troba al costat dret.</para> +<para>Tots els ítems del Menú <guimenu>Qüestionari</guimenu> es troben disponibles a la barra d'eines de qüestionari que per defecte es troba al costat dret.</para> </tip> </chapter> <chapter id="multiple"> -<title ->Sessió de Tria Múltiple</title> - -<para ->Seleccioneu <menuchoice -><guimenu ->Vés a</guimenu -><guimenuitem ->Tria múltiple Choice</guimenuitem -></menuchoice -> per començar un qüestionari d'elecció múltiple amb les entrades del document de vocabulari actiu. S'utilitzarà el mode seleccionat en el menú Mode. Si canvieu el mode durant una sessió, la sessió es reiniciarà. </para -> -<para ->Si treballeu amb expressions massa llargues, la finestra pot redimensionar-se per a disposar de més espai. La mida de la font de caràcter (seleccionada amb l'editor) influirà també sobre la forma en què el text s'us adaptarà en les diferents parts de la finestra. </para> -<para ->En l'exemple següent l'usuari dona una resposta errònia a la pregunta. </para> +<title>Sessió de Tria Múltiple</title> + +<para>Seleccioneu <menuchoice><guimenu>Vés a</guimenu><guimenuitem>Tria múltiple Choice</guimenuitem></menuchoice> per començar un qüestionari d'elecció múltiple amb les entrades del document de vocabulari actiu. S'utilitzarà el mode seleccionat en el menú Mode. Si canvieu el mode durant una sessió, la sessió es reiniciarà. </para> +<para>Si treballeu amb expressions massa llargues, la finestra pot redimensionar-se per a disposar de més espai. La mida de la font de caràcter (seleccionada amb l'editor) influirà també sobre la forma en què el text s'us adaptarà en les diferents parts de la finestra. </para> +<para>En l'exemple següent l'usuari dona una resposta errònia a la pregunta. </para> <screenshot> - <screeninfo ->Multiple Choice Session</screeninfo> + <screeninfo>Multiple Choice Session</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="kwq-multiple.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Multiple Choice Session</phrase> + <phrase>Multiple Choice Session</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> -<para ->Les eleccions possibles es mostren a dalt a l'esquerra. Seleccioneu aquell que penseu que sigui correcte. Utilitzeu <menuchoice -><guimenu ->Qüestionari</guimenu -><guimenuitem ->Comprova</guimenuitem -></menuchoice -> per veure si la resposta és correcta. Si vàreu activar el mode automàtic en <menuchoice -><guimenu ->Arranjament</guimenu -><guimenuitem ->Configura &kwordquiz;...</guimenuitem -></menuchoice -> la vostra selecció es comprovarà automàticament. </para> -<para ->La resposta anterior es mostra sota de la qüestió que es fa en aquell moment. S'indica també la resposta que vareu donar. Si vareu respondre es mostra també la resposta errònia com la correcta. </para> -<para ->Seleccioneu <menuchoice -><guimenu ->Qüestionari</guimenu -><guimenuitem ->Repeteix els errors</guimenuitem -></menuchoice -> per a repetit les preguntes que heu respost incorrectament. </para> -<para ->Seleccioneu <menuchoice -><guimenu ->Qüestionari</guimenu -><guimenuitem ->Reinicia</guimenuitem -></menuchoice -> per a reiniciar la sessió des del principi. Si vareu utilitzar el mètode aleatori les preguntes se reorganitzaran de nou. </para> -<para ->En la part baixa de la pantalla mostra un marcador amb el nombre de preguntes totals, el nombre de preguntes a les quals s'ha respost, el nombre de respostes correctes, i el nombre de respostes errònies. </para> +<para>Les eleccions possibles es mostren a dalt a l'esquerra. Seleccioneu aquell que penseu que sigui correcte. Utilitzeu <menuchoice><guimenu>Qüestionari</guimenu><guimenuitem>Comprova</guimenuitem></menuchoice> per veure si la resposta és correcta. Si vàreu activar el mode automàtic en <menuchoice><guimenu>Arranjament</guimenu><guimenuitem>Configura &kwordquiz;...</guimenuitem></menuchoice> la vostra selecció es comprovarà automàticament. </para> +<para>La resposta anterior es mostra sota de la qüestió que es fa en aquell moment. S'indica també la resposta que vareu donar. Si vareu respondre es mostra també la resposta errònia com la correcta. </para> +<para>Seleccioneu <menuchoice><guimenu>Qüestionari</guimenu><guimenuitem>Repeteix els errors</guimenuitem></menuchoice> per a repetit les preguntes que heu respost incorrectament. </para> +<para>Seleccioneu <menuchoice><guimenu>Qüestionari</guimenu><guimenuitem>Reinicia</guimenuitem></menuchoice> per a reiniciar la sessió des del principi. Si vareu utilitzar el mètode aleatori les preguntes se reorganitzaran de nou. </para> +<para>En la part baixa de la pantalla mostra un marcador amb el nombre de preguntes totals, el nombre de preguntes a les quals s'ha respost, el nombre de respostes correctes, i el nombre de respostes errònies. </para> <tip> -<para ->Tots els ítems del Menú <guimenu ->Qüestionari</guimenu -> es troben disponibles a la barra d'eines de qüestionari que per defecte es troba al costat dret.</para> +<para>Tots els ítems del Menú <guimenu>Qüestionari</guimenu> es troben disponibles a la barra d'eines de qüestionari que per defecte es troba al costat dret.</para> </tip> </chapter> <chapter id="question-and-answer"> -<title ->Sessió de Preguntes i Respostes</title> -<para ->Selecccioneu <menuchoice -><guimenu ->Vés a</guimenu -><guimenuitem ->Preguntai resposta</guimenuitem -></menuchoice -> per començar una sessió de Preguntes i Respostes a les entrades del vocabulari actiu. Utilitzeu el mode seleccionat en el Menú Mode. Si canvien el mode durant una sessió, la sessió es reiniciarà. </para> -<para ->Si treballeu amb expressions massa llargues, la finestra pot redimensionar-se per a disposar de més espai. La mida de la font de caràcter (seleccionada amb l'editor) influirà també sobre la forma en què el text s'us adaptarà en les diferents parts de la finestra. </para> -<para ->En l'exemple següent l'usuari dona una resposta correcta a la qüestió anterior (per veure el comportament en una resposta errònia mireu veure el capítol <link linkend="multiple" ->Elecció múltiple</link ->). </para> +<title>Sessió de Preguntes i Respostes</title> +<para>Selecccioneu <menuchoice><guimenu>Vés a</guimenu><guimenuitem>Preguntai resposta</guimenuitem></menuchoice> per començar una sessió de Preguntes i Respostes a les entrades del vocabulari actiu. Utilitzeu el mode seleccionat en el Menú Mode. Si canvien el mode durant una sessió, la sessió es reiniciarà. </para> +<para>Si treballeu amb expressions massa llargues, la finestra pot redimensionar-se per a disposar de més espai. La mida de la font de caràcter (seleccionada amb l'editor) influirà també sobre la forma en què el text s'us adaptarà en les diferents parts de la finestra. </para> +<para>En l'exemple següent l'usuari dona una resposta correcta a la qüestió anterior (per veure el comportament en una resposta errònia mireu veure el capítol <link linkend="multiple">Elecció múltiple</link>). </para> <screenshot> - <screeninfo ->Question & Answer Session</screeninfo> + <screeninfo>Question & Answer Session</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="kwq-qanda.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Sessió de Preguntes i Respostes</phrase> + <phrase>Sessió de Preguntes i Respostes</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> -<para ->La vostra pregunta apareix a dalt a l'esquerra. Escriviu la vostra resposta al camp d'edició. Utilitzeu <menuchoice -><guimenu ->Qüestionari</guimenu -><guimenuitem ->Comprovar</guimenuitem -></menuchoice -> o <keycap ->Retorn</keycap -> per comprovar si la vostra resposta és correcta. </para> -<para ->La resposta anterior es mostra sota de la qüestió que es fa en aquell moment. S'indica també la resposta que vareu donar. Si vareu respondre es mostra també la resposta errònia com la correcta. </para> -<para ->Seleccioneu <menuchoice -><guimenu ->Qüestionari</guimenu -><guimenuitem ->Consell</guimenuitem -></menuchoice -> per obtenir la resposta correcta. A<menuchoice -><guimenu -> Arranjament</guimenu -><guimenuitem ->Configura &kwordquiz;...</guimenuitem -></menuchoice -> podeu decidir per a què les preguntes que emprin la funció indirecta comptin com falses. </para> -<para ->Seleccioneu <menuchoice -><guimenu ->Qüestionari</guimenu -><guimenuitem ->Repeteix els errors</guimenuitem -></menuchoice -> per a repetit les preguntes que heu respost incorrectament. </para> -<para ->Seleccioneu <menuchoice -><guimenu ->Qüestionari</guimenu -><guimenuitem ->Reinicia</guimenuitem -></menuchoice -> per a reiniciar la sessió des del principi. Si vareu utilitzar el mètode aleatori les preguntes se reorganitzaran de nou. </para> -<para ->En la part baixa de la pantalla mostra un marcador amb el nombre de preguntes totals, el nombre de preguntes a les quals s'ha respost, el nombre de respostes correctes, i el nombre de respostes errònies. </para> +<para>La vostra pregunta apareix a dalt a l'esquerra. Escriviu la vostra resposta al camp d'edició. Utilitzeu <menuchoice><guimenu>Qüestionari</guimenu><guimenuitem>Comprovar</guimenuitem></menuchoice> o <keycap>Retorn</keycap> per comprovar si la vostra resposta és correcta. </para> +<para>La resposta anterior es mostra sota de la qüestió que es fa en aquell moment. S'indica també la resposta que vareu donar. Si vareu respondre es mostra també la resposta errònia com la correcta. </para> +<para>Seleccioneu <menuchoice><guimenu>Qüestionari</guimenu><guimenuitem>Consell</guimenuitem></menuchoice> per obtenir la resposta correcta. A<menuchoice><guimenu> Arranjament</guimenu><guimenuitem>Configura &kwordquiz;...</guimenuitem></menuchoice> podeu decidir per a què les preguntes que emprin la funció indirecta comptin com falses. </para> +<para>Seleccioneu <menuchoice><guimenu>Qüestionari</guimenu><guimenuitem>Repeteix els errors</guimenuitem></menuchoice> per a repetit les preguntes que heu respost incorrectament. </para> +<para>Seleccioneu <menuchoice><guimenu>Qüestionari</guimenu><guimenuitem>Reinicia</guimenuitem></menuchoice> per a reiniciar la sessió des del principi. Si vareu utilitzar el mètode aleatori les preguntes se reorganitzaran de nou. </para> +<para>En la part baixa de la pantalla mostra un marcador amb el nombre de preguntes totals, el nombre de preguntes a les quals s'ha respost, el nombre de respostes correctes, i el nombre de respostes errònies. </para> <tip> -<para ->Tots els ítems del Menú <guimenu ->Qüestionari</guimenu -> es troben disponibles a la barra d'eines de qüestionari que per defecte es troba al costat dret.</para> +<para>Tots els ítems del Menú <guimenu>Qüestionari</guimenu> es troben disponibles a la barra d'eines de qüestionari que per defecte es troba al costat dret.</para> </tip> </chapter> <chapter id="fill-in-the-blank"> -<title ->Omplir els buits</title> +<title>Omplir els buits</title> -<para ->Omplir els buits és un mode potent d'utilització de KWordQuiz. És un tipus de qüestionari que cal descriure'l amb més detall. </para> +<para>Omplir els buits és un mode potent d'utilització de KWordQuiz. És un tipus de qüestionari que cal descriure'l amb més detall. </para> -<para ->Considereu el quadre següent. Això podria ser una llista de vocabulari en &kwordquiz;: </para> +<para>Considereu el quadre següent. Això podria ser una llista de vocabulari en &kwordquiz;: </para> -<informaltable -><tgroup cols="3"> +<informaltable><tgroup cols="3"> <thead> <row> -<entry -></entry> -<entry ->Anglès</entry> -<entry ->Alemany</entry> +<entry></entry> +<entry>Anglès</entry> +<entry>Alemany</entry> </row> </thead> <tbody> <row> -<entry ->1</entry> -<entry ->We own a computer</entry> -<entry ->Wir besitzen einen Computer</entry> +<entry>1</entry> +<entry>We own a computer</entry> +<entry>Wir besitzen einen Computer</entry> </row> <row> -<entry ->2</entry> -<entry ->We own a computer</entry> -<entry ->Wir [besitzen] einen Computer</entry> +<entry>2</entry> +<entry>We own a computer</entry> +<entry>Wir [besitzen] einen Computer</entry> </row> <row> -<entry ->3</entry> -<entry ->We own a computer</entry> -<entry ->Wir [besitzen einen] Computer</entry> +<entry>3</entry> +<entry>We own a computer</entry> +<entry>Wir [besitzen einen] Computer</entry> </row> <row> -<entry ->4</entry> -<entry ->We own a computer</entry> -<entry ->Wir [besitzen] einen [Computer]</entry> +<entry>4</entry> +<entry>We own a computer</entry> +<entry>Wir [besitzen] einen [Computer]</entry> </row> </tbody> </tgroup> </informaltable> -<para ->Cal tenir en compte col·locació dels gafets. Detallen com haureu de contestar el qüestionari. </para> -<para ->En el primer no hi ha corxets. Suposem que el text en Anglès sigui la pregunta i el text en Alemany la resposta. Haureu de donar per a una resposta correcta la expressió sencera 'Wir besitzen einen Computer'. </para> -<para ->In 2. &kwordquiz; would display the question but also 'Wir ........ einen Computer'. For a correct answer it is sufficient to write 'besitzen'. </para> -<para ->En el tercer mostra que un espai buit pot constar de més d'una paraula. La resposta correcta és 'besitzen einen'. </para> -<para ->En el quart hi ha dos buits. Per indicar-ho en la resposta haureu d'escriure 'besitzen; Computer ', és a dir, separar els buits amb un punt i coma amb la finalitat d'obtenir una resposta correcta. </para> -<para ->Els buits assenyalats són significatius només si apareixen en la resposta; si no ignoreu els corxets. A més els carxets no tenen efectes en els qüestionaris a elecció múltiple. Per simplificar la creació de documents de vocabulari de tipus 'Omplir els buits'. Naturalment poden escriure també els gafets. &kwordquiz; us comprova el sintaxi. Si el text apareix en vermell hi ha un error amb els gafets i el qüestionari no pot començar. </para> -<para ->La funció 'Habilita omplir els blancs' pot activar-se o desactivar-se a la finestra de diàleg de configuració de KWordQuiz. Desactiveu-lo i fareu possible la utilització de fonts que tenen altres caràcters en el lloc dels corxets. Això accelerarà lleugerament també la velocitat d'execució. </para> +<para>Cal tenir en compte col·locació dels gafets. Detallen com haureu de contestar el qüestionari. </para> +<para>En el primer no hi ha corxets. Suposem que el text en Anglès sigui la pregunta i el text en Alemany la resposta. Haureu de donar per a una resposta correcta la expressió sencera 'Wir besitzen einen Computer'. </para> +<para>In 2. &kwordquiz; would display the question but also 'Wir ........ einen Computer'. For a correct answer it is sufficient to write 'besitzen'. </para> +<para>En el tercer mostra que un espai buit pot constar de més d'una paraula. La resposta correcta és 'besitzen einen'. </para> +<para>En el quart hi ha dos buits. Per indicar-ho en la resposta haureu d'escriure 'besitzen; Computer ', és a dir, separar els buits amb un punt i coma amb la finalitat d'obtenir una resposta correcta. </para> +<para>Els buits assenyalats són significatius només si apareixen en la resposta; si no ignoreu els corxets. A més els carxets no tenen efectes en els qüestionaris a elecció múltiple. Per simplificar la creació de documents de vocabulari de tipus 'Omplir els buits'. Naturalment poden escriure també els gafets. &kwordquiz; us comprova el sintaxi. Si el text apareix en vermell hi ha un error amb els gafets i el qüestionari no pot començar. </para> +<para>La funció 'Habilita omplir els blancs' pot activar-se o desactivar-se a la finestra de diàleg de configuració de KWordQuiz. Desactiveu-lo i fareu possible la utilització de fonts que tenen altres caràcters en el lloc dels corxets. Això accelerarà lleugerament també la velocitat d'execució. </para> </chapter> <chapter id="printing"> -<title ->Imprimir</title> -<para ->&kwordquiz; ofereix la possibilitat d'imprimir els documents de vocabulari sota diversos formats. Quan seleccioneu <menuchoice -><guimenu ->Fitxer</guimenu -><guimenuitem ->Imprimir...</guimenuitem -></menuchoice -> s'ús presenta la finestra de diàleg normal d'impressió de KDE. Per a què accediu a les funcions especials de KWordQuiz heu de pressionar el botó per a expandir per veure les opcions. En el menú d'impressió podeu imprimir el document com una llista de vocabulari (és a dir, tal com s'indica en l'editor), com un exercici de vocabulari, o com targetes. </para> +<title>Imprimir</title> +<para>&kwordquiz; ofereix la possibilitat d'imprimir els documents de vocabulari sota diversos formats. Quan seleccioneu <menuchoice><guimenu>Fitxer</guimenu><guimenuitem>Imprimir...</guimenuitem></menuchoice> s'ús presenta la finestra de diàleg normal d'impressió de KDE. Per a què accediu a les funcions especials de KWordQuiz heu de pressionar el botó per a expandir per veure les opcions. En el menú d'impressió podeu imprimir el document com una llista de vocabulari (és a dir, tal com s'indica en l'editor), com un exercici de vocabulari, o com targetes. </para> <screenshot> - <screeninfo ->Vocabulary Printing Options</screeninfo> + <screeninfo>Vocabulary Printing Options</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="kwq-dlg-print-type.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Opcions d'Impressió de Vocabulari</phrase> + <phrase>Opcions d'Impressió de Vocabulari</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> <formalpara> -<title ->Llista de Vocabulari</title -> -<para ->El vocabulari l'imprimireu tal com indica en l'editor; incloent la font, l'alçada de les línies i l'amplada de les columnes. Comproveu que les columnes són prou estretes per a que hi càpiga en la pàgina.</para> +<title>Llista de Vocabulari</title> +<para>El vocabulari l'imprimireu tal com indica en l'editor; incloent la font, l'alçada de les línies i l'amplada de les columnes. Comproveu que les columnes són prou estretes per a que hi càpiga en la pàgina.</para> </formalpara> <screenshot> - <screeninfo ->Print Vocabulary List</screeninfo> + <screeninfo>Print Vocabulary List</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="kwq-dlg-print-list.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Impressió de la Llista de Vocabulari</phrase> + <phrase>Impressió de la Llista de Vocabulari</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> <formalpara> -<title ->Examen de Vocabulari</title> -<para ->El vocabulari s'imprimirà tal com s'indica en l'editor; a part que es deixarà la columna de dreta buit i s'afegirà una tercera columna per valorar el resultat. Els ajustaments utilitzats inclosos: la font, l'alçada de les files i l'amplada de les columnes. Comproveu que les columnes són prou estretes per entrar en la pàgina.</para> -</formalpara -> +<title>Examen de Vocabulari</title> +<para>El vocabulari s'imprimirà tal com s'indica en l'editor; a part que es deixarà la columna de dreta buit i s'afegirà una tercera columna per valorar el resultat. Els ajustaments utilitzats inclosos: la font, l'alçada de les files i l'amplada de les columnes. Comproveu que les columnes són prou estretes per entrar en la pàgina.</para> +</formalpara> <screenshot> - <screeninfo ->Print Vocabulary Exam</screeninfo> + <screeninfo>Print Vocabulary Exam</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="kwq-dlg-print-exam.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Impressió de l'Examen de Vocabulari</phrase> + <phrase>Impressió de l'Examen de Vocabulari</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> <formalpara> -<title ->Targetes</title -> -<para ->Dos per pàgina de 7,62×12,7 cm. Les targetes sempre s'imprimiran en horitzontal.</para -> +<title>Targetes</title> +<para>Dos per pàgina de 7,62×12,7 cm. Les targetes sempre s'imprimiran en horitzontal.</para> </formalpara> <screenshot> - <screeninfo ->Print Flashcards</screeninfo> + <screeninfo>Print Flashcards</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="kwq-dlg-print-flashcard.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Impressió de Targetes Ràpides</phrase> + <phrase>Impressió de Targetes Ràpides</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> @@ -1665,253 +799,145 @@ </chapter> <chapter id="dialogs"> -<title ->Finestres de Diàleg</title> +<title>Finestres de Diàleg</title> <sect1 id="dlg-config-editor"> -<title ->Configuració de l'Editor</title> +<title>Configuració de l'Editor</title> <screenshot> - <screeninfo ->Configure Editor</screeninfo> + <screeninfo>Configure Editor</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="kwq-dlg-configure-editor.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Configuració de l'Editor</phrase> + <phrase>Configuració de l'Editor</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> -<para ->Podeu configurar el comportament de la tecla <keycap ->Retorn </keycap -> quan treballeu amb l'editor. </para> -<para ->També podeu elegir si activeu la funció <link linkend="fill-in-the-blank" ->Omplir els buits</link ->. El desactivada modificarà lleugerament els resultats (serà més àgil). </para> -<para ->Seleccioneu <guibutton ->Omissió</guibutton -> per tornar a la configuració per defecte. Seleccioneu <guibutton ->Aplica</guibutton -> per a fer efectives les modificacions sense tancar la finestra de diàleg. Seleccioneu <guibutton ->Bé</guibutton -> per aplicar les modificacions i tancar la finestra de diàleg. Seleccioneu <guibutton ->Cancel·la</guibutton -> per tancar la finestra de diàleg sense fer canvis. </para> +<para>Podeu configurar el comportament de la tecla <keycap>Retorn </keycap> quan treballeu amb l'editor. </para> +<para>També podeu elegir si activeu la funció <link linkend="fill-in-the-blank">Omplir els buits</link>. El desactivada modificarà lleugerament els resultats (serà més àgil). </para> +<para>Seleccioneu <guibutton>Omissió</guibutton> per tornar a la configuració per defecte. Seleccioneu <guibutton>Aplica</guibutton> per a fer efectives les modificacions sense tancar la finestra de diàleg. Seleccioneu <guibutton>Bé</guibutton> per aplicar les modificacions i tancar la finestra de diàleg. Seleccioneu <guibutton>Cancel·la</guibutton> per tancar la finestra de diàleg sense fer canvis. </para> </sect1> <sect1 id="dlg-config-quiz"> -<title ->Configuració del Qüestionari</title> +<title>Configuració del Qüestionari</title> <screenshot> - <screeninfo ->Configure Quiz</screeninfo> + <screeninfo>Configure Quiz</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="kwq-dlg-configure-quiz.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Configuració del Qüestionari</phrase> + <phrase>Configuració del Qüestionari</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> -<para ->En les sessions de Targetes Ràpides podeu escollir si les targetes es giren automàticament, i si es comptaran a continuació com correctes o errònies. Cal especificar el temps en segons que la targeta espera per girar-se. </para> -<para ->En les sessions de Tria Múltiple podeu decidir si la vostra elecció ha de comprovar-se immediatament o si heu de seleccionar <menuchoice -><guimenu ->Qüestionari</guimenu -><guimenuitem ->Comprova</guimenuitem -></menuchoice ->. </para> -<para ->En les sessions de pregunta i resposta podeu escollir si les preguntes en què useu <menuchoice -><guimenu ->Qüestionari</guimenu -><guimenuitem ->Consell</guimenuitem -></menuchoice -> han de comptabilitzar-se com a errades. </para> -<para ->Per a totes les sessions podeu escollir el recompte de resultats en forma de percentatges o números. </para> -<para ->Seleccioneu <guibutton ->Omissió</guibutton -> per tornar a la configuració per defecte. Seleccioneu <guibutton ->Aplica</guibutton -> per a fer efectives les modificacions sense tancar la finestra de diàleg. Seleccioneu <guibutton ->Bé</guibutton -> per aplicar les modificacions i tancar la finestra de diàleg. Seleccioneu <guibutton ->Cancel·la</guibutton -> per tancar la finestra de diàleg sense fer canvis. </para> +<para>En les sessions de Targetes Ràpides podeu escollir si les targetes es giren automàticament, i si es comptaran a continuació com correctes o errònies. Cal especificar el temps en segons que la targeta espera per girar-se. </para> +<para>En les sessions de Tria Múltiple podeu decidir si la vostra elecció ha de comprovar-se immediatament o si heu de seleccionar <menuchoice><guimenu>Qüestionari</guimenu><guimenuitem>Comprova</guimenuitem></menuchoice>. </para> +<para>En les sessions de pregunta i resposta podeu escollir si les preguntes en què useu <menuchoice><guimenu>Qüestionari</guimenu><guimenuitem>Consell</guimenuitem></menuchoice> han de comptabilitzar-se com a errades. </para> +<para>Per a totes les sessions podeu escollir el recompte de resultats en forma de percentatges o números. </para> +<para>Seleccioneu <guibutton>Omissió</guibutton> per tornar a la configuració per defecte. Seleccioneu <guibutton>Aplica</guibutton> per a fer efectives les modificacions sense tancar la finestra de diàleg. Seleccioneu <guibutton>Bé</guibutton> per aplicar les modificacions i tancar la finestra de diàleg. Seleccioneu <guibutton>Cancel·la</guibutton> per tancar la finestra de diàleg sense fer canvis. </para> </sect1> <sect1 id="dlg-config-characters"> -<title ->Configuració dels Caràcters Especials</title> +<title>Configuració dels Caràcters Especials</title> <screenshot> - <screeninfo ->Configure Special Characters</screeninfo> + <screeninfo>Configure Special Characters</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="kwq-dlg-configure-characters.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Configuració dels Caràcters Especials</phrase> + <phrase>Configuració dels Caràcters Especials</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> -<para ->Hi ha 9 combinacions de tecles per a la inserció de caràcters especials en el vocabulari. Seleccioni un de les dreceres a la llista i premeu el botó <guibutton ->Caràcter</guibutton -> per <link linkend="dlg-special-characters" ->seleccionar</link -> un caràcter amb aquestes dreceres. Visualitzareu una imatge del caràcter escollir. </para> -<para ->La modificació de les dreceres del teclat associades a accions podeu realitzar-les seleccionant <menuchoice -><guimenu ->Arranjament</guimenu -><guimenuitem ->Configura dreceres</guimenuitem -></menuchoice ->. </para> - -<para ->Seleccioneu <guibutton ->Omissió</guibutton -> per tornar a la configuració per defecte. Seleccioneu <guibutton ->Aplica</guibutton -> per a fer efectives les modificacions sense tancar la finestra de diàleg. Seleccioneu <guibutton ->Bé</guibutton -> per aplicar les modificacions i tancar la finestra de diàleg. Seleccioneu <guibutton ->Cancel·la</guibutton -> per tancar la finestra de diàleg sense fer canvis. </para> +<para>Hi ha 9 combinacions de tecles per a la inserció de caràcters especials en el vocabulari. Seleccioni un de les dreceres a la llista i premeu el botó <guibutton>Caràcter</guibutton> per <link linkend="dlg-special-characters">seleccionar</link> un caràcter amb aquestes dreceres. Visualitzareu una imatge del caràcter escollir. </para> +<para>La modificació de les dreceres del teclat associades a accions podeu realitzar-les seleccionant <menuchoice><guimenu>Arranjament</guimenu><guimenuitem>Configura dreceres</guimenuitem></menuchoice>. </para> + +<para>Seleccioneu <guibutton>Omissió</guibutton> per tornar a la configuració per defecte. Seleccioneu <guibutton>Aplica</guibutton> per a fer efectives les modificacions sense tancar la finestra de diàleg. Seleccioneu <guibutton>Bé</guibutton> per aplicar les modificacions i tancar la finestra de diàleg. Seleccioneu <guibutton>Cancel·la</guibutton> per tancar la finestra de diàleg sense fer canvis. </para> </sect1> <sect1 id="dlg-languages"> -<title ->Títols de les Columnes</title> +<title>Títols de les Columnes</title> <screenshot> - <screeninfo ->Column Titles</screeninfo> + <screeninfo>Column Titles</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="kwq-dlg-languages.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Títols de les Columnes</phrase> + <phrase>Títols de les Columnes</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> -<para ->Utilitzeu aquesta finestra de diàleg per definir els títols de les columnes del document de vocabulari. Seleccioneu <guibutton ->Bé</guibutton -> per aplicar els canvis o <guibutton ->Cancel·la</guibutton -> per cancel·lar tots els canvis. </para> +<para>Utilitzeu aquesta finestra de diàleg per definir els títols de les columnes del document de vocabulari. Seleccioneu <guibutton>Bé</guibutton> per aplicar els canvis o <guibutton>Cancel·la</guibutton> per cancel·lar tots els canvis. </para> </sect1> <sect1 id="dlg-special-characters"> -<title ->Caràcters Especials</title> +<title>Caràcters Especials</title> <screenshot> - <screeninfo ->Special Characters</screeninfo> + <screeninfo>Special Characters</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="kwq-dlg-characters.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Caràcters Especials</phrase> + <phrase>Caràcters Especials</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> -<para ->Utilitzeu aquesta finestra de diàleg per seleccionar el caràcter que voleu associar amb les <link linkend="dlg-config-characters" ->dreceres d'inserció</link -> de caràcters especials. </para> +<para>Utilitzeu aquesta finestra de diàleg per seleccionar el caràcter que voleu associar amb les <link linkend="dlg-config-characters">dreceres d'inserció</link> de caràcters especials. </para> </sect1> <sect1 id="dlg-rows-columns"> -<title ->Files i Columnes</title> +<title>Files i Columnes</title> <screenshot> - <screeninfo ->Rows/Columns</screeninfo> + <screeninfo>Rows/Columns</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="kwq-dlg-rowscolumns.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Files i Columnes</phrase> + <phrase>Files i Columnes</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> -<para ->Utilitzeu aquesta finestra de diàleg per especificar el nombre de files que voleu en el document de vocabulari. Podeu també ajustar l'amplada (en píxels) de les columnes seleccionades i l'altura (en píxels) de les files seleccionades. Seleccioneu <guibutton ->Bé</guibutton ->per aplicar els canvis o <guibutton ->Cancel·la</guibutton -> per cancel·lar per cancel·lar els canvis. </para> +<para>Utilitzeu aquesta finestra de diàleg per especificar el nombre de files que voleu en el document de vocabulari. Podeu també ajustar l'amplada (en píxels) de les columnes seleccionades i l'altura (en píxels) de les files seleccionades. Seleccioneu <guibutton>Bé</guibutton>per aplicar els canvis o <guibutton>Cancel·la</guibutton> per cancel·lar per cancel·lar els canvis. </para> <warning> -<para ->Si especifiqueu un nombre de files inferior entre fila actual del document de vocabulari pot produir una pèrdua de dades. </para> +<para>Si especifiqueu un nombre de files inferior entre fila actual del document de vocabulari pot produir una pèrdua de dades. </para> </warning> </sect1> <sect1 id="dlg-sort"> -<title ->Ordenació</title> +<title>Ordenació</title> <screenshot> - <screeninfo ->Sort</screeninfo> + <screeninfo>Sort</screeninfo> <mediaobject> <imageobject> <imagedata fileref="kwq-dlg-sort.png" format="PNG"/> </imageobject> <textobject> - <phrase ->Ordenació</phrase> + <phrase>Ordenació</phrase> </textobject> </mediaobject> </screenshot> -<para ->Utilitzeu aquesta finestra de diàleg per a ordenar el vocabulari en l'ordre alfabètic. Podeu especificar si la selecció hauria de ordenar-se sobre la columna d'esquerra (Francès en aquest exemple) o la de dreta (Anglès en aquest exemple) i si ha de ser en ordre ascendent o descendent.Seleccioneu <guibutton ->Bé</guibutton -> per validar la selecció o <guibutton ->Cancel·la</guibutton -> per deixar el document de vocabulari sense canvis. </para> +<para>Utilitzeu aquesta finestra de diàleg per a ordenar el vocabulari en l'ordre alfabètic. Podeu especificar si la selecció hauria de ordenar-se sobre la columna d'esquerra (Francès en aquest exemple) o la de dreta (Anglès en aquest exemple) i si ha de ser en ordre ascendent o descendent.Seleccioneu <guibutton>Bé</guibutton> per validar la selecció o <guibutton>Cancel·la</guibutton> per deixar el document de vocabulari sense canvis. </para> </sect1> </chapter> <chapter id="faq"> -<title ->Preguntes i Respostes</title> -&reporting.bugs; &updating.documentation; <qandaset id="faqlist" -> <qandaentry> +<title>Preguntes i Respostes</title> +&reporting.bugs; &updating.documentation; <qandaset id="faqlist"> <qandaentry> <question> - <para ->Es poden fusionar diversos documents en un de sol. </para> + <para>Es poden fusionar diversos documents en un de sol. </para> </question> <answer> - <para ->Sí, quan seleccioneu Fitxer -> Obre... podeu seleccionar més d'un fitxer a la finestra de diàleg. Per defecte s'obriran en finestres diferents, però si trieu la opció <guibutton ->Unir</guibutton -> els fitxers seleccionats en una llista, llavors es fusionaran les dades de tots els fitxers en una nova llista. </para> + <para>Sí, quan seleccioneu Fitxer -> Obre... podeu seleccionar més d'un fitxer a la finestra de diàleg. Per defecte s'obriran en finestres diferents, però si trieu la opció <guibutton>Unir</guibutton> els fitxers seleccionats en una llista, llavors es fusionaran les dades de tots els fitxers en una nova llista. </para> </answer> </qandaentry> @@ -1920,34 +946,23 @@ <chapter id="credits"> -<title ->Crèdits i LLicència</title> +<title>Crèdits i LLicència</title> -<para ->&kwordquiz; </para> -<para ->Programa copyright 2003-2004 Peter B. Hedlund <email ->peter AT peterandlinda DOT com</email -> </para> +<para>&kwordquiz; </para> +<para>Programa copyright 2003-2004 Peter B. Hedlund <email>peter AT peterandlinda DOT com</email> </para> -<para ->Documentació copyright 2003-2004 Peter B. Hedlund <email ->peter AT peterandlinda DOT com</email -> </para> +<para>Documentació copyright 2003-2004 Peter B. Hedlund <email>peter AT peterandlinda DOT com</email> </para> &underFDL; &underGPL; </chapter> <appendix id="installation"> -<title ->Instal·lació</title> +<title>Instal·lació</title> <sect1 id="getting-kwordquiz"> -<title ->Com obtenir &kwordquiz;</title> +<title>Com obtenir &kwordquiz;</title> &install.intro.documentation; </sect1> <sect1 id="compilation"> -<title ->Compilació i instal·lació</title> +<title>Compilació i instal·lació</title> &install.compile.documentation; </sect1> </appendix> |